Programa Especial 2024 - 2025: Hernán Navarro, Filippo Dall´Asta, Sondorgo i Nikolov-Ivanovic Undectet, dimecres 1 de gener de 2025.

0 comentaris

 Enllaç a l'àudio del Programa:


Molt bona nit a tothom, i un molt millor 2025 per a totes i tots vosaltres, i Programa Especial 2024 - 2025 de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I aquest darrer programa de l’any i Especial 2024 - 2025 anirà de Gipsy Jazz i músiques afins com la Música Balcànica. I sí, perquè de Gipsy Jazz o Manouche hi tindrem a l’Hernán Navarro, “Caffë Manouche” i a Filippo Dall´Asta, “The Hot Club of Tenerife”, mentre que la Música Balcànica vindrà de la mà de Nikolov-Ivanovic Undectet , “Dystopia” i els Sondorgo amb Chris Potter de convidat de luxe. I com vaig fer al Programa Especial Nadal 2024, escoltareu la música sense els meus comentaris, i els temes també aniran seguits, o sigui que a gaudir de la música.


I començaré aquest Especial 2024 - 2025 amb el disc de l’Hernán Navarro, “Caffë Manouche, publicat per Youkali Music l’11 de juny del 2024, el Youkali 234. “Caffë Manouche” és el quart CD en solitari del poliguitarrista i compositor d'origen argentí Hernán Navarro. En aquest nou treball trobarem composicions originals de l'Hernán en estils tan diversos com la Bossa Nova, el Blues, el Vals Mussette, i, com no podia ser menys, diversos temes de Swing i Gypsy Jazz que no ens deixaran indiferents. Dotze cançons que ens transporten a les nits de bohèmia dels clubs parisencs i als fogons dels campaments gitanos. Eufòria, nostàlgia, evocació i alegria de viure resumides en un sol CD. Tots els temes van ser gravats, arranjats i produïts per Hernán Navarro, comptant amb el violinista José Manuel Badía i el contrabaixista italià Luca Pisani. També hi han col·laborat destacats guitarristes de l'escena del Gypsy Jazz com Filippo Dall´Asta i Pietro Lazazzara. El disseny del CD és obra de l’artista plàstica Julia Beamud. Una producció hispano-italo-argentina en què el virtuosisme no està renyit amb la musicalitat i sensibilitat artística. I sí que al Blog hi trobareu la pàgina web al disc:
https://youkalimusic.com/index.php/catalogo/522-caffe-manouche.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Doncs aquest és un projecte amb 11 temes, la majoria dels quals curtets, com sol passar en aquest tipus de Jazz. La majoria són de tempo slow, mèdium i dos o tres són ràpids. Tinc predilecció pels temes que no són massa ràpids, sobretot en aquest estil de Jazz, on, en els ràpids, sembla que es valori més la velocitat de l’execució que la pròpia música. I els temes que escoltarem són aquests, tots compostos pel líder Hernán Navarro:
 
1.8.- Melancolie (H. Navarro) 2:30.
2.6.- Insomnia (H. Navarro) 2:35.
3.5.- Winter Blues (H. Navarro) 3:0.
4.10.- Solitude Palace (H. Navarro) 2:13.
5.4.- Tourbillon (H. Navarro) 4:03.
6.2.- Retro Bossa (H. Navarro) 3:45.
7.3.- Chinatown (H. Navarro) 2:30.
 
I quina selecció de música Manouche acabem d’escoltar més maca, delicada en els primers temes i més vital en els darrers, tot i que no massa. Hem escoltat a uns bons solistes, a un bon compositor, el líder del projecte, Hernán Navarro, i uns temes preciosos, què més podem demanar.


I segueixo amb música delicada i ara la del guitarrista italià establert a Tenerife, el Filippo Dall´ Asta, “The Hot Club of Tenerife”.  El nou àlbum del guitarrista italià Filippo Dall'Asta és una referència artística a la tradició, l'estil i el so de la mítica banda de Django Reinhardt, Quintette du Hot Club de França i fa referència al pioner "gypsy swing" ambientat estilísticament i perfectament, en el so enèrgic del "gipsy jazz" dels anys 30, enlluernant amb girs, formats i associacions modernes. Juntament amb les composicions originals del líder ("Not Yet, Sofia", "Mona Lee", "Nico's Dream", "Elena"), la sessió inclou atrevides reinterpretacions dels estàndards clàssics del jazz: de "Cherokee" i "After You've Gone". " a "Blue Skies" i al famós "The Man I Love" de George Gershwin.
 
Filippo Dall'Asta toca la guitarra des de petit, va estudiar aquest instrument a Itàlia, Alemanya, França, Holanda i fins i tot a l'Índia. Durant la seva carrera, ha actuat i enregistrat amb molts artistes destacats, com Stochelo Rosenberg, Lollo Meier, John Wheatcroft, Tara Minton, Mehboob Nadeem. Ha actuat en escenaris de prestigi: des del Royal Albert Hall, el Parlament House, la Torre de Londres i la Union Chapel fins a grans festivals de França i Itàlia. Va gravar el ben rebut disc "Mediterasian", recomanat pel Los Angeles Music Critic Award com "un dels millors àlbums instrumentals del 2018". El 2022, l'artista es va traslladar a Tenerife i va convidar músics locals a unir-se a la seva banda. Així va néixer el quintet: Filippo Dall'Asta - guitarra, Kepa Martinez - clarinet, Yeray Herrera - guitarra rítmica, Augustin Buenafuente - contrabaix i Fernando Angulo - bateria. El líder també va convidar a la sessió "The Hot Club of Tenerife" un quartet de músics de cambra polonesos (Ada Kwaśniewicz, Krzysztof Katana, Aldona Trybulec, Monika Wursten), que van oferir un so excel·lent als èxits swinging en alguns dels enregistraments. https://filippodallasta.com, https://filippodallasta.com/store/.
 
Doncs feta la presentació del projecte, dir-vos que en aquest cas, tots els temes excepte un són vitals de tempo, essent aquest tranquilet l’anomenat “Nico’s Dream”. També que els temes són més llargs que els del projecte de l’Hernán Navarro. Començaré amb aquest seguit dels altres més vitals, o sigui que som-hi amb...
 
8.6.- Nico’s Dream (Filippo Dall’Asta) 5:18.
9.3.- Not Yet Sophia (Filippo Dall’Asta) 4:07.
10.7.- Elena (Filippo Dall’Asta) 6:03.
11.8.- The Man I Love (George Gershwin) 5:16.
 
I crec que amb aquests quatre n’hi ha prou per veure de què va tot plegat. I més vitals són “Cherokee" i "After You've Gone", un d’ell, “Mona Lee” i el “Softly as in a Morning Sunrise”.


I segueixo i ara endinsant-nos en la Música Balcànica i primer de la mà del projecte SONDORGO amb la col·laboració de Chris Potter. La fraternitat del virtuosisme, les invencions contemporànies i el respecte: Söndörgő d'Hongria els combina de manera brillant amb el seu instrument característic, la tambura hungaro-serbia. Escoltant tocar la banda, aviat escolteu que no s'assembla gens a la música tradicional hongaresa dirigida pel violí. El so de Söndörgő és lleuger, elàstic i fet amb delicadesa. El seu instrument de signatura és la tambura, un instrument semblant a la mandolina, probablement d'origen turc, utilitzat per les comunitats eslaves del sud (sèrbies i croates) a Hongria. La banda està formada per tres germans, Áron, Benjamin i Salamon Eredics, més el cosí Dávid Eredics i Ábel Dénes, l'únic membre no familiar, al baix. El que Söndörgő combina de manera brillant és el respecte per les tradicions, les ganes d'innovar i un virtuosisme efervescent i imparable. I dir-vos que el gran Chris Potter hi col·labora amb el seu saxo tenor. https://www.sondorgo.hu.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I en aquest cas els temes són llargs, el que més de més 9 minuts és “Hid”, havent-n’hi un altre de més de 8 minuts. Els tempos són vitals, la majoria, però he trobat una baladeta i versió d’un estàndard de Jazz, l’anomenada “Laura”. Començaré amb ella, i la tambura, aquest instrument seu i autòcton, i seguiré amb d’altres temes, tots ells són, doncs:
 
12.5.- Laura (David Raksin) 5:23.
13.4.- wRap (Sondorgo) 6:30.
14.2.- Spoon (Sondorgo) 5:56.
15.8.- Hid (Sondorgo) 9:15.
 
I comentar més coses d’ells:
La naturalesa primordial de la música tradicional, la sofisticació de les composicions clàssiques, les energies de la música rock i la puresa del pensament de Bartók caracteritzen la banda hongaresa Söndörgő, una de les bandes més emocionants, innovadores i reeixides de l'escena mundial de la música internacional. Quan fa més d'un quart de segle es va formar Söndörgő, els membres encara eren nens i pràcticament van créixer juntament amb la banda. La seva columna vertebral espiritual és el llegendari Vujicsics Ensemble, que fa prop de cinquanta anys que toca autèntica música popular Eslava del Sud, amb figures de pare i oncle, juntament amb altres músics de la família Eredics. Així, d'acord amb els ideals de Zoltán Kodály, l'educació musical dels membres de Söndörgő va començar nou mesos abans del seu naixement.


I després d’aquests sorprenents temes d’aquesta formació hongaresa i les seves músiques tradicionals, passades però pel sedàs del Jazz d’un dels millors saxos tenors del moment, en Chris Potter, anirem acabant el programa i ho farem amb el projecte de Nikolov-Ivanovic Undectet , “Dystopia”. Publicat el 21 de juny de 2024, enregistrat per Saša Janković, assistit per Daniel Vuković a l'estudi Future Nature Sound de Pančevo, Sèrbia de l'11 al 13 de juliol de 2023. Mesclat i masteritzat per Erwan Boulay a Studio Sextan - La Fonderie de París, França. I aquí hi tenim a: Luka Ignjatović, saxo alt, flauta (7); Kristijan Mlačak, saxo tenor, saxo soprano (3, 6); Léo Guedy, saxo baríton, clarinet baix (2, 7); Olivier Laisney, trompeta; Milan Roksandić, trompa; Sébastien Llado, trombó; Miloš Budimirov, tuba; Noé Clerc, acordió, acordina (5); Vladimir Nikolov, piano, rodes, percussió (1, 8); Mihail Ivanov, contrabaix; Srdjan Ivanović, bateria, percussió (8). Tota la música composta i arranjada per Vladimir Nikolov, excepte "Rue des Balkans" i "Résistance" composta per Srdjan Ivanović, arranjada per Vladimir Nikolov. Els “vents” a "Lament of a City" han estat dirigits per Jochen Neuffer. Produït per Jochen Neuffer. Coproduït per Vladimir Nikolov i Srđan Ivanović.
 
El nucli del material d'aquest àlbum va sorgir durant els dies de confinament de la covid al març del 2020 com a dues peces de protesta: "Dystopia" i "Scream". Destaquen la nostra necessitat de llibertats bàsiques i la dificultat per fer front a situacions extremes. Després de l'aparició d'aquesta base, noves peces van revelar altres temes que variaven des de paisatges fins a protestar per la cobdícia mundial, fent una declaració musical completa. Realment ens hem divertit molt fent aquest àlbum i esperem que aquesta música us arribi.
https://nikolov-ivanovicundectet.bandcamp.com/album/dystopia-2.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I parlant de tempos, dir-vos que no són vitals. Hi ha una baladeta, la primera que escoltareu, i els altres,  més o menys s’estan pel tempo mèdium, amb variacions, esclar, tot i que no massa. Doncs escoltem-los ja, considerant que ens allunyem dels estils escoltats fins ara, i ja situant-nos en un Jazz Contemporani per lo elaborat que està, i no tant per l’estil, que ens podria fer pensar en sons propers als de l’Avant-Garde. Som-hi doncs amb:
 
16.5.- Lament of a City (Vladimir Nikolov) 4:56.
17.10.- Seasons (Vladimir Nikolov) 5:45.
18.9.- Sincere Greed Vladimir Nikolov) 8:06.
19.1.- Scream (Vladimir Nikolov) 4:56.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 31 de gener que tindrem al Bernard Van Rossum Quartet, organitzat des del Jazz Club la Vicentina i  patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa Especial Nadal 2024: Coloma-Helfer, Coloma-Martín, Int Classic Jazz All Star, Enric Peidró i Ray Gelato Giants, dimecres 25 de desembre de 2024.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit, programa Especial Nadal 2024 i que només trobareu al blog i a l’Ivoox, i sempre amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada  “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I aquest serà un programa dedicat a tota una sèrie de músics i les seves molt divertides músiques, algunes d’elles, i agradables com ara aquestes, les del Lluís Coloma & Erwin Helfer – "Two pianos too Cool"; Lluís Coloma & Hector Martin - "Shuffle for Two"; "The International Classic Jazz All Stars"; Enric Peidró - "Tizol's Delicatessen" i "Ray Gelato Giants at The Ronnie Scott's".
 
Serà també especial pel fet que no comentaré els temes, i que alguns d’ells aniran seguits, de ben segur que per a gaudi de totes i tots vosaltres.

 
I començarem amb el disc a duet de Lluís Coloma & Hector Martin - "Shuffle for Two". Disc enregistrat per ells dos als Estudios Guindilla, el dimarts 18 d’abril de 2023 a la falda de la muntanya de Montserrat. Amb Lluís Coloma, piano i Héctor Martín, guitarra. I a la contraportada del disc, unes paraules d’en David Toribio, responsable del Jazzman Jazzclub de Barcelona:
 
“Tot un plaer poder escriure aquestes línies....Poc es pot dir de l’Héctor o del Lluís que no estigui escrit ja. Em quedo amb aquests 15 minuts que ens vam quedar sols al Jazzman tot just abans del concert, desenfundant els instruments! Xerrades, risses, experiències, anècdotes, viatges. I el millor moment arriba quan proven un tema nou. Tenir el plaer de ser el primer en escoltar-lo, no té preu. Ara et toca a tu, és el teu moment...Gaudeix!”.
 
I jo us vull dir, que en un d’aquells concerts que varen fer ells dos al Jazzman, nosaltres hi vàrem ser.
 
Doncs ja els escoltarem, primer delicadament, i al final amb una mica de més trempera, amb tres temes seguits anomenats:
 
1.3.- Spring Equinox (Lluís Coloma) 6:05.
2.6.- Cancó per l’avi (Héctor Martín) 5:46.
3.1.- Shuffle for Two (Héctor Martín) 3:51.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem amb un altre duet del Lluís Coloma ara però amb l’Erwin Helfer, “Two pianos too Cool”. Publicat per The Sirens Records aquest 2024. L’enregistrament digital el va fer Steve Yates a PianoForte Chicago amb dos Fazioli Grand Piano el 17 de novembre de 2022. El van mesclar Steve Yates i Steven B. Dolins el 28 d’agost de 2023.
 
I sí que els temes d’aquest estil de Jazz solen ser curtets, sí. També pel fet que només hi ha dos músics, o sigui que els solos, per més llargs que siguin, tampoc acaben allargant els temes massa minuts. I n’hi ha 14, o sigui que també hi ha generositat per part dels dos pianistes. També, que Lluís toca el piano en tots els temes, mentre que el seu amic i company Erwin el toca en els temes del 2 al 6 i del 8 al 13. Disc majorment tranquilet pel que fa a tempos, la qual cosa em va la mar de bé, per com de pausat vull que sigui el programa d’avui. Esclar que sempre trobarem algun tema vital, però no massa.
 
Els escoltarem en quatre temes seguits, com són ara:
 
4.11.- How Long Blues (Leroy Carr) 4:42.
5.12.- Back At The Chicken Shack (Jimmy Smith) 3:16.
6.3.- Cuttin’ The Boogie (Albert Ammons & Pete Johnson) 3:29.
7.7.- Rock House (Ray Charles) 3:33.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ara ens endinsarem en les formacions més amplies on hi està immiscit l’amic Enric Peidró, i primer amb el seu anterior treball The International Classic Jazz All Stars publicat per Snibor Records el 2021. Enregistrat per Sergi Peiró el 25 de març de 2019 als Estudios PKO. Amb Dan Barrett, trombó, veu a #7; Enric Peidró, saxo tenor; Richard Busiakiewicz, piano; Nicki Parrott, contrabaix, veu a #2,5,7,10 i Guillaume Nouaux, bateria.


I aquest és també un projecte generós per la quantitat de temes i que en són 12. I hi ha baladetes i diversos Blues. També els escoltarem en quatre temes seguits anomenats....
 
8.6.- The Blues I’d Forgotten (Dan Barrett) 5:32.
9.1.- Louise (Whitng) 4:39.
10.2.- L-O-V-E (Bert Kaempfert & Milt Gabler) 3:54.
11.3.- C-Jam Blues (Ellington & Strayhorn) 4:12.


I el darrer treball de l’Enric Peidró, “Tizol’s Delicatessen” és el dedicat a la figura i músiques del gran Juan Tizol, ja el coneixeu, membre de la Duke Ellington Orchestra trombonista, violinista i autor de temes tan emblemàtics com “Caravan” per només parlar-ne d’un, ara. I aquí hi tenim a Enric Peidró, saxo tenor; Richard Busiakiewicz, piano excepte #8 i 13; Thilo Wagner,  piano a #8 i 13; Queralt Camps, contrabaix i Guillaume Nouaux, bateria.
 
Enric Peidró presenta un nou i interessant treball dedicat a la figura del gran compositor i trombonista porto-riqueny Juan Tizol, membre destacat de l'orquestra de Duke Elington durant dues dècades i compositor d'obres de gran importància en la història del jazz com “Caravan” o “Perdido” entre moltes altres. Aquest nou àlbum, que va sortir al mercat l'octubre de 2024, no només és un fascinant viatge musical a través de les composicions de Tizol sinó també el primer treball mai realitzat dedicat a la recuperació de les composicions d'aquest extraordinari músic l'obra del qual es trobava extremadament dispersa i de vegades de molt difícil accés, malgrat el seu enorme atractiu i qualitat.
 
Després d'un llarg procés d'investigació i localització de les seves obres a biblioteques i arxius de diferents països i amb l'ajuda del professor emèrit de la universitat de Nova York i biògraf de Juan Tizol, Basilio Serrano, Peidró ha aconseguit recopilar, preservar i adaptar per interpretar-ho, una gran part de l'obra del compositor porto-riqueny incloent composicions que mai van ser gravades i que veuen la llum per primera vegada gràcies a aquest interessant projecte que ha estat registrat en un nou àlbum titulat Tizol's Delicatessen i al qual seguirà un segon volum en una col·lecció que revisa i actualitza el llegat d'aquest genial músic.


La gira de presentació de l'àlbum que començarà al gener de 2025 celebra a més el 125è aniversari del naixement de Tizol, originari de Vega Baja (Puerto Rico) on va néixer el 22 de gener de 1900.
 
Sens dubte, un treball molt interessant que rescata de l'oblit i posa d'actualitat l'obra d'aquest compositor excel·lent i versàtil a través de la visió personal de Peidró que amb nous arranjaments i una acurada selecció de repertori manté l'essència de les composicions presentant un programa tan variat com atractiu, que posa de manifest la gran qualitat de l'obra del compositor porto-riqueny i la seva gran atemporalitat, ja que el seu llegat compositiu continua mantenint una frescor envejable i es revela com un material idoni per a la improvisació dins del context d'un quartet de jazz.
 
I els escoltarem en quatre d’aquests magnífics temes seguits...
 
12.7.- Sans Souci (Juan Tizol & Jerry Gladstone) 5:55.
13.10.- Night in Sudan (Juan Tizol & Jimmy Mundy) 6:09.
14.11.- Just for Laughs (Juan Tizol & Jerry Gladstone) 5:12.
15.14.- Caravan (Juan Tizol, Duke Ellington, Irving Mills) 5:55.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja acabarem aquest Especial Nadal dedicat a aquestes músiques tan amables, tendres, simpàtiques i alegres moltes d’elles, amb el disc de "Ray Gelato Giants at The Ronnie Scott's". Enregistrat el Nadal del 2023 del 18 al 23 de desembre. I ells varen ser: Ray Gelato, saxo tenor i veu; Oly Wilby, saxo alt i saxo tenor; Danny Marsden, trompeta; Andy Rogers, trombó; Gunther Kurmayr, piano; Manuel Alvarez, contrabaix i Ed Richardson, bateria.
 
Publicant el seu àlbum Live at Ronnie's, Ray torna ben plantat per a la residència al Club i amb la diversió als seus peus. Ray és considerat un dels últims d'una llarga línia d'animadors de jazz clàssic al costat de Cab Calloway, Louis Prima i Fats Waller. Aquest cantant, saxman, compositor i líder de banda polivalent ha aparegut en festivals, clubs i escenaris de concerts des del Brasil fins a la ciutat de Nova York. Espereu escoltar música swing mentre la banda recorre una selecció de temes i dedicatòries veritablement clàssiques, així com el material original de Ray, que s'ha convertit merescudament en un dels més sol·licitats pels seus espectacles en directe. Uneix-te a Ray i a la seva impressionant banda per retre homenatge als "Grans animadors" i ajuda a mantenir aquesta música increïble en moviment.
 
Doncs ja els escoltarem primer en dos temes  anomenats...
 
16.8.- Cry Me a River (Arthur Hamilton) 3:49.
17.11.- Just a Gigolo (Louis Prima) 4:44.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 31 de gener que tindrem al Bernard Van Rossum Quartet, organitzat des del Jazz Club la Vicentina i  patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
 
I ja acabarem el programa d’avui, aquest Especial Nadal 2024 en tres temes més, ara ja decididament més que vitals...
 
18.4.- Is That Train Ever Comin’ (Ray Gelato) 4:10.
19.2.- Seven Nights to Rock (Buck Trail, Henry Glover, Louis Innis) 3:04.
20.1.- The Best Things in Life are Free (Ray Henderson) 3:57.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, a veure si puc fer un Especial 2025 i si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt  bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 619: Chris Cheek 5tet, Albert Bover Trio, Pilon - Denson - Blade i Ricardo Pinheiro, dimecres 18 de desembre de 2024.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs el programa d’avui tornarà a sortir llarg per la versió completa, la que trobareu al blog i ivoox. I ves per on que el programa gira, més o menys, al voltant d'actuacions fetes al Jamboree com és el cas del trio liderat per l'Albert Bover i disc Albert Bover Trio, "Parisian Affair", amb Yoni Zelnik i Philippe Soirat, de Fresh Sound Records. També vam veure el trio de Romain Pilon, Jeff Denson i Gonzalo del Val, i disc però amb el Brian Blade, "Between Two Worlds", de Ridgeway Records. I també el Chris Cheek va liderar el seu quintet amb Jorge Rossy, Steve Cardenas, David Soler i Jaume Llombart, havent fet concerts posteriors i enregistrat vídeos en el "JazzHall Summer Festival Hamburg" del mateix repertori i projecte anomenat, "Saturday Songs". I en el disc de Ricardo Pinheiro, "Tone Stories" hi ha també el Jordi i el Chris, amb Michael Formanek, també de Fresh Sound, ells però, no havent-lo presentat a la nostra estimada cova-cava.


Començarem doncs amb alguns dels temes que el Chris Cheek Quintet van enregistrar al JazzHall Summer Festival Hamburg els dies 15, 16 i 17 de juliol de 2024, temes que també van sonar al Jamboree on els vam poder veure. I el projecte es diu “Saturday Songs” Enregistrament d'àudio de Wanja Hüffell, mescles d’aùdio de Ken Rich i vídeo de Reiner Damisch. Amb Chris Cheek, saxos tenor i soprano; Steve Cardenas, guitarra elèctrica; David Soler, guitarra pedal steel; Jaume Llombart, baix elèctric i Jordi Rossy, bateria i vibràfon.
 
I una preciosa balada que van fer, amb uns aires de les Illes Verges va ser la preciosa..
 
1.7.- Along The Santa Fe Trail (Chris Cheek) 6:35.
 
Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de tema, preciós per començar el programa d’avui. I aquest tema va ser el penúltim que van tocar al Jamboree, el títol que no la música del tema enregistrada al ja comentat Festival d’Hamburg. Un tema que pels sons de la Pedal Steel Guitar del David, ens situa allà al mig del Pacífic, a la Polinèsia al costat de Paul Gaugin. Una cadència rítmica també molt ben aconseguida, alhora que el tempo, també molt suau. Hem pogut escoltar com l’han començat, a mode de bonica “Intro”, i ja la melodia a càrrec del líder amb el saxo tenor. I per sota, acords de la guitarra de Cardenas, els sons eteris del David amb la Steel en el pont, i l’acompanyament del baix del Jaume, i sons dolços també del vibràfon del Jordi, i ja la primera improvisació del líder al tenor. Preciosa improvisació, melòdica, alhora que passejant-se per l’harmonia. I també David ha improvisat en la B del tema o el pont, i acabant la darrera A, i també d’una meravellosa manera. I esclar que el Jordi s’hi ha afegit amb la precisió que el caracteritza amb el vibràfon, i bonica improvisació en les dues As del tema. I David en el pont, de nou improvisant i d’una delicada manera, la del so d’aquesta guitarra tan especial i ja Chris acabar el tema recuperant la melodia. Quin bonic tema per començar-los a escoltar i nosaltres el programa d’avui.
 
I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=925Geicp3PY.

Temes Jamboree

I recordar-vos que els temes que esteu escoltant els van enregistrar al JazzHall Summer Festival Hamburg en tres dies del passat juliol. I un altre dels temes que van fer al Jamboree és..
 
2.6.- Up Early (Chris Cheek) 6:23.
 
Doncs amb aquest tema força tranquilet els hem continuat escoltant i gaudint, quin goig. I el tema l’ha fet el líder Cheek al tenor. Aquí hem escoltat llargament el solo de Cardenas a la guitarra, què bé que l’ha fet. Una improvisació continguda, gens d’escarafalls ni sons estridents, tot molt suau i delicat. I sí que Cheek ha fet un gran solo i de nou al tenor, del qual n’extreu un so força personal i ben temperat. El suport de la base rítmica és ara amb el Jordi a la bateria i sempre el baix elèctric del Jaume. I en David fa sempre sons estratosfèrics, eteris, amb la seva Pedal Steel Guitar quan no fa solos, que n’ha fet un, després del líder al saxo tenor. I aquesta guitarra típicament americana no és usada gaire en el món no anglosaxó, però en David se l’ha fet seva, ell, únic músic que la toca a la península amb una grandíssima dignitat. I el solo que ha fet ha estat reeixit, mesurat, contingut també, com és aquest tema.  Un tema de Cris Cheek força interessa. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=8Z9XcV9xGn8.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 31 de gener de 2025 que tindrem al Bernard Van Rossum Quartet una setmana després de la Festa Major d’Hivern organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Bon Nadal per a tothom i Bon Any Nou.


I ja els acabarem d’escoltar amb el vital tema amb el qual van acabar el concert al Jamboree i anomenat...
 
3.8.- Ginger Something (Chris Cheek) 5:35.
 
I amb aquest tema van acabar el concert al Jamboree, el d’un quintet que inaugurà la gira precisament a la nostra estimada cova-cava. Els temes van anar sonant millor i millor a mida que els tocaven, i els que heu escoltat, ja sonaven la mar de bé després d’haver-los rodat, i per això Cris Cheek va decidir enregistrar-los amb bon so i vídeo, aconseguint un treball final d’una gran qualitat, coses que podreu constatar clicant als enllaços de cada vídeo. Aquest tema ha estat força potent, amb una secció rítmica potent amb el Jordi a la bateria i el Jaume al baix elèctric, marcant força bé el ritme amb la melodia feta pel líder Cheek. Solos n’hem escoltat també, com el primer del líder i de nou al saxo tenor. Ens ha impressionat força la seva capacitat creativa, la seva manera d’interpretar-ne l’harmonia, el seu potent so. I sempre, sempre en David de fons amb els sons de la seva Steel. I ves que en Cardenas ha seguit al líder i de nou amb un solo brutal, amb un fraseig força elegant, sonoritat fosca, en aquests concerts, el de la seva guitarra Fender Telecaster sense passar per cap efecte. I de nou el tema amb ritme matxucat sobretot pel Jordi a la bateria, acabant-lo magistralment i així ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Chris, Steve, David, Jaume i Jordi.
 
I aquest és l’enllaç al vídeo d’aquest tema:
https://www.youtube.com/watch?v=ndr62osKfSE


I seguim ara amb el disc Albert Bover Trio, "Parisian Affair" publicat per FSR 5132 aquest 2024. Enregistrat per Julien Bassères a Studio de Meudon, França, 19 de gener de 2023. Mesclat per Sergi Felipe. Masteritzat per Pieter De Wagter a EQUUS, Bèlgica. Produït per Albert Bover. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació sonora és © 2024 de Fresh Sound Records, per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.​ Amb Albert Bover, piano; Yoni Zelnik, contrabaix; Philippe Soirat, bateria.
https://www.freshsoundrecords.com/albert-bover-albums/57364-a-parisian-affair.html.
 
I aquest és un projecte generós amb 11 temes, 7 dels quals són de l’Albert. Els altres quatre són de Sam Rivers, Michael Leonard, Manning Sherwin i Wayne Shorter.
 
I el mateix Albert Bover explica llargament vicissituds relacionades amb la seva vida i miracles, i tot al voltant del disc i acompanyants.
 
Passo, he passat la major part de la meva vida on vaig néixer, a Barcelona. Vaig aprendre a tocar jazz principalment a Barcelona i Nova York, on vaig viure una temporada, i després vaig seguir visitant sovint per seguir fent classes magistrals amb grans professors de clàssica i jazz, com Sophia Rosoff, Fred Hersch, Barry Harris, Jaki Byard, Sal Mosca i altres en aquest darrer període de la meva vida. El jazz per a mi és música urbana, la música de les grans ciutats amb gent que ve de molts llocs diferents, amb un gran respecte a la comunitat afroamericana que sempre ha estat la part més important d'aquesta tradició i estil. Recordo haver sentit aquella energia a Nova York que em fa entendre el PER QUÈ toquem aquesta música, no només com o què toquem. I això també ho he viscut vivint a París, des de l'any 2019, que m'atreviria a dir que no hi ha falta de respecte cap a altres ciutats i comunitats importants, car, és la primera capital d'aquesta música a Europa.
 
I el disc té tres precioses balades com són “Wednesday” de l’Albert, “Why Did I Choose You” de Michael Leonard, “A Nigthtingale Sang on Berkeley Square” de Manning Sherwin. I la seva, dedicada a la seva filla “Song for Maia”, té un pèl més de tempo. I ja els escoltarem en aquest tema...
 
4.10.- Song for Maia (Albert Bover) 5:49.
 
I què bonic aquest tema de l’Albert, a tot vals, com una mena de “Waltz for Debby” que Bill Evans li va dedicar a les seva petita neboda Debby Evans de 3 anys. I el tema té diferents trams musicals com són primer el de la “Intro”, posterior melodia feta per l’Albert i acompanyants, i primera improvisació feta per ell mateix. La consistència del tema, el Swing, el tempo “mèdium up”, tot plegat se’ns emporta vers el paradís. I el tema ha començat suau, però s’ha anat estirant d’energies, agafant cada vegada més trempera, i sobretot aconseguida en la improvisació inversemblant de l’Albert al piano. Què podem dir que no sapigueu de la seva mestria. És un dels grans del piano Jazz del país, sinó el que més ho és. La seva velocitat de digitació, el seu “pianíssim” és d’una qualitat de totes i tots reconeguda. Gran solo que ens ha fet. Per descomptat que els dos acompanyants han brillat abastament tot i acompanyant-lo i més encara el baixista Yoni Zelnik que ens ha clavat una magnífica improvisació. Pulsió rítmica, discurs amb contingut melòdic també tot i anant amunt i avall pel mànec de la seva Berra. I el tema l’acaben amb una mena de “Vamp” on de nou l’Albert s’ha esplaiat una bona estona improvisant per ja arribar al final d’aquest preciós tema dedicat a la filla d’ells dos, de l’Alba i d’ell, la Maia.
 
Després de tot aquest temps, tenint l'oportunitat de tocar una mica a l'escena del jazz a París, vaig pensar que era el moment de fer un disc de trio amb grans intèrprets de jazz francesos. Vaig conèixer als anys 90 a Philippe Soirat, encara un dels millors bateristes de l'escena del jazz francès, tocant i gravant amb Carlos Barreto, un gran baixista portuguès. Vaig conèixer el gran baixista Yoni Zelnik més recentment en una sessió a l'estudi de Philippe i vaig gaudir molt de la seva musicalitat i vaig pensar que tots tres sonàvem molt bé junts. Així que vam anar a l'estudi Meudon a gravar el 19 de gener de 2023. A l'estudi em van donar l'opció d'escollir entre dos pianos de cua, un Steinway i un Fazioli. Sense ni tan sols anar a provar-los, vaig dir que tocaria l’Steinway. Encara penso que Steinway i els vells Bechstein i Blütner són els millors pianos del segle XX.


Sí que hi ha temes magnífics com el dedicat a Gorka Benítez, “Like Gorka”, com el “Like Sonny” de Coltrane, sí. També és maco el primer track i tema propi del líder “Douce Amertume”. Aquest, “Sol en Vigo” i “O Castro”, són les tres, composicions al voltant de Galicia. I si hi ha un Blues, vaig i el poso i més encara el seu i dedicat a Monk..
 
5.6.- Blues for Monk (Albert Bover) 5:07.
 
I ves quin altre gran tema de l’Albert i ara a tot Blues, i dedicat a Monk i per això sonen les notes del seu “Misterioso”, què bé, quin detall. I després de la curteta melodia d’aquest “Blues for Monk” ell mateix s’ha posat a volar improvisant i nosaltres que hem volat amb ell. De quina manera l’ha desenvolupat, amb quina mestria, amb quin Swing més impressionant, amb quin llenguatge més brillant. I de nou el baixista Zelnik ens ha meravellat per la seva subtil contundència, presència, pulsió rítmica i fraseig. So profund i afinació acurada, i exquisidesa interpretativa, la d’ell, la de l’Albert, per descomptat però també per la tasca del baterista i seu amic, en Philippe Soirat que tot just al final del tema ha fet uns “vuits” compassos improvisant amb el líder, i ja recuperar les notes del quasi “Misterioso” de Monk i acabar el tema. Un Blues atípic de 24 compassos, crec, i de la forma AABACA cadascuna de quatre compassos.
 
Vull donar les gràcies a Julien Baseres, el tècnic de so, per ser tan professional. També vull donar les gràcies a Jordi Pujol per creure i donar suport a aquest projecte. El meu primer disc de trio, “Esmuc Blues”, també va ser a Fresh Sound, amb Chris Higgins i Jordi Rossy, i abans en molts discos com a sideman o en duo amb el baixista Horacio Fumero.

 
Els meus originals van ser compostos majoritàriament dos mesos abans al Conservatori El Castro de Vigo, per això dos títols són: “O Castro” i “Sol a Vigo”, aquest darrer, un tema complicat; així que tinc aquest nom a una composició original a 7/4. La gravació va anar molt bé. Abans vam assajar dues vegades quines cançons volia tocar, una barreja d'originals i estàndards no tan tocats. No vam fer gaire més de dues preses majoritàriament. l fins i tot només una d'un tema gràcies al gran talent musical de Yoni i Philippe al qual estic molt agraït. Després de no editar gaire, potser vam reunir diferents seccions de les dues versions d'una melodia, però no vam tocar ni una nota, perquè aleshores a mi el producte no sonaria natural sinó massa fabricat. Aquest és el meu so, com toco, "errors o no". Vull que sigui el més honest possible sobre el meu toc en aquell moment, perquè, com va dir tan bé Paul Bley, una gravació és com una foto on toqueu en aquell moment.
 
I ja per acabar d’escoltar-los ho podríem fer en un dels temes vitals, el de Wayne Shorter i anomenat “Pinnocchio”, on fan una magnífica interpretació, però ho farem amb un altre original seu també vital, tot i que no tant, anomenat..
 
6.4.- Cyclic Episode (Albert Bover) 4:15.
 
I amb quin brutal tema els hem acabat d’escoltar. I és que la capacitat de compondre de l’Albert és impressionat. En aquest tema ens han deixat bocabadats per les seves interpretacions a tempo viu i Swing emprat. La melodia del tema l’hem copsat sí, però ben aviat ha desaparegut deixant pas a la inversemblant improvisació de l’Albert al piano. Velocitat de digitació anant amunt i avall del teclat amb una precisió magistral. Digitació prístina i pura, llenguatge jazzístic de primer nivell, tècnica, la que vulgueu, alhora que bon gust musical. Fraseig bopper i Swing brutal gràcies al contrabaix i “Walking” de Zelnik. I ves per on que després del solo del líder, el baterista Soirat ha fet el seu i de quina manera més impressionant que l’ha fet. Contundent, sí. Redobles a dojo i de nou fent uns “vuits” compassos compartint la improvisació amb l’Albert per ja ell recuperar el motiu principal i acabar el tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Albert Bover, Yoni Zelnik, Philippe Soirat.

 
També vull agrair la mescla de Sergi Felipe a Underpool Studio de Esplugues de Llobregat, Barcelona, músic i tècnic de so. Després d'això vam tenir l'oportunitat de presentar aquesta música un parell de vegades. Una vegada al Jamboree Jazz Club el febrer de 2023 amb gran èxit, i al Cafe Laurent de París el desembre de 2024. M'alegro que finalment aquesta sessió d'enregistrament estigui disponible per a altres persones per escoltar-la, car tocar aquesta música em motiva cada cop més per seguir cada dia estudiant i practicant per ser un millor músic i ser més capaç de comunicar com em sento a cada moment fent aquesta música.
 
Gràcies a l'Alba, per compartir aquest viatge vital amb mi durant tots aquests anys, i a la Maia, la nostra filla parisenca, que ara té quatre anys, inspiració de la meva "Cançó per a Maia" original. I gràcies a tota la gent que hi ha per escoltar, organitzar música en directe, ajudar a mantenir viu el jazz. —Albert Bover.


I seguiré amb els projectes del programa, i ara amb el del trio de Romain Pilon, Jeff Denson i Brian Blade, "Between Two Worlds", publicat el 2019 per Ridgeway Records. I ells tres toquen Romain Pilon, guitarra; Jeff Denson, contrabaix i Brian Blade, bateria.
 
I el disc té 10 temes, i ves per on que 5 són de Pilon i 5 de Denson; en té tres que són unes exquisides balades, com la que titula el disc “Between Two Worlds”. També és així de bonica “Song of a Solitary Crow” com també “Nostalgic Farewell”, totes tres de Denson. Però els escoltarem un pèl més vius en el tema també compost per ell i anomenat..
 
7.8.- Lost and Found (Jeff Denson) 6:03.
 
I quin tema més maco i amb quin delicat Swing l’han fet ells tres, gràcies esclar al “Walking” del baixista i compositor Denson, que ves per on va ser qui em va lliurar aquest disc al Jamboree el passat 26 de novembre, no fa pas gaire, no. Un “Lost and Found” que ha començat amb una “Intro” amb els darrers compassos i ja esbrinar la melodia a càrrec del guitarrista resident a París, Romain Pilon. Aquest guitarrista amb aquest so tan fosc toca una guitarra de mitja caixa que no és cap Gibson, no, guitarra de Luthier personalitzada, sembla ben bé. I ves per on que Pilon té com a baixista en d’altres projectes al que hem escoltat a l’Albert Bover Trio, en  Yoni Zelnik. I després de les notes profundes del baixista Denson, melodia del guitarrista i ja la seva inversemblant improvisació. El Swing gràcies al “Walking” del baixista es percep abastament en la improvisació del guitarrista. Llenguatge jazzísitc, fraseig, sons del passat reconvertits al present, ell que ha begut de les fonts dels més mestres en això de la guitarra de Jazz, i per això l’hem escoltat amb tota la “Tradició” del Jazz. Un gran solo del compositor posterior, ens ha copsat força, i encara els recordem a tots dos al Jamboree executant les seves improvisacions. So profund de Denson, pulsió, llenguatge, melodia, que també n’hi ha d’haver. I de nou la melodia a càrrec del guitarrista i ja per acabar aquest magnífic tema del baixista Jeff Denson ideal per començar-los a escoltar.


Quan aquests intèrprets virtuosos es troben al quiosc, el resultat és pura màgia. La unió del venerat guitarrista francès Romain Pilon, el baterista Brian Blade i el baixista, vocalista i compositor Jeff Denson aclamat internacionalment fa que celebrem el seu àlbum de Ridgeway Records “Between Two Worlds”. L'enregistrament inclou originals de Denson i Pilon, que es van conèixer fa dues dècades com a estudiants al Berklee College of Music de Boston. Després de graduar-se, van seguir les seves pròpies carreres, però es van reunir de tant en tant per recuperar la seva camaraderia musical. Quan Denson va tocar amb Blade en una gira del 2017 amb l’”Spirit House” de Joel Harrison, van fer un “clic”. "Ens vam connectar profundament de seguida, des de les primeres notes de la prova de so", diu Denson. “Se sentien com esperits afins, rítmicament; darrere dels solistes s'estava fent un altre llenguatge, i era totalment apassionant”. Denson pensà en Pilon com a tercer soci ideal. "És un intèrpret virtuós però molt sensible i molt musical, les mateixes paraules que utilitzaria per descriure Brian". Denson va convidar a Pilon i Blade, que van acceptar amb entusiasme. El resultat és un dels nous grups més captivadors del jazz, un trio d'intèrprets amb unes sonoritats inconfusibles, una creativitat inqüestionable i una sensibilitat insondable. Això diuen des de la pàgina web del disc: https://ridgewayrecords.com/within-2/.


I hi ha temes magnífics com són “En Trois Temps”, “Genération” i “Madrid”, tots tres de Pilon. I els escoltarem en el primer track també compost pel guitarrista Pilon i tema anomenat...
 
8.1.- Sucré (Romain Pilon) 7:30.
 
I aquest tema de Pilon ha tingut diversos i diferents moments, primer amb la melodia i encara tot molt calmat, parlant d’intensitats sonores. I tot i que es percep un tempo prou ràpid, encara no l’han desenvolupat. Els primers moments han estat continguts, fins i tot en la improvisació del líder. Tot i això, de mica en mica tot es va estirant. El baterista Brian Blade, un dels màsters mundials en això de la bateria, no ha parat d’improvisar darrera dels seus companys, i tot plegat va agafant embranzida. També el baixista fa de les seves fent línies que semblen més solistes que acompanyants. El ritme és així com trencat, sobretot en la part de la melodia. En els primers moments del solo del guitarrista, tot és molt delicat, tot és força contingut. El seu so fosc, el seu fraseig, de mica en mica tot va tirant. No hi ha clars moments de Swing en aquest tema, que per això Blade fa el que fa amb la bateria. Pilon a la guitarra ens ha tornat a meravellar, ell que segueix l’estela de la guitarra moderna també amb aires de Kurt Rosenwinkel, sense oblidar la “tradició”. Llarg i molt reeixit solo del guitarrista. I la recuperació del tema ens ha apropat al final d’aquest tema de Romain Pilon, amb un fons de solo del baterista Blade impressionant.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en un altre magnífic tema i ara compost per Jeff Denson i anomenat...
 
9.6.- Listen Up (Jeff Denson) 6:28.
 
I quin tros de tema acabem d’escoltar, iniciat amb un solo de bateria impressionant de l’increïble Brian Blade, màsters de màsters, del qual ja en necessitàvem una intervenció solista de les seves. I després, aparèixer la melodia a càrrec del duet de guitarra i contrabaix conjuntament amb el baterista, tots tres a mode de diàleg a tres força interessant. Una melodia força entremaliada que han fet a duet els dos de les cordes. I ja ben aviat les improvisacions, i la primera i de nou inversemblant ha estat la del guitarrista parisenc Pilon. Un “Walking” del baixista impressionant ha fet que el Swing fos increïble, per vital, i mentre, les línies del solista, i al final amb arpegis i un “break” que ha deixat pas al solo del compositor i baixista americà, de Califòrnia. De nou s’ha esplaiat la mar de bé improvisant de màster, i amb un fons sonor força delicat, car ni el guitarrista ni el baterista han sonat forts, ans al contrari. I els arpegis del guitarrista han donat pas a la melodia a tres, diàleg a tres o sigui triàleg en un tema molt interessant. Gran tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Romain Pilon, Jeff Denson i Brian Blade.

 
I acabarem el programa amb el disc de Ricardo Pinheiro, “Tone Stories” publicat per Fresh Sound Records aquest 2024 i FSR 5131. Enregistrat per André Fernandes als Timbuktu Studios, Lisboa, Portugal, juny de 2023, dissenyat, mesclat i masteritzat per ell mateix. Notes de folre: Ricardo Pinheiro i David Liebman. Produït per Ricardo Pinheiro. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquest enregistrament sonor és © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.​ Amb Ricardo Pinheiro (guitarra), Chris Cheek (soprano i saxo tenor), Michael Formanek (contrabaix), Jorge Rossy (bateria).
https://www.freshsoundrecords.com/ricardo-pinheiro-albums/57331-tone-stories.html.
 
I aquest és un disc amb tot d’estàndards de Jazz magnífics, on també hi ha precioses balades com són ara: “The Peacocks”, de Jimmy Rowles; “Blame It on My Youth” d’Oscar Levant, aquest no gaire conegut. També ho és la magnífica “If You Could See Me Know” del gran Tadd Dameron. I amb una mica més de tempo i delicat Swing hi ha el preciós tema de Victor Young que serà el primer que escoltarem i anomenat...
 
10.5.- Weaver of Dreams (Victor Young) 4:37.
 
I ves per on que el gran Kenny Burrell va fer un àlbum titulat així i el va enregistrar el 1960 i 1961 publicat per Columbia. També Ben Riley en té un així titulat, aquest però del 1963, tema de Young que Nat King Cole va enregistrar el  setembre de 1951 i que Bing Crosby va primer publicar el novembre del mateix any.
 
Una meravella de tema a mig tempo iniciat pel contrabaix de Michael Formanek, ell havent-ne fet tota la melodia, què maco. Ja Chris s’ha posat a improvisar amb el saxo tenor, fent-ho amb una gran delicadesa, so dolç i millor llenguatge jazzísitc. I què bé tancar el cicle del programa amb ell, car l’hem començat amb el seu quintet. I hem gaudit força amb el solo del guitarrista portuguès i líder del grup, Ricardo Pinheiro, el qual ens ha agradat força. Un so més net que els anteriors que tampoc ens sona a cap Gibson pel so clar i sense cap efecte electrònic afegit. Ricardo ha fet tasques d’acompanyant mentre Cheek improvisà, com també ha fet aquesta labor el nostre estimat Jordi Rossy el qual conjuntament amb el baixista Formanek han porta un tempo clavat i Swing magnífic pel “Walking” del baixista. I després del solo del líder, de nou la molt bonica melodia que interpretaren tants i tants músics entre els quals Sonny Rollins en el seu disc del 21 de febrer de 1959 enregistrat en directe a Holanda al Singerzaal.
 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I hi ha grans temes com aquest “When You Wish Upon a Star” de Leigh Harline amb un delicat Swing. I ves per on que dels 10 temes, 5 són vitals de tempo i a tot Swing com són el “Soul Eyes” de Mal Waldron amb en Cheek al saxo soprano i ja força vital;?”, però els escoltarem en el de l’Elmo Hope, anomenat..
 
11.2.- De Dah (Elmo Hope) 4:29.
 
I quin tros de tema que acabem d’escoltar. I ves per on que Elmo Hope el va fer el 1961. 'De-Dah' d'Elmo Hope és del seu àlbum de 1962 "Here's Hope". Va gravar amb Clifford Brown, John Coltrane, Sonny Rollins i Jackie McLean, però no va ser massa celebrat ni reconegut. Les composicions de Hope són un bon exemple de les Formes Avançades de la Tonalitat Destinacional.

 
I el tema ja comença amb la melodia a duet de saxo tenor i guitarra, per ja aparèixer la primera i llarga improvisació a càrrec de Rossy a la bateria, ell, sempre tan subtil. I sí que el Swing l’hem tingut en el solo del líder Pinheiro a la guitarra, el qual ens ha demostrat el seu gran nivell solista, com a tècnic, com a creatiu i inventiu. So net, precisió en la digitació i fraseig i llenguatge jazzístic de primer nivell. Però si a més a més tot plegat té un bon gust musical, doncs que la música entra molt millor. També Chris l’ha seguit amb igual mestria i seguint amb el Swing gràcies als dos de la base rítmica, el baixista Formanek i el seu “Walking” i els copets a caixa i plats de l’estimat Jordi Rossy. Cheek és també un dels puntals del Jazz al saxo tenor com són Mark Turner i Joshua Redman. Ell ha fet també un llarg solo on ha demostrat les seves qualitats interpretatives, que en són moltes, i ja recuperar la melodia, amb el ritme trencat en les As i Swing en la B del tema. Brutal tema d’Elmo Hope.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I també hi ha temes vitals com són el de l’l’Ornette Coleman, “When Will the Blues Leave”, on Jordi Rossy fa un llarg solo tot just després de la curta melodia del tema.

 
I els acabarem d’escoltar en dos temes seguits, i nosaltres el programa d’avui...
 
12.1.10.- There Is No Greater Love (Isham Jones) 3:44.
12.2.4.- Fried Bananas (Dexter Gordon) 3:39.
 
I què bé acabar el programa amb aquests dos temes seguits, dos temes magnífics encabits en Jazz American Song Book, i si el primer hi va entrar primer és perquè Jones el va compondre més aviat, car és del 1936 i el va publicar ell amb l’orquestra de Woody Herman el mateix any. És un tema, com tots, que es pot interpretar a un tempo més tranquilet. El tempo emprat pel líder és vital i amb un Swing brutal i per això el “Walking” de Formanek i els copets delicats a la bateria que ha fet l’estimat Jordi. Després de la melodia feta pel líder a la guitarra, compartida amb el saxo tenor Cris Cheek, les dues As, la B la fa també el líder i la darrera A de nou Cris. Ell ha estat qui primer ha improvisat, i de nou amb gran tècnica, so preciós, recorregut pels més greus, fraseig lligat i bon gust. D’això també n’ha tingut el líder en el seu solo a la guitarra, alhora que gran demostració de com es passa per l’harmonia d’un tema i ell ho ha  fet amb total solvència.
 
I el “Fried Bananas”, Dexter Gordon el va incloure en el disc del 1969 publicat per Prestige, després de quasi una dècada sense enregistrar-ne cap. L’acompanyaren Barry Harris, Buster Williams i Albert Heath. I els nostres herois l’han interpretat a un tempo impressionant, com també havia fet el gran Desideri. La melodia es va fer ràpidament famosa, també per ser un tan entremaliada i tocada a aquest tempo ràpid. I ves per on que després d’escoltar-la interpretada a duet de saxo i guitarra, ells dos s’han posat a improvisar a mode de pregunta-resposta en una llarga demostració de tècnica i bon gust. Després han estat els altres dos els que han fet el duet solista a mode de pregunta i resposta, ells que han estat Formanek i Rossy,brutals tots dos, brutals tots quatre, i tema de nou per acabar-lo i nosaltres deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Ricardo Pinheiro, Chris Cheek, Michael Formanek , Jorge Rossy. I amb aquest tema ja he acabat el programa d’avui, llarg en la versió completa que ja sabeu podeu trobar al blos i a l’ivoox del programa, que per cert, com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol. 

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |