Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I avui repassarem tres projectes on la joventut es barreja amb els més grans, compartint projectes i programa. I així és que escoltarem a Gregori Hollis i el seu "Landing", editat per Halley Supernova; a Sam Braysher Trio, "Dance little lady, dance little man, editat per Unit Records i també el de Jordi Rossy & Michael Kanan i amics, "Tadd & Thad", editat per Swit Records. 

I abans de començar el programa, us recordo que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i serà el 22 de maig, dissabte on comptarem amb el Toni Saigi TRONIK quartet liderat pel Toni Saigi, ell al piano i composicions; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Ens presentarà el seu segon disc editat per FSNT i anomenat “Plisisiplis”. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina que no La Vicentina. 

I també des de Swit Records ens fan arribar els seus projectes, o sigui que agrair-li el seu suport a Míriam Guardiola i a l’Ignasi Terraza.

 

I comencem ja amb les seves músiques, i seran les dels mestres Rossy, Kanan, Smith i Wormworth, disc dedicat a les músiques de Tadd Dameron i Thad Jones, per això el disc es diu “Tadd & Thad”, disc editat per Swit Records, i presumiblement enregistrat a l’estudi Bon Repos, el que té Jordi Rossy a casa seva, a Begues. Amb molta seguretat Adrian Mateos ho pot haver enregistrat. I aquí hi tenim a Jorge Rossy, vibràfon; Michael Kanan, piano; Putter Smith, contrabaix i Jimmy Wormworth, bateria. 

I proposo que els escoltem amb la preciosa balada de Tadd Dameron, anomenada.. 

1.3.- If You Could See Me Now (Tadd Dameron) 5m31s 

Doncs aquest és un tema que Tadd Dameron va escriure el 1946 especialment perquè el cantés Sarah Vaughan, i Carl Sigman en va fer la lletra. Després, quasi tots els grans músics, homes i dones el van interpretar i cantar, tan bonica és aquesta balada. I què bonic ho han fet tots quatre, en un tema iniciat amb una “intro” a piano, contrabaix i bateria, aquest, el gran Wormworth amb unes escombretes la mar de delicades, com és tot el tema. La melodia l’ha fet Jordi al vibràfon, ell, acaronant el seu vibràfon amb les masses, executant el tema sencer. I què preciós és el canvi tonal en el pont del tema. Putter ha estat qui primer s’ha passejat per l’harmonia del tema amb la seva improvisació, fent-ne les dues A, per després afegir-s’hi Kanan al piano en el pont. Jordi ha iniciat la seva impro, curteta, car ha estat en la darrera A del tema, d’aquest preciós “If you could see me now”.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I seguint com anem fent darrerament, ara escoltarem una de les peces més delicades del jove Sam Braysher Trio, i el seu primer disc al seu nom anomenat "Dance little lady, dance little man, editat per Unit Records. I ves per on que també està enregistrat a l’Estudi Bon Repòs del Jordi Rossy, a Begues, i enregistrat també per Adrian Mateos el 14 i 15 de maig de 2019. I aquí hi tenim a Sam Braysher, saxo alto; Tom Farmer, contrabaix i Jordi Rossy, vibràfon en aquest tema. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://sambraysher.com/ 

Escoltem-los ja amb una preciosa composició i balada a mig tempo slow, tema de Irene Kitchings & Arthur Herzog Jr., anomenada... 

2.4.- Some Other Spring (Kitchings & Herzog Jr) 3m50s 

I la co-autora del tema, Irene Armstrong Wilson Kitchings (c. 1908-1975) va ser una pianista de jazz afroamericana, líder de banda i compositora. Va néixer a Ohio i als 13 va anar a Chicago a viure amb una seva tia. La seva mare li va ensenyar a tocar el piano ja de ben petita. Va actuar com a solista i com a membre de banda. Després de passar a la composició, Kitchings va coescriure "Some Other Spring", "Ghost of Yither" i "I'm Pulling Through", tots enregistrats per Billie Holiday. Faig aquest incís per recordar-vos-la, Irene Kitchings, pianista i compositora, jo diria que molt desconeguda. 

I nosaltres hem gaudit amb la calidesa de la interpretació del jove Sam Braysher, a qui vam conèixer al Sinestesia, precisament formant part d’un combo de joves europeus liderats pel Jordi. El so del seu saxo alto, so “balanced action” típic per com és de ple i dolç, se li escau la mar de bé per interpretar balades així de boniques. I hem tornat a escoltar al Jordi amb el vibràfon, car, en l’estada del jove, devien aprofitar per enregistrar-lo. Ambdós ens han captivat per com l’han interpretat, primer amb solos curtets individuals, i després amb una improvisació col·lectiva, de dos, acaronant-nos, fins tornar a recuperar la melodia, la darrera part del tema, la darrera A, per acabar-lo delicadament. 

Nascut el 1989, el saxofonista alto Sam Braysher va estudiar a la Guildhall School of Music and Drama de Londres i es va graduar el 2011 amb First Class Honours. També va ser artista becari de l’escola i guanyador del premi Chartered Surveyors. Amb seu a l’Est de Londres, manté una ocupada carrera autònoma tocant el saxo i el clarinet ocasional en una àmplia varietat de projectes i música, incloent-hi el jazz i el swing primerencs, sempre que pot en directe i també toca estils de jazz més contemporanis.

 

I ara i per acabar la presentació de projectes, escoltarem una altra tema delicat, amb un tempo una mica més, car, tots els temes excepte el que escoltareu, tenen tots una trempera considerable. I estem parlant de les músiques del jove trompetista i compositor Gregori Hollis i el seu "Landing", editat per Halley Supernova. I aquí hi tenim a Albert Carrique, saxo alto i flauta travessera; Kquimi Saigi, piano; Pedro Campos, contrabaix; Arnau Figueres, bateria; Marcio Ramírez, congues i Ahyvin Bruno, güiro i percussió i Gregori Hollis, trompeta. 

Amb les composicions originals de Gregori Hollis, el projecte se centra en un so realment modern que barreja la música de jazz flamenc mediterrani amb la complexitat del jazz llatí de Nova York. En ser encara una llavor, el projecte té ganes de gravar el seu primer LP, de manera que puguin oferir aquesta música a un públic més ampli. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.gregorihollis.com 

Escoltem-los doncs amb aquesta mena de boleret tan calent i sabroson...dolcet de tempo i anomenat... 

3.4.- Abril (Gregori Hollis) 6m20s 

I ja heu pogut escoltar de quina manera Gregori i els seus han interpretat aquesta baladeta, un boleret i unes percussions precioses, tan, tan, com els sons dels dos solistes, Albert Carrique i el líder Gregori Hollis. I el tema original del líder, com ho són tots, és una vertadera delícia. Ell mateix l’ha encetat, només amb les congues de Marcio, per després afegir-s’hi piano i contrabaix, tot molt dolç. I ja en el que seria el pont ha aparegut l’Albert, compartint-lo ells dos i piano, posteriorment. I el líder ha fet la darrera part del tema, per ja iniciar la seva improvisació. Hem notat però com s’hi ha afegit un element més en això de les percussions, fent-les més riques, tot i dolces. Magnífic i càlid solo del Gregori, amb un so preciós. L’Albert s’hi ha afegit també, i amb quin so més bonic, un so americà del seu alto, més clar i amb un altre timbre, diferent al més greu del saxo de Sam Braysher. Ells dos, joves com són, i què bé ho remenen això d’improvisar, amb quin gust exquisit ho han fet, i també tècnica. A considerar la resta d’acompanyants, Kquimi Saigi, Pedro Campos i l’Arnau Figueras, tres cracks de la mateixa edat, any  amunt, any avall. 

Nascut a Barcelona el 1994, el jove trompetista català Gregori Hollis destaca per la seva versatilitat no només com a intèrpret i solista, sinó també com a compositor i arranjador. S’ha format amb les millors professores del món tals com la solista internacional Mireia Farrés, el novaiorquès Greg Gisbert, o el reconegut saxofonista català Llibert Fortuny, entre molts d’altres. A més, va finalitzar els seus estudis acadèmics a l’ESMUC - trompeta jazz - amb Matthew Simon com a professor, graduant-se amb matrícula d’honor l’any 2018. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I seguirem fent la roda de temes, tot i pujant de tempo, coses aquestes que fem en aquest programa, o sigui que escoltarem de nou el “Tadd & Thad” de Rossy, Kanan, Putter i Wormworth, i seguirem amb una altra preciosa composició de Tadd Dameron, anomenada... 

4.1.- On a Misty Night (Tadd Dameron) 6m24s 

I aquesta altra bellesa, Tadd Dameron la va incloure en el seu darrer disc, el de 1962, car va morir tres anys després. Disc que va enregistrar amb la seva orquestra, una Big Band de luxe. El disc en concret, que evidentment us recomano, és el “The Magic Touch”. I ja heu pogut escoltar com ha anat el tema, i com l’han començat ja amb la melodia a càrrec del Jordi i també de Kanan amb els acords. El vibrafonista ha fet el pont, que torna a ser una delícia pel seu canvi tonal. I ja haureu notat que aquest tema és un estàndard típic de 32 compassos a ritme de 4x4 i de la forma AABA, on la B ja sabeu què és el pont. I Kanan ha fet un “chorus” sencer en la seva precisa i pulcre improvisació, delicada, i un pèl percussiva també la seva digitació. També Putter ha fet una improvisació molt reeixida, melòdica, seguint l’harmonia clarament, fent també un “chorus” sencer del tema. I com que faltava Jordi, ell mateix s’hi ha afegit després del contrabaixista, fent-ne un de molt maco, càlid, i amb gran creativitat i tècnica a dues masses. Gran tema a un tempo una mica més viu, però encara mèdium slow, ideal per temes així. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i de nou els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

 

I amb una mica més de Swing tindrem el tema de Hoagy Charmichael, música & Frank Loesser, lletra que no escoltarem, interpretat per Sam Braysher, saxo alto; Tom Farmer, contrabaix i Jordi Rossy, ara a la bateria Tema anomenat... 

5.2.- Heart & Soul (Charmichael & Loesser) 4m59s 

I aquest tema el van compondre el 1938 i des de la data i fins el 1961 que el van interpretar diferents artistes. És també un tema que es va tocar a duet de pianistes. I la “intro” del tema té uns aires festius de Festa Major. Però la melodia ha aparegut ben aviat amb el so més càlid ara, el del saxo alto de Sam Braysher en un tema del gran Hoagy Charmichael. El Swing ens arriba a l’ànima amb el “walking” de Farmer al contrabaix, i les escombretes del Jordi a la seva bateria. Feta la melodia del tema sencer, Sam ha iniciat la seva improvisació, farcida de melodia i no només, car, les seves escales i arpegis diversos estan realitzats amb gràcia, tècnica i bon gust. En la seva improvisació, Jordi ha canviat escombretes per baquetes, i ben bé que ho hem notat, per com dringaren els plats. Tom Farmer ha fet un gran solo també, amb una gran pulsió rítmica i mestria, alhora que calidesa melòdica. La melodia ha tornat de nou amb Sam, amb les escombretes, i el final, com la intro de l’inici ha  estat brutal. 

Recentment ha estat escoltat com a sideman amb músics i grups, com ara Nonet de l'artista ECM John Warren, Elaine Delmar, Barry Green Sextet and Quartet, un quartet codirigit amb el trompetista Miguel Gorodi, la London Jazz Orchestra, la London City Big Band, Alex Mendham & His Orchestra, Calum Gourlay Big Band i REBOP, un quintet internacional col·laboratiu que compta amb Rossy al vibràfon. Amb aquest quintet va ser quan els vam veure al Sinestesia. Ha actuat a totes les principals sales de Londres (Ronnie Scott's, Pizza Express Jazz Club, Vortex, Kansas Smitty's, 606 Club, Barbican Hall, Kings Place, Cadogan Hall i Royal Festival Hall) i apareix amb una regularitat creixent als festivals de l’Europa continental. Coses aquestes que passaven abans de la pandèmia. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I ara ja farem una passa endavant pel que fa a tempos i ritmes, tot plegat amb més trempera, tot i que de moment encara força continguda...i parlo del tema de Gregori Hollis i els seus, i recordeu que tots ells són Albert Carrique, saxo alto i flauta travessera; Kquimi Saigi, piano; Pedro Campos, contrabaix; Arnau Figueres, bateria; Marcio Ramírez, congues i Ahyvin Bruno, güiro i percussió i Gregori Hollis, trompeta. I el tema a tot sabor, s’anomena.. 

6.2.- Let me in (Gregori Hollis) 6m20s 

I quin gust de sabrosura en aquest tema, i en tot el projecte, car els percussionistes hi apareixen en cadascun dels temes, com ara aquest. I aquí hem escoltat a l’Albert a la flauta, doblant melodia amb el líder, en un tema on la qüestió de latin jazz l’hem pogut gaudir d’allò més amb els solos finals dels percussionistes, mentre els companys dels vents els hi feien un “riff” de recolzament i així ha estat fins el final del tema. Gregori però, ha estat qui primer ha iniciat les improvisacions, fent-ne una de molt maca, melòdica i ben interpretada, amb calidesa, bon tempo, sense fer massa escarafalls de notes ràpides, centrant-se en el concepte harmònic i melòdic del tema. Kimi Saigi, és germà del Toni, que ja sabeu que vindrà el 22 de maig a la Sala Xica, lloc habitual dels concerts organitzats des del Jazz Club la Vicentina. Doncs Kimi ha fet també una gran labor amb tot el ritme adequat al tema, delicadesa també i molt bon gust interpretatiu el del “petit” dels dos Saigi, ells dos pianistes, com el seu pare, Toni Saigi “Chupi”, pels amics i amigues. Molt bé pel Kimi, ell més avesat a tocar els teclats. I tot i haver-hi percussionistes, a l’Arnau el tenim a la bateria, i què bé que ho pela. El retorn a la melodia amb trompeta i flauta ha deixat pas al solo brutal dels percussionistes...i quin tema més maco. 

Gregori Hollis va escriure aquesta obra durant una tempesta d'estiu i es va inspirar en tots els contrastos que emmarquen aquesta estació́ de l’any. Així doncs, hi podem trobar una gran intensitat, però també moments de molta tendresa i tranquil·litat, on ens podem imaginar una pausa amb la sortida del sol radiant i amb els ocells tornant a cantar. Pluja d'Estiu es va enregistrar als Estudis Ground el febrer del 2020 juntament amb la resta de temes que consoliden "Landing", el nou àlbum de Hollis. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I seguim amb un altre magnífic tema del quartet de mestres, amb Jorge Rossy, vibràfon; Michael Kanan, piano; Putter Smith, contrabaix i Jimmy Wormworth, bateria, i ara amb un tema no només de Thad Jones, una mica més tranquil·let i anomenat... 

7.5.- Lady Luck (Thad Jones, Frank Foster) 7m34s 

I ves per on que Elvin Jones va incloure el tema del seu germà en el disc del 1962 editat per Riverside i produït per l’inefable Orrin Keepnews, anomenat Elvin! Hi varen tocar els tres germans Jones, Thad a la corneta; Hank al piano i Elvin a la bateria. De fet el tema que hem escoltat sembla ser una cooperació entre Thad Jones i el gran Frank Foster, que també hi tocà, saxo tenor i flauta. Art Davis completà la formació de màsters, ell amb el contrabaix. 

I després d’una “intro” a escombretes de Wormworth, han iniciat el tema a duet, Kanan i Rossy, en les A del tema, per compartir ells dos el pont o la B. Jordi ha estat qui primer ha iniciat les improvisacions, amb frescor interpretativa, idees les que vulgueu, i sempre amb el recolzament rítmic de la base de tres, piano, contrabaix i bateria. Kanan l’ha seguit amb igual mestria, gràcia melòdica,  digitació prístina i clara, i línies creades precioses. Putter ha fet també la seva aportació solista, i com sempre ha estat reeixida, amb pulsió, amb melodia i sempre amb l’harmonia del tema ben a prop. Els “quatres” de Jordi amb Wormworth a les escombretes han estat força subtils. Kanan s’hi ha afegit en el pont per seguir amb el baterista, i ells dos han acabat el chorus, recuperant tots plegats la melodia del tema en les As acabant-lo després que Putter hagi aparegut en el pont. Un preciós tema d’aquests quatre mestres. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I ens hi tornarem a posar amb el so suau del saxo alto de Sam Braysher amb Tom Farmer, contrabaix i Jordi Rossy, bateria i vibràfon en un tema, i marimba en un altre, en el tema de Walter Donaldson anomenat.. 

8.6.- Little White Lies (Walter Donaldson) 4m55s 

I aquest tema és del 1930, any que Donaldson la va compondre. Posteriorment Ella Fitzgerald la va enregistrar el 1939 amb la Big Band de Chick Webb. Aquest no és un tema massa conegut, però vet aquí, que a Paul McCartney i a John Lennon els hi agradà d’allò més quan eren jovenets, quines coses que te, tenir o no, cultura. I el tema ja l’ha iniciat Sam Braysher, després d’una curteta “intro”. Els aires, musicalment parlant sí sonen un tan a Jazz Clàssic, per la melodia, vull dir, les típiques del Tin Pan Alley americà de l’època. Ara bé, a l’hora d’improvisar ja haureu comprovat de quina manera ho ha pelat el jove Sam Braysher. Quin gust que té aquest noi, músic anglès que vam conèixer a Sinestesia, com us he dit. Tom Farmer ha fet també una curta improvisació, magnífica també, i sempre Jordi a tot Swing, ell discret, com si no hi fos. Sempre sap deixar el protagonisme als més joves, com hem pogut constatar. I el canvi del pont, també és rítmic, deixant el swing per quelcom més trencat. Tema maco, poc conegut i interpretat amb tot el gust i delicadesa del món. 

Quan lidera el seu propi trio o quartet (una edició inicial del qual va guanyar el premi de joves intèrprets de la ràdio de jazz del Regne Unit del 2010), s’interessa especialment per explorar material menys conegut del cançoner americà i el del cànon del jazz. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi tornen a fer concerts. 

I recuperarem de nou, i ja com a darrer tema del seu projecte, a Jorge Rossy, vibràfon; Michael Kanan, piano; Putter Smith, contrabaix i Jimmy Wormworth, bateria i de nou amb un tema de Thad Jones, anomenat... 

9.6.- Blues for Sal (Thad Jones) 3m33s 

I com ha començat aquest tema, amb quina trempera, amb Kanan i Rossy fent la melodia a duet de piano i vibràfon. Ben aviat un ha deixat sol a l’altre, i cadascú a la seva bola, mentre contrabaix i bateria, ell sempre amb les escombretes, els han recolzat. I després de la presentació tan brillant del tema, Putter primer amb un solo curtet, i Wormworth després amb un de més llarg, igualment però a les escombretes. I en aquest tema curtet, de 3 minuts i mig, poc temps hem tingut per escoltar cap solo de Kanan i Rossy. I és que prou que ha estat interessant la seva tasca fent la melodia de la manera que ho han fet. I després dels solos comentats de Putter i Wormwoth, han recuperat el tema més o menys com l’han començat, acabant-lo delicadament. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I per acabar el projecte del Gregori, els escoltarem en dos temes, i ells són  Gregori Hollis, trompeta i Albert Carrique, saxo alto i flauta travessera; Kquimi Saigi, piano; Pedro Campos, contrabaix;  Arnau Figueres, bateria ; Marcio Ramírez, congues i Ahyvin Bruno, güiro i percussió en el tema propi, com ho són tots, cosa que té un enorme mèrit, tema que titula el projecte, anomenat.. 

10.6.- Landing (Gregori Hollis) 7m22s 

I quin altre gran tema del Gregori, i sempre amb les percussions a flor de pell. Una melodia força interessant interpretada a duet de trompeta i saxo alto, Gregori i Albert, ells dos uns cracks, sense oblidar la resta que també ho són. I s’ha de dir que les composicions de Hollis són molt bones, estan ben construïdes, per dir-ho entenedorament. El solo de l’Albert ha estat de nou brutal i ara sí l’hem pogut escoltar abastament. La feina de la base rítmica, ara molt més ample, és brutal en tot el tema, en tot el projecte. El solo de Gregori igualment ha estat força reeixit, ell passant del registre mig a l’alt, tot i no fer súper aguts, i centrant-se en el registre mig. Mestria dels dos vents, per deixar pas de nou a un solo dels percussionistes, magnífic, i recuperar de nou la molt interessant melodia i un tan entremaliada, car de senzilla no en té res, ni fàcil, coses aquestes tan difícils. 

Aquest ha estat enregistrat per alguns dels músics més destacats de l'escena musical del Jazz i la música Llatina a Barcelona, com són Albert Carrique al Saxo Alt, Kquimi Saigi al Piano, Pedro Campos al Contrabaix, Ahyvin Bruno al Güiro i Percussió, Arnau Figueres a la Bateria i Ori Martínez a les Congues. Cal destacar que té com a portada una pintura que ha estat creada per la Sara Andujar, que inspirada en la música del single, ha sabut plasmar de manera excepcional les dinàmiques de la peça. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne la programació. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I aquest és el segon i darrer, un tema a tot Sabor i trempera rítmica anomenat.. 

11.7.- Borracha de amor (Gregori Hollis) 5m59s. 

I amb quin altre tema ens ha regalat aquest jove músic, amb els aires caribenys sí, però també amb tot el Jazz del món. La melodia l’han compartit Carrique i Hollis, però també l’han fet a duet, com han anat fent al llarg del programa. Curiós i maco el final del tema amb les percussions, i tot això abans de les improvisacions, la primera i càlida, la del Gregori, i amb quina dolçor l’ha fet. Sembla ben bé que toqui un fiscorn per càlid com li surt el so de la seva trompeta. Us haig de dir que ha estat una gran i agradable sorpresa escoltar-lo improvisar, escoltar-lo amb les seves composicions tan boniques i plenes de ritme. Un altre jove, potser el més jove de tots és l’Arnau, però el Kimi i ell crec que són de la mateixa quinta. Doncs quin gust escoltar com en Kimi ha desenvolupat el seu magistral solo, i amb quin gust ho ha fet, i tècniques, les que vulgueu. Quina alegria escoltar-los i entendre que tenen el futur a les seves mans, si els governs es posen les piles amb el canvi climàtic i demés barbaritats que no han de perjudicar el creixement d’aquets nois, i de les noies, artistes que han de tenir un lloc segur per poder desenvolupar el seu talent. I després del solo d’en Kimi, han fet la coda del tema per recuperar-ne de nou la melodia, amb Gregori i Albert. I què maco aquest darrer tema del Gregori, que ja veieu que s’ha acabat d’aquella manera que sempre dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Molt bé Gregori, molt bé nois. 

Els darrers anys de la seva trajectòria, Hollis els ha dedicat a profunditzar en el gènere  AFRO-CUBÀ: des de classes de composició latin-jazz impartides per Gonzalo Grau i Michael Rodriguez a Nova York, fins a l’estudi d’instruments de percussió llatina, especialitzant-se en les congues amb Dani Forcada i Ori Martínez. Així doncs, tota aquesta recerca culmina i es materialitza en el seu nou àlbum “LANDING”, el qual dóna veu a les seves idees originals i ha vist la llum el passat 13 d'abril.

 

I per acabar el programa, escoltarem el darrer tema de Sam Braysher amb Tom Farmer, contrabaix i Jordi Rossy, bateria i el tema del germans George & Ira Gershwin anomenat... 

12.9.- Shall we Dance (George & Ira Gershwin) 4m07s 

I havíem d’acabar d’aquesta manera, amb aquest tema, el projecte de Sam Braysher, “Dance little lady, dance little man”, car aquest tema el van compondre els germans Gershwin per a la pel·lícula homònima del 1937, on Ginger Rogers i Fred Astaire n’eren els principals actors i ballarins. El tema té un Swing immens, pel tempo fast que li han donat ja des de l’inici. La improvisació de Sam ha estat a un nivell brutal, i què bonic el so del seu alto. I sí, la melodia ens pot haver sonat a aigua passada, melodia clàssica, com han estat totes les que Sam ha inclòs en aquest projecte, però és que la seva improvisació ha pujat al cel. Tècnica, tota, la que té aquest jove anglès. I ara recordo que al Jamboree havíem vist una bona colla de projectes de joves músics anglesos, prova fefaent del gran nivell del Jazz que fan aquests nois, i noies. El Jordi ha fet la seva aportació solista magnífica ja cap al final, amb uns quatres increïbles amb el jove crack Sam Braysher, el qual ha fet una frase molt bonica i entremaliada. I després, tema i final d’aquest preciós “Ballem?” dels germans Gershwin. 

El 2017 va llançar el seu àlbum debut, un duo enregistrat amb el pianista nord-americà Michael Kanan a Fresh Sound New Talent Records, convertint-se en el primer líder de banda britànic que va aparèixer a l’emblemàtic segell espanyol que va llançar la carrera de Brad Mehldau, Ambrose Akinmusire, Robert Glasper i Kurt Rosenwinkel. Golden Earrings va rebre una gran acollida per part de la crítica, amb Dave Gelly que li va atorgar quatre estrelles en una crítica per a l’Observador i que diversos periodistes de jazz el van seleccionar entre les seves llistes de ‘Best of 2017’. I aquest primer disc amb Michael Kanan, també va sonar en aquest programa. 

Doncs ja hem acabat el programa d’aquesta setmana, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, que m’ha agradat molt. I us recordo que hem escoltat a Jordi Rossy & Michael Kanan i amics, "Tadd & Thad", editat per Swit Records, a Sam Braysher Trio, "Dance little lady, dance little man, editat per Unit Records i a Gregori Hollis amb el seu "Landing", editat per Halley Supernova. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, nosaltres el 22 de maig, amb un gran quartet de joves músics, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.  Miquel Tuset i Mallol.