Programa 589: Bratia, Nikos Chatzitsakos i Nodes, dimecres 2 d'abril de 2024.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I dir-vos que el programa d’avui anirà de tres projectes de Jazz i músiques derivades, molt diverses, com són el Jazz Manouche, o Gipsy Jazz i la seva variant balcànica, la dels Bratia amb l’Ivan Kovačević al capdavant i el seu "Balkan Pompe Ignition". Els estàndards els escoltarem re-visitats pel Nikos Chatzitsakos i la seva “Tiny Big Band 2” i el Jazz Contemporani i Free pel quartet Nodes i el seu “Melds”.


I ja començarem amb alguns dels temes més delicats de Bratia, disc autoproduït i enregistrat per l’Alberto Pérez del 15 al 18 de desembre de 2022 al Sol de Sants Studio, Barcelona. Mesclat i masteritzat per Ives Rousell. Treball gràfic a càrrec de Guillem Bosch. Amb  Pere Nolasc Turu, violí; Victor Paradis i Julien Chanal, guitarra Manouche;  Ivan Kovačević, contrabaix i Stelios Togias, percussions. Els arranjaments dels temes estan fets per tots ells, Bratia.
 
“La riquesa musical dels Balcans i l'energia i l'elegància del jazz manouche, units pel nomadisme del propi art, crea una proposta única, un món sonor, una germanor. Tal i com el nom d'origen eslau indica, BRATIA”. Quatre músics de l'emblemàtica banda Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, guiats per la necessitat d'explorar un món musical encara per descobrir, uneixen les forces amb un artista bregat en el llegat de Django Reinhardt. El tarragoní Pere Nolasc Turu, el francocanadenc Victor Paradis, el francès Julien Chanal, el serbi Ivan Kovačević i el grec Stelios Togias han plasmat la trepidant unió entre l'infinit univers sonor dels països balcànics i l'energia, sobrietat i precisió del jazz manouche en un primer àlbum "Balkan Pompe Ignition", títol que ja s'ha convertit en lema de la banda.
 
I començarem amb dos temes delicats i seguits anomenats...
 
1.10.- Molitva (Mile Barbarovski) 4:46.
2.8.- Nocna Smena (Ivan Kovačević) 4:03.
 
Doncs hem començat molt delicadament amb un tema de Mile Barbarovski, i de moment amb músiques balcàniques primer amb una melodia molt bonica, amb el violí de Pere Nolasc havent fet la melodia inicial i un segon Chorus també amb les guitarres, i ja amb la improvisació del guitarrista que crec que és Julen Chanal, amb tot el Jazz Manouche possible. Uns moments recordant al genial Django Reinhardt car les dues guitarres així ho han fet, la solista i la rítmica a tot Gipsy Jazz. I el tema de l’Ivan Kovačević ha estat també preciós, amb una “Intro” molt bonica. La melodia, igual de maca, ens ha situat als Balcans, a duet de violí i guitarra. Quins moments més delicats quan ells dos es compaginen, sempre compenetrats. I més endavant amb les curtetes improvisacions de tots dos, Nolasc i Chanal, i ja per recuperar la melodia principal. Bonic tema, bonics temes per començar-los a escoltar.
 
I aquest és un disc amb 13 temes, on n’hi ha dos de tradicionals  de Bulgaria, “Dospatsko Horo” i “Krivo Horo”. Un de Moldàvia de Ion Buldumea “Hora Buldumea”, el “Kosmet” de Dusko Gojkociv, un de Mile Barbarovski, “Molitva”, tres de Pere Nolasc Turu, “Wasted Shoes”, “Vatra” i “Rue Poissonierre” i ja la resta són de l’Ivan Kovačević, “Nocna Smena”, “El Faro”, “Susurro Cocek”, “Bratsko Horo” i “Beach Leech”. Hi ha doncs molta música, i molt fresca, fins i tot divertida. Tenen un directe potent i impressionant que vam poder veure a la Sala 3 del Jamboree. Però també precioses balades com les que estem escoltant, o temes a tempo mèdium slow a tot Jazz Manouche, algunes i d’altres molt balcàniques.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguim ara primer amb un tema tradicional búlgar i després amb un tema de l’Ivan anomenats..
 
