Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I el programa d’avui anirà de projectes de dues
editorials de casa nostra, Fresh Sound
New Talent i Segell Microscopi.
D’aquesta darrera tindrem a Josep
Suquet, “Supervival” i el “Now I
Know” de Gregori Hollis, mentre
que de l’editorial de Jordi Pujol
Baulenas el “Introducing” de Noè Sécula i de Campisi,
Arcarazo, Perramón el “Somewhere”
amb en Jordi Rossy, i de nou un
micro conte de Carme de la Fuente.
I dir-vos que provaré un nou format i que
consistirà en una primera part on hi haurà alguns temes comentats dels
projectes del programa. El programa continuarà amb la major part de la
informació escrita i que només tindreu al blog, i la resta dels temes
programats, però sense comentar, només amb la música doncs.
Comencem doncs amb el disc de Josep Suquet, “Supervival”. Enregistrat als estudis Sol de Sants, per Alberto
Pérez els dies 18 i 19 de juliol de 2024. Masteritzat a l'estudi Kadifornia per Mario G. Alberni. Amb Josep Suquet, piano; Ot Granados, contrabaix,
Rubén Bueno, bateria. I al blog hi trobareu l’enllaç al disc: https://www.microscopi.cat/product-page/supervival.
I aquest és un projecte força íntim, per
melodies, per ritmes i tempos, no havent-hi cap tema d’aquells que en diem
vitals, ràpids. La majoria dels tempos dels temes se situen entre el mèdium slow
i el mèdium up, de fet el més vital és el tema que titula el disc, “Supervival”,
aquest una mica vital. Un dels temes més lents és el “28”, a tempo de balada.
Un pèl més vital és el “Impressions íntimes” i també ho és “Dreams”, com també
“The Day of the Broken Mirror”,
havent-hi però el preciós “Alfonsina y el mar” amb un arranjament molt
ben aconseguit i tema proper als 6 minuts. La majoria de temes no són massa
llargs, al voltant dels 4 minuts, tot i això el “A Thousand and One Nights” i
el “8 d’abril” quasi arriben als 5 minuts, aquest darrer amb un punt de “beat”
a la bateria. I sí que per acabar hi ha un tema a tot “Bossa” anomenat “Bossa
pra vocé”.
I ja els escoltarem en el preciós tema
anomenat...
1.3.- Dreams (Josep Suquet) 3:46.
Doncs sí, acabem d’escoltar una nova veu al
piano, un tema amb un tarannà positiu, a un ritme de 5*4, ideal per a expressar
les seves emocions. Josep Suquet ens
ha acaronat amb aquesta composició i molt ben acompanyat per l’Ot Granados al contrabaix i per Rubén Bueno a la bateria. Primer els
hem escoltat amb la melodia presentada pel líder amb la rítmica inclosa, per
després gaudir amb les improvisacions, la primera la del jove de La Bisbal, de La Roqueta, on hi vam veure al Jose
Alberto Medina Trio a tot Bill Evans,
concert organitzat a casa seva, la del Joan
i muller, i també amb el Pere Pons
com a ideòleg col·laborador. A Suquet
també l’hem pogut escoltar improvisant i ens ha agradat el seu “pianíssim”, la
seva vital interpretació, bonic tema per començar-los a escoltar.
“Supervival”, el nou disc de Josep Suquet, és una
obra que destil·la originalitat i un talent inconfusible. Aquest àlbum és un
viatge sonor que travessa els paisatges del jazz modern i el jazz fusió, amb
incursions en la música post romàntica i modernista. Amb la formació clàssica
del jazz, un trio de piano amb Ot
Granados al contrabaix, Rubén Bueno
a la bateria i Josep Suquet al
piano, aquest trio s’uneix en una rica intersecció i complicitat i mostren un
so contemporani que captiva. Tanmateix, el fil conductor són unes melodies
úniques i evocadores, que transporten a indrets llunyans i reflecteixen una
multitud de colors, oferint una experiència auditiva que transcendeix el temps.
El títol del disc, “Supervival”, és
una paraula ideada que simbolitza la resiliència humana davant l’adversitat. “Supervival” és una celebració de
l’energia creativa, aquella que ens empeny a superar els nostres obstacles. No deixis escapar l’oportunitat de submergir-te
en aquesta obra que és tan innovadora com emotiva, que et farà vibrar l’ànima i
et transportarà a un univers de sons i emocions.
Josep Suquet és un pianista i compositor nascut a Palafrugell (Girona) que resideix
actualment a Barcelona. Graduat
superior en piano jazz pel Conservatori
del Liceu de Barcelona. Des del 2015 fins al 2019 va residir a Berlín, Alemanya, on va participar en
diversos projectes musicals i artístics. Ha tocat en diverses formacions de
jazz, tant a la capital alemanya com a Catalunya.
Juntament amb l'empordanès Ot Granados
al contrabaix i el bateria canari Rubén
Bueno, ambdós talentosos músics de l’actual escena barcelonina, han
presentat en els darrers mesos aquest projecte en algunes de les millors sales
de Catalunya (Robadors 23, Velvet,
Jazzman, Casa Astor, entre d’altres) i han participat en diversos cicles de
jazz de Catalunya (Cicle de Clàssica i
Jazz a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Cicle de jazz a
l’Espai Cuixart de Palafrugell).
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema que
titula el disc i també el més vital...
2.1.- Supervival (Josep Suquet) 3:46.
I què bo aquest tema i com l’ha iniciat Ot amb una “intro” al contrabaix per ja
el motiu principal a càrrec del pianista i líder Josep Suquet. I de nou les improvisacions han brillat per sons, per
delicadeses interpretatives, per qualitats, les de tots tres. El líder ha pogut
gaudir en la seva improvisació pel gran suport dels dos companys, ha pogut
volar i desenvolupar la seva creativitat fent un solo vibrant, com n’és el
tema. També Ot ha mostrat la seva
qualitat improvisant al contrabaix, ell que també l’hem tingut al Festival de Jam Sessions a SVdH, però
el del juliol del 2023. En definitiva, aquest és un projecte d’un músic que ja
porta una llarga trajectòria tot i la seva joventut, essent però el seu primer
CD publicat per Segell Microscopi, o
sigui que felicitats nois, Josep, Ot i
Rubèn i gràcies Carles Moreno de
Segell Microscopi per fer-me arribar
aquest i tants altres projectes de gent
de casa nostra.
Suquet també ha publicat l'àlbum Impressions, (2021) que compta amb la participació de Curro Gálvez al contrabaix i Pablo Gómez al caixò. Aquest disc
recull cinc cançons originals i dues versions amb arranjaments propis de
l’autor. També ha publicat l'EP End of
Summer, sota el pseudònim de Jovyn,
juntament amb el productor britànic Kelvyn
Hallifax. Aquest àlbum es va concebre i produir a la ciutat de Berlín i inclou composicions pròpies a l'àmbit
de la música jazz, pop i electrònica. Josep
Suquet també ha composat música per al sector audiovisual així com per un
curtmetratge d'animació de Melinda
Szabó-Nyulász, coneguda artista hongaresa. Aquesta composició la va
executar ell mateix en directe, al piano al Festival Interfilm de 2018 a l'icònic teatre Volksbühne de la capital alemanya.
I seguirem amb un projecte i formació més àmplia
i disc de FSNT, el de Noè Sécula, l“Introducing”. Enregistrat
per Carolina Müller al JazzCampus Studio, Basilea, Suïssa, els
dies 13 i 14 de maig de 2023. Mesclat i masteritzat per Daniel Dettwiller a Idee un
Klang Studio. Produït per Noé
Sécula. Productor executiu: Jordi
Pujol. Aquesta gravació sonora © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue
Moon Produccions Discogràfiques, S.L. Amb Noé Sécula (piano), Eliott Knuets (guitarra), Joan Codina (contrabaix),
Genius Lee Wesley (bateria). Convidat: Gerard Chumilla (saxo tenor al #8).
I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al disc:
https://www.freshsoundrecords.com/noe-secula-albums/57273-introducing.html.
I aquest és un projecte força generós pel fet
d’haver-hi 10 temes i una hora de música, que per això hi ha dos temes que
superen els 8 minuts i un que supera els 9. Dels 10, la meitat són del líder
pianista i compositor, Noé Sécula.
També hi ha diversitat de ritmes i tempos havent-hi baladetes com la preciosa
de Melba Liston, “Just Waiting”, com
també ho és “When I Fall in Love“ de Victor
Young. També és així de preciosa “I Got It Bad” de Duke Ellington interpretada a piano sol. I també hi ha un magnífic
Blues a tempo mèdium slow del gran Milt
Jackson anomenat “Blues Legacy” i ja amb la guitarra de Eliott Knuets. I ja amb una mica més de
tempo i a tot Swing hi ha el tema propi “Purple” a trio. I el més llarg de més
de 9 minuts és també de Noè i
s’anomena “A Dream of Nubia”, tranquilet en els inicis, i també amb el
guitarrista, però que creixerà d’intensitats sonores en les improvisacions i
també a tot Swing en la impro del líder al piano. I a partir d’ara els temes ja
tenen més consistència rítmica com és el cas de “Talks I” d’ell també, tema a
quartet, fent ells dos la melodia inicial, piano i guitarra. I un tema a tot
“beat” del baterista és “The Little Things”, també del líder. I els dos més
vitals són “Hawks” a quartet i també del líder i a tot Swing en les
improvisacions. I un tema brutal, el que queda per comentar és “Angola” del
gran i enyorat Wayne Shorter ara amb
Gerard Chumilla al saxo tenor i
també amb el guitarrista Eliott Knuets.
I sí que els escoltarem només en el tema de Wayne Shorter on hi tenim al Gerard i l’Eliott, saxo tenor i guitarra acompanyant al trio base...
3.8.- Angola (Wayne Shorter) 8:38.
Què brutal aquest “Angola” de Wayne Shorter, tema inclòs a The Soothsayer, el seu setè àlbum, disc
que es va gravar el 1965, però que no es va publicar a Blue Note fins al 1979. L'àlbum inclou cinc originals de Shorter i un arranjament de "Valse
Triste" de Jean Sibelius. El van
acompanyar músics com són el trompetista Freddie
Hubbard, el saxofonista alt James
Spaulding, el pianista McCoy Tyner,
el baixista Ron Carter i el bateria Tony Williams.
I si el tema és acollonant, més ho han estat les
seves interpretacions i fer especial menció a la del jove i ja gran crac al
saxo tenor, el bo de Gerard Chumilla,
el qual ha fet la darrera, llarga i brutal improvisació amb una tralla de la
base rítmica impressionant. I sí que la melodia del tema és curta i repetitiva,
cosa que no li treu cap de les seves gràcies. I la cosa està en com les
improvisacions s’han desenvolupat, la primera la del líder, i a considerar la
seva mà esquerra marcant un motiu i ritme. Ben aviat ha aparegut el brutal
“Swing” de la mà del baixista Codina,
què brutal tot plegat. Gran solo del líder al piano, impressionant la seva
velocitat d’execució i les seves brillants idees. I la base rítmica, súper
potent i acompanyant-lo en un caminar vers les estrelles. De nou el guitarrista
ha volat vers les altures també, el bo del Knuets,
el qual s’ha esplaiat a gust desenvolupant el seu solo amb una gran elegància i
per descomptat que llenguatge. I el
final de les improvisacions l’ha feta el crac Gerard Chumilla, del qual ja li he posat el seu disc debut a FSNT en el meu programa. Què dir
d’aquest “mostru” del tenor que no sapigueu si ja el coneixeu, i sinó, ja heu
vist com les gasta. Velocitat increïble en el seu fraseig tot farcit d’un
llenguatge de lo més modern, i em ve al cap el d’un un pèl més crac que ell,
per edat també, i parlo del gran Santi
de la Rubia. Brutal solo de Gerard
que ha deixat pas de nou al motiu i melodia d’aquest “Angola” del molt enyorat Wayne Shorter, que per cert, dir-vos
que l’han interpretat al mateix tempo que els seus mestres, o sigui que
felicitats nois Noé Sécula (piano),
Eliott Knuets (guitarra), Joan Codina (contrabaix), Genius Lee Wesley
(bateria). Convidat: Gerard Chumilla (saxo tenor).
I seguirem amb FSNT i el “Somewhere” de
Campisi, Arcarazo, Perramón amb en Jordi Rossy. Enregistrat per Alberto Pérez al Sol de Sants Estudi, Barcelona, 6 i 7 de setembre de 2023.
Enginyeria i mescles per ell mateix. Masterització: Sam Barnett. Produït per Giuseppe
Campisi. Productor executiu: Jordi Pujol.
Aquesta gravació sonora © 2024 de Fresh
Sound Records per a Blue Moon
Produccions Discogràfiques, S.L. Amb Giuseppe
Campisi (contrabaix), Marçal Perramon (saxo tenor), Camil Arcarazo (guitarra),
Jorge Rossy (bateria). Convidat:
Sunil López (piano 5, 8, 9). I sí que al blog hi trobareu l’enllaç a la
pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/giuseppe-campisi-albums/57385-somewhere.html.
I ens trobem front un projecte força delicat en
una primera part, la de 5 dels seus 10 temes, tots ells marcats per la seva
dolçor i temes com el conegut “Alfie” de Burt
Bacharach, aquest el més balada d’aquests 5. També és així de bonic el de Giuseppe, “What a New Day Could Bring”.
Tot i la delicadesa de les músiques, els tempos són mèdium slow, com és el de Harry Barris i a delicat Swing, amb el piano de Sunil. També és molt bonic el “Prisoner of Love” de Columbo & Gaskill al mateix tempo i
dolç Swing. I a tot vals tenim el tema que titula el projecte “Somewhere”,
cançó que Leonard Bernstein encabí
en West Side Story. A
partir d’ara tenim 3 temes vitals com són “Pure Imagination”, aquest a tots
vals i el més tranquilet, i tema de Bricusse
& Newley i amb el piano de Sunil.
Amb una mica més de tempo i a ritme així com trencat, un punt Latin, és el tema de Camil “Magical Summer”. I un altre de Giuseppe és també així de tempo i anomenat “First Thought” i ja amb
el Swing en les improvisacions la primera de Marçal. I sí que els 2 que queden per comentar són força vitals, el
primer “Deep Down Raval” amb Sunil al
piano i tema de Giuseppe Campisi,
una mica “ànima mater” del projecte i aparentment el seu líder. I més vital és
el tema de Miles Davis “Sippin’ at
Bells” a tot Bebop i Swing brutal pel “Walking” de Giuseppe.
https://www.freshsoundrecords.com/giuseppe-campisi-albums/57385-somewhere.html.
I els podríem començar escoltant en el preciós
tema “Alfie”, però ho farem amb el molt
bonic de Giuseppe..
4.6.- What a New Day Could Bring (Giuseppe
Campisi) 5:04.
I sí que ens ha agradat aquesta composició de
l’amic Giuseppe, Giuseppet ja li
diem, per com ha sabut integrar-se a la nostra comunitat, a la nostra terra, ja
la seva, per com s’expressa amb total naturalitat en català i gaudeix fent-ho.
Una melodia molt maca feta pel saxo tenor d’en Marçal. I el compositor i gran baixista ha estat qui primer ha
executat la primera improvisació, i amb quina solvència l’ha feta. S’ha
passejat al llarg del mànec de la seva “Berra” fent-ho amb mestria, amb
afinació, amb velocitat alhora que amb tot el Jazz del món. Una impro que també
ha estat melòdica, com també la feta per l’altre crac de la guitarra, el molt
crac Camil Arcarazo, que també ho és
del contrabaix, per acabar-ho d’adobar. El so de la seva guitarra ha estat més
present del de l’anterior guitarrista, crec jo. Camil ens ha mostrat la seva habilitat interpretativa, que és
molta, alhora que la seva creativitat improvisant, farcida de llenguatge i bon
gust. Marçal ha tancat la tanda de
solos amb una improvisació molt dolça, la del seu saxo tenor amb un so molt
proper al de l’Stan Getz, a ell que
el situaríem en l’ona West Coast per
com s’ho manega. Preciós solos, preciós tema de Giuseppe per començar-los a escoltar.
El panorama artístic de Barcelona és reconegut per la seva qualitat, diversitat i energia
creativa, i el món del jazz i la música improvisada no és una excepció. Un
artista que sens dubte ha posat la nostra ciutat al mapa internacional d'aquest
gènere és Jordi Rossy. Amb la seva
impressionant carrera com a bateria i vibrafonista, Rossy és reconegut com una figura destacada en el seu camp i ha
participat en molts enregistraments fonamentals que ens han influït i donat
forma.
I els acabarem d’escoltar en el vital tema de Miles Davis i anomenat...
5.7.- Sippin’ at Bells (Miles Davis) 5:05.
I va ser el 14 d'agost de 1947 que el van
enregistrar, al Harris Smith Studio,
Nova York, amb The Miles Davis
All-Stars: Miles Davis (tpt); Charlie Parker (ts); John Lewis (p); Nelson Boyd
(b); Max Roach (d) i sí, amb Parker
al saxo tenor, en una de les poques vegades que el va tocar, si no anem errats.
I ves per on que els nostres herois encara l’han
tocat més ràpid que els seus i nostres Màsters. I la melodia l’han feta a duet
saxo tenor i guitarra, amb Marçal
Perramón i Camil Arcarazo. Un tema força entremaliat de melodia i així
doncs que més difícil de tocar per fer-ho més de pressa. I ha estat Camil qui n’ha iniciat les
improvisacions, i de nou amb quina classe que l’ha fet, brutal, per llenguatge
per tècnica, per musicalitat i bon gust. Marçal
l’ha seguit amb el seu exquisit so i fraseig, molt delicat, amb el “so” com a
estendard, com va fer el seu gran mestre, el gran Stan Getz. Un tema prou difícil que ens els ha mostrat com el que
són, uns mestres tot i la seva joventut. Un “Swing” impressionant gràcies a Giuseppe i sense oblidar la tasca del
més mestre de tots, en Jordi Rossy el
qual els ha portat a tots al millor port, i sempre amb una presència fonamental.
