Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs ja hi tornem després
d’aquests dies festius, amb un programa dedicat a la nostra discogràfica amiga FSNT i avui amb tres discos amb el Jazz
més actual. Escoltarem a l’Andrew
Boudreau, “NEON”; el “TREE” amb Govin, Ernault i Bernier i Noé Tavelli &
The Argonauts i el seu “INNER
STREAMS” i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I dir-vos que aquests
tres discos han estat editats el 2022 per FSNT
amb producció executiva de Jordi Pujol
per a Blue Moon Produccions
Discogràfiques S.L.
I començarem el
programa d’avui amb el disc de l’Andrew
Boudreau, “NEON”, enregistrat per David
Stoller el 13 d'agost de 2021 al Samurai
Hotel, Astoria, Nova York i mesclat per ell mateix. Masteritzat per Eivind Opsvik a Greenwood Underground, Brooklyn, Nova York. Produït per Frank Carlberg. Amb Andrew Boudreau (piano), Neta Raanan (saxo
tenor a 1-3 i 5-8), Simon Willson (contrabaix), Eviatar Slivnik (bateria). Totes
les composicions escrites i arranjades per Andrew
Boudreau. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la
pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/andrew-boudreau-albums/55233-neon-digipack.html.
Doncs aquest és un
disc amb 9 temes, on n’hi tenim un parell de ben curtets, suposo a mode
d’introducció de d’altres, com són el que titula el disc, “Neon” i “Welcome
Oak”, ambdós força subtils. D’aquest tarannà delicat hi tenim també “The
Water’s Cold” i “One Day”. Amb un punt més de tempo hi tenim “Maud Lewis”,
“Mile Ex”, “Ribbons” i “Ghost Stories”, mentre que el més viu de tempo és
“Hopscotch”, tot i que no és massa ràpid. Totes aquestes composicions tenen el
nexe comú de qui les ha composat, alhora que es podria dir que formen part d’un
conjunt, quasi que d’una suite, per com n’estan d’inter relacionades.
Els començarem
escoltant en el dolç tema....
1.6.- One Day (Andrew
Boudreau) 4m32s.
Doncs ja heu pogut
copsar la manera dolça com hem començat el programa d’avui. Una composició “One
Day” de l’ Andrew Boudreau que m’ha
agradat força, i com després de la curta melodia inicial a càrrec del saxo
tenor Neta Raanan, quasi una
“Introducció” al tema, el contrabaixista Simon
Willson ha executat ja la primera improvisació. Una tasca la del baixista
força mesurada, ben temperada, només acompanyada per dos acords del piano, i
les escombretes del baterista Eviatar
Slivnik. El líder i compositor l’ha seguit posteriorment, mostrant-nos les
seves excel·lents maneres. Modernitat en la seva exposició solista, pulsió
força present, digitació nítida i precisa. En fi, se l’ha pogut escoltar molt
sòlid. Al final, melodia a càrrec de saxo tenor i piano a duet, per ja arribar
al break final a partir del qual l’han acabat dolçament.
La música, com
l'experimenta la majoria de la gent avui, està desencarnada i dislocada. Ens
omple les orelles i les nostres cases; els nostres espais públics i privats. Es
transmet a través de grans geografies per satèl·lit, servidors, xarxes wifi i
senyals bluetooth: corrents de música creixents que porten poc rastre del músic
que no sigui un nom i un avatar. Però la música en si mateixa sempre parla del
lloc i de la persona. Pots escoltar la història del món en una cançó si saps
escoltar. D'aquí es dedueix que una gravació, com aquesta, és un testimoni.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I els seguim
escoltant una mica més vius de tempo en el tema...
2.2.- Ribbons (Andrew
Boudreau) 6m28s.
I què ben aviat ha
aparegut el Swing, després de la presentació del tema a càrrec del saxo tenor.
El tempo ja l’hem copsat a les primeres notes. Una melodia senzilla i curteta
però molt engrescadora, també per la qüestió rítmica implícita. El més sorprenent
ha estat el canvi ja al final del tema, a partir del qual ja ha aparegut el
solo del saxofonista Neta Raanan.
Magnífica exposició solista del tenor, que ha comptat amb el suport de la base
rítmica de dos, amb el Swing del “walking” del baixista i els copets als plats
del baterista, i ells dos han estat Simon
Willson i Eviatar Slivnik, sense
oblidar els acords puntuals del líder al piano. Ell mateix ha executat un
magistral solo, amb una mà esquerra força treballadora fent acords i una dreta
lleugera i gràcil, inventant unes magnífiques línies melòdiques farcides de
modernitat i tècnica.
Diu: "Aquí, va
passar d'aquesta manera, i no d'una altra manera. Hem fet aquesta selecció de
temes junts, en temps real. Hem fet aquesta música per una raó". Neon és música reflexiva i texturada
d'un complex quartet de jazz modern. En 9 temes, el cap i les mans d'Andrew Boudreau fan audibles la
biografia i la geografia. Aquí, sense cap ordre concret, hi ha part del que es
pot escoltar. Boston, i els
diferents camins que van prendre aquests músics —des del Canadà Atlàntic, des de Xile,
des d'Israel i els Estats Units— per arribar-hi. Un barri
de Montreal en ràpida transició. Art
popular idiosincràtic i exuberant de la pintora de Nova Escòcia, Maud Lewis. Una obra tendra, però agre de David Wojnarowicz que eleva i acusa.
Sortint del Whitney Museum cap a un
dia gris i calorós de finals d'estiu a la ciutat de Nova York. Nits d'acampada al Cap
Bretó. Un argentí expatriat a París.
La sorra llisca pel colador d'un nen en una trampa per a turistes. L'arbre que
es troba sol en un camp, a mig camí entre Halifax
i casa. No cal conèixer aquests llocs per estimar aquesta música, de la mateixa
manera que no cal conèixer els músics que la van fer. Però escolta-ho bé, i es
convertiran en una part de tu. Això és el que pot fer la música. Enregistrat durant
la pandèmia, però no d'ella, sense formar-n’hi part, Neon
esberla les fronteres, us arrossega al seu cercle, al seu interior i engrandeix
el vostre món. —Tanya Kalmanovitch
(novembre de 2021).
I encara els
escoltarem en el tema...
3.5.- Ghost Stories
(Andrew Boudreau) 9m14s.
I amb aquest llarg
tema de més de 9 minuts ens han regalat magnífiques improvisacions alhora que
amb una increïble contundència rítmica, la del baterista Eviatar Slivnik i el baixista Simon
Willson. El líder al piano, ha fet també una gran tasca de suport harmònic
en els moments que no ha improvisat, amb uns acords molt ben posats. El tema ha
començat tranquilet, de nou amb una melodia senzilla a base de notes soltes,
les que han fet a duet saxo tenor i piano les més de les vegades, amb el canvi
tonal al final del tema. Improvisació inversemblant del pianista,
contemporània, amb una mà dreta que ha volat, melodies creades farcides de
creativitat, rítmica potent la de la mà esquerra. Escales increïbles, vaja, un
brutal solo del líder Andrew Boudreau
al piano. Neta Raanan al saxo tenor,
de nou ens ha captivat per la seva sonoritat i llenguatge més que modern, proper
al contemporani sobretot amb algunes notes estripades que fa en els greus, però
també quan descarrega la pila de notes seguides que fa; què bo aquest noi, en Neta Raanan. I també el baterista Eviatar Slivnik s’ha lluït en la seva
improvisació, amb un final brutal d’aquest tema de Boudreau.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema....
4.8.- Hopscotch
(Andrew Boudreau) 7m42s.
I amb aquest darrer
tema els hem acabat d’escoltar, i de nou l’aspecte de la rítmica ha estat la
mare dels ous. Marcat per piano i contrabaix ells dos a duet en els inicis fent
el motiu principal, i amb el baterista recolzant-los amb els seus copets al canto
de la caixa. I la melodia agosarada ha aparegut de la mà del saxo tenor, i en
el pont, el pianista l’ha acompanyat a duet, en el canvi tonal. Un tema on es
manté el motiu a càrrec del baixista, rítmicament, mentre el líder Andrew Boudreau ens ha aclaparat al
piano per com de persistent i súper modern ens n’ha fet la improvisació. Una
improvisació de lo més percussiva alhora que amb molta creativitat que ens ha
acabat de confirmar lo bo què és aquest jove pianista. També el saxo tenor Neta Raanan ha tornat a volar amb la
seva. Les seves maneres cerquen sons inversemblants, a vegades foscos en els
més greus, i sempre destaca el fraseig modern i ràpid, alhora que entremaliat.
