Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ja hi torno amb un programa dedicat a Fresh Sound Records en la seva vessant
més contemporània, la dels Fresh Sound
New Talent. Així és que tindrem el “Patience”
de Baptiste Castets; “Lost in Plain
Sight” de Andrew Pereira i a Nicole McCabe i el seu “Live at Jamboree” i amb un micro conte
de Carme de la Fuente.
Per a tots aquests discos, el productor executiu
és Jordi Pujol. Aquests sons estan
gravats © 2024 per Fresh Sound Records
per a Blue Moon Produccions
Discogràfiques, S.L.
Comencem doncs amb el disc “Patience” de Baptiste
Castets. Enregistrat per Julien
Reyboz al Mix & Rec Studio,
París, l'1, 2 i 3 de desembre de 2022. Mesclat i masteritzat per David Darlington a Bass Hit Recording, Nova York. Produït per Baptiste Castets. Amb Baptiste
Castets (bateria i percussió), Frédéric Borey (saxo tenor i soprano), Sébastien
Llado (trombó), Edouard Monnin (piano), Gabriel Midon (contrabaix). Totes
les composicions són de Baptiste
Castets.
https://www.freshsoundrecords.com/baptiste-castets-albums/57400-patience.html.
I dir-vos que aquest disc és una delícia per les
seves músiques, car, està envoltat d’una aurèola de sensibilitat, la dels seus
temes, on set dels quals ens omplen d’una tendra musicalitat. Els tempos
d’aquests temes són lents, a tempo de balada, vaja. Són així el tema 3. “Histoire de mélancolie”;
el darrer track 10. “Adiós”; el tema que titula el disc 5. “Patience”; 9.
“Cloé” i també 2. “Blake”. I per això us posaré el també molt preciós i delicat.....
1.6.- Mille nuits (Baptiste Castets) 4:34.
Doncs la veritat és que aquest tema m’ha semblat
preciós. La melodia és entranyable, feta pel saxo tenor de Borey, la cadència dels acords, la qüestió rítmica, tot plegat se
t’emporta a un espai on la calma i la introspecció es donen la mà. Poder gaudir
d’una música amb tant sentiment és quelcom que hem de valorar. I què maca la
improvisació del pianista Edouard Monnin,
de quina càlid manera l’ha fet, ell acaronant-nos amb la seva dolçor. I com
sempre el baixista Gabriel Midon ha
mantingut les notes bàsiques, les que donen sentit al tema, les del motiu
principal i inicial. També la sonoritat càlida del saxo tenor de Frédéric Borey fent la dolça melodia
amb un fons del trombó de Sébastien
Llado. Una delícia de tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els tres que queden tenen una determinada
trempera, com és el cas del..
2.7.- Á
la derniére minute (Baptiste Castets) 3:46.
I sí que hem tingut un bon canvi rítmic amb
aquest tema, sobretot per com el baterista i líder colpeja els estris de la
seva bateria, i amb copets als cantos de caixa i timbales, també. I aquí el
gran Frédéric Borey ens ha
enlluernat amb el so del seu saxo soprano tot i fent melodia i improvisació,
inversemblants ambdues. El tema l’han començat el trio de la base rítmica amb
el piano de Monnin fent una “Intro”
impressionant, la d’aquest gran tema i ja la melodia amb el soprano de Borey. El pas cap a la improvisació ha
estat imperceptible, coses del tema, que per altre banda no és gaire llarg. Un
so preciós el del saxo soprano de Borey alhora
que grandíssima la seva improvisació, i a moments doblant-se amb el trombó de Llado. I què impressionant la rítmica
d’aquest “Darrer minute”.
Patience, un àlbum que resisteix la prova del temps.
En primer lloc, el temps de confinament, un
temps suspès durant el qual em vaig permetre buscar, experimentar, treballar en
una identitat sonora en una sala d'estar transformada en un estudi. Les
melodies de Patience van néixer
d'aquesta investigació paral·lela sobre tots els instruments que tenia al meu
voltant: guitarra, baix, piano, bateria.
I més vital és el...
3.1.- Rue de Paris (Baptiste Castets) 5:08.