3.13.- Dospatsko Horo (Tradicional búlgar) 4:06.
4.6.- El Faro (Ivan Kovačević) 4:27.
 
I de quina manera ha començat el “Dospatsko Horo”, amb un so profund dels més greus de les guitarres i també amb les percussions, i esclar que la rítmica incorporada. Música tradicional d’una gran bellesa, i jo diria que recuperada per als nostres dies de la mà del líder i ideòleg de la formació Kovačević. Una cançó estrictament balcànica, de grup, amb pocs moments solistes. I el final, doblant el tempo per ja acabar-la de cop. I el tema de Kovačević “El Faro”, m’ha semblat magnífic, i ja d’entrada amb la melodia a tot Jazz Manouche per com la guitarra rítmica frega les cordes, i gran tasca del greg Stelios Togias a les percussions. I Julien Chanal ens ha fet una magnífica improvisació a la guitarra Manouche, amb tots els aires de Django. També en Pere Nolasc ha quallat una bona improvisació al violí, en un tema d’una trempera magnífica a tot Swing Manouche, el Swing europeu que inventaren Django Reinhardt i Stephan Grapelli. I al final, amb uns moments de Kovačević improvisant, per ja després recuperar la bonica melodia del tema i acabar-lo de cop.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en un altre tema de l’Ivan Kovačević anomenat..
 
5.11.- Susurro Cocek (Ivan Kovačević) 3:55.
 
I Déu-n’hi-do de tema de Ivan Kovačević, amb una trempera molt important per la seva rítmica. Els inicis amb el seu contrabaix ja ens situen en el tempo vital del tema. Una melodia també molt ben trobada i lligada a les seves terres d’origen. El violí i la guitarra, de nou compartint la melodia del tema, i també a duet, la dels dos que són més els solistes. I sí perquè la guitarra de Chanal ha estat qui primer n’ha fet les improvisacions amb aires balcànics i ara no tan de Jazz Manouche. La seva improvisació però, ha estat farcida d’un bon llenguatge a cavall entre diversos mons. Moments posteriors amb el violí d’en Pere Nolasc també han estat brutals, i sempre, sempre, la base rítmica del contrabaix, les percussions i la guitarra rítmica. També el percussionista ha fet una gran tasca, el bo de Stelios Togias. I un final brutal de tema que també han acabat de cop, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Pere Nolasc Turu, Victor Paradis, Julien Chanal, Ivan Kovačević, i Stelios Togias.


I ara farem un salt estilístic tot i escoltant els arranjaments d’una colla d’estàndards de Jazz que ha fet el grec Nikos Chatzitsakos i la seva “Tiny Big Band 2”. Gravat per John Davis als estudis The Bunker el 13 de juny i el 5 de juliol de 2023 i mesclat per ell mateix amb la masterització d’en Jonathan Wyner. Disseny gràfic: George Tsavalos i Crèdit d'imatge: June Yun. Aquesta és una autoproducció distribuïda per Symphonic. Amb Alexandria Dewalt, veu (2,5); Eleni Ermina Sofou, veu (4,7); Joey Curreri, trompeta(2,3,5,6) i flugel (1,4,7,8); Robert Mac Vega Dowda, corneta; Salim Charvet, saxo alt; Art Baden, saxo tenor; Armando Vergara, trombó; Gabriel Nekrutman, saxo baríton; Wilfie Williams, piano i Rhodes (7,8); Nikos Chatzitsakos, contrabaix i Samuël Bolduc, bateria. Tots els temes arranjats i produïts per Nikos Chatzitsakos.
 
“Tiny Big Band 2”, el darrer àlbum de l'aclamat baixista i arranjador Nikos Chatzitsakos, presenta a l'oient una deliciosa varietat de melodies, amb un repertori que va des de Cole Porter fins a Michel Legrand i d’Antonio Carlos Jobim a Donald Byrd. Arranjat amb gust per a 6 vents i veus, aquesta banda té una trempera brutal, canalitzant una afinitat pel jazz tradicional amb visió contemporània. Les cançons són conegudes però estan presentades amb una nova llum, convidant l'oient a fer un viatge mentre els arranjaments de Nikos es teixeixen amb melodies, harmonies riques, i solos atrevits i irresistibles. La "Tiny Big Band" combina la intimitat d'un petit conjunt de jazz amb l'energia dinàmica d'un so de big band, destaca l'individu amb veu musical pròpia alhora que els uneix en una poderosa expressió col·lectiva.
 
I de balades n’hi ha de precioses, com és la delicada “You Know I Care” de Duke Pearson, o amb tempo un pèl més viu, com “Fotografia” de Jobim i una mica més “All or Nothing at All” de Arthur Altman. Amb un punt de Swing hi ha el “Where or When” de Richard Rodgers i similar el “Get Out of Town” de Cole Porter. El “The Windmills of Your Mind” de Michel Legrand té un arranjament preciós, encara a tempo mèdium. I els dos temes a tot Swing a vegades i vitals són “I Didn't  Know What Time It Was” també de Richard Rodgers i “Fly Little Bird Fly” de Donald Byrd.
 
I ja els escoltarem en el preciós tema...
 
6.8.- Fotografia (Antonio Carlos Jobim) 5:53
 
"Fotografia" (també coneguda com a “Photograph") és una bossa nova escrita i composta l'any 1959 per Antonio Carlos Jobim. La lletra en anglès va ser publicada el 1965 per Ray Gilbert. "Fotografia" va ser una de les primeres composicions de Jobim per a la qual també va escriure el text. Segons l'autor Ruy Castro, això es va produir en part perquè el company i lletrista de les seves cançons, Vinicius de Moraes, havia abandonat Rio de Janeiro per ocupar un càrrec diplomàtic a Montevideo, Uruguai, durant gran part dels anys 1958 i 1959. El canvi va permetre a Jobim treballar amb altres lletristas, com l’íntim amic Newton Mendonça, Dolores Duran i Aloísio de Oliveira, i provar-se a escriure les seves pròpies lletres.
 
I ara escoltarem una estona aquest petita Big Band, i sobretot els magnífics arranjaments del líder i baixista, i ves per on que ha estat ell el primer en improvisar, el bo d’en Nikos Chatzitsakos. I a banda de ser bon músic amb la cosa dels papers, de les partitures, l’hem escoltat també i apreciat com a molt bon solista al contrabaix. També el pianista Wilfie Williams ha fet un solo magnífic, al piano, car també toca el Rhodes. I després de recuperar la melodia, qui ha fet un bon solo ha estat el baterista Samuël Bolduc. A tenir en compte la resta de companys, els diversos vents, que han donat un gran suport als solistes i alguns d’ells fent-ne la melodia, trombonista, saxo alt, a l’inici del tema. Bonic tema i arranjament del líder per ja començar-los a escoltar.
 
Nascut a Atenes, Grècia, però amb seu a Nova York, el baixista, compositor i arranjador, Nikos Chatzitsakos s'ha compromès amb la música des de ben petit. En la seva adolescència, va desenvolupar una profunda apreciació pel "Jazz", arrelat a la música negra nord-americana dels anys 40-60. Nikos intenta trobar noves maneres d'honorar l'època i connectar-la amb altres modismes. És un músic guardonat i ha estat membre de la Ralph Peterson Gen Next Big Band i líder de la seva "Tiny Big Band". Després de graduar-se a l'Escola de Música d'Ilion a Grècia, Nikos es va matricular a la Universitat Nacional i Kapodistriana d'Atenes, on va estudiar musicologia. El 2016, Nikos es va traslladar a Boston, on es va graduar Summa Cum Laude al Berklee College of Music amb una beca de matrícula completa com a doble especialitat en interpretació i composició de jazz. Allà va continuar els seus estudis de postgrau amb una beca de matrícula completa. A Berklee, va estudiar amb Linda May Han Oh, Billy Kilson, Ralph Peterson Jr, John Patitucci, Ben Street i Joe Lovano.
 
Un altre magnífic arranjament és el que Nikos ha fet del...
 
7. 2.- Get Out of Town (Cole Porter) 4:48.
 
I aquest "Get Out of Town" és una cançó popular de 1938 escrita per Cole Porter, per al seu musical Leave It to Me!, on la va presentar Tamara Drasin. El 2007 Dena de Rose la va incloure en el seu “Live at Jazz Standard, Volume 1”.
 
I aquest tema l’ha cantat Alexandria Dewalt amb una veu força particular, amb un timbre especial. I el tema ha començat amb una “Intro” dels vents i ja la veu de la cantant i Swing en la B del tema, el pont. I qui primer n’ha iniciat les improvisacions ha estat el saxo tenor de l’Art Baden ell estripant i també situant-se en el registre agut de l’instrument. I la corneta de Robert Mac Vega Dowda ha estat qui l’ha seguit amb un so força ple, consistent. I sempre per darrere la base rítmica, i també la resta de vents, a vegades fent “Solis”, solos escrits per a una secció de vents. I al final del tema, de nou el baterista Samuël Bolduc ha fet una bona gestió dels estris de la seva bateria, acabant el tema delicadament.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


El 2018, Nikos va gravar el seu primer àlbum amb la GenNext Big Band de Ralph Peterson amb Frank Lacy a l'àlbum Listen Up. La banda va guanyar el primer lloc a la categoria Rising Star Big Band del 68è DownBeat Critics Poll (segon lloc l'any anterior). La Nikos Chatzitsakos Tiny Big Band, per a la qual organitza la música, va llançar el seu àlbum debut el 2022. Van guanyar el segon lloc al Seven Virtual Jazz Club Competition 2019. El 2020, Nikos va guanyar la categoria d'arranjaments del DownBeat Student Music Award. També va rebre la beca panhel·lènica 2020. El 2022 va rebre la beca "Pathways to Jazz" per l'enregistrament del seu segon disc amb la "Nikos Chatzitsakos Tiny Big Band".
 
I encara els escoltarem en el magnífic arranjament del tema de Richard Rodgers & Lorenz Hart anomenat..
 
8.5.- I Didn't  Know What Time It Was (R. Rodgers & L. Hart) 5:20
 
I aquest "I Didn't Know What Time It Was" és una cançó popular composta per Richard Rodgers amb lletra de Lorenz Hart per al musical de 1939 Too Many Girls. Presentat per Richard Kollmar i Marcy Westcott al musical escènic, les primeres versions d'èxit van ser gravades per Benny Goodman (veu de Louise Tobin) i Jimmy Dorsey (veu de Bob Eberly). Després va ser interpretada per Trudy Erwin (doblatge de Lucille Ball) i Richard Carlson en l'adaptació cinematogràfica de 1940 produïda per RKO. Més tard, la cançó es va interpolar a la partitura de la pel·lícula Pal Joey de 1957, cantada per Frank Sinatra, i s'ha convertit en un estàndard del jazz.
 
I en aquest tema hi tornem a tenir la veu d’Alexandria Dewalt i el seu registre tan personal. A tenir en compte de nou els arranjaments del líder i com juga amb el ritme, a vegades a tot Swing, però les més de les vegades a un ritme així com trencat. I qui primer ha iniciat les improvisacions ha estat el saxo baríton Gabriel Nekrutman, ell amb tots els aires moderns de Pepper Adams, amb un magnífic i potent so alhora que llenguatge. I la trompeta de Joey Curreri ha estat el so posterior, ell fent també una bona improvisació. I de nou la gran feina amb arranjaments feta pel  líder, fent sonar a la resta de companys a mode de “Solis” dels diversos vents. I sobretot, la gestió de la qüestió rítmica que també ell ha fet, que ha estat la “mare dels ous” del tema.
 
Nikos ha actuat al costat de músics distingits com Ralph Peterson, Frank Lacy, Josh Evans, Stacy Dillard, Quiana Lynell i George Kontrafouris. Ha pujat a l'escenari en llocs i festivals com el Dizzy's Club al Lincoln Center, DC Jazz Festival, Smalls Jazz Club, Scullers Jazz Club, Agganis Arena, Festival "Jazzed in Siberia", Rockport Music-Shalin Liu Performance Center, The Berklee Performance Center. (BPC), The Jazz Loft, The Red Room @ Cafe 939, Wally's Jazz Cafe, Half Note Jazz Club, SNFCC i el Centre Cultural Onassis.  Els seus arranjaments han estat interpretats per la Manhattan School Of Music Jazz Orchestra al "Venus Project" sota la direcció musical de Dean Ingrid Jensen, la "Jazz Academy Big Band" de Moscou, la Big Band "Novosibirsk International Student Jazz Festival", la Athens Big Band i el concert d'inici de Berklee 2022 per al conjunt honorari de Lalah Hathaway.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el vital tema de Donald Byrd anomenat...
 
9.3.- Fly Little Bird Fly (Donald Byrd) 5:53.
 
Donald Byrd (1932) va fer molts discos interessants durant la dècada dels seixanta, així “Mustang” és el primer dels quatre àlbums que va gravar en diferents sessions per a la Blue Note on trompeta, saxo alt, saxo tenor i piano es converteixen en les estrelles del sextet de l'enregistrament original que es realitza el 24 de juny de 1966. “Mustang” compta amb 8 temes de Hard bop amb una durada de 57 minuts, pistes com “Mustang”, “Dixie Lee” o “Fly little bird, Fly” són especialment brillants i on el trompetista de Detroit es llueix amb Sonny Red convertint-se en els autèntics protagonistes de l'enregistrament.
 
I quin brutal tema va fer el bo de Donald Byrd, i ells l’han fet una mica més tranquilet que el tempo original, tot i que també força vital. El pianista Wilfie Williams ens ha agradat força en la seva improvisació. Una mà dreta ràpida d’idees i creativa ha volat, literalment. També ho ha fet el saxo alt Salim Charvet en el seu magnífic solo, lo de volar, vull dir. Llenguatge modern i sonoritat “vintage”, una combinació insuperable. Hem escoltat de nou la trompeta de Joey Curreri primer ell sol, i després fent “quatres” amb el saxofonista, ambdós brutals. I també ho ha estat de brutal, el baterista Samuël Bolduc i més encara ho han estat tots els vents, fent de nou un “Soli” col·lectiu, que sempre ho són i ja recuperant la melodia, l’han acabat dolçament. Un gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noia i nois, i com que en són molts, els podreu llegir al blog, sí però felicitar al líder, arranjador i baixista d’aquesta “Tiny Big Band”, Nikos Chatzitsakos.

 
I ja encarem el final del programa ara amb un salt al buit de la mà dels Nodes i el seu “Melds”. Publicat el 27 de gener de 2024 per Koshkil Records. Enregistrat per Ian Gorman el 17 de gener de 2022 a La Luna Recording. Mesclat i masteritzat per Christopher Biggs. Produït per Nodes i Koshkil Records. Portada i disseny de Christopher Biggs. NODES són: Andrew Rathbun – saxo. John Hébert – baix i veu. Keith Hall - bateria i Christopher Biggs - electrònica en directe. Al blog hi trobareu les pàgines webs d’ells quatre, de l’editorial discogràfica Koshkil Records i disc “Melds”, però també hi trobareu el Bandcamp del disc.
https://andrewrathbun.com/.http://www.johnhebert.com/. https://keithhallmusic.com/. https://christopherbiggsmusic.com/.
https://www.nwkoshkil.com/melds.
https://koshkilrecords.bandcamp.com/album/melds-kr-16.
 
Bé, doncs estem davant d’una formació capdavantera en això de la lliure improvisació, el Free Jazz i el Jazz més que contemporani. Un projecte molt ambiciós per la seva llargària i muntat en dues parts amb un total de 22 temes. N’hi ha de molt curtets, d’entre 1 minut i poc més de 2, i el darrer, a mode de cloenda amb un tema que en dura més de 15. Tal i com podreu veure al seu Bandcamp, la primera part comença amb el tema “Aliens and Ancestors” i acaba amb “What Does That Mind?”. La segona part comença amb “Entropy and Eternity” i acaba amb el llarg tema “She Storm”. Serà prou complicat fer la selecció dels temes, però aquí la teniu, car començarem amb un parell de temes...
 
10.9.- Entangled Minds (Nodes) 2:16.
11.3.- Easter Island (Nodes) 3:59.
 
Doncs ja heu pogut escoltar com les “gasten” aquests 4 músics. I ha estat el saxo tenor de l’Andrew Rathbun qui quasi n’ha estat l’únic protagonista en el primer i curtet tema “Entangled Minds”. El so del seu instrument ha passat per sedassos electrònics amb delays i demés aconseguint uns efectes que omplen molt més l’espai sonor. De ben segur que en Christopher Biggs i les seves electròniques en directe també ha tingut part de la “culpa”. I el segon “Easter Island” l’ha començat de manera profunda el baixista John Hébert per ja ben aviat aparèixer en Keith Hall i la seva bateria, fent i desfent, en un tema quasi que amb el baixista d’únic protagonista. Els efectes electrònics han aparegut a moments de la mà d’en Biggs i també en Hall i la seva bateria. Un parell de temes que ens situen en la seva òrbita sonora, ideals per començar-los a escoltar.
 
MELDS és el segon llançament de NODES, un conjunt col·lectiu que combina un "trio tenor" tradicional amb l'electrònica en directe. Aquest àlbum tracta de combinacions distintives i profundes i la seva interacció en escales de temps curtes i llargues. Els membres acústics del grup amplien la seva paleta sonora estàndard amb efectes d'àudio i percussió auxiliar. Una configuració personalitzada d'electrònica en directe afegeix una nova dimensió mitjançant la síntesi en directe, els efectes d'àudio aplicats als membres del trio i la gravació i reproducció en directe amb la manipulació del material musical creat pels instruments acústics. Aquesta capa es combina amb el trio per crear textures úniques i empremtes sonores d'un altre món que, al seu torn, fan que els altres membres del conjunt reaccionin i toquin de noves maneres. Aquest llançament és una evolució del nostre primer enregistrament “Incubated Dilemma Machine”. Hi ha més desenvolupament temàtic i un major nivell de confiança i escolta. L'electrònica s'integra i es barreja perfectament amb els músics. L'espontaneïtat i la sorpresa són dues coses que valorem molt a la música. Aquesta banda i el seu material presenta sorpreses a cada moment, alhora que crea una estructura satisfactòria i punts d'arribada en un context d'improvisació lliure.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i ja fins el 26 d’abril que podrem gaudir amb Marina Tuset Grup que ens presentarà el seu disc “Canto a la Imaginación”, guanyador del Latin Grammy per la millor producció de so a càrrec de l’Érico Moreira. I això serà al Centre Cultural i Cívic Virginia Amposta. Entrada gratuïta. Us hi esperem.
 
Seguirem amb el tema...
 
12.6.- Does That Mean?! (Nodes) 4:43.
 
I déu-n’hi-do amb quin tema ens hem trobat, amb canvis diversos. L’ha començat el saxo tenor Andrew Rathbun inicialment ell sol, amb notes soltes, baterista i baixista fent-li costat, i de mica en mica han aparegut els efectes electrònics, el baixista amb més so profund i també el baterista amb més i diversos estris de la seva bateria. Hi ha hagut Swing en una primera part, però molt més heavy la part quasi al final del tema, a tempo doblat, i amb efectes inversemblants del saxo tenor de l’Andrew. El Groove és insistent, persistent i incisiu, com ha estat quan els sons amb efectes del saxo. S’han escoltat unes veus passades per sedassos d’efecte electrònics. I quin final més brutal, de quina manera han desenvolupat aquest brutal tema. 
 
Les primeres 21 cançons s'agrupen en tres formes més grans, cada grup acaba amb una pregunta. Cada grup inclou temes que reflecteixen exactament el que va passar a l'estudi. Entre molts d'aquests temes hi ha temes postproduïts que recontextualitzen i combinen material de les pistes que l'envolten per crear transicions i relacions entre el material i donar a cada grup una identitat. A l'estudi vam gravar un o més temes amb tots els duos i trios possibles, a més de nombrosos temes amb el quartet complet. Després vam escoltar, agrupar-nos i intentar crear un àlbum que presentés una història i demostrés com aquestes forces es poden combinar en temps real i fora del temps. L'àlbum acaba amb la nostra interpretació de la bella partitura gràfica de Lisa Renée Coons, She/Storm. Coons va col·laborar amb nosaltres sobre com interpretar el text, els insectes, la imatge mèdica i la poesia black out, que és recitada per John Hébert. Aquest projecte va representar una nova aventura per a nosaltres i la seva imatgeria evocadora va provocar algunes actuacions notables dels músics, una versió de les quals està capturada en aquest disc i proporciona una bella terminació que segueix les moltes el·lipses. Andrew Rathbun i Christopher Biggs.
 

I ara els escoltarem en dos temes seguits...
 
13.1.- Aliens and Ancestors (Nodes) 3:22.
14.11.- What Does That Mean? (Nodes) 3:31.
 
I de nou amb quin brutal tema ens hem trobat, el que n’és el primer track del disc, “Aliens and Ancestors”. De nou els efectes, la inventiva més que contemporània la d’aquests músics, que els porta a crear aquests espais sonors tan inversemblants. De nou un tema que s’ha anat desenvolupant vers els móns musicals mai imaginats. L’ha començat Andrew Rathbun al saxo i els seus efectes, i també doblant-se i sobreposant-se després a vegades desplaçat en el temps. També els copets a la bateria de Hall i les notes soltes i greus del baixista Hébert. I amb aquest suport de fons, el saxo de l’Andrew ha volat, i segurament que també en Biggs ha estat responsable d’alguns efectes electrònics que ha fet Andrew amb el seu saxo tenor. I quina segona part més potent i rítmica, amb un Swing bestial, feina del “Walking” del baixista, que no del baterista Hall, ell que ha anat a la seva bola, sense seguir cap Swing.
 
I també el segon tema “What Does That Mean?” l’ha començat el saxo de l’Andrew ell a mode d’Introducció al tema i amb notes soltes i fetes de manera repetitiva creant una mena de “mantra” meditatiu. Alguns efectes ja han aparegut, moments del baterista, notes puntuals del baixista. Difícil es farà meditar amb aquesta trempera. El baterista Hall ha mantingut després un ritme força consistent. I com l’ha desenvolupat l’Andrew al saxo tenor, i sempre amb les notes que ens situen en l’aspecte contemporani del Jazz més actual, en un tema sense baixista, al menys jo no l’he sabut escoltar.
 
I ja per acabar-los d’escoltar i nosaltres el molt divers programa d’avui, els escoltarem en uns moments del llarg tema “She Storms” a partir del minut 3 i mig i fins el 6 i mig, i en el tema sencer “Entropy and Eternity”.
 
15.22.- She Storms_parcial (Lisa Renée Coons) 3:00.
16.12.- Entropy and Eternity (Nodes) 2:48.
 
I del tema de 15 minuts n’he extret aquest primer tros que heu pogut escoltar en els 3 primers minuts, on  de nou la seva creativitat ha estat reforçada per la trempera de la seva proposta. I Andrew al saxo tenor ens ha captivat per les seves virtuts, però també la dels seus companys, Hébert al baix i notes profundes; Hall pels seus adequats copets a la seva bateria. Biggs per crear-ne tots els efectes electrònics. I com l’han desenvolupat després amb el saxo passat per efectes harmònics, aconseguint crear uns sons increïbles i pujant el “clímax” a uns nivells estratosfèrics. Quins moments més brutals d’aquest primer tema.
 
I amb el darrer i també bestial tema, ens han noquejat de nou. Iniciat per les notes profundes del baix de John Hébert, aquest fent una “Intro” de lo més potent i increïble, i ja ben aviat ha aparegut el saxo tenor de l’Andrew amb el seu so estripat a moments, en un altre tema on el final ha estat inversemblant i també per com han arribat a un “clímax” intens. Entremig però, els efectes de Biggs han estat increïbles. Sembla ben bé que la creativitat i inventiva del saxo de l’Andrew no tingui límits. I quina potència sonora han anat desenvolupant, cada vegada més, cada vegada més. I el final, final, ha estat delicat  i amb efectes força delicats, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, avui amb un programa de lo més divers, o sigui que felicitats nois, Andrew Rathbun, John Hébert,  Keith Hall i Christopher Biggs.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |