Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs dir-vos que el
concert de Marina Tuset Quartet
darrer esdeveniment de la Festa Major d’Hivern de SVdH va ser extraordinari, i molt
bonic. Marina, Anggie, Érico i Cra
ens van captivar, l’una per la seva veu i simpatia, l’altra pel so de la seva
flauta, l’un per la veu i guitarra i l’altre per les seves percussions i veu.
Un quartet compactat, amb un projecte encabit en les músiques del Brasil i no només, car Marina ens va oferir algunes de les
seves més emblemàtiques cançons alhora que les més actuals, alguna estrenada
per a l’ocasió. Felicitats noies i nois i gràcies a l’Ajuntament de SVdH.
I ja parlant del
programa d’avui, dir-vos que anirà de tres projectes, amb dos joves
trompetistes i amb una no tant, però també, i molt crac com ells que són: Emiel Verneert i el seu "It Goes On"; el "Cap Clar" de l'Oriol Vallès i ella que és Marta Sánchez al "SAAM". I tindrem a Carme
de la Fuente i el seu micro conte.
Doncs començarem amb
el jove trompetista belga Emiel Verneert,
“It Goes On”, de Youkali Music.
No tinc dades de l’enregistrament, així doncs que els músics són: Emiel Verneert (BE), trompeta i
composicions. Enrique Simón (ES), piano. Gil Lachenal (FR), contrabaix. Filip
Verneert (BE), guitarra i Pedro Vázquez (ES), bateria. I com sempre, dir-vos que al blog
hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc.
https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/473-it-goes-on.
I aquest és un projecte
amb 10 temes, amb molta calidesa musical, sobretot la de les balades o temes a
tempo lent que hi ha. I sí, perquè dels 10 temes, la meitat són temes delicats,
com per exemple “It Goes On – Part 1”, tema curtet iniciat a piano, contrabaix
després, escombretes delicades del baterista, i ja finalment la trompeta del
líder. Els altres així de bonics són “Crystal Blue”, “Song for a Twin”, i ja un
pèl més vius són el curtet “Renage” i “L’Until Tomorrow”, aquest també molt
delicat i melòdic. I el “It Goes On – Part 2”, comença amb una”Intro” de piano
molt delicada, canviant però a un ritme a tot vals amb la intervenció del líder
a la trompeta. Els temes vitals són “Seals” també a tot vals i melodia bonica.
El primer track del disc, “Dare to Be”, és també vital i a tot Swing. I “Le
Pere François” té una determinada trempera rítmica i tempo viu en les improvisacions. I ja el
darrer “Secret Dance” és el més vital del disc amb una melodia força reeixida,
com ho són totes les d’aquest disc de l’Emiel
Verneert.
Comencem les músiques
del programa amb un dels temes delicats de l’Emiel Verneert i anomenat...
1.6.- Until Tomorrow
(Emiel Verneert) 5m29s.
Doncs ja veieu de
quina manera més subtil hem començat el programa d’avui. Un tema amb aires d’un
“Soft Jazz” i fins i tot amb algunes espurnes del “Pop Jazz”, ja m’enteneu. Una
primera presentació del tema, amb els arpegis de la guitarra, del piano, per
encetar-ne la melodia el líder a la trompeta. I els arpegis finals del
guitarrista, i ja la primera improvisació amb ell mateix, en Filip Verneert, a la guitarra. Un solo
ben executat seguint l’aurèola del tema, i ell amb els aires d’en George Benson, per situar-nos en
l’estil i maneres. La base rítmica amb el marcatge “beat” del baterista, i
baixista i pianista, recolzant-lo. Primera part del tema de nou pel líder i ell mateix s’ha posat a improvisar, fent-lo
també molt càlid, alhora que ja s’hi albiren frases i motius a tot Jazz, a ell
que li agrada tant Chet Baker. I
recuperen la melodia del tema i l’acaben delicadament. Comencem suaus, que
aviat les coses canviaran.