I Giuseppe al contrabaix els ha
seguit i amb quina trempera n’ha fet la seva. Pulsió rítmica, Swing, fraseig,
passejant-se amunt i avall pel mànec de la seva “Berra” amb total impunitat. Un
solo magistral per com ha perseguit les harmonies encabides en els acords tot i
tocant les notes més adequades. I encara hem pogut escoltar al mestre Rossy en uns compassos compartint
improvisacions amb ells, i ja recuperar la melodia a duet de saxo i guitarra i acabar el brutal tema de
cop, o sigui que felicitats nois Giuseppe
Campisi (contrabaix), Marçal Perramon (saxo tenor), Camil Arcarazo (guitarra),
Jorge Rossy (bateria). Convidat:
Sunil López (piano).
Per concloure, estem especialment emocionats que
aquest disc, que busca equilibrar tradició i modernitat, sigui publicat per Fresh Sound New Talent. Aquest segell,
representat per Jordi Pujol Baulenas —figura clau de l'escena
jazzística europea— és reconegut pel seu suport a nous projectes i és un dels
grans tresors de Barcelona. Estem
profundament agraïts pel seu suport. —Giuseppe
Campisi.
I després d’aquestes bones músiques sembla un
bon moment per escoltar el micro conte de Carme
de la Fuente, a qui donem la benvinguda al seu primer programa del 2025.
Gràcies Carme per com de dolces són
sempre les teves paraules i per la calidesa com ens les dius envoltades de
musicalitat, la del programa.
I ara ja encarem el final del programa amb el
disc de Gregori Hollis, “Now I Know”
de Segell Microscopi. Enregistrat a El Tercero Studios. Calle O - estudi de
gravació a "Dedicatoria". Mesclat a El Tercero Studios per Carlos
Manzanarez i a The Sound Of Wood per Aniol Bestit. Masteritzat a El Tercero Studios per Carlos Manzanarez. Amb Gregori Hollis, trompeta i fiscorn; Kevin
Díaz, piano; Ferran Rico, baix elèctric; Christian Delgado, bateria. Manuel
Masaedo, veu i lletra a "Lo Que
Me Llevo"; Chano Domínguez, piano i Ismael Alcina, baix elèctric a "Dedicatoria" i Rita Payés, veu a "Futur". Lluís Borrell, producció musical.
I de nou els nostres músics opten pels temes
delicats i així ho he pogut escoltar en el disc del Gregori. Hi tenim 8 temes i en tornem a tenir uns quants a tempo de
balada, més o menys, com és el cas del molt bonic “I Know Nothing”, ell amb la
trompeta amb sordina. I també és així de bonic el tema “Nosaltres”, ara amb la
plenitud total del so de la seva trompeta. I “Dedicatòria” va un pèl més viu de
tempo on hi tenim el piano del gran Chano
Domínguez i aires aflamencats. Hi ha un parell de temes on la modernitat
del líder la passa per sedassos electrònics d’efectes diversos, alhora que
marcatge del baterista tot i la calidesa de la veu de Rita Payés en “Futur” i d’altres veus. Un altre com aquest és “Lo
que me llevo” ara amb la veu de Manuel
Masaedo i també ritme marcat pel baterista i moments a tot Rap, els del
cantant - rapsoda. Més vital i a totes palmes i aires flamencs és “On Tour”
també amb gran feina del baixista i baterista per les coses del ritme. I sí que
els dos restants són força vitals com ho és el que titula el disc, “Now I
Know”, que té una melodia llarga i un tan entremaliada a tempo vital, i ves per
on que en les improvisacions, la primera la del líder, el tempo es reduirà a la
meitat com si fos un altre tema. I finalment,
“Stamina”, on el líder gestiona una melodia entremaliada amb la seva
trompeta i baix i baterista marquen ritme i tempo com si res.
I ja els escoltarem amb un punt de nervi amb el
tema on hi tenim a Chano Domíguez al
piano i Ismael Alcina baix elèctric,
i anomenat...
6.7.- Dedicatòria (Gregori Hollis) 5:23.
I 10 n’hi C quin canvi d’estil de nou amb aquest
projecte amb aires Latins, aires de flamenc, aires calents. La trompeta de Gregori irromp amb una altra sonoritat,
un tan més fresca, també pel context de les seves músiques i els seus ritmes.
El seu so és potent, present, un so a metall daurat. I si el tema ha començat
amb una “Intro” amb el motiu principal, en el segon “chorus” ja hi ha aparegut
la secció rítmica. En el tema li hem reconegut una part B, el pont, que en
diem, amb un canvi de tonalitat ben evident. I ja les melodies, i la darrera
i molt bonica la que ha donat pas a les
que formen part de les improvisacions i la primera la del líder. Gran feina de
la base mentre ell ha improvisat, Chano,
Ismael i el baterista Christian.
Vull remarcar el so ple de la seva trompeta, que més aviat em sona a fiscorn
per com sona. Bon control sobre l’instrument, què és un dels més físics per
músculs utilitzats a la cara. Bon fraseig emprat, per escales i construcció de
línies melòdiques amb els acords emprats. Chano
l’ha seguit i primer amb molta calidesa i delicadesa, per ja de mica en mica
incrementar el contingut emotiu, el contingut rítmic, fer un “crescendo”, vaja.
I de nou amb la melodia del tema a càrrec del metall del líder, i amb un final
a base d’un “Vamp” on els músics s’han esplaiat, pianista, baterista, líder,
baixista ell però marcant els més greus i amb consistència rítmica, bon tema
per començar-los a escoltar.
“Now I Know” és el segon àlbum i quart treball discogràfic
de Gregori Hollis. Un disc que neix
d'un parèntesi entre la recerca de la seva identitat i l’elecció del seu nou
destí. Enregistrat en directe en format quartet i produït posteriorment, el
disc és una proposta artística atrevida, que fusiona una base sòlida de Jazz Modern amb Música Urbana i producció electrònica, acompanyat d'influències
mediterrànies com el Flamenc, música Afro-Cubana i fins i tot de Música
Clàssica. "Podem experimentar un procés de maduresa i un viatge de la
complexitat a la senzillesa. Representa el cicle infinit de l'aprenentatge, on
el procés d'adquirir coneixement revela, amb humilitat, la ignorància de la immensitat
de la creació". Gregori Hollis
(Barcelona, 1994).
Nascut en una família de músics, ha crescut i
s'ha educat principalment en un entorn de música clàssica. El trompetista
destaca per la seva extraordinària versatilitat, la seva habilitat va més enllà
de ser simplement un intèrpret i solista; Gregori
Hollis es revela també com a compositor i arranjador. La seva destacada
carrera acadèmica es reflecteix en la seva graduació amb honors a l'ESMUC (Escola Superior de Música de
Catalunya) en Trompeta Jazz el
2018. Durant la seva formació, ha tingut el privilegi de complementar els seus
estudis amb reconeguts músics i intèrprets internacionals com Mireia Farrés, Greg Gisbert, Michael
Rodríguez i Llibert Fortuny, que
han contribuït a modelar el seu so i la seva música fins al dia d'avui.
I per si hi voleu anar, el seu concert de
presentació és el 16 de gener de 2025 a El
Molino de Barcelona.
I els escoltarem en aquest tema que tot i potent
majorment, té algun canvi de ritme i de tempo, l’anomenat...
7.4.- Stamina (Gregori Hollis) 5:57.
I de nou acabem d’escoltar un magnífic tema, on
de nou hem gaudit d’allò més amb les melodies inventades del líder amb la seva trompeta, i això només parlant de la
pròpia melodia del tema, que ha esta força entremaliada, sí. I després de
l’exposició del tema, en Kevin al
piano n’ha iniciat les improvisacions i també amb una baixada de la
consistència rítmica i de tempo. I de nou en Kevin va agafant embranzida i també els companys, sobretot un
contundent baterista, en Delgado. I
de nou calma amb la intervenció del líder Hollis a la trompeta i seva improvisació. Els seus
recursos i tècnica estan de nou posades sobre la taula perquè tothom les vegi,
i escolti, com acabem de fer nosaltres. Calidesa quan convé, i més marxeta quan
també. I per això el tema ha tornat a créixer en intensitats sonores, en tempo,
com quan els moments solistes del baterista Delgado i “Riff” repetitiu del pianista Kevin, i baixista Rico.
I recuperant la melodia i tremperes
inicials, el tema ja arribarà al final, o sigui que felicitats nois, Gregori Hollis, Kevin Díaz, Ferran Rico, Christian
Delgado, Manuel Masaedo, Chano Domínguez, Ismael Alcina i Rita Payès.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja ben aviat, el 31 de gener en
plena Festa Major, que tindrem al Bernard
Van Rossum Quartetn amb ell mateix saxos tenor i soprano; Xavi Torres, piano; Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria, en un esdeveniment
organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç
i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta
havent de fer però reserva.
I seguim amb l’Extensió del programa i sense comentar els temes, amb un tema del
disc de Josep Suquet, “Supervival”. Amb
Josep Suquet, piano; Ot Granados, contrabaix,
Rubén Bueno, bateria, com és el que va a tota delicada Bossa...
8.7.- Bossa pra vocé (Josep Suquet) 3:47.
I sí que els temes són curtets, que no arriben
als 4 minuts. Això però no quita, car hem tingut temps suficient per
comprovar-ne les seves aptituds i gaudir amb la seva música. I dir-vos que el
tema ha estat molt bonic iniciat amb una “Intro” a piano sol pel líder, i ja la
molt maca melodia a tot Bossa. I sí que a Rubén
Bueno el vam tenir el juliol a la Sala
Xica encabit ell en el “combo” d’alumnes del Conservatori del Liceu, en el 15è
Festival de Jam Sessions a SVdH. Bon baterista que també hem vist al Jamboree en el quintet BCN-Gran Canaria connection. I el tema
té un cert encant, i més encara quan el líder l’ha desenvolupat amb la seva
improvisació, que ha estat molt equilibrada. Maco, el tema.
I ara un parell de temes del disc de Noè Sécula, l“Introducing”. Amb Noé Sécula (piano), Eliott Knuets
(guitarra), Joan Codina (contrabaix), Genius Lee Wesley (bateria) i el
primer un magnífic blues de Milt Jackson...
9.6.- Blues Legacy (Milt Jackson) 6:06.
Doncs i quin canvi estilístic que acabem de fer, oi? Hem passat d’escoltar temes propis
fets amb encant, a encantar-nos amb aquest tema clàssic a tot blues i també per
les interpretacions de tots ells. Aquí la guitarra de l’Eliott Knuets ha estat la protagonista, però. Ell mateix l’ha
iniciat amb la coneguda i senzilla melodia de Milt Jackson. Ha estat però el líder qui n’ha iniciat les
improvisacions, i què bé ho ha fet també. Un solo que no s’ha pogut allunar
massa del concepte del blues, de les seves harmonies i acords, fent gal·la però
d’una bona versatilitat i creativitat. També s’ha esplaiat el guitarrista Knuets amb el seu magnífic solo a la
guitarra, farcit de tradició també. Bon so, bones maneres, calidesa
interpretativa, bon gust i creativitat basada amb un bon llenguatge. Preciós
Blues per començar-los a escotar.
I els acabarem d’escoltar en el tema més llarg i
propi del líder Noè Sécula i
anomenat...
10.1.- A Dream of Nubia (Noé Sécula) 9:12.
I sí que amb aquest llarg tema ens han captivat
molt, i molt. Res a veure amb el blues de Jackson,
i sí que molta inventiva compositiva, molta modernitat en la composició. El
baix fent a moments un perpetuum i repetitiu motiu, quasi que com a motiu
principal del tema, tal és la seva insistència i persistència. I després de la
presentació del tema, gran solo a la guitarra de l’Eliott, on de nou ens ha impressionat, i ara més per com l’ha
desenvolupat partint d’unes harmonies més elaborades. Gran guitarrista aquest
noi, interpretant amb delicadesa i gust exquisit. I el líder ha volat ara a tot
Swing gràcies al “Walking” de Joan
Codina, contrabaixista valencià que hem vist algunes vegades al Jamboree. I què bé, què bona la
interpretació del líder Noè Sécula
al piano. Llarga improvisació també, car, el tema ha tornat de nou de la mà del
guitarrista i també la persistència del baixista, cosa que ha aprofitat el
baterista Lee Wesley per quasi
acabar el tema amb un molt bon solo, car el final definitiu ha arribat amb un
record curtet al motiu del tema. Brutal aquest llarg “A Dream of Nubia” de Noè Sécula.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I un tema del “Somewhere” amb Giuseppe
Campisi (contrabaix), Marçal Perramon (saxo tenor), Camil Arcarazo (guitarra),
Jorge Rossy (bateria).
11.3.- First Thought (Giuseppe Campisi) 5:29.
I sí que aquest tema té una entrada un tant
potent en la “Intro”, sí, tot i que posteriorment agafa un tarannà més calmat
en la pròpia melodia feta pel Marçal
i saxo tenor. Potser és pel delicat so del saxo tenor de Marçal ell que ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions.
El tempo és prou viu també i el Swing brutal ha aparegut en les seves
improvisacions, que per això el “Walking” de Giuseppe al contrabaix. Un tema que té una exposició llarga, i ja a
partir de la qual, les improvisacions. Bon solo d’en Marçal i ell de nou amb aquest so contingut per càlid i per fraseig
delicat. Camil a la guitarra ha
canviat el missatge fent-lo un pèl més agressiu per contingència, i ves per on
que el seu és un discurs atrevit, també. I ja després d’ell, de nou el tema a
càrrec d’en Marçal i amb un final allargassat que l’ha fet més maco i tot, car
ell s’ha esplaiat amb un darrer “Vamp” ideal per acabar aquest bonic tema de Giuseppe.
Per això ens fa especial il·lusió tenir-lo com a
convidat en aquest projecte. El destí va reunir els nostres camins aquí a Barcelona el setembre de 2023, donant
lloc a dos dies màgics a l'estudi, dies que ens quedaran per sempre. El
resultat és aquest àlbum ara a les vostres mans. “Somewhere” —anomenat així per la composició de Leonard Bernstein, a la qual hem
homenatjat en aquest enregistrament— representa l'esforç col·lectiu, la
imaginació i la creativitat de Camil
Arcarazo (guitarra), Marçal Perramon
(saxo) i jo mateix, Giuseppe Campisi
(contrabaix), potenciat per l'aportació del mestre Jordi Rossy a la bateria —que, amb la seva habilitat, experiència i
visió, ha afegit un toc de màgia a la música. També agraïm l'excepcional
sensibilitat del pianista Sunil López,
que va protagonitzar tres temes, "Deep Down Raval", "I Surrender
Dear" i "Pure Imagination".
I ara el darrer tema del programa i de Gregori Hollis, “Now I Know” amb Gregori Hollis, trompeta i fiscorn; Kevin
Díaz, piano; Ferran Rico, baix elèctric; Christian Delgado, bateria el que
titula el disc.
12.1.- Now I Know (Gregori Hollis) 6:32.
I ves per on quin altre tema més interessant
d’en Gregori. Ell mateix n’ha fet la
presentació amb la melodia ara amb la trompeta, i sempre una base rítmica molt
potent, i per això la sonoritat del baix elèctric, ara en Ferran Rico. Un tema marcat pel motiu principal que ha repetit el
líder amb la trompeta. I si el tema ha començat contundent, de mica en mica
s’ha anat calmant, fins arribar al moment de les improvisacions, on el beat del
baterista marcat a meitat de tempo, ens ha situat en una nova dimensió. A
partit de llavors hem estat en un altre context musical. Gregori ha fet una molt bonica i càlida improvisació marcada pel
seu contingut melòdic. Al final del seu
discurs, s’han situat de nou al tempo inicial, cosa que ha durat mentre
recuperaven la melodia inicial i ja ser en Kevin
Díaz l’encarregat d’improvisar al piano, i què bé que ho ha fet. Ha passat
el mateix que amb el líder, primer delicadament, i de mica en mica s’ha anat
estirant de nou amb energies renovades. Un bon solo d’en Kevin que ha brillat per la seva elegància i fraseig tot plegat amb
un llenguatge jazzístic de primera. I recuperant la melodia han arribat al
final d’aquest bon tema de Gregori
amb un “Vamp” on el líder s’ha esplaiat la mar de bé amb la seva improvisació.
Ha acumulat experiències significatives, entre
elles la seva participació en la gira internacional de C. Tangana al llarg de l'any 2022, essent el primer trompeta,
compositor i arranjador del directe, on ha tingut l'oportunitat de tocar en
alguns dels escenaris més prestigiosos de tot el món. Ha arranjat, compost i
enregistrat pel brillant músic català Vic
Mirallas en diverses de les seves produccions musicals destacant el senzill
“Mi Condena” amb la reconeguda cantant portuguesa Maro.
Gregori Hollis va publicar l'EP "Kontimba" l'any 2020. El 2021 va llançar el seu
primer àlbum, "Landing",
amb el qual va aconseguir un impacte significatiu en assolir més de trenta mil
reproduccions a Spotify en només uns mesos. Abans de publicar “Lo Que Me Llevo”
el passat 23 de gener (el que va ser el primer avançament del seu segon disc)
va publicar una versió de l'standard de jazz "I Fall In Love Too
Easily", un single "Live" acompanyat d'un videoclip de la
gravació en directe, on Gregori Hollis
mostra les seves habilitats com a cantant. Des de 2021 és membre fundador del
conjunt de metalls "Hip Horns Brass
Collective", una formació que ha arribat en pocs mesos a figurar en el
cartell de nombrosos festivals de jazz i música urbana a la península,
consolidant així la seva presència en l'escena musical espanyola.
Espero que us hagi agradat aquest canvi d’estil,
amb una extensió del programa i sense comentar-ne els temes, tot i que els
comentaris els podreu trobar al blog amb la resta de la informació.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
