Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ves per on que aquest programa és un homenatge
a Jordi Bonell, un dels més grans
guitarristes de l’Univers, que ens
va deixar la setmana passada amb només 66 anys. Nascut a Barcelona el 1958 i traspassat el 2024 a Caldes d’Estrach. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bonell_i_Deià.
És per això que l’escoltarem, a ell i a Jordi Farrés en els quatre darrers
temes que van fer. Recordeu que els quatre primers ja van sonar en el Programa 580. No per Abrera...També
podrem escoltar el nou treball discogràfic de David Sancho, “Mind in Progress” i el darrer CD de Gonzalo del Val, “Lamentos Mestizos”.
El programa tindrà un caire molt càlid, musicalment parlant, coses que totes i
tots de ben segur enteneu.
I començaré el programa amb els quatre temes de Jordi Bonell – Jordi Farrés, anomenats
“Papallona”, “Gratitude”, “Federicu” i “Carousel”. Dir-vos que fa quatre dies
van treure un CD amb els vuit temes que van fer, disc anomenat “Música Cordis”. Els quatre primers ja
posats aquí, al Programa 580 i amb
l’enllaç que us posaré al blog:
https://jazzclubdenit.blogspot.com/2024/01/programa-580-j-bonell-jfarres-m-tuset-j.html i ara amb els quatre darrers, i dir-vos que
tots quatre són composicions de Farrés. Enregistrats a Moojal Records. Mix & Mastering: Aniol Bestit. Artworks, portades dels singles d’Alba Colls. I els començarem escoltant
amb els dos més curtets seguits, resultant ser el primer i darrer del
compacte...
1.1.1.- Papallona’s Overture (Jordi Farrés)
2:32.
1.2.8.- Carousel Epilogue (Jordi Farrés) 2:16.
I haureu notat que l’emoció ens omple l’ànima i
el cor. Els delicats sons d’aquestes guitarres, d’aquests dos guitarristes
excelsos, més un que l’altre car ell ja està al cel, han començat a
acaronar-nos ja des de les primeres notes. Aquests dos temes van ser un diàleg
entre ells dos, cançons boniques sense solos, diàleg de melodies, diàleg de
sentiments, i ara ja amb tots els nostres entremig. El primer tema va ser el
darrer que van gravar, amb un Bonell
ja molt bastant fotut per la malaltia que el deixà sense pulmons, més o menys.
La seva generositat, la seva gran humanitat va fer possible que finalment totes
i tots nosaltres puguem gaudir amb aquesta música Zelestial. Les melodies dels
dos temes les va fer l’amic Farrés, i
s’ha de dir que són precioses. El “Carousel Epilogue té un puntet més de tempo,
i en els dos temes escoltem el contrapunt de Bonell per sota la melodia de Farrés.
I sí que això passa a l’inici de cada tema, però sobretot després del primer
tema, hem escoltat la subtilesa de l’estimat Jordi Bonell omplint molt més l’espai musical amb unes frases
magistrals i delicades. Preciosos temes per començar el programa d’avui que
li dedico a ell, i que al cel sigui.
I com jo, vam ser moltes i molts que vam anar a
acomiadar-lo al Tanatori Sancho de Avila
el divendres passat. I Queca Hosta
va fer de mestre de cerimònies però hi va haver una companya que va llegir el
que Pere Pons havia escrit a La Vanguardia i ens havia compartit a
tots els seus amics del Facebook, i el
primer dels tres paràgrafs diu així...
Jordi
Bonell
és la màxima expressió de l'home que mai hi va ser però que, no obstant, ha deixat
empremta indeleble en tots els successos sonors esdevinguts per aquestes
latituds en els últims cinquanta anys -del jazz al pop, passant pel flamenc i
la cançó de autor-. Ha estat, entre tots, el més transversal, el més brillant,
el més zelestial. No hi ha hagut guitarra més noble, elegant i callada a la faç
del jazz mediterrani que la que ha calçat el bo de Bonell amb la discreció i la serenitat per bandera. D'acords
càlids, fraseig breu i punteig de màxima precisió, el seu so li concedeix una
identitat pròpia entre allò eteri i allò orgànic. De les seves cordes emana la
llum del crepuscle, aquest sol que borbolla a les aigües del blau marí mentre
s'amaga a l'horitzó del seu Maresme
adoptiu.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguirem escoltant-los en el tema...
2.5.- Gratitude (Jordi Farrés) 9:19.
I sí que ha estat de nou una delícia
escoltar-los a tots dos, i ara amb aquest llarg tema de més de 9 minuts. I els
primers i subtils arpegis els va fer Bonell
amb la seva magistral delicadesa per ja aparèixer la melodia a càrrec de Farrés. I ell de nou ens ha corprès per
la seva profunditat de missatge melòdic. Gratitud els hi hem de tenir a tots
dos per aquestes delicadeses musicals, carregades de sentiment, i més encara
per Bonell, que ara ja només el
podrem escoltar en els seus discos i seves músiques. Farrés ha fet la primera improvisació quasi sense solució de
continuïtat, enllaçant-la amb la melodia inicial, resultant tot plegat d’una
gran bellesa melòdica. Un solo consistent, ple d’emoció, ple de calidesa, ple
de respecte que ell li professà tota la vida, al músic, a la persona, a Jordi Bonell. I diria que el final de Farrés hi va arribant amb una nota aguda allà dalt de tot, repetida
dues vegades. I ja a les seves acaballes del solo del d’Olesa, hem escoltat uns moments on les dues guitarres han dialogat
fent ambdós notes amb un “slide”, crec, per ja aparèixer la guitarra de Bonell solejant amb un pèl més de
punch, i les seves reconeixibles frases, les de la guitarra mediterrània per
excel·lència, amb el so més fosc. Ell, que va ser alumne de Jim Hall, escoltar a John Abercrombis, per parlar només
d’aquests dos consagrats. I ja de nou, la melodia a càrrec del compositor, del
“culpable”, entre cometes ho dic, que tota aquesta música l’hàgim pogut
escoltar, en Jordi Farrés, qui fou
l’inductor per crear i fer tot aquest repertori tan càlid amb ell, amb Jordi Bonell. I sí que al final hem
escoltat els arpegis d’ell, tal i com l’ha començat, acabant-lo amb un acord súper
major.
I el segon paràgraf diu...
La seva música comporta una intrínseca
malenconia plena de vitalitat, com un capvespre que podria semblar perpetu si
no fos perquè és el preludi de la nit que l'allotja. És evocació, és somni i
pur prodigi, perquè ningú com ell té entre els seus dits la capacitat de
congregar a l'uníson la talla de mestres com Jim Hall, John Abercrombie, Manolo Bolau o Sean Levitt, per citar-ne només uns quants. Bé en saben els Serrat, Auserón, Gato Pérez, Moncho i Mariola que tant li deuen. Com tots
aquells a qui ell sempre ha donat sense demanar res a canvi.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema,
preciós, com són tots els d’aquest compacte, amb un punt de boleret, jo diria....
3.6.- Federicu (Jordi Farrés) 8:49.
I aquí ens han transportat encara més enllà de
les emocions. De nou la melodia composta per Farrés la trobo d’una tendresa superlativa. Ell mateix n’ha encetat
les improvisacions, i igualment com en els temes anteriors, ens ha trencat el
cor. També ho ha fet la seva improvisació, car ha estat també molt sublim. I Bonell ha fet el segon solo, el d’un
músic zelestial i per tant amb una música totalment aèria. Acabant el tema amb
la melodia a càrrec de Farrés, tal i
com l’han començat, i de quina manera més subtil l’han acabat, car, tot i que
ha estat de cop, no ha estat abrupta la
seva finalització. Ells dos han demostrat en aquest disc “Música Cordis” que es van compenetrar la mar de bé, coses de la
seva llarga amistat i admiració mútua. I el final del solo de Farrés el fa amb dues notes amb
harmònics octavades i mutejades, quina finor, noi. I la guitarra de Bonell ha aparegut tot seguit amb un so
més fosc, tot i que no massa, i a vegades metàl·lic. Els seus arpegis volàtils
són majestuosos, com les seves notes del registre baix, sòlides alhora que
fresques. Hi ha moments que podríem imaginar estar-nos a les “illes verges”,
per la pau que les seves músiques ens transmeten, alhora que joia i felicitat.
Gràcies Jordi Farrés, gràcies
infinites per tot, estimat Jordi Bonell.
I Pere
Pons acabà el seu preciós text d’aquesta manera.....
I ara se'ns ha anat prematurament amb el mateix
sigil amb què va existir. Al voltant de la mitjanit. Amb el primer fred en
caure el sol i l'últim alè d'aquesta respiració assistida que el va apartar de
la vida pública i ens va deixar orfes d'aquella humanitat immensa que
transmetia a les cordes. Tot i això, el seu sol resol tenia la força i
l'impacte de mil huracans. A les proves em va remetre amb la seva empremta
darrera en aquesta joia del seu germà Benavent
que ja per si mateix justificava el títol de l'obra -Belle solitude-; la seva rúbrica poètica als imprescindibles Ajuares de la indispensable Mariola Membrives -quatre ep's que són
el goig màxim de l'excel·lència acústica-; la seva sensibilitat extrema amb
aquest disc inesperat, “Musica Cordis”,
que només fa uns dies m'arribava de mans de Jordi Farrés i que ara es converteix en el testimoni pòstum de la
seva grandesa. Un tresor absolut. Com si fos la seva darrera voluntat que la
música tingués l'última paraula. Moltes gràcies Pere.
I una de les coses que em va dir Jordi Farrés contestant-me les
preguntes que li vaig fer, va ser això. “El disc complet es diu "Musica Cordis". Està en
llatí i vol dir música del cor, o música des del cor. Va ser idea del Bonell a l'últim moment.... En aquesta
música hi hem deixat l'ànima”....per descomptat que sí!
I després d’aquestes delicioses músiques,
zelestials músiques, ja sempre més el tindrem al nostre cor, (que ja el
teníem), ara d’una altre manera. I esclar, que si us plau, mireu d’aconseguir
aquest darrer CD “Música Cordis”.
I el següent projecte també és així de delicat,
havent-hi però modernitats diverses, les que ha parit en David Sancho en el seu
darrer CD, “Mind in Progress”.
Enregistrat per Shayan Fathi el
gener de 2024 i mesclat per ell mateix a Camaleon
Studio, Madrid. Amb David Sancho,
piano, teclats, sintetitzadors; Jesús Caparrós, baix elèctric, guitarra
(#1,10,1); Borja Barrueta, bateria i percusions; Marta Mansilla, flauta
(#4,5,8); Amara Ríos, violí (#4,5,8); Miguel Benito, bateria (#10); Artes veu
(#2,11) i Maria Toro, veu (#9). Tots els temes estan compostos i arranjats
per David Sancho.
I aquest projecte és força generós car hi ha 11
temes, alguns superant els 7 minuts, tot i havent-n’hi de curtets, i el més de
2m13s és el preciós “Para Karlos”, interpretat a piano solo. I un altre de
curtet és el “Bosco” amb un puntet de Funk i la veu de Maria. I n’hi ha de força macos i molt delicats com és el “Mathias”,
ja amb més de 7 minuts i només a trio, sense acompanyants. Però els escoltarem
en el bonic tema on Marta toca la
flauta i Amara el violí i
anomenat....
4.8.- Someone is Gone (David Sancho) 4:37.
I ja heu comprovat que seguim el tarannà delicat
dels temes inicials, havent canviat però la part instrumental. Jo diria que ha
estat el mateix David Sancho el que
l’ha iniciat amb la seva veu, fent duet de melodia amb el baix de Caparrós i arpegis amb el piano. El
líder n’ha iniciat les improvisacions amb el piano, i ens ha sorprès la seva bella
interpretació i melodies creades. Arpegis delicats al bell mig del tema han
deixat pas a la flauta de Marta Mansilla,
on també el tema ha agafat més potència sonora i presència rítmica, mantenint
però el tempo mèdium inicial. Aquesta contundència no ha durat gaire, car ja de
cara el final, Mansilla ha recuperat
el motiu principal baixant tot plegat de sonoritat contundent esdevenint un
final plàcid amb el piano de Sancho, bonic tema per començar-los a
escoltar, i seguint el tarannà delicat del programa d’avui.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I un altre preciós i molt delicat tema és
“Gris”, potser un dels més lents alhora que ple de profunditat. I un tema
sorprenent és la “Intro-Mente en progreso”, amb la veu de Artes a tot delicat Rap. I els podríem escoltar molt tranquilets en
el primer track on Caparrós toca el baix
i la guitarra i anomenat “Progre”, però creixerem de tempo, una mica en una
composició força potent anomenada...
5.5.- Loving Life (David Sancho) 9:09.
I quin tema més sorprenent, sobretot pels canvis
rítmics i de potències sonores, dinàmiques sonores, encabides en ell. Tema
llarg de més de 9 minuts on hem gaudit ara del so del violí d’Amara Rios, ella havent fet una súper
delicada improvisació. I els canvis que us he comentat han estat diversos; el
tema ja ha començat amb un marcatge a càrrec dels acords del líder al
piano/teclat, amb el baix de contrapunt, jo diria, o potser d’un so
sintetitzat. Arpegis del piano, una estona, i ja el motiu principal i rítmic
entretallat, sons de la flauta de Mansilla
amb la melodia, i al final del primer tram, per ja aparèixer la suavitat sonora
amb Amara i el seu excels violí i
seva interpretació, i per descomptat que canvi rítmic. La seva interpretació ha
anat creixent d’intensitat, gràcies també a la presència dels companys,
arribant a un final sublim. De nou un canvi de la mà dels arpegis del pianista,
i de nou altre moguda melòdica i rítmica. Flauta i teclat fan un nou motiu
principal de manera persistent, i de nou un canvi rítmic amb el marcatge del
baterista Barrueta i el baix de Caparrós, ells dos acompanyant al líder
Sancho, ell brillant de nou en la
seva inversemblant improvisació. I com es va “estirant” el tema, 10-n’hi-C. I
ja per arribar al darrer canvi, amb uns moments intensos i repetitius de
teclat, piano i flauta mentre Barrueta
fa un tros de solo a la seva bateria. I tot això amb un crescendo dinàmic
impressionant, arribant al final d’aquest brutal tema, i final delicat amb sons
estratosfèrics. Brutal tema de David
Sancho.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I els podríem acabar d’escoltar amb algun dels
temes vius que el CD també te, sí, com és el “Déjales entrar”, iniciat amb la
bateria de Miguel Benito, però el
programa d’avui és així de moderat tot i intentant seguir l’esperit dels temes
inicials amb la música de Jordi Bonell
i Jordi Farrés. Esclar que és molt
difícil igualar tanta tendresa, tot i que ho he intentat cercant músiques
afins...però vaja, crec que me’n vaig sortint i per això proposo que els
escoltem, ja finalment, en el tema que titula el disc i anomenat...
6.4.- Mind in Progress (David Sancho) 7:49.
I sí que
he mantingut un tarannà serè, pel que fa a tempos, i també pels ritmes, amb
aquest tema que titula el disc. M’agrada com David juga amb els motius repetitius i persistents, permetent això
introduir-hi d’altres motius i melodies, i sovint a un tempo dividit del de
l’emprat en la rítmica. I el tema té un primer tram musical, aquest el
persistent, llarg, i amb el motiu principal encabit en ell. El tempo però ja
heu comprovat que és també mèdium. I de nou un canvi, un break ens ha capgirat
el cervell. I sí, perquè la calma ha aparegut amb el so del piano, i
improvisació del líder, que de nou ens ha captivat. Posseïdor d’un pianíssim
elegant, musicalitat bella, arpegis a dojo, brillantor de les notes les més
agudes del registre del seu instrument. Increment també de dinàmica, i de nou
un canvi rítmic, melòdic, de sentiments, ara amb les veus d’alguns d’ells i
elles, i el sorprenent solo i so del sintetitzador del líder, encara amb la
rítmica implicada. I per apropar-nos al final del tema, on de nou ha aparegut
un altre canvi rítmic, i de nou amb el so del sintetitzador, acabant el tema
amb una nota en suspensió. Brutal tema de nou de David Sancho o sigui que felicitats nois David Sancho, Jesús Caparrós, Barrueta, Marta Mansilla, Amara Ríos,
Miguel Benito, Artes i Maria Toro, aquestes dues sense haver-les escoltat.
I ja encarem el final del programa d’avui i per
això canviarem d’estil musical de nou i ara amb les músiques amb aires mexicans
pels companys que van participar en aquest CD de Gonzalo del Val, “Lamentos Mestizos” publicat aquest 2024 per Segell Microscopi i enregistrat al Local Estudi, Girona. Amb Valentina Marentes, veu; Paquito Cruz,
piano; Benjamín García, contrabaix; Luis Giménez, guitarra i Gonzalo del Val, bateria.
I aquest és també un projecte farcit de
delicadeses, amb uns aires melancòlics ideals pel programa d’avui, que té
aquest tarannà per la pèrdua irreparable de Jordi Bonell. Prometo que la setmana vinent ja estaré més animat. I
així és que un dels temes profunds és “Alma de Veracruz” amb un so greu de les
notes de la mà esquerra del piano, i melodia de la dreta, a piano sol. Al final
però, el so de les onades del mar. Un altre amb aquest tarannà és el comença
amb el contrabaix de Ben García i ja
la veu de Valentina, anomenat “Tu
recuerdo y yo” com si fos un ”corrido” però molt delicat de tempo. Però els
escoltarem en un preciós boleret anomenat...
7.7.- Veracruz (Agustín Lara) 4:04.
I quin canvi oi? Seguim però el tarannà delicat
del programa, avui, cosa excepcional per la pèrdua irreparable de Jordi Bonell. Aquest boleret segur que
li hauria agradat molt a ell, que també va acompanyar Gato Pérez, allà pels anys 80s del segle passat. I hem escoltat una
veu molt bonica, la de Valentina
Marentes, i súper ben acompanyada per aquests músics liderats per l’amic Gonzalo del Val a la bateria i
escombretes, on també hi ha el molt bon baixista, mexicà com la cantant, Ben García a qui vam poder veure en
concert al Jamboree amb el mateix del Val. El piano de Cruz també ens ha acaronat amb les
seves notes, acords, servint de fons harmònic per la resta de companys, en un
tema fet a quartet de veu, piano, contrabaix i bateria, ideal per començar-los
a escoltar. Cruz al piano ha fet una
bonica improvisació, tendra, amb notes soltes, i no gaires,per ja aparèixer la
càlida veu de Valentina, i acabar el
tema delicadament amb un “Turn Around” i ella improvisant, molt bonic tema.
Lamentos Mestizos. La cantant d'origen mexicà Valentina Marentes juntament amb el
baterista Gonzalo del Val presenten
un treball inspirat íntegrament en la música d'arrel mexicana. Les fortes
connexions jazzístiques que uneixen els artistes han donat lloc a aquesta
proposta suggeridora i innovadora, que tracta de reformular el “cançoner”
tradicional mexicà des d'una perspectiva oberta i contemporània, fusionant
diferents estils. El projecte està compost per músics de categoria
internacional. Una formació àgil, equilibrada, de sonoritat càlida i sempre
suggeridora. Un vehicle perfecte perquè els músics s'expressin amb gran
comoditat. Música plena de calidesa, intimisme i sensibilitat interpretativa.
"La identitat d’aquest disc es pot
considerar un autoretrat, un relat de vida guiat per la memòria, un viatge a
través dels meus records musicals carregat d’emocions i de nostàlgia. Cada tema
reflecteix una part de la meva història, evocant moments que van marcar la meva
infància, la meva etapa escolar, les festes del meu poble, melodies escoltades
a casa meva i transmeses de generació en generació. Aquest àlbum sorgeix de la
necessitat vital d'expressar aquesta música, on els sons tradicionals de Mèxic s'entrellacen amb arranjaments
contemporanis, creant una connexió profunda amb allò que sóc i amb allò que
sé”. Gonzalo del Val, setembre de
2024.
I els escoltarem en un altre tema d’aquest
preciós CD de Gonzalo i serà el
primer track del disc anomenat...
8.1.- Deja que salga la luna (Jose Alfredo
Jiménez) 6:56.
I ara sí que hem crescut d’energies i ritmes,
tot i que no massa, en un altre tema on els canvis hi ha estat presents. El
Groove hi és, car el tema “camina” força, sobretot després de la primera part
melòdica de la cantant i ja amb la seva improvisació en “Scat”. Per cert, ella
ho ha fet la mar de bé, es noten els seus estudis de música moderna i potser
Jazz que haurà fet ella. I el tema camina per la gestió de Gonzalo a les escombretes quan ella improvisà, i més encara amb les
palmes dels companys en la del pianista Paquito
Cruz que de nou ens ha impressionat gratament, amb uns moments a tot Latin
Jazz, i sempre amb el suport de la resta de companys. I ja de nou Valentina ha recuperat la melodia i ja
han anat encarat el final del tema, i també amb alguns sons de la guitarra de Giménez. I de nou el tema l’han acabat
amb un “pedal” i així el nostre amic Gonzalo
poder fer el seu magistral solo i acabar-lo d’aquella manera que sempre us
dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. I aquests temes
que estem escoltant, son del “cançoner” mexicà revisitats per tots ells i
modernitzats amb aquests magnífics arranjaments.
I un altre tema delicat iniciat a guitarra és el
conegut de Joaquín Sabina, “Por el
bulevar de los sueños rotos”, reinterpretat d’una manera molt lenta, quasi
reconvertint-lo en un altre tema.
I un de
força sorprenent és “Farolito”, iniciat per les timbales picades amb la mà, la
de Gonzalo i el so elèctric d’una
guitarra rockera, la de Luís Giménez
i la veu de Valentina. I el
guitarrista farà un solo preciós a tot preciós Swing i aquest també
l’escoltarem...
9.2.- Farolito (Agustín Lara) 6:07.
I quina altra delícia de tema i aquesta vegada
amb la presència important de la guitarra de Luis Giménez, ell i el Gonzalo
ja d’entrada. I després la bonica veu de Valentina
ja s’hi ha afegit. I què sorprenent la B del tema, amb profusió de redobles,
canvi tonal, rítmic, acords del guitarrista, el que en diem el “Pont” del tema.
I després de recuperar el motiu principal i darrera A d’aquest “Farolito”, hem
gaudit d’allò més amb el solo del guitarrista Luis Giménez. Què bé l’ha fet, amb un so més proper al Jazz-Rock
que al propi del Jazz més clàssic, pel que fa al so dels guitarristes de Jazz.
La improvisació del pianista Paquito
Ruiz sí que ha estat encabida en la tradició del Jazz, amb línies creades
d’una gran bellesa, estil i classe remarcables. Pujades i baixades pel teclat
del seu piano amb gran destresa, i ja amb Valentina
recuperar la bonica melodia encabida en el cançoner mexicà i essència d’aquest
compacte del Gonzalo, gràcies a les
seves visites que ell ha fet a Mèxic
i alumnes mexicans que han fet Màsters al Conservatori
del Liceu com és el baixista Ben
García.
I el tema “Amanecí en tus brazos” comença amb
els redobles delicats amb les mans de Gonzalo
del Val, i amb la veu de Valentina
i ja la música de la guitarra de Giménez
tot plegat molt impressionant també pels redobles de Gonzalo i les notes brillants del piano de Paquito Cruz, tema, el més “contemporani” del disc.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres el 13 de desembre que podrem
gaudir amb l’Ensemble del Mareme amb
Ivó Oller, trompeta; Ayna López, saxo alt;
Gerard Nieto, orgue Hammond i Joan Casares, bateria, organitzat des del Jazz Club la Vicentina i aquesta vegada
amb aportació. Us hi esperem.
I sí que hi ha un parell de temes vitals i un
d’ells és “La martiniana” però els acabarem d’escoltar en el tema més vital, i
nosaltre el programa d’avui que li he volgut dedicar a l’estimat i ja molt
enyorat Jordi Bonell, l’anomenat...
10.8.- Prenda del alma (Pedro J. González) 4:19.
I aquí Gonzalo
ens ha clavat un solo a la bateria, ja d’entrada, d’aquells de traca i
mocador. I quina trempera de tema, l’únic del programa per acabar-lo amb més
energies, car ja sabeu que ha estat més contingut musicalment parlant tot i
recordant amb tristor el traspàs a l’Univers de l’entranyable Jordi Bonell. I aquest tema ha estat
estrictament instrumental i de nou amb la guitarra de Giménez encapçalant la resta de companys, ell que també ha fet la
melodia. Ha seguit també amb una brutal improvisació, i de nou amb el seu so
tan elèctric, tan de Jazz-Rock, i amb un fraseig impressionant i tècnica alhora
que bon gust. També Cruz al piano
ens ha tornat a frapar per la seva desimboltura, creativitat, modernitat i
tècnica. Ells dos han fet una seqüència de preguntes-respostes que ens ha
deixat bocabadats. I sempre, sempre els de la base rítmica, baix i bateria, Ben García amb un “Walking”
impressionant i Swing increïble, i també el de la bateria de Gonzalo, increïbles tots dos
acompanyant la resta, sobretot en el diàleg de guitarrista i pianista. I el
tema ha acabat de la manera que sempre us dic, que en un directe
s’allargassaria segons públic i músics, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar
i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat
tan com a mi, o sigui que felicitats noia i nois, Valentina Marentes, Paquito Cruz, Benjamín García, Luis
Giménez i Gonzalo del Val, bateria.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
