Enllaç a l'àudio del programa:
Molt
bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2
aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2
aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel
Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre
amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma
part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i
que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ves
per on que el programa d’avui farà un salt endavant, i espero que no sigui al
buit, pel que fa a estils de Jazz, endinsant-nos en el Jazz Avantgarde, Jazz de
Vantguarda, vaja. I sí que de tant en tant convé donar veu a les que són més
agosarades, les més valentes. Requereix però una escolta acurada motivada per
les ganes de saber, d’entendre, d’ampliar els nostres horitzons sonors. Dir-vos
el que de ben segur ja sabeu, que aquest tipus de Jazz el van desenvolupar i
parir del no res gent com Ornette Coleman, John Coltrane, Albert Ayler, Eric
Dolphy i d’altres, els uns més Free que els altres, però tots ells amb la
Avantguarda per senyera, i també amb l’esperit combatiu dels músics, no tots
ells, contra la discriminació racial, coses que passaren als anys 60s del segle
passat.
Feta la
presentació estilística, ara toca parlar dels protagonistes. Escoltarem els
darrers treballs de dos saxofonistes argentins, amb estils similars però
algunes diversitats musicals com són les de Luís Nacht – Demian Cabaud – Jeff
Williams, “Furtivo” i “Viaje hacia lo
inesperado” de la Orquesta Inorgánica.
Tenim també a un guitarrista veneçolà establert a casa nostra, Juanma Trujillo
i disc “HOWL” i recuperem un disc del 2016 de la formació MU7 anomenat ”My
Ship”. I avui de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Començarem
amb el disc de “Furtivo” publicat digitalment el 24 de novembre per Casa del
Disco / Europa, una editorial argentina que té una representació a casa nostra,
a Vilassar de Mar. Amb Luís Nacht, saxo tenor; Demian Cabud, contrabaix i Jeff Williams,
bateria. Hi ha temes de Luís Nacht i també de Demian Cabaud, tot i que sigui un
projecte totalment col·lectiu.
Per cert
que hi ha una magnífica entrevista que li van fer a Luís Nacht de la qual hi
podreu trobar l’enllaç al blog del programa:
https://argentjazz.com.ar/furtivo-la-version-mas-audaz-del-luis-nacht-trio/.
On ens
hem assabentat que a partir de voler fer Luís una gira per Europa tot i parlant
amb el baixista Cabaud radicat a Portugal, en preguntar-li que amb quin bateria
la faria ell, aquest li va parlar de Jeff Williams..etc, etc.
I
proposo que els escoltem en el tema que té uns aires melancòlics que em recorda
a un que es diu “Llorona” i anomenat..
1.4.- La
sardina melancólica (Luís Nacht) 4:48.
I per
començar el programa d’avui m’ha semblat
que aquesta és una bona composició, delicada i un pèl tristona sí, però
interpretada amb molta emoció. I sí que l’ha iniciat el baixista a contrabaix solo a mode d’”Intro” i encara sense haver captat
tot el sentiment. Aquest però, l’hem viscut en escoltar el saxo tenor de Luís
que ens ha emocionat molt escoltant-lo en la melodia, i més que ho ha fet en la
seva gran improvisació. Williams per la seva part els ha acompanyat amb les
escombretes. Molt bonic tema per començar-los a escoltar, i delicat, que les
coses canviaran ben aviat.
Un disc
amb 10 temes i quasi 45 minuts de música força elaborada alhora que
interpretada per tres súper cracs a nivell mundial, cadascun en el seu
respectiu instrument. Temes col·lectius, per la manera com es va conformar el
trio, tot i que l’autoria sigui d’alguns d’ells. Jazz Contemporani i amb aires
plens de Jazz Avantguarda.
I una de
les preguntes de l’entrevista va ser aquesta:
¿Cómo
armaron el repertorio para esa gira?
Bueno,
yo escribí algunos temas y arreglé otros anteriores para este trío. Mientras
tanto Demian hacía lo mismo desde Portugal. Después nos reunimos en casa antes
de empezar la gira. Incluso en medio de las charlas, más de una vez Demian se
sentó en el piano y compuso en ese momento algo que después incorporamos.
Com van
fer el repertori per a aquesta gira?
Bé, jo
vaig escriure alguns temes i vaig arranjar altres anteriors per a aquest trio.
Mentrestant Demian feia el mateix des de Portugal. Després ens vam reunir a
casa abans de començar la gira. Fins i tot enmig de les xerrades, més d'una
vegada Demian es va asseure al piano i va compondre en aquell moment una música
que després vam incorporar.
I ara escoltem-los
en un tema de Demian Cabaud un pèl més elaborat anomenat...
2.1.-
Wabi Sabi (Demian Cabaud) 5:08.
I sí que
han canviat les coses musicals, oi? Un tema iniciat amb el motiu principal pel baixista Cabaud, copets
al canto de la caixa del baterista i ja una entrada improvisada a càrrec del
saxo tenor de Nacht. La melodia apareix després, i sí, fent el motiu del
baixista, el qual, tot i improvisant, també li ha obert la porta perquè Luis es
llancés a improvisar de manera desaforada. Un fraseig lligat i ràpid amb un
llenguatge complex més enllà de les fronteres del Jazz convencional. També hem
pogut escoltar improvisacions reeixides, primera la del baixista, que ha estat
sublim i profunda. Cabau ha estat acompanyat de Williams, i ells dos, baixista
i baterista han fet de les seves improvisant el primer amb una gran
contundència sonora i profunditat de so, per greu, mentre que el darrer l’ha
acompanyat creant i recreant sense parar. Un tema que han acabat recuperant Luis
el motiu inicial i principal del magnífic i interessant tema
I no
deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh
Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant
Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps
Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali
Music: http://youkalimusic.com,
Origin
Records: https://originarts.com/,
Errabal
Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool:
https://www.underpool.org
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
d’altres preguntes de l’entrevista són aquestes:
I quan
va arribar la idea de gravar?
Això va
venir després de tres o quatre concerts. Ho pensem amb Demian i ho vam decidir
un parell de dies abans d'arribar a Barcelona. És una ciutat que conec bé, hi vaig
anar diverses vegades i hi tinc amics. De fet, parem sempre a cases d'amics.
Aleshores vaig preguntar per algun estudi per gravar i em van donar la data.
Els Estudis Vértigo. Teníem poc temps, només un dia entre xou i xou. I es va
donar que tenien justament l'estudi lliure. El lloc és espectacular i el preu
és més que accessible. Vam fer tres preses (gravacions) de cada tema i després vam
fer altres temes totalment improvisats. Vam estar només tres hores i vam marxar
amb el màster.
I ja els
acabarem d’escoltar en dos temes seguits i sorprenents, tema de tots tres i novè
anomenat..i cinquè track del Luis anomenat....
3.1.9.-
Hacia la nada (Trio) 2:28.
3.2.5.-
Falso Swing (Luís Nacht) 4:28.
Doncs
10-n’hi-C de curtet i de ben segur improvisat primer tema parit el mateix dia
de gravacions a l’estudi barcelonès Vértigo. El gran baterista Jeff Williams ha
fet tota una juguesca rítmica a base dels copets suaus als seus estris, canto
de la caixa, caixa i timbales, demostrant una gran subtilesa per com de delicat
ho ha fet, alhora que mostrant-nos el seu gran control rítmic. A Luis Nacht
l’hem pogut escoltar amb notes soltes i frases inversemblants, com també a Demian
Cabaud passejant-se per la part baixa del mànec de la seva “berra”, i amb les
notes profundes, les més greus del seu instrument. Un tema on ha primat el
concepte de la improvisació des de la primera nota fins la darrera.
I què
interessant el “Falso Swing”, aquest ja parit amb tots els “ets i uts” farcit
d’una estructura, tot i que no gaire típica. I sí que la melodia ha estat un
tan entremaliada, sí, un tema amb dues AA jo diria, la qual cosa vol dir
repetir el motiu melòdic principal. I ves per on que les improvisacions també
han estat entremaliades, la primera la del saxofonista argentí Luis Nacht el
qual ens ha deixat bocabadats per la empremta rítmica, per la creativitat
il·limitada. Luis és un dels referents
en això del saxo tenor tocat a tot Jazz Contemporani. Sempre però, els altres
dos amics han creat per sota, fent-li un coixí magnífic. I magnífica ha estat
la improvisació del gran Jeff Williams, on s’ha esplaiat la mar de bé fent un
solo creatiu i sense gens d’escarafalls, sense massa trompades als estris de la
seva bateria, un parell de temes magnífics per ja deixar-los d’escoltar o sigui
que felicitats nois Luis Nacht, Demian Cabaud, Jeff Williams.
Quins
són els temes que van improvisar a l'estudi?
Un és el
tercer tall: “Re Williams”, que és un dels que m'agrada més. També “La sonrisa
en tus ojos”, que dura menys de dos minuts i és com una baladeta. Tots els
temes en què figurem tots tres com a autors, són improvisacions. El que va passar
és que teníem només cinc temes compostos. I amb això no podíem fer un disc. Per
això la resta ho vàrem improvisar a l'estudi. I va quedar molt bé. L'endemà vam
marxar de Barcelona a València escoltant l'enregistrament al cotxe. Aquí vam
coincidir que estava realment bé i valia la pena editar-ho.
I després d’aquestes agosarades músiques sembla un
bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per
com suavitzes les músiques més agosarades amb la teva càlida veu.
I nosaltres seguirem amb músiques agosarades les del guitarrista veneçolà Juanma
Trujillo i disc “HOWL”, Endectomorf Music, núm. EMM-021. Enregistrat per Chris
Gilroy a Douglass Recording, Brooklyn, NY. Produït, editat, mesclat per Juanma
Trujillo. Masteritzat per Eivind Opsvik a Greenwood Underground. Amb Juanma
Trujillo, guitarra acústica; Kevin Sun, saxo tenor; Andrew Schiller, contrabaix
i Matt Honor, bateria. Totes les composicions de Juanma Trujillo (Editorial
Adaure, BMI). I sí que al blog hi trobareu el seu Bandcamp https://juanmatrujillo.bandcamp.com/album/howl i també la seva pàgina web: https://juanmatrujillo.com.
"Howl"
sorgeix d'un punt d'inflexió personal a la vida del guitarrista i compositor Juanma
Trujillo. Abans de mudar-se a Espanya des de Nova York, Trujillo volia capturar
la vital relació del seu quartet desenvolupada al llarg d'anys d'interpretar composicions
inventives. L'impuls circumstancial d'aquest disc, que documenta la companyonia
de Kevin Sun (saxofon tenor), Andrew Schiller (baix) i Matt Honor (bateria),
marca una desviació dels temes orientadors del treball previ de Trujillo. En
lloc de les profundes exploracions de l'ascendència, el cinema i el folklore,
el tema emocional i musical d'aquesta nova música a Howl és una exploració del
tacte. "Howl" captura el "tacte" de quatre amics i la seva
proximitat musical i geogràfica. Però “tacte” també és un tema musical-físic,
perquè per primera vegada Trujillo s'ha limitat a una guitarra acústica. Mentre
que les visions elèctriques de Trujillo en discos anteriors evoquen cels
psicodèlics i deserts recargolats, "Howl" és un estudi i expressió de
la tranquil·la tactilitat del so, on el contacte físic i la producció sonora
són un. Al llarg de "Howl", percebo Honor, Sun i Schiller, experts en
escolta improvisada com són, responent a l'artesania orgànica de la guitarra
acústica de Trujillo. Em recorda que els cossos dels instruments de corda, les
baquetes i les canyes estan fets de fusta. La delicada mescla i producció sonora
de Trujillo ressalten aquestes comparacions tímbriques en centrar la guitarra
acústica dins del so del quartet, fins i tot durant moments de gran angoixa
sonora trobats a “Catharsis” i “Howl”. Grans paisatges tallats a partir d'un
petit tros de fusta flotant nuosa.
I ja els
escoltarem en un dels magnífics temes que hi trobarem en aquest àlbum i
anomenat...
4.2.-
Rojo (Juanma Trujillo) 6:03.
I quin
canvi musical després si heu escoltat a Nacht i amics abans, oi? Sí que ha
estat un tema força contingut, tranquilet en els inicis, alhora que elaborat, i
a partir d’un motiu senzill melòdic i rítmic, el que ha fet el líder i
compositor, Trujillo amb la seva guitarra acústica. I quina gran improvisació
ens ha fet el baixista Andrew Schiller passejant-se ell pel mànec de la seva
“berra” amb total impunitat, frescor i desimboltura, alhora que amb un fraseig
sorprenent i vital. I tot plegat ha anat pujant d’intensitat de mica en mica,
per com també el baterista Matt Honor s’hi ha anat posant ell, i la resta de
companys. També el jove i gran crac Kevin Sun ha fet una gran improvisació amb
tota la contemporaneïtat del món, ell, jove mestre de tots els vents possibles
i que ja va sonar en un programa anterior i disc seu dedicat a la música de Charlie
Parker. I aquest “Rojo” és el tema d’aquest projecte, més assequible
melòdicament parlant, que aviat notareu la tralla de la resta i més encara si
l’adquiriu. I al final, tots plegats fent el motiu principal i el baterista
fotent-li i ja acabar aquest gran tema de Juanma Trujillo ideal per començar-los
a escoltar.
Nascut i
criat a Caracas, Veneçuela, el guitarrista Juanma Trujillo ha actuat amb
diverses bandes i artistes veneçolans importants com El Regaño, Domingo en
Llamas, Gustavo Medina, Monsalve i Forajidos. El 2005 es va traslladar a Los Angeles,
Califòrnia i va tenir el plaer d'actuar regularment a les principals sales de
música de Los Angeles amb Gary Fukushima, Gary Pratt, Michael Mull, Brandon
Sherman i Emilio Terranova, entre d'altres. Des que es va traslladar a la
ciutat de Nova York el 2014, Juanma ha estat un membre actiu de l'escena de la
música jazz i improvisada, tocant en grups amb artistes com Francisco Mela,
Arturo O'Farrill, Ras Moshé, Mimi Jones, Guillermo Gregorio, Nick Grinder,
Rebecca. Sullivan, Ethan Helm, Leonor Falcón, Juan Pablo Carletti, Christof
Knoche i Andrew Schiller entre d'altres. L'activitat de Juanma en múltiples
formacions musicals li ha permès actuar en diferents escenaris d'arreu del món,
com ara Los Angeles, Nova York, París, Veneçuela, Àustria, Eslovènia. Ja fa una
mica que el tenim entre nosaltres i de ben segur tocant arreu de la península
ibèrica i per descomptat que a casa
nostra, a Catalunya en llocs tan diversos com Lledó i Barcelona per només
parlar d’aquests dos.
I
seguirem escoltant-los en el tema anomenat...
5.1.- Transient
(Juanma Trujillo) 4:44.
I sí que
la qüestió rítmica pel líder Trujillo li interessa força, cosa que hem tornat a
copsar en aquest tema. Parteix de motius rítmico-melòdics per desenvolupar-los
posteriorment amb les improvisacions dels companys, com també ha estat el cas
en aquest impressionant tema. De nou Kevin ens ha enlluernat per la seva brutal
improvisació feta sí amb tota la modernitat possible encabida en el Jazz
Contemporani. També el compositor Juanma Trujillo ens ha deixat bocabadats per
la que ens ha fet amb la guitarra acústica amplificada, feta sense cap efecte. Un
tema on els dos de la base rítmica han estat imprescindibles ells dos que han
estat Andrew Schiller, contrabaix i Matt Honor, bateria. I recuperant el motiu principal melòdic s’han
apropat al final d’aquest potent tema amb la qüestió rítmica com a capdavantera
i quasi la més important d’aquest gran tema de Trujillo.
Juanma
s'ha posicionat a l'avantguarda de la música creativa d'improvisació i experimental
d'avantguarda. Té la capacitat de generar declaracions musicals emotives i
poderoses que transcendeixen l'àmbit d'estructures, anàlisis o sistemes
preconcebuts típics, i enganxen no només les orelles, sinó també la ment i
l'esperit. A causa de la seva il·limitada curiositat i l'estudi constant, és
capaç de treballar còmodament i amb èxit en molts gèneres musicals. Les seves
composicions són desafiants, clares, cohesionades i profundes. Juanma s'esforça
contínuament per innovar entre els seus contemporanis alhora que incorpora el
domini dels seus predecessors a les seves exploracions artístiques avançades.
I ja els
acabarem d’escoltar en el tema brutal
anomenat...
6.3.-
Catharsis (Juanma Trujillo) 6:54.
I de nou
la qüestió rítmica ha estat el coixí que els ha servit per a poder desenvolupar
les seves idees i creativitat, i també a partir d’un tema de mínims. I ves per
on que el saxo de Kevin a l’inici, ens ha recordat el de Luis Nacht a l’inici
del programa d’avui. Kevin però, s’ha esplaiat la mar de bé i durant més
estona, fent una “Intro” brutal i molt interessant del tema de Trujillo. Ell
mateix s’hi ha posat amb uns arpegis increïbles creixent tot plegat d’energies,
gràcies també als dos de la base rítmica, el contrabaix de l’Andrew i la
bateria de Matt. Ben aviat ens hem trobat ficats dins d’un tema on la
improvisació col·lectiva ha estat la mare de tots els ous. Els moments solistes
del líder han estat inversemblants, també, ell tocant una guitarra acústica
pelada, sense cap dels possibles efectes, tota una declaració d’intencions. El
“background” de fons ha estat increïble, la veritat. La bateria de Matt, sense
aturador possible, creant i recreant com també el baixista. I recuperant el
motiu melòdic principal l’han acabat delicadament, gran tema per deixar-los
d’escoltar o sigui que felicitats nois Juanma Trujillo, guitarra acústica;
Kevin Sun, saxo tenor; Andrew Schiller, contrabaix i Matt Honor, bateria.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23
Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree
Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset
Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc,
etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ara seguirem amb el disc que em va cedir Miguel
Fernández no fa massa un dia de concert al Jazz Balius, formació encara en
actiu i anomenada MU7,
“Mu Ship”. Enregistrat als Dry Town Studios, Barcelona, març de 2016. Produït
per Miguel Fernández. Amb Miguel Fernández (saxos tenor i soprano), Albert Juan
(guitarra), Masa Kamaguchi (contrabaix), Oriol Roca (bateria). Música original
de MU7.
Escoltem-los en el
tema original anomenat.....
7.2.- En
honor de Jack Torrance (?) 6:57.
I sí que
hem fet una passa endavant pel que fa estil de Jazz, en aquest tema d’autoria
desconeguda, segons ells. Una formació a quartet aquesta dels MU7 que ara per
ara encara estan actius, cosa que em va dir Miguel un diumenge al Balius del Poble
Nou, dia que em va lliurar el disc, o sigui que gràcies Miguel Fernández.
Aquest tema però, l’han interpretat a trio de saxo, contrabaix i bateria,
seguint l’ona que va encetar Sonny Rollins, i també per com el líder ha
desenvolupat la seva improvisació. Rollins es va atrevir a fer aquest Jazz
també en algunes de les seves intervencions. Un tema que ha començat amb el
saxo tenor de Fernández a mode d’”Intro” per ja aparèixer la melodia, o la
“a-melodia”, car sovint en aquests temes no n’hi ha, al menys tal i com l’entenem.
I sí que la llarga intervenció de Miguel durant tot el tema, l’ha fet el quasi
protagonista, però ja sabem que sempre és una tasca de tots la que val i
preval. Miguel ens ha mostrat la seva gran vàlua, la de llavors el 2016, que ja
era molta, o sigui que ara mateix està encara més a munt! Masa ha improvisat
també, una miqueta i ja al final del tema, com l’Oriol, que tota l’estona
sembla que ho estat fent. Improvisació col·lectiva durant tot el tema. Brutal i
gran tema per començar-los a escoltar.
I no
deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian
Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune
Records: www.moonjunrecords.com,
Auand
Records: https://auand.com/,
A.MA
Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami
Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune:
https://www.dodicilunestore.com/
Segell
Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The
Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU
Records: https://alcrurecords.com/,
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
"Sempre
he trobat el material de New Talent del segell Fresh Sound de gran interès i aquesta publicació
convincent del grup MU7 de Barcelona (curiosament anomenat) no és una excepció.
Normalment és una formació a trio, però aquí el grup s'amplia amb el baixista
japonès Kamaguchi. Escoltarem Pizzicato a tot arreu: escoltaràs la
potència de les seves figures dins de l'edifici musical construït, les textures
grupals del tema “En honor de Torrance” o la claredat pacient del seu solo a “A
Is to B”. Kamaguchi encaixa perfectament en el que l'escriptor Dave Foxall
anomena encertadament les estructures de recanvi i la improvisació eloqüent
característiques de la música.
I ara
els escoltarem en aquest tema de Fernández....
8.6. A is
to B (M. Fernández) 8:30.
Doncs ja
heu pogut escoltar quina altra meravella i ara amb la formació al complert. I
sí que la guitarra de l’Albert Juan hi ha estat acompanyant-los de manera
constant, sí. El tema l’han començat ells dos, saxo tenor i guitarra, a mode de
diàleg melòdic de notes soltes i sovint dissonants, coses aquestes de l’adequada
post-modernitat, la del Jazz Avantgarde. De nou Oriol ha gestionat la seva
labor amb una permanent improvisació. Masa, sempre amb les seves notes
inversemblants, poques i posades on només sap fer ell. Miguel ha estat de nou
l’artífex de la improvisació, per com la gestionat, executat, per com s’hi ha
immiscit, de ple, amb tot el cor del món. Els moments in Crescendo han
aparegut, i també per la gestió dels dos de la base, potser més la de l’Oriol a
la bateria. La guitarra de l’Albert ha sonat a moments quasi com a solista, tot
i la seva intervenció minimalista. I sí que Masa ha brillat quasi al final amb
el seu impressionant solo, típica la seva interpretació per les vegades que li
hem vist fer-ho, i d’aquesta personal manera. Un se l’imagina abraçat al mànec
de la seva Berra amb una total concentració. I les darreries del tema han estat
més tranquil·les acabant-lo delicadament. Impressionant.
"Sempre
he trobat el material de New Talent del segell Fresh Sound de gran interès i aquesta publicació convincent
del grup MU7 de Barcelona (i curiosament anomenat) no és una excepció.
Normalment és una formació a trio, però aquí el grup s'amplia amb el baixista
japonès Kamaguchi . Escoltarem Pizzicato a tot arreu: escolta la
potència de les seves figures dins de l'edifici musical construït, les textures
grupals de “En honor de Torrance” o la claredat pacient del seu solo a “A Is
to. B”. Kamaguchi encaixa perfectament en el que l'escriptor Dave Foxall anomena
encertadament les estructures de recanvi i la improvisació eloqüent
característiques de la música. Cada músic és un molt bon intèrpret. Fernández
mostra un control incisiu però també pictòric tant del so amb textura com de la
dinàmica d'arc (testimoni de l'obertura del tenor de “What's Now?”), mentre que
Juan i Roca es mostren com si fossin un en la seva sensibilitat a la interacció
de "petits sons" amb frases creuades i color subtil. Qualsevol
persona que apreciï els aspectes més o
oblics de Sonny Rollins, Wayne Shorter o Sam Rivers —o que hagi gaudit de la
interacció de Joe Lovano, Bill Frisell i Paul Motian, per exemple— hi trobarà
molt per gaudir i tastar els primers moments de “What’s Next?”.
I acabem
amb....
9.5.- What’s
Next? (Oriol Roca) 5:45.
I sí que
aquest tema de l’Oriol Roca el podem situar encara més en el Jazz Avantgarde, i
melodia que ens ha recordat algunes de les que feia l’Ornette Coleman i
d’altres visionaris en aquells anys 60s del segle passat. Tema també a quartet
i ja després de la curta melodia, la primera i brutal improvisació de Miguel
Fernández. De nou el nostre amic saxofonista ens ha meravellat per la seva
modernitat interpretativa, per la seva mestria ja de totes i tots coneguda i
reconeguda. Esclar que la base rítmica de dos, contrabaix de Masa i bateria de
l’Oriol, de nou han estat improvisant
durant tot el tema, què brutals. També el guitarrista Albert Juan ha fet en
aquest tema una improvisació magnífica i emmarcada en aquest estil de Jazz amb
tota la avantguarda possible. Ha estat genial, sí. I ell mateix n’ha recuperat
la melodia i ja afegir-s’hi Miguel i tots quatre acabar aquest gran tema ideal
per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Miguel Fernández (saxos
tenor i soprano), Albert Juan (guitarra), Masa Kamaguchi (contrabaix), Oriol
Roca (bateria).
MU7 pot
cremar a “What's Next?” i “Robot Skin”, ambdós amb Juan en la seva forma més
lineal i lírica. Però si hi ha moments de blues i drama tocats a “Cançó sense lletra”, les delicades figures
inicials de la guitarra de “My Ship” recorden les reflexions atemporals de Derek
Bailey, una impressió reforçada per les figures breument pinçades al final de “Caned”.
És la tensió creativa entre l'abstracció ad libitum i un ventall vigoritzant
d'afirmació concisa que, malgrat tot el precedent històric esmentat
anteriorment, dóna a aquesta impressionant sessió un impacte cada cop més fort
cada vegada que es reprodueix." Michael Tucker (agost de 2017). Jazz
Journal Magazine.
I ja
acabarem el programa d’avui, farcit de Jazz d’Avantguarda amb el disc liderat
per Jorge Torrecillas el de la seva Orquesta
Inorgànica, “Viaje hacia lo inesperado”. Publicat el 8 de novembre de 2024.
Enregistrat el 14/07/2024 a l'estudi Haciendo Discos (Tandil, Argentina). Mescla
i master de Juan Polito. Amb: Maria Eugenia Irianni, flautes; Ana Vocaturo,
clarinet; Sandra Chariatti, saxo alt i clarinet; Fabian Bullotti, flauta, saxo
soprano i tenor; Juan Pantusa, trombó; Enrique Sarraquigne, saxo tenor; Jorge
Torrecillas, saxo alt i tenor, composicions i direcció; Anibal Tobos, saxo
tenor; Karina Altamiranda, veu; Ezequiel Lavayen, piano i electrònica; Juanita
Flores Arce, veu; Mario Alba, contrabaix; Daiana Grierson, bateria i cantant
convidada, Guillermina Moroder. I el seu
Bandcamp és: https://neue-numeral.bandcamp.com/album/viaje-hacia-lo-inesperado..
“Viaje
hacia lo inesperado” és el segon disc de l'Orquesta Inorgánica. En aquest nou
disc, arranjaments escrits, improvisació dirigida i col·lectiva i improvisació
individual s'uneixen com mai. Com en el disc anterior, les composicions
segueixen un camí dins de l'atonalisme i altres tècniques contemporànies. Trobem
peces escrites com “El dolor lo justifica todo” i “Caminos cruzados” i d'altres
on conflueixen l'arranjament i la improvisació col·lectiva com a “No hay razón
para temer”. “Veinticinco no tiene mitad” té una reminiscència del free jazz. “Sueños
peligrosos” és una petita obra temàtica que es va executar a partir d'una
direcció i de la lectura de grafies no convencionals. Per últim “No me pidas que
decida” és una peça totalment improvisada i dirigida es pot catalogar com una
composició instantània. En aquest nou disc, l'Orquestra, pretén fer un camí de
l'avantguarda generant una escolta activa imaginant un viatge cap a allò de lo
més inesperat.
I ja els
escoltarem en el primer track del disc anomenat..
10.1.-
Caminos Cruzados (Jorge Torrecillas) 8:57.
I
10-n’hi-C quin canvi de nou, ara amb tota una Big Band dedicada a la música
improvisada, al Jazz d’Avantguarda i amb quina tralla, esclar. Rítmicament el
tema és també força potent, i més que ho ha estat la primera improvisació a
trombó, el de Juan Pantusa que ha estat increïble. I quin fons d’inversemblants
sons que ha tingut de coixí, alhora que també amb els de la base rítmica,
piano, contrabaix i bateria, ells que han estat Ezequiel Lavayen, Mario Alba i Daiana Grierson. El mateix pianista s’hi ha
posat una mica, i després algun dels vents solistes, barreja de sons de
trompetes, saxos, flautes, en fi un maremàgnum sonor increïble en un tema de 9
minuts, i amb quina tralla. Hem escoltat també la veu de Juanita Flores, el saxo
alt de Jorge Torrecillas, jo diria, i la improvisació col·lectiva ha seguit
fins el final amb una presència súper important del baterista, que ha estat qui
els ha portat a bon port, brutal tema per ja comencar-los a escoltar.
Des del
2018 l'Orquestra Inorgànica es presenta de manera ininterrompuda en escenaris
d'Argentina. El 2022 publicaren el seu primer àlbum “Noctámbulos” ( NU #0018 -
Numeral), el qual, va ser triat pel prestigiós mitjà “El Intruso”, com a disc
de l'any , i l'OI va ser guardonada com a grup revelació 2022. L'OI està
integrada per músics provinents de diferents estils musicals, qüestió que
enriqueix i produeix un “no” alineament musical cap a cap estil. Es fonen aquí
diferents corrents que produeixen una singular sonoritat i tendint sempre a
allò anomenat “no idiomàtic”.
I els
seguirem escoltant en el tema anomenat..
11.6.-
Veinticinco no tiene mitad (Jorge Torrecillas) 6:04.
I en
aquest tema sense quasi melodia, hem escoltat el saxo alt de Jorge Torrecillas
ja d’entrada fent ell una brutal improvisació amb tota la modernitat possible.
I de nou una base rítmica potent que li ha donat tot el seu suport. Jorge ens
ha impressionat també per la seva energia, potència, velocitat d’execució en un
tema brutal compost com tots, per ell mateix. Un tema on quasi que ha estat ell
el més protagonista, per com de llarga ha estat la seva intervenció. I els
moments col·lectius també han estat intensos alhora que precisos tot i la
amalgama de sons barrejats. La conjunció sonora de la col·lectivitat ha estat
perfecte. El pianista Ezequiel també ha sonat de manera solista, ell que ho ha
fet molt mesurat i contingut. I el “walking” del baixista en aquests moments
ens ha donat una estranya sensació de Swing, havent també però, rebaixat tots a
la meitat el tempo inicial, i per això aquest Swing, ideal
tema per continuar-los escoltant.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova
Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz
Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja el divendres 31 de gener en
plena Festa Major, que tindrem al Bernard Van Rossum Quartet amb ell mateix
saxos tenor i soprano; Xavi Torres, piano; Marco Zenini, contrabaix i Joan
Terol, bateria, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i
patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.
I ja els
acabarem d’escoltar a elles i a ells i nosaltres acabarem el programa d’avui
dedicat al Jazz més agosarat, en un dels llargs i sorprenents temes, amb
diversitat de canvis rítmics, on no us comentaré gaires coses, per la seva
allargada, diversitat i complexitat i tema anomenat...
12.5.-
No me pidas que decida (Jorge Torrecillas) 13:23.
I què es
pot dir sobre un tema tan divers, llarg i complex, no gaire o molt. I com que
molt seria massa, doncs val més només dir que ens ha sorprès i alhora agradat.
Els diversos solistes han brillat, amb una flauta preciosa que ha sonat quasi
sola, i això ens els primers dos minuts. Els de la base rítmica, piano,
contrabaix i bateria, hi han estat sempre, i aquesta vegada sense un ritme
persistent i continu i sí que ritme trencat. A Jorge l’hem escoltat també al
tenor, al contrabaix també en uns moments improvisant, ell, amb pianista i
baterista a trio en uns moments molt interessants. Hi ha hagut crescendos
impressionants on totes i tots s’hi ha posat a mode d’improvisació col·lectiva,
i melodies obtingudes altisonants o dissonants pels amplis intervals
utilitzats. En fi, un etcètera força llarg parlant d’un tema del qual no li
calen més explicacions, i sí dir-vos que ens ha impressionat, per la composició
de Jorge, i per les interpretacions de totes i tots ells, ideal tema per ja
deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre
espero que us hagi agradat tan com a mi, o sigui que felicitats noies i nois Maria
Eugenia Irianni, flautes; Ana Vocaturo, clarinet; Sandra Chariatti, saxo alt i
clarinet; Fabian Bullotti, flauta, saxo soprano i tenor; Juan Pantusa, trombó;
Enrique Sarraquigne, saxo tenor; Jorge Torrecillas, saxo alt i tenor,
composicions i direcció; Anibal Tobos, saxo tenor; Karina Altamiranda, veu;
Ezequiel Lavayen, piano i electrònica; Juanita Flores Arce, veu; Mario Alba,
contrabaix; Daiana Grierson, bateria i cantant convidada, Guillermina Moroder.
Doncs
ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja
sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
