Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I abans de dir res
sobre el programa d’avui, us vull dir que el concert que ens van oferir Juan de Diego – “Grebalariak” amb Toni Saigi, Masa Kamaguchi i Ramon Prats va ser extraordinari,
deliciós, i ple d’autenticitat, la que emanaven Juan i companys des de l’escenari. Gràcies a tota la gent que va
venir i a l’ajuntament de SVdh pel
seu suport, i per descomptat als quatre músics, cracs, que ens van deixar
bocabadats.
I ja parlant del
programa d’avui, doncs que anirà d’alguns projectes amb músics de casa nostra i
músics de fora que han fet músiques nostres com és el cas del pianista argentí Julián Solarz i disc “Resonancia” amb el seu grup i amb tota
la música de Frederic Mompou.
Seguint aquesta aurèola, escoltarem el darrer treball del Ramón Díaz Group dedicat a les músiques de Chopin, “Conversaciones con Chopin” acabant una primera part de
programa. I la segona començarà amb el darrer disc de Xavi Torres, “Quarentena Songs” per ja acabar amb el darrer Jordi Pallarés Project, “Vol. 2”, i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I començarem amb el Julián Solarz Grupo i disc “Resonancia”, publicat per ears
& eyes Records i distribuït a Espanya
per Segell Microscopi el 2023.
Enregistrat el el novembre de 2023 a Estudio
0618, Buenos Aires, Argentina. Enginyer de so, mescles i masterització, Pablo López Ruiz. I aquí hi tenim a: Lucas Goicoechea, saxo alt; Inti Sabev,
clarinet i clarinet baix; Juan Filipelli, guitarra; Julián Solarz, piano,
arranjaments i direcció; Hernán Cassibra, contrabaix; Carto Brandán, bateria i
de convidat Matías Carazzo, flauta.
Arranjaments, orquestracions i improvisacions sobre músiques compostes per Frederic Mompou. I s’ha de dir que
l’obra gràfica de portada i contraportada és la de l’amic Pedro Strukelj. I al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp d’aquest
magnífic projecte de Julián Solarz dedicat
a Mompou:
https://juliansolarz.bandcamp.com/album/resonancia-m-sica-de-frederic-mompou i també
l’enllaç a la web de “B-ritmos” on
parlen abastament d’aquest projecte: https://www.b-ritmos.com/julian-solarz-grupo/.
I dels 10 temes que
hi ha, n’hi ha 8 dels de la “Música Callada” que va fer el nostre genial
compositor. Els altres dos són “Planys (Impressió íntima nº1”) i la “Cançó nº7”,
aquesta la més curteta de menys de 2 minuts. S’ha de dir que Julián s’ha immiscit en quest projecte
dedicat a Mompou d’una manera molt
càlida. Es nota l’aprofundiment, l’estudi i l’amor pel compositor i per
aquestes músiques i així ens ho mostren tots els seus companys i ell mateix en
les seves interpretacions i improvisacions. I un dels “Musica Callada”, el Nº
3, té una melodia feta pel saxo alto alhora que força reconeixible, com unes
“maitines”, per després aparèixer el solo del contrabaixista. I la Nº 11 també
té unes músiques que reconeixem i ara fetes pel líder al piano, per després
aparèixer el baterista i demés companys en un dels temes curtets. I la Nº
16 l’inicia el pianista amb una frase
rítmica recurrent alhora que vital, mentre el clarinet baix i contrabaix li fan
una mena de resposta, per després aparèixer un diàleg dels dos vents molt
delicat. I la Nº 25 l’inicia el baterista en una “Intro” per ja aparèixer el
piano i delicats arpegis, coses que canviaran ben aviat entrant ja contrabaix i
un duet de vents molt delicat. I la Nº 26 comença delicadament amb una mena de
P/R entre flauta i clarinet, o també diàleg preciós. I el “Planys” comença ja
amb una rítmica gràcies a contrabaix, bateria i guitarra, ells tres fent una “Intro” sobre la qual volarà la
dolça melodia del clarinet, i més canvis que hi haurà. I finalment, la “Cançó
Nº 7” és d’una bellesa remarcable, melodia i possible improvisació feta a piano
sol pel líder Julián Solarz.
Els començarem
escoltant en la preciosa
1.5.- Música Callada
Nº 9 (F. Mompou & J. Solarz) 5:30.
I aquesta “Música
Callada Nº 9” parteix de la que Mompou
encabí en el seu Primer Quadern i 9è moviment, un “lento” a 48 pulsacions
de negra i ritme binari. I ja heu pogut escoltar quina meravella
d’interpretació i arranjament, on hem pogut gaudir llarga estona amb la
improvisació del guitarrista Juan
Filipelli. Un tema iniciat per ell mateix amb arpegis delicats i posterior
melodia a càrrec de Lucas Goicoechea
al saxo alt i per sota el clarinet de Inti
Sabev. Els moments de “break” amb els també arpegis del líder i pianista Julián Solarz han estat d’una sensibilitat
extrema, com després la del guitarrista en la seva brutal improvisació per
delicada, perquè l’ha feta amb expressivitat i molta emoció. I al final, saxo i
clarinet recordant-nos com era el motiu principal. Què bonic per començar-los a
escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I un altre d’aquests
preciosos temes que Mompou va fer és
la....
2.1.- Música Callada
Nº 1 (F. Mompou & J.Solarz) 6:00.
I aquesta és la que Mompou encabí en el seu Primer Quadern i 1er moviment, un “angelico” a 50 pulsacions de negra. I també l’Stephen Hough fa una molt més que
delicada versió d’aquesta la seva primera Música Callada, ell a piano sol, com
el mestre les va concebre i interpretar. El nostre heroi i companys n’han fet
una encara més entranyable, per com els sons dels vents ens han acaronat ja
d’entrada amb la melodia i motiu principal. I què bé la secció rítmica amb Carto Brandán a la bateria ell marcant ritme i fixant el tempo, el líder Julián al piano i Hernán Cassibra, al contrabaix.
I el pas a les improvisacions les han fet tots tres quasi a la vegada, saxo,
clarinet i guitarra en una “improvisació col·lectiva” magnífica amb uns moments
esclatants, cosa que ha durat la resta del tema fins recuperar la melodia a
càrrec pel clarinet, guitarra i posterior saxo. Una meravella d’arranjament per
una meravella de música pensada i creada per la ment privilegiada i a contra
corrent del mestre Frederic Mompou.
En pròpies paraules, les
de Frederic Mompou “aquesta música
és ‘callada’, perquè la seva audició és interna. La seva emoció és secreta i
només pren forma en les seves ressonàncies sota la volta freda de la nostra
soledat. No se li demana d'arribar més enllà d'uns mil·límetres en l'espai,
però sí la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima.
Aquesta música és símbol de renúncia. Renúncia a la continuïtat en la línia
ascendent del progrés i perfecció de l'art, perquè en aquesta escalada és
necessàri, alguna vegada, descansar…”. I més coses que en podreu llegir de Frederic Mompou de la wikipedia en
català: https://ca.wikipedia.org/wiki/Música_callada.
I ja els acabarem
d’escoltar en la....
3.3.- Música Callada
Nº 20 (F. Mompou & J.Solarz)) 5:18.
I en una primera
escolta havia decidit posar els “Planys (impressió íntima Nº 1)” car també té
una força rítmica remarcable, però al final m’he decidit per aquesta “Música
Callada Nº 20” pel fet que ja d’entrada hi ha una determinada trempera rítmica
marcada pels copets al canto de la caixa de la bateria de Brandán. I ves per on que la sonoritat del saxo alt, així com una
mica melancòlica, se li escau la mar de bé a la música de Mompou. I ells l’han començat fent-ne la melodia o motiu principal
i suport de la base rítmica, i melodia feta pel saxo alt de Lucas, ell, que n’ha iniciat les
improvisacions. Remarcables les notes soltes i profundes del contrabaix de Cassibra, i els acords del líder Solarz al piano. I en Goicoechea ha fet una brutal
improvisació al saxo alt, tal que ens ha deixat bocabadats, per llenguatge i
fraseig contemporani, per so i pel seu bon gust. I al final uns moments amb el
clarinet baix de Sabev per ja
arribar a un final delicat a càrrec del baixista Cassibra, molt bonic tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Julián Solarz i companys
Lucas
Goicoechea, Inti Sabev, Juan Filipelli, Hernán Cassibra, Carto Brandán i Matías Carazzo.
I seguirem envoltats
de classicisme i Jazz ara de la mà del Ramón
Díaz Group dedicat a les músiques de Chopin,
“Conversaciones con Chopin”, publicat el 2023 per 96K music. Enregistrat per Guille
Pérez al Bonso Studio el 12 i 13
de juny de 2023. Mesclat pel Ramón Díaz
Group. Produït per Ramón Díaz. I
aquí hi tenim a Rubén Luis, guitarra;
Jeppe Rasmussen, saxos; Marco Boi, contrabaix i Ramón Díaz, bateria.
I aquí hi tenim 7
temes amb Chopin ben present i
títols tan suggerents com són “Los viajes”, “Ida y vuelta”, “Amantine” dedicada
a la seva amant Amandine Aurore Lucille Dupin i pseudònim
masculí George Sand. “Majorca”,
“Invierno en Varsovia”, “Ludwika” i “Noctambulo”. I “Los Viajes”, primer track,
té un tarannà rítmic ja d’entrada gràcies als acords del guitarrista i la
pròpia melodia feta per Jeppe al
soprano. El tema té un pont que és la porta d’entrada a la magnífica
improvisació del guitarrista, ell, volant per sobre del motiu rítmic recurrent.
I el segon és “Ida y vuelta” que potser faci referència al viatge a Mallorca i la seva tornada a Varsòvia on hi tenim a Jeppe al saxo tenor, i primer
delicadament per ja després aparèixer una permanent rítmica amb els copets al
canto de la caixa del baterista i posterior melodia del saxo tenor. I
“Amantine” té també un tarannà rítmic força evident amb les escombretes del
líder i per sobre la delicada melodia de Jeppe
al saxo tenor amb una pulsió i notes del baixista força interessants. I el
darrer track del disc és “Noctámbulo” iniciat per unes recurrents notes del
guitarrista, i amb el líder fent un solo a la bateria, això ja d’entrada. El
tema s’anirà desenvolupant amb la inclusió de la resta de companys isobretot
quan apareix el motiu melòdic principal a càrrec del saxo tenor Rasmussen. La qüestió rítmica de
baixista i baterista és brutal i així és fàcil fer un solo, com el que ha fet
el guitarrista Rubén. I resulta que
entremig hi ha un “break” on sembla aturar-se tot, però no, car el baixista Marco fa la seva improvisació ben
solet.
I jo vaig voler saber
de quina manera i amb quines músiques de Chopin,
Ramón es va inspirar per fer les seves, i això és el que em va dir: “Los
Viajes” amb el “Nocturno Opus 15 Nº3”; “Ida y Vuelta” amb la “Balada I”; “Amantine”
amb la “Balada IV”; “Majorca” amb el “Preludio Opus 28 Nº4”; “Invierno en Varsovia”
amb el “Nocturno Opus 9 Nº3”; “Ludwika” amb el “Nocturno Opus 20 en C#menor” i “Noctámbulo”
amb el “Nocturno Opus 72 Nº19”.....gràcies estimat Ramón.
I els començarem
escoltant delicadament en el tema dedicat a un hivern que va passar a Varsòvia...
4.5.- Invierno en
Varsovia (Ramón Díaz) 6:36.
I què bonic aquest
“Invierno en Varsovia”, iniciat amb un solo de bateria a càrrec del líder Ramón Díaz, fet però amb una gran
sensibilitat i sense tocar els plats, car, segur que no hi serien benvinguts
els seus sons, a vegades estridents. La “intro” a mode de pedal l’ha fet el
baixista Marco Boi i delicadeses del
guitarrista Rubén Luis, i ja la molt
bonica melodia l’ha fet Jeppe al
saxo tenor. I qui primer ha improvisat ha estat Marco Boi al contrabaix. No ha estat una llarga improvisació,
probablement d’1 Chorus, però l’ha fet de manera magistral. També ha estat així
la que ha fet el guitarrista Luis el
qual ha deixat anar un acord fregat preciós abans de començar-la. Després ens
ha acaronat per la dolçor de la seva execució. La recuperació de la melodia i
motiu principal ens ha situat ja al final d’aquest preciós tema ideal per
començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcruriecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I encara els seguirem
escoltant, en...
5.4.- Majorca (Ramón
Díaz) 6:54.
I aquest tema l’ha
acabat i començat el guitarrista Rubén
Luis. I amb quina delicadesa l’ha començat ell, a guitarra solo i fent uns
preciosos arpegis i acords fregats. L’inici del tema ha estat a càrrec d’ell
mateix a més de la base rítmica, per ja després aparèixer la melodia a càrrec
del saxo soprano d’en Jeppe, una
melodia preciosa, reconeixible de l’obra de Frederic Chopin. I quin canvi de rítmica en l’inici de les
improvisacions, coses que marca el baxista Boi.
Però és que després, ha aparegut el Swing en els “quatres” compassos que han
compartit en Jeppe i Rubén,
saxo soprano i guitarra. Brutals improvisacions d’ells dos i gran suport
dels altres dos de la base rítmica. I després, recuperació de melodia a càrrec
de Jeppe i ja aparèixer el líder Ramón Díaz fent un tros de solo a la
bateria, ell que n’és un màster. Redobles a dojo fets amb gust, qüestió rítmica
i amb un motiu recurrent acompanyant-lo a càrrec del saxo soprano de Rasmussen per acabar dolçament.
Durant la seva estada
a Mallorca, Chopin va compondre la
majoria dels preludis i va retocar definitivament els que portava esbossats. Va
escriure a més la segona “Balada en fa major, op. 38” el “tercer Scherzo en do
sostingut menor, op. 39”, les dues Poloneses a la major i en do menor.
I ja els acabarem
escoltant en...
6.6.- Ludwika (Ramón
Díaz) 5:21.
I ves per on que en Frederic tenia una talentosa germana, Ludwika que a més a més de ser una bona
compositora era també escriptora professional. La salut d’en Frederic mai va ser bona, la qual es va
anar deteriorant de manera remarcada a finals del 1840. Durant dos mesos, Ludwika el va cuidar en aquest final de
malaltia, la qual cosa la va sobrecarregar físicament i emocional fins la seva
mort, el 17 d’octubre del mateix any.
I per això Ramón ha volgut retre-li un homenatge a
la seva germana amb aquest tema tan vital. Una melodia diversa amb tres trams o
parts, diria jo i començant amb una curteta “Intro” a càrrec del guitarrista i
ell mateix. Després d’això, en Jeppe
s’ha posat a improvisar al soprano amb un preciós so alhora que fraseig. Els
acords de la guitarra de Rubén l’han
recolzat, com també la resta de la base rítmica amb en Marco al contrabaix i Ramón
a la bateria. Gran improvisació també del guitarrista, ell amb un so un tan
fosc, farcit però de llenguatge jazzístic i bon gust. I sempre, sempre, la base
de dos donant-los el suport. I al final, quin gran solo de Ramón a la bateria, com remena els estris de la seva bateria, amb
quina energia ho fa, com controla els redobles, impressionant, en una paraula.
Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, felicitats Ramón Díaz, Rubén Luis, Jeppe Rasmussen i Marco Boi.
I després d’aquesta
meravella, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per acaronar-nos amb la dolçor de
les teves paraules i sempre amb les músiques del programa.
I seguirem amb aquesta
segona part on ens endinsarem en la música i darrer treball discogràfic d’en Xavi Torres, “Quarentena Songs” ja ens
diu de quina manera el va començar a parir. Quan va començar la pandèmia es va
proposar fer un tema cada dia durant 30 dies, que va dir el dia del concert al Jamboree, Sala 3. D’aquestes 30 cançons
en va seleccionar 12 (més dues a mode de bonus tracks). I els músics que
l’acompanyen a ell, que evidentment toca el piano, en els temes de l’1 al 6 són
Reiner Elizarde (El Negrón), contrabaix i
Andreu Pitarch, bateria, aquests
temes enregistrats el 22 de març de 2022 a l’Estudio Uno, Madrid. I pels temes del 7 al 14 hi ha Clemens van der Feen, contrabaix i Jamie Peet, bateria enregistrats el 16
de febrer de 2022 al Powersound Studio,
Amsterdam. Tot mesclat per Micha de
Kanter i masteritzat per Dave
Darlington i publicat aquest 2023 per DOX
Records.
I d’aquests 14 temes
els dos trios en van fer de diferents ritmes i tempos, havent-hi balades però
també una mena de Slow-Bluesy song com és “13 Rutina”. I més o menys a tempo de
balada, tot i haver-hi un puntet de tempo hi tenim “02 Setmanes”, “14 Reset”,
“3 Oportunidad”. Amb un marcatge rítmic del baterista i quasi mateix tempo hi
ha “10 Perspectiva”. I el preciós “05 Supervuit” té una ritme càlid i melodia
molt bonica. I “08 Futur”, tot i començar a ritme lent i delicat té un canvi
rítmic i de tempo després que el farà més vital. També “06 Social” té un
tarannà vital com aquest, més o menys tot encara a tempo mèdium i tema que
agafarà força trempera en la impro del líder. I “11 Jitsi” té una rítmica
marcada per baxista i mà esquerra del pianista a mode de motiu repetitiu
rítmic. I un altre dels temes curtets és “07 Empty Streets”, i aquí amb més
vitalitat marcada per la persistent mà esquerra del líder. I “09 Nueva Era” té
també un tarannà cadenciós marcat per les notes del baixista i més o menys
tempo. I la resta de temes tenen ja una vitalitat força evident, entre els
quals el “12 Community” té aquest tarannà i també amb les notes puntuals del
baixista marcant la rítmica. I el primer track “01 Luz”, té un motiu recurrent
de la mà esquerra del pianista i moments de melodia a duet pe baixista i
pianista. I finalment “04 Upside Down” té també vitalitat amb un motiu o línia
de baixos repetitiva marcada pel baixista.
I trobo que estarà bé
començar-los a escoltar amb el tema on hi col·laboren Clemens van der Feen, contrabaix i Jamie Peet, bateria i anomenat..
7.10.- Perspectiva
(Xavi Torres) 4:20.
I ja haureu notat el
canvi d’estil sí, però no hi ha hagut canvis pel que fa a delicadeses, car en
aquest tema també hi són totes. Un tema lent amb un puntet de vitalitat pel
marcatge del baterista, amb unes notes soltes del baixista que fan tot plegat
un magnífic coixí per poder desenvolupar les seves línies, el pianista i líder,
Xavi Torres. El final a piano sol ha
estat brillant alhora que càlid, on ell ha sabut jugar amb les dues mans. I Xavi sembla haver desenvolupat una idea
i motiu, rítmic i melòdic, el qual ens ha acompanyat durant tot el tema. El
líder té uns moments molt brillants, en un tema on ell n’ha estat l’únic
protagonista solista. Va desenvolupant el motiu principal improvisant i fins
arribar al final del tema on ell s’ha quedat sol omplint tot l’espai de les
seves dolces notes, preciós tema per començar-los a escoltar.
I els seguirem
escoltant en el tema, quarentena song com ho són totes amb el mateix trio i
tema anomenat...
8.12.- Community
(Xavi Torres) 4:56.
I en aquest trio hi hagué
temes vitals com aquest on la melodia a càrrec del líder al piano es veu
construïda per la seva mà dreta i notes al registre amunt del centre. L’ha
començat ell amb el baixista fent l’un, la melodia i l’altre la línia de baixos.
Al mateix temps el ritme i tempo hi és implícit però encara més reforçat pels
copets a la caixa del baterista. Aquí hi tenim, ja ho sabeu, a Xavi Torres i Clemens van der Feen, contrabaix i Jamie Peet, bateria. Ben aviat ens hem trobat al genial pianista
fent la seva més que reeixida improvisació, vital, brillant, amb una lleugeresa
de la mà dreta força inversemblant, per velocitat de digitació prístina i pura.
De quina manera l’ha desenvolupat, cada vegada amb línies melòdiques noves.
Sembla que s’hi podria estar “ad inphinittum”. En Clemens l’ha seguit fent la seva improvisació, que tot i més
curteta que la del líder, ha estat força reeixida. I el tema l’han acabat
després de recuperar el motiu principal i deixar-lo “morir” dolçament. Què
maco.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els
escoltarem amb el tema on hi col·laboren Reiner
Elizarde “El Negron”, contrabaix i Andreu
Pitarch, bateria i tema...
9.4.- Upside Down
(Xavi Torres) 4:04.
I déu-ni-do del que
varen fer aquest nou trio i en aquest tema ja se n’ha vist una bona mostra. El
tema és brutal per la persistència de les dues notes de la mà dreta del
pianista i les del baixista Elizarde,
que ja tenen tota la rítmica necessària. La dreta del líder construeix la
melodia amb una vitalitat esfereïdora, alhora que brillantor per com n’és el
seu “pianíssim”. Després de la presentació del tema, en Xavi s’ha posat a improvisar i de nou fent-ho de manera magistral,
i mostrant-nos la gran quantitat de recursos rítmico-melòdics que té. Segueix
també l’harmonia del tema per desenvolupar línies, i línies, les que calguin,
en podríem dir. Hem escoltat com El
Negrón feia una línia molt present amb el seu contrabaix. També no oblidem
que hi ha l’Andreu a la bateria, un
altre gran crac. Un tema que ben aviat acaba o això ens sembla, per com de ben
trenat està i també per la velocitat d’execució. Magnífica composició per
mantenir la creativitat en moments de pandèmia.
I ja els acabarem
d’escoltar en el primer track i mateix trio...
10.1.- Luz (Xavi
Torres) 5:06.
I en aquest altre
tema encara més vital d’en Xavi hem
pogut escoltar una gran improvisació del líder, esclar, però també una del
contrabaixista cubà resident a Madrid,
Reiner Elizarde, “El Negron” I ves per on que la ràpida melodia l’han feta a duet, pianista i baixista, que
déu-n’hi-do. El tema l’ha començat ell sol amb el motiu principal i ja entrar
la melodia amb ells dos. Mentre, l’Andreu
els ha anat acaronant amb les seves escombretes, i ells anant tirant el tema
endavant. La impro del baixista ens ha capgirat el cervell per com de brutal
l’ha feta, alhora que amb una perfecta afinació. I quina persistència la del
líder amb el motiu recurrent mentre ell solejava. Xavi n’ha iniciat la seva després, ja heu pogut constatar de quina
inversemblant manera l’ha feta. Aquí no hi ha Swing però sí que hi ha un
impressionant Groove, allò que fa que el tema camini. I recuperant el duet
melòdic baixista i pianista, hem arribat al final d’aquest magnífic tema, ideal
per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Xavi Torres, Reiner Elizarde (El Negrón), Andreu Pitarch, Clemens van
der Feen i Jamie Peet. I també
dir-vos que el felicitem a ell, a tots ells, car aquestes Cançons de Quarantena han rebut el Premi 440-Enderrock a millor disc de jazz de l'any! Felicitats, Xavi.
I ja per acabar el
programa d’avui farem un altre salt, ara quasi que al buit, amb el darrer Jordi Pallarés Project, “Vol. 2” enregistrat
en directe l'agost de 2020 per al Recital
de Master de Jordi Pallarés al JazzCampus (Suïssa). Mesclat per Jordi Pallarés. Masteritzat per Roger Langvik. Portada: Jordi Pallarés. Produït per: Orx!unarchiveS. Amb Diego Manuschevich: saxo alt, clarinet
baix, flauta. Kazue Ogasazara: piano. Jordi Pallarés: bateria, percussions i
vibràfon, amb Nadav Erlich: contrabaix.
Música de Jordi Pallarés, excepte
els que us digui.
I sí que ens diuen
com va anar tot plegat, sí, i s’ha de considerar que va ser l’agost del 2020,
tot just traient el cap en plena pandèmia, cosa que encara fa més impressionant
aquest treball fi de Màster del Jordi
a Basilea on es va endinsar en el
que en diem Free Jazz i Lliure Improvisació. Aquest és el seu segon àlbum
acompanyat d’uns altres cracs com ell. Ho va presentar en 3 parts, tot i que
l’ordre d’aparició dels temes al CD no lliga amb l’ordre d’aquestes, parts.
Després de la Introducció i presentació a càrrec de l’speaker de la sala,
apareix el primer i brutal tema, “0220E & 0220C”, compost per Diego
Manuschevich on ell passa del saxo alt al clarinet baix mentre Jordi a la bateria i Kazue al piano fan també de les seves. I com que va anar quasi tot seguit d’una
tirada, després van tocar el “The Era Of Microplastics Is Now”, del Jordi amb quasi 9 minuts d’una perfecte
comunicació entre els tres cracs amb una primera impro del pianista Kazue i tema que escoltarem. I després
apareix l’”Inspier ven der Musik” amb el clarinet baix de Diego, fent-lo sonar de manera inversemblant per estridències i
demés, i seguit hi ha el “Cos-mo-go-nia Impermanente” on David segueix al clarinet baix i on Jordi després ens acarona amb el vibràfon, mentre Diego agafa la flauta i Kazue els acompanya. I el 6è track és
“Hommage à S. Dalí, J. Miro et W. Kandinski” on segueixen amb aquesta dinàmica
amb Jordi a la bateria i
percussions, David primer a la
flauta i amb un fianl brutal al saxo alt i Kazue
al piano. I de manera ininterrompuda apareix el següent tema “0220E” i ells
amb la mateixa ona rítmica, i ara amb David
al clarinet baix en un desenvolupament de tema força brutal on el clarinet
acaba aquest i inicia el següent i 8è track que traduït diu “Qui som nosaltres
per dir als gats i gossos que tenen més drets que porcs i vaques”, on el
pianista executa una brutal improvisació i força percusiva, matxucant les
tecles del piano a dojo i un David
brutal al saxo alt, i esclar que Jordi
està increïble a les percussions diverses. Després d’això, Jordi va fer una curta xerrada agraint a tothom qui el va ajudar i
per descomptat als companys i mestres Jordi
Rossy i companys. I dels tres temes que van seguir tocant, el primer va ser
“Twelve Tone Piece” que també escoltarem. El següent i penúltim va ser el “Bass
Interlude” de dos minuts i mig on el baixista Nadav Erlich ell sol executa la composició de Jordi i seva improvisació. I el darrer tema va ser “Dream”, una
preciosa composició que escoltarem seguidament.
11.12.- Dream (John
Cage) 7:17.
I ves per on que amb
aquesta meravella de cançó alhora que allunyada del concepte de la Lliure
Improvisació, va cloure el concert de Treball del seu Màster, ell, en Jordi Pallarés i ells, car les altres
composicions sí tenen tot aquest esperit d’impro lliure. La dolçor de les seves
interpretacions és evident, i així ho hem constatat durant tot el tema, car les
notes del pianista així ens ho han mostrat. Sempre hi ha hagut el líder Pallarés a les escombretes i demés
estris percussius i també la flauta de Diego
Manuschevich tots tres recolzant-se mútuament. El tema ha començat a piano
dolç sol, quedant-nos bocabadats, immersos en una mena d’aurèola meditativa. Ja
hi ha aparegut el baixista Nadav Erlich
ell sí improvisant com ho faria el nostre Masa
Kamaguchi. I la flauta ens ha acaronat les oïdes quan ha sonat. I ells han
seguit una estona així fins arribar al delicat final, ideal tema per
començar-los a escoltar, que ara començaran a “pintar bastos”.
I els seguirem
escoltant en el tema anomenat...
12.10.- Twelve Tone
Piece (Jordi Pallarés) 6:23.
I pel títol i per com
ha sonat, aquest és un tema amb tot l’esperit del “dodecafonisme”. I així ho hem
escoltat per com d’amplis són els intervals i per com n’és la melodia
resultant, més aviat “amelodia”. Iniciat pel clarinet baix de Diego i ja després el piano de Kazue. S’hi ha afegit la bateria del
líder, recolzant-los i ja per deixar pas a la llarga improvisació de Diego Manuschevich al clarinet baix,
brutal improvisació amb tots els aires del Jazz més Free, més avantguardista.
Llenguatge més enllà de les galàxies, el del Diego i també el dels acompanyants, piano i bateria i percussions
diverses, tots tres en una improvisació col·lectiva on s’hi podrien estar hores
i hores, per vitalitat també de la proposta. És ben evident el llegat del meu
estimat Eric Dolphy coses que en Diego també pensa de ben segur. I al
final de la seva improvisació al clarinet baix, s’han quedat ells dos sols, i
més el baixista Nadav acabant el
tema.
I més coses que ens diuen i que podreu llegir
al blog:
Jordi
Pallarés,
alumne dels mestres Jordi Rossy, Jeff
Ballard, Gerry Hemingway i Fred Frith, presenta la seva proposta artística “Jordi Pallarés Project Vol.2” per al
present esdeveniment. Aquest projecte és o es basa en una formació de jazz
intercanviable, “trans-idiomàtica” i interdisciplinària que permet l'exploració
en profunditat de qualsevol dimensió musical en la qual se centra Jordi; passant de peces originals, al
repertori musical inspirat en algun compositor rellevant. En aquesta ocasió Jordi està acompanyat de joves músics
d'avantguarda refinats i creatius residents a Suïssa: Kazue Ogasawara al piano (Japó) i Diego Manuschevich
al piano i instruments de vent (Xile).
A més, al final del concert, el baixista Nadav
Erlich serà convidat a unir-s’hi. La música es basarà essencialment en
l'estètica "Instant Composing"
de Cecil Taylor i força
estimulada en el principi teòric d'"Harmolodics"
d'Ornette Coleman; que ell descriu
com –l'ús del físic i el mental de la pròpia lògica convertit en una expressió
sonora per provocar la sensació musical d'uníson executada per una sola persona
o amb un grup–. A més, una part del programa es va fer a base de les composicions
gràfiques fetes a mà pel Jordi,
representant així una destil·lació de la sensibilitat dels intèrprets
utilitzant la peça gràfica com a marc de discussió i presa de decisions
col·lectives mitjançant la improvisació lliure. A més, i finalment, Project també està influenciat
linealment pel sistema musical d'Anthony
Braxton "Ghost Trance Music", Cornelius Cardew "Treatise",
"Aleatoric Music" de John
Cage i "Soundpainting" de
Walter Thompson. Aquestes són les següents peces originals que es
representaran aquesta tarda, deia ell.
I nosaltres acabarem
projecte i programa amb el tema...
13.3.- The Era of
Microplastics is Now (Jordi Pallarés) 8:44.
I ja heu pogut
constatar el viatge musical estratosfèric que hem fet avui, començant
delicadament amb la “Música Callada” de Mompou,
seguir amb les “Conversaciones con Chopin” i just abans d’aquestes
inversemblants músiques, les “Quarentena Songs” per acabar el programa amb
aquest “Vol. 2” del Jordi Pallarés
Project amb tots els aires del Free
Jazz i músiques més avantguardistes, i en aquest tema ho hem tornat a
constatar. Aquí en Diego ha volat
literalment amb el saxo alt en la seva brutal improvisació, i a moments, a duet
d’ell i amb el líder també fotent-li a la bateria, portant el ritme, el tempo i
creant línies rítmiques força persistents, i ja al final amb Diego sol, traient-li sons
inversemblants al seu saxo alt. I el tema l’han començat a duet de saxo alt i
piano, ambdós fent-ne l’entremaliada melodia. Hi ha hagut moments de Swing, sí,
en els moments del solo del piano del japonès Kazue Ogasazara, ell que s’ha lluït per com de reeixida ha estat la
seva improvisació, i ja deixant el Swing i situant-se en la recerca de
sonoritats aconseguint uns moments sublims. Motiu de nou, i impro del saxo alt Diego Manuschevich fins a recuperar el
motiu principal inicial i acabar-lo de cop, brutal tema per cloure el seu
projecte i nosaltres el programa d’avui, o sigui que felicitats Jordi Pallarés, Diego
Manuschevich, Kazue Ogasazara i Nadav Erlich.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 15 de març que tindrem a Marta
Sierra Quartet amb ella al violí a tot Gipsy Jazz, amb l’entrada gratuïta
com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