I de nou el líder a la bateria marcant la
qüestió rítmica, sobretot en la presentació de la melodia feta pel saxo tenor
de Borey. Al pont, ell i el trombó
de Llado han compartit espais
musicals. Després, amb la improvisació inversemblant de Borey al saxo temor, la cosa rítmica ha continuat, i de mica en
mica, agafant encara més trempera. Una gran tasca solista la d’aquest gran
saxofonista del qual ja li he posat alguns dels seus anteriors discos, i sí,
que ara ja feia massa que no l’escoltàvem. També Monnin al piano ha fet una gran feina, i sempre, sempre, amb la
brutal empenta del líder Baptiste Castets
a la bateria i la feina brutal del baixista Midon en aquest interessant “Rue de Paris”.
Patience s'inspira en diferents estils que m'han
impulsat en diferents moments de la meva vida: música folk, música pop (Gabriel Kahane, Nick Drake o Blake Mills),
però també jazz contemporani (Gerald
Clayton o Joel Ross). Volia crear un diàleg entre aquestes diverses
inspiracions i oferir un àlbum fet d'infinites capes musicals i històriques. Patience es va construir, doncs, sobre
aquesta cohabitació entre, d'una banda, un temps curt i un material melòdic
escrit detallat, i de l'altra, un temps més flexible, transformat en
improvisació, sorpresa, espontaneïtat encarnada personalment per cada músic.
I ja per acabar-los d’escoltar ho farem amb el
tema més vital i anomenat...
4.8.- Flamingo (Baptiste Castets) 5:02.
I sí que aquest tema és el més vital del disc, i
de nou amb les particulars maneres del líder a la bateria, per com la colpeja,
picant al canto de la caixa. Una melodia iniciada pel saxo tenor de Borey amb el suport del líder i el del
baixista Midon. Tema amb un Swing
brutal sobretot en la improvisació del trombonista Llado. Gran tasca solista d’aquest gran trombonista que s’ha lluït
abastament per so i per recursos estilístics. Borey al tenor també ha brillat amb un fraseig inversemblant,
llenguatge i història explicada, farcida de missatge. Encara hem tingut uns
moments de “vuits” compassos compartint improvisació el baixista Midon amb el líder Castets a la bateria, i ja per retrobar el motiu melòdic i acabar
aquest gran tema, per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Baptiste Castets (bateria i percussió),
Frédéric Borey (saxo tenor i soprano), Sébastien Llado (trombó), Edouard Monnin
(piano), Gabriel Midon (contrabaix).
Per a aquest primer àlbum com a líder, vaig
triar col·laborar amb Frédéric Borey,
Sébastien Llado, Edouard Monnin i Gabriel
Midon. Vaig admirar la seva creativitat, la seva personalitat i la manera
com abordaven la música amb sinceritat, de vegades pacífica i continguda, de
vegades més inesperada i inquieta. Havent sempre prestat especial atenció a la
signatura sonora que defineix cada músic, em plau dir que van aportar plenament
a Patience la seva empremta sonora
singular. —Baptiste Castets.
I després d’aquestes elaborades i boniques
músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme i contents de retrobar-te de nou
amb els teus delicats contes musicals.
I seguiré amb el “Lost in Plain Sight” de Andrew
Pereira. Enregistrat per David
Stoller als Samurai Hotel Studios,
Queens, l'11 de novembre de 2022. Masteritzat per Pieter De Wagter. Amb Andrew
Pereira (saxo alt), Neta Raanan (saxo tenor), Paul Janoschka (piano), Simon
Willson (contrabaix), Jonas Esser (bateria). Produït per Andrew Pereira. Totes les composicions
són d'Andrew Pereira.
https://www.freshsoundrecords.com/andrew-pereira-albums/57118-lost-in-plain-sight.html.
I aquest disc també té diversitat de ritmes i
tempos, havent-hi temes lents i preciosos com són 04. “Falcon On the Balcony” i
03. “Already There”. Però els escoltarem amb un tema un pèl més vital força
interessant, l’anomenat...
5.5. Out of Focus (Andrew Pereira) 8:17.
I quina rítmica més interessant que té aquest
tema. I la melodia, què maca, i feta pels dos vents a l’uníson, a mode de duet
del saxo alt i tenor, el primer el del líder Pereira i el segon d’en Neta
Raanan. El compositor i líder ha estat qui primer ha improvisat, i ja heu
pogut constatar de quina magistral manera ho ha fet amb tot de recursos d’estil
de lo més Jazzero, en un llarg i inversemblant solo. Melodies obtingudes
boniques, fraseig elegant i pulcre com el que ens ha fet Raanan al saxo tenor. Bellesa en les seves improvisacions i sempre
amb una base rítmica consistent, la del Paul
Janoschka (piano), Simón Willson
(contrabaix), Jonas Esser (bateria). Pianista i saxos han compartit uns
moments tot i improvisant que han estat d’una gran bellesa. I sí que el
baixista i baterista han estat consistents. Melodia a duet i final d’aquest
bonic tema ideal per començar-los a escoltar.
El 2018, vaig seguir un impuls espontani i em
vaig traslladar de Filadèlfia al
vibrant caos de la ciutat de Nova York.
Aquest àlbum representa la culminació de gairebé cinc anys dedicats a cultivar
belles connexions musicals i a navegar pels reptes de ser un artista nou en aquesta
ciutat implacable. Malgrat alguns contratemps, inclosa la força disruptiva de
la COVID, trobo una immensa satisfacció en el moment d'aquesta gravació tan
esperada. Dins d'aquestes cançons, trobareu una barreja d'idees musicals
antigues i noves. Composicions com "Moon Burn" i "Curbside
Dash" han viatjat amb mi per múltiples ciutats, evolucionant a mesura que
les meves habilitats com a líder de banda es refinaven al llarg dels anys.
Mentrestant, debuten melodies noves com la cançó principal, "Lost In Plain
Sight".
També té una bona trempera el 07. “Moon Burn”
amb un Swing brutal en les improvisacions.
6.7.- Moon Burn (Andrew Pereira) 8:55.
De nou hem escoltat una gran composició del
líder Andrew Pereira i he de dir que
també ha estat força interessant. El concepte rítmic té una importància cabdal,
coses que hem pogut constatar abastament. Una melodia un tant entremaliada,
sobretot en la B del tema, o el pont, que han fet els dos vents a duet, després
de la “Intro” feta pel trio base, amb preponderància de les notes greus, les
del contrabaix de Willson. I sí que Pereira ha estat qui primer ha
improvisat, i de quina manera que ho ha fet, brutal. Delicades maneres, pel
llenguatge i fraseig emprat, marcat per motius rítmics, els que ha fet el líder.
Hem descobert a un gran saxo alt, que ves per on ha desenvolupat un llarg solo
en aquest tema, també amb un gust exquisit. I ja cap al final de la seva
improvisació, el Swing del baixista, el d’un tema on el màster Andrew Pereira quasi que ha estat l’únic protagonista, i sí
pel que fa a vents. També el pianista ha fet una gran tasca, cap al final, i
també amb el Swing magistral, el del “Walking” de Simon Willson.
Aquesta barreja d'originals provats i noves
creacions va semblar perfecta per al conjunt excepcional de músics que vaig
reunir per a aquest llançament debut. Si bé la combinació de saxòfon alt/tenor
pot ser poc convencional per a un quintet, el so resultant posseeix una
"borrositat" captivadora que complementa la complexitat animada de
les meves composicions alhora que conserva una qualitat sonora més fosca. La
manera de tocar de Neta, que vaig
trobar sovint després de mudar-me a Brooklyn,
s'alinea estilísticament amb la meva en certs aspectes, però ofereix un
contrast refrescant amb les meves idees.
I un altre tema impressionant és “Alpaca” amb un
Swing brutal en les improvisacions, tot i començar de manera més tranquil·la.
Però els escoltarem en el magnífic..
7.1.- Lost In Plain Sight (Andrew Pereira) 7:49.
I tot i que aquest tema ha començat delicadament
amb el piano de Janoschka i ja amb el saxo alt del líder, fent melodia
a duet amb el saxo tenor de Rannan, aviat
Pereira s’ha posat a improvisar en
un tema força entremaliat, per melodies i harmonies. Un contingut rítmic precís
i ben marcat pel baixista i baterista, amb els acords del piano de Janoschka, i la brutal i llarga
improvisació del líder al saxo alt i uns
moments de Swing gràcies al “Walking” del baixista Willson. I també Rannan al
saxo tenor ha brillat per fraseig, per idees modernes elaborades amb precisió.
Fraseig ràpid i precís el d’aquest gran saxofonista, Neta Raanan. Swing també en alguns moments, gràcies als tres de la
base rítmica. Melodia de nou i final d’aquest “Lost in Plain Sight”, tema que
titula el disc de l’Andrew Pereira.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic i
vital..
8.6.- Curbside Dash (Andrew Pereira) 6:06.
I sí que aquest “Curbside Dash” ha estat el més
ràpid, tot i que no gaire més que els altres temes que avui hem escoltat. Sí
que les melodies, les músiques m’han
semblat molt elaborades. I de nou el líder ha brillat abastament fent la
seva improvisació, que ves per on que l’han compartit amb el saxo tenor, ells
dos a mode de duet de saxos tot i improvisant genialment. I sí que a la meitat
del tema aparegué la delicadesa del pianista Janoschka ell partint d’un Break, per ja situar-se tot i
improvisant. De nou duet melòdic dels dos vents fent-ho de manera brutal, fent
la melodia que de nou ens ha copsat, pel fet de ser tan entremaliada, la
d’aquest “Curbside Dash” de l’Andrew
Pereira, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats
nois Andrew Pereira (saxo alt), Neta
Raanan (saxo tenor), Paul Janoschka (piano), Simón Willson (contrabaix), Jonas
Esser (bateria).
Vaig conèixer Jonas i Paul durant la
meva època al City College, i les
seves veus musicals úniques van destacar immediatament. Simón, un altre talent extraordinari, em va cridar l'atenció com a
sideman a Brooklyn, conegut per la
seva capacitat de tallar amb cada nota mantenint un to de baix ric. Reunir-lo a
ell i a Jonas, tots dos
col·laboradors experimentats, va afegir una dimensió especial a aquesta
gravació. Finalment, l'espai de gravació va tenir un paper crucial en la
configuració d'aquest àlbum. Personalment, he experimentat estudis que van des
de soterranis de primera categoria fins a soterranis desordenats, i he
treballat amb enginyers de so de diversa experiència. Per al meu debut, vaig
apuntar al cim. David, el nostre
enginyer de gravació i mescla, no només va proporcionar un entorn de gravació
impressionant, sinó que també va demostrar els seus coneixements musicals i la
seva delicadesa durant tot el procés d'edició. —Andrew Pereira.
I ja encarem el final del programa i per això
escoltarem el “Live at Jamboree” de Nicole McCabe. Enregistrat en directe
per Sergi Felipe al Jamboree, Barcelona, 24 de febrer de
2023. Mesclat per Sergi Felipe i
master de Pieter De Wagter. Fotos: Joan Carlos Abelenda. Produït per Jordi Pujol. Amb Nicole McCabe (saxo alt), Iannis Obiols (piano), Logan Kane
(contrabaix), Ramon Prats (bateria).
https://www.freshsoundrecords.com/nicole-mccabe-albums/57277-live-at-jamboree.html
I esclar que un disc enregistrat en directe en
un club de Jazz com el Jamboree fa
que els temes siguin llargs per les improvisacions de tots els músics com és el
cas. També que per a aquesta ocasió on es van trobar ella i Logan amb Iannis i Ramon, el
repertori estigué dedicat a magnífics estàndards de Jazz, com ben aviat
escoltareu. Els temes varen ser vitals,
la majoria, havent-hi però balades com la preciosa “Stardust” i també una altre
pròpia de la líder i que ara mateix escoltarem...
9.5.- Finding Beauty in an Unexpected Place
(Nicole McCabe) 7:48.
I de nou un saxo alt acaronant-nos i ara el de Nicole McCabe amb aquesta preciosa
balada que ens acaben de fer. Una melodia presentada per la líder amb tota la profunditat
possible, la del seu missatge, amb tota la seva calidesa interpretativa, i ja
en Iannis desenvolupant la seva
improvisació a tot “pianíssim”, per com n’ha acaronat les tecles del piano del Jamboree. Ell que brillà en la seva
exposició solista en aquest preciós tema de la líder. I sempre les escombretes
d’en Ramon, dolçament fregades. Nicole l’ha
seguit amb un gran mestria, solo melòdic i farcit de sentiment alhora que amb
un so preciós, el del seu saxo alt. També Logan
ha fet la seva tasca solista, amb profunditat de so i tendresa, en aquest
preciós tema de Nicole McCabe ideal
per començar-los a escoltar.
I sí que hi ha un altre tema maco com el 04. “Instinct”
de Nicole McCabe i també el 1. “East of the Sun (and West of
the Moon) de Brooks Bowman però escoltarem el gran tema de Benny Golson...
10.2. Stablemates (Benny Golson) 13:08.
Quin genial tema va fer Benny Golson i amb paraules de Miles
Davis després d’escoltar-lo o llegir-lo, li va dir que quina droga s’havia
pres per a poder fer-lo. La versió que ens n’han fet ella i ells ha estat
magistral també, seguint més o menys les qüestions rítmiques del tema, alhora
que ampliant-lo amb demés virgueries. La improvisació llarga de la líder ens ha
deixat estabornits per la seva gran mestria. Una velocitat d’execució
increïble, bopper, una mestria interpretativa fora de tota mida, una modernitat
esfereïdora. Iannis al piano ha fet
la seva particular interpretació del tema de Golson i amb alguns moments de Swing coses del Logan i Ramon. Gran
feina solista del jove músic que s’ha passat temps llarg a Basilea al seu Campus, amb mestres com Jordi Rossy, Brad Meldhau i d’altres súper cracs de l’escena del
Jazz actual. Esclar que Ramon a la
bateria va estar fent i desfent sense parar, ell acompanyant a Logan Kane al contrabaix. Aquest l’ha
seguit amb un solo impressionant, per com es va passejar pel mànec de la seva
Berra, per la velocitat d’execució. I ja per arrodonir-ho, el solo del Ramon que va estar brutal, magistral,
com sempre ell ens ho fa, i més en aquest tema i concert al Jamboree.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç:
Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 2 de maig a les
22h i de nou a l’Auditori del Molí dels Frares, que tindrem a l’Anton Jarl Quartet presentant el seu
homenatge a John Coltrane en el seu
60 aniversari de l’enregistrament del “A
Love Supreme” amb Vicent Macià, saxo
tenor; Albert Bover, piano; Tom Warburton, contrabaix i el
mateix Anton, bateria, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per
l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.
I ja la deixarem d’escoltar a ella i a ells en
el gran tema de Monk i nosaltres
acabarem el programa d’avui...
11.6.- I Mean You (Thelonious Monk) 9:26.
I què brutal aquest tema de Monk i de quina manera més vital l’han interpretat. Si el tema ja
se las té, doncs tocar-lo a aquest tempo encara el fa més potent, més difícil,
més entremaliat. I després de la coneguda melodia, ja la primera i brutal
improvisació del jove crac Iannis Obiols.
De nou s’ha esplaiat la mar de bé seguint l’harmonia del tema, executant unes
línies inversemblants, veloces, i interpretades magistralment. I entremig, quin
“break” de la líder a saxo alt i ella sola, tot i improvisant genialment. Brutal
la seva tècnica, el seu so, la seva classe com a músic, la d’aquesta saxo alt
del Regne Unit de la Gran
Bretanya. I després, l’entrada dels de la base rítmica a tot Swing, gràcies
al Walking de Logan Kane, acords del
piano d’Obiols i sempre la mestria
de Prats a la bateria. Gran i llarg
solo de la líder per ja deixar pas al del baixista, que de nou ens ha deixat
bocabadats per la seva pulsió rítmica, per la seva velocitat d’execució i
afinació, impressionant. I encara un solo del Ramon a la bateria, i ja per encarar el final del tema, ideal per
ja deixar-os d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre
espero que us hagi agradat tant com a mi.
En el meu primer viatge a Espanya i a la ciutat de Barcelona,
vaig tenir la sort de tocar amb el pianista Iannis Obiols, el baterista Ramon
Prats i el baixista de Los Angeles,
Logan Kane. No havia conegut mai a
Iannis ni a Ramon, i només vam
fer una breu prova de so/assaig a la sala abans d'aquestes actuacions. Vaig
sentir molta alegria de crear amb aquesta banda, vaig sentir que cap idea que
toqués quedava sense escoltar i que la diversió i la connexió eren la nostra
prioritat número u. Estic molt agraïda a Jordi
i Fresh Sound New Talent per
portar-me a mi i a Logan al Jamboree i per tenir l'oportunitat de
connectar i comunicar-nos amb Ramon,
Iannis i l'increïble públic que va
venir i escoltar. —Nicole McCabe.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
