Programa 636 - FSNT: Baptiste Castets, Andrew Pereira i Nicole McCabe, dimecres 30 d'abril de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja hi torno amb un programa dedicat a Fresh Sound Records en la seva vessant més contemporània, la dels Fresh Sound New Talent. Així és que tindrem el “Patience” de Baptiste Castets; “Lost in Plain Sight” de Andrew Pereira i a Nicole McCabe i el seu “Live at Jamboree” i amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
Per a tots aquests discos, el productor executiu és Jordi Pujol. Aquests sons estan gravats © 2024 per Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.


Comencem doncs amb el disc “Patience” de Baptiste Castets. Enregistrat per Julien Reyboz al Mix & Rec Studio, París, l'1, 2 i 3 de desembre de 2022. Mesclat i masteritzat per David Darlington a Bass Hit Recording, Nova York. Produït per Baptiste Castets. Amb Baptiste Castets (bateria i percussió), Frédéric Borey (saxo tenor i soprano), Sébastien Llado (trombó), Edouard Monnin (piano), Gabriel Midon (contrabaix). Totes les composicions són de Baptiste Castets.
https://www.freshsoundrecords.com/baptiste-castets-albums/57400-patience.html.
 
I dir-vos que aquest disc és una delícia per les seves músiques, car, està envoltat d’una aurèola de sensibilitat, la dels seus temes, on set dels quals ens omplen d’una tendra musicalitat. Els tempos d’aquests temes són lents, a tempo de balada, vaja.  Són així el tema 3. “Histoire de mélancolie”; el darrer track 10. “Adiós”; el tema que titula el disc 5. “Patience”; 9. “Cloé” i també 2. “Blake”. I per això us posaré el també molt preciós i delicat.....
 
1.6.- Mille nuits (Baptiste Castets) 4:34.
 
Doncs la veritat és que aquest tema m’ha semblat preciós. La melodia és entranyable, feta pel saxo tenor de Borey, la cadència dels acords, la qüestió rítmica, tot plegat se t’emporta a un espai on la calma i la introspecció es donen la mà. Poder gaudir d’una música amb tant sentiment és quelcom que hem de valorar. I què maca la improvisació del pianista Edouard Monnin, de quina càlid manera l’ha fet, ell acaronant-nos amb la seva dolçor. I com sempre el baixista Gabriel Midon ha mantingut les notes bàsiques, les que donen sentit al tema, les del motiu principal i inicial. També la sonoritat càlida del saxo tenor de Frédéric Borey fent la dolça melodia amb un fons del trombó de Sébastien Llado. Una delícia de tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els tres que queden tenen una determinada trempera, com és el cas del..
 
2.7.-  Á la derniére minute (Baptiste Castets) 3:46.
 
I sí que hem tingut un bon canvi rítmic amb aquest tema, sobretot per com el baterista i líder colpeja els estris de la seva bateria, i amb copets als cantos de caixa i timbales, també. I aquí el gran Frédéric Borey ens ha enlluernat amb el so del seu saxo soprano tot i fent melodia i improvisació, inversemblants ambdues. El tema l’han començat el trio de la base rítmica amb el piano de Monnin fent una “Intro” impressionant, la d’aquest gran tema i ja la melodia amb el soprano de Borey. El pas cap a la improvisació ha estat imperceptible, coses del tema, que per altre banda no és gaire llarg. Un so preciós el del saxo soprano de Borey alhora que grandíssima la seva improvisació, i a moments doblant-se amb el trombó de Llado. I què impressionant la rítmica d’aquest  “Darrer minute”.
 
Patience, un àlbum que resisteix la prova del temps.
En primer lloc, el temps de confinament, un temps suspès durant el qual em vaig permetre buscar, experimentar, treballar en una identitat sonora en una sala d'estar transformada en un estudi. Les melodies de Patience van néixer d'aquesta investigació paral·lela sobre tots els instruments que tenia al meu voltant: guitarra, baix, piano, bateria.


I més vital és el...
 
3.1.- Rue de Paris (Baptiste Castets) 5:08.
 
I de nou el líder a la bateria marcant la qüestió rítmica, sobretot en la presentació de la melodia feta pel saxo tenor de Borey. Al pont, ell i el trombó de Llado han compartit espais musicals. Després, amb la improvisació inversemblant de Borey al saxo temor, la cosa rítmica ha continuat, i de mica en mica, agafant encara més trempera. Una gran tasca solista la d’aquest gran saxofonista del qual ja li he posat alguns dels seus anteriors discos, i sí, que ara ja feia massa que no l’escoltàvem. També Monnin al piano ha fet una gran feina, i sempre, sempre, amb la brutal empenta del líder Baptiste Castets a la bateria i la feina brutal del baixista Midon en aquest interessant “Rue de Paris”.
 
Patience s'inspira en diferents estils que m'han impulsat en diferents moments de la meva vida: música folk, música pop (Gabriel Kahane, Nick Drake o Blake Mills), però també jazz contemporani (Gerald Clayton o Joel Ross). Volia crear un diàleg entre aquestes diverses inspiracions i oferir un àlbum fet d'infinites capes musicals i històriques. Patience es va construir, doncs, sobre aquesta cohabitació entre, d'una banda, un temps curt i un material melòdic escrit detallat, i de l'altra, un temps més flexible, transformat en improvisació, sorpresa, espontaneïtat encarnada personalment per cada músic.
 
I ja per acabar-los d’escoltar ho farem amb el tema més vital i anomenat...
 
4.8.- Flamingo (Baptiste Castets)  5:02.
 
I sí que aquest tema és el més vital del disc, i de nou amb les particulars maneres del líder a la bateria, per com la colpeja, picant al canto de la caixa. Una melodia iniciada pel saxo tenor de Borey amb el suport del líder i el del baixista Midon. Tema amb un Swing brutal sobretot en la improvisació del trombonista Llado. Gran tasca solista d’aquest gran trombonista que s’ha lluït abastament per so i per recursos estilístics. Borey al tenor també ha brillat amb un fraseig inversemblant, llenguatge i història explicada, farcida de missatge. Encara hem tingut uns moments de “vuits” compassos compartint improvisació el baixista Midon amb el líder Castets a la bateria, i ja per retrobar el motiu melòdic i acabar aquest gran tema, per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Baptiste Castets (bateria i percussió), Frédéric Borey (saxo tenor i soprano), Sébastien Llado (trombó), Edouard Monnin (piano), Gabriel Midon (contrabaix).
 
Per a aquest primer àlbum com a líder, vaig triar col·laborar amb Frédéric Borey, Sébastien Llado, Edouard Monnin i Gabriel Midon. Vaig admirar la seva creativitat, la seva personalitat i la manera com abordaven la música amb sinceritat, de vegades pacífica i continguda, de vegades més inesperada i inquieta. Havent sempre prestat especial atenció a la signatura sonora que defineix cada músic, em plau dir que van aportar plenament a Patience la seva empremta sonora singular. —Baptiste Castets.
 
I després d’aquestes elaborades i boniques músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme i contents de retrobar-te de nou amb els teus delicats contes musicals.


I seguiré amb el “Lost in Plain Sight” de Andrew Pereira. Enregistrat per David Stoller als Samurai Hotel Studios, Queens, l'11 de novembre de 2022. Masteritzat per Pieter De Wagter. Amb Andrew Pereira (saxo alt), Neta Raanan (saxo tenor), Paul Janoschka (piano), Simon Willson (contrabaix), Jonas Esser (bateria). Produït per Andrew Pereira. Totes les composicions són d'Andrew Pereira.
https://www.freshsoundrecords.com/andrew-pereira-albums/57118-lost-in-plain-sight.html.
 
I aquest disc també té diversitat de ritmes i tempos, havent-hi temes lents i preciosos com són 04. “Falcon On the Balcony” i 03. “Already There”. Però els escoltarem amb un tema un pèl més vital força interessant, l’anomenat...
 
5.5. Out of Focus (Andrew Pereira) 8:17.
 
I quina rítmica més interessant que té aquest tema. I la melodia, què maca, i feta pels dos vents a l’uníson, a mode de duet del saxo alt i tenor, el primer el del líder Pereira i el segon d’en Neta Raanan. El compositor i líder ha estat qui primer ha improvisat, i ja heu pogut constatar de quina magistral manera ho ha fet amb tot de recursos d’estil de lo més Jazzero, en un llarg i inversemblant solo. Melodies obtingudes boniques, fraseig elegant i pulcre com el que ens ha fet Raanan al saxo tenor. Bellesa en les seves improvisacions i sempre amb una base rítmica consistent, la del Paul Janoschka (piano), Simón Willson (contrabaix), Jonas Esser (bateria). Pianista i saxos han compartit uns moments tot i improvisant que han estat d’una gran bellesa. I sí que el baixista i baterista han estat consistents. Melodia a duet i final d’aquest bonic tema ideal per començar-los a escoltar.
 
El 2018, vaig seguir un impuls espontani i em vaig traslladar de Filadèlfia al vibrant caos de la ciutat de Nova York. Aquest àlbum representa la culminació de gairebé cinc anys dedicats a cultivar belles connexions musicals i a navegar pels reptes de ser un artista nou en aquesta ciutat implacable. Malgrat alguns contratemps, inclosa la força disruptiva de la COVID, trobo una immensa satisfacció en el moment d'aquesta gravació tan esperada. Dins d'aquestes cançons, trobareu una barreja d'idees musicals antigues i noves. Composicions com "Moon Burn" i "Curbside Dash" han viatjat amb mi per múltiples ciutats, evolucionant a mesura que les meves habilitats com a líder de banda es refinaven al llarg dels anys. Mentrestant, debuten melodies noves com la cançó principal, "Lost In Plain Sight".

 
També té una bona trempera el 07. “Moon Burn” amb un Swing brutal en les improvisacions.
 
6.7.- Moon Burn (Andrew Pereira) 8:55.
 
De nou hem escoltat una gran composició del líder Andrew Pereira i he de dir que també ha estat força interessant. El concepte rítmic té una importància cabdal, coses que hem pogut constatar abastament. Una melodia un tant entremaliada, sobretot en la B del tema, o el pont, que han fet els dos vents a duet, després de la “Intro” feta pel trio base, amb preponderància de les notes greus, les del contrabaix de Willson. I sí que Pereira ha estat qui primer ha improvisat, i de quina manera que ho ha fet, brutal. Delicades maneres, pel llenguatge i fraseig emprat, marcat per motius rítmics, els que ha fet el líder. Hem descobert a un gran saxo alt, que ves per on ha desenvolupat un llarg solo en aquest tema, també amb un gust exquisit. I ja cap al final de la seva improvisació, el Swing del baixista, el d’un tema on el màster Andrew Pereira  quasi que ha estat l’únic protagonista, i sí pel que fa a vents. També el pianista ha fet una gran tasca, cap al final, i també amb el Swing magistral, el del “Walking” de Simon Willson.
 
Aquesta barreja d'originals provats i noves creacions va semblar perfecta per al conjunt excepcional de músics que vaig reunir per a aquest llançament debut. Si bé la combinació de saxòfon alt/tenor pot ser poc convencional per a un quintet, el so resultant posseeix una "borrositat" captivadora que complementa la complexitat animada de les meves composicions alhora que conserva una qualitat sonora més fosca. La manera de tocar de Neta, que vaig trobar sovint després de mudar-me a Brooklyn, s'alinea estilísticament amb la meva en certs aspectes, però ofereix un contrast refrescant amb les meves idees.

 
I un altre tema impressionant és “Alpaca” amb un Swing brutal en les improvisacions, tot i començar de manera més tranquil·la. Però els escoltarem en el magnífic..
 
7.1.- Lost In Plain Sight (Andrew Pereira) 7:49.
 
I tot i que aquest tema ha començat delicadament amb el piano de Janoschka  i ja amb el saxo alt del líder, fent melodia a duet amb el saxo tenor de Rannan, aviat Pereira s’ha posat a improvisar en un tema força entremaliat, per melodies i harmonies. Un contingut rítmic precís i ben marcat pel baixista i baterista, amb els acords del piano de Janoschka, i la brutal i llarga improvisació del  líder al saxo alt i uns moments de Swing gràcies al “Walking” del baixista Willson. I també Rannan al saxo tenor ha brillat per fraseig, per idees modernes elaborades amb precisió. Fraseig ràpid i precís el d’aquest gran saxofonista, Neta Raanan. Swing també en alguns moments, gràcies als tres de la base rítmica. Melodia de nou i final d’aquest “Lost in Plain Sight”, tema que titula el disc de l’Andrew Pereira.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic i vital..
 
8.6.- Curbside Dash (Andrew Pereira) 6:06.
 
I sí que aquest “Curbside Dash” ha estat el més ràpid, tot i que no gaire més que els altres temes que avui hem escoltat. Sí que les melodies, les músiques m’han  semblat molt elaborades. I de nou el líder ha brillat abastament fent la seva improvisació, que ves per on que l’han compartit amb el saxo tenor, ells dos a mode de duet de saxos tot i improvisant genialment. I sí que a la meitat del tema aparegué la delicadesa del pianista Janoschka ell partint d’un Break, per ja situar-se tot i improvisant. De nou duet melòdic dels dos vents fent-ho de manera brutal, fent la melodia que de nou ens ha copsat, pel fet de ser tan entremaliada, la d’aquest “Curbside Dash” de l’Andrew Pereira, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Andrew Pereira (saxo alt), Neta Raanan (saxo tenor), Paul Janoschka (piano), Simón Willson (contrabaix), Jonas Esser (bateria).
 
Vaig conèixer Jonas i Paul durant la meva època al City College, i les seves veus musicals úniques van destacar immediatament. Simón, un altre talent extraordinari, em va cridar l'atenció com a sideman a Brooklyn, conegut per la seva capacitat de tallar amb cada nota mantenint un to de baix ric. Reunir-lo a ell i a Jonas, tots dos col·laboradors experimentats, va afegir una dimensió especial a aquesta gravació. Finalment, l'espai de gravació va tenir un paper crucial en la configuració d'aquest àlbum. Personalment, he experimentat estudis que van des de soterranis de primera categoria fins a soterranis desordenats, i he treballat amb enginyers de so de diversa experiència. Per al meu debut, vaig apuntar al cim. David, el nostre enginyer de gravació i mescla, no només va proporcionar un entorn de gravació impressionant, sinó que també va demostrar els seus coneixements musicals i la seva delicadesa durant tot el procés d'edició. —Andrew Pereira.


I ja encarem el final del programa i per això escoltarem el “Live at Jamboree” de Nicole McCabe. Enregistrat en directe per Sergi Felipe al Jamboree, Barcelona, ​​24 de febrer de 2023. Mesclat per Sergi Felipe i master de Pieter De Wagter. Fotos: Joan Carlos Abelenda. Produït per Jordi Pujol. Amb Nicole McCabe (saxo alt), Iannis Obiols (piano), Logan Kane (contrabaix), Ramon Prats (bateria).
https://www.freshsoundrecords.com/nicole-mccabe-albums/57277-live-at-jamboree.html
 
I esclar que un disc enregistrat en directe en un club de Jazz com el Jamboree fa que els temes siguin llargs per les improvisacions de tots els músics com és el cas. També que per a aquesta ocasió on es van trobar ella i Logan amb Iannis i Ramon, el repertori estigué dedicat a magnífics estàndards de Jazz, com ben aviat escoltareu.  Els temes varen ser vitals, la majoria, havent-hi però balades com la preciosa “Stardust” i també una altre pròpia de la líder i que ara mateix escoltarem...
 
9.5.- Finding Beauty in an Unexpected Place (Nicole McCabe) 7:48.
 
I de nou un saxo alt acaronant-nos i ara el de Nicole McCabe amb aquesta preciosa balada que ens acaben de fer. Una melodia presentada per la líder amb tota la profunditat possible, la del seu missatge, amb tota la seva calidesa interpretativa, i ja en Iannis desenvolupant la seva improvisació a tot “pianíssim”, per com n’ha acaronat les tecles del piano del Jamboree. Ell que brillà en la seva exposició solista en aquest preciós tema de la líder. I sempre les escombretes d’en Ramon, dolçament fregades.  Nicole l’ha seguit amb un gran mestria, solo melòdic i farcit de sentiment alhora que amb un so preciós, el del seu saxo alt. També Logan ha fet la seva tasca solista, amb profunditat de so i tendresa, en aquest preciós tema de Nicole McCabe ideal per començar-los a escoltar.

 
I sí que hi ha un altre tema maco com el 04. “Instinct” de Nicole McCabe  i també el 1. “East of the Sun (and West of the Moon)  de Brooks Bowman però escoltarem el gran tema de Benny Golson...
 
10.2. Stablemates (Benny Golson) 13:08.
 
Quin genial tema va fer Benny Golson i amb paraules de Miles Davis després d’escoltar-lo o llegir-lo, li va dir que quina droga s’havia pres per a poder fer-lo. La versió que ens n’han fet ella i ells ha estat magistral també, seguint més o menys les qüestions rítmiques del tema, alhora que ampliant-lo amb demés virgueries. La improvisació llarga de la líder ens ha deixat estabornits per la seva gran mestria. Una velocitat d’execució increïble, bopper, una mestria interpretativa fora de tota mida, una modernitat esfereïdora. Iannis al piano ha fet la seva particular interpretació del tema de Golson i amb alguns moments de Swing coses del Logan i Ramon. Gran feina solista del jove músic que s’ha passat temps llarg a Basilea al seu Campus, amb mestres com Jordi Rossy, Brad Meldhau i d’altres súper cracs de l’escena del Jazz actual. Esclar que Ramon a la bateria va estar fent i desfent sense parar, ell acompanyant a Logan Kane al contrabaix. Aquest l’ha seguit amb un solo impressionant, per com es va passejar pel mànec de la seva Berra, per la velocitat d’execució. I ja per arrodonir-ho, el solo del Ramon que va estar brutal, magistral, com sempre ell ens ho fa, i més en aquest tema i concert al Jamboree.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 2 de maig a les 22h i de nou a l’Auditori del Molí dels Frares, que tindrem a l’Anton Jarl Quartet presentant el seu homenatge a John Coltrane en el seu 60 aniversari de l’enregistrament del “A Love Supreme” amb Vicent Macià, saxo tenor; Albert Bover, piano; Tom Warburton, contrabaix i el mateix  Anton, bateria, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.

 
I ja la deixarem d’escoltar a ella i a ells en el gran tema de Monk i nosaltres acabarem el programa d’avui...
 
11.6.- I Mean You (Thelonious Monk) 9:26.
 
I què brutal aquest tema de Monk i de quina manera més vital l’han interpretat. Si el tema ja se las té, doncs tocar-lo a aquest tempo encara el fa més potent, més difícil, més entremaliat. I després de la coneguda melodia, ja la primera i brutal improvisació del jove crac Iannis Obiols. De nou s’ha esplaiat la mar de bé seguint l’harmonia del tema, executant unes línies inversemblants, veloces, i interpretades magistralment. I entremig, quin “break” de la líder a saxo alt i ella sola, tot i improvisant genialment. Brutal la seva tècnica, el seu so, la seva classe com a músic, la d’aquesta saxo alt del Regne Unit  de la Gran Bretanya. I després, l’entrada dels de la base rítmica a tot Swing, gràcies al Walking de Logan Kane, acords del piano d’Obiols i sempre la mestria de Prats a la bateria. Gran i llarg solo de la líder per ja deixar pas al del baixista, que de nou ens ha deixat bocabadats per la seva pulsió rítmica, per la seva velocitat d’execució i afinació, impressionant. I encara un solo del Ramon a la bateria, i ja per encarar el final del tema, ideal per ja deixar-os d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
En el meu primer viatge a Espanya i a la ciutat de Barcelona, ​​vaig tenir la sort de tocar amb el pianista Iannis Obiols, el baterista Ramon Prats i el baixista de Los Angeles, Logan Kane. No havia conegut mai a Iannis ni a Ramon, i només vam fer una breu prova de so/assaig a la sala abans d'aquestes actuacions. Vaig sentir molta alegria de crear amb aquesta banda, vaig sentir que cap idea que toqués quedava sense escoltar i que la diversió i la connexió eren la nostra prioritat número u. Estic molt agraïda a Jordi i Fresh Sound New Talent per portar-me a mi i a Logan al Jamboree i per tenir l'oportunitat de connectar i comunicar-nos amb Ramon, Iannis i l'increïble públic que va venir i escoltar. —Nicole McCabe.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 635 - Jam Session Jazz Club: Jam Session Arnau Boix a la Cova del Drac, Jam Session - Al Natural, i Manolo Bolao 4tet, dimecres 23 d'abril de 2025

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I avui faré un programa molt especial, car li dedicaré al Jam Session Jazz Club que hi hagué a Sabadell i que portaven Conxita Alemany i Joan Recolons, amic meu i col·lega d’aventures musicals, amb el qual farem 10 anys d’amistat Jazzera, i no només, aquest juliol. Per això repassarem dos LP’s únics que ell em va fer escoltar un dia al seu “santuari”, ”Jam Session – Al Natural” i ”Jam Session” de subtítol (Arnau Boix presenta una Jam Session a la Cova del Drac Vol.1). I posats a fer, sonaran un parell de temes del disc de Manolo Bolao – Quartet que em va regalar ell.


I començaré amb les músiques que es varen enregistrar a La Cova del Drac, gràcies a la tossuderia de l’enyorat Arnau Boix, ”Jam Session” (Arnau Boix presenta una Jam Session a la Cova del Drac Vol.1). Publicat el 1987. A la portada del disc hi ha tota la colla de músics que hi van participar, i també un curtet text de l’Arnau on ens diu que hi falten molts músics, els que hi anaven sovint  a tocar a les Jam Sessions. Ja en parlarem més endavant de totes ells. Comencem el programa d’avui amb un Medley d’Ellington, “Heaven, Mood Indigo” arranjat pel mateix Boix.
 
1.A1.- Medley: Heaven, Mood Indigo (Duke Ellington) 6:57.
 
I aquesta meravella de tema i “Medley”, l’han interpretat: Arnau Boix, flugel; Lluís Martínez, saxo tenor; Mas Bergadà, saxo alt; Pere Masriera, saxo baríton; Celestí Vall, piano; Xavier Ortiz, contrabaix i Ricardo Hochberger, bateria.
 
I quin tema que varen fer més maco, una barreja de dos temes de Duke. Molt bons solos dels solistes, primer amb el saxo tenor de Martínez i posterior del baríton de Masriera. I ja amb la melodia del “Mood Indigo” amb el flugel de l’Arnau, instigador de tot plegat i que al “cel sigui”, i ja el solo al saxo alt de Bergadà, magnífic, també com el de Vall al piano, i bona feina de Xavi al contrabaix i esclar que amb la mestria d’un dels masters de la bateria d’aleshores, Ricardo Hochberger. I quin sorprenent final a tot swing i tempo doblat, i ja per recuperar el tempo inicial i acabar-lo delicadament. Ideal tema per començar aquest programa especial dedicat al Jam Session.


I ja tocava fer un programa dedicat al Club Jam Session de la Conxita i el Joan. No sé si tindré temps de parlar-ne massa, extensament, segur que no, però sí comentar-ne algunes coses, com per exemple el fet que Conxita s’aficionés al Jazz de la mà del Joan, essent finalment ella qui va encoratjar-lo a muntar el Club de Jazz. Les seves excursions a Festivals varen ser moltes, a la península, però també a França i Suïssa. Tot això després d’haver anat a concerts com per exemple a La Cova del Drac de la plaça Adriano, d’aleshores.  Esclar que l’afició de la Conxita es va anar consolidant veient actuacions arreu, i potser més veient-les a casa, al Jam Session.

I al blog hi trobareu els enllaços als webs de diverses discogràfiques:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org

I seguirem amb un altre tema d’aquest únic disc que es va fer de les Jam Sessions de La Cova del Drac i serà el preciós tema on canta Laura Simó anomenat.
 
2.B3.- Come Rain or Come Shine (Harold Arlen & Johnny Mercer) 6:43.
 
I aquest preciós tema l’han fet Laura Simó, veu; Arnau Boix, trompeta; Ignasi Terrza, piano; Nono Fernández, contrabaix; Pau Bombardó, bateria.
 
I sí que ha estat l’Ignasi qui n’ha fet la bonica “Intro”, i ja per aparèixer la molt bonica veu de Laura Simó, aleshores una de les millors veus, i encara ara, del Jazz del país. Hem escoltat també les notes segures del contrabaix de Nono Fernández, ben acompanyat a la bateria per Pau Bombardó. Melodia, i ja la trompeta de l’Arnau fent un preciós i melòdic solo, com també el de l’Ignasi, amb un punt de contingut rítmic, reforçat pels dos companys de la base rítmica, Bombardó, Nono, i ves que aquest ha estat qui s’ha lluït amb el seu sobri solo, aleshores totes ells i ella, ja uns mestres.
 
I ves per on que, el 29 de novembre de 2023 l’Ignasi va posar això al Facebook: L'any 87 es va publicar el vinil 'Jam Sesion a la Cova del Drac', que reunia en diferents formacions els músics que tocàvem a la Jam Session que Arnau Boix conduïa setmanalment al mític club de La Cova del Drac. Un dels temes que incloíem al disc va ser “Come rain or come shine” amb el meu trio d'aquell moment (amb Pau Bombardó i Nono Fernández) i la cantant Laura Simó, que acabava de conèixer a l'estudi. Han passat molts anys des de llavors i, encara que hem anat coincidint en aquest món del Jazz, no havíem tornat a col·laborar, fins on la memòria m'arriba. I ha estat ara, en ocasió d'honrar la memòria del gran Tete Montolliu, que ens hem retrobat, aquesta vegada als escenaris no a l'estudi, per compartir la música tant si plou com si fa sol. Us comparteixo avui aquest vídeo gravat recentment i us recordo que estarem el proper dissabte a les Canàries amb el nostre tribut a Tete, amb l’Horacio Fumero i David Xirgu. https://youtu.be/drWLx7oaFHc.
 
I a la cara A hi ha un Blues Funk de Sam Jones magnífic...
 
3.A3.- Blue Funk (Sam Jones) 4:53.
 
I aquest l’han fet: Arnau Boix, trompeta; Pau Casares, saxo alt; Lluís Rambla, piano; Artur Regada, contrabaix;  Ricardo Hochberger, bateria i la trompeta solista de Juan Gómez.
 
I què maco aquest Blues de Sam Jones, i ja començat amb la melodia a duet dels dos vents, Arnau i Pau, trompeta i saxo alt. I ja el Swing amb la improvisació de Pau al saxo alt. I què bé l’ha fet, ell ja aleshores un mestre en això dels vents, clarinet, i no sé si ja havia agafat el tenor. I ves que a qui veiem sovint a la Nova Jazz Cava, un dels de la Junta, Lluís Rambla, ha estat qui ha seguit amb les impros. I esclar que l’ànima de tot plegat, Arnau Boix ha fet la seva tasca, però qui ha fet el solo a la trompeta ha estat Juan Gómez i també la impro del sempre divertit i vital Artur Regada al contrabaix, que també l’ha clavat. I sempre Hochberger portant-los a bon port.

 
I hi va haver articles que parlaren del Jam Session com el del Carles Gascón a La Movida – Nuevos ámbitos on presentava el Jam Session després d’una setmana de la seva estrena:
Jam Session neix d’una passió, o millor, de dues passions les de Joan Recolons i Conxita Alemany pel Jazz. Segueix parlant del bar La Gloria a la Via Laiteana regentat per ells dos, de fet el Joan i el seu germà Josep....però el seu màxim somni era obrir un dia un bar amb sabor a Harlem i Mississipi. “Era la il·lusió de la meva vida”, senyala Joan Recolons originari d’Argentona i sabadellenc des de fa una dècada. Des del passat dimarts, el somni ja és una realitat al número 12 del carrer El Raval de Dins amb un nom amb genuí sabor a Jazz, Jam Session, tot un auguri del que es courà allà dins. D’entrada el baptisme va ser a càrrec de la cantant i guitarrista de blues nord-americana  Loti Lewis que es va oferir per a improvisar unes cançons, tot i que va ser per a una inauguració privada, només pels amics, dos dies abans de l’estrena oficial. Etc, etc....

 
I encara a la cara A hi ha un gran tema de Lee Morgan anomenat...
I ara amb Arnau Boix, trompeta; Pau Casares, saxo alt; Lluís Rambla, piano; Artur Regada, contrabaix;  Ricardo Hochberger, bateria.
 
4.A4.- Yes I can, no You can’t (Lee Morgan) 4:42.
 
I quin gran tema de Lee Morgan, amb tots els aires del Funk que encetà el bo de l’Horace Silver. I després de la melodia, solo de Pau molt ben trenat, amb un magnífic fraseig i la frescor d’un músic jove, com eren tots. Boix a la trompeta s’ha lluït la mar de bé, amb so, registre agut i gust musical, com en Lluís al piano, que ho ha clavat. De nou Regada ha fet gal·la de les seves bones maneres, amb un solvent Hochberger a la bateria.
 
I al blog hi trobareu els enllaços als webs de diverses discogràfiques:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/.
 
I de la cara B d’aquest disc hi ha un Blues instrumental de Duke Ellingotn amb la mateixa formació del tema “Come Rain or Come Shine”, sense Laura i amb l’Oriol Bordas al vibràfon i anomenat...
 
5.B2.-  B.P. Blues (Duke Ellington) 4:13.
 
I amb l’Oriol Bordas hi ha hagut: Ignasi Terraza, piano; Nono Fernández, contrabaix; Pau Bombardó, bateria.
 
I sí que hem pogut gaudir amb aquest Blues i sobretot amb les evolucions al vibràfon del gran Oriol Bordas, músic poli-instrumentista i qui va dirigir la Barcelona Jazz Orquestra i crec que també fundà. La base rítmica és la que acompanyà a l’Ignasi en aquella època. Ell mateix ha fet la primera improvisació, i què bé que l’ha fet, ell aleshores ja força brillant. Un tema amb un Swing brutal, amb tota la formació en total comunió. Gran solo de Bordas al vibràfon, ell autodidacta amb tot el que tocà, dotat d’una sensibilitat musical molt remarcable, i també capacitat de lideratge. Un tema on no hem escoltat la trompeta o el flugel de l’Arnau, ell deixant el protagonisme als dos solistes, Terraza, Bordas, i esclar amb la sòlida base rítmica de Nono i Pau.
 
I un altre article que va parlar del Jam Session va ser el del Diari de Sabadell  del 8 d’abril del 2000 on deien coses com aquestes:
“La història del Jam Session, que feliçment va complir 1 any el gener, és fruit de la tenacitat i la passió per la música de Louis Armstrong i Duke Ellington. Només així s’entén l’èxit d’aquesta petita Cava de Jazz en viu que varen fundar en ple centre Joan i Conxita per a fer realitat el seu vell somni. El Jam Session és avui, una referència obligada de qualsevol melonam, i no només amant del Jazz....etc, etc. I parlant del músics destacats que hi ha passat ens recordava a: August Tharrats, Txell Sust; Amadeu Casas, Víctor de Diego, Alfons Carrascosa, Ramon Escalé, Randy Greer etc..i parlà sobre l’amistat que els unia amb Loti Lewis i Ron Burke....


I d’aquest disc sí que podríem haver posat també “Old Devil Moon” i “Confirmaton”, però ja els deixarem d’escoltar i de nou amb la veu de Laura Simó i tema vital, la mare dels ous dels Rh&Ch, i tema dels germans d’or, els Gershwin el conegut..
 
6.B4.- I Got Rhythm (George & Ira Gershwin) 5:00.
 
I ara hi són tots amb Laura, car hi hagut l’Oriol Bordas, vibràfon; Arnau Boix, trompeta; Ignasi Terraza, piano; Nono Fernández, contrabaix; Pau Bombardó, bateria.
 
I sí que he volgut recuperar la veu de Laura Simó, amb la seva gran musicalitat i magnífica veu, amb una clara voluntat d’acostament a les millors veus femenines del Jazz, i esclar que ho va aconseguir. I Bordas de nou al vibràfon demostrant les seves habilitats, que n’eren moltes. Unes maneres boppers de tocar el vibràfon a lo Milt Jackson. Gran tasca de nou de la base rítmica amb un tempo i Swing brutals, els de l’Ignasi, Nono i Pau. Terraza s’ha desbocat fent un solo vibrant i entremaliat per motius melòdics i rítmics, impressionant tot plegat. També Boix a la trompeta ha brillat en aquest tema a tempo vital. Estava en plena forma, com tots ells i ella, quin goig. Nono encara ha fet la darrera impro d’aquest tema que esdevingué un “Rh & CH”, i finalment, tots ells fent el motiu del “The Theme” de Miles Davis per acabar-lo. Brutal per ja deixar-los d’escoltar.


I deixarem aquest disc per situar-nos en l’altre Jam Session – “Al Natural”. Disc publicat per núria feliu Produccions el 1974, enregistrat per Julián Gallego als Estudis Belter de Barcelona. Coordinació a càrrec de Josep Marlet i Valentí Grau. Distribuït per Discos Belter S.A. Aquest és un disc amb quatre formacions diferents interpretant cadascuna d’elles temes diferents com passa en el tema de Charles Tolliver “Peace with myself” del Jazz Group on hi tenim a Joan Albert, saxo tenor; Josep Puigbò, piano; Lluís Subirana, contrabaix i Adrià Font, bateria. Escoltem-los doncs...
 
7. A4.- Peace of Myself (Charles Tolliver) 6:39.
 
I ves per on que aquest tema poc conegut de Tolliver ens ha agradat força, i sobretot pel so que li tragué Joan Albert al saxo tenor. Un tema a tot vals preciós, càlida la melodia i molt bonica. Gran tasca del tenor i, si amb la melodia ja s’ha lluït, més ho fet en la improvisació, que l’ha clavat. I també Puigbó al piano l’ha fet delicadament, alhora que bon llenguatge jazzero. Bona tasca també dels dos acompanyants, Adrià i Subirana, fent ell la darrera improvisació amb solvència, notes poques i ben posades, i amb les delicadeses de l’estimat Adrià Font, i ja recuperar el so a tot Stan Getz que aleshores tingué Joan Albert, preciós tema per començar-los a escoltar.
 
I hi ha un parell de Blues, el que varen fer Mariona Llauradó y Trio, “Mariona Blues” i el molt especial “Blues in Elf” de Don Ellis, per com el començaren els New Jazz Trio amb Lucky Guri, piano; Jordi Clúa, contrabaix, ell que posteriorment agafaria el baix elèctric, i Francis Rabassa, bateria. Escoltem el..
 
8.B1.- Blues in Elf (Don Ellis) 6:58.
 
I quina manera de començar un Blues amb clares reminiscències de Beethoven i el seu “Clar de Lluna”, les que s’inventà el sempre genial Lucky Guri. I després de la “Intro”, de quina manera ha entrat la rítmica amb ell mateix ja improvisant. Clúa i Rabassa, marcant el tempo fermament, mentre qui seria el líder dels Barcelona Traction, s’esplaià amb un llarg solo farcit de recursos, inventiva i tècnica. Fins i tot, hem escoltat com Clúa ha doblat el tempo tot i acompanyant a Lucky, què maco. (clic en aquests punts). I després del pianista, el baixista s’ha quedat sol fent la seva tasca solista, i ben bé que l’ha fet, ell que segons sembla, aquí tocà el contrabaix, per so, i que després emprà sempre el baix elèctric. Gran solo de Clúa i ja de nou, la melodia d’aquest “Blues in Elf” de Don Ellis, i quin final més sorprenent el que s’inventà Lucky Guri.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ara seguirem amb el Blues de Mariona Llauradó y Trio on també hi  tenim a Lucky Guri, Jordi Clúa i Francis Rabassa, i un tema de Joe Farrell amb els New Jazz Trio...
 
9.B2.- Mariona Blues (Mariona Llauradó) 2:29.
10.A4.- Sound Down (Joe Farrell) 2:58.
 
I amb un punt més de tempo i esclar que a tot Swing, ens trobem de nou amb un altre Blues cantat, més aviat fet en “Scat”, car no hem escoltat cap lletra que hagi fet Mariona. Un Blues curtet, on hem pogut copsar la seva càlida veu i bones maneres improvisadores. El trio acompanyant, brutal amb Guri, Clúa i Rabassa.
 
I més vital ha estar el “Sound Down” de Joe Farrell amb la mateixa formació, sense la cantant, a tot Jazz Trio. De nou Lucky ens ha fet una gran tasca creativa, marcada per la qüestió rítmica, alhora que melòdica. Clúa feu la seva feina elaborada amb solvència, i molt sorprenent ha estat l’entrada de redobles de Rabassa, contundent i precís, i ja recuperar el motiu del tema de Farrell.

 
I al cara a cara en Josep Ache li va fer una entrevista al Joan:
Joan Recolons (58) un dels grans aficionats al Jazz que l’anima a Sabadell, va marcar època amb el Jam Session del Raval de Dins, què per mor de les normes municipals va haver de desmantellar com a Club de Jazz i reconvertir en Cafè-Restaurant. 
A Sabadell hi ha afició al Jazz?
Hi ha persones que els agrada el Jazz, o almenys o diuen. Però afició, allò que es diu afició, no gaire.
Menys que a Terrasa, doncs? Què cal per ser aficionat? Mentre va funcionar el Jam Sesion com ha Club de Jazz, hi havia una vida. Per tant, hi hauria afició.
Però sí que es va crear un ambient potent de músics, oi?
Un ambient molt maco, i tant! Els dimecres en les Jam Sessions de Lluís Coloma, els dijous amb l’Errol Woiski, i després amb els Midnight Rockets de Sabadell i els dimarts Jam Sessions d’aficionats.
I divendres i dissabtes, el que vostè programava.
Digui noms.
Grant Stewart quan va ser de gira per Catalunya. El Tolga Emilio Trio de Bèlgica i del millor del Gipsy Jazz.
I de més a prop?
La Lotti Lewis amb en Ron Burke, els Tandoori Lenoir. Per descomptat Horacio Fumero i el Peer Wyboris. El Francesc Borrull que per mi és un dels grans músics d’aquest país, precisament, amb ell va quedar clar el què és l’afició...referint-se Joan a la poca assistència de públic, 12 persones el primer dia i 13 el segon! Etc, etc....


I com que hi  tenim els Modern Jazz Sextet amb Josep Mª Farràs, trompeta; Joan Albert, saxo tenor; Kaito Solís, trombó; Pere Ferré, piano; Francesc Vilarrès, contrabaix i Adrià Font, bateria, els escoltarem en el tema de John Carisi, anomenat..
 
11.B3.- Israel (John Carisi) 8:06.
 
I el tema més llarg del disc fou aquest tema no gaire conegut, però amb tots els aires del Jazz West Coast, per la seva elaboració harmònica i melòdica. El Swing ha aparegut ja d’entrada tot i escoltant al gran Farràs a la trompeta, ell, aleshores en plena forma, i segons en Tete, el músic de Jazz del país. Joan Albert s’esplaià també la mar de bé, amb un so sencer, ple, amb recursos i fraseig alhora que la tècnica adequada. Una base rítmica sòlida amb el gran Pere Ferré, Vilarrès  i de nou el gran Adrià Font. També hem gaudit amb el solo de Kaito al trombó, car, l’ha fet amb solvència i musicalitat, la mateixa de la del pianista que no fa gaire va celebrar els seus 94 anys al Jamboree, quin goig. Ferré era col·lega d’en Tete, i tot i les diferents habilitats, sempre ha estat sl peu del canó amb gran reconeixement. Vilarrès al contrabaix ha fet el seu solo quasi que seguint la mateixa tònica melòdica de la seva intervenció com acompanyant, amb un Adrià segur al seu darrere. I encara hem escoltat els “quatres” compassos improvisant els solistes dels vents amb l’Adrià a la bateria, i ja recuperar el tema i acabar-lo, aquest “Israel” de John Carisi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa en ple 44è Festival Jazz Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja el proper divendres 25 d’abril que tindrem a  Manel Cheniti & Enrique Heredia Quartet en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta, un concert que començarà a les 22h30m i que serà a l’Auditori del Molí dels Frares.
 
I ja per acabar aquest disc Jam Session – “Al Natural” escoltarem als Jazz Grup on hi tenim a Joan Albert, saxo tenor; Josep Puigbò, piano; Lluís Subirana, contrabaix i Adrià Font, bateria amb el tema propi de Joan Albert anomenat..
 
12.A1.- Tema per a Alícia (Joan Albert) 3:22.
 
I què impressionant acabar aquest disc amb el tema del Joan Albert, que tot i que curtet, ens ha agradat força. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions i amb quina trempera i velocitat d’execució que l’ha fet. Aleshores ell també estava a “tutti pleni” de forma, què bo. I sí que Puigbó al piano s’ha llençat amb vitalitat en el seu solo, que per cert, també ha estat magnífic, amb una determinada trempera rítmica. I ja per acabar, de nou la melodia del tema, d’aquest curtet però entremaliat tema de Joan Albert, bravo.
 
I el 5 de novembre de 2011, l’Antonio Santamaria escrivia això a les seves Cròniques Urbanes del Diari de Sabadell:
El passat dimecres, a les 22h, vaig apropar-me al Raval de Dins num 12, al club de Jazz Jam Session per assistir a l’actuació del Lluís Coloma Trio, la coneguda formació local considerada una de les millors bandes de Boggie-Woogie d’Europa. Allí vaig tenir l’oportunitat de conversar amb el matrimoni Joan Recolons i Conxita Alemany, propietaris del local, i recavar les opinions dels músics i aficionats sobre la problemàtica de la música en directe a la ciutat.


Arriba una estona abans per parlar amb ells dos i descriu la decoració del local amb fotos de músics, Miles Davis, Dexter Gordon, Charlie Parker o Billie Holiday. Mentre la sala es va omplint, m’interesso -diu ell- pel orígens del local que es va obrir el 10 de gener del 1999. Jo sóc, m’explica Joan, un aficionat al Jazz des que tenia 18 anys i anava als concerts de la Cova del Drac. De jove volia ser músic, però no vaig tenir paciència per acabar els estudis. De tota la vida m’he dedicat a l’hostaleria. Primer vam tenir un bar al barri de Gràcia, després a la Via Laietana, però la meva gran il·lusió era tenir un club de Jazz. I als 48 anys ho vaig aconseguir.
Doncs a mi, diu Conxita, el Jazz no m’agradava. En Joan em va introduir en aquest món, i ara soc una “forofa”.
Qüestió de permisos:
Durant cinc anys, continua Joan, es tocava música en viu 5 dies a la setmana. Dimarts, dimecres i dijous, puntualitza Conxita, es feien Jam Sessions per a aficionats amb el cantant Errol Woiski o Maurici Morera del grup de blus local The Midnight Rockets. Explica Joan que va obrir el local abans d’anar a preguntar a l’Ajuntament si podria fer música en directe. I deia ell, que com que el local estava insonoritzat i els veïns mai s’havien queixat, vaig continuar programant concerts fins el 2005, quan es van presentar el Mossos d’Esquadra, que ens van multar i ens van prohibir fer música en directe....
Banda Universal:
Avui toca el Lluís Coloma Trio, un grup fundat el 1999, amb 5 CDs editats, l’últim registrat a Chicago al juliol d’aquest any, que està considerada una de les millors bandes de Boogie-Woogie d’Europa. El trio està liderat per Lluís Coloma, de 38 anys, nascut a Barcelona però veí de Sabadell des de fa 12 anys, i que ha estat honorat amb el premi “Sabadellenc de l’any”. L’acompanyen el també sabadellenc Marc Ruiz, a la bateria i de 38 anys, i al contrabaix Manolo Germán, de 41 anys i de Cardona.....
House Boogie party:
El trio interpreta amb virtuosisme un repertori de temes propis com “Coloma’s Boogie” i clàssics del Blues i del Jazz com “Georgia on my Mind”, de Ray Charles, “How Long Blues” de Leroy Carr.....als voltants de la mitja nit finalitza un concert que ha agradat molt a aquest públic entès i on tothom es coneix.....Abans de marxar converso amb Coloma. M’explica l’èxit que estant tenint aquestes “Boogie Partys”. Es tracta de rememorar les “Rent Party” que s’organitzaven per pagar el lloguer dels locals per a actuar, i que ara es planteja com una festa privada per a grups de 20 a 30 persones.


I sí que per acabar el programa encara escoltarem un parell de temes del disc Manolo Bolao – Quartet amb l’edició original Quality , DISCOS FIORE FLP-004 (1985). Gravat per Emili Baleriola a Palma de Mallorca l’agost de 1984 i remasteritzat per ell mateix. Amb Manolo Bolao, guitarra, diseny de portada; Emili Baleriola, guitarra; Carles Benavent, baix, Salvador Font, bateria i Lluís Vidal, teclats #B3 “No puedo estar sin ti” de Manolo Bolao . Produït per Emilio Baleriola.
 
El primer serà un que li agrada molt al Joan i és el “Nuages” de Django Reinhardt i el segon i darrer del programa d’avui serà el “Jeepers Creepers”...
 
13.A2.- Nuages (Django Reinhardt) 5:55.
14. A3.- Jeepers Creepers (Mercer & Warren) 6:08.
 
I sí que estarà content el Joan, pel programa esclar, però també per haver escoltat el seu molt estimat “Nuages”. Es dóna la particularitat que quan hem anat a veure a Biel Ballester Trio, ell sempre l’hi ha dedicat. Biel és un dels molts gran músics que van passar pel Jam Session Jazz Club, com tants i tants altres. I sí que ens ha impressionat la gran tècnica d’aquest gran guitarrista i poc conegut, Manolo Bolao. I si el tema ha començat dolçament, però ja amb un puntet de tempo i Swing, això s’ha fet més evident en la llarga improvisació del líder. I quin goig haver pogut escoltar el solo del tristament desaparegut Emili precisament en aquesta part de tempo doblat i rítmica del seu solo. Gran l’Emili. I esclar que a la base rítmica hi hagué el grandíssim Carles Benavent amb el seu baix elèctric i les seves personals maneres de tocar-lo, que el portaren a tocar amb Paco de Lucía i Chick Corea, ja en l’ona de Flamenco-Jazz.
 
I sí que per acabar el programa d’avui ha estat la mar de bé fer-ho amb aquest “Jeepers Creepers”. Tema vital a tot Swing i ja després de la melodia, Bolao s’ha posat ja a improvisar, i de nou amb una personal mestria i tècnica. Els de la base rítmica, un quartet de luxe, li han donat tot el seu suport. Llarg solo, com sembla li agradava a ell, fer-los llargs i anar-los desenvolupant. I de nou Emili s’hi afegí posteriorment amb un so un pèl més net, m’ha semblat a mi, el de la seva guitarra, alhora que mantenint un discurs magnífic a tot Jazz en la seva improvisació. I sí que en aquest tema hem pogut escoltar el curtet solo de Carles, amb la seva personal i única manera de fer-lo, alhora però també amb la seva remarcable tècnica, que per cert, ha anat desenvolupant al llarg dels anys, i que ara està al seu màxim nivell, quin goig poder-lo escoltar quan podem, coses que hem fet amb el Joan i per cert amb el trio de Jorge Pardo. I ja per acabar el tema, de nou el líder fent una part improvisada i ja recuperar el motiu principal d’aquest magnífic “Jeepers Creepers”, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
I ves per on que el 4 d’octubre de 2015, i des de la Nova Jazz Cava  de Jazz Terrassa se li va fer un homenatge a Conxita Alemany, que va ser, junt amb Joan Recolons, l’‘alma mater’ del club de jazz Jam Session a Sabadell. Bona part dels músics que hi van tocar la recordaran amb una concorreguda i emocionant ‘jam-session’ coordinada pel pianista Lluís Coloma, un homenatge que es fa extensiu a aquest enyorat local que durant 15 anys va promocionar la música en viu, i molt especialment el jazz. Jazz Terrassa a través de la Nova Jazz Cava acull honorat la trobada entre músics, amics i amants del jazz a la que hi esteu tots convidats.

I la llista de músics va ser molt llarga i la resumiré per ordre d’aparició al menys amb els líders de les formacions i/o els més representatius: Lluís Coloma Trio, Sergi & Joan Pau Cumellas, Big Dani Pérez, Erwin Seerutton, Pere Ferré, Ronny Burke, Isabel Martín, Jaume Vilaseca Trio, Montse Franco, Ángela Suárez, Anna Caixach, Pere Soto, Valentí Moya, Jazz Manouche Band, Los Sombras, Amadeu Casas, Maurici Moreira, Núria Palet, Antonia León i Pepo Vidal Trio.

I tots els comentaris d’aquestes actuacions i tota la llista de músics les podreu trobar al blog: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/2015/10/homenatge-la-conxita-jam-session-amb-la.html.

 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |