Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I el programa d’avui anirà de músiques, algunes,
escoltades en directe en concert, en diferents espais, com per exemple el que
vam veure fa quatre dies, a l’Auditori
del Conservatori del Liceu, encabit en l’actual Festival de Jazz de Barcelona, el de la virtuosa del clarinet, Anat Cohen, germana del trompetista Avishai Cohen, disc anomenat “Quartetinho”. També vam veure, ja fa
més dies, al gran saxofonista asiàtic resident a Nova York, Kevin Sun, disc dedicat a Charlie Parker, i per això anomenat “<3 Bird”. I vaig poder adquirir el darrer disc, pòstum, de
l’inigualable Wayne Shorter,
“Celebration Volume 1”.
I començarem el programa amb el disc de Anat Cohen, “Quartetinho”. Publicat el
2022 per Anzic Records, gravat per James Farber l’octubre de 2021, mesclat
el maig de 2022 al Sear Sound, NYC.
i masteritzat la mateixa data per Mark
Wilder als Battery Studios, NYC. Amb
Anat Cohen, clarinet i clarinet baix;
Vitor Gonçalves, piano, acordió i Fender Rhodes; Tal Mashiach, contrabaix i
guitarra i James Shipp, vibràfon, percussions, glockenspiel i sintetitzador
analògic. Temes arranjats pel quartet Quartetinho.
Produït per Anat Cohen i Oded Lev-Ari. I aquesta és la pàgina
web d’ella, https://www.anatcohen.com/
on ves per on hi trobareu ja el seu darrer dic, ”Bloom”. I entrant a la pàgina
web de la seva discogràfica, ens han derivat al bandcamp d’Anat Cohen on hi ha tots els seus treballs, inclòs el que avui
escoltarem: https://anatcohen.bandcamp.com/.
I en aquest disc hi ha un dels temes de l’Antonin Dvorak encabit en la Simfonia del Nou món, i anomenat “Going
Home”, del qual ells en fan una versió preciosa, una melodia van tocar en el
directe que van fer al Conservatori del
Liceu, però els escoltarem ja amb un ritme una mica més viu en el tema d’un
dels genials compositors del segle XX, tema anomenat...
1.6.- O Boto (Antonio Carlos Jobim &
Jararaca) 6:25.
I 10-n’hi-do què maco aquest tema de Jobim, encabit en el disc “Urubu” publicat per Warner Records el 1976, amb piano, veu: Antonio Carlos Jobim; Bateria: João
Palma; Contrabaix: Ron Carter; Percussió: Ray Armando. S’ha de dir que en
l’aspecte fonamental de la rítmica, Anat
ha mantingut l’essència del tema original, tot i tenir aquest més moments amb
les percussions i d’altres sonoritats encabides, i parlo del tema original de Jobim, cantant ell a duet amb una
cantant que sembla ser és Miucha. Els
nostres herois l’han començat ja amb el contrabaix marcant el motiu principal
rítmic a partir del qual sorgirà la melodia del tema. Un break molt delicat amb
el piano de Gonçalves, i ja de nou
amb la B del tema, on es percep un canvi tonal. I quin clarinet més agut de la
líder Anat acabant aquesta part del
tema, i ja recuperar la darrera A, en un tema on la seva exposició ha durat
força, i ja quasi cap el final haver pogut escoltar la improvisació magnífica
de la líder i clarinetista. Un preciós tema, amb una senzilla exposició pel que
fa a la part instrumental, a base de baix de Tal Mashiach i percussions
de James Shipp una mica de piano i
el clarinet de la líder. Cap al final hi ha hagut una curteta i bonica improvisació de la líder i tampoc el
podríem situar en l’entorn del Jazz, car, Jobim
també va fer cançons com aquesta encabides en la música folklòrica del Brasil. A mi m’ha agradat força i així els hem pogut escoltar, tema
ideal per començar-los a escoltar.
I aquest disc té 11 preciosos temes, entre els
quals hi ha el primer compost pel vibrafonista James Shipp i anomenat “Baroquen Spirit”, amb uns aires barrocs,
com el títol indica i tocat a tempo slow. També és molt tranquil·let el tema
propi de la líder Cohen anomenat “Canon”. I el segon track és del gran Egberto Gismonti, “Palhaco”, tema que
tot i començar delicadament de mica en mica anirà agafant una determinada
trempera. I un altre de molt bonic és el tema del guitarrista Tal Mashiach, “The Old Guitar”, i també
molt delicat de tempo, ell que també en va fer un al Liceu interpretat amb la guitarra, anomenat “Paco”, encabit en el
següent disc.
I també és així de delicat i del guitarrista l’anomenat “Vivi
& Zaco”. I un altre tema magnífic és l’anomenat...
2.3.- Boa tarde povo (Mª Do Carmo Barbosa de
Melo) 4:38.
I aquest tema el fan entre d’altres la cantant
brasilera Thaïs Morell i títol tan
maco com aquest “Bona tarda, gent”. I què bona l’entrada d’aquest tema, primer
amb les percussions, i de nou amb un motiu principal a càrrec del baixista, Marshiach. I la melodia l’ha feta la
líder Anat Cohen, tot i que a
vegades sembla que hi hagi un altre so, doblant-se amb ella, i també amb uns
canvis i breaks rítmics, on ella ha anat investigant fent la seva improvisació,
i ara sí que el tema respira Jazz per totes bandes. I després del break del
baixista ha aparegut la primera improvisació de Vitor Gonçalves amb el Fender
Rhodes on ens ha mostrat la seva gran classe musical, la d’un músic que
també va tocar l’acordió el dia del concert. I ja ben al final hem escoltat com
ella al clarinet ha fet duet amb el sintetitzador analògic de James Shipp.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I un altre tema propi de l’Anat Cohen, i fins i tot divertit i a tot blues, és l’anomenat..
3.9.- Louisiana (Anat Cohen) 3:30.
I de nou el baix ens dóna l’entrada del tema,
amb la rítmica i tempo implícits. I la líder l’ha acompanyat amb el clarinet, i
en els primers instants només ella i ells fent la melodia, que com totes les
dels Blues, és força curteta tot i que ben aviat s’hi ha anat afegint la resta
de companys. I ella amb el clarinat ens ha tornat a frapar amb la seva
enlluernant improvisació, amb una sonoritat continguda i creativitat la que
vulgueu. Com també al vibràfon, l’increïble James Shipp i també al Conservatori
del Liceu. I com que aquí han improvisat tots, després hem escoltat de nou
al gran pianista brasiler Vitor Gonçalves,
ell amb tot un reguitzell de frases ben trobades encabides en l’univers del
Blues. I també el baixista israelià Tal
Mashiach ha fet la seva tasca solista, en un disc on ell té una gran
importància rítmica, sobretot en els temes on Shipp toca el vibràfon. I al
final la maca melodia d’aquest blues de la líder.
I com a cirereta del pastís i ja sense
comentar-lo, us proposo tornar a la calma tot i escoltant la versió que han fet
ella i ells sobre una cançó de l’Antonín
Dvorak sobre la “Simfonia del nou món”, amb la líder al clarinet baix on
ens clava una increïble improvisació...i tema anomenat...
4.10- Going Home (Antonin Dvorak) 6:51.
I quina delícia de tema i també improvisació de James Shipp al vibràfon ideal tema per
ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Anat Cohen, Vitor Gonçalves, Tal Mashiach i James Shipp.
I seguirem ara fent un salt estilístic important, i també de ritmes, els
quals no seran tan evidents com els dels “Quartetinho”.
I és que estem a punt d’escoltar una primícia musical, la del disc de Wayne Shorter, “Celebration – Volume 1”,
publicat per Blue Note aquest 2024. Enregistrat
en directe el 18 d'octubre de 2014 per Rob
Griffin i Nicolas Poitrenaud al Stockholm Concert Hall, Stockholm Jazz
Festival, Estocolm, Suècia. Re-enregistrat i mesclat per Rob Griffin a AcousTech, Casco Viejo, Panamà. Masteritzat per Harold LaRue a Harold LaRue Mastering, Houston, Texas. Masterització de vinils per
Chris Muth a Taloowa Corporation, Yonkers, NY. Vinil fabricat a Record Technology Inc. (Amèrica del Nord).
Amb Wayne Shorter: saxo tenor i soprano,
Danilo Perez: piano, John Patitucci: contrabaix i Brian Blade: bateria.
Produït per Wayne Shorter i Don Was. I la pàgina web del disc és:
https://store.bluenote.com/products/wayne-shorter-celebration-volume-1.
Però també els podeu adquirir en format vinil en
un doble LP magnific:
https://universalmusiconline.es/products/wayne-shorter-celebration-volume-1-vinilo-2lp.
“Celebration,
Volume 1” és el primer d'una sèrie de publicacions
d'arxiu que el llegendari saxofonista i compositor Wayne Shorter va programar que es fessin abans de morir el 2023.
Aquest emocionant enregistrament en directe del 2014 va capturar l'aclamat
quartet de Shorter amb el pianista Danilo Perez, el baixista John Patitucci i el bateria Brian Blade al Festival de Jazz d'Estocolm a
Suècia. El set de temes intrèpids inclou alguns dels vehicles d'exploració
preferits de la banda, com ara "Zero Gravity", "Smilin'
Through", "Orbits", "Lotus" i "She Moves Through
The Fair".
I ja els escoltarem en el molt delicat...
5.1.7- Edge of the World_ end title (Wayne Shorter) 6:59.
Quina meravella de delicat tema que hem escoltat, en l’ona del que vam
escoltar en els darrers anys de l’estimadíssim Wayne Shorter, amb el seu increïble quartet i companys de tants i
tants anys, amb discos com “Footprints
live!” del 2002 i “Alegria” del
2003, discos adquirits a la Nova Jazz
el dia del seu concert, i d’altres que varen fer amb el mateix quartet. L’ha
iniciat el piano de Danilo i ja ben
aviat el saxo soprano de Wayne que sembla
plorar pel sentiment que se li percep. I el títol ja ho diu, “Vora del món” i
el disc “Celebration” o sigui que
celebrem-ho a la vora del món. El tema té poques improvisacions, in stricto
sense, car tot gira al voltant de la melodia que ha fet Shorter. Sí que el trio acompanyant fa de les seves, acompanyant-lo
sí, però també creant i recreant. Un tema de 7 minuts que ha passat volant per
com ens ha hipnotitzat, ideal per començar-los a escoltar.
"A la tardor del 2022, Rob
Griffin va començar a enviar molta música inèdita perquè Wayne la ordenés", escriu Carolina Shorter a les notes de
l'àlbum. "Va començar a escoltar-ho tot el dia. Jo feia alguna cosa per
casa, parlava per telèfon, feia feina i ell cridava ‘Carolina! has de venir a escoltar aquesta merda! Fes una ullada a
què estan fent aquests nois!' Wayne
va fer notes detallades: algunes d'elles es reimprimeixen en aquest àlbum".
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguirem amb una altre d’aquestes obres mestres anomenada..no per
Abrera.
6.1.- Orbits (Wayne Shorter) 9:20.
I amb aquest tema sí que hem reconegut més encara l’essència d’aquest
quartet i músiques atemporals que feien. Ja d’entrada amb una improvisació
quasi que col·lectiva, tot i haver-lo iniciat Blade amb una mena de xiulet, D.
Pérez i ja ben aviat J. Patitucci tots
creant a partir del no res. I sí que el saxo tenor de Shorter ens ha situat en el context del tema, car després hem pogut
escoltar-lo amb el que podria ser la melodia del tema. I mentrestant la resta
de companys recreant sense parar. I ves per on que Danilo ha estat qui primer ha començat les improvisacions. Uns
moments a trio brutals, amb l’energia de Brian
a la bateria i les línies mestres de John,
i sempre el pianista volant molt amunt. Wayne
ha aparegut amb unes línies agosarades, ràpides, modernes no, més enllà. I així
s’hi ha estat una bona estona, i mentre Danilo
fent el motiu principal, i Patitucci
i Blade en una simbiosi
improvisadora brutal i després també amb el pianista panameny fent línies
inversemblants. I ja ben al final el solo de Blade a la bateria, increïble, per arribar al so del soprano de Shorter. Brutal tema, brutal directe
tot aquest increïble disc.
"Quan va escoltar el concert d'Estocolm,
va dir 'aquest és l'àlbum!'", continua. “Després va començar a escoltar
més coses i, amb el temps, es va adonar que havia de ser més d'un disc.
Originalment volia anomenar la col·lecció Objectes voladors no identificats,
pensant en les notes que tothom tocava com si fossin ovnis! El gener del 2023,
quan va ser hospitalitzat per última vegada, va continuar escollint cançons i
distribuint els àlbums. El seu esperit "Never Give Up", que subratlla
tota la seva missió, era més fort que mai i estava emocionat de publicar més
música. Va ser només en els darrers 10 dies de la seva vida que es va adonar
que no s’acabaria per veure-ho ell. Va començar a sentir la urgència de
celebrar la vida i va decidir canviar el nom de la col·lecció per Celebració. Vaig dir: "Sí Wayne! Celebrem-ho!!! Així s'hauria de
dir. Una celebració!’”
I ja els acabarem d’escoltar en el tema que dura més de 20 minuts, del
qual n’he agafat dos trossos, els més vitals, amb els quals ja us fareu una
idea de què va tot plegat....
7.2.3.- She Moves through the Fair (Wayne Shorter) 11:19.
I segur que heu gaudit d’allò més amb aquest tema, tot i ser una mixtura
dels dos moments més rítmics del tema que dura més de 20m i feta per qui us
parla. El primer tros que dura 5m21s i crec que reconeixible, ha començat amb
el piano de Danilo interpretació del
qual que ja venia d’abans. Els seus moments estel·lars han estat
inversemblants, amb una mà dreta increïble que ha volat lleugera i gràcil vers
l’infinit, sense oblidar John Patitucci contrabaix
i Brian Blade bateria, tots tres en
un permanent estat de gràcia. Wayne
Shorter ha aparegut a moments amb el so fosc del seu tenor, per ja cap al
final d’aquest primer tros, ser-hi amb més presència, amb les seves excursions
amunt i avall del registre de l’instrument, i ja decaure delicadament i darrer
acord de Danilo.
Sense solució de continuïtat ha aparegut John amb el seu contrabaix fent una línia de baixos i improvisació
marca de la casa. I també amb el so del tenor de Wayne fent trossets melòdics. La bateria de Brian i el piano de Danilo
han aparegut a moments i el primer ja s’hi ha quedat marcant la rítmica del
tema. No oblido el contrabaix de John i
també els acords de Danilo que han
aparegut fent ells tres un magnífic coixí sobre el qual Wayne ha fet les seves curtes línies. Qui més l’ha desenvolupat ha
estat el trio de cracs acompanyants amb un Danilo
brutal. Wayne ha agafat el soprano i
els ha seguit liderant melòdicament, mentre el trio es desfeia literalment per
arribar al final delicat i força aplaudit pel públic present al concert, per ja
deixar-los d’escoltar, i brutal mixtura de dos moments estel·lars del tema de
més de 20 minuts, o sigui que felicitats nois Danilo Perez, John Patitucci i Brian Blade i que al cel siguis
estimat Wayne Shorter.
I ja acabarem el programa amb el disc que Kevin Sun em va cedir a 23 Robadors, concert on hi hagué Juanma Trujillo, Juan Pablo Balcázar i
Oriol Roca, disc anomenat “<3 Bird”.
Publicat el 2021 per Endectomorph. Enregistrat
per Aaron Nevezie a The Bunker Studio, Brooklyn, NY els
dies 26 i 27 de febrer de 2021. Mesclat per Juanma Trujillo. Masteritzat per Eivind Opsvik a Greenwood
Underground. Produït per Kevin Sun.
Amb Kevin Sun , saxo tenor i
clarinet* ; Adam O'Farrill, trompeta (1, 10, 11, 12, 13); Max Light, guitarra
(5, 8, 15); Christian Li, piano i Fender Rhodes (2, 3, 4, 6, 9, 13); Walter
Stinson, contrabaix i Matt Honor, bateria. Totes les cançons compostes per Kevin Sun (The Kevin Sun Music / ASCAP)
excepte les següents, arranjades per Kevin
Sun: "Big Foot" i "Klacto-veereds-tene", compostes per Charlie Parker; "Salt
Peanuts", composat per Dizzy
Gillespie i Kenny Clarke. I aquesta és la pàgina web del músic: https://www.kevinsun.com/ i la de la seva
discogràfica i disc: https://www.endectomorph.com/9825-bird.html.
I on hi ha tota la producció d’aquesta discogràfica, és en aques enllaç: https://www.endectomorph.com/.
I sobre les cançons he pogut trobar aquests
comentaris a la seva web:
“Greenlit” pren prestada la seva harmonia de la primera
composició pionera de Parker
"Confirmation" i afegeix una forma mètrica oscil·lant i una nova
melodia. És doncs el que en diem un “Contrafact” de “Confirmation”, que també
és un contrafact de “Twilight Time”.
I aquest disc té 15 temes, la qual cosa vol dir
que n’hi ha alguns de curtets. També té diversitat de ritmes i tempos, essent
com és un treball d’investigació sobre alguns dels temes de Charlie Parker i per això el disc en es
diu “<3 Bird”. I n’hi ha cinc que
estan pel minut, segons amunt, segons avall, o sigui que seran aquests cinc els
que escoltareu:
8.1.11.- Scrapple_Intro (K. Sun) 0:44.
8.2.2.- Adroitness, Part I (Kevin Sun) 1m22.
8.3.4.- Composite (K.Sun) 1m37.
8.4.14.- Arc’s Peel (K. Sun) 1m00.
8.5.10.- Sturgis (K. Sun) 1m42.
I espero que hàgiu gaudit amb aquests 5 trossets
i temes curtets que en Kevin ha
volgut posar en aquest seu àlbum. I hem escoltat primer la càlida “Scrapple_Intro”
feta pel jove Adam O'Farrill a la trompeta. Després, al líder amb el
clarinet i tema “Adroitness, Part I”, acompanyat del contrabaix de Walter Stinson i bateria de Matt Honor incidint en la melodia de “Dexterity”
del gran Dexter Gordon. Amb “Composite”
hem escoltat com s’han esplaiat ells, el líder al clarinet, el contrabaix i la bateria
al llarg d'una xarxa creixent de melodies derivades de quatre composicions de Parker a tot blues. I sí que l’han
començat el Fender Rhodes de Christian Li i el baix de Walter Stinson a duet i ja la primera
melodia a càrrec del líder. I el següent “Arc's Peel” es basa en les
improvisacions d'estudi de Parker del
seu tema "Scrapple from the Apple", amb en Kevin al clarinet, baix i bateria, tots dos molt continguts i el
líder improvisant al clarinet. I ja el darrer “Sturgis” es basa en les
improvisacions gravades de Parker a
"Mohawk" amb la trompeta de O’Farrill,
el baix de Stinson, i la bateria de Honor, havent escoltat al líder amb el
seu saxo tenor, molt interessants temes per començar-los a escoltar.
I més coses sobre els temes les podreu llegir al
blog....
“Dovetail” és una dansa abstracta a través de
les dues improvisacions d'estudi de Parker
del seu "Yardbird Suite". “Cheroot” presenta el trio en un diàleg
ampli sobre un mapa d'accents dibuixat del tema "She Rote". “Du Yi’s
Choir” reimagina "Dewey Square" a través de la lent de la misteriosa
introducció de la presa principal feta a l'estudi. “Schaaple from the Appel” és
un cop d'ullet tant a Phil Schaap
com a la falta d'ortografia del LP "Happy Bird". I el tema “Talck-overseed-nete”
és un arranjament de 5/4 de "Klact-oveeseds-tene", que Peter Losin ha
argumentat que en realitat és "Klact-oveereds-tene" basat en
l'anàlisi de l'escriptura de Parker.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I seguirem amb un altre tema impressionant
d’aquest jove que vam veure a 23 Robadors,
tema anomenat...
9.9.- Big Foot (K.Sun) 4:41.
I ves per on que aquest tema conjuntament amb "Drifting
on a Reed", "Air Conditioner" o "Giant Swing" és un
clàssic dels blues de Parker re-visitats
amb un nou groove. I 10-n’hi-do de tema que acabem d’escoltar més inversemblant
per la qüestió rítmica sobretot, però també per com l’han interpretat i
increïble arranjament fet pel Kevin.
Una primera bona estona repassant les melodies de Parker a tot Blues i ja la
primera improvisació a càrrec del piano de Christian
Li a trio amb baixista i baterista, ells dos també recreant-se en el tema. Kevin ha aparegut amb el seu saxo tenor
fent una improvisació de màster com ell sap fer. Velocitat d’execució, arpegis
brutals i tècnica a dojo. I quin final amb escales inversemblants de lo més heavy, brutal
tema de Kevin Sun tot i honorant,
sempre, al gran Charlie Parker.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: Barcelona, https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava: Terrassa...
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts..
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres encara no sabem si podrem fer el
concert del 13 de desembre.
I ja els acabarem d’escoltar en dos temes
seguits, i nosaltres també acabarem el programa d’avui, anomenats...
10.1.13.- Salt Peanuts (Dizzie Gillespie) 3:50.
10.2.5.- Onomatopeia (K. Sun) 3:49.
I ja sabíem que el primer tema “Salt Peanuts” és
de Gillespie i també de Kenny Clarke, ells dos imbuïts de Bebop
conjuntament amb Parker. Però no
sabíem que algú hi afegeix a aquest també com a co-autor del tema. Gillespie i les seves bromes a l’escenari
està més a prop que la seriositat de Parker
com a autor del tema. Aquesta versió reflecteix la de l'enregistrament de l'11
de maig de 1945. Aquí hem gaudit d’allò més amb la interpretació i
improvisacions de Christian al piano, amb el líder Kevin Sun al saxo tenor, però també amb la trompeta de O’Farrill, ells tres amb una base
rítmica brutal, on també el bateria Honor
ha fet el seu solo ja quasi al final del tema que han acabat de cop. Mentre que
el darrer “Onomatopeia” combina dues tonalitats menors, amb el
"Be-Bop" de Dizzy Gillespie
i el tema "Segment" de Parker.
I sí que hi reconeixem la melodia del tema de Parker, tot i modificades algunes notes, feta a duet de saxo i
guitarra, mentre que el Be-Bop no només era de Gillespie esclar. I aquí també hem escoltat la brutal improvisació
de Max Light a la guitarra a tot
Be-Bop ell molt precís. Kevin ha
brillat d’allò més amb la seva més que brutal improvisació, creativitat,
tècnica i velocitat d’execució increïble per un saxo tenor. També Matt Honor a la bateria i amb les
escombretes ha fet un brutal solo ja a les acaballes del tema, i melodia que
els dos amics han repetit acabant-lo delicadament, ideal per ja deixar-los d’escoltar
i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant
com a mi, o sigui que felicitats nois Kevin
Sun, Adam O'Farrill, Max Light, guitarra, Christian Li, Walter Stinson i
Matt Honor.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
