skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs abans de
començar el programa d’avui, us vull recordar el gran concert que tindrem
aquest divendres 21, on tindrem per segona vegada consecutiva al gran saxo
tenor de Boston, Benny Sharoni el
qual ha volgut tornar a casa nostra per la bona acollida que va tenir l’any
passat, de públic, i per lo bé que s’ho va passar, cosa que em va dir ell
personalment. El divendres el tindrem amb un trio acompanyant diferent del de
l’any passat, i podrem comptar amb en Joan
Monné, piano; Ignasi González, contrabaix i Xavi Hinojosa, bateria. A les
22h i amb l’entrada gratuïta, patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
I parlant del
programa d’avui, podreu escoltar tres projectes de tres joves músics de casa
nostra, dos, el de l’Alba Pujals i Lluc
Casares i un, de l’Álvaro Ocón,
ell format a l’ESMUC. I els
projectes són, “APOLOGIA”, “RIDE” i “THE
RITUAL”.
I començarem amb el
disc de l’Alba Pujals, “APOLOGIA”,
editat per The Changes, i
enregistrat en dos llocs diferents, a Vertigo
Studio 5 temes i a Tedesco Studio
3, amb formacions diferents. Mesclat per l’Enric
Peinado i masteritzat per Dave
Darlington. I tots els músics són: Alba
Pujals - Trombó, composicions i arranjaments; Mar Vilaseca - Veu (a
“Carinhoso” i “Make Believe”); Irene
Reig - Saxo contralt; Jarien J. Jamanila - Saxo contralt i Flauta; Lluc Casares
- Saxo Tenor; Abdias Armenteros - Saxo tenor i clarinet; Oriol Vallès - Trompeta;
Xavi Torres - Piano; Joe Block - Piano; Giuseppe Campisi i Jayla Chee -
contrabaix i Joan Casares i Sarah Gooch, Bateria. I com sempre dir-vos que
al blog hi trobareu l’enllaç al seu bandcamp:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/apologia.
I aquest és un disc
preciós per les diverses i boniques cançons que Alba hi ha encabit. També per la diversitat de tempos i ritmes,
alhora que per la inclusió de la dolça veu de Mar Vilaseca. L’Alba ha
fet un arranjament en clau de Blues d’un tema del Tete, “Vull que m’acariciïs”, amb una llarga “intro” seva a trombó
sol, magnífica. Un altre tema delicat és el “Colera”, propi de l’Alba, molt bonic també. El tema
“Carinhoso” en clau brasilera, la de l’autor Pixinguinha, on hi canta Mar
i també en el “Make Believe”, aquest a tot Swing i tema de Mingus i com tots, arranjats per la líder Pujals. I un tema propi força interessant és el “War Map” amb una
secció de vents que l’inicien a mode de Soli de manera brutal, i que resulta
ser el tema més curtet de 3m i mig. I ja els tres temes que falten van tots
força vius de tempo i el “Balisraat”, a tot Swing, com passa en el tema de Jerome
Kern, “I've Told Every Little Star”, i també en el més vital de tempo, tema
propi i que titula el disc “Apologia”. En definitiva un projecte sòlid, amb
grans i joves músics, d’aquí i d’Amsterdam,
on tots hi han anat a fer els seus màsters.
I per començar-los a
escoltar ho farem amb el tema de Tete
Montoliu, i arranjat per ella mateixa, el preciós...
1.8.- Jo vull que
m’acariciïs (Tete Montoliu) 5m37s.
I acabem d’escoltar a
l’Alba Pujals, trombó; Xavi Torres,
piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria, en un dels
tres temes enregistrats a Vertigo Studio,
a casa nostra. I quin preciós arranjament ens ha fet l’Alba en clau de Blues, el que hem pogut escoltar després de la seva
magnífica “introducció” al tema a trombó sol. Amb l’entrada dels músics, ella
ha desenvolupat una mica més la bonica melodia del Tete. I ella mateixa n’ha fet una primera aproximació improvisada,
seguint fil per randa la melodia. I els solos, pròpiament dits, els ha començat
un dels millors pianistes de Jazz del país, en Xavi Torres, el qual ens ha mostrat el seu “pianíssim” a tot Blues,
i què bé l’ha feta. I el tema l’han acabat amb l’Alba recuperant la melodia, amb una primera part improvisant sobre
d’ella i ja per acabar-lo dolçament. Preciós tema de Tete Montoliu i millor arranjament de la nostra heroïna, Alba Pujals, ideal per començar-la, per
començar-los a escoltar.
I seguirem encara amb
una determinada dolçor, i tema preciós de Pixinguinha
anomenat...
2.6.- Carinhoso
(Pixinguinha) 6m09s.
I acabem d’escoltar a
Alba Pujals: trombó; Mar Vilaseca: veu;
Jarien J. Jamanila: flauta; Abdias Armenteros: clarinet; Joe Block: piano; Jayla
Chee: contrabaix i Sarah Gooch: bateria, en un dels temes enregistrats a Àmsterdam. I aquesta cançó tan bonica,
és una de les més populars del Brasil,
i Pixinguinha la va composar en una
data tan llunyana com és el 1917. L’han interpretat milers de músics i milers
de vegades. I la versió que ens n’han fet els nostres herois, i més ella, la
nostra heroïna Alba Pujals ha estat
una meravella. Començat amb una “intro” i després melodia amb la flauta de Jarien J. Jamanila, i després afegint-s’hi
el trombó de la líder, tot això en el primer “chorus”, car en el segon, hem
pogut escoltar la dolça veu de Mar
Vilaseca, interpretant-la amb molta delicadesa. La improvisació d’Alba al trombó ha estat increïble, ella
havent-nos mostrat tota la tècnica i melodia creada. Ha crescut molt, en tots
els aspectes des de la primera vegada que la vaig veure, a ella i a l’Oriol ara ja fa uns quants anys al Berimbau de Terrassa, en una Jam coordinada per l’estimat Geni Barry. Mar ha
recuperat el tema i així l’han acabat, amb una permanent dolçor durant tot el
tema. Molt bonic.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
I encara els
escoltarem en un altre tema propi a tot Swing, l’anomenat..
3.2.- Balistraat
(Alba Pujals) 5m06s.
I acabem d’escoltar a
Alba Pujals: trombó; Jarien J. Jamanila:
saxo contralt; Joe Block: piano; Jayla Chee: contrabaix i Sarah
Gooch: bateria en un dels temes enregistrats al Tedesco Studio, Àmsterdam. I quin tros de tema a tot Swing que ens
han fet els nostres herois. Un gran tema de l’Alba Pujals iniciat amb la secció de vents fent-ne la melodia, amb
trombó i saxo contralt, una melodia un tan entremaliada, que ens situa en una
època un tan llunyana recordant als màsters del segle passat, amb uns aires
propers al Jazz West Coast, diria
jo. Un “temarro”, gran composició de l’Alba
amb un Swing brutal, gràcies al “walking” de la baixista Jayla Chee i les escombretes de Sarah Gooch. La primera improvisació al saxo contralt a càrrec de Jamanila, magnífica, la segona a càrrec
de la líder Pujals al trombó i la
darrera del pianista Joe Block,
magnífiques totes tres, i després, melodia de nou i final d’aquest gran tema de
l’Alba Pujals que l’han acabat així
com en suspensió.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema propi de la líder Pujals
i que titula el disc...
4.3.- Apologia (Alba
Pujals) 4m04s.
I acabem d’escoltar a
l’Alba Pujals, trombó; Oriol Vallès,
trompeta; Irene Reig, saxo contralt; Lluc Casares, saxo tenor; Xavi Torres,
piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria, un septet de luxe que va enregistrat a
Vertigo Studio. I quin altre tema
brutal i vital de tempo, amb tot el Swing del món que ens han fet elles i ells,
i què bé l’han interpretat. I aquest tema em recorda també moments gloriosos
del Jazz del segle passat. Una melodia molt ben aconseguida i improvisacions
brutals, la primera del Lluc que
després escoltarem amb més amplitud. Ell també ha crescut en tots els aspectes
i ara per ara, com la resta de companys i companyes està a un nivell altíssim d’interpretació.
Gran solo del gran dels Casares, car
en Joan ha fet córrer la màquina
rítmica, i al final amb un curtet solo, amb un Swing brutal, gràcies també a Giuseppe Campisi al contrabaix i el seu
permanent “Walking”. L’Oriol Vallès l’ha
seguit amb el seu característic so i fraseig, i gran interpretació, i és que en
Xavi Torres al piano ha estat també
magnífic, ell que ha tingut alguns moments de contrapunt a la melodia i després
amb el seu increïble solo. I ni Alba ni
Irene han improvisat en aquest gran
tema de la primera, i sí que els han acompanyat amb els seus instruments. Gran
projecte de l’Alba Pujals,
felicitats Alba felicitats nois.
I després d’aquest
gran projecte de l’Alba Pujals
seguirem amb el darrer del Lluc Casares,
“RIDE”, també editat per The Changes
i publicat el 24 de març de 2023. Enregistrat per Hans Koomans els dies 2 i 3 de setembre de 2022 al Tracking Room Studio, Amsterdam, excepte
el tema #8, enregistrat i mesclat al Bimhuis
per Onno Prillwitz. Mesclat i
masteritzat per Dave Darlington a la
ciutat de Nova York amb l'ajuda de Jan Valls a Barcelona. Obra d'art de Joan
Casares, fotografia de Simon Osuna.
Tots els temes són de Lluc Casares,
excepte el #5 d'Allie Wrubel, el #6
de Xavi Torres i el #7 de Quincy Jones. I aquí hi tenim a: Jesse Van Ruller: Guitarra; Lluc Casares:
Saxo Tenor; Xavi Torres: Piano; Kaisa Mäensivu: contrabaix i Andreu Pitarch:
Bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al seu
bandcamp:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/ride.
I dels 8 temes n’hi
ha un de delicat, el “Quintessence”, una preciosa balada de Quincy Jones. La resta tenen tots una
més que evident vitalitat, amb tempos i ritmes diversos. Un de força maco és el
tema d’en Xavi, “Prova Dos”, encara
tranquilet. I el que més, és el primer track, el curtet “Intro” al següent
“Grewisms”, a tot Swing i vital. I el que titula el disc, “Ride”, comença
dolçament amb una “intro” al piano,
coses que canviaran posteriorment amb la incursió del duet saxo tenor i
guitarra. I “Melo” l’incia Lluc amb
una “intro” a saxo tenor sol i posteriors canvis que tindrà, i també rítmics.
També fa una “intro” a saxo tenor en el preciós i delicat estàndard “Gone With
de Wind”. I ja el “Moviments” és el més vital a tot Swing i més llarg, de prop
d’11 minuts, l’enregistrat en el concert del famós local de la ciutat d’Amsterdam.
I començarem
dolçament amb la balada de Quincy Jones
anomenada...
5.7.- Quintessence
(Quincy Jones) 8m05s.
I aquest tema el va
incloure i titular el seu disc del 1961, ”Quintessence”, àlbum de Quincy Jones amb la seva orquestra. Va
ser publicat el 1962 i va ser el seu únic àlbum per a Impulse!. Un crític el va anomenar "el so de la big band
moderna i progressiva en el seu cim". I és una balada molt maca, sí,
interpretada pel líder Lluc Casares
amb el seu magnífic so del seu saxo balanced action de Selmer, una meravella d’instrument. La “Intro” del tema l’ha fet
però, el gran Jesse Van Ruller a la guitarra, quin luxe poder-lo tenir aquí.
La calidesa del so del tenor ha deixat pas a la primera improvisació, la de la
baixista finlandesa, Kaisa Mäensivu,
ella que ho ha fet amb molta solvència i musicalitat, amb un so profund, i fent
les dues As del tema, i seguint-la Jesse
Van Ruller fent el pont i la darrera A, ell amb una mestria aclaparadora.
Un pèl de Swing ha aparegut en el solo del líder Casares, ell amb una magistral improvisació i millor so. Fraseig i
tècnica al servei de la seva creativitat, què és molta. Quines “maneres” d’interpretar
tan bèsties, felicitats Lluc, pel
solo, i per com l’ha acabat, un bonic tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem
escoltant-los en el tema de Xavi Torres..
6.6.- Prova Dos (Xavi
Torres) 5m09s.
I després de la
balada, ara un tema a tot vals, aquesta molt bona “Prova Dos”, iniciat amb una “intro”
a trio de piano, contrabaix i bateria per després ja la melodia engrescadora,
vital, amb trempera. I ves per on que repetim de pianista, car tenim de nou al
gran Xavi Torres. La melodia l’han
fet a duet guitarra i saxo tenor, la d’un tema força ben trenat. Ell mateix, Torres, ens ha mostrat tot el seu saber
en la primera improvisació del tema. La seva mà dreta construint línies
melòdiques i l’esquerra recolzant-la fent l’harmonia. L’ha seguit a la guitarra
un dels millors en això de les sis cordes, l’holandès Van Ruller, mestre de molts, entre els quals els qui estant tocant
amb ell i també de molts guitarristes, esclar, i em sona que també de l’amic Albert Vila. Magistral solo del
guitarrista, i al final, amb una improvisació de Lluc a mode d’epíleg del tema “Prova Dos”.
I ves per on que vam
tenir el goig de veure’ls en directe al Jamboree
a tots ells i ella. I el goig més gran el va tenir el mateix Lluc, per poder fer aquest bolo amb
tots ells, i ella. Diria, que sobretot pel fet de comptar amb un dels
guitarristes més en forma de l’escena europea i mundial, l’holandès Jesse Van Ruller, ell que va guanyar el
Thelonious Monk International Jazz
Guitar Competition el 1995. També pel fet de tenir de contrabaixista la
finlandesa Kaisa Mäensivu, establerta ara a Nova York. Per descomptat
que també per fer-ho amb els seus amics Xavi
Torrers i Andreu Pitarch. “Ride” és el 4t disc de Lluc Casares com a líder, on torna a
connectar amb la ciutat d'Amsterdam
(on va estudiar i va viure durant 5 anys).
I encara els
escoltarem en el tema propi i segon track del disc, l’anomenat...
7.2.- Grewisms (Lluc
Casares) 6m12s.
I un altre gran tema
del Lluc amb una “Intro” a piano i
ben aviat la melodia força entremaliada feta a duet de saxo tenor i guitarra. Un
tema amb canvis rítmics en la seva presentació que deixaran pas al permanent
Swing en les improvisacions, i la primera i brutal a tot post Bop, la del líder
al saxo tenor. I què bona que l’ha feta, amb quin fraseig, amb quina tècnica i
bon gust. Velocitat bopper magistral la que ha executat, i millors les idees
desenvolupades. En Lluc està fent “Giant
Steps”, “passes de gegant” en el seu camí musical. Jesse Van Ruller l’ha seguit d’igual magistral manera, amb una
pulsió precisa sobre les cordes de la seva guitarra, tècnica brutal, i un so
magnífic, de lo més Jazzero. I també l’ha clavat en Xavi Torres en la seva improvisació, amb una mà dreta fent escales
inversemblants ascendents i descendents, alhora que acords amb la mà esquerra.
I sobretot, sense oblidar la base rítmica de dos amb Kaisa Mäensivu, contrabaix i
Andreu Pitarch, bateria, els quals han estat els responsables del magnífic
Swing. Gran tema del Lluc.
El disc està enregistrat al voltant d'un
concert al Bimhuis d'Amsterdam. Aquest concert es va ajornar
fins a dues vegades durant la pandèmia però finalment va tenir lloc el 3 de setembre
de 2022. El dia abans del concert, el 2, es va enregistrar el disc que inclou
una cançó en directe del concert del dia després al Bimhuis. És el primer disc de Lluc
Casares amb un petit grup, i està enregistrat a la mateixa sala i no hi ha
edicions. La música intenta ser fresca i espontània com podria ser en un
directe. La majoria dels temes estan escrits pel Lluc amb l'excepció d'una cançó de Xavi Torres, una altra de Quincy
Jones i un clàssic del repertori estàndard.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema enregistrat en directe al Bimhuis, tema propi i anomenat...
8.8.- Moviments(Live
at Bimhuis) (Lluc Casares) 10m46s.
I què bo poder fer el
concert al Bimhuis que tantes
vegades s’havia endarrerit per la maleïda pandèmia. I els aplaudiments inicials
ja ens indiquen lo bé que s’ho va passar el públic assistent, aplaudiments
sobre el tema anterior, de ben segur. Un
llarg tema, que ja ho solen ser tots els que es fan en directe, car les
improvisacions són més llargues, car no hi ha límit de temps. I el tema l’ha
iniciat en Lluc amb frases del “motiu
principal” que podria ser. La melodia ha aparegut posteriorment, i també ha
estat entremaliada pels molts canvis que hi incorpora, rítmics i demés. I el
Swing ha començat amb la seva improvisació, magistral per com l’ha fet a aquest
tempo tan vital. Llarg solo del líder, molt ben acompanyat per la base rítmica
de tres, Torres, Mäensivu i Pitarch.
Lluc ens ha deixat clavats a la
cadira, una mica estabornits, estorats per la magnífica tasca solista,
demostració palpable del seu nivell actual. Jesse Van Ruller l’ha seguit i de nou arribant a cotes altíssimes
de tècnica i bon gust interpretatiu. Una digitació i pulsió magistral alhora
que amb una creativitat d’un altíssim nivell. Xavi Torres l’ha seguit de manera increïble, per com la mà dreta l’ha
desenvolupat. L’esquerra l’ha recolzat amb acords adequats i els altres dos de
la base, fent córrer la màquina rítmica. I sempre recuperant el motiu principal
al final de les improvisacions de tots ells. I de nou la melodia, i amb uns moments
finals magnífics a càrrec de l’ Andreu
Pitarch i improvisació brutal que ens ha fet i ja per acabar el tema, el
magnífic tema del directe que van fer al Bimhuis
d’Amsterdam. Grandíssim tema per
ja acomiadar-nos d’ells. Felicitats Lluc,
felicitats nois i noia.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja per acabar el
programa d’avui, farem un salt més o menys al buit, i estilístic, amb el primer
treball al seu nom, el de l’Álvaro Ocón,
“THE RITUAL” Jazz Sextet. I d’aquest disc no tinc les dades de
l’enregistrament o sigui que els músics són: Álvaro Ocón, trompeta i fiscorn; Dylan Chandler, saxo tenor, contralt i
soprano; Julio Marín, saxo tenor i clarinet; Josep Pou, piano; Jon Carranza,
contrabaix i David Gimeno, bateria.
I aquesta és una obra
que forma part d’un “Totum Quantum” i que seria el seu projecte final de
carrera a l’ESMUC. Dels 8 temes que
hi ha, un parell sobrepassen els 13 minuts com són “Narcís” i “Sun”,
havent-n’hi tres de curtets, potser a mode d’Introducció a d’altres temes, com
són “Sevillana”, d’1 minut i poc més; “Jaleos”, d’1 i mig, com també “Nananá”
interpretat a trompeta i contrabaix. I un que és el més dolç, de quasi 3
minuts, és la baladeta “Si los días tuviesen 37 horas”, quina sort. Els altres
dos, de més de 7, són “Aria o aire contra la locura momentánea” i el darrer de
quasi 9, “Mixu”. Musicalment parlant, aquest darrer tema és una balada iniciada
pel trompetista ell sol, càlidament amb el so del seu fiscorn i sovint amb
aires de música de cambra, de Jazz, sí. La melodia del “Si los días.....” és
també molt maca, i el tema l’inicien ell i el pianista, i després s’hi afegeix
el baixista, tot molt bonic. El tema “Aria o aire contra la locura momentánea”,
comença delicadament pel so dels vents i poc a poc va agafant una embranzida
emocional per les diferents improvisacions dels músics, acabant amb una llarga
i delicada interpretació a piano sol. I els dos més llargs són com una mena de
Suite, amb diferents canvis que hi ha en els dos temes, essent “Narcís” molt
més variat rítmicament parlant que “Sun”, que es belluga molt dolçament, tot i haver-hi
al final més intensitat, no rítmica però. En fi un bon projecte que de ben
segur us agradarà.
Doncs els escoltarem
en els dos temes llargs, i el primer...
9.8.- Sun (Álvaro
Ocón) 15m27s.
I ja heu pogut
comprovar quin salt estilístic hem fet, car, en els inicis les músiques han
esdevingut càlides, dolces i encabides en una mena d’aurèola de música de cambra
de Jazz. Posteriorment s’engrescaran força, car el tema és molt llarg i hi
encabeix diversos moments i solistes. Amb la melodia a càrrec de trompeta i
saxo tenor l’han anat desenvolupant. La primera improvisació ha estat a càrrec
del contrabaixista Jon Carranza,
músic basc establert a casa nostra de fa uns 5 anys. El solo de Chandler al soprano ha estat exquisit. El
mateix líder Álvaro Ocón l’ha seguit
a la trompeta, ell amb un so força dolç. I com s’ha enlairat emocionalment el tema
en la seva interpretació, per com la base rítmica de tres l’han recolzat amb un
crescendo brutal i sobretot amb la potència del baterista David Gimeno. I ja després, amb un delicat “break” a càrrec del
pianista Josep Pou el qual ens ha
delectat amb la seva improvisació amb digitació prístina i pura, i trio base
que ha donat peu al magnífic solo del baterista Gimeno. Després d’ell, recuperació de la melodia feta a duet dels
dos vents, i ja per acabar-lo de manera delicada. Preciós i llarg tema de l’Álvaro Ocón per començar-los a
escoltar.
“THE
RITUAL”
és un projecte constituït per joves músics formats a l'ESMUC, que té com a única missió portar la música a l'espectador
de la manera més sincera i espontània possible. Com defineix el saxofonista Gorka Benítez, la música ha de ser un
“gest sincer” per part de l'intèrpret, creada des de la intuïció i que
únicament té vàlua al precís instant en què s'interpreta. Aquest és el lema del
conjunt, la guia en què es basen les composicions originals del trompetista Álvaro Ocón Ocón, que intenta escriure
per a aquests talentosos músics allò que la paraula no li permet explicar. Després
de més d'un any de trajectòria, el projecte rep la qualificació de “cum laude”
com treball final de carrera l'any 2021, el mateix en què gravaran el seu
primer àlbum, “The Ritual”. El projecte
ha actuat a diversos festivals i sales entre Aragó i Catalunya des
del seu origen. “The Ritual”
simbolitza la sinceritat musical de cadascun dels músics sobre l'escenari per
alliberar-se de l'ego i els prejudicis musicals, creant així un sentiment pur
al servei d’una única i absoluta entitat: la música.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres
el 21 d’abril, amb Benny Sharoni Quartet,
us hi esperem.
I ja els acabarem d’escoltar
en l’altre tema llarg i primer track del disc....
10.1.- Narcís (Álvaro
Ocón) 13m27s.
I aquest és un altre
tema ple de canvis rítmics, de tempo i d’intensitat emotiva. Ha començat amb
una “inro” brutal de baterista i vents, tot i situant-nos un un tema de melodia
esglaiadora, per intensa, i pel registre agut dels dos vents. Les seves
delicadeses apareixeran aviat, i la primera amb la improvisació llarga i
magnífica del saxo tenor de Chandler o
Marín. El trio base els ha recolzat
abastament, amb el pianista fent-ne acords persistents, el baixista, contundent
en la seva pulsió, i el baterisa pujant de mica en mica la seva emoció, i la
nostra. El líder a la trompeta ens ha acaronat de nou en la seva improvisació,
i de moment igualment de dolç que els altres, que l’han feta. De mica en mica,
tot plegat va agafant de nou un tarannà persistent i potent, amb ell desenvolupant-la
magistralment i els tres de la base rítmica desfermats i fent créixer el nivell
sonor i emocional de les nostres oïdes. Un darrer “break” amb ell a la
trompeta, tot i recuperant el “tema”, i amb una dolçor increïble, la d’ell i la
del pianista Josep Pou. I ves per on
que sempre intento acabar el programa amb un tema vital, el més de tots, però
que avui na ha estat així, car l’hem acabat dolçament amb arpegis de piano i
sons de la trompeta del líder. Gran projecte Álvaro Ocón, felicitats noi, felicitats nois.
Álvaro
Ocón, Ocón,
1998. Granada. Comença els estudis
de trompeta als 7 anys a l'Escola de Música
de La Ball, (Castejón de Sos, Osca).
Graduat per l'Escola Superior de Música
de Catalunya (ESMUC) on estudia trompeta amb Matthew Lee Simon i Mireia
Farrés. Ha estudiat i compartit escenari amb músics com Perico Sambeat, Django Bates, Gorka
Benítez, David Xirgu, Horacio Fumero, Jeff Ballard o Lluís Vidal. També ha
rebut classes d'artistes de la mida de Lionel
Loueke, Jorge Rossy o Brad Mehldau.
Forma part del projecte “CUROS” des
de l'any 2018 i participà a la gira "Loose
Tubes" de Django Bates (Big
Band) en aquell mateix any. Des de 2020, és part de la "Barcelona Art Orchestra". Ha enregistrat diversos projectes
com a sideman, amb bandes com CUROS,
Julio Marín Group, Victor Tugores, Barcelona Art Orchestra o Amor de la marenda.
Des de 2021, estudia màster en interpretació al Jazz Campus de Basilea (Suïssa), amb el trompetista Ambrose Akinmusire.
Doncs amb aquest tema
ja els hem acabat d’escoltar, a l’Álvaro
Ocón, “THE RITUAL” havent començat amb l’Alba Pujals, “APOLOGIA” i el “RIDE”
del Lluc Casares i com sempre
espero que us hagin agradat tan com a mi.
I abans d’acomiadar-me,
us recordo el concert d’aquest divendres, amb en Benny Sharoni Quartet a la Sala Xica a les 22h del vespre, entrada
gratuïta. Us hi esperem.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
