Programa 623: Nacht-Cabaud-Williams, Juanma Trujillo, MU7 i Orquesta Inorgánica, dimecres 29 de gener de 2025

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:




Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ves per on que el programa d’avui farà un salt endavant, i espero que no sigui al buit, pel que fa a estils de Jazz, endinsant-nos en el Jazz Avantgarde, Jazz de Vantguarda, vaja. I sí que de tant en tant convé donar veu a les que són més agosarades, les més valentes. Requereix però una escolta acurada motivada per les ganes de saber, d’entendre, d’ampliar els nostres horitzons sonors. Dir-vos el que de ben segur ja sabeu, que aquest tipus de Jazz el van desenvolupar i parir del no res gent com Ornette Coleman, John Coltrane, Albert Ayler, Eric Dolphy i d’altres, els uns més Free que els altres, però tots ells amb la Avantguarda per senyera, i també amb l’esperit combatiu dels músics, no tots ells, contra la discriminació racial, coses que passaren als anys 60s del segle passat.
 
Feta la presentació estilística, ara toca parlar dels protagonistes. Escoltarem els darrers treballs de dos saxofonistes argentins, amb estils similars però algunes diversitats musicals com són les de Luís Nacht – Demian Cabaud – Jeff Williams, “Furtivo” i “Viaje hacia  lo inesperado”  de la Orquesta Inorgánica. Tenim també a un guitarrista veneçolà establert a casa nostra, Juanma Trujillo i disc “HOWL” i recuperem un disc del 2016 de la formació MU7 anomenat ”My Ship”. I avui de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Començarem amb el disc de “Furtivo” publicat digitalment el 24 de novembre per Casa del Disco / Europa, una editorial argentina que té una representació a casa nostra, a Vilassar de Mar. Amb Luís Nacht, saxo tenor; Demian Cabud, contrabaix i Jeff Williams, bateria. Hi ha temes de Luís Nacht i també de Demian Cabaud, tot i que sigui un projecte totalment col·lectiu.
 
Per cert que hi ha una magnífica entrevista que li van fer a Luís Nacht de la qual hi podreu trobar l’enllaç al blog del programa:
https://argentjazz.com.ar/furtivo-la-version-mas-audaz-del-luis-nacht-trio/.
On ens hem assabentat que a partir de voler fer Luís una gira per Europa tot i parlant amb el baixista Cabaud radicat a Portugal, en preguntar-li que amb quin bateria la faria ell, aquest li va parlar de Jeff Williams..etc, etc.
 
I proposo que els escoltem en el tema que té uns aires melancòlics que em recorda a un que es diu “Llorona” i anomenat..
 
1.4.- La sardina melancólica (Luís Nacht) 4:48.
 
I per començar el programa d’avui  m’ha semblat que aquesta és una bona composició, delicada i un pèl tristona sí, però interpretada amb molta emoció. I sí que l’ha iniciat el baixista a contrabaix solo  a mode d’”Intro” i encara sense haver captat tot el sentiment. Aquest però, l’hem viscut en escoltar el saxo tenor de Luís que ens ha emocionat molt escoltant-lo en la melodia, i més que ho ha fet en la seva gran improvisació. Williams per la seva part els ha acompanyat amb les escombretes. Molt bonic tema per començar-los a escoltar, i delicat, que les coses canviaran ben aviat.
 
Un disc amb 10 temes i quasi 45 minuts de música força elaborada alhora que interpretada per tres súper cracs a nivell mundial, cadascun en el seu respectiu instrument. Temes col·lectius, per la manera com es va conformar el trio, tot i que l’autoria sigui d’alguns d’ells. Jazz Contemporani i amb aires plens de Jazz Avantguarda.
 
I una de les preguntes de l’entrevista va ser aquesta:
¿Cómo armaron el repertorio para esa gira?
Bueno, yo escribí algunos temas y arreglé otros anteriores para este trío. Mientras tanto Demian hacía lo mismo desde Portugal. Después nos reunimos en casa antes de empezar la gira. Incluso en medio de las charlas, más de una vez Demian se sentó en el piano y compuso en ese momento algo que después incorporamos.
 
Com van fer el repertori per a aquesta gira?
Bé, jo vaig escriure alguns temes i vaig arranjar altres anteriors per a aquest trio. Mentrestant Demian feia el mateix des de Portugal. Després ens vam reunir a casa abans de començar la gira. Fins i tot enmig de les xerrades, més d'una vegada Demian es va asseure al piano i va compondre en aquell moment una música que després vam incorporar.
 
I ara escoltem-los en un tema de Demian Cabaud un pèl més elaborat anomenat...
 
2.1.- Wabi Sabi (Demian Cabaud) 5:08.
 
I sí que han canviat les coses musicals, oi? Un tema iniciat amb el  motiu principal pel baixista Cabaud, copets al canto de la caixa del baterista i ja una entrada improvisada a càrrec del saxo tenor de Nacht. La melodia apareix després, i sí, fent el motiu del baixista, el qual, tot i improvisant, també li ha obert la porta perquè Luis es llancés a improvisar de manera desaforada. Un fraseig lligat i ràpid amb un llenguatge complex més enllà de les fronteres del Jazz convencional. També hem pogut escoltar improvisacions reeixides, primera la del baixista, que ha estat sublim i profunda. Cabau ha estat acompanyat de Williams, i ells dos, baixista i baterista han fet de les seves improvisant el primer amb una gran contundència sonora i profunditat de so, per greu, mentre que el darrer l’ha acompanyat creant i recreant sense parar. Un tema que han acabat recuperant Luis el motiu inicial i principal del magnífic i interessant tema
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I d’altres preguntes de l’entrevista són aquestes:
 
I quan va arribar la idea de gravar?
Això va venir després de tres o quatre concerts. Ho pensem amb Demian i ho vam decidir un parell de dies abans d'arribar a Barcelona. És una ciutat que conec bé, hi vaig anar diverses vegades i hi tinc amics. De fet, parem sempre a cases d'amics. Aleshores vaig preguntar per algun estudi per gravar i em van donar la data. Els Estudis Vértigo. Teníem poc temps, només un dia entre xou i xou. I es va donar que tenien justament l'estudi lliure. El lloc és espectacular i el preu és més que accessible. Vam fer tres preses (gravacions) de cada tema i després vam fer altres temes totalment improvisats. Vam estar només tres hores i vam marxar amb el màster.
 
I ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits i sorprenents, tema de tots tres i novè anomenat..i cinquè track del Luis anomenat....
 
3.1.9.- Hacia la nada (Trio) 2:28.
3.2.5.- Falso Swing (Luís Nacht) 4:28.
 
Doncs 10-n’hi-C de curtet i de ben segur improvisat primer tema parit el mateix dia de gravacions a l’estudi barcelonès Vértigo. El gran baterista Jeff Williams ha fet tota una juguesca rítmica a base dels copets suaus als seus estris, canto de la caixa, caixa i timbales, demostrant una gran subtilesa per com de delicat ho ha fet, alhora que mostrant-nos el seu gran control rítmic. A Luis Nacht l’hem pogut escoltar amb notes soltes i frases inversemblants, com també a Demian Cabaud passejant-se per la part baixa del mànec de la seva “berra”, i amb les notes profundes, les més greus del seu instrument. Un tema on ha primat el concepte de la improvisació des de la primera nota fins la darrera.
 
I què interessant el “Falso Swing”, aquest ja parit amb tots els “ets i uts” farcit d’una estructura, tot i que no gaire típica. I sí que la melodia ha estat un tan entremaliada, sí, un tema amb dues AA jo diria, la qual cosa vol dir repetir el motiu melòdic principal. I ves per on que les improvisacions també han estat entremaliades, la primera la del saxofonista argentí Luis Nacht el qual ens ha deixat bocabadats per la empremta rítmica, per la creativitat il·limitada. Luis  és un dels referents en això del saxo tenor tocat a tot Jazz Contemporani. Sempre però, els altres dos amics han creat per sota, fent-li un coixí magnífic. I magnífica ha estat la improvisació del gran Jeff Williams, on s’ha esplaiat la mar de bé fent un solo creatiu i sense gens d’escarafalls, sense massa trompades als estris de la seva bateria, un parell de temes magnífics per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Luis Nacht, Demian Cabaud, Jeff Williams.
 
Quins són els temes que van improvisar a l'estudi?
Un és el tercer tall: “Re Williams”, que és un dels que m'agrada més. També “La sonrisa en tus ojos”, que dura menys de dos minuts i és com una baladeta. Tots els temes en què figurem tots tres com a autors, són improvisacions. El que va passar és que teníem només cinc temes compostos. I amb això no podíem fer un disc. Per això la resta ho vàrem improvisar a l'estudi. I va quedar molt bé. L'endemà vam marxar de Barcelona a València escoltant l'enregistrament al cotxe. Aquí vam coincidir que estava realment bé i valia la pena editar-ho.
 
I després d’aquestes agosarades músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per com suavitzes les músiques més agosarades amb la teva càlida veu.


I nosaltres seguirem amb músiques agosarades les del guitarrista veneçolà Juanma Trujillo i disc “HOWL”, Endectomorf Music, núm. EMM-021. Enregistrat per Chris Gilroy a Douglass Recording, Brooklyn, NY. Produït, editat, mesclat per Juanma Trujillo. Masteritzat per Eivind Opsvik a Greenwood Underground. Amb Juanma Trujillo, guitarra acústica; Kevin Sun, saxo tenor; Andrew Schiller, contrabaix i Matt Honor, bateria. Totes les composicions de Juanma Trujillo (Editorial Adaure, BMI). I sí que al blog hi trobareu el seu Bandcamp https://juanmatrujillo.bandcamp.com/album/howl i també la seva pàgina web: https://juanmatrujillo.com.
 
"Howl" sorgeix d'un punt d'inflexió personal a la vida del guitarrista i compositor Juanma Trujillo. Abans de mudar-se a Espanya des de Nova York, Trujillo volia capturar la vital relació del seu quartet desenvolupada al llarg d'anys d'interpretar composicions inventives. L'impuls circumstancial d'aquest disc, que documenta la companyonia de Kevin Sun (saxofon tenor), Andrew Schiller (baix) i Matt Honor (bateria), marca una desviació dels temes orientadors del treball previ de Trujillo. En lloc de les profundes exploracions de l'ascendència, el cinema i el folklore, el tema emocional i musical d'aquesta nova música a Howl és una exploració del tacte. "Howl" captura el "tacte" de quatre amics i la seva proximitat musical i geogràfica. Però “tacte” també és un tema musical-físic, perquè per primera vegada Trujillo s'ha limitat a una guitarra acústica. Mentre que les visions elèctriques de Trujillo en discos anteriors evoquen cels psicodèlics i deserts recargolats, "Howl" és un estudi i expressió de la tranquil·la tactilitat del so, on el contacte físic i la producció sonora són un. Al llarg de "Howl", percebo Honor, Sun i Schiller, experts en escolta improvisada com són, responent a l'artesania orgànica de la guitarra acústica de Trujillo. Em recorda que els cossos dels instruments de corda, les baquetes i les canyes estan fets de fusta. La delicada mescla i producció sonora de Trujillo ressalten aquestes comparacions tímbriques en centrar la guitarra acústica dins del so del quartet, fins i tot durant moments de gran angoixa sonora trobats a “Catharsis” i “Howl”. Grans paisatges tallats a partir d'un petit tros de fusta flotant nuosa.
 
I ja els escoltarem en un dels magnífics temes que hi trobarem en aquest àlbum i anomenat...
 
4.2.- Rojo (Juanma Trujillo) 6:03.
 
I quin canvi musical després si heu escoltat a Nacht i amics abans, oi? Sí que ha estat un tema força contingut, tranquilet en els inicis, alhora que elaborat, i a partir d’un motiu senzill melòdic i rítmic, el que ha fet el líder i compositor, Trujillo amb la seva guitarra acústica. I quina gran improvisació ens ha fet el baixista Andrew Schiller passejant-se ell pel mànec de la seva “berra” amb total impunitat, frescor i desimboltura, alhora que amb un fraseig sorprenent i vital. I tot plegat ha anat pujant d’intensitat de mica en mica, per com també el baterista Matt Honor s’hi ha anat posant ell, i la resta de companys. També el jove i gran crac Kevin Sun ha fet una gran improvisació amb tota la contemporaneïtat del món, ell, jove mestre de tots els vents possibles i que ja va sonar en un programa anterior i disc seu dedicat a la música de Charlie Parker. I aquest “Rojo” és el tema d’aquest projecte, més assequible melòdicament parlant, que aviat notareu la tralla de la resta i més encara si l’adquiriu. I al final, tots plegats fent el motiu principal i el baterista fotent-li i ja acabar aquest gran tema de Juanma Trujillo ideal per començar-los a escoltar.
 
Nascut i criat a Caracas, Veneçuela, el guitarrista Juanma Trujillo ha actuat amb diverses bandes i artistes veneçolans importants com El Regaño, Domingo en Llamas, Gustavo Medina, Monsalve i Forajidos. El 2005 es va traslladar a Los Angeles, Califòrnia i va tenir el plaer d'actuar regularment a les principals sales de música de Los Angeles amb Gary Fukushima, Gary Pratt, Michael Mull, Brandon Sherman i Emilio Terranova, entre d'altres. Des que es va traslladar a la ciutat de Nova York el 2014, Juanma ha estat un membre actiu de l'escena de la música jazz i improvisada, tocant en grups amb artistes com Francisco Mela, Arturo O'Farrill, Ras Moshé, Mimi Jones, Guillermo Gregorio, Nick Grinder, Rebecca. Sullivan, Ethan Helm, Leonor Falcón, Juan Pablo Carletti, Christof Knoche i Andrew Schiller entre d'altres. L'activitat de Juanma en múltiples formacions musicals li ha permès actuar en diferents escenaris d'arreu del món, com ara Los Angeles, Nova York, París, Veneçuela, Àustria, Eslovènia. Ja fa una mica que el tenim entre nosaltres i de ben segur tocant arreu de la península ibèrica i per descomptat que a  casa nostra, a Catalunya en llocs tan diversos com Lledó i Barcelona per només parlar d’aquests dos.


I seguirem escoltant-los en el tema anomenat...
 
5.1.- Transient (Juanma Trujillo) 4:44.
 
I sí que la qüestió rítmica pel líder Trujillo li interessa força, cosa que hem tornat a copsar en aquest tema. Parteix de motius rítmico-melòdics per desenvolupar-los posteriorment amb les improvisacions dels companys, com també ha estat el cas en aquest impressionant tema. De nou Kevin ens ha enlluernat per la seva brutal improvisació feta sí amb tota la modernitat possible encabida en el Jazz Contemporani. També el compositor Juanma Trujillo ens ha deixat bocabadats per la que ens ha fet amb la guitarra acústica amplificada, feta sense cap efecte. Un tema on els dos de la base rítmica han estat imprescindibles ells dos que han estat Andrew Schiller, contrabaix i Matt Honor, bateria.  I recuperant el motiu principal melòdic s’han apropat al final d’aquest potent tema amb la qüestió rítmica com a capdavantera i quasi la més important d’aquest gran tema de Trujillo.
 
Juanma s'ha posicionat a l'avantguarda de la música creativa d'improvisació i experimental d'avantguarda. Té la capacitat de generar declaracions musicals emotives i poderoses que transcendeixen l'àmbit d'estructures, anàlisis o sistemes preconcebuts típics, i enganxen no només les orelles, sinó també la ment i l'esperit. A causa de la seva il·limitada curiositat i l'estudi constant, és capaç de treballar còmodament i amb èxit en molts gèneres musicals. Les seves composicions són desafiants, clares, cohesionades i profundes. Juanma s'esforça contínuament per innovar entre els seus contemporanis alhora que incorpora el domini dels seus predecessors a les seves exploracions artístiques avançades.


I ja els acabarem d’escoltar en el  tema brutal anomenat...
 
6.3.- Catharsis (Juanma Trujillo) 6:54.
 
I de nou la qüestió rítmica ha estat el coixí que els ha servit per a poder desenvolupar les seves idees i creativitat, i també a partir d’un tema de mínims. I ves per on que el saxo de Kevin a l’inici, ens ha recordat el de Luis Nacht a l’inici del programa d’avui. Kevin però, s’ha esplaiat la mar de bé i durant més estona, fent una “Intro” brutal i molt interessant del tema de Trujillo. Ell mateix s’hi ha posat amb uns arpegis increïbles creixent tot plegat d’energies, gràcies també als dos de la base rítmica, el contrabaix de l’Andrew i la bateria de Matt. Ben aviat ens hem trobat ficats dins d’un tema on la improvisació col·lectiva ha estat la mare de tots els ous. Els moments solistes del líder han estat inversemblants, també, ell tocant una guitarra acústica pelada, sense cap dels possibles efectes, tota una declaració d’intencions. El “background” de fons ha estat increïble, la veritat. La bateria de Matt, sense aturador possible, creant i recreant com també el baixista. I recuperant el motiu melòdic principal l’han acabat delicadament, gran tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Juanma Trujillo, guitarra acústica; Kevin Sun, saxo tenor; Andrew Schiller, contrabaix i Matt Honor, bateria.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ara seguirem amb el disc que em va cedir Miguel Fernández no fa massa un dia de concert al Jazz Balius, formació encara en actiu i anomenada MU7, “Mu Ship”. Enregistrat als Dry Town Studios, Barcelona, ​​març de 2016. Produït per Miguel Fernández. Amb Miguel Fernández (saxos tenor i soprano), Albert Juan (guitarra), Masa Kamaguchi (contrabaix), Oriol Roca (bateria). Música original de MU7.
 
Escoltem-los en el tema original anomenat.....
 
7.2.- En honor de Jack Torrance (?) 6:57.
 
I sí que hem fet una passa endavant pel que fa estil de Jazz, en aquest tema d’autoria desconeguda, segons ells. Una formació a quartet aquesta dels MU7 que ara per ara encara estan actius, cosa que em va dir Miguel un diumenge al Balius del Poble Nou, dia que em va lliurar el disc, o sigui que gràcies Miguel Fernández. Aquest tema però, l’han interpretat a trio de saxo, contrabaix i bateria, seguint l’ona que va encetar Sonny Rollins, i també per com el líder ha desenvolupat la seva improvisació. Rollins es va atrevir a fer aquest Jazz també en algunes de les seves intervencions. Un tema que ha començat amb el saxo tenor de Fernández a mode d’”Intro” per ja aparèixer la melodia, o la “a-melodia”, car sovint en aquests temes no n’hi ha, al menys tal i com l’entenem. I sí que la llarga intervenció de Miguel durant tot el tema, l’ha fet el quasi protagonista, però ja sabem que sempre és una tasca de tots la que val i preval. Miguel ens ha mostrat la seva gran vàlua, la de llavors el 2016, que ja era molta, o sigui que ara mateix està encara més a munt! Masa ha improvisat també, una miqueta i ja al final del tema, com l’Oriol, que tota l’estona sembla que ho estat fent. Improvisació col·lectiva durant tot el tema. Brutal i gran tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
"Sempre he trobat el material de New Talent del segell Fresh Sound  de gran interès i aquesta publicació convincent del grup MU7 de Barcelona (curiosament anomenat) no és una excepció. Normalment és una formació a trio, però aquí el grup s'amplia amb el baixista japonès Kamaguchi. Escoltarem Pizzicato a tot arreu: escoltaràs la potència de les seves figures dins de l'edifici musical construït, les textures grupals del tema “En honor de Torrance” o la claredat pacient del seu solo a “A Is to B”. Kamaguchi encaixa perfectament en el que l'escriptor Dave Foxall anomena encertadament les estructures de recanvi i la improvisació eloqüent característiques de la música.
I ara els escoltarem en aquest tema de Fernández....
 
8.6. A is to B (M. Fernández) 8:30.
 
Doncs ja heu pogut escoltar quina altra meravella i ara amb la formació al complert. I sí que la guitarra de l’Albert Juan hi ha estat acompanyant-los de manera constant, sí. El tema l’han començat ells dos, saxo tenor i guitarra, a mode de diàleg melòdic de notes soltes i sovint dissonants, coses aquestes de l’adequada post-modernitat, la del Jazz Avantgarde. De nou Oriol ha gestionat la seva labor amb una permanent improvisació. Masa, sempre amb les seves notes inversemblants, poques i posades on només sap fer ell. Miguel ha estat de nou l’artífex de la improvisació, per com la gestionat, executat, per com s’hi ha immiscit, de ple, amb tot el cor del món. Els moments in Crescendo han aparegut, i també per la gestió dels dos de la base, potser més la de l’Oriol a la bateria. La guitarra de l’Albert ha sonat a moments quasi com a solista, tot i la seva intervenció minimalista. I sí que Masa ha brillat quasi al final amb el seu impressionant solo, típica la seva interpretació per les vegades que li hem vist fer-ho, i d’aquesta personal manera. Un se l’imagina abraçat al mànec de la seva Berra amb una total concentració. I les darreries del tema han estat més tranquil·les acabant-lo delicadament. Impressionant.


"Sempre he trobat el material de New Talent del segell Fresh Sound  de gran interès i aquesta publicació convincent del grup MU7 de Barcelona (i curiosament anomenat) no és una excepció. Normalment és una formació a trio, però aquí el grup s'amplia amb el baixista japonès Kamaguchi . Escoltarem Pizzicato a tot arreu: escolta la potència de les seves figures dins de l'edifici musical construït, les textures grupals de “En honor de Torrance” o la claredat pacient del seu solo a “A Is to. B”. Kamaguchi encaixa perfectament en el que l'escriptor Dave Foxall anomena encertadament les estructures de recanvi i la improvisació eloqüent característiques de la música. Cada músic és un molt bon intèrpret. Fernández mostra un control incisiu però també pictòric tant del so amb textura com de la dinàmica d'arc (testimoni de l'obertura del tenor de “What's Now?”), mentre que Juan i Roca es mostren com si fossin un en la seva sensibilitat a la interacció de "petits sons" amb frases creuades i color subtil. Qualsevol persona que apreciï els aspectes més  o oblics de Sonny Rollins, Wayne Shorter o Sam Rivers —o que hagi gaudit de la interacció de Joe Lovano, Bill Frisell i Paul Motian, per exemple— hi trobarà molt per gaudir i tastar els primers moments de “What’s Next?”.
 
I acabem amb....
 
9.5.- What’s Next? (Oriol Roca) 5:45.
 
I sí que aquest tema de l’Oriol Roca el podem situar encara més en el Jazz Avantgarde, i melodia que ens ha recordat algunes de les que feia l’Ornette Coleman i d’altres visionaris en aquells anys 60s del segle passat. Tema també a quartet i ja després de la curta melodia, la primera i brutal improvisació de Miguel Fernández. De nou el nostre amic saxofonista ens ha meravellat per la seva modernitat interpretativa, per la seva mestria ja de totes i tots coneguda i reconeguda. Esclar que la base rítmica de dos, contrabaix de Masa i bateria de l’Oriol, de nou  han estat improvisant durant tot el tema, què brutals. També el guitarrista Albert Juan ha fet en aquest tema una improvisació magnífica i emmarcada en aquest estil de Jazz amb tota la avantguarda possible. Ha estat genial, sí. I ell mateix n’ha recuperat la melodia i ja afegir-s’hi Miguel i tots quatre acabar aquest gran tema ideal per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Miguel Fernández (saxos tenor i soprano), Albert Juan (guitarra), Masa Kamaguchi (contrabaix), Oriol Roca (bateria).
 
MU7 pot cremar a “What's Next?” i “Robot Skin”, ambdós amb Juan en la seva forma més lineal i lírica. Però si hi ha moments de blues i drama tocats a  “Cançó sense lletra”, les delicades figures inicials de la guitarra de “My Ship” recorden les reflexions atemporals de Derek Bailey, una impressió reforçada per les figures breument pinçades al final de “Caned”. És la tensió creativa entre l'abstracció ad libitum i un ventall vigoritzant d'afirmació concisa que, malgrat tot el precedent històric esmentat anteriorment, dóna a aquesta impressionant sessió un impacte cada cop més fort cada vegada que es reprodueix." Michael Tucker (agost de 2017). Jazz Journal Magazine.


I ja acabarem el programa d’avui, farcit de Jazz d’Avantguarda amb el disc liderat per Jorge Torrecillas  el de la seva Orquesta Inorgànica, “Viaje hacia lo inesperado”. Publicat el 8 de novembre de 2024. Enregistrat el 14/07/2024 a l'estudi Haciendo Discos (Tandil, Argentina). Mescla i master de Juan Polito. Amb: Maria Eugenia Irianni, flautes; Ana Vocaturo, clarinet; Sandra Chariatti, saxo alt i clarinet; Fabian Bullotti, flauta, saxo soprano i tenor; Juan Pantusa, trombó; Enrique Sarraquigne, saxo tenor; Jorge Torrecillas, saxo alt i tenor, composicions i direcció; Anibal Tobos, saxo tenor; Karina Altamiranda, veu; Ezequiel Lavayen, piano i electrònica; Juanita Flores Arce, veu; Mario Alba, contrabaix; Daiana Grierson, bateria i cantant convidada, Guillermina Moroder.  I el seu Bandcamp és: https://neue-numeral.bandcamp.com/album/viaje-hacia-lo-inesperado..
 
“Viaje hacia lo inesperado” és el segon disc de l'Orquesta Inorgánica. En aquest nou disc, arranjaments escrits, improvisació dirigida i col·lectiva i improvisació individual s'uneixen com mai. Com en el disc anterior, les composicions segueixen un camí dins de l'atonalisme i altres tècniques contemporànies. Trobem peces escrites com “El dolor lo justifica todo” i “Caminos cruzados” i d'altres on conflueixen l'arranjament i la improvisació col·lectiva com a “No hay razón para temer”. “Veinticinco no tiene mitad” té una reminiscència del free jazz. “Sueños peligrosos” és una petita obra temàtica que es va executar a partir d'una direcció i de la lectura de grafies no convencionals. Per últim “No me pidas que decida” és una peça totalment improvisada i dirigida es pot catalogar com una composició instantània. En aquest nou disc, l'Orquestra, pretén fer un camí de l'avantguarda generant una escolta activa imaginant un viatge cap a allò de lo més inesperat.
 
I ja els escoltarem en el primer track del disc anomenat..
 
10.1.- Caminos Cruzados (Jorge Torrecillas) 8:57.
 
I 10-n’hi-C quin canvi de nou, ara amb tota una Big Band dedicada a la música improvisada, al Jazz d’Avantguarda i amb quina tralla, esclar. Rítmicament el tema és també força potent, i més que ho ha estat la primera improvisació a trombó, el de Juan Pantusa que ha estat increïble. I quin fons d’inversemblants sons que ha tingut de coixí, alhora que també amb els de la base rítmica, piano, contrabaix i bateria, ells que han estat Ezequiel Lavayen, Mario Alba  i Daiana Grierson. El mateix pianista s’hi ha posat una mica, i després algun dels vents solistes, barreja de sons de trompetes, saxos, flautes, en fi un maremàgnum sonor increïble en un tema de 9 minuts, i amb quina tralla. Hem escoltat també la veu de Juanita Flores, el saxo alt de Jorge Torrecillas, jo diria, i la improvisació col·lectiva ha seguit fins el final amb una presència súper important del baterista, que ha estat qui els ha portat a bon port, brutal tema per ja comencar-los a escoltar.
 
Des del 2018 l'Orquestra Inorgànica es presenta de manera ininterrompuda en escenaris d'Argentina. El 2022 publicaren el seu primer àlbum “Noctámbulos” ( NU #0018 - Numeral), el qual, va ser triat pel prestigiós mitjà “El Intruso”, com a disc de l'any , i l'OI va ser guardonada com a grup revelació 2022. L'OI està integrada per músics provinents de diferents estils musicals, qüestió que enriqueix i produeix un “no” alineament musical cap a cap estil. Es fonen aquí diferents corrents que produeixen una singular sonoritat i tendint sempre a allò anomenat “no idiomàtic”.

I els seguirem escoltant en el tema anomenat..
 
11.6.- Veinticinco no tiene mitad (Jorge Torrecillas) 6:04.
 
I en aquest tema sense quasi melodia, hem escoltat el saxo alt de Jorge Torrecillas ja d’entrada fent ell una brutal improvisació amb tota la modernitat possible. I de nou una base rítmica potent que li ha donat tot el seu suport. Jorge ens ha impressionat també per la seva energia, potència, velocitat d’execució en un tema brutal compost com tots, per ell mateix. Un tema on quasi que ha estat ell el més protagonista, per com de llarga ha estat la seva intervenció. I els moments col·lectius també han estat intensos alhora que precisos tot i la amalgama de sons barrejats. La conjunció sonora de la col·lectivitat ha estat perfecte. El pianista Ezequiel també ha sonat de manera solista, ell que ho ha fet molt mesurat i contingut. I el “walking” del baixista en aquests moments ens ha donat una estranya sensació de Swing, havent també però, rebaixat tots a la meitat el tempo inicial, i per això aquest Swing, ideal tema per continuar-los escoltant.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja el divendres 31 de gener en plena Festa Major, que tindrem al Bernard Van Rossum Quartet amb ell mateix saxos tenor i soprano; Xavi Torres, piano; Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.


I ja els acabarem d’escoltar a elles i a ells i nosaltres acabarem el programa d’avui dedicat al Jazz més agosarat, en un dels llargs i sorprenents temes, amb diversitat de canvis rítmics, on no us comentaré gaires coses, per la seva allargada, diversitat i complexitat i tema anomenat...
 
12.5.- No me pidas que decida (Jorge Torrecillas) 13:23.
 
I què es pot dir sobre un tema tan divers, llarg i complex, no gaire o molt. I com que molt seria massa, doncs val més només dir que ens ha sorprès i alhora agradat. Els diversos solistes han brillat, amb una flauta preciosa que ha sonat quasi sola, i això ens els primers dos minuts. Els de la base rítmica, piano, contrabaix i bateria, hi han estat sempre, i aquesta vegada sense un ritme persistent i continu i sí que ritme trencat. A Jorge l’hem escoltat també al tenor, al contrabaix també en uns moments improvisant, ell, amb pianista i baterista a trio en uns moments molt interessants. Hi ha hagut crescendos impressionants on totes i tots s’hi ha posat a mode d’improvisació col·lectiva, i melodies obtingudes altisonants o dissonants pels amplis intervals utilitzats. En fi, un etcètera força llarg parlant d’un tema del qual no li calen més explicacions, i sí dir-vos que ens ha impressionat, per la composició de Jorge, i per les interpretacions de totes i tots ells, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, o sigui que felicitats noies i nois Maria Eugenia Irianni, flautes; Ana Vocaturo, clarinet; Sandra Chariatti, saxo alt i clarinet; Fabian Bullotti, flauta, saxo soprano i tenor; Juan Pantusa, trombó; Enrique Sarraquigne, saxo tenor; Jorge Torrecillas, saxo alt i tenor, composicions i direcció; Anibal Tobos, saxo tenor; Karina Altamiranda, veu; Ezequiel Lavayen, piano i electrònica; Juanita Flores Arce, veu; Mario Alba, contrabaix; Daiana Grierson, bateria i cantant convidada, Guillermina Moroder.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 622 - FSNT: Daniele Germani, Alden Hellmuth i Benjamin Ring, dimecres 22 de gener de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I el programa d’avui el dedicaré íntegrament a Fresh Sound New Talent i per això aquests discos són del Productor Executiu Jordi Pujol i gravacions amb © del 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Tindrem com a protagonista el saxo alt de na Alden Hellmuth, “Good Intentions”; la bateria del Benjamin Ring, “With Every Step” amb el saxo alt de Devin Daniels, i també el saxo alt de Daniele Germani, “The Alternative is Unthinkable”.


I podem començar pel disc de Daniele Germani, “The Alternative is Unthinkable”. Enregistrat per Peter Karl a Acoustic Recording, Nova York, març de 2023. Mesclat i masteritzat a Sear Sound (NY) per Jeremy Loucas. Produït per Daniele Germani. Amb Daniele Germani (saxo alt #1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 i 11), saxo soprano #3, 9 i 7), Justin Salisbury (piano), Giuseppe Cucchiara (contrabaix), Jongkuk Kim (bateria). Totes les composicions de Daniele Germani, excepte  #4 de Justin Salisbury, i #7 de Leo Genovese.
 I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/daniele-germani-albums/57294-the-alternative-is-unthinkable.html.
 
Doncs ja els escoltarem en el tema...
 
1.10.- My Folks (Daniele Germani) 6:50.
 
I sí que aquest tema ha estat maco per començar el programa d’avui. És curiós com comença a mode d’Intro i motiu repetitiu i arribar a un “break” i silenci total a partir del qual comença la melodia, una altre melodia. També ha estat divers d’intensitats sonores ja ho haureu notat, car la Intro ha estat dolça, sí, com també la melodia posterior feta pel líder al saxo alt, Daniele Germani. Ara bé, després d’aquests primers moments, la qüestió musical s’ha anat desenvolupant, primer delicadament i ja després amb més contundència, tot això lligat amb la improvisació del líder, que de mica en mica ha anat agafant una determinada trempera. La feina feta pels de la base rítmica ha estat imprescindible, però. El mateix pianista l’ha seguit amb una brillant improvisació i gran suport del baixista i baterista, i tots tres han estat Justin Salisbury (piano), Giuseppe Cucchiara (contrabaix) i Jongkuk Kim (bateria). I de nou recuperen la melodia i l’acaben delicadament.
 
Després del celebrat homenatge a la comunitat en el seu àlbum debut 'A Congregation of Folks' (2021), el profund desafiament en el seu segon disc 'What Reason Could I Give?' (2022), i la reinvenció del so i el jo en el seu tercer àlbum 'They Radiate Energy Outward' (2023), Daniele Germani entra en el que podria anomenar una celebració de la tranquil·litat contra el desconegut amb el seu quart àlbum, 'The Alternative is Unthinkable'. (2024).
 
I seguirem amb el tema que titula el disc, l’anomenat...
 
2.9.- The Alternative is Unthinkable (Daniele Germani) 4:44.
 
I el tema l’ha començat el piano i ja amb la mateixa suavitat del so del seu saxo alt, i ara doblant-se amb el soprano, de nou Daniele ens ha captivat per la melodia i composició que titula el disc. Una primera part amb melodia curteta i ja la improvisació del pianista, digitació ràpida, pura i prístina i llenguatge. Aquí el que copsa és la qüestió harmònica, la cadència dels seus acords. Improvisació brutal del líder ara al soprano, i amb quina dolçor que l’ha fet tot i haver-lo escoltat al registre alt, als més aguts. Afinació perfecte la d’aquest soprano i inversemblant improvisació. Després recuperació de melodia a dos saxos i moments per a gaudi del baterista Jongkuk Kim, mentre Justin Salisbury al piano i Giuseppe Cucchiara al contrabaix l’han acompanyat i ja arribar al final del tema.

 
Aquest disc va sorgir del període artístic de fascinació de Germani pel nostre univers. Durant aquest temps, una gran quantitat d'inspiració va venir de preguntar-nos i aprendre sobre la grandesa de la nostra existència. Crec que aquest enfocament exterior va sorgir després, i potser per culpa, de l'impacte inevitable d'aquella experiència mundial del 2020 que estic cansat de anomenar. Quan estàvem a l'altra banda, m'atreveixo a dir que l'ànima de Daniele no volia mirar cap allà, sinó cap amunt i cap a fora. Així, L'alternativa és impensable va començar a prendre forma [...] —Lía Rivera-Flaviá (extret de les notes interiors del disc).
 
I ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits, i anomenats...
 
3.1.2. Bright Young Star Burn (Daniele Germani) 1:47.
3.2.5. Stellar Nurseries (Daniele Germani) 3:00.
 
I 10 n’hi C aquest primer i curtet tema amb quina trempera melòdica i rítmica ha anat. Un motiu recurrent interpretat a bon ritme, i melodia força interessant feta pel saxo alt i piano, on el baterista té una tasca molt present. Si hi ha poc temps de tema, poc temps hi ha per improvisar, com ha estat el cas. I sí que el següent “Stellar Nurseries” ha seguit també el tarannà de l’anterior. Un tema encara més vital que el líder també ha fet amb el saxo alt, amb un fraseig lligat interpretat a la perfecció tot i la velocitat de l’execució. Els de la base rítmica l’han aixoplugat i ajudat a volar improvisant, ells quatre que han estat Daniele Germani, Justin Salisbury, Giuseppe Cucchiara i Jongkuk Kim ideal per ja deixar-los d’escoltar i felicitar al líder i companys per un treball tan interessant.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ara escoltarem a l’Alden Hellmuth, “Good Intentions”. Enregistrat per Lily Wen a Figure 8 Studio, a Brooklyn, Nova York, els dies 5 i 6 de juny de 2023. Mesclat per Christopher Allen. Masteritzat per Pieter de Wagter. Produït per Alden Hellmuth.  Amb Alden Hellmuth (saxo alt), Josh Evans (trompeta #2, 4 i 7), Yvonne Rogers (piano i Wurlitzer), Lucas Kadish (guitarra), Kanoa Mendenhall (contrabaix), Timothy Angulo (bateria). Convidat: Chris McCarthy (Fender Rhodes #6). I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/alden-hellmuth-albums/57373-good-intentions.html.
 
Bones intencions, Good Intentions va néixer del conflicte, tant el conflicte intern que experimento com a artista que intenta donar forma i definir la meva pròpia veu autèntica, com els conflictes externs als quals tots ens enfrontem a la nostra feina, amistats i vida. Aquest àlbum és una exploració de la dissonància en absència de resolució i les intencions que ens guien. És un reflex profundament personal i sense disculpes de qui sóc en aquest moment. Aquestes composicions van sorgir mentre vivia a l'estranger l'any 2022, un període marcat per la meva sortida de la convenció cap a una filosofia de l'exploració. L'àlbum recull la meva transformació mentre vaig descobrir nous mètodes compositius i vaig abraçar encara més el meu amor per l'avantguarda. Com a compositora estic profundament inspirada en l'art que és evocador i experimental, i conformat per la meva educació a Hartford, Connecticut, on vaig créixer envoltada del llegat musical del gran Jackie McLean.
 
Comencem escoltant-los en el tema anomenat...
 
4.6.- Personal Saints (Alden Hellmuth) 6:10.
 
I com de maco han començat aquest tema, primer amb el motiu rítmic principal fet per la baixista Kanoa, i posterior melodia a duet dels dos vents, i ja la seva brutal improvisació, amb un so profund el del seu contrabaix. I ja hem pogut escoltar la líder al saxo alt que ens ha enlluernat per com de bonic ha fet la seva improvisació. Modernitat de la seva exposició com la dels companys, per ja recuperar el motiu principal i acabar el tema delicadament, què bonic, ideal per ja començar-los a escoltar.
 
Per a mi, els moments més màgics de la música són aquells moments en què el material anotat i les improvisacions s'entrellacen tant que gairebé no es poden distingir. La música de Good Intentions va ser elaborada amb una flexibilitat i una obertura que convida els intèrprets a crear aquests moments de sinergia. En conseqüència, la selecció de la banda va ser fonamental per donar forma al so d'aquest projecte. Cada part va ser escrita específicament per a aquests músics increïbles, i els estic molt agraïda per donar vida a aquesta visió musical.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I un altre magnífic tema d’aquesta jove saxofonista és..
 
5.2.- The Gavel (Alden Hellmuth) 4:48.
 
I ara ha estat el guitarrista Lucas Kadish qui ha estat l’encarregat d’obrir el tema fent-ho amb el motiu principal. La melodia torna a sorgir dels dos vents a duet Alden Hellmuth, saxo alt i Josh Evans, trompeta. I de nou la líder ens ha deixat una bona mostra de la seva qualitat instrumentista. S’ha de dir que el suports dels companys de la base rítmica ha estat imprescindible, piano, contrabaix i bateria. Llarg i inversemblant solo de la líder per ja aparèixer el trompetista Josh Evans fent el seu, i també amb la modernitat més acurada per bandera. Brutal ell i el baterista en aquests moments. I quin “Lick” llarg i més impressionant han fet, arribant ja al final d’aquestes músiques.


Good Intentions està dedicat a tots els meravellosos amics i familiars que han ajudat a fer que aquest àlbum sigui una realitat. Moltes gràcies a Jordi Pujol de Fresh Sound Records pel seu suport; a la meva banda, Lucas Kadish, Yvonne Rogers, Kanoa Mendenhall, Timothy Angulo i Josh Evans, per la seva increïble musicalitat; a Adi Meyerson per la seva presència, suport i orientació durant tot el procés; a Chris McCarthy, Lex Korten, Peter Enriquez i Eli Heath per la seva generosa ajuda en el correu; al meu germà, Nathan Hellmuth, pel seu ànim i assistència; a la meva mare i al meu pare pel seu suport interminable a les meves passions; i a tots els amics que van oferir una orella, una mà i/o una abraçada durant aquest procés. Us estimo a tots. Millors intencions. Això ens ha dit ella mateixa, Alden Hellmuth.
 
I ja l’acabarem d’escoltar a ella i a ells en el tema anomenat...
 
6.8.- Whirl (Alden Hellmuth) 4:30.
 
I què impressionant aquest tema de l’Alden Hellmuth per com l’han iniciat de nou a duet de saxo i guitarra, amb el motiu principal, i ja aparèixer el magnífic so del saxo alt de la líder. De nou la sonoritat, de nou el fraseig, de nou la contemporaneïtat del seu discurs. I sí que hem gaudit també amb el solo del piano de Yvonne Rogers, disc doncs amb força dones com a instrumentistes, la qual cosa està la mar de bé. I recuperant el motiu i melodia principal l’han acabat dolçament, gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Alden Hellmuth (saxo alt), Josh Evans (trompeta #2, 4 i 7), Yvonne Rogers (piano i Wurlitzer), Lucas Kadish (guitarra), Kanoa Mendenhall (contrabaix), Timothy Angulo (bateria). Convidat: Chris McCarthy (Fender Rhodes #6).


I ja acabarem el programa amb el disc del baterista Benjamin Ring, “With Every Step”. Enregistrat per Stuart Schenk a UCLA Recording Studio, els dies 12 i 13 de juny de 2023. Mesclat i masteritzat per Maximilian Sink. Coproduït per David Binney i Benjamin Ring. Amb Benjamin Ring (bateria, vibràfon #7), Devin Daniels (saxo alt i soprano), Jake Chapman (vibràfon), Javier Santiago (piano, sintetitzador), Jermaine Paul (contrabaix). I sí que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/benjamin-ring-albums/57374-with-every-step.html.
 
I els començarem escoltant en el tema de Chris Thile anomenat....
 
7.4.- Helping Hand (Chris Thile) 5:10.
 
I quina delícia de tema que acabem d’escoltar, iniciat amb el motiu principal pel piano de Santiago i ja els sons del saxo soprano de Daniels fent el que seria la melodia a duet amb el vibrafonista Chapman, trossejada delicadament pels diferents moments de l’estructura del tema. I el pianista i saxofonista al soprano han  desenvolupat uns moments melòdics i obert després la porta a la improvisació inversemblant del vibrafonista Chapman, amb un bon suport rítmic del baterista Ring. Un nou break rítmic ens ha deixat escoltar les notes profundes i solistes del contrabaix de Paul i de nou crescendo rítmic a càrrec del líder a la bateria, motiu principal inicial i ja per encarar el final del tema amb el delicat so del soprano de Daniels. Bonic tema per començar-los a escoltar.
 
Hi ha una qualitat magnètica en aquest àlbum que poques vegades he experimentat en una primera col·lecció de música original. Les seves melodies juganeres et desarmen. Els seus ritmes creixen i s'allunyen com una font termal que borbolla sota els teus peus; no pots predir el moment en què esclataran, però estàs segur que ho faran. Entre homenatges, reinterpretacions creatives i noves cançons, hi ha moltes històries per descobrir en aquests temes. Les persones i els llocs estimats són evocats constantment amb calor i gratitud. Els crits d'ullet a les forces eminents de l'art (Lyle Mays, Chris Thile, Carole King) aporten un nou creixement a camins ben fressats. I en les seves pròpies composicions, Benjamin deixa petjades profundes i diferents.
 
I ara seguirem amb un tema del líder i anomenat....
 
8.6.- With Every Step (Benjamin Ring) 5:34.
 
I sí que el tarannà d’aquests temes és bastant tranquilet, tot i això aquest tema té una certa consistència rítmica gràcies a la  tasca del líder a la bateria. Una melodia molt agradable, iniciada pel saxo alt acompanyat pel piano de Javier Santiago. I el tema que va agafant trempera de mica en mica, tot i haver-hi diversos breaks rítmics on sembla aturar-se tot, però no. El pianista ha estat el primer en improvisar, i encara amb el tema controlat d’intensitats sonores. Una molt bonica improvisació on tots ells han anat pujant de nivell emotiu, arribant a una mena de clímax impactant gràcies a la tasca del líder a la bateria. També ha improvisat el vibrafonista Chapman i dir-vos que ha estat també molt interessant. El final ens l’hem trobat apareixent la melodia a càrrec del saxo alt de Daniels i ja per arribar al final del tema delicadament.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I sí que els acabarem d’escoltar en aquest tema del líder, el més llarg de més de 10 minuts i anomenat..
 
9.9. - Fleet Wee (Benjamin Ring) 10:26.
 
I sí que han fet un canvi brutal en aquest tema llarg de més de 10 minuts, iniciat amb un llarg solo del líder a la bateria. I sí que hem escoltat la melodia del tema a càrrec del saxo alt de Daniels, i amb sons del vibràfon de Chapman i després en la part B del tema, de quina manera s’han estirat, enèrgicament. Un break sonor delicat ha donat pas al solo brutal d’aquest mestre dels vents, en Devin Daniels. Uns moments amb ell, baix i bateria i un piano que ha sonat de tant en tant. La seva improvisació ha crescut d’intensitat amb una rítmica potent, tant com el so general i sense oblidar la gran tasca tècnica i creativa del saxofonista. De nou un break sonor ha deixat pas a la impro de Chapman al vibràfon, encara amb una base continguda, cosa que de mica en mica ha anat creixent en tots els aspectes. Fins i tot amb el Swing brutal a tempo doblat, gràcies a la  gestió del baixista Jermaine Paul i del líder Benjamin Ring a la bateria. Amb aquesta energia ha aparegut el piano de Santiago executant un brutal i brillant solo amb tot el suport dels dos de la base, baixista i baterista. I ja al final, saxo alt i vibràfon han recuperat l’entremaliada melodia i ja per arribar al final d’aquest increïble i llarg tema del líder Ring, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Benjamin Ring, Devin Daniels, Jake Chapman, Javier Santiago, Jermaine Paul, i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi.


Tinc la sort d'haver compartit alguns dels records que representen aquestes cançons: una caminada que vam fer per turons fangosos que gairebé ens van empassar les sabates ("To Lift the Earth"); les tardes passaven amb la mandíbula fluixa mentre els Blue Angels feien pirueta per sobre de la badia de San Francisco ("Fleet Week"). Benjamin transmet l'esperit d'aquests moments de manera meravellosa. Si la música és una imatge de la ment, "With Every Step" fotografia els seus temes amb detall. Però un baterista tocant no es conforma amb capturar fotografies. Es mou en tres dimensions, mirant les idees des de tots els angles concebibles. "She Will Come" expressa un amor profundament personal, però reconeix la influència del dubte. L'optimisme prudent de la cançó principal es basa en la incertesa. És música refrescant i honesta. I encara que les preguntes carnosos poques vegades revelen les seves respostes, és en la reflexió que aquest àlbum guanya a cada escolta. —Julian Ring.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres el divendres 31 de gener en plena Festa Major, que tindrem al Bernard Van Rossum Quartetn amb ell mateix saxos tenor i soprano; Xavi Torres, piano; Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta havent de fer però reserva.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 621 - FSNT i Segell Microscopi: Josep Suquet, Noè Sécula, Giuseppe Campisi & friends i Gregori Hollis, dimecres 15 de gener de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I el programa d’avui anirà de projectes de dues editorials de casa nostra, Fresh Sound New Talent i Segell Microscopi. D’aquesta darrera tindrem a Josep Suquet, “Supervival” i el “Now I Know” de Gregori Hollis, mentre que de l’editorial de Jordi Pujol Baulenas el “Introducing” de Noè Sécula  i de Campisi, Arcarazo, Perramón el “Somewhere” amb en Jordi Rossy, i de nou un micro conte de Carme de la Fuente.
 
I dir-vos que provaré un nou format i que consistirà en una primera part on hi haurà alguns temes comentats dels projectes del programa. El programa continuarà amb la major part de la informació escrita i que només tindreu al blog, i la resta dels temes programats, però sense comentar, només amb la música doncs.


Comencem doncs amb el disc de Josep Suquet, “Supervival”.  Enregistrat als estudis Sol de Sants, per Alberto Pérez els dies 18 i 19 de juliol de 2024. Masteritzat a l'estudi Kadifornia per Mario G. Alberni. Amb Josep Suquet, piano; Ot Granados, contrabaix, Rubén Bueno, bateria. I al blog hi trobareu l’enllaç al disc: https://www.microscopi.cat/product-page/supervival.
 
I aquest és un projecte força íntim, per melodies, per ritmes i tempos, no havent-hi cap tema d’aquells que en diem vitals, ràpids. La majoria dels tempos dels temes se situen entre el mèdium slow i el mèdium up, de fet el més vital és el tema que titula el disc, “Supervival”, aquest una mica vital. Un dels temes més lents és el “28”, a tempo de balada. Un pèl més vital és el “Impressions íntimes” i també ho és “Dreams”, com també “The Day of the Broken Mirror”,  havent-hi però el preciós “Alfonsina y el mar” amb un arranjament molt ben aconseguit i tema proper als 6 minuts. La majoria de temes no són massa llargs, al voltant dels 4 minuts, tot i això el “A Thousand and One Nights” i el “8 d’abril” quasi arriben als 5 minuts, aquest darrer amb un punt de “beat” a la bateria. I sí que per acabar hi ha un tema a tot “Bossa” anomenat “Bossa pra vocé”.
 
I ja els escoltarem en el preciós tema anomenat...
 
1.3.- Dreams (Josep Suquet) 3:46.
 
Doncs sí, acabem d’escoltar una nova veu al piano, un tema amb un tarannà positiu, a un ritme de 5*4, ideal per a expressar les seves emocions. Josep Suquet ens ha acaronat amb aquesta composició i molt ben acompanyat per l’Ot Granados al contrabaix i per Rubén Bueno a la bateria. Primer els hem escoltat amb la melodia presentada pel líder amb la rítmica inclosa, per després gaudir amb les improvisacions, la primera la del jove de La Bisbal, de La Roqueta, on hi vam veure al Jose Alberto Medina Trio a tot Bill Evans, concert organitzat a casa seva, la del Joan i muller, i també amb el Pere Pons com a ideòleg col·laborador. A Suquet també l’hem pogut escoltar improvisant i ens ha agradat el seu “pianíssim”, la seva vital interpretació, bonic tema per començar-los a escoltar.
 
“Supervival”, el nou disc de Josep Suquet, és una obra que destil·la originalitat i un talent inconfusible. Aquest àlbum és un viatge sonor que travessa els paisatges del jazz modern i el jazz fusió, amb incursions en la música post romàntica i modernista. Amb la formació clàssica del jazz, un trio de piano amb Ot Granados al contrabaix, Rubén Bueno a la bateria i Josep Suquet al piano, aquest trio s’uneix en una rica intersecció i complicitat i mostren un so contemporani que captiva. Tanmateix, el fil conductor són unes melodies úniques i evocadores, que transporten a indrets llunyans i reflecteixen una multitud de colors, oferint una experiència auditiva que transcendeix el temps. El títol del disc, “Supervival”, és una paraula ideada que simbolitza la resiliència humana davant l’adversitat. “Supervival” és una celebració de l’energia creativa, aquella que ens empeny a superar els nostres obstacles. No deixis escapar l’oportunitat de submergir-te en aquesta obra que és tan innovadora com emotiva, que et farà vibrar l’ànima i et transportarà a un univers de sons i emocions.


Josep Suquet és un pianista i compositor nascut a Palafrugell (Girona) que resideix actualment a Barcelona. Graduat superior en piano jazz pel Conservatori del Liceu de Barcelona. Des del 2015 fins al 2019 va residir a Berlín, Alemanya, on va participar en diversos projectes musicals i artístics. Ha tocat en diverses formacions de jazz, tant a la capital alemanya com a Catalunya. Juntament amb l'empordanès Ot Granados al contrabaix i el bateria canari Rubén Bueno, ambdós talentosos músics de l’actual escena barcelonina, han presentat en els darrers mesos aquest projecte en algunes de les millors sales de Catalunya (Robadors 23, Velvet, Jazzman, Casa Astor, entre d’altres) i han participat en diversos cicles de jazz de Catalunya (Cicle de Clàssica i Jazz a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Cicle de jazz a l’Espai Cuixart de Palafrugell).
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc i també el més vital...
 
2.1.- Supervival (Josep Suquet)  3:46.
 
I què bo aquest tema i com l’ha iniciat Ot amb una “intro” al contrabaix per ja el motiu principal a càrrec del pianista i líder Josep Suquet. I de nou les improvisacions han brillat per sons, per delicadeses interpretatives, per qualitats, les de tots tres. El líder ha pogut gaudir en la seva improvisació pel gran suport dels dos companys, ha pogut volar i desenvolupar la seva creativitat fent un solo vibrant, com n’és el tema. També Ot ha mostrat la seva qualitat improvisant al contrabaix, ell que també l’hem tingut al Festival de Jam Sessions a SVdH, però el del juliol del 2023. En definitiva, aquest és un projecte d’un músic que ja porta una llarga trajectòria tot i la seva joventut, essent però el seu primer CD publicat per Segell Microscopi, o sigui que felicitats nois, Josep, Ot i Rubèn i gràcies Carles Moreno de Segell Microscopi per fer-me arribar aquest i tants altres projectes de  gent de casa nostra.
 
Suquet també ha publicat l'àlbum Impressions, (2021) que compta amb la participació de Curro Gálvez al contrabaix i Pablo Gómez al caixò. Aquest disc recull cinc cançons originals i dues versions amb arranjaments propis de l’autor. També ha publicat l'EP End of Summer, sota el pseudònim de Jovyn, juntament amb el productor britànic Kelvyn Hallifax. Aquest àlbum es va concebre i produir a la ciutat de Berlín i inclou composicions pròpies a l'àmbit de la música jazz, pop i electrònica. Josep Suquet també ha composat música per al sector audiovisual així com per un curtmetratge d'animació de Melinda Szabó-Nyulász, coneguda artista hongaresa. Aquesta composició la va executar ell mateix en directe, al piano al Festival Interfilm de 2018 a l'icònic teatre Volksbühne de la capital alemanya.


I seguirem amb un projecte i formació més àmplia i disc de FSNT, el de Noè Sécula, l“Introducing”. Enregistrat per Carolina Müller al JazzCampus Studio, Basilea, Suïssa, els dies 13 i 14 de maig de 2023. Mesclat i masteritzat per Daniel Dettwiller a Idee un Klang Studio. Produït per Noé Sécula. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació sonora © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. Amb Noé Sécula (piano), Eliott Knuets (guitarra), Joan Codina (contrabaix), Genius Lee Wesley (bateria). Convidat: Gerard Chumilla (saxo tenor al #8). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al disc:
https://www.freshsoundrecords.com/noe-secula-albums/57273-introducing.html.
 
I aquest és un projecte força generós pel fet d’haver-hi 10 temes i una hora de música, que per això hi ha dos temes que superen els 8 minuts i un que supera els 9. Dels 10, la meitat són del líder pianista i compositor, Noé Sécula. També hi ha diversitat de ritmes i tempos havent-hi baladetes com la preciosa de Melba Liston, “Just Waiting”, com també ho és “When I Fall in Love“ de Victor Young. També és així de preciosa “I Got It Bad” de Duke Ellington interpretada a piano sol. I també hi ha un magnífic Blues a tempo mèdium slow del gran Milt Jackson anomenat “Blues Legacy” i ja amb la guitarra de Eliott Knuets. I ja amb una mica més de tempo i a tot Swing hi ha el tema propi “Purple” a trio. I el més llarg de més de 9 minuts és també de Noè i s’anomena “A Dream of Nubia”, tranquilet en els inicis, i també amb el guitarrista, però que creixerà d’intensitats sonores en les improvisacions i també a tot Swing en la impro del líder al piano. I a partir d’ara els temes ja tenen més consistència rítmica com és el cas de “Talks I” d’ell també, tema a quartet, fent ells dos la melodia inicial, piano i guitarra. I un tema a tot “beat” del baterista és “The Little Things”, també del líder. I els dos més vitals són “Hawks” a quartet i també del líder i a tot Swing en les improvisacions. I un tema brutal, el que queda per comentar és “Angola” del gran i enyorat Wayne Shorter ara amb Gerard Chumilla al saxo tenor i també amb el guitarrista Eliott Knuets.
 
I sí que els escoltarem només en el tema de Wayne Shorter on hi tenim al Gerard i l’Eliott, saxo tenor i guitarra acompanyant al trio base...
 
3.8.- Angola (Wayne Shorter) 8:38.
 
Què brutal aquest “Angola” de Wayne Shorter, tema inclòs a The Soothsayer, el seu setè àlbum, disc que es va gravar el 1965, però que no es va publicar a Blue Note fins al 1979. L'àlbum inclou cinc originals de Shorter i un arranjament de "Valse Triste" de Jean Sibelius. El van acompanyar músics com són el trompetista Freddie Hubbard, el saxofonista alt James Spaulding, el pianista McCoy Tyner, el baixista Ron Carter i el bateria Tony Williams.
 
I si el tema és acollonant, més ho han estat les seves interpretacions i fer especial menció a la del jove i ja gran crac al saxo tenor, el bo de Gerard Chumilla, el qual ha fet la darrera, llarga i brutal improvisació amb una tralla de la base rítmica impressionant. I sí que la melodia del tema és curta i repetitiva, cosa que no li treu cap de les seves gràcies. I la cosa està en com les improvisacions s’han desenvolupat, la primera la del líder, i a considerar la seva mà esquerra marcant un motiu i ritme. Ben aviat ha aparegut el brutal “Swing” de la mà del baixista Codina, què brutal tot plegat. Gran solo del líder al piano, impressionant la seva velocitat d’execució i les seves brillants idees. I la base rítmica, súper potent i acompanyant-lo en un caminar vers les estrelles. De nou el guitarrista ha volat vers les altures també, el bo del Knuets, el qual s’ha esplaiat a gust desenvolupant el seu solo amb una gran elegància i per  descomptat que llenguatge. I el final de les improvisacions l’ha feta el crac Gerard Chumilla, del qual ja li he posat el seu disc debut a FSNT en el meu programa. Què dir d’aquest “mostru” del tenor que no sapigueu si ja el coneixeu, i sinó, ja heu vist com les gasta. Velocitat increïble en el seu fraseig tot farcit d’un llenguatge de lo més modern, i em ve al cap el d’un un pèl més crac que ell, per edat també, i parlo del gran Santi de la Rubia. Brutal solo de Gerard que ha deixat pas de nou al motiu i melodia d’aquest “Angola” del molt enyorat Wayne Shorter, que per cert, dir-vos que l’han interpretat al mateix tempo que els seus mestres, o sigui que felicitats nois Noé Sécula (piano), Eliott Knuets (guitarra), Joan Codina (contrabaix), Genius Lee Wesley (bateria). Convidat: Gerard Chumilla (saxo tenor).


I seguirem amb FSNT i el “Somewhere” de Campisi, Arcarazo, Perramón amb en Jordi Rossy. Enregistrat per Alberto Pérez al Sol de Sants Estudi, Barcelona, ​​6 i 7 de setembre de 2023. Enginyeria i mescles per ell mateix. Masterització: Sam Barnett. Produït per Giuseppe Campisi. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació sonora © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. Amb Giuseppe Campisi (contrabaix), Marçal Perramon (saxo tenor), Camil Arcarazo (guitarra), Jorge Rossy (bateria). Convidat: Sunil López (piano 5, 8, 9). I sí que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/giuseppe-campisi-albums/57385-somewhere.html.
 
I ens trobem front un projecte força delicat en una primera part, la de 5 dels seus 10 temes, tots ells marcats per la seva dolçor i temes com el conegut “Alfie” de Burt Bacharach, aquest el més balada d’aquests 5. També és així de bonic el de Giuseppe, “What a New Day Could Bring”. Tot i la delicadesa de les músiques, els tempos són mèdium slow, com és el de Harry Barris i a delicat Swing, amb el piano de Sunil. També és molt bonic el “Prisoner of Love” de Columbo & Gaskill al mateix tempo i dolç Swing. I a tot vals tenim el tema que titula el projecte “Somewhere”, cançó que Leonard Bernstein encabí en West Side Story.  A partir d’ara tenim 3 temes vitals com són “Pure Imagination”, aquest a tots vals i el més tranquilet, i tema de Bricusse & Newley i amb el piano de Sunil. Amb una mica més de tempo i a ritme així com trencat, un punt Latin,  és el tema de Camil “Magical Summer”. I un altre de Giuseppe és també així de tempo i anomenat “First Thought” i ja amb el Swing en les improvisacions la primera de Marçal. I sí que els 2 que queden per comentar són força vitals, el primer “Deep Down Raval” amb Sunil al piano i tema de Giuseppe Campisi, una mica “ànima mater” del projecte i aparentment el seu líder. I més vital és el tema de Miles Davis “Sippin’ at Bells” a tot Bebop i Swing brutal pel “Walking” de Giuseppe.
https://www.freshsoundrecords.com/giuseppe-campisi-albums/57385-somewhere.html.
 
I els podríem començar escoltant en el preciós tema “Alfie”, però ho farem amb  el molt bonic de Giuseppe..
 
4.6.- What a New Day Could Bring (Giuseppe Campisi) 5:04.
 
I sí que ens ha agradat aquesta composició de l’amic Giuseppe, Giuseppet ja li diem, per com ha sabut integrar-se a la nostra comunitat, a la nostra terra, ja la seva, per com s’expressa amb total naturalitat en català i gaudeix fent-ho. Una melodia molt maca feta pel saxo tenor d’en Marçal. I el compositor i gran baixista ha estat qui primer ha executat la primera improvisació, i amb quina solvència l’ha feta. S’ha passejat al llarg del mànec de la seva “Berra” fent-ho amb mestria, amb afinació, amb velocitat alhora que amb tot el Jazz del món. Una impro que també ha estat melòdica, com també la feta per l’altre crac de la guitarra, el molt crac Camil Arcarazo, que també ho és del contrabaix, per acabar-ho d’adobar. El so de la seva guitarra ha estat més present del de l’anterior guitarrista, crec jo. Camil ens ha mostrat la seva habilitat interpretativa, que és molta, alhora que la seva creativitat improvisant, farcida de llenguatge i bon gust. Marçal ha tancat la tanda de solos amb una improvisació molt dolça, la del seu saxo tenor amb un so molt proper al de l’Stan Getz, a ell que el situaríem en l’ona West Coast per com s’ho manega. Preciós solos, preciós tema de Giuseppe per començar-los a escoltar.
 
El panorama artístic de Barcelona és reconegut per la seva qualitat, diversitat i energia creativa, i el món del jazz i la música improvisada no és una excepció. Un artista que sens dubte ha posat la nostra ciutat al mapa internacional d'aquest gènere és Jordi Rossy. Amb la seva impressionant carrera com a bateria i vibrafonista, Rossy és reconegut com una figura destacada en el seu camp i ha participat en molts enregistraments fonamentals que ens han influït i donat forma.
 
I els acabarem d’escoltar  en el vital tema de Miles Davis i anomenat...
 
5.7.- Sippin’ at Bells (Miles Davis) 5:05.
 
I va ser el 14 d'agost de 1947 que el van enregistrar, al Harris Smith Studio, Nova York, amb The Miles Davis All-Stars: Miles Davis (tpt); Charlie Parker (ts); John Lewis (p); Nelson Boyd (b); Max Roach (d) i sí, amb Parker al saxo tenor, en una de les poques vegades que el va tocar, si no anem errats.
 
I ves per on que els nostres herois encara l’han tocat més ràpid que els seus i nostres Màsters. I la melodia l’han feta a duet saxo tenor i guitarra, amb Marçal Perramón i Camil Arcarazo. Un tema força entremaliat de melodia i així doncs que més difícil de tocar per fer-ho més de pressa. I ha estat Camil qui n’ha iniciat les improvisacions, i de nou amb quina classe que l’ha fet, brutal, per llenguatge per tècnica, per musicalitat i bon gust. Marçal l’ha seguit amb el seu exquisit so i fraseig, molt delicat, amb el “so” com a estendard, com va fer el seu gran mestre, el gran Stan Getz. Un tema prou difícil que ens els ha mostrat com el que són, uns mestres tot i la seva joventut. Un “Swing” impressionant gràcies a Giuseppe i sense oblidar la tasca del més mestre de tots, en Jordi Rossy el qual els ha portat a tots al millor port, i sempre amb una presència fonamental. I Giuseppe al contrabaix els ha seguit i amb quina trempera n’ha fet la seva. Pulsió rítmica, Swing, fraseig, passejant-se amunt i avall pel mànec de la seva “Berra” amb total impunitat. Un solo magistral per com ha perseguit les harmonies encabides en els acords tot i tocant les notes més adequades. I encara hem pogut escoltar al mestre Rossy en uns compassos compartint improvisacions amb ells, i ja recuperar la melodia a duet  de saxo i guitarra i acabar el brutal tema de cop, o sigui que felicitats nois Giuseppe Campisi (contrabaix), Marçal Perramon (saxo tenor), Camil Arcarazo (guitarra), Jorge Rossy (bateria). Convidat: Sunil López (piano).
 
Per concloure, estem especialment emocionats que aquest disc, que busca equilibrar tradició i modernitat, sigui publicat per Fresh Sound New Talent. Aquest segell, representat per Jordi Pujol Baulenas —figura clau de l'escena jazzística europea— és reconegut pel seu suport a nous projectes i és un dels grans tresors de Barcelona. Estem profundament agraïts pel seu suport. —Giuseppe Campisi.
 
I després d’aquestes bones músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente, a qui donem la benvinguda al seu primer programa del 2025. Gràcies Carme per com de dolces són sempre les teves paraules i per la calidesa com ens les dius envoltades de musicalitat, la del programa.

 
I ara ja encarem el final del programa amb el disc de Gregori Hollis, “Now I Know” de Segell Microscopi. Enregistrat a El Tercero Studios. Calle O - estudi de gravació a "Dedicatoria". Mesclat a El Tercero Studios per Carlos Manzanarez i a The Sound Of Wood per Aniol Bestit. Masteritzat a El Tercero Studios per Carlos Manzanarez. Amb Gregori Hollis, trompeta i fiscorn; Kevin Díaz, piano; Ferran Rico, baix elèctric; Christian Delgado, bateria. Manuel Masaedo, veu i lletra a "Lo Que Me Llevo"; Chano Domínguez, piano i Ismael Alcina, baix elèctric a "Dedicatoria"  i Rita Payés, veu a "Futur".  Lluís Borrell, producció musical.
 
I de nou els nostres músics opten pels temes delicats i així ho he pogut escoltar en el disc del Gregori. Hi tenim 8 temes i en tornem a tenir uns quants a tempo de balada, més o menys, com és el cas del molt bonic “I Know Nothing”, ell amb la trompeta amb sordina. I també és així de bonic el tema “Nosaltres”, ara amb la plenitud total del so de la seva trompeta. I “Dedicatòria” va un pèl més viu de tempo on hi tenim el piano del gran Chano Domínguez i aires aflamencats. Hi ha un parell de temes on la modernitat del líder la passa per sedassos electrònics d’efectes diversos, alhora que marcatge del baterista tot i la calidesa de la veu de Rita Payés en “Futur” i d’altres veus. Un altre com aquest és “Lo que me llevo” ara amb la veu de Manuel Masaedo i també ritme marcat pel baterista i moments a tot Rap, els del cantant - rapsoda. Més vital i a totes palmes i aires flamencs és “On Tour” també amb gran feina del baixista i baterista per les coses del ritme. I sí que els dos restants són força vitals com ho és el que titula el disc, “Now I Know”, que té una melodia llarga i un tan entremaliada a tempo vital, i ves per on que en les improvisacions, la primera la del líder, el tempo es reduirà a la meitat com si fos un altre tema. I finalment,  “Stamina”, on el líder gestiona una melodia entremaliada amb la seva trompeta i baix i baterista marquen ritme i tempo com si res.
 
I ja els escoltarem amb un punt de nervi amb el tema on hi tenim a Chano Domíguez al piano i Ismael Alcina baix elèctric, i anomenat...
 
6.7.- Dedicatòria (Gregori Hollis) 5:23.
 
I 10 n’hi C quin canvi d’estil de nou amb aquest projecte amb aires Latins, aires de flamenc, aires calents. La trompeta de Gregori irromp amb una altra sonoritat, un tan més fresca, també pel context de les seves músiques i els seus ritmes. El seu so és potent, present, un so a metall daurat. I si el tema ha començat amb una “Intro” amb el motiu principal, en el segon “chorus” ja hi ha aparegut la secció rítmica. En el tema li hem reconegut una part B, el pont, que en diem, amb un canvi de tonalitat ben evident. I ja les melodies, i la darrera i  molt bonica la que ha donat pas a les que formen part de les improvisacions i la primera la del líder. Gran feina de la base mentre ell ha improvisat, Chano, Ismael i el baterista Christian. Vull remarcar el so ple de la seva trompeta, que més aviat em sona a fiscorn per com sona. Bon control sobre l’instrument, què és un dels més físics per músculs utilitzats a la cara. Bon fraseig emprat, per escales i construcció de línies melòdiques amb els acords emprats. Chano l’ha seguit i primer amb molta calidesa i delicadesa, per ja de mica en mica incrementar el contingut emotiu, el contingut rítmic, fer un “crescendo”, vaja. I de nou amb la melodia del tema a càrrec del metall del líder, i amb un final a base d’un “Vamp” on els músics s’han esplaiat, pianista, baterista, líder, baixista ell però marcant els més greus i amb consistència rítmica, bon tema per començar-los a escoltar.
 
“Now I Know” és el segon àlbum i quart treball discogràfic de Gregori Hollis. Un disc que neix d'un parèntesi entre la recerca de la seva identitat i l’elecció del seu nou destí. Enregistrat en directe en format quartet i produït posteriorment, el disc és una proposta artística atrevida, que fusiona una base sòlida de Jazz Modern amb Música Urbana i producció electrònica, acompanyat d'influències mediterrànies com el Flamenc, música Afro-Cubana i fins i tot de Música Clàssica. "Podem experimentar un procés de maduresa i un viatge de la complexitat a la senzillesa. Representa el cicle infinit de l'aprenentatge, on el procés d'adquirir coneixement revela, amb humilitat, la ignorància de la immensitat de la creació". Gregori Hollis (Barcelona, 1994).
 
Nascut en una família de músics, ha crescut i s'ha educat principalment en un entorn de música clàssica. El trompetista destaca per la seva extraordinària versatilitat, la seva habilitat va més enllà de ser simplement un intèrpret i solista; Gregori Hollis es revela també com a compositor i arranjador. La seva destacada carrera acadèmica es reflecteix en la seva graduació amb honors a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) en Trompeta Jazz el 2018. Durant la seva formació, ha tingut el privilegi de complementar els seus estudis amb reconeguts músics i intèrprets internacionals com Mireia Farrés, Greg Gisbert, Michael Rodríguez i Llibert Fortuny, que han contribuït a modelar el seu so i la seva música fins al dia d'avui.
 
I per si hi voleu anar, el seu concert de presentació és el 16 de gener de 2025 a El Molino de Barcelona.
 
I els escoltarem en aquest tema que tot i potent majorment, té algun canvi de ritme i de tempo, l’anomenat...
 
7.4.- Stamina (Gregori Hollis) 5:57.
 
I de nou acabem d’escoltar un magnífic tema, on de nou hem gaudit d’allò més amb les melodies inventades del líder amb la  seva trompeta, i això només parlant de la pròpia melodia del tema, que ha esta força entremaliada, sí. I després de l’exposició del tema, en Kevin al piano n’ha iniciat les improvisacions i també amb una baixada de la consistència rítmica i de tempo. I de nou en Kevin va agafant embranzida i també els companys, sobretot un contundent baterista, en Delgado. I de nou calma amb la intervenció del líder Hollis  a la trompeta i seva improvisació. Els seus recursos i tècnica estan de nou posades sobre la taula perquè tothom les vegi, i escolti, com acabem de fer nosaltres. Calidesa quan convé, i més marxeta quan també. I per això el tema ha tornat a créixer en intensitats sonores, en tempo, com quan els moments solistes del baterista Delgado i “Riff” repetitiu del pianista Kevin, i baixista Rico. I recuperant la melodia  i tremperes inicials, el tema ja arribarà al final, o sigui que felicitats nois, Gregori Hollis, Kevin Díaz, Ferran Rico, Christian Delgado, Manuel Masaedo, Chano Domínguez, Ismael Alcina  i Rita Payès.  
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja ben aviat, el 31 de gener en plena Festa Major, que tindrem al Bernard Van Rossum Quartetn amb ell mateix saxos tenor i soprano; Xavi Torres, piano; Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta havent de fer però reserva.


I seguim amb l’Extensió del programa i sense comentar els temes, amb un tema del disc de Josep Suquet, “Supervival”. Amb Josep Suquet, piano; Ot Granados, contrabaix, Rubén Bueno, bateria, com és el que va a tota delicada Bossa...
 
8.7.- Bossa pra vocé (Josep Suquet) 3:47.
 
I sí que els temes són curtets, que no arriben als 4 minuts. Això però no quita, car hem tingut temps suficient per comprovar-ne les seves aptituds i gaudir amb la seva música. I dir-vos que el tema ha estat molt bonic iniciat amb una “Intro” a piano sol pel líder, i ja la molt maca melodia a tot Bossa. I sí que a Rubén Bueno el vam tenir el juliol a la Sala Xica encabit ell en el “combo” d’alumnes del Conservatori del Liceu, en el 15è Festival de Jam Sessions a SVdH. Bon baterista que també hem vist al Jamboree en el quintet BCN-Gran Canaria connection. I el tema té un cert encant, i més encara quan el líder l’ha desenvolupat amb la seva improvisació, que ha estat molt equilibrada. Maco, el tema.


I ara un parell de temes del disc de Noè Sécula, l“Introducing”. Amb Noé Sécula (piano), Eliott Knuets (guitarra), Joan Codina (contrabaix), Genius Lee Wesley (bateria) i el primer un magnífic blues de Milt Jackson...
 
9.6.- Blues Legacy (Milt Jackson) 6:06.
 
Doncs i quin canvi estilístic que acabem de  fer, oi? Hem passat d’escoltar temes propis fets amb encant, a encantar-nos amb aquest tema clàssic a tot blues i també per les interpretacions de tots ells. Aquí la guitarra de l’Eliott Knuets ha estat la protagonista, però. Ell mateix l’ha iniciat amb la coneguda i senzilla melodia de Milt Jackson. Ha estat però el líder qui n’ha iniciat les improvisacions, i què bé ho ha fet també. Un solo que no s’ha pogut allunar massa del concepte del blues, de les seves harmonies i acords, fent gal·la però d’una bona versatilitat i creativitat. També s’ha esplaiat el guitarrista Knuets amb el seu magnífic solo a la guitarra, farcit de tradició també. Bon so, bones maneres, calidesa interpretativa, bon gust i creativitat basada amb un bon llenguatge. Preciós Blues per començar-los a escotar.
 
I els acabarem d’escoltar en el tema més llarg i propi del líder Noè Sécula i anomenat...
 
10.1.- A Dream of Nubia (Noé Sécula) 9:12.
 
I sí que amb aquest llarg tema ens han captivat molt, i molt. Res a veure amb el blues de Jackson, i sí que molta inventiva compositiva, molta modernitat en la composició. El baix fent a moments un perpetuum i repetitiu motiu, quasi que com a motiu principal del tema, tal és la seva insistència i persistència. I després de la presentació del tema, gran solo a la guitarra de l’Eliott, on de nou ens ha impressionat, i ara més per com l’ha desenvolupat partint d’unes harmonies més elaborades. Gran guitarrista aquest noi, interpretant amb delicadesa i gust exquisit. I el líder ha volat ara a tot Swing gràcies al “Walking” de Joan Codina, contrabaixista valencià que hem vist algunes vegades al Jamboree. I què bé, què bona la interpretació del líder Noè Sécula al piano. Llarga improvisació també, car, el tema ha tornat de nou de la mà del guitarrista i també la persistència del baixista, cosa que ha aprofitat el baterista Lee Wesley per quasi acabar el tema amb un molt bon solo, car el final definitiu ha arribat amb un record curtet al motiu del tema. Brutal aquest llarg “A Dream of Nubia” de Noè Sécula.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I un tema del “Somewhere” amb Giuseppe Campisi (contrabaix), Marçal Perramon (saxo tenor), Camil Arcarazo (guitarra), Jorge Rossy (bateria).
 
11.3.- First Thought (Giuseppe Campisi) 5:29.
 
I sí que aquest tema té una entrada un tant potent en la “Intro”, sí, tot i que posteriorment agafa un tarannà més calmat en la pròpia melodia feta pel Marçal i saxo tenor. Potser és pel delicat so del saxo tenor de Marçal ell que ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions. El tempo és prou viu també i el Swing brutal ha aparegut en les seves improvisacions, que per això el “Walking” de Giuseppe al contrabaix. Un tema que té una exposició llarga, i ja a partir de la qual, les improvisacions. Bon solo d’en Marçal i ell de nou amb aquest so contingut per càlid i per fraseig delicat. Camil a la guitarra ha canviat el missatge fent-lo un pèl més agressiu per contingència, i ves per on que el seu és un discurs atrevit, també. I ja després d’ell, de nou el tema a càrrec d’en  Marçal i amb un final allargassat que l’ha fet més maco i tot, car ell s’ha esplaiat amb un darrer “Vamp” ideal per acabar aquest bonic tema de Giuseppe.
 
Per això ens fa especial il·lusió tenir-lo com a convidat en aquest projecte. El destí va reunir els nostres camins aquí a Barcelona el setembre de 2023, donant lloc a dos dies màgics a l'estudi, dies que ens quedaran per sempre. El resultat és aquest àlbum ara a les vostres mans. “Somewhere” —anomenat així per la composició de Leonard Bernstein, a la qual hem homenatjat en aquest enregistrament— representa l'esforç col·lectiu, la imaginació i la creativitat de Camil Arcarazo (guitarra), Marçal Perramon (saxo) i jo mateix, Giuseppe Campisi (contrabaix), potenciat per l'aportació del mestre Jordi Rossy a la bateria —que, amb la seva habilitat, experiència i visió, ha afegit un toc de màgia a la música. També agraïm l'excepcional sensibilitat del pianista Sunil López, que va protagonitzar tres temes, "Deep Down Raval", "I Surrender Dear" i "Pure Imagination".


I ara el darrer tema del programa i de Gregori Hollis, “Now I Know” amb Gregori Hollis, trompeta i fiscorn; Kevin Díaz, piano; Ferran Rico, baix elèctric; Christian Delgado, bateria el que titula el disc.
 
12.1.- Now I Know (Gregori Hollis) 6:32.
 
I ves per on quin altre tema més interessant d’en Gregori. Ell mateix n’ha fet la presentació amb la melodia ara amb la trompeta, i sempre una base rítmica molt potent, i per això la sonoritat del baix elèctric, ara en Ferran Rico. Un tema marcat pel motiu principal que ha repetit el líder amb la trompeta. I si el tema ha començat contundent, de mica en mica s’ha anat calmant, fins arribar al moment de les improvisacions, on el beat del baterista marcat a meitat de tempo, ens ha situat en una nova dimensió. A partit de llavors hem estat en un altre context musical. Gregori ha fet una molt bonica i càlida improvisació marcada pel seu  contingut melòdic. Al final del seu discurs, s’han situat de nou al tempo inicial, cosa que ha durat mentre recuperaven la melodia inicial i ja ser en Kevin Díaz l’encarregat d’improvisar al piano, i què bé que ho ha fet. Ha passat el mateix que amb el líder, primer delicadament, i de mica en mica s’ha anat estirant de nou amb energies renovades. Un bon solo d’en Kevin que ha brillat per la seva elegància i fraseig tot plegat amb un llenguatge jazzístic de primera. I recuperant la melodia han arribat al final d’aquest bon tema de Gregori amb un “Vamp” on el líder s’ha esplaiat la mar de bé amb la seva improvisació.
 
Ha acumulat experiències significatives, entre elles la seva participació en la gira internacional de C. Tangana al llarg de l'any 2022, essent el primer trompeta, compositor i arranjador del directe, on ha tingut l'oportunitat de tocar en alguns dels escenaris més prestigiosos de tot el món. Ha arranjat, compost i enregistrat pel brillant músic català Vic Mirallas en diverses de les seves produccions musicals destacant el senzill “Mi Condena” amb la reconeguda cantant portuguesa Maro.
 
Gregori Hollis va publicar l'EP "Kontimba" l'any 2020. El 2021 va llançar el seu primer àlbum, "Landing", amb el qual va aconseguir un impacte significatiu en assolir més de trenta mil reproduccions a Spotify en només uns mesos. Abans de publicar “Lo Que Me Llevo” el passat 23 de gener (el que va ser el primer avançament del seu segon disc) va publicar una versió de l'standard de jazz "I Fall In Love Too Easily", un single "Live" acompanyat d'un videoclip de la gravació en directe, on Gregori Hollis mostra les seves habilitats com a cantant. Des de 2021 és membre fundador del conjunt de metalls "Hip Horns Brass Collective", una formació que ha arribat en pocs mesos a figurar en el cartell de nombrosos festivals de jazz i música urbana a la península, consolidant així la seva presència en l'escena musical espanyola.
 
Espero que us hagi agradat aquest canvi d’estil, amb una extensió del programa i sense comentar-ne els temes, tot i que els comentaris els podreu trobar al blog amb la resta de la informació.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |