Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I avui faré un programa molt especial, car li
dedicaré al Jam Session Jazz Club que
hi hagué a Sabadell i que portaven Conxita Alemany i Joan Recolons, amic meu i col·lega d’aventures musicals, amb el
qual farem 10 anys d’amistat Jazzera, i no només, aquest juliol. Per això
repassarem dos LP’s únics que ell em va fer escoltar un dia al seu “santuari”, ”Jam Session – Al Natural” i ”Jam Session” de subtítol (Arnau Boix presenta una Jam Session a la
Cova del Drac Vol.1). I posats a fer, sonaran un parell de temes del disc
de Manolo Bolao – Quartet que em va
regalar ell.
I començaré amb les músiques que es varen
enregistrar a La Cova del Drac,
gràcies a la tossuderia de l’enyorat Arnau
Boix, ”Jam Session” (Arnau Boix
presenta una Jam Session a la Cova del Drac Vol.1). Publicat el 1987. A la
portada del disc hi ha tota la colla de músics que hi van participar, i també
un curtet text de l’Arnau on ens diu
que hi falten molts músics, els que hi anaven sovint a tocar a les Jam Sessions. Ja en parlarem més endavant de totes ells. Comencem
el programa d’avui amb un Medley d’Ellington,
“Heaven, Mood Indigo” arranjat pel mateix Boix.
1.A1.- Medley: Heaven, Mood Indigo (Duke Ellington) 6:57.
I aquesta meravella de tema i “Medley”, l’han
interpretat: Arnau Boix, flugel; Lluís
Martínez, saxo tenor; Mas Bergadà, saxo alt; Pere Masriera, saxo baríton;
Celestí Vall, piano; Xavier Ortiz, contrabaix i Ricardo Hochberger, bateria.
I quin tema que varen fer més maco, una barreja
de dos temes de Duke. Molt bons
solos dels solistes, primer amb el saxo tenor de Martínez i posterior del baríton de Masriera. I ja amb la melodia del “Mood Indigo” amb el flugel de l’Arnau, instigador de tot plegat i que
al “cel sigui”, i ja el solo al saxo alt de Bergadà, magnífic, també com el de Vall al piano, i bona feina de Xavi
al contrabaix i esclar que amb la mestria d’un dels masters de la bateria
d’aleshores, Ricardo Hochberger. I
quin sorprenent final a tot swing i tempo doblat, i ja per recuperar el tempo
inicial i acabar-lo delicadament. Ideal tema per començar aquest programa
especial dedicat al Jam Session.
I ja tocava fer un programa dedicat al Club Jam Session de la Conxita i el Joan. No sé si tindré temps de parlar-ne massa, extensament, segur
que no, però sí comentar-ne algunes coses, com per exemple el fet que Conxita s’aficionés al Jazz de la mà
del Joan, essent finalment ella qui
va encoratjar-lo a muntar el Club de Jazz. Les seves excursions a Festivals
varen ser moltes, a la península, però també a França i Suïssa. Tot
això després d’haver anat a concerts com per exemple a La Cova del Drac de la plaça Adriano,
d’aleshores. Esclar que l’afició de la Conxita es va anar consolidant veient
actuacions arreu, i potser més veient-les a casa, al Jam Session.
I al blog hi trobareu els enllaços als webs de
diverses discogràfiques:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
I seguirem amb un altre tema d’aquest únic disc
que es va fer de les Jam Sessions de La
Cova del Drac i serà el preciós tema on canta Laura Simó anomenat.
2.B3.- Come
Rain or Come Shine (Harold Arlen & Johnny Mercer) 6:43.
I aquest preciós tema l’han fet Laura Simó, veu; Arnau Boix, trompeta; Ignasi
Terrza, piano; Nono Fernández, contrabaix; Pau Bombardó, bateria.
I sí que ha estat l’Ignasi qui n’ha fet la bonica “Intro”, i ja per aparèixer la molt
bonica veu de Laura Simó, aleshores
una de les millors veus, i encara ara, del Jazz del país. Hem escoltat també
les notes segures del contrabaix de Nono
Fernández, ben acompanyat a la bateria per Pau Bombardó. Melodia, i ja la trompeta de l’Arnau fent un preciós i melòdic solo, com també el de l’Ignasi, amb un punt de contingut
rítmic, reforçat pels dos companys de la base rítmica, Bombardó, Nono, i ves que aquest ha estat qui s’ha lluït amb el seu
sobri solo, aleshores totes ells i ella, ja uns mestres.
I ves per on que, el 29 de novembre de 2023 l’Ignasi va posar això al Facebook: L'any 87 es va publicar el
vinil 'Jam Sesion a la Cova del Drac',
que reunia en diferents formacions els músics que tocàvem a la Jam Session que Arnau Boix conduïa setmanalment al
mític club de La Cova del Drac. Un
dels temes que incloíem al disc va ser “Come rain or come shine” amb el meu
trio d'aquell moment (amb Pau Bombardó
i Nono Fernández) i la cantant Laura Simó, que acabava de conèixer a
l'estudi. Han passat molts anys des de llavors i, encara que hem anat
coincidint en aquest món del Jazz, no havíem tornat a col·laborar, fins on la
memòria m'arriba. I ha estat ara, en ocasió d'honrar la memòria del gran Tete Montolliu, que ens hem retrobat,
aquesta vegada als escenaris no a l'estudi, per compartir la música tant si
plou com si fa sol. Us comparteixo avui aquest vídeo gravat recentment i us
recordo que estarem el proper dissabte a les Canàries amb el nostre tribut a Tete, amb l’Horacio Fumero i
David Xirgu. https://youtu.be/drWLx7oaFHc.
I a la cara A hi ha un Blues Funk de Sam Jones magnífic...
3.A3.- Blue Funk (Sam Jones) 4:53.
I aquest l’han fet: Arnau Boix, trompeta; Pau Casares, saxo alt; Lluís Rambla, piano; Artur
Regada, contrabaix; Ricardo Hochberger,
bateria i la trompeta solista de Juan
Gómez.
I què maco aquest Blues de Sam Jones, i ja començat amb la melodia a duet dels dos vents, Arnau i Pau, trompeta i saxo alt. I ja el Swing amb la improvisació de Pau al saxo alt. I què bé l’ha fet, ell
ja aleshores un mestre en això dels vents, clarinet, i no sé si ja havia agafat
el tenor. I ves que a qui veiem sovint a la Nova Jazz Cava, un dels de la Junta, Lluís Rambla, ha estat qui ha seguit amb les impros. I esclar que
l’ànima de tot plegat, Arnau Boix ha
fet la seva tasca, però qui ha fet el solo a la trompeta ha estat Juan Gómez i també la impro del sempre
divertit i vital Artur Regada al
contrabaix, que també l’ha clavat. I sempre Hochberger portant-los a bon port.
I hi va haver articles que parlaren del Jam Session com el del Carles Gascón a La Movida – Nuevos ámbitos on presentava
el Jam Session després d’una setmana
de la seva estrena:
Jam Session neix d’una passió, o millor, de dues passions
les de Joan Recolons i Conxita Alemany
pel Jazz. Segueix parlant del bar La Gloria a la Via Laiteana regentat per ells dos, de fet el Joan i el seu germà Josep....però
el seu màxim somni era obrir un dia un bar amb sabor a Harlem i Mississipi.
“Era la il·lusió de la meva vida”, senyala Joan
Recolons originari d’Argentona i
sabadellenc des de fa una dècada. Des del passat dimarts, el somni ja és una
realitat al número 12 del carrer El
Raval de Dins amb un nom amb genuí sabor a Jazz, Jam Session, tot un auguri del que es courà allà dins. D’entrada el
baptisme va ser a càrrec de la cantant i guitarrista de blues
nord-americana Loti Lewis que es va oferir per a improvisar unes cançons, tot i
que va ser per a una inauguració privada, només pels amics, dos dies abans de
l’estrena oficial. Etc, etc....
I encara a la cara A hi ha un gran tema de Lee Morgan anomenat...
I ara amb Arnau
Boix, trompeta; Pau Casares, saxo alt; Lluís Rambla, piano; Artur Regada,
contrabaix; Ricardo Hochberger, bateria.
4.A4.- Yes I can, no You can’t (Lee Morgan)
4:42.
I quin gran tema de Lee Morgan, amb tots els aires del Funk que encetà el bo de l’Horace Silver. I després de la melodia,
solo de Pau molt ben trenat, amb un
magnífic fraseig i la frescor d’un músic jove, com eren tots. Boix a la trompeta s’ha lluït la mar de
bé, amb so, registre agut i gust musical, com en Lluís al piano, que ho ha clavat. De nou Regada ha fet gal·la de les seves bones maneres, amb un solvent Hochberger a la bateria.
I al blog hi trobareu els enllaços als webs de
diverses discogràfiques:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/.
I de la cara B d’aquest disc hi ha un Blues
instrumental de Duke Ellingotn amb
la mateixa formació del tema “Come Rain or Come Shine”, sense Laura i amb l’Oriol Bordas al vibràfon i anomenat...
5.B2.- B.P.
Blues (Duke Ellington) 4:13.
I amb l’Oriol
Bordas hi ha hagut: Ignasi Terraza,
piano; Nono Fernández, contrabaix; Pau Bombardó, bateria.
I sí que hem pogut gaudir amb aquest Blues i
sobretot amb les evolucions al vibràfon del gran Oriol Bordas, músic poli-instrumentista i qui va dirigir la Barcelona Jazz Orquestra i crec que
també fundà. La base rítmica és la que acompanyà a l’Ignasi en aquella època. Ell mateix ha fet la primera improvisació,
i què bé que l’ha fet, ell aleshores ja força brillant. Un tema amb un Swing
brutal, amb tota la formació en total comunió. Gran solo de Bordas al vibràfon, ell autodidacta amb
tot el que tocà, dotat d’una sensibilitat musical molt remarcable, i també
capacitat de lideratge. Un tema on no hem escoltat la trompeta o el flugel de
l’Arnau, ell deixant el protagonisme
als dos solistes, Terraza, Bordas, i
esclar amb la sòlida base rítmica de Nono
i Pau.
I un altre article que va parlar del Jam Session va ser el del Diari de Sabadell del 8 d’abril del 2000 on deien coses com
aquestes:
“La història del Jam Session, que feliçment va complir 1 any el gener, és fruit de
la tenacitat i la passió per la música de Louis
Armstrong i Duke Ellington.
Només així s’entén l’èxit d’aquesta petita Cava de Jazz en viu que varen fundar
en ple centre Joan i Conxita per a fer realitat el seu vell
somni. El Jam Session és avui, una
referència obligada de qualsevol melonam, i no només amant del Jazz....etc,
etc. I parlant del músics destacats que hi ha passat ens recordava a: August Tharrats, Txell Sust; Amadeu Casas,
Víctor de Diego, Alfons Carrascosa, Ramon Escalé, Randy Greer etc..i parlà sobre l’amistat que els unia amb Loti Lewis i Ron Burke....
I d’aquest disc sí que podríem haver posat també
“Old Devil Moon” i “Confirmaton”, però ja els deixarem d’escoltar i de nou amb
la veu de Laura Simó i tema vital,
la mare dels ous dels Rh&Ch, i tema dels germans d’or, els Gershwin el conegut..
6.B4.- I Got Rhythm (George & Ira Gershwin)
5:00.
I ara hi són tots amb Laura, car hi hagut l’Oriol
Bordas, vibràfon; Arnau Boix, trompeta; Ignasi Terraza, piano; Nono Fernández,
contrabaix; Pau Bombardó, bateria.
I sí que he volgut recuperar la veu de Laura Simó, amb la seva gran
musicalitat i magnífica veu, amb una clara voluntat d’acostament a les millors
veus femenines del Jazz, i esclar que ho va aconseguir. I Bordas de nou al vibràfon demostrant les seves habilitats, que
n’eren moltes. Unes maneres boppers de tocar el vibràfon a lo Milt Jackson. Gran tasca de nou de la
base rítmica amb un tempo i Swing brutals, els de l’Ignasi, Nono i Pau. Terraza s’ha desbocat fent un solo
vibrant i entremaliat per motius melòdics i rítmics, impressionant tot plegat.
També Boix a la trompeta ha brillat
en aquest tema a tempo vital. Estava en plena forma, com tots ells i ella, quin
goig. Nono encara ha fet la darrera
impro d’aquest tema que esdevingué un “Rh & CH”, i finalment, tots ells
fent el motiu del “The Theme” de Miles Davis
per acabar-lo. Brutal per ja deixar-los d’escoltar.
I deixarem aquest disc per situar-nos en l’altre
Jam Session – “Al Natural”. Disc
publicat per núria feliu Produccions
el 1974, enregistrat per Julián Gallego als
Estudis Belter de Barcelona. Coordinació a càrrec de Josep Marlet i Valentí Grau. Distribuït per Discos
Belter S.A. Aquest és un disc amb
quatre formacions diferents interpretant cadascuna d’elles temes diferents com
passa en el tema de Charles Tolliver “Peace
with myself” del Jazz Group on hi
tenim a Joan Albert, saxo tenor; Josep
Puigbò, piano; Lluís Subirana, contrabaix i Adrià Font, bateria. Escoltem-los doncs...
7. A4.- Peace of Myself (Charles Tolliver) 6:39.
I ves per on que aquest tema poc conegut de Tolliver ens ha agradat força, i
sobretot pel so que li tragué Joan
Albert al saxo tenor. Un tema a tot vals preciós, càlida la melodia i molt
bonica. Gran tasca del tenor i, si amb la melodia ja s’ha lluït, més ho fet en
la improvisació, que l’ha clavat. I també Puigbó
al piano l’ha fet delicadament, alhora que bon llenguatge jazzero. Bona
tasca també dels dos acompanyants, Adrià
i Subirana, fent ell la darrera
improvisació amb solvència, notes poques i ben posades, i amb les delicadeses
de l’estimat Adrià Font, i ja
recuperar el so a tot Stan Getz que
aleshores tingué Joan Albert,
preciós tema per començar-los a escoltar.
I hi ha un parell de Blues, el que varen fer Mariona Llauradó y Trio, “Mariona
Blues” i el molt especial “Blues in Elf” de Don Ellis, per com el començaren els New Jazz Trio amb Lucky
Guri, piano; Jordi Clúa, contrabaix, ell que posteriorment agafaria el baix
elèctric, i Francis Rabassa, bateria.
Escoltem el..
8.B1.- Blues in Elf (Don Ellis) 6:58.
I quina manera de començar un Blues amb clares
reminiscències de Beethoven i el seu
“Clar de Lluna”, les que s’inventà el sempre genial Lucky Guri. I després de la “Intro”, de quina manera ha entrat la
rítmica amb ell mateix ja improvisant. Clúa
i Rabassa, marcant el tempo
fermament, mentre qui seria el líder dels Barcelona
Traction, s’esplaià amb un llarg solo farcit de recursos, inventiva i
tècnica. Fins i tot, hem escoltat com Clúa
ha doblat el tempo tot i acompanyant a Lucky,
què maco. (clic en aquests punts). I després del pianista, el baixista s’ha
quedat sol fent la seva tasca solista, i ben bé que l’ha fet, ell que segons
sembla, aquí tocà el contrabaix, per so, i que després emprà sempre el baix
elèctric. Gran solo de Clúa i ja de
nou, la melodia d’aquest “Blues in Elf” de Don
Ellis, i quin final més sorprenent el que s’inventà Lucky Guri.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I ara seguirem amb el Blues de Mariona Llauradó y Trio on també
hi tenim a Lucky Guri, Jordi Clúa i Francis
Rabassa, i un tema de Joe Farrell amb
els New Jazz Trio...
9.B2.- Mariona Blues (Mariona Llauradó) 2:29.
10.A4.- Sound Down (Joe Farrell) 2:58.
I amb un punt més de tempo i esclar que a tot
Swing, ens trobem de nou amb un altre Blues cantat, més aviat fet en “Scat”,
car no hem escoltat cap lletra que hagi fet Mariona. Un Blues curtet, on hem pogut copsar la seva càlida veu i
bones maneres improvisadores. El trio acompanyant, brutal amb Guri, Clúa i Rabassa.
I més vital ha estar el “Sound Down” de Joe Farrell amb la mateixa formació,
sense la cantant, a tot Jazz Trio. De nou Lucky
ens ha fet una gran tasca creativa, marcada per la qüestió rítmica, alhora que
melòdica. Clúa feu la seva feina
elaborada amb solvència, i molt sorprenent ha estat l’entrada de redobles de Rabassa, contundent i precís, i ja
recuperar el motiu del tema de Farrell.
I al cara
a cara en Josep Ache li va fer
una entrevista al Joan:
Joan Recolons
(58) un dels grans
aficionats al Jazz que l’anima a Sabadell,
va marcar època amb el Jam Session del
Raval de Dins, què per mor de les
normes municipals va haver de desmantellar com a Club de Jazz i reconvertir en Cafè-Restaurant.
A Sabadell hi
ha afició al Jazz?
Hi ha persones que els agrada el Jazz, o almenys
o diuen. Però afició, allò que es diu afició, no gaire.
Menys que a
Terrasa, doncs? Què cal per ser aficionat? Mentre va funcionar el Jam Sesion
com ha Club de Jazz, hi havia una vida. Per tant, hi hauria afició.
Però sí que es
va crear un ambient potent de músics, oi?
Un ambient molt maco, i tant! Els dimecres en
les Jam Sessions de Lluís Coloma,
els dijous amb l’Errol Woiski, i
després amb els Midnight Rockets de Sabadell i els dimarts Jam Sessions
d’aficionats.
I divendres i
dissabtes, el que vostè programava.
Digui noms.
Grant Stewart quan va ser de gira per Catalunya. El Tolga Emilio
Trio de Bèlgica i del millor del
Gipsy Jazz.
I de més a
prop?
La Lotti
Lewis amb en Ron Burke, els Tandoori Lenoir. Per descomptat Horacio Fumero i el Peer Wyboris. El Francesc Borrull que per mi és un dels grans músics d’aquest país,
precisament, amb ell va quedar clar el què és l’afició...referint-se Joan a la poca assistència de públic,
12 persones el primer dia i 13 el segon! Etc, etc....
I com que hi
tenim els Modern Jazz Sextet amb
Josep Mª Farràs, trompeta; Joan Albert,
saxo tenor; Kaito Solís, trombó; Pere Ferré, piano; Francesc Vilarrès,
contrabaix i Adrià Font, bateria, els escoltarem en el tema de John Carisi, anomenat..
11.B3.- Israel (John Carisi) 8:06.
I el tema més llarg del disc fou aquest tema no
gaire conegut, però amb tots els aires del Jazz
West Coast, per la seva elaboració harmònica i melòdica. El Swing ha
aparegut ja d’entrada tot i escoltant al gran Farràs a la trompeta, ell, aleshores en plena forma, i segons en Tete, el músic de Jazz del país. Joan Albert s’esplaià també la mar de
bé, amb un so sencer, ple, amb recursos i fraseig alhora que la tècnica
adequada. Una base rítmica sòlida amb el gran Pere Ferré, Vilarrès i de
nou el gran Adrià Font. També hem
gaudit amb el solo de Kaito al
trombó, car, l’ha fet amb solvència i musicalitat, la mateixa de la del
pianista que no fa gaire va celebrar els seus 94 anys al Jamboree, quin goig. Ferré
era col·lega d’en Tete, i tot i les
diferents habilitats, sempre ha estat sl peu del canó amb gran reconeixement. Vilarrès al contrabaix ha fet el seu
solo quasi que seguint la mateixa tònica melòdica de la seva intervenció com
acompanyant, amb un Adrià segur al
seu darrere. I encara hem escoltat els “quatres” compassos improvisant els
solistes dels vents amb l’Adrià a la
bateria, i ja recuperar el tema i acabar-lo, aquest “Israel” de John Carisi.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa en ple 44è Festival Jazz Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja el proper divendres 25 d’abril
que tindrem a Manel Cheniti & Enrique Heredia Quartet en un esdeveniment
organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç
i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta,
un concert que començarà a les 22h30m i que serà a l’Auditori del Molí dels Frares.
I ja per acabar aquest disc Jam Session – “Al Natural” escoltarem als Jazz Grup on hi tenim a Joan
Albert, saxo tenor; Josep Puigbò, piano; Lluís Subirana, contrabaix i Adrià Font, bateria amb el tema propi
de Joan Albert anomenat..
12.A1.- Tema per a Alícia (Joan Albert) 3:22.
I què impressionant acabar aquest disc amb el
tema del Joan Albert, que tot i que
curtet, ens ha agradat força. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions i amb
quina trempera i velocitat d’execució que l’ha fet. Aleshores ell també estava
a “tutti pleni” de forma, què bo. I sí que Puigbó
al piano s’ha llençat amb vitalitat en el seu solo, que per cert, també ha
estat magnífic, amb una determinada trempera rítmica. I ja per acabar, de nou
la melodia del tema, d’aquest curtet però entremaliat tema de Joan Albert, bravo.
I el 5 de novembre de 2011, l’Antonio Santamaria escrivia això a les
seves Cròniques Urbanes del Diari de Sabadell:
El passat dimecres, a les 22h, vaig apropar-me
al Raval de Dins num 12, al club de
Jazz Jam Session per assistir a
l’actuació del Lluís Coloma Trio, la
coneguda formació local considerada una de les millors bandes de Boggie-Woogie d’Europa. Allí vaig tenir l’oportunitat de conversar amb el matrimoni
Joan Recolons i Conxita Alemany, propietaris del local, i recavar les opinions
dels músics i aficionats sobre la problemàtica de la música en directe a la
ciutat.
Arriba una estona abans per parlar amb ells dos
i descriu la decoració del local amb fotos de músics, Miles Davis, Dexter Gordon, Charlie Parker o Billie Holiday. Mentre la sala es va omplint, m’interesso -diu ell-
pel orígens del local que es va obrir el 10 de gener del 1999. Jo sóc,
m’explica Joan, un aficionat al Jazz
des que tenia 18 anys i anava als concerts de la Cova del Drac. De jove volia ser músic, però no vaig tenir
paciència per acabar els estudis. De tota la vida m’he dedicat a l’hostaleria.
Primer vam tenir un bar al barri de Gràcia,
després a la Via Laietana, però la
meva gran il·lusió era tenir un club de Jazz. I als 48 anys ho vaig aconseguir.
Doncs a mi, diu Conxita, el Jazz no m’agradava. En Joan em va introduir en aquest món, i ara soc una “forofa”.
Qüestió de
permisos:
Durant cinc anys, continua Joan, es tocava música en viu 5 dies a la setmana. Dimarts,
dimecres i dijous, puntualitza Conxita,
es feien Jam Sessions per a aficionats amb el cantant Errol Woiski o Maurici
Morera del grup de blus local The
Midnight Rockets. Explica Joan que
va obrir el local abans d’anar a preguntar a l’Ajuntament si podria fer música
en directe. I deia ell, que com que el local estava insonoritzat i els veïns
mai s’havien queixat, vaig continuar programant concerts fins el 2005, quan es
van presentar el Mossos d’Esquadra, que ens van multar i ens van prohibir fer
música en directe....
Banda
Universal:
Avui toca el Lluís Coloma Trio, un grup fundat el 1999, amb 5 CDs editats,
l’últim registrat a Chicago al
juliol d’aquest any, que està considerada una de les millors bandes de Boogie-Woogie d’Europa. El trio està liderat per Lluís Coloma, de 38 anys, nascut a Barcelona però veí de Sabadell
des de fa 12 anys, i que ha estat honorat amb el premi “Sabadellenc de
l’any”. L’acompanyen el també sabadellenc Marc
Ruiz, a la bateria i de 38 anys, i al contrabaix Manolo Germán, de 41 anys i de
Cardona.....
House Boogie
party:
El trio interpreta amb virtuosisme un repertori
de temes propis com “Coloma’s Boogie” i clàssics del Blues i del Jazz com
“Georgia on my Mind”, de Ray Charles,
“How Long Blues” de Leroy Carr.....als
voltants de la mitja nit finalitza un concert que ha agradat molt a aquest
públic entès i on tothom es coneix.....Abans de marxar converso amb Coloma. M’explica l’èxit que estant
tenint aquestes “Boogie Partys”. Es tracta de rememorar les “Rent Party” que
s’organitzaven per pagar el lloguer dels locals per a actuar, i que ara es
planteja com una festa privada per a grups de 20 a 30 persones.
I sí que per acabar el programa encara
escoltarem un parell de temes del disc Manolo
Bolao – Quartet amb l’edició original Quality
, DISCOS FIORE FLP-004 (1985). Gravat per Emili Baleriola a Palma de
Mallorca l’agost de 1984 i remasteritzat per ell mateix. Amb Manolo Bolao, guitarra, diseny de portada;
Emili Baleriola, guitarra; Carles Benavent, baix, Salvador Font, bateria i
Lluís Vidal, teclats #B3 “No puedo estar sin ti” de Manolo Bolao . Produït per
Emilio Baleriola.
El primer serà un que li agrada molt al Joan i és el “Nuages” de Django Reinhardt i el segon i darrer
del programa d’avui serà el “Jeepers Creepers”...
13.A2.- Nuages (Django Reinhardt) 5:55.
14. A3.- Jeepers Creepers (Mercer & Warren)
6:08.
I sí que estarà content el Joan, pel programa esclar, però també per haver escoltat el seu
molt estimat “Nuages”. Es dóna la particularitat que quan hem anat a veure a Biel Ballester Trio, ell sempre l’hi ha
dedicat. Biel és un dels molts gran
músics que van passar pel Jam Session
Jazz Club, com tants i tants altres. I sí que ens ha impressionat la gran
tècnica d’aquest gran guitarrista i poc conegut, Manolo Bolao. I si el tema ha començat dolçament, però ja amb un
puntet de tempo i Swing, això s’ha fet més evident en la llarga improvisació
del líder. I quin goig haver pogut escoltar el solo del tristament desaparegut Emili precisament en aquesta part de
tempo doblat i rítmica del seu solo. Gran l’Emili. I esclar que a la base rítmica hi hagué el grandíssim Carles Benavent amb el seu baix
elèctric i les seves personals maneres de tocar-lo, que el portaren a tocar amb
Paco de Lucía i Chick Corea, ja en l’ona de Flamenco-Jazz.
I sí que per acabar el programa d’avui ha estat
la mar de bé fer-ho amb aquest “Jeepers Creepers”. Tema vital a tot Swing i ja
després de la melodia, Bolao s’ha
posat ja a improvisar, i de nou amb una personal mestria i tècnica. Els de la
base rítmica, un quartet de luxe, li han donat tot el seu suport. Llarg solo,
com sembla li agradava a ell, fer-los llargs i anar-los desenvolupant. I de nou
Emili s’hi afegí posteriorment amb
un so un pèl més net, m’ha semblat a mi, el de la seva guitarra, alhora que
mantenint un discurs magnífic a tot Jazz en la seva improvisació. I sí que en
aquest tema hem pogut escoltar el curtet solo de Carles, amb la seva personal i única manera de fer-lo, alhora però
també amb la seva remarcable tècnica, que per cert, ha anat desenvolupant al
llarg dels anys, i que ara està al seu màxim nivell, quin goig poder-lo
escoltar quan podem, coses que hem fet amb el Joan i per cert amb el trio de Jorge
Pardo. I ja per acabar el tema, de nou el líder fent una part improvisada i
ja recuperar el motiu principal d’aquest magnífic “Jeepers Creepers”, ideal
tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com
sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
I ves per on que el 4 d’octubre de 2015, i des de
la Nova Jazz Cava de Jazz
Terrassa se li va fer un homenatge a Conxita
Alemany, que va ser, junt amb Joan
Recolons, l’‘alma mater’ del club de jazz Jam Session a Sabadell.
Bona part dels músics que hi van tocar la recordaran amb una concorreguda i
emocionant ‘jam-session’ coordinada pel pianista Lluís Coloma, un homenatge que es fa extensiu a aquest enyorat
local que durant 15 anys va promocionar la música en viu, i molt especialment
el jazz. Jazz Terrassa a través de
la Nova Jazz Cava acull honorat la
trobada entre músics, amics i amants del jazz a la que hi esteu tots convidats.I la llista de músics va ser molt llarga i la
resumiré per ordre d’aparició al menys amb els líders de les formacions i/o els
més representatius: Lluís Coloma Trio,
Sergi & Joan Pau Cumellas, Big Dani Pérez, Erwin Seerutton, Pere Ferré, Ronny Burke,
Isabel Martín, Jaume Vilaseca Trio, Montse Franco, Ángela Suárez, Anna Caixach,
Pere Soto, Valentí Moya, Jazz Manouche Band, Los Sombras, Amadeu Casas, Maurici
Moreira, Núria Palet, Antonia León i Pepo Vidal Trio.
I tots els comentaris d’aquestes actuacions i
tota la llista de músics les podreu trobar al blog: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/2015/10/homenatge-la-conxita-jam-session-amb-la.html.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
