Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I segueixo dedicant programes a discogràfiques,
i el d’avui a Sedajazz Col·lectiu de
Músics de València, a qui els hi
envio una forta abraçada i encara molts ànims desprès de la desgràcia de la Dana-Mazón, que els va deixar quasi
sense res, a l’escola i discogràfica. Avui escoltarem les músiques que han
produït, les que han fet dues cantants, Ester
Andújar, “Inner Songs”, amb temes propis i Ana Pereira, “Baila la Lluvia” amb tot de bolerets de tota la vida.
La segona part, amb grups instrumentals com Órbita i el seu “Breathe”
i a Latino Blanco & Mark Nightingale,
“Borealis”.
Començaré el programa amb Ester Andújar, “Inner Songs”, i els seus temes propis. Enregistrat el 13 i
14 d’abrilde 2024 als Pentatonic
Studios, Gandia. Mesclat i masteritzat per Jorge Pérez Soria. Direcció d’art de Crisàlida Disseny. Amb Ester
Andujar, veu; Ivan Cebrián, guitarra; Albert Palau, piano; Miquel Álvarez,
contrabaix; Tico Porcar, bateria i Javier
Vercher, saxo tenor #10. Producció, arranjaments, lletres i música de Ester Andujar, excepte “Beijo Partido”
de Toninho Horta.
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=259.
Inner Songs és el quart àlbum d'Ester Andújar, basat en les seves pròpies composicions. Jazz,
música brasilera i d'autora s'uneixen a la seva música. A la seua capacitat per
interpretar en valencià, anglès, espanyol i portuguès, també destaca la seua
connexió global i la seua gran versatilitat vocal. Després de 15 anys de
silenci discogràfic, Ester Andújar
torna amb Inner Songs, un àlbum que
destil·la maduresa, valentia i un sentit profund d'identitat artística. Aquest
quart treball de la cantant valenciana no només reafirma Ester com una de les veus més destacades del jazz espanyol, sinó
que també redefineix el jazz d'autora, entrellaçant elements poètics, narratius
i textures sonores en un viatge íntim i captivador.
L'àlbum explora emocions complexes, com a “Flor
del desierto”, una autobiografia que aborda el dolor i la resiliència. Aquí, Andújar revela les seves
vulnerabilitats i contrastos, aconseguint un final catàrtic que ressona a cada
nota. La seva veu, rica en matisos, equilibra força i fragilitat, esdevenint un
vehicle per a la reflexió i la connexió emocional.
Doncs ja la començarem escoltant a ella i a ells
en aquesta preciosa composició..
1.2.- Flor del desierto (Ester Andújar) 6:54.
I quina delicada Intro ens ha fet Iván a la guitarra amb un so un tant
fosc, per ja aparèixer la càlida veu de la líder i cantant Ester Andujar i ja amb la base rítmica intervenint i situant-nos també
en un tempo mèdium slow, un tempo tranquilet. Melodia de la cantant, preciosa,
com la seva veu que destil·la serenitat, però no ens enganyem perquè també té
la fermesa adequada, la necessària per posar sobre la taula qüestions socials.
I què bo el solo del guitarrista Cebrián
i amb quin sentiment l’ha fet, el que aquest tema té, ja des de la primera nota
cantada. I ha estat força sorprenent el canvi de ritmes i tempo aparegut al
final del tema, interessant, on l’hem pogut escoltar a ella improvisar en scat i amb quina tècnica ho ha fet, demostrant
conèixer abastament aquesta tècnica per aplicar-la als canvis harmònics.
Magnífic tema per començar-los a escoltar.
Des del primer tema, “Els somnis”, Ester ens convida a un univers on la
frontera entre somni i realitat es difumina. La riquesa harmònica i la connexió
entre la veu i els instrumentistes creen una atmosfera màgica. Acompanyada per
alguns dels millors músics de l'escena, que també van participar en
l'enregistrament del disc, "Albert
Palau, Iván Cebrián, Miquel Álvarez, Tico Porcar i Javier Vercher com a convidat especial", Ester aconsegueix que cada nota flueixi amb naturalitat. A més, la
seva interpretació de scat és exquisida, demostrant no només el seu
virtuosisme tècnic, sinó també la seva capacitat per convertir la veu en un
instrument que dialoga de manera orgànica amb la banda.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Musicalment, el disc és un mosaic enriquit per
influències de la música brasilera “Beijo Partido”, el folklore i el jazz,
sempre des d'una perspectiva molt personal. Ester canta en valencià, espanyol, portuguès i anglès, i cada
idioma aporta una textura diferent, ampliant les emocions que transmet cada
cançó i mostrant una versatilitat que en reforça el caràcter cosmopolita.
I seguirem amb un tema així de maco...
2.6.- Purple Wings (Ester Andújar) 5:51.
I amb aquest altre tema ella i ells ens han
tornat a impressionar per la qualitat de la composició i per les seves
interpretacions, i ara amb Ester
cantant en anglès i de nou magistralment. Tema amb una Intro a piano sol del
mestre Albert Palau i ja a duet amb
la cantant, i ella amb la melodia. I ja, el ritme i el tempo, ben marcats per
bateria i contrabaix, el primer picant el canto de la caixa. I de nou Iván ha aparegut amb la seva guitarra i
improvisació amb tots els aires del Jazz, i amb una exquisida història
explicada al voltant de la melodia del tema passejant-se per l’harmonia del
tema. També Palau al piano ha
brillat en la seva improvisació, mostrant-nos les seves qualitats que ja sabem
que són moltes. I quin Groove a càrrec de Miquel
al contrabaix i la bateria de Tico que
avui té feina doble, de moment. I després, quin canvi rítmic, amb Ester improvisant en scat i
ja de nou recuperar la bonica melodia i ella fent uns canvis melòdics que han
enriquit el missatge melòdic. I quin final més dolç i bonic.
A “Abans de tu”, dedicada a la seva filla, la
cantant encapsula la seva transformació personal aquests anys. Amb una lletra
carregada d'esperança i d'amor, celebra el renéixer artístic i vital que la
maternitat li ha brindat. Aquesta connexió entre allò personal i allò artístic
travessa tot el disc, donant-li una autenticitat que commou.
I ja l’acabarem d’escoltar a ella i a ells en el
tema on hi col·labora Javier Vercher
al saxo tenor i anomenat....
3.10.- Les dones que ens falten (Ester Andújar)
7:29.
I ara l’hem escoltat en valencià, i així haurà
cantat en les tres llengües si esteu escoltant el programa complet. I sí que l’han començat d’una manera potent, melòdicament,
per ja aparèixer el ritme i tempo definitiu, la veu d’ella, i els acords de Palau al piano, sons del saxo tenor de Vercher després de la veu d’ella a mode
de cues melòdiques i ja la seva més que brutal improvisació, la d’un dels saxos
més potents de l’estat, Javier Vercher.
Amb un so robust, potent i estripat a voluntat, enèrgic, llenguatge Jazzístic
vibrant, increïble tècnica i tot això farcit de gust musical. I ella, Ester quin canvi ha fet en la seva
entrada, amb sons espacials, i ja de nou la seva improvisació en scat on de nou ens ha captivat per la seva tècnica
i afinació. I sempre la base rítmica li ha donat el seu suport, el piano de Palau, el contrabaix de Miquel i la bateria de Tico. I ella ha recuperat la melodia
principal, amb Vercher apareixent, i
ja cap al final, quin crescendo més potent, amb Vercher però també amb alguns efectes electrònics diversos, els
emprats per Vercher al seu saxo
tenor, brutals sons, recordant-nos el missatge al voltant de les dones maltractades
i assassinades, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats
noia i nois, Ester, Albert, Miquel, Tico
i Javier.
Inner Songs no és només un retorn, és una declaració. És el
retrat d'una artista que es va buidar per reconstruir-se, que es va qüestionar
què volia dir i com ho volia fer. El resultat és un àlbum conceptual que
explica una història de principi a fi, plena de contrastos, himnes i homenatges
que reflecteixen tant els llums com les ombres de la vida. Aquest treball és
una obra valenta, poètica i necessària. Ester
Andújar ha creat un disc que no només alça la seva pròpia veu, sinó també
la de les que no ho poden fer. El seu jazz d'autora no és només música; és
narrativa, memòria i emoció. Un imprescindible per als que estimen el jazz i la
música amb ànima. Ressenya de Claudia
Rolando per a docenotas.com.
I d’una cantant
passem a una altra i ara amb els preciosos
bolerets i demés de l’Ana Pereira,
“Baila la Lluvia”. Enregistrat per Richard Cano i Sebastian Laverde l’agost de 2023 als Jazzstone Studios, València. Mesclat i masteritzat per Jorge Pérez al Moma Music Studio. Fotografia i disseny d’Isaac Martin. Amb Ana
Pereira, veu; Isaac Martin, guitarra i baix; Dani Orts, piano i Tico
Porcar, bateria.
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=260.
De bolerets delicats n’hi ha però amb un puntet
de Groove, com són “Cómo fué”, “Volver” i “Contigo aprendí”, aquest darrer amb
un punt de delicat Funk. I també hi ha un sorprenent “Bésame mucho” amb una
Intro instrumental increïble i posterior arranjament que fa d’aquest boleret un
tema nou. Temes brasilers com “Molambo” de Yamandu
Costa; Hi ha també “Canta lo sentimental” que cantà Omara Portuondo, tots aquests temes a un tempo molt delicat,
esclar. Més vitals hi ha el “Tú me acostumbraste” i més encara “Sabor a mi”, de
les quals també en fan una recreació.
La començarem escoltant a ella i a ells en el sorprenent
boleret...
4.4.- Bésame mucho (Consuelo Vázquez) 6:03.
I aquesta meravella, en la versió original
escrita per Consuelito Vázquez el
1932 i estrenada per ella mateixa el 1940, l’han interpretat milers de músics,
homes i dones, entre els quals Lucho
Gatica i ves per on que també The
Beatles. La versió que ens han fet ha estat increïble, durant tot el tema i
potser més en la Intro instrumental a tot Jazz
d’Avantguarda. En la primera part melòdica, la base rítmica ha seguit la
tendència de la contemporaneïtat, encara sense un ritme massa establert per no
dir no gens, tampoc en la part B del tema, el pont que en diem. El retorn a la
A del tema ha seguit el tarannà modern i sorprenent. De fet, tot el tema ha
estat interpretat de la mateixa increïble manera, arítmica, súper moderna, i
sempre amb la càlida veu de la líder i cantant Ana Pereira, preciós i increïble versió d’aquest boleret de tota la
vida per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguirem amb un altre boleret, aquest tocat
amb un punt de Funk, el preciós..
5.2.- Contigo aprendí (Armando Manzanero) 6:46.
I les vegades que haurem escoltat aquest
boleret, per l’Armando, per Lucho per tothom i sempre més o menys
de la manera clàssica com la va compondre Manzanero.
I ves per on que de nou ens han sorprès aquest quartet i esclar que la líder i
cantant, que conjuntament amb la resta de companys hauran decidit aquests
arranjaments tan sorprenents. I sí que l’hem escoltat a ella cantant-lo però ja
amb el ritme ben marcat per baix i bateria, amb Isaac i Tico. Les
improvisacions han estat també magnífiques, la primera i molt reeixida la del
pianista Dani Orts com també la del
baixista Isaac Martín. I ves que
després de recuperar la melodia del tema, ha estat Tico Porcar a la bateria qui ha fet el seu, acabant el tema de cop.
Brutal.
Aquest és el primer treball discogràfic del
quartet d’Ana Pereira, les
influències de la qual van des del jazz al bolero, passant pel folklore
llatinoamericà. Ella s'ha anat llaurant a poc a poc un estil molt personal, que
s'entreveu en aquest primer treball discogràfic, amb el seu quartet. En aquesta
producció, hi han col·laborat el guitarrista i baixista Isaac Martín, el pianista Daniel
Orts, i el baterista Tico Porcar.
I la veritat és que el tractament que ella ha fet d’aquest repertori de boleros
de tota la vida ha estat molt interessant. Els canta a la seva manera, i esclar
que amb els arranjaments adequats, coses que es poden escoltar per com els seus
companys toquen els seus instruments, com el trio base gestiona la qüestió
rítmica i les entonacions que ella mateixa fa, cantant-los. Una mena de
recreació en clau de Jazz, sobretot en les improvisacions tant del pianista Dani Orts com en les de l’Isaac Martin fent de baixista i guitarrista.
I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic,
vital i renovat...
6.8.- Sabor a mi (Álvaro Carrillo) 4:37.
I el cantant mexicà Álvaro Carrillo la va compondre el 1959, i esdevingué també un
bolero ja, dels de tota la vida. Un tema iniciat amb una Intro del trio base,
ja situant-nos en la cosa rítmica. Aquesta s’ha clarificat molt més quan Ana l’ha començat a cantar. I la seva
versió ha estat de nou de lo més increïble, per la qüestió rítmica sobretot,
però també per les improvisacions fetes en aquest tema pel gran pianista Dani Orts i amb la llarga i magnífica
del baterista Tico Porcar. Ells dos, pianista i baterista s’han anat
alternant fent primer uns “vuits” compassos i després uns “quatres” compassos
improvisant per ja Ana recuperar la
melodia i ja acabar-lo de cop, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui
que felicitats noia i nois, Ana, Isaac,
Dani i Tico.
I deixem les cantants endinsant-nos en la música
instrumental, i primer amb la del grup Órbita
i disc “Breathe”. Enregistrat per Sebastian Laverde
el 21 d’abril de 2024 als Jazzstone
Studios, València. Mesclat i masteritzat per Jorge Pérez al Moma Music
Studio. Amb Santiago Peláez, guitarra;
Daniel Orts, piano; Pedro Alarcón, contrabaix; Tico Porcar, bateria. Producció
d’Órbita i Isaac Martín. Fotografia i disseny d’Isaac Martín.
I repetim per tercera vegada amb el baterista Tico Porcar i per segona vegada amb el pianista Daniel Orts. I seguim amb músiques
delicades, car de les 6 que té el disc, quasi totes excepte una, així més o
menys ho són. I sí perquè tenim cançons dolces com són “Levedad”, súper lenta i
tema d’Orts com també és així “Aleph”
d’Alarcón; també “20 de febrero”, de
Peláez és així però un pèl més viva;
N’hi ha una de delicada també però amb un Groove dolç que se t’emporta, “Panorama”
de Porcar. I un pèl més viva és “Cuerpo
Sumergido” del pianista Orts amb un
marcatge al canto de la caixa de Porcar
i presència important del baixista Alarcón.
I ja la més vital és “Espiral” de Peláez
i presència evident del guitarrista, qui ha duet ha fet la melodia amb el piano
d’Orts i ja la seva i magnífica
improvisació.
Doncs ja els escoltarem en el preciós tema de Tico Porcar anomenat...
7.6.- Panorama (Tico Porcar) 5:12.
I de quina manera més delicada ha començat el tema, rítmicament amb els
acords del guitarrista, els copets del baterisa i el contrabaix, tot plegat amb
la melodia a càrrec del pianista. El tema té determinats canvis, amb canvi
tonal, per ja donar pas a les improvisacions, la primera la del guitarrista Peláez i de nou amb bona tècnica i so
fosc. L’ha desenvolupat amb mestria i delicadesa, seguint la pauta del propi
tema, aquest “Panorama” del baterista Porcar.
Ell i Alarcón al contrabaix han
estat la màquina rítmica, indispensable per arribar a port. Orts al piano l’ha seguit i també amb
un gust musical exquisit i un pianíssim molt pulcre, nítid i clar, alhora que
llenguatge jazzero de primera.
I Órbita va començar amb molta il·lusió el 2021 i ja
ha caminat un llarg trajecte fins finalment, començar a volar. Agraïm a tothom
que ha fet possible, amb el seu esforç i generositat, el fet que aquest disc s’hagi
autoproduït. Destaca la feina de l’Isaac
Martín qui ens ha ajudat amb, entre moltes altres coses, els vídeos en
directe i el disseny de l’àlbum. També agraïm a la gent de Sedajazz la seva empenta en defensar incansablement l’escena
musical del nostre territori, de manera particular, i també per la feina que fan
al capdavant de la discogràfica.
I els seguirem escoltant en el primer track i
tema de Daniel Orts anomenat..
8.1.- Cuerpo sumergido (Daniel Orts) 6:39.
I esclar que ha estat el compositor i pianista
qui ha iniciat aquest maco tema, i ves per on que els copets al canto de la
caixa de Porcar ens han portat al
cel. El so profund del contrabaix d’Alarcón
amb la guitarra de Peláez fent les
parts A del tema han contrastat amb el so brillant d’aquest darrer, sol, a la
part B o el pont. Molt interessant aquesta combinació rítmico-sonora. I ja les
improvisacions amb la mateixa molt ben trobada rítmica, la del guitarrista Peláez i ara amb un so més fresc, més
alegre, més vital i agut. De nou un gust exquisit i història bonica explicada.
De la mateixa manera ens ha acaronat el compositor al piano en la seva
improvisació. I quin Groove dels dos de la base rítmica més delicat alhora que
potent, que se t’emporta irremissiblement. Gran solo de Daniel per com ha volat pel teclat del piano, per les escales, pels
arpegis, per la melodia encabida en el seu discurs. I ja per acabar, han
recuperat el motiu principal a càrrec de guitarra i contrabaix, brutal tema.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I ja els deixarem d’escoltar en el tema de Santiago Peláez anomenat...
9.4.- Espiral (Santiago Peláez) 4:21.
I tot i que no ha estat massa viu en els inicis,
després en les improvisacions, ha volat. Un tema amb una rítmica ternària cosa
que hem copsat ja d’entrada sobretot en la melodia i part A del tema i no en el
pont o la B del tema. De fet, doblant el tempo en la improvisació de Peláez a la guitarra, ja no han anat a
ritme de vals, no. Té un punt de Latin el ritme, coses que escoltem per
baixista i baterista, i també en la brutal improvisació del pianista Orts. Després d’ell, uns moments de
glòria de Tico Porcar a la bateria,
que se’ls mereix per la feina que ha fet avui, que és qui ha treballat més.
Cobrarà més que els altres. I ja cap al final de nou el ritme ternari tot i
recuperant la melodia inicial i ja acabar aquest magnífic tema per ja
deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Santiago Peláez, Daniel Orts, Pedro Alarcón, Tico Porcar.
I nosaltres ja encarem el final del programa amb
el disc de Latino Blanco & Mark Nightingale,
“Borealis” on farem un bon canvi estilístic, i ara amb un Jazz a tot Swing
que potser el necessitem. Publicat el 24 de gener de 2025. Gravat a Milènia Estudis el 26 de Juny de 2022.
Enginyer de So, mescla i Masterització de Vicente
Sabater. Amb Fco. Blanco "Latino",
saxo baríton; Mark Nightingale, trombó; Kontxi Lorente, piano ; Miquel Álvarez,
contrabaix i Vicente Espí, bateria. Disseny gràfic, Ángela Blanco.
https://sedajazz.bandcamp.com/album/borealis.
I sí que el disc té també 6 temes, entre els
quals la balada tan bonica com és la composició de Nightingale “What Lies Beneath”, dolça de tempo. Un pèl més vital
és el tema de Latino anomenat “Borealis”.
Ja més vital és el tema de Cole Porter “Youd
Be So Nice To Come Home To” i Swing en les improvisacions. I a tot Swing i
March és el primer track de Nightingale “A
Line Together”. I vitals són “Fase 3” de Latino
i a tota vital samba el “Silver Samba” de Nightingale.
I començarem amb el tema de Latino que titula el disc,...
10.2.- Borealis (Latino Blanco) 5:29.
Doncs sí que ha estat maco aquest tema a mig
tempo i amb un bon marcatge rítmic del baterista Espí, que no Porcar, que
ara descansa. Una melodia feta pel compositor al saxo baríton i també amb els
sons del trombó de Mark, amb bona
marxeta de la secció rítmica, piano, contrabaix i bateria, i ja les
improvisacions, i la primera a càrrec del mestre Latino Blanco. Bon so, bon fraseig al baríton, amb un llenguatge
força propi, de ben segur influenciat pel Mulligan
i Adams, dos dels grans mestres.
El trombó de Nightingale ha sonat
amb potència, tot i desenvolupant la seva molt reeixida improvisació, so metàl·lic
més o menys com el del baríton, que tot i formar part dels instruments de
canya, de fusta doncs, té també un so similar. I què bé escoltar de nou a Kontxi Lorente al piano, ella aquí
liderant el trio base, gran pianista i creadora, de la qual ja li he posat
alguns dels seus projectes també per SedaJazz.
Bonic tema per començar-los a escoltar.
I Marta
Ramon ens diu això. El jazz,
ésser orgànic, madura i es transforma amb l'experiència. A Borealis, els anys granen una profunda conversa de dues línies de
vent que han fermentat vivències convertides en composicions. Per això la
senzilla naturalitat irradiada cada segon amb què es genera una totalitat
agradable i tranquil·la. Latino Blanc
& Mark Nightingale Quintet aconsegueix que l'escolta d'aquest
enregistrament se senti com una sessió en directe, evocant aplaudiments ecoics
que marquen la transició. Un repertori híbrid renova l'atenció a cada pista i
alimenta la curiositat davant del diàleg. L'articulació del saxo baríton i el
trombó es desplega matèrica i adobada, exhortada per una base rítmica mesurada,
vibrant en el desig d'expansió, que els impel·leix i assegura. Junts,
repercuteixen amb una sonoritat serena, profunda i envoltant. Swing
sincopadament fidel i melòdic, potenciat per una justa conceptualització i
resolucions elegants. Un disc que transforma la música en existència per
allotjar l'enllaç de Latino i Nightingale. Per cultivar l'essència
de la seva efímera permanència.
I seguirem amb la marxeta del tema de Nightingale ....
11.1.- A Line Together (Mark Nightingale) 9:10.
I en aquest primer tema de Mark hem pogut situar-nos en plena West Coast Jazz. Un tema amb un Swing impressionant sobretot en les
improvisacions, i esclar que gràcies al “Walking” del jove crac Miquel Álvarez. El tema té un tarannà
de canvis rítmics en la seva pròpia melodia inicial, apareixent el Swing en el
pont o la B del tema, una melodia feta pels dos vents, i sí que em recorda a
algun estàndard, a l’”Alone Together”. I de nou Latino n’ha iniciat les improvisacions, i esclar que amb igual
mestria, so profund, present, amb cos, ell anant amunt i avall del registre del
seu baríton, tot plegat amb gust musical. I quina entrada la del trombonista
anglès fent uns arpegis descendents. El seu mestratge ha estat indiscutible,
podent-lo seguir clarament per l’harmonia del “Alone Together”, de fet n’és un “Contrafact”
i fixeu-vos que el títol “A Line Together” ja ens ho diu clarament. També Kontxi ha fet una gran tasca al piano,
ella amb la seva elegància tan característica i llenguatge a tot Jazz, una de
les pianistes més reeixides de la península. I Miquel al contrabaix ha tornat a improvisar com sempre ell fa,
cantant les notes a temps real, cosa súper difícil de fer i que pocs baixistes
fan. Brutal aquest “Contrafact” del “Alone Together”.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa en ple 44è Festival Jazz Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 25 d’abril que tindrem
a Manel
Cheniti & Enrique Heredia Quartet en un esdeveniment organitzat des del
Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat
per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta,
un concert que començarà a les 22h30m i que serà a l’Auditori del Molí dels Frares.
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el
programa d’avui en el tema a tota samba de Nightingale
...
12.3.- Silver Samba (Mark Nightingale) 6:38.
I què bo i marxós aquest tema per ja deixar-los
d’escoltar, a tota Samba. Tema vital, positiu, alegre com ho són totes les
músiques que es poden ballar, i més aquestes amb tot el sabor del Brasil. Una bona exposició melòdica del
tema feta pels dos vents, i ja les increïbles improvisacions, la primera la del
gran trombonista anglès Nightingale.
Magnífica, ben trenades les melodies obtingudes. I què maca l’entrada de Kontxi al piano, el seu curtet “pick up”.
Ella ha seguit acaronant-nos amb la bellesa de les seves notes farcides del
ritme, farcides de bon gust. I sí que Latino
l’ha seguit amb el seu característic so, greu sí, per baixar al registre greu,
però també més agut quan s’enlaira. Fraseig, llenguatge a tot Jazz el d’ell, i
el dels seus companys, i en aquest tema sense la improvisació del jove crac Miquel Álvarez, però vaja, que n’hem
tingut prou amb les que han fet. Ideal tema o sigui que felicitats noia i nois Kontxi Lorente, Latino Blanco, Mark
Nightingale, Miquel Álvaerz i Vicente Espí ideal per ja acabar el programa que
com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