Un gran tema per acabar-los d’escoltar.
I després d’aquest
projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme, per la teva calidesa poètica i
sempre plena de les músiques del programa.
I seguim amb la
música d’un trio que vam veure no fa massa al Jamboree, un dia previ a l’enregistrament del seu darrer disc.
Estic parlant del disc “TREE” amb Joachim Govin, Ludovic Ernault i Simon Bernier, enregistrat per Simon Martineau, el 21 i 22 d’abril de
2020 a l’Studio de la Riviére.
Mesclat i masteritzat per Antoine
Martineau, produït per Joachim Govin.
Amb Ludovic Ernault, saxo contralt;
Joachim Govin, contrabaix i Simon
Bernier, bateria. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/joachim-govin-albums/54946-tree.html.
I aquest és un disc bàsicament
dedicat als estàndards de Jazz, interpretats però d’una manera molt “sui
gèneris”, la de la sonoritat d’aquest trio de saxo, baix i bateria, i no només,
car, les seves maneres més que modernes d’improvisar ens fan escoltar els
coneguts temes, d’una manera diferent. Semblen ben bé uns altres temes. Una
manera exquisida de presentar-los, de reinterpretar-los, la qual cosa ens els
fa estimar encara més. Hi ha també dos temes propis, un de Govin i l’altre de Ernault.
Per descomptat que els tempos són diversos havent-hi balades tan maques com són
“Darn that Dream” i el “Too Young To Go Steady”, aquesta a contrabaix solo de Govin. Delicades de tempo són “Light
Blue”, “It’s Been a Long, Long Time”, i una mica més viu i a tot dolç swing hi
tenim “Reflections”, “Green” i “Everything I Love”. I creixent de tempo “317
East 32nd Street”, “Sea Birds”, “Sandu”, essent més viu de tempo “Tickle Toe”, i
encara més els dos darrers “Aieregin” i “All of Me”.
Doncs els escoltarem
primer amb una bonica balada composta per Jimmy
Van Heusen, la coneguda..
5.12.- Darn That
Dream (Jimmy Van Heusen) 8m00s.
I "Darn That
Dream" és un tema popular compost per Jimmy
Van Heusen amb lletra d'Eddie DeLange.
Va ser publicat el 1939 i va ocupar el primer lloc el 1940 quan Benny Goodman va publicar-lo, en un
enregistrament i arranjament d'Eddie
Sauter amb Mildred Bailey
cantant-lo. Tema que ha tocat tothom i que se segueix interpretant per la seva
bellesa. I els nostres herois l’han interpretat dolçament amb la melodia a
càrrec del saxo contralt de Ludovic
Ernault i del seu so tan cool, el del seu saxo Conn del 1925, una petita meravella. El so que escoltarem ara, és
així de pelat, de net, pel fet de no haver-hi piano, cosa que es va inventar el
bo de Sonny Rollins a trio,
havent-ho fet abans, més o menys, Gerry
Mulligan a quartet. Després de la coneguda melodia, Joachim Govin al contrabaix ens ha fet una gran improvisació, a
moments vertical, pels acords, i a moments horitzontal seguint l’aspecte
melòdic, i sempre amb bon gust, tècnica i afinació. I les escombretes subtils
de Bernier sempre al seu costat. Ludovic Ernault al saxo contralt ens ha
captivat per com l’ha desenvolupat, per la delicada manera com l’ha fet, pel
seu so, pels seus intervals amplis, sovint, i sempre per la seva musicalitat.
Una bonica balada per començar-los a escoltar.
"La virtut més
entranyable de la música d'aquest conjunt és la seva sinceritat i qualitat
emocional, que es mostra amb un sentiment càlid sense cap pretensió per part de l'excel·lent trio de saxo contralt-contrabaix-bateria.
El grup està organitzat pel seu baixista Joachim
Govin, sota el nom d'Arbre, TREE.
Hi ha una interacció coherent i relaxada dins del trio, ja sigui creant formes
de balades en moviment o emocionants patrons de ritme. Reprodueixen una
col·lecció d'estàndards coneguts amb abundants recursos tècnics i un enfocament
molt honest. Govin mostra un sòlid
sentiment basat en el jazz al seu instrument, el contrabaix, produint un flux
melòdic que comunica amb contundència infal·lible en tot el conjunt de temes. A
part del baix entonat de Govin, Simon Bernier mostra com la bateria pot
donar suport i estimular millor la unitat. A més d'afegir emoció rítmica,
mostra un ús subtil de sons colorits....”.
I els seguirem
escoltant en el tema de Cole Porter,
el conegut..
6.1.- Everything I
Love (Cole Porter) 6m24s.
I aquest tema és del
1941, i també va esdevenir un estàndard de Jazz de manera immediata interpretat
per tothom entre els quals la Benny
Goodman Orchestra i cantat per Peggy
Lee, i un llarg etc. El tempo és força viu, considerant els originals que
no ho eren tan. Posterior a la melodia, el saxofonista Ernault ens ha tornat a meravellar per la seva manera d’improvisar,
a vegades fins i tot amb espurnes de Jazz Contemporani, sempre però amb el seu
sentit musical i sonoritat tan característica. El baterista Simon Bernier l’ha acompanyat com també
el baixista Joachim Govin, ambdós a
tot Swing, quan ha convingut, i abans a tot Groove. El baixista s’ha quedat sol
de nou amb el baterista, aquest ara amb Swing dels plats i xarles, tot plegat
molt net. La tècnica i afinació de Govin
és aclaparadora, alhora que llenguatge modern. En fi, una magnífica
improvisació. I després, melodia i final.
El tercer membre del
grup, Ludovic Ernault, s'ha
convertit en un dels saxos contralts importants del jazz. Toca amb un so fresc
i un estil directe i melòdic, mostrant swing, gust i imaginació fluida. La seva
concepció flueix sense problemes i no sembla que mai s'hagi pensat. Mentre ell
fa els solos, Govin i Bernier, mostren la capacitat de
complir les intencions lúcides i les direccions musicals d'Ernault, creen una estructura de temps vital i un so de conjunt, a
més d'aportar solos inventius. L'estreta comunicació entre els músics,
juntament amb la seva musicalitat impecable, donen lloc a un grup de jazz que
captiva”. —Jordi Pujol.
I encara els
escoltarem en el tema compost per Lester
Young, anomenat...
7.9.- Tickle Toe
(Lester Young) 5m16s.
I aquest tema l’han
tocat un pèl més lent que la versió que en va fer el mateix Lester Young en el seu disc “Basie Days”. Tot i això, el Swing hi
ha estat de totes, totes, per “walking” de baixista i copets al plat de la
bateria de Bernier. I la melodia és
un pèl entremaliada, i el saxofonista l’ha executat amb solvència. La seva
improvisació ha estat de nou reeixida i envoltada de so “cool” amb grans moments solistes per les seves
evolucions i creativitat. Un so que ens recorda el de Lee Konitz més que el de Paul
Desmond, pel seu diferent fraseig. Els dos amics l’han acompanyat amb tot
el Swing del “walking” del baixista Govin
i els copets als plats del baterista Bernier.
Ell mateix s’ha quedat ben sol fent el seu solo, el qual ha estat increïble,
fet amb tota la solvència del món. Control sobre tots els elements de la seva
bateria i alhora gran tempo. Redobles inversemblants, copets al canto de la
caixa, alhora que el xarles no ha parat en cap moment. Un tema que han acabat
de cop i que ens ha tornat a recordar lo bons que són tots tres.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I acabarem
d’escoltar-los en el tema de Sonny
Rollins, el conegut...
8.13.- Airegin (Sonny
Rollins) 5m02s.
I aquest tema és del
1954, i “Airegin” és “Nigeria” a l’inrevés. És un dels temes característics de Rollins alhora que esdevingué un
estàndard de Jazz de manera immediata. Rollins
el toca també a aquest tempo, i potser una mica més lent i ho va fer amb Miles Davis, que va ser qui primer el
va enregistrar el mateix any amb H.
Silver, P. Heath i K. Clarke en el seu disc Miles Davis meets Sonny Rollins. I el tema ha aparegut de manera
immediata, i així li hem escoltat la melodia, a càrrec del saxo contralt Ludovic Ernault. Un tema que té una
característica de fer una frase i baixar-la de mig to en mig to, en el pont a
la B del tema. Joachim Govin al
contrabaix ha tornat a brillar amb la seva improvisació, ja ho heu pogut
escoltar, lo mestre que és, que ho són tots tres. I sense adonar-nos-en, Ludovic ens ha clavat una altra gran
improvisació on ens ha mostrat de nou la seva gran tècnica i bon gust alhora que
modernitat del seu fraseig i so “cool” de l’època. Mentrestant, el “walking”
del baixista ens ha fet anar a tot Swing. Després, solo del baterista Simon Bernier, esclatant de potència,
de control, de redobles, de copets als plats. I tema i final de cop, ideal per
acabar-los d’escoltar, en aquest gran tema de Sonny Rollins.
I ja per acabar el
programa, seguirem amb el disc de Noé
Tavelli & The Argonauts i el seu “INNER
STREAMS” ha estat enregistrat els dies 19 i 20 de febrer de 2020 a La Fonderie Studio, Suïssa. Produït per
Noé Tavelli. I Noé Tavelli & The Argonauts són: Noé Tavelli (bateria), Matthias Spillmann (trompeta i fiscorn),
Francesco Geminiani (saxo tenor), Manuel Schmiedel (piano) i Fabien Iannone (contrabaix). Totes les
composicions de Noé Tavelli. I com sempre,
al blog hi trobareu l’enllaç de la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/noe-tavelli-albums/55289-inner-streams-digipack.html.
I aquest CD té un
tarannà força vital pel que fa a tempos i ritmes, car dels 8 temes, no en té
cap del qual hem puguem dir balada. I un dels temes delicats a tot vals, és
aquest...
9.7.- Back at It (Noé
Tavelli) 4m54s.
I amb quina melodia
més dolça ens han acaronat, primer trompeta, després saxo tenor i després a
duet tots dos en el pont, o la B del tema, en un tema a tot vals. I com el
baterista ens ha marcat els copets al canto de la caixa, ell, qui l’ha
composat. I aquí hi tenim de nou un piano, el de Manuel Schmiedel el qual ja ha fet la primera improvisació, i s’ha
de dir que l’ha clavat. I és que el tema té una trempera determinada i
cadències harmòniques molt boniques. En aquest projecte ens apropem a la
tradició, a les maneres de tocar els estàndards de Jazz no tan agosarades com
hem escoltat abans. Un tema amb improvisacions també del baixista Fabien Iannone, magnífica, i posterior,
a mode de col·lectiva, de dos, de trompetista i saxo tenor, Matthias Spillmann i Francesco Geminiani. Al final, també
amb un bon solo a càrrec del líder, baterista i compositor, Noé Tavelli. Un bon tema per
començar-los a escoltar.
Els argonautes són
aventurers, exploradors. Sols al mar en el seu capoll de fusta, vela i metall,
s'enfronten als elements i a l'inesperat; juguen amb ells. D'aquest viatge
heroic, ens queda la història, el contingut narratiu. La música també, com el
mar, està plena de sorpreses i imprevistos per als que es deixen portar. Si
troben l'equilibri adequat, tot plegat donarà lloc a una història memorable i
emotiva. Inner Streams fa referència
al viatge interior d'aprendre sobre un mateix, aquell que forja l'artista i li
permet navegar per la música mantenint el seu rumb, afirmant la seva intenció. —Noé Tavelli, Ginebra, desembre de 2021,
tret de les notes interiors del CD.
I seguim
escoltant-los en el tema...
10.2.- Bedstuy’s
Drone (Noé Tavelli) 5m36.
I quin altre gran
tema acabem d’escoltar. Tot i la melodia gens entremaliada a càrrec dels dos
vents, el ritme sí que ho és, ben marcat pel líder i baterista Tavelli. Es nota que el compositor és
el baterista per com va això de la qüestió rítmica, en un tema on ha
desaparegut el Swing, i on hi ha hagut moments més nets de sons i harmonies,
quan el solo del saxo tenor, sense acords de piano. Però les improvisacions han
començat amb la del trompetista Matthias
Spillmann i amb quin so més net l’ha fet. El seu fraseig es balanceja per
la tradició i espurnes de modernitat, alhora farcit tot de bon gust
interpretatiu. Manuel Schmiedel l’ha
seguit al piano, i de nou amb una gran elegància i destresa. També ens ha
mostrat la seva capacitat creativa aconseguint unes línies melòdiques força
reeixides, i modernes. I Francesco
Geminiani al saxo tenor ha estat també brutal. I què net el so de fons, el
del piano, contrabaix i els copets de la bateria del líder. Melodia de nou i
final acabat de cop, el d’aquest altre magnífic tema del líder Noé Tavelli.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/.
I encara els
escoltarem en el primer track i tema..
11.1.- ICN (Noé
Tavelli) 5m37s.
I en aquest tema
iniciat per una “Intro” rítmica, aviat han començat les improvisacions, tan
curta n’és la melodia. I Geminiani
ha estat qui primer les ha fet. So fresc, brillant com ho han estat les seves
melodies creades. Un fraseig magnífic, ple de Jazz, ple de musicalitat. El
Swing ha aparegut pel “walking” del baixista que no pel baterista i líder, ell,
mantenint la rítmica així com trencada. Després sí, s’immiscirà una mica en el
Swing amb els copets als plats. Schmiedel
al piano ha estat el segon en improvisar, on ens ha marcat escales
inversemblants, ascendents i descendents, alhora que pulsació prístina i pura,
la de la mà dreta. I el Swing mentrestant, brutal, tot plegat. Un Break
posterior ens ha situat de nou en la melodia a duet dels vents, on ha semblat
aturar-se tot, però no, tot ha seguit a un tempo però més tranquilet, per
acabar el tema dolçament.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, amb el tema i darrer track del disc,
i anomenat....
12.8.- W 82nd ST (Noé
Tavelli) 5m27s.
I en aquest tema no
li ha faltat el Swing no, què bo. Quina trempera ja d’entrada, amb la melodia a
duet dels dos vents, i ja la qüestió rítmica a càrrec dels dos, contrabaix i
bateria amb acords puntuals del piano. El solo del saxo tenor italià Francesco Geminiani ha estat de nou
increïble. Notes lligades amb total solvència, alhora que amb unes frases on la
creativitat n’és la protagonista. Swing de “walking” del baixista i ajudes del
baterista, ell, amb copets als plats i demés. Manuel Schmiedel al piano, de nou brutal, brillant, pulsió ràpida i
nítida, la de la mà dreta, que ha volat lleugera i gràcil. Després els típics 8
compassos on el baterista comparteix solos amb els seus companys, saxo tenor i
piano, i ja per aparèixer la melodia a càrrec del duet de vents, Matthias Spillmann, trompeta i Francesco Geminiani, saxo tenor, i ja
acabar el tema delicadament. Gran tema per acabar el programa d’avui, que com
sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I us recordo que hem escoltat
tres projectes de FSNT, els de l’Andrew Boudreau, “NEON”; el “TREE” amb Govin, Ernault i Bernier acabant
com acabem de fer amb el Noé Tavelli & The Argonauts i el seu “INNER STREAMS” i aquesta setmana amb
un micro conte de Carme de la Fuente.
I abans d’acabar us
recordo el concert del 21 d’abril on tindrem al gran saxo tenor de Boston, en Benny Sharoni Quartet el qual vindrà amb en Joan Monné, piano; Ignasi González, contrabaix i Xavi Hinojosa, bateria,
a les 22h i entrada gratuïta, car està patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç
dels Horts i organitzat des del Jazz
Club la Vicentina.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
