Enllaç a l'àudio del Programa: 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I avui farem un programa divers, per les músiques, per les editorials, car encetem una col·laboració amb Club del Disco, editorial discogràfica radicada entre dos móns, Argentina i Catalunya, amb el Diego Lenger director d’allà i amb Jan-Erik Grothe, director d’aquí i amb qui compartim concerts i vetllades súper agradables; i el disc produït per ells dos és “Parte del viaje” de Ramiro Zayas. Hi haurà també la darrera producció de Florian Arbenz anomenada Arbenz vs Arbenz meets Ron Carter, “The Alpine Session” i dos discos que em van lliurar els líders a partir de sengles concerts, el que van fer al Jazz Club Sant Vicenç en Bernard Van Rossum Quartet, “Trampoline” i el que va fer en Mikkel Ploug Trio, “Hope” al Jamboree Sala 3.


I començaré el programa amb les delicades músiques del pianista argentí Ramiro Zayas i disc “Parte del Viaje”. Publicat el 29 de març de 2024. Enregistrat per Raphael Rosse l’agost de 2023 a Basilea, Suïssa. Mesclat i masteritzat per Pablo López Ruiz a Buenos Aires, Argentina. I aquí hi tenim a: Ramiro Zayas, piano  i composicions; Isak Ingvarsson, saxo tenor; Lisa Hoppe, contrabaix i Leo Gerstner, bateria. Hi ha col·laboracions de Josh Schofield, saxo alt #1,7; Joseph Bijon, guitarra #1,7; Sebastian Greschuk, trompeta i fiscorn #2,4; Yossi Itskovich, trombó #2,4; Michal Skwierczynski, guitarra #6. Al blog hi trobareu l’enllaç de la discogràfica http://www.clubdeldisco.com.
 
I aquest és un treball força delicat per com són les melodies dels temes, per com són els tempos d’alguns dels seus temes, car dels set que hi ha, en tenim alguns de delicats com és el tercer i sorprenent track “Mares”. I hi ha un tema dedicat a Duke Ellington “Duke”, que és també força delicat i preciós. I el tema que titula el disc, “Parte del viaje”, també és així de bonic. “La cosecha” té un tarannà més melòdic però també a un tempo força tranquil en els inicis, i ja amb la trompeta de Sebastian Greschuk ell improvisant, la cosa tira una mica més. I resulta que el primer track “Sincronias” l’inicia el baixista amb el motiu principal que m’ha semblat una delícia, per ja aparèixer la melodia a duet dels dos vents, un d’ells el convidat Josh Schofield i ja la seva improvisació. I ja els començarem escoltant en el preciós tema anomenat..


1.1.- Sincronias (Ramiro Zayas) 8:23.
 
I què maco el motiu principal amb el contrabaix, i ja d’entrada. I la melodia a duet dels dos vents, què bonica, i també maco el pont amb el guitarrista convidat, en un tema on a més de la formació oficial hi tenim a Joseph Bijon  a la guitarra i a Josh Schofield al saxo alt. I ves per on que ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i què maco que ho ha fet, per melodies, per fraseig. I amb una gran subtilesa ha aparegut la guitarra de Bijon i preciosos sons aconseguits, amb un pèl de reverberació i fraseig magnífic. I sempre els de la base rítmica amb el líder al piano, Lisa Hoppe, contrabaix i Leo Gerstner, bateria, amb un Groove brutal. Intensitats en augment fins arribar a una mena de break sonor amb només piano, contrabaix i bateria, tot plegat molt dolç, per ja retrobar la melodia principal, preciós tema per començar-los a escoltar.


I amb un pèl més de tempo i quasi a tota Bossa tenim el preciós tema “Circle Song”. I els escoltarem en aquest tema....
 
2.5.- Circle Song (Ramiro Zayas) 7:57.
 
I de nou quina bellesa de tema, ara a quartet i sense els amics col·laboradors, i ja amb el líder Ramiro Zayas fent-ne una primera entrada melòdica del tema amb tota la delicadesa possible. També ha fet el mateix el saxo tenor Isak Ingvarsson seguint ell amb la resta del tema. I el ritme i tempo suau, és el més adequat per escoltar aquestes músiques. El líder ha desenvolupat la primera improvisació, amb una pulsió i digitació prístina i pura, delicada, bonica. Un pèl més de tempo el d’aquest “Circle Song” de Zayas on ell ha brillat amb tendresa per les històries explicades. El so del saxo tenor de l’Isak ha estat també molt alhora amb el del líder, mantenint l’idiosincràsia del tema. Ell però, s’ha esplaiat en modernitats expositives, fraseig modern i escales inversemblants. Tema molt melancòlic també i preciós.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
I ja per acabar tenim el “Winter Tales”, un pèl més viu i iniciat pel pianista amb el motiu principal. I ja els acabarem d’escoltar en aquest...
 
3.2.- Winter Tales (Ramiro Zayas) 7:31.
 
I quina altre composició més reeixida de Zayas, aquest “Winter Tales”. Maca melodia a càrrec del saxo tenor Ingvarsson, i posterior la del trompetista Sebastian Greschuk. I ja la primera improvisació la de la baixista Lisa Hope, molt ben marcada rítmicament, havent-la fet també molt melòdica i amb un so profund i perfecte afinació. Ramiro l’ha seguit amb el piano amb consistència, presència, amb les notes precises i justes per situar-nos en el context harmònic del tema, alhora que creant línies melòdiques força boniques. Els dos de la base, contrabaix i bateria, hi han estat durant tot el tema mantenint aquest magnífic Groove. I de nou Isak Ingvarsson al saxo tenor ha estat brutal en la seva improvisació, i apareixent després la trompeta delicada de Greschuk, havent trobat a faltar el trombó del convidat Yossi Itskovich que hauria d’haver sonat. I de nou el motiu principal amb la trompeta primer i saxo tenor després, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois i noia: Ramiro Zayas, piano  i composicions; Isak Ingvarsson, saxo tenor; Lisa Hoppe, contrabaix i Leo Gerstner, bateria; Josh Schofield, saxo alt #1,7; Joseph Bijon, guitarra #1,7; Sebastian Greschuk, trompeta i fiscorn #2,4; Yossi Itskovich, trombó #2,4; Michal Skwierczynski, guitarra #6.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem ara amb el Mikkel Ploug Trio, “Hope”. Publicat per Songlines el 21 de febrer de 2025. Amb Mikkel Ploug, guitarra; Jeppe Skovbakke, contrabaix i Sean Carpio, bateria.
 
El guitarrista i compositor danès Mikkel Ploug ha tingut una llarga associació amb Songlines, El primer dels tres enregistraments del trio avantguardista de jazz de cambra Equilibrium, que co-dirigeix ​​amb Sissel Vera Pettersen i Joachim Badenhorst, va aparèixer el 2009, i els van seguir dos títols solistes a guitarra acústica i Sun Day 2017 (2009). Hope és l'últim disc del seu primer grup de jazz, format el 2006 amb el baixista danès Jeppe Skovbakke i el bateria irlandès Sean Carpio. Enregistrat a l'estudi després d'una gira europea, Hope captura l'energia renovada i la finor musical de tres amics amb una llarga amistat que continuen despertant la creativitat dels altres. Aquí també hi ha subtilesa, el mateix lirisme melòdic i novetat harmònica escoltada amb gran efecte a “Alleviation” i “Day in the Sun”. El programa es completa amb els arranjaments de "The Star-Crossed Lovers" de Billy Strayhorn i dos temes de Carl Nielsen, el gran compositor clàssic de Dinamarca. Mikkel anomena aquestes belles cançons antigues "els meus estàndards danesos".
 
I aquest és un projecte amb 11 temes, o sigui que és força generós, amb ritmes i tempos diversos i molta, molta delicadesa de la seva guitarra com escoltarem en el preciós tema de Billy Strayhorn anomenat...
 
4.9.- The Star-Crossed Lovers (Billy Strayhorn) 4:51.
 
