Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
Doncs abans de començar el programa d’avui, us vull recordar el gran concert que tindrem aquest divendres 21, on tindrem per segona vegada consecutiva al gran saxo tenor de Boston, Benny Sharoni el qual ha volgut tornar a casa nostra per la bona acollida que va tenir l’any passat, de públic, i per lo bé que s’ho va passar, cosa que em va dir ell personalment. El divendres el tindrem amb un trio acompanyant diferent del de l’any passat, i podrem comptar amb en Joan Monné, piano; Ignasi González, contrabaix i Xavi Hinojosa, bateria. A les 22h i amb l’entrada gratuïta, patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
 
I parlant del programa d’avui, podreu escoltar tres projectes de tres joves músics de casa nostra, dos, el de l’Alba Pujals i Lluc Casares i un, de l’Álvaro Ocón, ell format a l’ESMUC. I els projectes són, “APOLOGIA”, “RIDE” i “THE RITUAL”.


I començarem amb el disc de l’Alba Pujals, “APOLOGIA”, editat per The Changes, i enregistrat en dos llocs diferents, a Vertigo Studio 5 temes i a Tedesco Studio 3, amb formacions diferents. Mesclat per l’Enric Peinado i masteritzat per Dave Darlington. I tots els músics són: Alba Pujals - Trombó, composicions i arranjaments; Mar Vilaseca - Veu (a “Carinhoso” i “Make Believe”); Irene Reig - Saxo contralt; Jarien J. Jamanila - Saxo contralt i Flauta; Lluc Casares - Saxo Tenor; Abdias Armenteros - Saxo tenor i clarinet; Oriol Vallès - Trompeta; Xavi Torres - Piano; Joe Block - Piano; Giuseppe Campisi i Jayla Chee - contrabaix i Joan Casares i Sarah Gooch, Bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al seu bandcamp:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/apologia.
 
I aquest és un disc preciós per les diverses i boniques cançons que Alba hi ha encabit. També per la diversitat de tempos i ritmes, alhora que per la inclusió de la dolça veu de Mar Vilaseca. L’Alba ha fet un arranjament en clau de Blues d’un tema del Tete, “Vull que m’acariciïs”, amb una llarga “intro” seva a trombó sol, magnífica. Un altre tema delicat és el “Colera”, propi de l’Alba, molt bonic també. El tema “Carinhoso” en clau brasilera, la de l’autor Pixinguinha, on hi canta Mar i també en el “Make Believe”, aquest a tot Swing i tema de Mingus i com tots, arranjats per la líder Pujals. I un tema propi força interessant és el “War Map” amb una secció de vents que l’inicien a mode de Soli de manera brutal, i que resulta ser el tema més curtet de 3m i mig. I ja els tres temes que falten van tots força vius de tempo i el “Balisraat”, a tot Swing, com passa en el  tema de Jerome Kern, “I've Told Every Little Star”, i també en el més vital de tempo, tema propi i que titula el disc “Apologia”. En definitiva un projecte sòlid, amb grans i joves músics, d’aquí i d’Amsterdam, on tots hi han anat a fer els seus màsters.
 
I per començar-los a escoltar ho farem amb el tema de Tete Montoliu, i arranjat per ella mateixa, el preciós...
 
1.8.- Jo vull que m’acariciïs (Tete Montoliu) 5m37s.
 
I acabem d’escoltar a l’Alba Pujals, trombó; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria, en un dels tres temes enregistrats a Vertigo Studio, a casa nostra. I quin preciós arranjament ens ha fet l’Alba en clau de Blues, el que hem pogut escoltar després de la seva magnífica “introducció” al tema a trombó sol. Amb l’entrada dels músics, ella ha desenvolupat una mica més la bonica melodia del Tete. I ella mateixa n’ha fet una primera aproximació improvisada, seguint fil per randa la melodia. I els solos, pròpiament dits, els ha començat un dels millors pianistes de Jazz del país, en Xavi Torres, el qual ens ha mostrat el seu “pianíssim” a tot Blues, i què bé l’ha feta. I el tema l’han acabat amb l’Alba recuperant la melodia, amb una primera part improvisant sobre d’ella i ja per acabar-lo dolçament. Preciós tema de Tete Montoliu i millor arranjament de la nostra heroïna, Alba Pujals, ideal per començar-la, per començar-los a escoltar.
 
I seguirem encara amb una determinada dolçor, i tema preciós de Pixinguinha anomenat...
 
2.6.- Carinhoso (Pixinguinha) 6m09s.
 
I acabem d’escoltar a Alba Pujals: trombó; Mar Vilaseca: veu; Jarien J. Jamanila: flauta; Abdias Armenteros: clarinet; Joe Block: piano; Jayla Chee: contrabaix i Sarah Gooch: bateria, en un dels temes enregistrats a Àmsterdam. I aquesta cançó tan bonica, és una de les més populars del Brasil, i Pixinguinha la va composar en una data tan llunyana com és el 1917. L’han interpretat milers de músics i milers de vegades. I la versió que ens n’han fet els nostres herois, i més ella, la nostra heroïna Alba Pujals ha estat una meravella. Començat amb una “intro” i després melodia amb la flauta de Jarien J. Jamanila, i després afegint-s’hi el trombó de la líder, tot això en el primer “chorus”, car en el segon, hem pogut escoltar la dolça veu de Mar Vilaseca, interpretant-la amb molta delicadesa. La improvisació d’Alba al trombó ha estat increïble, ella havent-nos mostrat tota la tècnica i melodia creada. Ha crescut molt, en tots els aspectes des de la primera vegada que la vaig veure, a ella i a l’Oriol ara ja fa uns quants anys al Berimbau de Terrassa, en una Jam coordinada per l’estimat Geni Barry. Mar ha recuperat el tema i així l’han acabat, amb una permanent dolçor durant tot el tema. Molt bonic.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
 
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz: 


I encara els escoltarem en un altre tema propi a tot Swing, l’anomenat..
 
3.2.- Balistraat (Alba Pujals) 5m06s.
 
I acabem d’escoltar a Alba Pujals: trombó; Jarien J. Jamanila: saxo contralt; Joe Block: piano; Jayla Chee: contrabaix  i Sarah Gooch: bateria en un dels temes enregistrats al Tedesco Studio, Àmsterdam. I quin tros de tema a tot Swing que ens han fet els nostres herois. Un gran tema de l’Alba Pujals iniciat amb la secció de vents fent-ne la melodia, amb trombó i saxo contralt, una melodia un tan entremaliada, que ens situa en una època un tan llunyana recordant als màsters del segle passat, amb uns aires propers al Jazz West Coast, diria jo. Un “temarro”, gran composició de l’Alba amb un Swing brutal, gràcies al “walking” de la baixista Jayla Chee i les escombretes de Sarah Gooch. La primera improvisació al saxo contralt a càrrec de Jamanila, magnífica, la segona a càrrec de la líder Pujals al trombó i la darrera del pianista Joe Block, magnífiques totes tres, i després, melodia de nou i final d’aquest gran tema de l’Alba Pujals que l’han acabat així com en suspensió.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema propi de la líder Pujals i que titula el disc...
 
4.3.- Apologia (Alba Pujals) 4m04s.
 
I acabem d’escoltar a l’Alba Pujals, trombó; Oriol Vallès, trompeta; Irene Reig, saxo contralt; Lluc Casares, saxo tenor; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria, un septet de luxe que va enregistrat a Vertigo Studio. I quin altre tema brutal i vital de tempo, amb tot el Swing del món que ens han fet elles i ells, i què bé l’han interpretat. I aquest tema em recorda també moments gloriosos del Jazz del segle passat. Una melodia molt ben aconseguida i improvisacions brutals, la primera del Lluc que després escoltarem amb més amplitud. Ell també ha crescut en tots els aspectes i ara per ara, com la resta de companys i companyes està a un nivell altíssim d’interpretació. Gran solo del gran dels Casares, car en Joan ha fet córrer la màquina rítmica, i al final amb un curtet solo, amb un Swing brutal, gràcies també a Giuseppe Campisi al contrabaix i el seu permanent “Walking”. L’Oriol Vallès l’ha seguit amb el seu característic so i fraseig, i gran interpretació, i és que en Xavi Torres al piano ha estat també magnífic, ell que ha tingut alguns moments de contrapunt a la melodia i després amb el seu increïble solo. I ni Alba ni Irene han improvisat en aquest gran tema de la primera, i sí que els han acompanyat amb els seus instruments. Gran projecte de l’Alba Pujals, felicitats Alba felicitats nois.


I després d’aquest gran projecte de l’Alba Pujals seguirem amb el darrer del Lluc Casares, “RIDE”, també editat per The Changes i publicat el 24 de març de 2023. Enregistrat per Hans Koomans els dies 2 i 3 de setembre de 2022 al Tracking Room Studio, Amsterdam, excepte el tema #8, enregistrat i mesclat al Bimhuis per Onno Prillwitz. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a la ciutat de Nova York amb l'ajuda de Jan Valls a Barcelona. Obra d'art de Joan Casares, fotografia de Simon Osuna. Tots els temes són de Lluc Casares, excepte el #5 d'Allie Wrubel, el #6 de Xavi Torres i el #7 de Quincy Jones. I aquí hi tenim a: Jesse Van Ruller: Guitarra; Lluc Casares: Saxo Tenor; Xavi Torres: Piano; Kaisa Mäensivu: contrabaix i Andreu Pitarch: Bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al seu bandcamp:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/ride.
 
I dels 8 temes n’hi ha un de delicat, el “Quintessence”, una preciosa balada de Quincy Jones. La resta tenen tots una més que evident vitalitat, amb tempos i ritmes diversos. Un de força maco és el tema d’en Xavi, “Prova Dos”, encara tranquilet. I el que més, és el primer track, el curtet “Intro” al següent “Grewisms”, a tot Swing i vital. I el que titula el disc, “Ride”, comença dolçament amb  una “intro” al piano, coses que canviaran posteriorment amb la incursió del duet saxo tenor i guitarra. I “Melo” l’incia Lluc amb una “intro” a saxo tenor sol i posteriors canvis que tindrà, i també rítmics. També fa una “intro” a saxo tenor en el preciós i delicat estàndard “Gone With de Wind”. I ja el “Moviments” és el més vital a tot Swing i més llarg, de prop d’11 minuts, l’enregistrat en el concert del famós local de la ciutat d’Amsterdam.
 
I començarem dolçament amb la balada de Quincy Jones anomenada...
 
5.7.- Quintessence (Quincy Jones) 8m05s.
 
I aquest tema el va incloure i titular el seu disc del 1961,  ”Quintessence”, àlbum de Quincy Jones amb la seva orquestra. Va ser publicat el 1962 i va ser el seu únic àlbum per a Impulse!. Un crític el va anomenar "el so de la big band moderna i progressiva en el seu cim". I és una balada molt maca, sí, interpretada pel líder Lluc Casares amb el seu magnífic so del seu saxo balanced action de Selmer, una meravella d’instrument. La “Intro” del tema l’ha fet però, el gran Jesse Van Ruller  a la guitarra, quin luxe poder-lo tenir aquí. La calidesa del so del tenor ha deixat pas a la primera improvisació, la de la baixista finlandesa, Kaisa Mäensivu, ella que ho ha fet amb molta solvència i musicalitat, amb un so profund, i fent les dues As del tema, i seguint-la Jesse Van Ruller fent el pont i la darrera A, ell amb una mestria aclaparadora. Un pèl de Swing ha aparegut en el solo del líder Casares, ell amb una magistral improvisació i millor so. Fraseig i tècnica al servei de la seva creativitat, què és molta. Quines “maneres” d’interpretar tan bèsties, felicitats Lluc, pel solo, i per com l’ha acabat, un bonic tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguirem escoltant-los en el tema de Xavi Torres..
 
6.6.- Prova Dos (Xavi Torres) 5m09s.
 
I després de la balada, ara un tema a tot vals, aquesta molt bona “Prova Dos”, iniciat amb una “intro” a trio de piano, contrabaix i bateria per després ja la melodia engrescadora, vital, amb trempera. I ves per on que repetim de pianista, car tenim de nou al gran Xavi Torres. La melodia l’han fet a duet guitarra i saxo tenor, la d’un tema força ben trenat. Ell mateix, Torres, ens ha mostrat tot el seu saber en la primera improvisació del tema. La seva mà dreta construint línies melòdiques i l’esquerra recolzant-la fent l’harmonia. L’ha seguit a la guitarra un dels millors en això de les sis cordes, l’holandès Van Ruller, mestre de molts, entre els quals els qui estant tocant amb ell i també de molts guitarristes, esclar, i em sona que també de l’amic Albert Vila. Magistral solo del guitarrista, i al final, amb una improvisació de Lluc a mode d’epíleg del tema “Prova Dos”.
 
I ves per on que vam tenir el goig de veure’ls en directe al Jamboree a tots ells i ella. I el goig més gran el va tenir el mateix Lluc, per poder fer aquest bolo amb tots ells, i ella. Diria, que sobretot pel fet de comptar amb un dels guitarristes més en forma de l’escena europea i mundial, l’holandès Jesse Van Ruller, ell que va guanyar el Thelonious Monk International Jazz Guitar Competition el 1995. També pel fet de tenir de contrabaixista la finlandesa  Kaisa Mäensivu, establerta ara a  Nova York. Per descomptat que també per fer-ho amb els seus amics Xavi Torrers i Andreu Pitarch. “Ride” és el 4t disc de Lluc Casares com a líder, on torna a connectar amb la ciutat d'Amsterdam (on va estudiar i va viure durant 5 anys).


I encara els escoltarem en el tema propi i segon track del disc, l’anomenat...
 
7.2.- Grewisms (Lluc Casares) 6m12s.
 
I un altre gran tema del Lluc amb una “Intro” a piano i ben aviat la melodia força entremaliada feta a duet de saxo tenor i guitarra. Un tema amb canvis rítmics en la seva presentació que deixaran pas al permanent Swing en les improvisacions, i la primera i brutal a tot post Bop, la del líder al saxo tenor. I què bona que l’ha feta, amb quin fraseig, amb quina tècnica i bon gust. Velocitat bopper magistral la que ha executat, i millors les idees desenvolupades. En Lluc està fent “Giant Steps”, “passes de gegant” en el seu camí musical. Jesse Van Ruller l’ha seguit d’igual magistral manera, amb una pulsió precisa sobre les cordes de la seva guitarra, tècnica brutal, i un so magnífic, de lo més Jazzero. I també l’ha clavat en Xavi Torres en la seva improvisació, amb una mà dreta fent escales inversemblants ascendents i descendents, alhora que acords amb la mà esquerra. I sobretot, sense oblidar la base rítmica de dos amb Kaisa Mäensivu, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria, els quals han estat els responsables del magnífic Swing. Gran tema del Lluc.
 
 El disc està enregistrat al voltant d'un concert al Bimhuis d'Amsterdam. Aquest concert es va ajornar fins a dues vegades durant la pandèmia però finalment va tenir lloc el 3 de setembre de 2022. El dia abans del concert, el 2, es va enregistrar el disc que inclou una cançó en directe del concert del dia després al Bimhuis. És el primer disc de Lluc Casares amb un petit grup, i està enregistrat a la mateixa sala i no hi ha edicions. La música intenta ser fresca i espontània com podria ser en un directe. La majoria dels temes estan escrits pel Lluc amb l'excepció d'una cançó de Xavi Torres, una altra de Quincy Jones i un clàssic del repertori estàndard.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema enregistrat en directe al Bimhuis, tema propi i anomenat...
 
8.8.- Moviments(Live at Bimhuis) (Lluc Casares) 10m46s.
 
I què bo poder fer el concert al Bimhuis que tantes vegades s’havia endarrerit per la maleïda pandèmia. I els aplaudiments inicials ja ens indiquen lo bé que s’ho va passar el públic assistent, aplaudiments sobre el tema anterior, de ben segur.  Un llarg tema, que ja ho solen ser tots els que es fan en directe, car les improvisacions són més llargues, car no hi ha límit de temps. I el tema l’ha iniciat en Lluc amb frases del “motiu principal” que podria ser. La melodia ha aparegut posteriorment, i també ha estat entremaliada pels molts canvis que hi incorpora, rítmics i demés. I el Swing ha començat amb la seva improvisació, magistral per com l’ha fet a aquest tempo tan vital. Llarg solo del líder, molt ben acompanyat per la base rítmica de tres, Torres, Mäensivu i Pitarch. Lluc ens ha deixat clavats a la cadira, una mica estabornits, estorats per la magnífica tasca solista, demostració palpable del seu nivell actual. Jesse Van Ruller l’ha seguit i de nou arribant a cotes altíssimes de tècnica i bon gust interpretatiu. Una digitació i pulsió magistral alhora que amb una creativitat d’un altíssim nivell. Xavi Torres l’ha seguit de manera increïble, per com la mà dreta l’ha desenvolupat. L’esquerra l’ha recolzat amb acords adequats i els altres dos de la base, fent córrer la màquina rítmica. I sempre recuperant el motiu principal al final de les improvisacions de tots ells. I de nou la melodia, i amb uns moments finals magnífics a càrrec de l’ Andreu Pitarch i improvisació brutal que ens ha fet i ja per acabar el tema, el magnífic tema del directe que van fer al Bimhuis d’Amsterdam. Grandíssim tema per ja acomiadar-nos d’ells. Felicitats Lluc, felicitats nois i noia.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja per acabar el programa d’avui, farem un salt més o menys al buit, i estilístic, amb el primer treball al seu nom, el de l’Álvaro Ocón, “THE RITUAL” Jazz Sextet. I d’aquest disc no tinc les dades de l’enregistrament o sigui que els músics són: Álvaro Ocón, trompeta i fiscorn; Dylan Chandler, saxo tenor, contralt i soprano; Julio Marín, saxo tenor i clarinet; Josep Pou, piano; Jon Carranza, contrabaix i David Gimeno, bateria.
 
I aquesta és una obra que forma part d’un “Totum Quantum” i que seria el seu projecte final de carrera a l’ESMUC. Dels 8 temes que hi ha, un parell sobrepassen els 13 minuts com són “Narcís” i “Sun”, havent-n’hi tres de curtets, potser a mode d’Introducció a d’altres temes, com són “Sevillana”, d’1 minut i poc més; “Jaleos”, d’1 i mig, com també “Nananá” interpretat a trompeta i contrabaix. I un que és el més dolç, de quasi 3 minuts, és la baladeta “Si los días tuviesen 37 horas”, quina sort. Els altres dos, de més de 7, són “Aria o aire contra la locura momentánea” i el darrer de quasi 9, “Mixu”. Musicalment parlant, aquest darrer tema és una balada iniciada pel trompetista ell sol, càlidament amb el so del seu fiscorn i sovint amb aires de música de cambra, de Jazz, sí. La melodia del “Si los días.....” és també molt maca, i el tema l’inicien ell i el pianista, i després s’hi afegeix el baixista, tot molt bonic. El tema “Aria o aire contra la locura momentánea”, comença delicadament pel so dels vents i poc a poc va agafant una embranzida emocional per les diferents improvisacions dels músics, acabant amb una llarga i delicada interpretació a piano sol. I els dos més llargs són com una mena de Suite, amb diferents canvis que hi ha en els dos temes, essent “Narcís” molt més variat rítmicament parlant que “Sun”, que es belluga molt dolçament, tot i haver-hi al final més intensitat, no rítmica però. En fi un bon projecte que de ben segur us agradarà.
 
Doncs els escoltarem en els dos temes llargs, i el primer...
 
9.8.- Sun (Álvaro Ocón) 15m27s.  
 
I ja heu pogut comprovar quin salt estilístic hem fet, car, en els inicis les músiques han esdevingut càlides, dolces i encabides en una mena d’aurèola de música de cambra de Jazz. Posteriorment s’engrescaran força, car el tema és molt llarg i hi encabeix diversos moments i solistes. Amb la melodia a càrrec de trompeta i saxo tenor l’han anat desenvolupant. La primera improvisació ha estat a càrrec del contrabaixista Jon Carranza, músic basc establert a casa nostra de fa uns 5 anys. El solo de Chandler al soprano ha estat exquisit. El mateix líder Álvaro Ocón l’ha seguit a la trompeta, ell amb un so força dolç. I com s’ha enlairat emocionalment el tema en la seva interpretació, per com la base rítmica de tres l’han recolzat amb un crescendo brutal i sobretot amb la potència del baterista David Gimeno. I ja després, amb un delicat “break” a càrrec del pianista Josep Pou el qual ens ha delectat amb la seva improvisació amb digitació prístina i pura, i trio base que ha donat peu al magnífic solo del baterista Gimeno. Després d’ell, recuperació de la melodia feta a duet dels dos vents, i ja per acabar-lo de manera delicada. Preciós i llarg tema de l’Álvaro Ocón per començar-los a escoltar.
 
“THE RITUAL” és un projecte constituït per joves músics formats a l'ESMUC, ​​que té com a única missió portar la música a l'espectador de la manera més sincera i espontània possible. Com defineix el saxofonista Gorka Benítez, la música ha de ser un “gest sincer” per part de l'intèrpret, creada des de la intuïció i que únicament té vàlua al precís instant en què s'interpreta. Aquest és el lema del conjunt, la guia en què es basen les composicions originals del trompetista Álvaro Ocón Ocón, que intenta escriure per a aquests talentosos músics allò que la paraula no li permet explicar. Després de més d'un any de trajectòria, el projecte rep la qualificació de “cum laude” com treball final de carrera l'any 2021, el mateix en què gravaran el seu primer àlbum, “The Ritual”. El projecte ha actuat a diversos festivals i sales entre Aragó i Catalunya des del seu origen. “The Ritual” simbolitza la sinceritat musical de cadascun dels músics sobre l'escenari per alliberar-se de l'ego i els prejudicis musicals, creant així un sentiment pur al servei d’una única i absoluta entitat: la música.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres el 21 d’abril, amb Benny Sharoni Quartet, us hi esperem.


I ja els acabarem d’escoltar en l’altre tema llarg i primer track del disc....
 
10.1.- Narcís (Álvaro Ocón) 13m27s.
 
I aquest és un altre tema ple de canvis rítmics, de tempo i d’intensitat emotiva. Ha començat amb una “inro” brutal de baterista i vents, tot i situant-nos un un tema de melodia esglaiadora, per intensa, i pel registre agut dels dos vents. Les seves delicadeses apareixeran aviat, i la primera amb la improvisació llarga i magnífica del saxo tenor de Chandler o Marín. El trio base els ha recolzat abastament, amb el pianista fent-ne acords persistents, el baixista, contundent en la seva pulsió, i el baterisa pujant de mica en mica la seva emoció, i la nostra. El líder a la trompeta ens ha acaronat de nou en la seva improvisació, i de moment igualment de dolç que els altres, que l’han feta. De mica en mica, tot plegat va agafant de nou un tarannà persistent i potent, amb ell desenvolupant-la magistralment i els tres de la base rítmica desfermats i fent créixer el nivell sonor i emocional de les nostres oïdes. Un darrer “break” amb ell a la trompeta, tot i recuperant el “tema”, i amb una dolçor increïble, la d’ell i la del pianista Josep Pou. I ves per on que sempre intento acabar el programa amb un tema vital, el més de tots, però que avui na ha estat així, car l’hem acabat dolçament amb arpegis de piano i sons de la trompeta del líder. Gran projecte Álvaro Ocón, felicitats noi, felicitats nois.
 
Álvaro Ocón, Ocón, 1998. Granada. Comença els estudis de trompeta als 7 anys a l'Escola de Música de La Ball, (Castejón de Sos, Osca). Graduat per l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) on estudia trompeta amb Matthew Lee Simon i Mireia Farrés. Ha estudiat i compartit escenari amb músics com Perico Sambeat, Django Bates, Gorka Benítez, David Xirgu, Horacio Fumero, Jeff Ballard o Lluís Vidal. També ha rebut classes d'artistes de la mida de Lionel Loueke, Jorge Rossy o Brad Mehldau. Forma part del projecte “CUROS” des de l'any 2018 i participà a la gira "Loose Tubes" de Django Bates (Big Band) en aquell mateix any. Des de 2020, és part de la "Barcelona Art Orchestra". Ha enregistrat diversos projectes com a sideman, amb bandes com CUROS, Julio Marín Group, Victor Tugores, Barcelona Art Orchestra o Amor de la marenda. Des de 2021, estudia màster en interpretació al Jazz Campus de Basilea (Suïssa), amb el trompetista Ambrose Akinmusire.
 
Doncs amb aquest tema ja els hem acabat d’escoltar, a l’Álvaro Ocón, “THE RITUAL” havent començat amb l’Alba Pujals, “APOLOGIA” i el “RIDE” del Lluc Casares i com sempre espero que us hagin agradat tan com a mi.
 
I abans d’acomiadar-me, us recordo el concert d’aquest divendres, amb en Benny Sharoni Quartet a la Sala Xica a les 22h del vespre, entrada gratuïta. Us hi esperem.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |