Enllaç a l'àudio del Programa:
Molt bona nit a tothom, i molt bon any 2025 per
a totes i tots vosaltres. Benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I tot i desitjant que aquest 2025 ens sigui molt
més favorable, faré el primer programa de l’any i el dedicaré de nou al Jazz
que es fa a Itàlia, tot i repassant
projectes acabats de sortir del forn d’alguna de les seves discogràfiques. I sí
perquè de Docicilune tindrem a Giacinto Piracci Septet, “Seven Tales of
Guilt”; de Gleam Records l’“Introducing” de Vitantonio Gasparro; de A.MA
Records, Fabio Tullio amb el seu “Entanglements”
i de Notami Jazz, The Freestones
i el seu “Our Experience, Remembering
Jimi Hendrix”.
I el programa començarà amb l’editorial de Docicilune amb Giacinto Piracci Septet, “Seven Tales of Guilt”; Enregistrat el 2
d'abril de 2023 per Carlo Gentiletti a Elios Registrazioni Audiovisive,
Castellammare di Stabia (Na), Itàlia. Mesclat per Umberto Lepore el Novembre de 2023 a Malgiani Studio, Nàpols,
Itàlia. Masteritzat el desembre de 2023 per Giovanni Roma a L'Arte dei
Rumori, Marano di Napoli (Na), Itàlia. Produït per Giacinto Piracci i Maurizio
Bizzochetti, Dodicilune. Amb Giacinto
Piracci, guitarra; Umberto Muselli, saxo tenor; Giulio Martino, saxo soprano
(1, 6), saxo tenor (2, 3, 4, 7); Francesco Desiato, flauta (1, 6), flauta alt
(5), flauta baix (2, 3, 7), saxo baríton (4); Ergio Valente, piano; Umberto
Lepore, contrabaix i Leonardo De Lorenzo, bateria. Totes les composicions
són de Giacinto Piracci excepte el
tema 7 de Duke Ellington. I al blog hi trobareu l’enllaç al compacte:
https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/giacinto-piracci-septet-seven-tales-of-guilt/.
I sí que aquest projecte és majorment tranquil
pel que fa a ritmes i tempos, i per això començarem amb “Ospedale delle Bambole",
que és un tema breu i melancòlic que em va recordar una botiga màgica que vaig
veure de nen al baix Decumano de Nàpols. Les actuacions en solitari de
piano i flauta sempre s'acompanyen de textures temàtiques interpretades a l'instant
per la resta d'instruments, ens ha dit el líder Giacinto Piracci..Escoltem-los doncs...
1.5.- Ospedale delle Bambole (Giacinto Piracci)
6:36.
I sí que ens ha agradat força aquesta bonica
cançó per començar el programa d’avui. Melodia feta per la flauta alta de Francesco Desiato i ja aparèixer les
improvisacions, la primera la del pianista Valente,
preciosa i delicada com ho ha estat la Desiato
a la flauta alta, com també havent escoltat el saxo tenor de l’Umberto Muselli de fons, ideal tema per començar-los a
escoltar.
I ell ens diu que “Seven tales of guilt” comença amb “I darkly bright, are bright in
dark directed”, una breu peça introductòria inspirada en un passatge evocador i
sonor del Sonet 43 de Shakespeare,
fet de llums i contrastos. "Haiku in eight bars" és un tema de vuit
compassos inspirat en el famós gènere de poemes japonesos que pot descriure
cicles naturals sencers en poques línies. Passa idealment de la primavera a
l'hivern, amb la reiteració dels últims quatre compassos en ostinato i
l'engrossiment de les intervencions col·lectives i solos.
I encara els escoltarem en el tema anomenat "Finzioni"
que és una altra composició basada en només dos acords, aquesta vegada majors i
de to ascendent, inspirada en la famosa col·lecció de contes fantàstics de Borges. El tempo és estrany i
coixejant, i hi ha dues cel·les temàtiques que es repeteixen dues vegades, una
només al començament i l'altra al final de la secció solista, on els fons dels
instruments de vent són totalment extemporanis. El saxo baríton toca un drone
ostinato semblant al contrabaix durant tota la durada de la peça. Escoltem-los
doncs...
2.4.- Finzioni (Giacinto Piracci) 5:46.
I què impressionant aquest tema, i com l’han
començat amb el baix fent el motiu principal i ja amb la melodia feta a duet de
guitarra i saxo tenor, ells que han estat Giacinto
i Umberto, i ja d’entrada la
improvisació del líder a la guitarra. I el fons rítmic, què potent, com se’ns
emporta. Llarga improvisació del líder que ens ha mostrat com domina el seu
instrument. Duet de nou de guitarra i saxo tenor recuperant motiu i
ampliant-lo. I que maco és el pont del tema, com canvia el to. Magnífic tema
del líder...
I ell mateix ens acaba d’explicar com van els
altres temes.... "Bartleby", doncs, és un vals inspirat en la famosa
i misteriosa història de Melville
"Bartleby the Scribe". Es fa una “intro” basada en la secció final en
una mena d'imitació entre els dos saxos, seguida del tema, incomplet, coronat
la primera vegada, i completat la segona. Després dels solos, la mateixa secció
tocada al principi acaba amb una repetició indefinida, amb intervencions
temàtiques col·lectives i en solitari. Finalment, “Heaven” de Duke Ellington, extret del “Second Sacred Concert”, amb la seva
llum celestial, «em va semblar el tancament ideal d'un viatge que començava amb
les suaus llums de “Darkly bright”. Cada cor està dividit en quatre seccions de
vuit compassos on tots els instruments improvisen el seu solo al seu torn, excepte
la flauta, que està perpètuament ocupada cosint un fons improvisat en
pianissimo”, i tot això ens ho ha dit el líder Giacinto Piracci.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema “Minor
Figure” que és una peça basada en només dos acords menors que descendeixen un
to, amb un ostinato de piano i baix i un tema intricat, que en els solos
desemboca progressivament en una improvisació col·lectiva arranjada de manera
extemporània per tothom, fins a un especial solo protagonitzat pel baterista. Som-hi doncs amb aquest...
3.2.- Minor Figure (Giacinto Piracci) 6:06.
I un altre tema la mar d’interessant, aquest “Minor
Figure”, i com de nou hi ha un fons rítmic amb motiu principal, ara de baix i piano,
mentre la melodia sona amb la guitarra del líder. I com el saxo tenor ha
aparegut i ens ha clavat una brutal improvisació, primer sol i després amb els
companys a mode d’improvisació col·lectiva amb tota la modernitat que això
implica. El líder també ha sonat amb la seva guitarra, i sempre, sempre, la base
rítmica de fons portant-los a bon port. I esclar que el baterista ens ha fet
uns quants compassos improvisant, i compartint-los amb els companys i ja
recuperar el tema, el motiu melòdic principal, i acabar-lo de cop, brutal tema
per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Giacinto Piracci, Umberto Muselli,
Giulio Martino, Francesco Desiato, Ergio Valente, Umberto Lepore, i
Leonardo De Lorenzo.
I seguirem amb el disc de l’amic Antonio Martino, A.MA Records amb Fabio Tullio i el seu “Entanglements” publicat l’1 de
novembre de 2024. No hi ha dades de l’enregistrament. Amb Fabio Tullio, saxos tenor, alto, soprano i composicions; Alessandro Gwis, piano, piano elèctric, teclats;
Andrea Colella, contrabaix, baix elèctric; Massimiliano De Lucia, Valerio
Vantaggio, bateria; Andrea Gomellini, guitarra; Marta Capponi, veu; Claudio
Corvini, trompeta, fiscorn i Simone "Federicuccio" Talone,
percussions. I al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp:
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/entanglements.
I aquest també és un projecte força càlid des
del punt de vista musical, inclosos els ritmes i tempos, que no són gens
potents. El tarannà és força tranquil, cosa que podem constatar en dos dels
seus temes, a tempo de balada, anomenats “Oda” i “Dont’ Forget”. El sisè track
també té aquest tarannà i s’anomena “Elements”. El tercer i que titula el CD
“Entanglements” el comença el baterista a tot beat a canto de la caixa, i ja la
melodia a duet de saxo i guitarra tot plegat a un tempo força contingut. El
segon “The Balance” comença a piano sol i arpegis i ja el baix elèctric amb el
motiu principal, tema que tindrà un tempo més viu i consistència en les
improvisacions. El cinquè “The Return of Mr. Crown” l’inicia el baix elèctric
amb el motiu principal i ritme incorporat, i ja la melodia a càrrec del líder
al saxo tenor. El tema és llarg i es desenvoluparà amb les improvisacions i la
primera la del líder. El darrer i setè “Untitled Spiritual”, tot i començar
delicadament, aviat agafarà una trempera important.
I ja els començarem escoltant en el bonic tema
anomenat...
4.6.- Elements (Fabio Tullio) 5:27.
I sí que aquest “Elements” del líder Fabio Tullio ens ha agradat força sí.
Un tema iniciat amb una “Intro” pel líder al saxo tenor i ja la bonica melodia
interpretada quasi de manera col·lectiva amb els vents del líder, la trompeta
de Corvini i la guitarra de Gomellini i ja les improvisacions, la
primera la del pianista Alessandro,
seguida de la del guitarrista Gomellini,
la trompeta de Corvini i finalment
la del líder al saxo tenor, el bo de Fabio
Tullio. Una seqüència que ha acabat amb la recuperació de la melodia per
tots ells i ja acabar-lo delicadament.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Entanglements, el segon àlbum de Fabio Tullio a A.MA Records,
segueix el seu aclamat llançament del 2018 al segell, Tales From Within i ofereix una vegada més una invitació per
unir-se al saxofonista tenor i soprano en una exploració de les qualitats
espirituals i d'improvisació de Jazz. Inspirat en les relacions quàntiques i
els enllaços d'enllaç entre partícules, Entanglements
és un àlbum que reflecteix l'experiència d'unir músics per generar alguna cosa
que mai havia existit. Això no s'expressa millor que en els dos temes
principals d'aquest àlbum de set temes; el número d'obertura, “Don't Forget” i
l'obra de cloenda “Untitled Spiritual”. El primer és una mena de zeitgeist que captura moments musicals
amb sensibilitats folk-jazz i la veu sorprenent de Marta Capponi.
I encara els escoltarem en el magnífic...
5.5.- The Return of Mr. Crown (Fabio Tullio)
8:37.
Impressionant de nou, el tema, les
interpretacions de tots ells, els arranjaments i canvis rítmics encabits, a
moments. Un tema llarg on hem gaudit abastament de magnífics i llargs solos, els
que ens han fet Fabio Tullio, al
saxo tenor; Andrea Gomellini a la guitarra; Alessandro Gwis al piano, i ja per acabar el d’un dels bateristes, Massimiliano De Lucia o Valerio Vantaggio. Una melodia feta
pel líder al tenor primer de manera tranqui-la i després ja amb més trempera, en
el pont del tema, on hem percebut diversos canvis, els d’un tema llarg de
melodia, d’estructura. I ja, les magnífiques improvisacions, i sorprenent el so
del líder al tenor, brutal!
L’últim tema és quelcom que té un enfocament d’un
Jazz més espiritual amb la interpretació del saxo de Fabio que porta el conjunt a una barreja melòdica d'una conclusió
on el saxo i la veu interaccionen amb els ritmes que se superposen. Potser el
mateix Fabio resumeix millor el
concepte del disc quan afirma que, “al cap i a la fi, la música i les
matemàtiques han anat de la mà des dels seus orígens. Aquí, l'entrellaçament,
com a procés bàsic de fer música (sobretot el jazz) i, per tant, de temes
complexos, amb línies melòdiques que es mouen d'un instrument a un altre, se
superposen, se separen i després es reuneixen, conviden a la improvisació,
cadascú buscant l'altre, d'una manera creativa però amb entrellaçament
estructurat.
I els
acabarem d’escoltar en el darrer
6.7.- Untitled Spiritual (Fabio Tullio) 7:07.
I sí que el tema ha començat dolçament amb els
instruments i ara amb la veu de Marta
Capponi. Però ja ben aviat el tema s’ha estirat, s’ha convertit en quelcom
diferent, amb més trempera, i encara amb la veu de Marta. I l’han seguit desenvolupant, car també en el pont hi hem
vist canvis diversos, i de nou amb una estructura gens típica i sí que molt
elaborada. I Claudio Corvini n’ha
encetat les improvisacions, i amb quina gràcia melòdica l’ha feta alhora que so
preciós el de la seva trompeta. La base rítmica els ha recolzat la mar de bé,
ells que han estat Alessandro al
piano; Andrea Colella al baix
elèctric, un dels dos bateristes i el percussionista Talone que ens ha deixat una mostra del seu saber després del solo
del trompetista. També Gomellini a
la guitarra ha brillat per les seves melodies creades i els sons electrificats
i amb efectes que ens han acaronat. I esclar que el líder, després d’ells, ens
ha enlluernat de nou per la seva consistència, potència, so estripat a voluntat
i ja quin final i canvi de ritme més brutal, ideal aquest tema per ja
deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Fabio Tullio, Alessandro
Gwis, Andrea Colella, Massimiliano De Lucia, Valerio Vantaggio, Andrea
Gomellini, Marta Capponi, Claudio Corvini, i Simone "Federicuccio"
Talone.
I seguirem amb aquests músics italians i les
seves discogràfiques i ara amb Gleam
Records l’“Introducing” de Vitantonio Gasparro. Publicat el 29 de
setembre de 2023. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Francesco Altieri a LabSonic
Recording Studio, Matera (Itàlia). Produït per GleAM Records i Rosetta Jazz
Club. Imprès a Itàlia 2023. Amb Vitantonio
Gasparro, vibràfon; Giuseppe Venezia, contrabaix i Giovanni Scasciamacchia,
bateria.
I el seu bandcamp el trobareu al blog:
https://gleamrecords1.bandcamp.com/album/introducing-vitantonio-gasparro.
I aquest és un altre projecte on la majoria de
temes tenen un tarannà força delicat, i per això d’un total de 10 temes, el que
es destaca per tempo viu és el “Night and Day” de Cole Porter, car els altres són força continguts i suaus, resultant
una escolta la mar de bonica, com m’ha passat a mi, amb el tema a vibràfon solo
anomenat “Nobady’s Lullaby”. Preciós és també el tema propi anomenat “Without a
Sun” com també ho és el de Jimmy Van
Heusen, “Darn That Dream”, iniciat per ell mateix amb una “Intro” de
vibràfon sol preciosa. I els començarem escoltant en aquest tema preciós tema....
7.9.- Darn That Dream (Jimmy Van Heusen) 7:32.
I quin canvi de sonoritat, ara amb un trio de vibràfon, contrabaix i
bateria, els de Vitantonio Gasparro,
Giuseppe Venezia i Giovanni
Scasciamacchia, bateria. I començar-los a escoltar en aquesta preciosa
melodia ha estat tot un goig. I és que "Darn That Dream" és una cançó
popular composta per Jimmy Van Heusen
amb lletra d'Eddie DeLange publicada el 1939 i va ocupar el primer lloc
el 1940 quan Benny Goodman va
publicar un enregistrament en un arranjament d'Eddie Sauter amb Mildred
Bailey a la veu. Interpretada per milers de músics, instrumentistes i
cantants, és una de les més boniques balades del The Great American Songbook.
I quina versió hem escoltat més maca, amb un
vibràfon que ens ha acaronat, com també el contrabaix i les escombretes del
baterista. Tema iniciat amb una “Intro” melòdica a vibràfon sol, per ja
aparèixer el delicat ritme amb els altres dos companys, i ja desenvolupar la
melodia en el segon chorus. El pont o la B del tema ha seguit la segona A, per
ja recuperar el tema i darrera A, en un tema on l’estructura és la típica de 32
compassos i de la forma AABA, que ara feia dies que no us ho deia. El líder Gasparro ha seguit amb la seva
improvisació, i dir-vos que ens ha agradat força. Ha mostrat llenguatge
jazzístic alhora que bon gust musical, tècnica i ha sabut bellugar-se per l’harmonia
del tema, com és normal amb músics d’aquest nivell, com el del líder. També Venezia al contrabaix ens ha agradat,
per com de melòdic ha estat el seu solo. I ja de nou, tema i final d’aquest
preciós “Darn That Dream” ideal per començar-los a escoltar.
“Introducing" és la materialització sonora del camí i
l'essència artística del jove Vitantonio
Gasparro, que fixa el moment i l'espontaneïtat en l'esdeveniment musical a
través de la seva visió del jazz. El trio demostra ser la formació ideal per
generar un espai on s'atreveix i experimenta amb solucions d'interacció rítmica
i melòdica, que ve de manera natural gràcies a l'aportació de Giuseppe Venezia al contrabaix i Giovanni Scasciamacchia a la bateria:
dos músics de jazz amb molts anys de experiència i un toc únic. El disc consta
de set melodies compostes per Vitantonio
Gasparro, cadascuna amb les seves peculiaritats, a les quals s'afegeixen
dos estàndards. Els estàndards inclosos representen la referència més explícita
a l'estudi de la música jazz que l'autor ha dut a terme en els darrers anys.
Les dues composicions per a vibràfon solista recorden una estètica diferent, no
estrictament jazzística, fent que el projecte sigui variat. Totes les melodies
originals tenen un caràcter propi, una història per explicar: cadascuna destaca
les diverses facetes, així com els tres temes a vibràfon sol de Vitantonio Gasparro com a compositor.
El resultat és una imatge calidoscòpica d'una personalitat artística i musical
emergent, plena de passió i revelant camins sonors convincents.
I seguirem escoltant-los en el tema propi primer
tranquilet i ja ben aviat a tot Swing i anomenat...
8.2.- Groove it in your Bag (Vitantonio
Gasparro) 5:50.
I amb aquest tema propi del líder Vitantonio Gasparro ens han tornat a
copsar, i més pel canvi aparegut després de la presentació del tema. I sí
perquè el tema ha començat amb una certa potència fent ell la melodia un tant
repetitiva, i ha canviat una mica en la B del tema. I ja les improvisacions del
líder, i primer molt delicada la seva intervenció. Un altre canvi l’hem tingut
en un altre dels chorus i ja pel Swing aparegut gràcies al “Walking” de Venezio, brutal. I de nou gran
improvisació d’aquest jove vibrafonista, farcida de llenguatge i bon gust. I si
el líder ens ha captivat per la seva improvisació també ho ha fet el baixista,
el qual l’ha seguit desenvolupant i fent de nou un brutal solo. I esclar que en
acabar-lo hem escoltat uns “quatres” compassos improvisant el baterista Giovanni Scasciamacchia amb els
companys. Gran tema i millors interpretacions de tots tres, bravo.
I un altre dels temes interessants és el
“Interferenze” propi també i interpretat a vibràfon solo, on ens mostra el seu
domini de l’instrument i gust musical tan exquisit. I el tema “Pigro” té un
marcatge rítmic persistent tot i no ser gaire consistent, fet amb força
calidesa. I el “Dancing Wonderers” comença amb un sorprenent motiu principal
interpretat pel líder tot i que seguirà més delicadament. I el “Rob’s Trouble”
comença amb una “Intro” delicada i té també un tarannà força contingut de tempo
derivant però a un delicat Swing en les improvisacions, la primera la del
líder.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més
vital, el compost per Cole Porter, i
anomenat...
9.4.- Night and Day (Cole Porter) 4:48.
I què brutal aquest tema de Cole Porter, pel tempo, per l’arranjament, pel Swing gràcies al “Walking”
increïble del baixista Venezio. I sí
perquè aquest "Night and Day" és una cançó popular de Cole Porter que va ser escrita per al
musical Gay Divorce de 1932. És
potser la contribució més popular de Porter
al Great American Songbook i ha
estat gravada per milers de músics.
Impressionant arranjament d’aquest clàssic entre els clàssics. I ja es
percep per com va la melodia, amb aportació personal del líder Vitantonio. I després de la coneguda
melodia, ja l’hem pogut escoltar improvisant, i de nou, de quina manera més
brutal ho ha fet. Crec que estem davant d’un vibrafonista que arribarà a cotes
altes de popularitat, car, pel seu bon fer, tècnica i bon gust, de ben segur s’ho
mereixeria. Els dos companys el recolzen la mar de bé, formant doncs un trio
molt ben conjuntat, agermanat, diria jo. I ves per on que el baterista ens ha
clavat un llarg i brutal solo per acabar-ho d’adobar, o sigui, què bé nois.
Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i felicitats nois Vitantonio Gasparro, Giuseppe Venezia i Giovanni Scasciamacchia.
I ara farem un salt estilístic amb el darrer
projecte dedicat a la música de Jimi
Hendrix i per això es diu “Our
Experience, Remembering Jimi Hemdrix”, disc publicat per l’amico Toto Cicco de Notami Jazz i grup anomenat The
Freestons. Enregistrat per Andrea
Mei entre setembre de 2023 i gener de 2024 a "Studio Potemkin" Macerata. Mescla i masterització a "Studio Potemkin". Produït
per NOTAMI JAZZ, Stefano Conforti,
Tonino Monachesi, Giuseppe Barabucci, Marco Brandi. Amb Stefano Conforti, saxo soprano, alt i
tenor; Tonino Monachesi, guitarra; Giuseppe Barabucci, contrabaix, baix
elèctric; Marco Brandi, bateria. Andrea Canzonetta, trompeta, (fiscorn a
1,5,6,9); Antonio Ciccotelli, trompa a 1,5,6,9. I al blog hi trobareu
l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.edizioninotami.it/cd/232-the-freestones-our-experience-8054729511608.html.
I aquí tenim un projecte sorprenent amb la música
de Jimi Hendix i un tema de Buddy Miles. Interpretar a Jimi Hendrix amb instruments de vent,
els saxos de Stefano Conforti, i la
trompeta d’Andrea Canzonetta és una
variant que d’entrada ens copsa. Tonino
Monachesi farà de Hendrix amb la
seva guitarra i la resta de companys del quintet base faran la resta. En quatre
temes escoltarem el fiscorn d’Andrea
i la trompa de l’Antonio Ciccotelli.
Tot i la proposta agosarada, s’ha de dir que la majoria de temes no són tampoc
massa vitals pel que fa a tempos, havent-hi el que en podríem dir balades com
són “Angel”, “Little Wing” i “Hey Joe”, aquest darrer un pèl irreconeixible per
l’arranjament. Temes amb més tempo són “Third Stone from the Sun” amb el saxo
soprano de Stefano i encara força
delicat. Hi ha un tema fet a tot Bossa i aquest és el “Have You Ever Been”, i
també força contingut de potències sonores. I el ”so” Hendrix per guitarra apareixerà amb el tema “The Wind Cries Mary”
amb el tenor primer i la guitarra potent ara de Tonino, amb el tempo encara força contingut. I ves per on que el
Swing apareixerà en les improvisacions del “Gipsy Eyes” després de la
introducció al tema i primera impro la del saxo tenor de Stefano i posterior la de la guitarra de Tonino. I sí que les energies es desboquen també per sonoritats més
heavys amb el magnífic “Purple Haze” on hi participen el fiscorn de l’Andrea i la trompa de Ciccotelli, i esclar que la guitarra
ara distorsionada de Tonino. També
serà més o menys així el tema de Miles
i ara sí que més vital de tempo, el magnífic “Them Changes”.
I podríem començar amb els temes més
tranquilets, però per acabar el programa ho farem amb el molt bonic “Third stone
from the Sun”, on, abandonant les atmosferes psicodèliques de l'original, el
presenten com un viatge que s'obre amb el tema del baix i l'ostinato de la
bateria i després continua implicant la resta d'instruments, som-hi doncs
amb...
10.3.- Third
stone from the Sun (Jimi Hendrix) 6:51.
I sí que hem notat el canvi estilístic, sí. I
així serà fins el final del programa. I ves per on que aquest "Third Stone
from the Sun" (o "3rd Stone from the Sun") és una composició
majoritàriament instrumental del músic nord-americà Jimi Hendrix. Incorpora diversos enfocaments musicals, incloent el
jazz i el rock psicodèlic, amb breus passatges parlats. El títol reflecteix
l'interès d'Hendrix per la ciència
ficció i és una referència a la Terra en la seva posició com el tercer planeta
més enllà del sol del nostre sistema solar. Tema encabit en el disc del 1967 “Are You Experienced” enregistrat a Londres l’abril i maig del mateix any.
I la coneguda melodia del tema l’ha feta primer el
baixista Barabucci i ja després amb el
preciós so del saxo alto de Conforti. Ell
mateix s’ha posat a improvisar, i de quina brutal manera ho ha fet, i amb quina
bellesa. Els acords de la guitarra de Monachesi
l’han acompanyat com també les escombretes del baterista Brandi i sempre les notes del baixista. Impressionant solo de Conforti. I esclar que Monachesi ha fet de Hendrix a la guitarra, fent però un
solo on no hi ha hagut efectes psicodèlics que ell emprà tants vegades ni cap “Wha-Wha”.
Ha fet un solo amb tots els aires del Jazz i esclar que amb un punt de Fusió.
Un tema on aquests dos solistes han estat els dos creadors melòdics, i ja per
recuperar la melodia i acabar-lo delicadament, ideal per començar-los a
escoltar.
I hi ha temes tan bonics com “Angel”, que s'ha
convertit en una peça instrumental on una nova melodia de saxo es desplega
sobre la introducció original que exposa el tema i després deixa espai per a un
solo de guitarra. També el “Little Wing”, on ens proposen una nova introducció
que juga amb l'ambigüitat mètric-rítmica i noves harmonies i el tema, després
del primer cor de guitarra, dóna pas a improvisacions melòdiques sobre una estructura
recentment harmonitzada. I el “Hey Joe”, conserva l'estil de balada però la
melodia s'ha harmonitzat de manera jazzística utilitzant una cadència dominant
alternant que condueix al característic acord menor.
I també els escoltarem a tot Swing en les
improvisacions en el “Gipsy Eyes”, peça
de jazz modal, amb el tema en forma responsorial, després de la introducció de
bateria. Escoltem-los doncs..
11.1.- Gipsy Eyes (Jimi Hendrix) 5:05.
I aquest tema Hendrix el va incloure en el disc enregistrat a Nova York el 1968 i anomenat “Electric LadyLand” amb el seu The Jimi Hendrix Experience. La
potència d’ells tres és impossible transcriure-la en un format electro-acústic
com el dels nostres herois, tot i això, l’arranjament que ens n’han fet ha
estat brutal, a l’inici del tema i sobretot pels moments de Swing apareguts en
les improvisacions. I sí que hem escoltat el primer solo a càrrec del saxo
tenor de Conforti, que per cert ha
estat molt ben encertat, fet amb molta musicalitat, llenguatge jazzero per
descomptat. I amb quina delicadesa el baterista els ha acompanyat, amb copets
al xarles tancat i molt discret. I el solo del guitarrista Monachesi de nou ha estat a
tot Jazz, gran tècnica i sonoritat neta sense cap efecte dels emprats per Hendrix. També el baixista ha brillat
amb el seu baix elèctric, en uns moments ell amb el baterista, i ja per deixar
pas al solo d’aquest darrer, en Marco
Brandi, i ja el motiu principal i final d’aquest gran tema de Jimi Hendrix.
I d’altres temes són “Have you ever been”, on
l'arranjament perd la matriu de blues original per convertir-se en una cançó
amb un toc de jazz llatí. I el conegut “Purple Haze” pretén ser un homenatge al
gran David Sanborn. La versió
recorda la gravada pel saxofonista nord-americà fa uns anys, amb el tema deixat
al baix, però amb una connotació més funky. I finalment el “The wind cries Mary”
on l’arranjament potencia l'aspecte funk, transportant l'oient cap a un ritme
que ja parteix, de manera explosiva, del riff inicial.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja encarant la Festa Major
d’Hivern i pel 31 de gener que podrem gaudir amb el Bernard Van Rossum Quartet organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem
a partir de les 22h del vespre.
I sí que acabarem aquest primer programa de la
temporada estable amb el tema més potent, el de Buddy Miles, la versió, en estil funk amb breaks i harmonització de
vents que s'ajusta al tema original amb una cita musical del “Strange Brew” de Cream i tema anomenat...
12.9.- Them Changes (Buddy Miles) 5:13.
I escoltant els temes originals, un pensa que
aquests joves músics han tingut una gosadia i valentia volent arranjar-los en clau
de Jazz. La veritat és que els hi ha quedat molt bé aquest gran homenatge que
li han volgut fer a l’inimitable Jimi
Hendrix i en aquest tema a Buddy
Miles.
I aquest tema és el que titula l’àlbum de Buddy Miles aparegut el juny de 1970 i
amb tota una Big Band al darrere entre els quals Billy Cox i Phil Woods
per només parlar d’aquests dos.
I els nostres herois han fet una versió, ara sí,
molt propera a la original de Miles.
Potser es nota un punt de diferent pel fet de no cantar-la ningú. I sí que els
vents i la guitarra semblen fer-la tots plegats fent un “Riff” impressionant. I
sí perquè en aquest tema tenim el fiscorn de Andrea Canzonetta i la trompa de Antonio Ciccotelli. I ves per on que els solos els ha començat Stefano Conforti al saxo tenor, i jo
diria que el so l’han passat per sedassos electrònics d’efectes diversos, per
la sonoritat obtinguda, què potent. I Canzonetta
a la trompa l’ha seguit fent una molt bona improvisació, també. Motiu recorrent
i solo del baterista Brandi. I
encara l’ha seguit Tonino Monachesi
fent de Jimi Hendrix a la guitarra, i ara sí que li ha
afegit algun que altre efecte tot per aproximar-se al nostre estimat i enyorat
geni, Jimi Hendrix. I el tema
brutal, l’ha acabat de cop, impressionant i ideal per ja deixar-los d’escoltar
i nosaltres acabar el programa primer del 2025 i avui dedicat a discogràfiques
italianes, i a músics de Jazz italians. O sigui que felicitar als darrers Stefano Conforti, Tonino Monachesi,
Giuseppe Barabucci, Marco Brandi, Andrea Canzonetta i Antonio Ciccotelli.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
