skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic
també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre
podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I ja parlant del
programa d’avui, dir-vos que el dedicaré a projectes de la discogràfica
muntada, inventada, parida i demés qualificatius tots admiratius, per una colla
d’amics, noies i nois de la mateixa generació, més o menys, com són Oriol Vallés, Joan Casares, Lluc Casares,
Héctor Floría, Irene Reig, Alba Pujals i de ben segur algun més, anomenada The Changes, Els Canvis que venen, devien
voler dir.
Escoltarem els
darrers projectes que han editat com són: “Introducing”,
de Pablo Castillo; “Phanerozoic”, de
l’Héctor Floría, el “Supertralla” dels Smack Dab i dels TRO,
“Segueix l’instint”, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Tots aquests discos
publicats per The Changes aquest
2023, i també, genèricament, al blog us posaré l’enllaç al Bandcamp d’aquesta
discogràfica amiga.
I començarem amb el
primer CD de Pablo Castillo al seu
nom, com a líder, l”Introducing Pablo
Castillo”. Publicat el 21 d'April 2023 i gravat per Juan Antonio Mateos i Ernie
McGomma a l'estudi “Grabacions
Submergides” els dies 29 i 30 d'agost de 2022. Mesclat i masteritzat per Curro Ureba de “Trafalgar Estudios”. Disseny del disc: Ricky Sainz. Foto de portada i de la sessió d'enregistrament: Bjørk Delcroix. Fotos de l'artista
(portraits): Amanda Malia. Amb Pablo Castillo - Trompeta. Manolo Perfumo -
Guitarra. Alejandro Tamayo - Contrabaix i Carlos Ayuso - Bateria. I la
col·laboració de Joan Codina – Trombó
(tracks 1, 3 & 6) i Carlos Ligero – Saxo Alt (tracks 1 & 6). I aquest és l’enllaç al bandcamp del disc: https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/introducing-pablo-castillo.
I aquest és un
projecte d’estàndards tocats en clau de Hard
Bop o Neo Hard Bop, car sovint
ja no sabem com etiquetar l’estil de Jazz que toca una formació. I sí que
parlant de ritmes i tempos, dir-vos que pràcticament tots van a 4x4, mentre que
el tempo és més divers havent-hi un parell de delicioses baladetes, “Solitude”
la que més, i “The Night We Called it a Day”. I ja amb un puntet més de tempo i
Swing delicat han inclòs la preciosa “Where or When”. També dolça de tempo és
el “Off Monk”. I ja a tempo Fast i a tot Swing tenim el vital i magnífic
“Vignette”. I més vital és encara el “Big Foot” i també el “Tea For Two”.
I els començarem
escoltant en el preciós tema compost per Rodgers
& Hart, quan hi ha lletra, que no és el cas i anomenat....
1.2.- Where or When
(Richard Rodgers & Lorentz Hart) 7:01.
I amb quin tema més
maco hem començat el programa d’avui. Una cançó composta per aquesta gran
parella de compositors que van fer el 1937 per el musical “Babes in Arms”, i que tantes i tants han cantat i tocat de manera
instrumental, com han fet els nostres joves herois. El Swing és brutal i ja
d’entrada i l’han fet a quartet de trompeta, guitarra, contrabaix i bateria. I
la primera part de la melodia, en les dues As, l’ha feta el líder a la
trompeta, ell que és Pablo Castillo,
que ens l’ha feta amb un so ple alhora que càlid. I el pont o la B, l’ha fet Manolo Perfumo en un tema d’estructura
típica de 32 compassos i de la forma AABA on el líder ha recuperat la melodia
en la darrera part del tema. I les improvisacions les han fet el líder a la
trompeta i el guitarrista, ambdós de manera magistral, el primer amb un so
robust també i bon fraseig, i el segon amb un so profund i càlid, alhora que
amb una digitació precisa, i tots dos, amb la melodia per davant. I no oblidem
no, la base rítmica de dos, amb l’Alejandro
Tamayo contrabaix i Carlos Ayuso,
bateria. Un preciós tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I els seguirem
escoltant en el tema compost per Barry
Harris en el disc publicat per Prestige
el 1968 “Bull’s Eyes” on hi
hagué Barry Harris, piano; Kenny Dorham,
trompeta; Charles McPherson, saxo tenor; Pepper Adams, saxo baríton; Paul
Chambers, contrabaix i Billy Higgins, bateria i tema anomenat...
2.6.- Off Monk (Barry
Harris) 7:14.
I què bonic ha estat
també aquest tema de Barry Harris.
Un tema no massa conegut pel gran públic i que ells han fet la mar de bé,
fent-lo clavat a l’original pel que fa a tempo i Swing, amb la única diferència
del piano del líder Harris i la
guitarra Perfumo. I aquí hi
col·labora Joan Codina al trombó,
què és qui ha fet el primer solo. Joan
ens ha fet una molt bona improvisació amb tots els aires de mestres com Curtis Fuller, ell que ha manegat la
vara amunt i avall amb destresa, bon fraseig i llenguatge jazzístic. L’altre
col·laborador ha estat Carlos Ligero
al saxo alt. I quin so més maco i fraseig lligat lleuger i gràcil que li hem
escoltat alhora que el so magnífic del seu alto vintage. I encara s’hi ha posat
el líder Castillo a la trompeta amb
aquest so robust i ple que té, i que tan ens ha agradat, com també el de la
guitarra de Perfumo. Un tema prou
llarg de 7 minuts i una mica, coses que diuen molt de la generositat d’aquests
músics, i sobretot del líder. I encara hem pogut escoltar un tros de solo a
càrrec de Tamayo al contrabaix en
una A del tema. Magnífic tema que ens han fet el sextet liderat per Pablo Castillo.
En
la trajectòria de tot solista arriba l'esperat i decisiu moment de gestar un
primer àlbum, amb el qual un es troba amb la necessitat de confiar en les
pròpies idees, transmetre-les als altres músics i materialitzar-les, tractant
que el resultat sigui un reflex tan concís com sigui possible dels seus propis
propòsits. Un primer treball, més que no pas una carta de presentació, és una
declaració d'intencions. Entre els trompetistes, Miles Davis va liderar la seva primera sessió als 19, Booker Little als 20, Clifford Brown i Freddie Hubbard als
22, Chet Baker als 23, Louis Armstrong als 24, Roy Eldridge i Dizzy Gillespie als 25...
i als vint-i-sis anys li ha arribat l'hora al trompetista barbatenc, de Barbate, Pablo Castillo. Per a l'ocasió Pablo
ha reunit cinc dels seus aliats habituals, procedents tant de terres andaluses
com catalanes, per gravar a l'antiga usança: tots plegats, sense cascos i fins
i tot sense faristols. I amb l'elecció d'un repertori comú, fet que no és
accidental, ja que permet als seus companys tocar de memòria, obrint-se a la
interacció i afavorint en gran manera l'espontaneïtat.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost per Charlie
Parker i anomenat..
3.1.- Big Foot (Charlie
Parker) 5:43.
I què bé acabar a tot
Bebop amb aquest tema del genial Parker.
I de nou ho hem fet amb el sextet, què bé. Remarcable ha estat l’arranjament
que ha fet el líder sobre el tema de Parker,
coses que s’han notat sobretot en el tram musical previ a la improvisació del
líder, on els vents amics han fet unes frases curtes mentre ell es preparava,
agafava aire per iniciar la seva posterior i veloç improvisació. I quina bona
tasca ha fet Pablo en la seva
improvisació a tot Blues, que aquest tema de Parker és això, un magnífic
Blues. I posterior al líder ha
aparegut el saxo alto de Carlos i
què bé ho ha fet de nou, a tot Bebop com el seu immortal creador. Tot un gust
descobrir aquests joves músics, desconeguts per mi, si exceptuem a Codina i Tamayo que sí són vells coneguts i amics, aquests joves músics. I Joan l’ha seguit d’entrada amb més
calma, coses que han canviat posteriorment per fraseig i més notes lligades,
oferint un molt bon discurs, ple per sonoritat. I just a les acaballes, encara
hem escoltat el curtet solo del baterista el qual ens ha fet 2 Chorus del tema.
I ja l’han acabat de cop després de recuperar la curta melodia d’aquest “Big
Foot” de Charlie Parker. Felicitats Pablo Castillo, Manolo Perfumo, Alejandro
Tamayo, Carlos Ayuso, Joan Codina i Carlos Ligero.
I seguiré amb aquests
projectes de la nostra jove i estimada discogràfica The Changes, i ara amb el “Phanerozoic”
de l’Héctor Floría. Publicat el 31
d’octubre d’enguany. I enregistrat per Marc
Piña al Local Estudi. Mescla i
masterització a càrrec de Jan Valls.
Disseny de coberta per Héctor Floría.
Foto de Pawel Czerwinski. Amb Héctor Floría, saxo tenor; Joan Mar Sauqué,
trompeta; Joan Monné, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares,
bateria. Totes les cançons compostes per Héctor Floría, excepte "Divendres vespre" per Irene Reig. I aquest és l’enllaç al Bandcamp del disc:https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/phanerozoic.
“Phanerozoic”, que deriva
del grec i significa "vida visible", és l'àlbum debut del saxofonista
Héctor Floría. “Phanerozoic” és l’Eó de la Terra on els organismes vius comencen a
agafar formes complexes, evolucionen i es diversifiquen. I és així com veu el
seu primer treball el saxofonista, una selecció de temes que van des de les
seves primeres composicions fins a les més recents, mostrant la seva evolució
com a músic i persona.
I aquest és un disc
generós per la quantitat de música i molt bona que hi ha. 11 temes on sí que
n’hi ha de curtets, 3 de al voltant dels 2 minuts, mentre que la resta van dels
4 als més de 7, o sigui que es podrà gaudir una molt bona estona. I pel que fa
a tempos i ritmes, l’Héctor se’ns ha
revelat com un compositor que gaudeix més en els tempos mèdiums i baladetes que
no pas en els molt vitals, tot hi haver-n’hi també. I de balades en tenim
diverses com són ara “Kleine”, “Dear Irene” on hi ha també una presa
alternativa. I molt delicat i a tot Swing és el preciós “Cambrian”. I també així de tempo és el tema d’Irene Reig, “Divendres vespre” fent
melodia a duet de saxo tenor i trompeta i posterior Swing. I quasi al mateix
tempo hi ha “Entre places” i també a tot Swing. I a un ritme ternari, sembla,
és el que titula el disc “Phanerozoic”. I ja a partir d’aquí els tempos són
francament més vitals com és el “Dr. No” i esclar, a tot Swing a moments i a
Latin uns altres. I un altre així també és “Let’s Freddie my Friend” amb una melodia
a ritme així com trencat. I els dos més vitals són els dos més curtets,
“Neogene” i “Jurassic” que no arriba als 2 minuts i d’una trempera brutal.
Doncs ja els
escoltarem en el preciós tema compost per Irene
Reig i anomenat...
4.2.- Divendres vespre
(Irene Reig) 7:03.
I quin tema més ple
de calidesa aquest “Divendres vespre” de la gran Irene Reig, des d’aquí un petonet, Irene. La vam tenir a trio al Jazz
Club la Vicentina l’octubre passat en un concert extraordinari. I el tema
d’ella l’han interpretat aquest quintet de mestres, el que més, en Joan Monné que els va tenir d’alumnes a
l’Esmuc a tots menys a Giuseppe. Un tema realitzat a base de
diversos trams musicals, el primer amb la presentació del tema i melodia. L’han
acabat però delicadament, d’aquella manera que dic sempre, que en un directe
s’allargassaria segons públic i músics. La melodia és molt maca, poques notes i
molt ben posades. I què bo el pont o la B del tema que l’han fet a tot Swing,
en un tema on l’estructura s’aparta de les típiques. I Joan Mar, que també vam tenir a trio al setembre, ha estat qui
primer ha improvisat i ja heu pogut constatar amb quin so més brillant per
registre d’aguts i també en el registre del mig, alhora que magnífic discurs i
fraseig. I el líder l’ha seguit amb un so ple i robust també, i grans idees
creades alhora que escales inversemblants. Monné
al piano els ha seguit amb una mà dreta lleugera i gràcil i digitació prístina
i pura, creant unes precioses línies melòdiques. Un molt bonic tema d’Irene Reig i que ells han executat la
mar de bé, ideal per començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I un altre d’aquests
magnífics temes és el compost per Héctor
Floría i anomenat....
5.7.- Entre places
(Héctor Floría) 5:17.
I amb aquest Swing
tan bonic els hem continuat escoltant, ara amb aquest tema del líder Floría. I ell mateix ens ha fet la maca
i delicada melodia, i n’ha iniciat les improvisacions. Un seu so ple i profund i
tot plegat vestit amb un fraseig veloç, notes a cabassos, i totes molt ben
posades. Ja fa temps que l’escolto a l’Héctor
i dia a dia he constatat el seu creixement personal i musical, cosa que estem
escoltant en aquest el seu primer treball discogràfic al seu nom. Un tema que
han fet a quartet de saxo, piano, contrabaix i bateria. I no oblidem, no, que
al contrabaix hi tenim a Giuseppe i
a la bateria al Joan. I és que la
bateria del Joan ja no la deixarem
d’escoltar fins al final del programa. I la improvisació de Monné al piano ha estat de nou precisa,
delicada la seva digitació alhora que feta amb un gust exquisit. I ja han
recuperat la melodia del tema d’estructura atípica de 40 compassos i de la
forma AABCA, amb un pont de 16 compassos, la B i la C del tema, amb un canvi
tonal preciós. Bravo per aquesta composició de l’Héctor Floría.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost per l’Héctor
Floría i anomenat...
6.1.- Dr. No (Héctor
Floría) 4:39.
I quin gust de tema.
I sí, i ara penso que el “Leitmotiv” d’aquesta discogràfica, vaja, el d’elles i
ells, és el de fer un Jazz Modern, actual i per tant contemporani, però seguint
la “tradició”, la música d’aquells músics que van sorgir als anys 40, 50 i 60
del segle passat, o sigui a tot BeBop o Hard Bop, però fet ara. I aquest és un
dels temes, el sisè en la versió completa del programa, que segueix aquest
tarannà. Un gran tema de l’Héctor a
tot això que acabo de dir, a tot Hard Bop d’ara. El ritme és Latin en la
presentació del tema, o sigui en el primer tram musical, i també en les
improvisacions, en la primera a càrrec del líder Floría al saxo tenor, el qual ens ha deixat bocabadats per com ben
trenada l’ha fet. Un so força personal i llenguatge propi que ja li reconeixem.
I què brillant en Joan Mar amb la
seva trompeta a tot Clifford Brown, i
esclar, Fats Navarro del qual aquest
any celebrem el centenari del seu naixement. Joan ha crescut també d’una manera que només gent com Matthew Simon sabrien veure fins a quin
nivell ho ha fet. I encara hem escoltat la digitació precisa i improvisació del
pianíssim de Joan Monné, amb una
gran tasca solista, conjuminant perfectament ambdues mans i així enriquir el
seu discurs. I ja, retorn al tema i acabar-lo magistralment, ideal per ja
deixar-los d’escoltar. Felicitats Héctor
Floría, Joan Mar Sauqué, Joan Monné, Giuseppe Campisi i Joan Casares.
I seguim amb un altre
d’aquests magnífics discos i ara serà el dels Smack Dab, “Supertralla”. Publicat el 29 de setembre i gravat per Ferran Donatelli i Guim Cifré a Vertigo Estudi
el 7 de maig de 2023 i al Milano
Jazz Club el 6 de maig de 2023. Mescla i màster a càrrec de Jan Valls. Fotografies: Clara Conill i disseny gràfic: Joan Casares. Amb Oriol Vallès, trompeta; Lluc Casares, saxo tenor; João Pedro Coelho,
piano; Pau Sala, contrabaix i Joan Casares, bateria. Les composicions dels
temes van així: L'1, 2 i 7 de l'Oriol
Vallès, els 3 i 6 del Joan Casares,
el 5 del Lluc Casares, el 4 de George Gershwin i el 8 de Cedar Walton. I aquest és l’enllaç al Bandcamp del disc:
I aquest és un altre
treball generós per la quantitat de música que es podrà escoltar, amb 8 temes
llargs, tres superant els 8 minuts i quasi arribant als 9 en el directe al Milano del “C’s Delight”. I pel que fa
a ritmes i tempos, dir-vos que balada, balada com a tal no n’hi ha, i el tema
més aproximat per tempo mèdium és “Smack@Night”. I a un tempo també mèdium i
ritme així com trencat és el directe al Milano
“Precious Mountain”. I a tot vals i també tempo similar és el tema de Cedar Walton, “Jo C’s Delight”. I ves
per on que el ritme beat apareix en el “XXX” i tempo més vital, que el Swing ja
apareixerà en les improvisacions. I a tot Swing i similar tempo és el tema
“Love Walked In”, un estàndard derivat d’un musical de l’època. I ja més viu de
tempo és “Gran Basar” amb la melodia feta a duet de saxo tenor i trompeta, com
passa en d’altres temes. I més vital és el “Va, què?” a ritme barreja de
ternari i 4x4 en moments de les improvisacions. I ja per acabar i encara més
viu de tempo i a tot Swing és el tema que titula el disc “Supertralla”.
I començarem
delicadament amb el preciós tema de Lluc
Casares anomenat...
7.5.- Smack@Night
(Lluc Casares) 8:35.
I ja hi tornem a ser,
i ara amb el primer tema dels Smack Dab
de l’Oriol Vallès i Joan Casares, ell que hi tornarà a ser
en el darrer projecte, els TRO. I
aquest tema no és una balada, no, però és un tema força maco i càlid per
melodia i també per les improvisacions. Iniciat amb el so del Rhodes pel teclista João Pedro Coelho, per ja aparèixer la
melodia feta pel líder a la trompeta, tot i que
al final s’hi ha afegit el saxo tenor de Lluc. Un tema força entremaliat de melodia, qüestions rítmiques i
canvis, que n’hi ha força. Lluc ha
estat el primer en improvisar, i ja heu vist de quina brutal manera ho ha fet,
Una gran destresa en el ràpid fraseig, la qual cosa implica una gran tècnica.
Quin gran solo que ens ha fet el bo d’en Lluc
també amb un llenguatge que ja li reconeixem, per frases i per la manera
com les fa. I l’Oriol ha aparegut
amb la seva trompeta, també força brillant, tot i situar-se en el registre del
mig, més càlid. També ha volat cap al registre més agut, tot i que no massa. El
seu discurs ha estat molt melòdic i també sovint entremaliades les seves
frases, i amb un punt de Funk al final, just abans d’aparèixer el teclista Pedro Coelho amb el Rhodes o similar. Un so que se li escau
la mar de bé, per com de suau queda tot plegat. Un gran tema del Lluc per començar-los a escoltar.
I com va anar al
malauradament desaparegut Milano Jazz
Club: “Supertralla!”.
Van ser les primeres paraules d'una assistent al concert d'Smack Dab al Milano
Jazz Club el 6 de maig del 2023. Aquell dia els micròfons estaven preparats, la
cinta rodava, els instruments brunzien. En un estat d’èxtasi, els oients movien
les parpelles catatònics. Miríades de formes musicals brollaven a dalt de
l’escenari, precipitant-se sobre el públic. Els més despistats no se’n sabien
avenir i els que ja sabien a què venien van veure els seus desigs fets ordres.
La barra va servir copes amb escreix i els peixos grossos van beure llurs
gintònics amb gran eufòria. En una sola frase: tothom hi va guanyar. Per si
aquesta crònica pot semblar tendenciosament exagerada, dos dels peixos d'aquell
directe han estat inclosos a l'ítem que tens entre les grapes. Si s'afina l'orella
es pot escoltar, entre els brams i els aplaudiments en acabar els temes, la
multitud corejant la consigna: "Supertralla, supertralla!"
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els escoltarem
en el tema compost per Joan Casares i anomenat...
8.6.- XXX – Late
Night Alter Ego (Joan Casares) 5:47.
I déu n’hi do quina
trempera de tema, i com es nota que ha estat compost pel baterista i co-lider
d’aquesta banda, en Joan Casares. I
el Swing que ha aparegut en les improvisacions, no hi era, no, als inicis del
tema, car ha començat a tot Beat marcat per la bateria del jove compositor. La
melodia l’han feta els dos vents, saxo tenor i trompeta, a duet, amb un so
perfectament complementari. I el tema és molt interessant per com els trams
musicals han anat apareixent, el primer, presentació i melodia i el segon la
brutal improvisació de l’Oriol a la
trompeta, i ja a tot Swing. I sí, ens ha tornat a frapar per com de brillant
l’ha fet, alhora que per les seves frases ràpides i fraseig inversemblant, alhora
que afinació perfecte allà dalt del registre agut. I el so complementari del
saxo tenor de Lluc ha aparegut
després, i com ha trenat la seva brutal
improvisació. So, llenguatge, tècnica i bon gust, tot això és el que
implica en el que fa. I encara Monné
al piano ha acabat quallant una altre magistral improvisació, que per això va
ésser el mestre de tots ells, exceptuant-ne Giuseppe, ell que és sicilià i català, car, va amb espardenyes a
tocar i parla i escriu el català perfectament, un bravo per a ell. I després
tema i final d’aquest gran tema de Joan
Casares.
I el què ens expliquen ells dels seus temes i com va anar tot plegat a
l’estudi... L'endemà de la gesta del
concert al Milano Jazz Club, es va
repetir la gesta a l'ambient estèril, de laboratori, dels estudis Vertigo. La banda comptava amb el
pianista João Coelho, consagrat
científic del beat. Amb el seu impuls van abordar les seves noves i intricades
composicions: “Gran Basar”, on no hi falta res; “Jo C's Delight”, retrat
naturalista; “Smack@Night”, paisatge nocturn, evocant l’ambient habitual de la
posada en escena; “XXX”, representació de l’alter ego d’una criatura bondadosa
a partir de mitjanit; “Va, què?”, escena d’una resolució de conflictes
quotidians. I per descomptat, sense necessitat de descriure aquesta composició
a hores d´ara, Supertralla! Per tancar el disc hi ha dos homenatges. No podia
faltar un “standard” del repertori de musical nord-americà com “Love Walked
In”, arranjat per l'Oriol Vallès. I
per concloure, una versió d'un referent com és Cedar Walton, “Precious Mountain”, que hem volgut traduir
lliurement com a “Muntanya Regalada”.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema que titula el disc, compost per l’Oriol Vallès...l’anomenat...
9.2.- Supertralla
(Oriol Vallès) 5:29.
I amb quin brutal
solo de bateria quasi que han acabat aquest tema a tot Hard Bop dels Supertralla i compost per l’Oriol Vallès. Esclar que després del
solo, sí que l’han acabat, el tema, i tal i com l’han començat. Una melodia
feta a duet dels dos vents i amb una base rítmica impressionant i tema a tot
tempo viu i amb un Swing brutal per Walking del baixista i copets als plats i
xarles del baterista. I el tema té trams amb diversitat de ritmes, tot plegat
molt interessant. I ja ben aviat i de pressa, que tenim tard, la brutal i altre
cop brillant improvisació de l’Oriol
a la trompeta. I quin gran solo i ràpid que ens ha clavat, alhora amb una
magnífica sonoritat i fraseig inversemblant per veloç i fet amb un gust
exquisit. I esclar, després d’ell el bo d’en Lluc ens ha tornat a frapar per la velocitat del seu fraseig alhora
que per la manera com l’ha exposat. Un so característic, un tant fosc, a
voluntat però, la del seu instrument, un Balanced Action de Selmer, d’aquells
vintages tan impressionants i autèntics. I la seqüència de solos s’ha repetit,
car després del tenor l’ha fet Joao Pedro Coelho al piano el qual ens
ha tornat a noquejar per la seva clarividència en ambdues mans, una dreta
lleugera i gràcil i una esquerra recolzant la dreta amb acords puntuals. I tal
i com he dit a l’inici, després el brutal solo del Joan, recuperació del tema i melodia i ja per arribar a un final
que ha estat de cop. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, felicitats Oriol Vallès, Lluc Casares, João Pedro
Coelho, Pau Sala i Joan Casares.
I després d’aquest
magnífic projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Ostres, i amb quina
dolçor ens ho diu Carme i sempre
parlant-nos de la música dels nostres herois.
I ja per acabar el
programa escoltarem els TRO i els
seu “Segueix l’instint”, publicat el
23 de juny i enregistrat i mesclat a Medusa
Studio per Roger Rodés l'abril
de 2023. Disseny gràfic: Pere Miró i Joan Casares. Amb Pere Miró, saxo baríton i composició (1, 4, 8); Xavi Castillo,
contrabaix i composició (3, 5, 7) i Joan Casares, bateria i composició (2, 6).
“Segueix l’Instint” és el tercer
disc de TRO des de la seva formació
l’any 2015. Amb aquest nou treball la banda segueix fidel al seu so i al seu
compromís amb el Jazz instrumental a Barcelona.
I aquest és l’enllaç al Bandcamp del disc:https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/segueix-linstint.
I sí, perquè la seva
identitat musical és també rítmica, car aquest és un trio que no cedeix
concessions i la seva “tralla” és força característica. Per això dels 8 temes,
només el darrer es podria definir com una mena de balada, l’anomenat “Com un
mussol”, i així ens ho acaben dient cantant ells al final del tema, amb els
ulls ben oberts encara que sigui ben fosc i sempre amatent, com els mussols
fan. Els temes no són massa llargs, des dels 3 i escaig fins els 4 i mig, però
considerant l’energia desplegada, ja us dic que en quedareu ben servits, i per
això tenim a mèdium tempo i a tot Swing el “SCP”. I a partir d’aquí tot
esdevindrà més vital a tot Swing com en el tema “The One and Only Night With
The Devil”. I més vital i molt marcat de ritme per ja la pròpia melodia és el
tema anomenat “Onvas tan baix” que no, no és del baixista, no. I tampoc ho
és “Castillo que te pillo”, que es déu
n’hi do de vital i sí que va a tot ritme càlid, a tot Latin i a Swing en les
improvisacions. Força vital i també a tot ritme Latin és el “Samba da
Tempestade”. Més viu i a tot Swing és el tema “He Will Always Give You The
Blues”. I el més vitals és el tema que titula el disc “Segueix l’instint” que
va a tota tralla i Swing pel “walking” del baixista.
I com que aquests
temes són curtets en posaré un de més, i per això podrem començar amb el més
tranquilet compost per Pere Miró i
anomenat...
10.8.- Com un mussol
(Pere Miró) 4:08.
I ara hem passat dels
saxos tenors de Floría i Casares al baríton d’en Pere Miró, ell en un registre més baix
i característic so un tan metàl·lic, típic del baríton. I aquest tema suau i
tranquil marcat per les notes guia del contrabaix de Castillo l’han iniciat fent la melodia en els primers trams, i ja
heu pogut escoltar de quina manera l’han acabat, cantant ells “Som com un
Mussol”, sempre amatent i benplantat. I després de la melodia del tema, Pere ha aparegut fent la seva
improvisació marcada per l’aspecte rítmic i no només. La melodia hi ha
aparegut, cantarina com ella és, i que per cert, han recuperat ben a prop del
final, tot just abans del “Som com un Mussol”. Curiós tema per ja començar-los
a escoltar.
I un altre d’aquests
temes i ja ara més potent és el compost per Xavi Cas tillo i anomenat..
11.7.- The One and
Only Night With The Devil (Xavi Castillo) 3:55.
I aquest és el
tarannà vital de la resta de temes, amb el típic so pelat de saxo, contrabaix i
bateria. La manca d’instrument harmònic fa que tot sigui així de net, i algú
dirà, desangelat, si se’m permet. Un tema on sí que hem pogut escoltar un molt
bon solo del Joan a la bateria, ell
més sol que la una, a les acaballes del tema. I l’ha començat Pere fent-ne la melodia, en el seu
primer tram musical, amb el seu magnífic so i millor improvisació passejant-se
per acords i escales de manera molt brillant, i parlo per com ha sabut trobar
unes línies melòdiques tan apropiades als canvis harmònics. I Sala ha estat també brillant en la seva
exposició solista a contrabaix solo, acompanyant-lo per darrera del tot Joan amb les escombretes. I amb el solo
de Joan i recuperació de la melodia,
han arribat al final d’aquest sorprenent tema de Castillo.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 17 de novembre que tindrem el JazzSpirit Quartet amb Carles Pineda, saxo alt; Enric Carreras,
piano; Pep Coca, contrabaix i Adrià Font, bateria, amb l’entrada gratuïta
com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.
I més temes així de
potents són els altres, com aquest, més vital i a tota samba el compost per Joan Casares i anomenat..
12.6.- Samba da
Tempestade (Joan Casares) 3:00.
Doncs m’ha agradat
aquesta incursió del trio en terrenys pantanosos, aquests de les bosses i
demés, com aquest que acabem d’escoltar. I esclar, amb una melodia curta i
senzilla, que no simple”, i després sí que hem escoltat un llarg solo del
compositor a la bateria. I no oblidem no que ha estat ell que l’ha començat amb
una curta “Intro” que ha deixat pas a la melodia a càrrec del saxo baríton de Pere Miro. I sí que Joan s’ha esplaiat en el seu solo,
primer picant de mans les timbales i caixa, per després fer-ho amb les baquetes
i sense tocar massa els plats. I el saxo baríton de Miró ha brillat de nou per la seva exposició solista, pel seu
llenguatge jazzístic i les frases trobades. I després ell mateix ha recuperat
la melodia divertida i una mica entremaliada, per ja acabar el tema.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui dedicat a projectes de la
discogràfica The Changes amb el tema
compost per Pere Miró el que titula
el disc i anomenat...
13.1.- Segueix
l’instint (Pere Miró) 3:31.
I aquest ha estat un
altre tema, senyal d’identitat d’aquesta formació a trio, els TRO. Aquí l’essència és més bopper per
velocitat d’execució. Abans del Swing per “Walking” brutal de Castillo en la improvisació de Miró, hem escoltat uns primers moments
de presentació del tema a mode d’”Intro”, per ja aparèixer la melodia a càrrec
de Pere al baríton. I crec que sense
poder respirar, ell mateix s’ha embrancat en la improvisació que m’ha tornat a
frapar per potència, seguretat, decisió i creativitat. I també Xavi Castillo ens ha “clavat” una
brutal improvisació al contrabaix com també ho ha estat la curteta del Joan i tema que han acabat poc després
de tornar a recuperar el motiu principal/melodia i acabant-lo de cop, brutal
tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Pere Miró, Xavi Castillo i Joan Csaares. I amb aquest tema hem
acabat el programa d’avui dedicat a projectes de la discogràfica The Changes, que com sempre espero que
us hagi agradat tant com a mi.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