Doncs aquesta preciosa composició de Billy Strayhorn no és una de les seves més conegudes, no, però igualment és d’una bellesa aclaparadora, també per la subtilesa i delicadesa de la interpretació de Mikkel Ploug a la guitarra. Ben cert és que els dos companys que l’acompanyen han estat també sublims, amb el baixista fent les seves puntuals i profundes notes, ell que ha estat Jeppe Skovbakke mentre que el subtil baterista Sean Carpio ha colpejat suaument caixa i timbales amb les masses, aconseguint un so que ens ha acaronat. La melodia s’ha mesclat amb la improvisació quasi sense adonar-nos-en. En aquests moments, Mikkel ha estat brillant per les seves idees i per com les ha executat. Arpegis, escales, melodies força boniques les que hem escoltat en la seva improvisació sobre aquest  molt bonic tema del gran Billy Strayhorn que ja sabeu que va ser la mà dreta de Duke Ellington ideal tema per començar-los a escoltar.
 
"Ploug forma part d'una generació de guitarristes que van absorbir tant de Radiohead com de Bill Frisell, de manera que, tot i que hi ha una visió àmplia de mires i l'aventura d'un improvisador amb el seu propi llenguatge distintiu, està informat per una sensibilitat més dura i indie-rock, impulsada pels grooves subtils i canviants de Carpio". – Cormac Larkin, Irish Times.
 
Una mica d'història rellevant: durant el maig del 2020, durant el confinament, Ploug va fer una serenata als seus veïns de Copenhaguen des del balcó del seu apartament amb actuacions nocturnes de guitarra elèctrica de la música en la qual havia estat treballant durant el dia. Seguides per milers d'espectadors d'arreu del món, aquestes ofertes aviat van portar a l'àlbum d'estudi Balcony Lullabies (Stunt, 2020). El disc del grup que va seguir, Nocturnes (Stunt, 2022), compta en el trio al saxofonista Mark Turner, estret col·laborador des dels primers dies del trio; el to suau d'aquest disc contrasta amb la sensació més dinàmica i optimista de Hope. L'últim disc a trio va ser At Black Tornado (Whirlwind, 2015).
 
I tot i que els podríem escoltar en el tema que titula el disc, m’ha semblat molt interessant aquest..
 
5.5.- East West (Mikkel Ploug) 4:28.
 
I quin tema més maco pel ritme així com arrastradet que ells hi han encabit. I ens hem situat en una mena de folk-blues-song per com els dos de la base han fet anar la màquina rítmica, en Jeppe i Sean l’un al contrabaix i l’altre a la bateria. I mentre, el líder amb la guitarra acústica, que clarament es percep el seu so. De la melodia curteta, ben aviat ell mateix ha fet la seva improvisació rítmica, plena d’acords i arpegis, i no tant línies melòdiques. I què impressionant el solo del baixista Jeppe Skovbakke, amb quina profunditat de so que l’ha fet, alhora que amb les millors notes i les més ben posades. Un tema on ells dos han brillat abastament, sense oblidar la tasca rítmica de Sean Carpio a la bateria. Tema proper als 5 minuts, però que ens ha passat com una exhalació de ràpid, car sense adonar-nos ja han arribat al final amb la melodia a càrrec del líder a la guitarra acústica, bonic tema.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
Tornant a Hope: Ploug és un compositor prolífic i sempre busca noves maneres de crear cançons: "Sovint estic seguint un tema harmònic d'interès, o potser una petita i curiosa part de melodia que a poc a poc desenvolupo i deixo desplegar. Però una cançó com “Chant”, per exemple, és en realitat una improvisació en solitari que vaig fer en una església. Una sintonia. de 5, 7 i 9) va funcionar perfectament en aquest context. L'últim apartat va ser escrit sobre un vella Martin acústica que em va prestar un luthier per portar-la a la meva habitació d'hotel mentre m'arreglava la meva acústica per a l'endemà. Així que "Daybreak" està format per ingredients molt inesperats i va ser escrit amb tres guitarres diferents, cosa que crec que em va ajudar a endinsar-me en llocs nous.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema..
 
6.10.- Danilo (Mikkel Ploug) 4:13.
 
