Programa 619: Chris Cheek 5tet, Albert Bover Trio, Pilon - Denson - Blade i Ricardo Pinheiro, dimecres 18 de desembre de 2024.
Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Doncs el programa d’avui tornarà a sortir llarg per la versió completa, la que trobareu al blog i ivoox. I ves per on que el programa gira, més o menys, al voltant d'actuacions fetes al Jamboree com és el cas del trio liderat per l'Albert Bover i disc Albert Bover Trio, "Parisian Affair", amb Yoni Zelnik i Philippe Soirat, de Fresh Sound Records. També vam veure el trio de Romain Pilon, Jeff Denson i Gonzalo del Val, i disc però amb el Brian Blade, "Between Two Worlds", de Ridgeway Records. I també el Chris Cheek va liderar el seu quintet amb Jorge Rossy, Steve Cardenas, David Soler i Jaume Llombart, havent fet concerts posteriors i enregistrat vídeos en el "JazzHall Summer Festival Hamburg" del mateix repertori i projecte anomenat, "Saturday Songs". I en el disc de Ricardo Pinheiro, "Tone Stories" hi ha també el Jordi i el Chris, amb Michael Formanek, també de Fresh Sound, ells però, no havent-lo presentat a la nostra estimada cova-cava.
Començarem doncs amb alguns dels temes que el Chris Cheek Quintet van enregistrar al JazzHall Summer Festival Hamburg els dies 15, 16 i 17 de juliol de 2024, temes que també van sonar al Jamboree on els vam poder veure. I el projecte es diu “Saturday Songs” Enregistrament d'àudio de Wanja Hüffell, mescles d’aùdio de Ken Rich i vídeo de Reiner Damisch. Amb Chris Cheek, saxos tenor i soprano; Steve Cardenas, guitarra elèctrica; David Soler, guitarra pedal steel; Jaume Llombart, baix elèctric i Jordi Rossy, bateria i vibràfon.
I una preciosa balada que van fer, amb uns aires de les Illes Verges va ser la preciosa..
1.7.- Along The Santa Fe Trail (Chris Cheek) 6:35.
Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de tema, preciós per començar el programa d’avui. I aquest tema va ser el penúltim que van tocar al Jamboree, el títol que no la música del tema enregistrada al ja comentat Festival d’Hamburg. Un tema que pels sons de la Pedal Steel Guitar del David, ens situa allà al mig del Pacífic, a la Polinèsia al costat de Paul Gaugin. Una cadència rítmica també molt ben aconseguida, alhora que el tempo, també molt suau. Hem pogut escoltar com l’han començat, a mode de bonica “Intro”, i ja la melodia a càrrec del líder amb el saxo tenor. I per sota, acords de la guitarra de Cardenas, els sons eteris del David amb la Steel en el pont, i l’acompanyament del baix del Jaume, i sons dolços també del vibràfon del Jordi, i ja la primera improvisació del líder al tenor. Preciosa improvisació, melòdica, alhora que passejant-se per l’harmonia. I també David ha improvisat en la B del tema o el pont, i acabant la darrera A, i també d’una meravellosa manera. I esclar que el Jordi s’hi ha afegit amb la precisió que el caracteritza amb el vibràfon, i bonica improvisació en les dues As del tema. I David en el pont, de nou improvisant i d’una delicada manera, la del so d’aquesta guitarra tan especial i ja Chris acabar el tema recuperant la melodia. Quin bonic tema per començar-los a escoltar i nosaltres el programa d’avui.
I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=925Geicp3PY.
 |
| Temes Jamboree |
I recordar-vos que els temes que esteu escoltant els van enregistrar al JazzHall Summer Festival Hamburg en tres dies del passat juliol. I un altre dels temes que van fer al Jamboree és..
2.6.- Up Early (Chris Cheek) 6:23.
Doncs amb aquest tema força tranquilet els hem continuat escoltant i gaudint, quin goig. I el tema l’ha fet el líder Cheek al tenor. Aquí hem escoltat llargament el solo de Cardenas a la guitarra, què bé que l’ha fet. Una improvisació continguda, gens d’escarafalls ni sons estridents, tot molt suau i delicat. I sí que Cheek ha fet un gran solo i de nou al tenor, del qual n’extreu un so força personal i ben temperat. El suport de la base rítmica és ara amb el Jordi a la bateria i sempre el baix elèctric del Jaume. I en David fa sempre sons estratosfèrics, eteris, amb la seva Pedal Steel Guitar quan no fa solos, que n’ha fet un, després del líder al saxo tenor. I aquesta guitarra típicament americana no és usada gaire en el món no anglosaxó, però en David se l’ha fet seva, ell, únic músic que la toca a la península amb una grandíssima dignitat. I el solo que ha fet ha estat reeixit, mesurat, contingut també, com és aquest tema. Un tema de Cris Cheek força interessa. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=8Z9XcV9xGn8.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 31 de gener de 2025 que tindrem al Bernard Van Rossum Quartet una setmana després de la Festa Major d’Hivern organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Bon Nadal per a tothom i Bon Any Nou.
I ja els acabarem d’escoltar amb el vital tema amb el qual van acabar el concert al Jamboree i anomenat...
3.8.- Ginger Something (Chris Cheek) 5:35.
I amb aquest tema van acabar el concert al Jamboree, el d’un quintet que inaugurà la gira precisament a la nostra estimada cova-cava. Els temes van anar sonant millor i millor a mida que els tocaven, i els que heu escoltat, ja sonaven la mar de bé després d’haver-los rodat, i per això Cris Cheek va decidir enregistrar-los amb bon so i vídeo, aconseguint un treball final d’una gran qualitat, coses que podreu constatar clicant als enllaços de cada vídeo. Aquest tema ha estat força potent, amb una secció rítmica potent amb el Jordi a la bateria i el Jaume al baix elèctric, marcant força bé el ritme amb la melodia feta pel líder Cheek. Solos n’hem escoltat també, com el primer del líder i de nou al saxo tenor. Ens ha impressionat força la seva capacitat creativa, la seva manera d’interpretar-ne l’harmonia, el seu potent so. I sempre, sempre en David de fons amb els sons de la seva Steel. I ves que en Cardenas ha seguit al líder i de nou amb un solo brutal, amb un fraseig força elegant, sonoritat fosca, en aquests concerts, el de la seva guitarra Fender Telecaster sense passar per cap efecte. I de nou el tema amb ritme matxucat sobretot pel Jordi a la bateria, acabant-lo magistralment i així ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Chris, Steve, David, Jaume i Jordi.
I aquest és l’enllaç al vídeo d’aquest tema:
https://www.youtube.com/watch?v=ndr62osKfSE
I seguim ara amb el disc Albert Bover Trio, "Parisian Affair" publicat per FSR 5132 aquest 2024. Enregistrat per Julien Bassères a Studio de Meudon, França, 19 de gener de 2023. Mesclat per Sergi Felipe. Masteritzat per Pieter De Wagter a EQUUS, Bèlgica. Produït per Albert Bover. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació sonora és © 2024 de Fresh Sound Records, per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Amb Albert Bover, piano; Yoni Zelnik, contrabaix; Philippe Soirat, bateria.
I aquest és un projecte generós amb 11 temes, 7 dels quals són de l’Albert. Els altres quatre són de Sam Rivers, Michael Leonard, Manning Sherwin i Wayne Shorter.
I el mateix Albert Bover explica llargament vicissituds relacionades amb la seva vida i miracles, i tot al voltant del disc i acompanyants.
Passo, he passat la major part de la meva vida on vaig néixer, a Barcelona. Vaig aprendre a tocar jazz principalment a Barcelona i Nova York, on vaig viure una temporada, i després vaig seguir visitant sovint per seguir fent classes magistrals amb grans professors de clàssica i jazz, com Sophia Rosoff, Fred Hersch, Barry Harris, Jaki Byard, Sal Mosca i altres en aquest darrer període de la meva vida. El jazz per a mi és música urbana, la música de les grans ciutats amb gent que ve de molts llocs diferents, amb un gran respecte a la comunitat afroamericana que sempre ha estat la part més important d'aquesta tradició i estil. Recordo haver sentit aquella energia a Nova York que em fa entendre el PER QUÈ toquem aquesta música, no només com o què toquem. I això també ho he viscut vivint a París, des de l'any 2019, que m'atreviria a dir que no hi ha falta de respecte cap a altres ciutats i comunitats importants, car, és la primera capital d'aquesta música a Europa.
I el disc té tres precioses balades com són “Wednesday” de l’Albert, “Why Did I Choose You” de Michael Leonard, “A Nigthtingale Sang on Berkeley Square” de Manning Sherwin. I la seva, dedicada a la seva filla “Song for Maia”, té un pèl més de tempo. I ja els escoltarem en aquest tema...
4.10.- Song for Maia (Albert Bover) 5:49.
I què bonic aquest tema de l’Albert, a tot vals, com una mena de “Waltz for Debby” que Bill Evans li va dedicar a les seva petita neboda Debby Evans de 3 anys. I el tema té diferents trams musicals com són primer el de la “Intro”, posterior melodia feta per l’Albert i acompanyants, i primera improvisació feta per ell mateix. La consistència del tema, el Swing, el tempo “mèdium up”, tot plegat se’ns emporta vers el paradís. I el tema ha començat suau, però s’ha anat estirant d’energies, agafant cada vegada més trempera, i sobretot aconseguida en la improvisació inversemblant de l’Albert al piano. Què podem dir que no sapigueu de la seva mestria. És un dels grans del piano Jazz del país, sinó el que més ho és. La seva velocitat de digitació, el seu “pianíssim” és d’una qualitat de totes i tots reconeguda. Gran solo que ens ha fet. Per descomptat que els dos acompanyants han brillat abastament tot i acompanyant-lo i més encara el baixista Yoni Zelnik que ens ha clavat una magnífica improvisació. Pulsió rítmica, discurs amb contingut melòdic també tot i anant amunt i avall pel mànec de la seva Berra. I el tema l’acaben amb una mena de “Vamp” on de nou l’Albert s’ha esplaiat una bona estona improvisant per ja arribar al final d’aquest preciós tema dedicat a la filla d’ells dos, de l’Alba i d’ell, la Maia.
Després de tot aquest temps, tenint l'oportunitat de tocar una mica a l'escena del jazz a París, vaig pensar que era el moment de fer un disc de trio amb grans intèrprets de jazz francesos. Vaig conèixer als anys 90 a Philippe Soirat, encara un dels millors bateristes de l'escena del jazz francès, tocant i gravant amb Carlos Barreto, un gran baixista portuguès. Vaig conèixer el gran baixista Yoni Zelnik més recentment en una sessió a l'estudi de Philippe i vaig gaudir molt de la seva musicalitat i vaig pensar que tots tres sonàvem molt bé junts. Així que vam anar a l'estudi Meudon a gravar el 19 de gener de 2023. A l'estudi em van donar l'opció d'escollir entre dos pianos de cua, un Steinway i un Fazioli. Sense ni tan sols anar a provar-los, vaig dir que tocaria l’Steinway. Encara penso que Steinway i els vells Bechstein i Blütner són els millors pianos del segle XX.
Sí que hi ha temes magnífics com el dedicat a Gorka Benítez, “Like Gorka”, com el “Like Sonny” de Coltrane, sí. També és maco el primer track i tema propi del líder “Douce Amertume”. Aquest, “Sol en Vigo” i “O Castro”, són les tres, composicions al voltant de Galicia. I si hi ha un Blues, vaig i el poso i més encara el seu i dedicat a Monk..
5.6.- Blues for Monk (Albert Bover) 5:07.
I ves quin altre gran tema de l’Albert i ara a tot Blues, i dedicat a Monk i per això sonen les notes del seu “Misterioso”, què bé, quin detall. I després de la curteta melodia d’aquest “Blues for Monk” ell mateix s’ha posat a volar improvisant i nosaltres que hem volat amb ell. De quina manera l’ha desenvolupat, amb quina mestria, amb quin Swing més impressionant, amb quin llenguatge més brillant. I de nou el baixista Zelnik ens ha meravellat per la seva subtil contundència, presència, pulsió rítmica i fraseig. So profund i afinació acurada, i exquisidesa interpretativa, la d’ell, la de l’Albert, per descomptat però també per la tasca del baterista i seu amic, en Philippe Soirat que tot just al final del tema ha fet uns “vuits” compassos improvisant amb el líder, i ja recuperar les notes del quasi “Misterioso” de Monk i acabar el tema. Un Blues atípic de 24 compassos, crec, i de la forma AABACA cadascuna de quatre compassos.
Vull donar les gràcies a Julien Baseres, el tècnic de so, per ser tan professional. També vull donar les gràcies a Jordi Pujol per creure i donar suport a aquest projecte. El meu primer disc de trio, “Esmuc Blues”, també va ser a Fresh Sound, amb Chris Higgins i Jordi Rossy, i abans en molts discos com a sideman o en duo amb el baixista Horacio Fumero.
Els meus originals van ser compostos majoritàriament dos mesos abans al Conservatori El Castro de Vigo, per això dos títols són: “O Castro” i “Sol a Vigo”, aquest darrer, un tema complicat; així que tinc aquest nom a una composició original a 7/4. La gravació va anar molt bé. Abans vam assajar dues vegades quines cançons volia tocar, una barreja d'originals i estàndards no tan tocats. No vam fer gaire més de dues preses majoritàriament. l fins i tot només una d'un tema gràcies al gran talent musical de Yoni i Philippe al qual estic molt agraït. Després de no editar gaire, potser vam reunir diferents seccions de les dues versions d'una melodia, però no vam tocar ni una nota, perquè aleshores a mi el producte no sonaria natural sinó massa fabricat. Aquest és el meu so, com toco, "errors o no". Vull que sigui el més honest possible sobre el meu toc en aquell moment, perquè, com va dir tan bé Paul Bley, una gravació és com una foto on toqueu en aquell moment.
I ja per acabar d’escoltar-los ho podríem fer en un dels temes vitals, el de Wayne Shorter i anomenat “Pinnocchio”, on fan una magnífica interpretació, però ho farem amb un altre original seu també vital, tot i que no tant, anomenat..
6.4.- Cyclic Episode (Albert Bover) 4:15.
I amb quin brutal tema els hem acabat d’escoltar. I és que la capacitat de compondre de l’Albert és impressionat. En aquest tema ens han deixat bocabadats per les seves interpretacions a tempo viu i Swing emprat. La melodia del tema l’hem copsat sí, però ben aviat ha desaparegut deixant pas a la inversemblant improvisació de l’Albert al piano. Velocitat de digitació anant amunt i avall del teclat amb una precisió magistral. Digitació prístina i pura, llenguatge jazzístic de primer nivell, tècnica, la que vulgueu, alhora que bon gust musical. Fraseig bopper i Swing brutal gràcies al contrabaix i “Walking” de Zelnik. I ves per on que després del solo del líder, el baterista Soirat ha fet el seu i de quina manera més impressionant que l’ha fet. Contundent, sí. Redobles a dojo i de nou fent uns “vuits” compassos compartint la improvisació amb l’Albert per ja ell recuperar el motiu principal i acabar el tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Albert Bover, Yoni Zelnik, Philippe Soirat.
També vull agrair la mescla de Sergi Felipe a Underpool Studio de Esplugues de Llobregat, Barcelona, músic i tècnic de so. Després d'això vam tenir l'oportunitat de presentar aquesta música un parell de vegades. Una vegada al Jamboree Jazz Club el febrer de 2023 amb gran èxit, i al Cafe Laurent de París el desembre de 2024. M'alegro que finalment aquesta sessió d'enregistrament estigui disponible per a altres persones per escoltar-la, car tocar aquesta música em motiva cada cop més per seguir cada dia estudiant i practicant per ser un millor músic i ser més capaç de comunicar com em sento a cada moment fent aquesta música.
Gràcies a l'Alba, per compartir aquest viatge vital amb mi durant tots aquests anys, i a la Maia, la nostra filla parisenca, que ara té quatre anys, inspiració de la meva "Cançó per a Maia" original. I gràcies a tota la gent que hi ha per escoltar, organitzar música en directe, ajudar a mantenir viu el jazz. —Albert Bover.
I seguiré amb els projectes del programa, i ara amb el del trio de Romain Pilon, Jeff Denson i Brian Blade, "Between Two Worlds", publicat el 2019 per Ridgeway Records. I ells tres toquen Romain Pilon, guitarra; Jeff Denson, contrabaix i Brian Blade, bateria.
I el disc té 10 temes, i ves per on que 5 són de Pilon i 5 de Denson; en té tres que són unes exquisides balades, com la que titula el disc “Between Two Worlds”. També és així de bonica “Song of a Solitary Crow” com també “Nostalgic Farewell”, totes tres de Denson. Però els escoltarem un pèl més vius en el tema també compost per ell i anomenat..
7.8.- Lost and Found (Jeff Denson) 6:03.
I quin tema més maco i amb quin delicat Swing l’han fet ells tres, gràcies esclar al “Walking” del baixista i compositor Denson, que ves per on va ser qui em va lliurar aquest disc al Jamboree el passat 26 de novembre, no fa pas gaire, no. Un “Lost and Found” que ha començat amb una “Intro” amb els darrers compassos i ja esbrinar la melodia a càrrec del guitarrista resident a París, Romain Pilon. Aquest guitarrista amb aquest so tan fosc toca una guitarra de mitja caixa que no és cap Gibson, no, guitarra de Luthier personalitzada, sembla ben bé. I ves per on que Pilon té com a baixista en d’altres projectes al que hem escoltat a l’Albert Bover Trio, en Yoni Zelnik. I després de les notes profundes del baixista Denson, melodia del guitarrista i ja la seva inversemblant improvisació. El Swing gràcies al “Walking” del baixista es percep abastament en la improvisació del guitarrista. Llenguatge jazzísitc, fraseig, sons del passat reconvertits al present, ell que ha begut de les fonts dels més mestres en això de la guitarra de Jazz, i per això l’hem escoltat amb tota la “Tradició” del Jazz. Un gran solo del compositor posterior, ens ha copsat força, i encara els recordem a tots dos al Jamboree executant les seves improvisacions. So profund de Denson, pulsió, llenguatge, melodia, que també n’hi ha d’haver. I de nou la melodia a càrrec del guitarrista i ja per acabar aquest magnífic tema del baixista Jeff Denson ideal per començar-los a escoltar.
I hi ha temes magnífics com són “En Trois Temps”, “Genération” i “Madrid”, tots tres de Pilon. I els escoltarem en el primer track també compost pel guitarrista Pilon i tema anomenat...
8.1.- Sucré (Romain Pilon) 7:30.
I aquest tema de Pilon ha tingut diversos i diferents moments, primer amb la melodia i encara tot molt calmat, parlant d’intensitats sonores. I tot i que es percep un tempo prou ràpid, encara no l’han desenvolupat. Els primers moments han estat continguts, fins i tot en la improvisació del líder. Tot i això, de mica en mica tot es va estirant. El baterista Brian Blade, un dels màsters mundials en això de la bateria, no ha parat d’improvisar darrera dels seus companys, i tot plegat va agafant embranzida. També el baixista fa de les seves fent línies que semblen més solistes que acompanyants. El ritme és així com trencat, sobretot en la part de la melodia. En els primers moments del solo del guitarrista, tot és molt delicat, tot és força contingut. El seu so fosc, el seu fraseig, de mica en mica tot va tirant. No hi ha clars moments de Swing en aquest tema, que per això Blade fa el que fa amb la bateria. Pilon a la guitarra ens ha tornat a meravellar, ell que segueix l’estela de la guitarra moderna també amb aires de Kurt Rosenwinkel, sense oblidar la “tradició”. Llarg i molt reeixit solo del guitarrista. I la recuperació del tema ens ha apropat al final d’aquest tema de Romain Pilon, amb un fons de solo del baterista Blade impressionant.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
9.6.- Listen Up (Jeff Denson) 6:28.
I quin tros de tema acabem d’escoltar, iniciat amb un solo de bateria impressionant de l’increïble Brian Blade, màsters de màsters, del qual ja en necessitàvem una intervenció solista de les seves. I després, aparèixer la melodia a càrrec del duet de guitarra i contrabaix conjuntament amb el baterista, tots tres a mode de diàleg a tres força interessant. Una melodia força entremaliada que han fet a duet els dos de les cordes. I ja ben aviat les improvisacions, i la primera i de nou inversemblant ha estat la del guitarrista parisenc Pilon. Un “Walking” del baixista impressionant ha fet que el Swing fos increïble, per vital, i mentre, les línies del solista, i al final amb arpegis i un “break” que ha deixat pas al solo del compositor i baixista americà, de Califòrnia. De nou s’ha esplaiat la mar de bé improvisant de màster, i amb un fons sonor força delicat, car ni el guitarrista ni el baterista han sonat forts, ans al contrari. I els arpegis del guitarrista han donat pas a la melodia a tres, diàleg a tres o sigui triàleg en un tema molt interessant. Gran tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Romain Pilon, Jeff Denson i Brian Blade.
I acabarem el programa amb el disc de Ricardo Pinheiro, “Tone Stories” publicat per Fresh Sound Records aquest 2024 i FSR 5131. Enregistrat per André Fernandes als Timbuktu Studios, Lisboa, Portugal, juny de 2023, dissenyat, mesclat i masteritzat per ell mateix. Notes de folre: Ricardo Pinheiro i David Liebman. Produït per Ricardo Pinheiro. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquest enregistrament sonor és © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Amb Ricardo Pinheiro (guitarra), Chris Cheek (soprano i saxo tenor), Michael Formanek (contrabaix), Jorge Rossy (bateria).
I aquest és un disc amb tot d’estàndards de Jazz magnífics, on també hi ha precioses balades com són ara: “The Peacocks”, de Jimmy Rowles; “Blame It on My Youth” d’Oscar Levant, aquest no gaire conegut. També ho és la magnífica “If You Could See Me Know” del gran Tadd Dameron. I amb una mica més de tempo i delicat Swing hi ha el preciós tema de Victor Young que serà el primer que escoltarem i anomenat...
10.5.- Weaver of Dreams (Victor Young) 4:37.
I ves per on que el gran Kenny Burrell va fer un àlbum titulat així i el va enregistrar el 1960 i 1961 publicat per Columbia. També Ben Riley en té un així titulat, aquest però del 1963, tema de Young que Nat King Cole va enregistrar el setembre de 1951 i que Bing Crosby va primer publicar el novembre del mateix any.
Una meravella de tema a mig tempo iniciat pel contrabaix de Michael Formanek, ell havent-ne fet tota la melodia, què maco. Ja Chris s’ha posat a improvisar amb el saxo tenor, fent-ho amb una gran delicadesa, so dolç i millor llenguatge jazzísitc. I què bé tancar el cicle del programa amb ell, car l’hem començat amb el seu quintet. I hem gaudit força amb el solo del guitarrista portuguès i líder del grup, Ricardo Pinheiro, el qual ens ha agradat força. Un so més net que els anteriors que tampoc ens sona a cap Gibson pel so clar i sense cap efecte electrònic afegit. Ricardo ha fet tasques d’acompanyant mentre Cheek improvisà, com també ha fet aquesta labor el nostre estimat Jordi Rossy el qual conjuntament amb el baixista Formanek han porta un tempo clavat i Swing magnífic pel “Walking” del baixista. I després del solo del líder, de nou la molt bonica melodia que interpretaren tants i tants músics entre els quals Sonny Rollins en el seu disc del 21 de febrer de 1959 enregistrat en directe a Holanda al Singerzaal.
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I hi ha grans temes com aquest “When You Wish Upon a Star” de Leigh Harline amb un delicat Swing. I ves per on que dels 10 temes, 5 són vitals de tempo i a tot Swing com són el “Soul Eyes” de Mal Waldron amb en Cheek al saxo soprano i ja força vital;?”, però els escoltarem en el de l’Elmo Hope, anomenat..
11.2.- De Dah (Elmo Hope) 4:29.
I quin tros de tema que acabem d’escoltar. I ves per on que Elmo Hope el va fer el 1961. 'De-Dah' d'Elmo Hope és del seu àlbum de 1962 "Here's Hope". Va gravar amb Clifford Brown, John Coltrane, Sonny Rollins i Jackie McLean, però no va ser massa celebrat ni reconegut. Les composicions de Hope són un bon exemple de les Formes Avançades de la Tonalitat Destinacional.
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I hi ha grans temes com aquest “When You Wish Upon a Star” de Leigh Harline amb un delicat Swing. I ves per on que dels 10 temes, 5 són vitals de tempo i a tot Swing com són el “Soul Eyes” de Mal Waldron amb en Cheek al saxo soprano i ja força vital;?”, però els escoltarem en el de l’Elmo Hope, anomenat..
11.2.- De Dah (Elmo Hope) 4:29.
I quin tros de tema que acabem d’escoltar. I ves per on que Elmo Hope el va fer el 1961. 'De-Dah' d'Elmo Hope és del seu àlbum de 1962 "Here's Hope". Va gravar amb Clifford Brown, John Coltrane, Sonny Rollins i Jackie McLean, però no va ser massa celebrat ni reconegut. Les composicions de Hope són un bon exemple de les Formes Avançades de la Tonalitat Destinacional.
I el tema ja comença amb la melodia a duet de saxo tenor i guitarra, per ja aparèixer la primera i llarga improvisació a càrrec de Rossy a la bateria, ell, sempre tan subtil. I sí que el Swing l’hem tingut en el solo del líder Pinheiro a la guitarra, el qual ens ha demostrat el seu gran nivell solista, com a tècnic, com a creatiu i inventiu. So net, precisió en la digitació i fraseig i llenguatge jazzístic de primer nivell. Però si a més a més tot plegat té un bon gust musical, doncs que la música entra molt millor. També Chris l’ha seguit amb igual mestria i seguint amb el Swing gràcies als dos de la base rítmica, el baixista Formanek i el seu “Walking” i els copets a caixa i plats de l’estimat Jordi Rossy. Cheek és també un dels puntals del Jazz al saxo tenor com són Mark Turner i Joshua Redman. Ell ha fet també un llarg solo on ha demostrat les seves qualitats interpretatives, que en són moltes, i ja recuperar la melodia, amb el ritme trencat en les As i Swing en la B del tema. Brutal tema d’Elmo Hope.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
I també hi ha temes vitals com són el de l’l’Ornette Coleman, “When Will the Blues Leave”, on Jordi Rossy fa un llarg solo tot just després de la curta melodia del tema.
I els acabarem d’escoltar en dos temes seguits, i nosaltres el programa d’avui...
12.1.10.- There Is No Greater Love (Isham Jones) 3:44.
12.2.4.- Fried Bananas (Dexter Gordon) 3:39.
I què bé acabar el programa amb aquests dos temes seguits, dos temes magnífics encabits en Jazz American Song Book, i si el primer hi va entrar primer és perquè Jones el va compondre més aviat, car és del 1936 i el va publicar ell amb l’orquestra de Woody Herman el mateix any. És un tema, com tots, que es pot interpretar a un tempo més tranquilet. El tempo emprat pel líder és vital i amb un Swing brutal i per això el “Walking” de Formanek i els copets delicats a la bateria que ha fet l’estimat Jordi. Després de la melodia feta pel líder a la guitarra, compartida amb el saxo tenor Cris Cheek, les dues As, la B la fa també el líder i la darrera A de nou Cris. Ell ha estat qui primer ha improvisat, i de nou amb gran tècnica, so preciós, recorregut pels més greus, fraseig lligat i bon gust. D’això també n’ha tingut el líder en el seu solo a la guitarra, alhora que gran demostració de com es passa per l’harmonia d’un tema i ell ho ha fet amb total solvència.
I el “Fried Bananas”, Dexter Gordon el va incloure en el disc del 1969 publicat per Prestige, després de quasi una dècada sense enregistrar-ne cap. L’acompanyaren Barry Harris, Buster Williams i Albert Heath. I els nostres herois l’han interpretat a un tempo impressionant, com també havia fet el gran Desideri. La melodia es va fer ràpidament famosa, també per ser un tan entremaliada i tocada a aquest tempo ràpid. I ves per on que després d’escoltar-la interpretada a duet de saxo i guitarra, ells dos s’han posat a improvisar a mode de pregunta-resposta en una llarga demostració de tècnica i bon gust. Després han estat els altres dos els que han fet el duet solista a mode de pregunta i resposta, ells que han estat Formanek i Rossy,brutals tots dos, brutals tots quatre, i tema de nou per acabar-lo i nosaltres deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Ricardo Pinheiro, Chris Cheek, Michael Formanek , Jorge Rossy. I amb aquest tema ja he acabat el programa d’avui, llarg en la versió completa que ja sabeu podeu trobar al blos i a l’ivoox del programa, que per cert, com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