Emiel
va
néixer amb una trompeta a la mà. Viu el seu instrument dia i nit, des que de
molt d’hora quan s'aixeca fins a la nit en ficar-se al llit. Quan la resta de
la família fa temps que descansa a casa, ell encara continua tocant. Què és el
següent per fer? I llavors lliura el seu primer àlbum al món abans dels vint
anys. Com un ball secret (“Secret Dance”) entre generacions, tots anhelant
aquest mateix ritme profund i càlid. Amb el seu fort, encara que fràgil, jove
veu, Emiel aprofundeix en les
possibilitats infinites de la música. S'atreveix a ésser. (“Dares to Be”). I
això ens diu Femke Coopmans de Jazz & Mo' magazine.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
2.5.- Seals (Emiel
Verneert) 6m15s.
I sí, el tema té una
mica més de trempera de tempo, essent el ritme ternari, a tot vals, i també els
aires són els d’un Soft Jazz, o Smooth Jazz per sons i rítmiques. La melodia
del tema és molt bonica, i el canvi tonal en el pont es nota clarament. Ara bé,
si ens fixem una mica amb com improvisa el jove crac belga, ens adonarem que en
les frases hi ha Jazz per totes bandes. El seu so dolç emmascara un llenguatge
a tot Jazz. Ens ha mostrat una gran tècnica i control del so, tot i no pujar
massa cap el registre agut. Te un gust exquisit aquest noi alhora d’improvisar,
cosa que acabem de comprovar. També com a compositor, de 19 o 20 anys quan va
fer el disc, ens ha mostrat tot el seu
valor. El pianista espanyol Enrique
Simón ens ha sorprès també per la seva destresa. Ens ha mostrat una certa
potència amb la mà dreta, i també contundència. És a dir, que té una digitació
molt present. El seu fraseig ha estat també molt remarcable. Bones idees,
digitació i combinació amb ambdues mans precisa, alhora que boniques línies
melòdiques creades. Ells dos n’han estat els solistes, i després melodia de nou
i final d’aquest bonic “Seals”.
Emiel
Verneert
és un talentós jove belga trompetista de jazz. Va agafar la trompeta a l'edat
de 7 anys i aviat va desenvolupar una gran passió per la música de jazz,
inspirat en l'àlbum de Miles Davis
"Kind of Blue" i la música de Chet Baker. El 2019, Emiel
va ser seleccionat per al “The Youth
Jazz Collective”, un projecte per a destacats joves músics de jazz dirigit
per directors com Frank Vaganée, Mark
Godfroid i Vincent Gardner (Jazz at Lincoln Center Orchestra). L'any
següent, Emiel va ser acceptat al Departament de Jazz del Conservatori de
Música de Gant, mentre era a l'escola secundària.
I encara els
escoltarem en el vital tema...
3.4.- Le Pere
François (Emiel Verneert) 6m40s.
I aquest tema l’han
iniciat amb una bona introducció a càrrec del quartet, per més endavant
aparèixer la melodia amb el líder a la trompeta. I ja hem escoltat que amb
aquest tema han fet una passa endavant en les qüestions rítmiques, alhora que
també amb les músiques, ara més en l’ona del Jazz no tant Soft ni Smooth, coses
aquestes que s’han notat més en les improvisacions. I sí perquè el Swing del
“walking” del baixista francès Gil
Lachenal i els copets als plats del baterista espanyol Pedro Vázquez així ens ho han fet notar. També el solo del líder a
la trompeta, car l’Emiel ha estat
força “bopper” en el seu solo i més situat en el registre del mig que no pas en
l’agut. El so de la seva trompeta és igualment força contingut i dolç, coses
aquestes de la seva tècnica i gust musical. El fraseig en aquest tema ha estat
de lo més jazzero alhora que ràpid, com n’és el tema, en definitiva, brutal
solo d’aquest jove trompetista belga del qual de ben segur en sentirem a parlar
molt sovint. Enrique Simón, l’altre
espanyol del grup, també m’ha agradat força. Ha seguit en l’ona “bopper” amb un
bon fraseig, ell centrat més en el registre del mig, també, però amb una
digitació precisa i creativitat. El final ha estat realitzat amb un “vamp” on
el líder s’hi ha estat una estoneta improvisant. Molt bon tema, bonica melodia
i millors improvisacions.
I l’Emiel ens diu què: “Per mi, és
fantàstic tocar i estudiar música. Tinc temps per compondre, estudiar, anar a
Jam Sessions i tocar amb altres artistes. He tingut l'oportunitat de tocar amb grans
músics com Bruno Castelluci (bateria),
Paul Flush (Hammond), Jean-Louis Rassinfosse (contrabaix) i assistir a
classes magistrals amb Bert Joris i Charlie Porter. També vaig començar a
compondre per al meu primer CD, amb la idea de gravar abans del meu vintè
aniversari. El meu primer CD "It Goes On" contindrà només
composicions originals". Doncs sí, així ho estem escoltant, car tots els
temes són d’ell, el líder i trompetista. Emiel
Verneert.
Us recordo que entreu
a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.
23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club: https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano: https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar en el vital tema anomenat...
4.7.- Secret Dance
(Emiel Verneert) 5m53s
I quin tros de tema
que acabem d’escoltar i amb quina canya l’han començat, amb una bona
introducció a càrrec del baterista Vázquez.
Un tema a tot ritme Latin i molt bona trempera, coses que notem en la secció
rítmica amb el baixista i baterista marcant-ho clarament. La melodia feta pel
líder Verneert a la trompeta està
molt aconseguida. És força maca. L’estructura del tema no és gens típica, i
m’ha semblat que el tema tenia 16 compassos que repeteix el líder, acabant-lo
amb alguns més. La improvisació que ens ha fet ell mateix, ha estat també
magnífica, melòdica, amb un bon fraseig lligat i feta amb molt bon gust musical
jazzístic, i ves per on que ha fet el solo amb trams de 12 compassos, com si
d’un Blues es tractés. De fet, pianista i guitarrista faran com ell, 5 chorus
de 12 compassos. El pianista Simón
ha iniciat la seva en el registre greu per després situar-se al del mig, i
seguint l’ona Latin del tema clarament alhora que amb un bon fraseig. I ja feia
una estoneta que no escoltàvem al germà del líder a la guitarra. I sí, perquè
en Filip Verneert ha fet també una
bona tasca solista. Quin parell de músics i germans; què bé. També hem pogut
escoltar els “chorus de 12 compassos” que han fet baterista amb trompetista,
pianista i guitarrista, per després fer la melodia de 16 compassos. Un tema
certament impressionant per això que us acabo de comentar i per lo bé que ho
han fet. Bravo nois, tema brutal per acabar-los d’escoltar.
I després d’aquest
primer projecte, Carme de la Fuente
ens dirà el seu micro conte al voltant de la figura d’aquest jove crac.
Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la teva
dolçor tot i parlant-nos dels nostres herois i aventures.
I ara seguirem amb el
nou disc de l’Oriol Vallès, “Cap Clar” publicat el 16
de gener de 2023 per l’editorial del col·lectiu The Changes del qual ell mateix en va ser un dels impulsors. Enregistrat
als Magneti Studios per Marc Ribera, mesclat per Jan Valls i masteritzat per David Darlington. Amb Oriol Vallès
(trompeta), Xavi Torres (Rhodes), Giuseppe Campisi (contrabaix) i Andreu
Pitarch (bateria). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu el seu
bandcamp: https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/cap-clar.
“Cap
Clar”
és l'últim treball discogràfic d'Oriol
Vallès. Està concebut i enregistrat en dues parts diferents: la suite
central és encara un eco del confinament degut a la pandèmia. Alguns mesos
després van enregistrar les tres peces restants: “A-symptotos”, “heh” i “Cap
Clar”, que aporten un contrapunt més brillant al conjunt.
I segons ens diuen,
els quatre temes de la Suite pandèmica són I. Gest. II. Descens. III. Respira i
IV. Instant. I podria posar-vos “II. Descens” el qual s’enllaça amb el “III.
Respira”, però els escoltarem en el també molt bonic....
5.4.- IV. Instant
(Oriol Vallès) 6m13s.
Doncs quin tema més
bonic acabem d’escoltar. Té un no sé què, que te’l fa estimar, segur que per la
melodia, tan maca i càlida la sonoritat de la trompeta del líder i compositor,
l’Oriol Vallès. Un projecte on en Xavi Torres toca el teclat “Rhodes”
afegint doncs aquesta especial sonoritat a tots els temes del disc. Qui primer
n’ha fet les improvisacions ha estat en Giuseppe
Campisi, “Giuseppet” ja per
nosaltres. Ell és de fa no massa, un referent en això del contrabaix a casa
nostra. I no és d’estranyar, car la seva sonoritat, creativitat i afinació fan
que hagi assolit aquesta, la seva solvència. L’Oriol l’ha seguit fent la seva improvisació, i ja heu copsat amb
quina mestria l’ha fet. D’entrada ja ha aparegut amb una frase inversemblant, i
ha seguit d’igual manera, captivant-nos per so, bon gust i creativitat. Dolç ha
estat el so del “Rhodes” i magnífica la improvisació d’en Xavi, ell també un dels pianistes amb més solvència del país, tot i
estar-se de fa anys als Països Baixos.
Un bonic tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://crurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I la resta de temes
van tots a “Tot Swing” i tempo vital i
per això seguirem escoltant-los en el tema...
6.2.- heh (Oriol
Vallès) 5m54s.
Doncs quina altra
magnífica composició ens ha fet l’Oriol.
L’han iniciat amb una “Introducció” per ben aviat aparèixer la melodia a càrrec
de la seva trompeta. De fet, el segon “chorus” de la melodia l’han fet també
després del que a mi em sembla la “Introducció” i que potser sigui una part del
tema, per com la repeteixen. La improvisació que ens ha fet el líder i
trompetista ha estat de “traca i mocador”, carall què bona. Potent, farcida de
recursos, fraseig lligat inversemblant, notes llargues allà a dalt del registre
agut. Llenguatge “bopper” claríssim. Tècnica a dojo i bon gust; ha arribat a un
molt bon nivell, i més de lo millor que vindrà. Magnífic solo també de Xavi al “Rhodes”. Ha fet una baixada a
base d’uns arpegis inversemblants, magnífica. La pulsió és percussiva, coses
aquestes que fan que el so d’aquest teclat sigui així de consistent. Ha trobat
una línia melòdica molt encertada i bonica. Oriol ha recuperat la melodia del tema, i per arribar al final
s’han passejat per un “vamp” on Xavi
ha fet unes línies melòdiques abans d’acabar-lo definitivament. Un tema on el
Swing l’hem tingut en alguns moments de les improvisacions, el del “walking”
del baixista Campisi amb els copets
a la bateria de l’Andreu Pitarch,
ells dos una magnífica base rítmica de dos. Molt bon tema també del líder i
trompetista, Oriol Vallès.
I encara els
escoltarem en el primer tema de la Suite....
7.3.- I. Gest (Oriol
Vallès) 4m30s.
I aquest ha estat un
altre tema força reeixit i d’alguna manera, un pèl complex. Tema de ritme
“trencat” en la seva primera exposició melòdica. La seva estructura no és gens
trillada ni típica. Les improvisacions, brutals i la primera feta a càrrec del
líder, però sense oblidar les gestió del baterista Pitarch que ha estat improvisant tota l’estona, o quasi.
Creativitat a dojo del jove baterista. Vallès
a la trompeta ha fet la seva amb total mestria i sonoritat. Fraseig lligat i
interpretat una estoneta, tot i ser el solo no gaire llarg. Les línies
melòdiques creades, precioses. Torres
al Rhodes l’ha seguit també i de quina magistral manera ho ha fet. Ha seguit en
l’ona de línies lligades alhora que brillant sonoritat, la del Rhodes. I jo
diria que ha fet un solo més llarg que el del líder. Brutal en Xavi. Pitarch ha tingut uns moments al final, ell que s’ha passat el tema
quasi que improvisant. L’Andreu és
un altre dels joves puntals de la bateria al nostre país, ell que va amunt i
avall. Aquest passat diumenge el teníem a Copenhage
amb la ClassiJazz Big Band del Pablo Mazuecos, dirigida pel Toni Vaquer.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema més vital i anomenat...
8.7.- Cap Clar (Oriol
Vallès) 4m58s.
I un altre tema de l’Oriol Vallès que ens ha sorprès per la
seva concepció i estructura. El ritme torna a ser així com trencat, per dir-ho
d’alguna manera. El Swing ha aparegut en les improvisacions, tot i que no
durant tota l’estona. Un tema on el líder realitza una molt llarga i reeixida
improvisació tot i mostrant-nos de nou la seva mestria. No s’està un segon
sense tocar una pila de notes. Sap però gestionar la mar de bé la qüestió dels
silencis. La seva creativitat és increïble, el seu fraseig i bon gust, la
sonoritat de la seva trompeta, tot plegat ens mostra la seva maduresa, tot i la
seva joventut. I de nou Xavi Torres
ha estat brillant en la seva exposició solista. Ens ha demostrat abastament el
domini que té del Rhodes, car cada instrument demana un tracte diferent. Ell,
al piano és un mestre i al Rhodes, també. Aquest teclat ha estat una mica
abandonat darrerament, no apareixent massa en formacions jazzístiques, i ja va
bé que l’hagin recuperat per aquest disc. Té una sonoritat tant especial alhora
que càlida i bonica que, particularment, he estat molt a gust escoltant-lo. Un
magnífic tema per acabar-los d’escoltar. Felicitats Oriol, felicitats nois.
I ja encarant el
final del programa, escoltarem el darrer treball de la pianista madrilenya
establerta a New York, Marta Sánchez i disc “SAAM
Spanish American Art Museum” publicat el 25 de febrer de 2022. Enregistrat
per Chris Allen al Sear Sound el 15 i 16 de març de 2021. Mesclat
i masteritzat per Dave Darlington. Produït
per Marta Sánchez. Productor
executiu, Michael Janisch. I aquí hi
tenim a: Alex LoRe, saxo contralt; Roman Filiu, saxo tenor; Marta
Sánchez, piano; Rashaan Carter, contrabaix; Allan Mednard, bateria i la
col·laboració en el #5 de Camila Meza,
veu i guitarra; Ambrose Akinmusire, trompeta i Charlotte Greve, sintetitzadors. I com sempre dir-vos que
al blog us posaré l’enllaç al seu bandcamp:
Aquest és un àlbum
que ha estat nominat com a un dels millors del 2022 per les revistes digitals: Slate https://slate.com
i PopMatters,
https://www.popmatters.com/best-jazz-albums-of-2022,
poca broma. Un projecte que fa una passa endavant pel que fa a l’estil de Jazz
que escoltareu, encabit aquest en el Jazz més contemporani. Un projecte amb 9
temes, amb ritmes diversos, amb temes delicats com el “Dear Worthiness”. També
és així de bonic “Marivi”, aquest amb la veu de Camila i resta de convidats, com també ho són “The Hard Balance” i
“December 11th” ambdós també força delicats, però ja els escoltarem en el tema
on hi col·laboren Camila, veu; i
guitarra; Ambrose Akinmusire, trompeta i Charlotte Greve, sintetitzadors, tema anomenat...
9.5.- Marivi (Marta
Sánchez) 4m54s.
I si hi tenim aquests
convidats i convidada, és ben evident que els haig de posar, només faltaria.
També perquè el tema és força maco. L’han iniciat la trompeta de l’Ambrose a mode d’introducció al tema.
Aquest ha aparegut amb la delicada i càlida veu de Camila. El solo de la trompeta d’aquest crac americà és força bonic, la seva sonoritat
dolça, tot i el registre alt de
l’instrument. Té un so molt personal i un fraseig magnífic. Un discurs preciós.
La veu de Camila ha aparegut de nou
per després deixar pas a la improvisació de la líder Sánchez. Ha estat molt bonic aquest final amb el solo de la
pianista amb la veu i la trompeta dels
convidats. No hem pogut notar el sintetitzador d’una altra convidada, na Charlotte Greve. Molt bonic tema per
començar-los a escoltar.
I sobre els temes
dir-vos això, que “If You Could Create It” té un to més lleuger, amb torrents de
sons en cascada del saxo tenor. “The Hard Balance” ofereix una reflexió de
l’artista, tant musical com personal. El tema està finament equilibrat amb una
polirítmia complexa, que reflecteix les dificultats de mantenir una conciliació
de la vida laboral i familiar, la de Marta
Sánchez. I l'”11 de desembre" és el dia que va morir la mare de Sánchez. És doncs un homenatge personal
amb un solo de piano extens i sincer.
I un altre delicat
tema és aquest altre, cosa excepcional aquesta la de posar dues baladetes,
aquesta però té un plus més de tempo...i és que són molt maques...i ara amb...
10.2.- Dear
Worthiness (Marta Sánchez) 7m18s.
Doncs haureu notat el
canvi estilístic, ara amb uns aires de Jazz més contemporani, coses que s’han
notat en la melodia i sobretot en les improvisacions, i concretament la del
saxo contralt, la primera en aparèixer. Tot i ser molt delicada, l’Alex l’ha feta seguint unes línies
melòdiques més agosarades, allunyades de lo “trillat”, lo més habitual. Els dos
vents són uns cracs en això de la modernitat més trencadora. Molt bonic el solo
de l’Alex LoRe, i ja es nota que
l’harmonia del tema és força moderna pels acords que van apareixen de les mans
de la líder i pianista Sánchez.
Llarg i increïble solo del saxofonista i bon suport de la base rítmica de tres,
amb el piano fent acords, el contrabaix de Carter
i la bateria de Mednard. En acabar, han recuperat moments a duet dels
dos vents per deixar pas al piano de la líder. Ella ens ha mostrat el seu delicat “pianíssim”, el de
la mà dreta, car l’esquerra ha anat fent l’antiga feina harmònica. El baterista
s’ha esplaiat la mar de bé, coses que hem notat clarament mentre Sánchez desenvolupava el seu solo
farcit de bon gust i tècnica.
La veu creativa de Marta Sánchez és sorprenentment
original: els ritmes circulars, les formes elaborades i el contrapunt
entrecreuat distingeixen la seva signatura sonora a l'escena multitudinària de
la música contemporània de Nova York.
Després de tres llançaments de quintets aclamats per la crítica, la pianista i
compositora madrilenya presenta “SAAM
(Museu d'Art Hispanoamericà)” amb Whirlwind
Recordings, un àlbum impulsat per una franquesa emocional i composicions
que superen els límits. Un repartiment talentós que se n’adona de les
composicions i tècnica complicada de la líder: els socis a primera línia són Alex Lore i Roman Filiu que es troben amb Sanchez,
Rashaan Carter i Allan Mednard a les tasques posteriors de ritmes i demés.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava: nosaltres
ja fins el 17 de febrer on tindrem a Rai
Paz Quartet.
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara ens queden
temes per escoltar, com aquest i anomenat...
11.3.- SAAM (Marta Sánchez) 6m20s.
I aquests temes de Marta Sánchez no tenen un tempo massa
viu, coses aquestes del Jazz Contemporani allunyat dels tempos vius del Bop.
Tot i això, i la manca de Swing, el Groove és brutal. La qüestió rítmica la
porten la mar de bé el baterista Allan
Mednard i el baixista Rashaan Carter
amb el suport harmònic de la pianista. El tema comença amb una “Intro” a càrrec
dels acords de la pianista i posterior melodia asonant a càrrec dels dos vents,
melodia ben curteta que aviat ha deixat pas a les improvisacions. Un primer
solo del grandíssim saxo tenor cubà, en Roman
Filiu del qual li he posat diversos discos seus aquí al Jazz Club de Nit, tots de FSNT. Gran tasca solista d’aquest
“mostru” del saxo tenor, el qual es belluga per aquest món del Jazz d’Avantguarda de manera solvent.
Unes frases allunyades d’estereotips clàssics, amb melodies bastant complexes.
Les mateixes o similars que ha aconseguit l’Alex LoRe al saxo contralt. I quin canvi rítmic de la base quan
s’hi ha posat, amb el baterista jugant amb el canto de les caixes i timbales.
El saxofonista ens ha captivat pel so, llenguatge, fraseig inversemblant,
seguint l’estètica contemporània, la del seu company al saxo tenor. Mednard a la bateria s’ha desmadrat a
moments, tot i animant-se. I quin final més sorprenent i bonic. Una meravella
de tema de Marta Sánchez.
SAAM parla de l'Smithsonian American Art Museum, en
un àlbum que és una exposició de la vida de Sánchez en forma musical: “Està format per tots els elements de la
societat d'ambdós països [Espanya i
Amèrica] que impacten la meva vida i em fan ser qui sóc.” Les peces van
agafant forma en el confinament, ja que Sánchez
intercanviava tasques de composició quinzenals utilitzant el correu electrònic.
“Aquestes composicions expressen totes les fases per les quals estava passant
en aquell moment. Estava reflexionant molt profundament sobre què és important
i com podíem donar sentit a la vida".
I un parell de temes
que tenen, segons jo, un cert paral·lelisme, són “When Dreamming is The Only” i
“If You Could Create It”, i així és que ja els acabarem d’escoltar amb el tema
anomenat....
12.9.- When Dreamming
Is The Only (Marta Sánchez) 6m37s.
I aquest tema ha
seguit l’aurèola de contemporaneïtat del projecte i tema anterior. Quina
meravella de temes que va compondre Marta
Sánchez en aquells moments pandèmics. I aquí les improvisacions han anat
d’un saxo a l’altre, fent cadascun un chorus del tema, i més d’una vegada. La
base rítmica ha estat de nou brutal, amb un baterista marcant molt el canto de
la caixa amb cops secs, el bo de l’ Allan
Mednard, sense oblidar la gran tasca del baixista Rashaan Carter i esclar, la que porta la veu cantant de l’harmonia
amb els seus acords, la líder i pianista Sánchez.
I el tema ha acabat amb els moments melòdics força estranys i moderns, tal i
com l’han començat. I és que la melodia té unes notes bastant sorprenents i
altisonants, i ja ben aviat Alex LoRe
s’ha posat a improvisar per després de no massa aparèixer Roman Filiu al saxo tenor, i així han estat ells dos pràcticament
tot el tema, de l’un a l’altre, amb unes improvisacions sorprenents, per
agosarades, per contemporànies, per tan ben executades. I és que aquest quintet
és un dels més potents de l’àrea de Nova
York amb la madrilenya Marta Sánchez
al cap davant. Gran tema, gran projecte de la pianista, on només podem dir-li
una cosa; felicitats Marta Sánchez
per aquest magnífic disc, i felicitats nois, resta de cracs.
I ella ens acaba
dient que : El disc conclou amb “When Dreaming is The Only”, la melodia més
complexa del disc; Els insistents ritmes de piano i els saxos a duet donen pas
a una textura de banda bulliciosa, plena d'energia. "De vegades només
prenc l'ambient, composo l'atmosfera i, de vegades, em concentro en alguna cosa
molt específica". La capacitat de
Sánchez per aprofitar l'expressió emocional a través de la música
instrumental detallada no té parangó: aquest collage d'estats d'ànim i
sentiments n'és una prova.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I
us recordo que hem escoltat a dos trompetistes joves, el belga Emiel Verneert i el seu "It Goes On"; el "Cap Clar" de l'Oriol Vallès acabant de la manera que
hem fet amb Marta Sánchez i el seu "SAAM", havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