I podeu comptar que aquest tema “Danilo” el déu haver dedicat a Danilo Pérez, grandíssim pianista que acompanyà a l’enyorat Wayne Shorter en els seus darrers anys conjuntament amb John Pattitucci i Brian Blade. Un tema on la cosa rítmica ha estat molt present, sobretot per com el baterista Sean Carpio ha fet la seva tasca de ritmes i tempos, però també per la seva constant creació durant tot el tema. El líder l’ha començat ja amb el motiu principal, el d’un tema on la melodia està farcida d’acords, però no només. El seu solo a la guitarra, ara l’elèctrica, ens ha agradat força per les seves evolucions melòdiques, per la seva delicadesa de so, pel seu fraseig que sí, està allunyat del típic en un tema de Jazz, en un estàndard, però que ell ha sabut elaborar al voltant dels motius rítmics del tema. I no oblido no al baixista Jeppe Skovbakke que ha fet una gran tasca de suport, conjuntament amb el baterista Sean Carpio en aquest magnífic i darrer tema d’ells, o sigui que felicitats nois Mikkel Ploug, guitarra; Jeppe Skovbakke, contrabaix i Sean Carpio, bateria.
 
I "'Winter Lullaby' es va escriure amb una guitarra que amb prou feines es pot tocar, el primer instrument acústic del meu pare, de molt mala qualitat. Només sona bé quan només es toquen dues notes juntes, de manera que tota la melodia està escrita així. “Hope” va sorgir de la transcripció d'una actuació de Craig Taborn, i quan aquest tema em va agradar, vaig decidir a veure fins a quin punt havia d’arribar al final, i amb l'escala de 9 tons de Messiaen al final".
 
Té alguna peça o actuació preferida al disc? "M'agrada “Winter Lullaby” perquè la sensació de temps és tan estirada i líquida, i puc escoltar com toquem el que cadascú de nosaltres està aportant tot el temps". I què passa amb el títol del disc? "Sembla que hi ha un fil en totes les meves composicions que és esperançador. Per molt fosc i de tons menors que tingui, sembla que vaig cap a una mena de major per a un final. Sempre busco aquesta esperança a la vida i a la música".


I ja començarem aquesta segona part del programa escoltant el Bernard Van Rossum Quartet, “Trampoline”. Es va publicar el 16 de setembre de 2022, ©℗ 2019 ZenneZ Records, fet als Països Baixos. Enregistrat per Paul Pouwer, mesclat per Hans Ravenstein i masteritzat per Darius van Helfteren. Amb Bernard van Rossum, saxos tenor, soprano; Xavi Torres,  piano,  Rhodes, Wurlitzer,  Hammond;  Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria. I al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp:
https://bernardvanrossum.bandcamp.com/album/trampoline.
 
I aquest és un magnífic disc amb 9 temes i ritmes i tempos diversos. De balades n’hi ha algunes com aquest, el preciós tema “Just Before Down”. També segueix aquest tarannà dolç “Tabarca” a tot Bossa, i tema que van tocar al concert que van fer al Jazz Club Sant Vicenç el 31 de gener de 2024. També “Hope” és així de bonica, iniciada amb una Intro a saxo tenor sol, el del líder Van Rossum. Té però un punt més de tempo i marcatge suau de Joan a la caixa de la seva bateria i canvis diversos i tema un tant Funk. I potser el més líric és el “After the Storm”, tot i que bàsicament en els inicis i també per la melodia, tot i estirar-se posteriorment. I el tema que titula el disc “Trampoline” té un motiu principal força interessant a càrrec dels més greus de piano i contrabaix, i amb Bernard al soprano. A partir d’aquí, els quatre temes restants tenen ja un bon contingut rítmic i de tempo, com per exemple el “Thug Life” amb un motiu recurrent i principal iniciat pel líder al saxo tenor i posteriorment a càrrec de piano, tema amb un ritme ternari i força trencat. També “Cowbell Jive” té un tarannà vital alhora que un tant divertit, i ritmes de nou trencats que podrien ser Latin tot i que no ben bé i el líder amb el saxo soprano. I amb un ritme un tant Funk és el tema “Captain Hindsight” que comença el líder amb el saxo tenor i motiu principal. I ja finalment tenim “Tricycle” amb una marcheta molt maca tot i no ser el tema a un tempo massa viu, i el líder amb el saxo soprano.
 

I si us agraden les balades, les podreu escoltar tot i havent-vos baixat el seu disc del seu bandcamp en la millor resolució, i per això els escoltarem en el magnífic...
 
7.4.- Thug Life (Bernard Van Rossum) 6:22.
 
I què vibrant aquest tema del Bernard on a més a més, la melodia recurrent m’ha semblat envoltada de contingut clàssic. I quin final tot i improvisant el líder al saxo tenor i què potent la base rítmica amb el Joan marcant la caixa de la bateria mentre que Marco al contrabaix feia les seves profundes  notes i Xavi al piano els seus acords. I el tema l’ha començat el líder amb el motiu principal i recurrent i després pel pianista i encara tots dos fent-lo. Tot gira sempre al voltant d’un motiu principal, l’ànima del tema, i en aquest cas, essent recurrent encara més. I ves per on que hem pogut escoltar la mestria de Torres al piano, a ell, a qui coneixem tant, com també al Joan, estimats tots dos. Xavi en aquest disc del 2019, està increïble, com ho estant tots ells, car, els vam poder veure el 31 de gener d’enguany al Jazz Club Sant Vicenç on tots ells van estar superbs. Improvisació de Xavi i de nou motiu principal, per ja aparèixer la improvisació del líder al saxo tenor en els moments finals, on ha estat força contundent, ell i els tres de la base rítmica, brutal tema per començar-los a escoltar.
 
El saxofonista, compositor i arranjador Bernard van Rossum és conegut com el líder de The BvR Flamenco Big Band, un conjunt orquestral excepcional de flamenc-jazz que va aparèixer a llocs emblemàtics i festivals com Bimhuis, Flamenco Biennale i North Sea Jazz. En el seu àlbum Trampoline, Van Rossum presenta el seu quartet, amb característiques extra per a 4tet de corda (FUSE), vent-fusta 4tet, guitarra i percussió. "Volia incloure la meva veu com a arranjador i vaig aprofitar per incloure textures complementàries a algunes de les peces".


I un altre gran tema d’aquest disc és...
 
8.3.- Tricycle (Bernard Van Rossum) 4:21.
 
I quin altre gran tema de nou, i ara amb el soprano del líder. Un tema força divertit, entremaliat, amb una Intro magnífica a càrrec del trio base, primer amb el Joan i després Xavi i Marco per ja aparèixer la melodia del tema, amb un canvi tonal perceptible clarament. I ja la primera i molt reeixida improvisació de Bernard al saxo soprano, i què maco que li ha sonat. Ens ha tornat a demostrar els seus valors integrals com a músic complert, com ell és. Xavi al piano, de nou ens ha fet una potent i rítmica improvisació, amb una dreta juganera i gràcil i una esquerra amb tots els acords del món, brutal solo també. I de nou el líder recuperant el tema ens ha apropat al final d’aquest simpàtic “Tricycle”. Bravo nois.
 
Nascut i criat a Espanya per una mare anglesa i un pare holandès, Bernard van Rossum aporta molts sabors i influències. Totes les composicions i arranjaments a Trampoline porten la seva signatura. "Vaig començar a tocar la bateria des de petit, els meus pares escoltaven Michael Jackson i Stevie Wonder. El ritme sempre ha estat clau i per a aquest àlbum em vaig trobar gravitant cap a composicions més basades en groove, esforçant-me per trobar el flux en ritmes de vegades inusuals o desafiadors. Música amb profunditat però també lleugera i juganera, com la sensació de saltar sobre un trampolí i estar suspès a l'aire".

 
I ja per acabar-los d’escoltar amb el tema..
 
9.9.- Captain Hindsight (Bernard Van Rossum) 4:26.
 
I de nou un altre tema ben marcat rítmicament pel Joan Terol i ben acompanyat al contrabaix per Marco Zenini i esclar que amb el gran piano de Xavi Torres. I sí que després de la melodia del tema feta pel líder al saxo tenor, ha estat el pianista tarragoní qui ha fet la primera improvisació. De nou, gran tècnica, estil personal, ritme en la feina feta, Swing, creativitat a dojo, i gust musical d’aquest crac del piano. Tot això que acabo de dir ho aplico també al líder Van Rossum qui ens ha clavat un tros d’improvisació, enèrgica i tècnicament perfecte. I mentre l’escoltàvem i després encara més en el solo de JoanTerol a la bateria, hem pogut escoltar l’orgue Hammond de Torres, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Bernard van Rossum, saxos tenor, soprano; Xavi Torres,  piano,  Rhodes, Wurlitzer,  Hammond;  Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria.

 
I ja acabarem el programa d’avui amb el magnífic disc dels germans Arbenz i ves per on que acompanyats del millor contrabaixista actual, el gran Ron Carter i disc “Arbenz vs Arbenz meets Ron Carter” – The Alpine Session. Publicat el 21 de febrer de 2025. Enregistrat per Thomas Gabriel el 16 de març de 2024 a Gabriel Recording. Mescla i masterització de Hannes Kumke. Amb Michael Arbenz (piano), Ron Carter (contrabaix) i Florian Arbenz (bateria). Produït per: Florian i Michael Arbenz per a Hammer-Recordings. Disseny gràfic: Yuliana Chamorro. I al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://florianarbenz.bandcamp.com/album/the-alpine-session.
 
I de nou ens trobem amb unes músiques força maques. Sis temes magnífics, amb estàndards i temes propis, i ritmes diversos. “Alive” és el més tranquilet i tema de Florian iniciat amb ell a timbales esmorteïdes i ja la melodia al piano. I “Lullaby” de Michael és també una delícia de composició iniciada pel pianista. I ja la resta de temes tenen una determinada trempera rítmica i de tempo. Un dels dos estàndards que hi ha és el “It Don’t Mean a Thing” de Duke Ellington del qual en fan una versió increïble que quasi el converteix en un tema nou.
 
I ja els escoltarem en aquest....
 
10.1.- It Don’t Mean a Thing..(Duke Ellington) 6:32.
 
Doncs se’l reconeix a curts moments i per la variació melòdica que ells han fet sobre la coneguda melodia de Duke. Per descomptat que el que canvia molt i molt és la qüestió rítmica del tema, i no és perquè no hi hagi un determinat Swing, no, car hi és però no de la manera habitual a la qual n’estem acostumats. Realment han fet un tema nou, melòdicament i per ritmes. I qui primer sembla haver improvisat és el Michael Arbenz pianista d’una gran subtilesa i elegància, fent un treball exquisit tot i que no massa llarg, que després n’ha fet un altre. I quina base rítmica que l’acompanya més solvent, súper solvent diria jo, amb l’enorme Ron Carter al contrabaix i el seu germà Florian a la bateria, ell amb qui tinc fluïda comunicació, car ell és qui sempre m’avisa dels nous projectes i que jo acabo posant al programa. I quin solo al contrabaix ens ha fet el més màster de tots els baixistes, en Ron Carter que a banda del seu increïble llenguatge, ens ha fet tremolar per la profunditat del seu so. Alhora, el seu fraseig ha estat de lo més Jazzístic, de lo més creatiu. I de nou el pianista Michael amb una altre mostra de la seva creativitat pianística, que sembla ser infinita. Quin Groove dels dos de la base més impressionant, que fan anar aquest tema amb una vitalitat brutal.
 
I un dels temes que Florian ja havia publicat en les seves “Conversations” és el “Old Shaman”, magnífic i divers i tema llarg de més de 10 minuts.
 
Els germans bessons Florian i Michael Arbenz, nascuts en una família de músics el 1975, han compartit una llarga història de tocar i crear música junts. Aquest vincle és evident en els seus projectes conjunts, on han desenvolupat una veu musical única, inspirada en herois compartits de la infància i l'adolescència. Al llarg dels anys, els germans Arbenz han col·laborat amb molts dels seus ídols, com Greg Osby, Dave Liebman, Marc Johnson, Kirk Lightsey i Bennie Maupin. Aquestes col·laboracions han donat forma a la seva capacitat de proporcionar llibertat musical als seus estimats convidats alhora que mantenen el seu propi estil i perspectiva sobre la història del jazz. Aquest nou enregistrament marca un punt àlgid en el seu recorregut artístic.
 
I l’altre estàndard és el de Jerome Kern i súper conegut alhora que gran tema “All The Things You Are”, aquí però seguint bastant fidelment el tema, alhora que recreant-lo en les seves inversemblants improvisacions.
 
Escoltem-los doncs en aquest...
 
11.5.- All The Things You Are (Jerome Kern) 4:32.
 
I sí que aquest gran tema de Kern l’han “respectat” en els seus orígens harmònics i melòdics, tot i haver-hi algunes variacions que no són significatives, no suficients per no reconèixer el tema. El tempo és força vital, i els ritmes ai las, s’han allunyat del típic Swing i han estat marcats per les variacions rítmiques de Florian a la bateria i esclar que amb la conxorxa del gran Ron Carter. Sí però que de tant en tant hi ha aparegut. Melodia i solo inversemblant de Michael al piano, el qual ha estat certament sublim per la seva impressionant improvisació, rítmica sí, però també amb gran profusió de creativitat i melodies inventades increïbles i de tant en tant recuperant el motiu melòdic principal. Un tema on bàsicament ha estat ell qui més ha brillat, al menys de manera solista, car els altres dos li han donat tot el seu suport, i quin gran suport.
 
Per a Michael i Florian, Ron Carter va ser una de les seves inspiracions musicals més importants durant la seva joventut. Els enregistraments de Miles Davis amb Carter van ser bàsics a la casa Arbenz, reproduïts durant dècades. Ron Carter és una figura llegendària de la història del jazz, que encarna l'esperit groovy, aventurer i de ment oberta del gènere com ningú més entre les icones vives. Que Ron Carter s'unís a ells per a aquesta sessió als Alps suïssos el març de 2024 va ser un honor extraordinari i un moment destacat de la carrera dels germans Arbenz. Els sis temes d'aquest enregistrament mostren la individualitat de la interpretació de Michael i Florian Arbenz, la seva profunda reverència per la tradició del jazz i l'obertura i l'energia juvenil que Ron Carter aporta a la seva música. Sorprenentment, la seva edat mai es fa evident en les seves actuacions animades i atractives.
 
I el més vital de tempo és l’increïble “Evolution”, tema també de Florian on ells tres s’esplaien la mar de bé en els diversos canvis encabits en ell.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en aquest...
 
12.3.- Evolution (Florian Arbenz) 7:40.
 
I quina brutalitat de tema que han fet aquest increïble trio de piano, contrabaix i bateria, quina tralla més impressionant, i de nou amb gran mestria de Michael al piano, que ha fet de nou una gran tasca melòdica, solista i rítmica en aquest tema del seu germà bessó, Florian. I ja ben aviat hem pogut escoltar la inversemblant improvisació de Ron Carter al contrabaix, amb quina energia i Swing que l’ha fet. Velocitat, afinació perfecte, i anant amunt i avall pel mànec de la seva “berra”. S’han alternat ells dos, piano i contrabaix en les seves improvisacions, i mentre, Florian tampoc ha parat de crear línies rítmiques potents, alhora que amb els suaus copets al plat “Ride”, que ha sonat molt fi. Els seus permanents redobles a caixa, timbales i goliat no s’han aturat. I de nou hem pogut escoltar un altre gran solo de Carter que ens ha deixat bocabadats. I quin Swing ha aparegut de la mà d’ell i Florian, què brutal ell amb els copets a plat, xarles i redobles a caixa i timbales. Quins acords els de Michael, i quin final més delicat després de la maquinària rítmica que han utilitzat, quina meravella de tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi i per això felicitats nois Michael i Florian Arbenz i senyor Ron Carter.
 
L'entusiasme de Carter pel repte musical és evident, inspirant Michael i Florian a assolir noves altures en els seus solos i la seva interacció dinàmica. Es tracta d'una peça musical avançada profundament arrelada en l'esperit i les tradicions del jazz. "Finding the Right Notes" és un dels lemes musicals perdurables de Ron Carter, i és evident que aquests tres músics han descobert unes notes realment boniques i emocionants en la seva col·laboració en aquesta reunió cimera de mestres del jazz.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa en ple 44è Festival Jazz Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 25 d’abril que tindrem a  Manel Cheniti & Enrique Heredia Quartet en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta, un concert que començarà a les 22h30m i que serà a l’Auditori del Molí dels Frares.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |