Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I avui us proposo un programa del tot diferent del de la setmana passada, farcit de Swing, de Hard Bop, i demés perles del Jazz. Avui escoltarem quatre projectes, alguns més delicats que d’altres on el Jazz el notarem en les improvisacions i potser en alguns temes dels quatre projectes que escoltarem. El programa es titula "Some different kinds of sweetness", "Alguns tipus de dolçor diferents". Primer escoltarem a Claes Magnet i el seu piano solo i projecte "Solitude". Després, els Blazin' Quartet amb "Sleeping Beauty", editat per Le Coolabel / Moonjune Records. I seguirem amb dos projectes del Florian Arbenz, el primer amb el Greg Osby anomenat "Reflectioncs of the Eternal Line" i el darrer i més actual Arbenz / Mehari / Veras, "Conversation #1: Condensed". I tindrem a la Carme de la Fuente i el seu micro conte. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

Doncs començarem amb el disc a piano solo de Claes Magnet “Solitude”, disc parit durant els primers mesos de pandèmia i que va enregistrar ell mateix a casa seva. Producció d’en Claes Magnet on ell ha mostrat tots els seus sentiments i estat d’ànim per tot aquest caos. Un projecte amb 10 temes, amb diversitat de ritmes i tempos suaus, amb alguns a tempo molt lent, i d’altres amb una pulsació, ritme i tempo, certament evident. Escoltem-lo amb la bonica cançó anomenada... 

1.3.- Temps passat (Claes Magnet) 3m17s 

I ben aviat us llegiré jo el text que em va enviar, després de demanar-li-ho, per saber les seves impressions i emocions, i el perquè de tot plegat. Una cançó “Temps passat” on ens acarona amb la seva pulsació, amb la seva melangiosa, un tant trista melodia, car, no podia ser pas de cap més manera. Recordo haver vist el projecte a trio del seu darrer disc, que també va sonar en aquest programa. Va presentar-lo al Sinestesia de Sants, on jo hi anava molt sovint. I allà que ell hi va anar acompanyat de bona part de la seva família, i crec que també hi va anar el seu pare. I per això us ho explico. I ens diu ell.... 

Aquest disc és molt especial per mi. Sense dubte és el treball més personal que he fet mai. Ara fa un any, a l'abril de l'any passat, molt al principi de la pandèmia quan feia tot just deu dies que havien tancat les escoles i començàvem el confinament, el meu padrastre (o podria dir el meu pare) el van ingressar a l'hospital infectat per aquest maleït virus, i ja no va sortir mai més.  Amb aquesta experiència personal i familiar tan tràgica, vaig pensar que el meu millor remei era plasmar les meves emocions en la música. Penso que és la millor teràpia per un músic. 

Un relat colpidor, i aquest disc serà això però també hi haurà espai per a l’esperança. 

I una bona notícia és que el Jamboree ens tornarà a oferir el seu Mas i Mas Festival, i això serà l’agost. Restem a l’espera que l’obrin abans i que hi comencin a fer concerts. Quines ganes que en tenim de tornar-nos a trobar amb els nostres amics, personal divers que procura per a totes i tots nosaltres, i de trobar-nos al Joan Mas.

 

Seguim ara amb el projecte subtil també el dels Blazin’ Quartet & Magic Malik anomenat “Sleeping Beauty”, editat per Lacoolabel i Monjune Records. Un projecte personal del baterista Srdjan Ivanovic tot i haver-hi dos temes d’Ennio Morricone i un compost a mitges amb un dels companys. I aquí hi tenim a Srdjan Ivanovic, bateria, teclat i composicions; Andreas Polyzogopoulos, trompeta; Federico Casagrande, guitarra; Mihail Ivanov, contrabaix i la col·laboració de Magic Malik, flauta. 

Escoltem-los en la versió que ells en fan del tema de Morricone anomenat... 

2.3.- The Man With The Harmonica (E. Morricone) 7m04s 

I totes i tots recordareu segur que aquesta era una part de la banda sonora que va fer Morricone, la de la pel·lícula del 1968, “Once upon a time in the West”. I ell mateix, Srdjan Ivanovic ens diu que: En els darrers anys, he escoltat tant a Ennio Morricone que vaig haver de donar-me compte d'alguna cosa al respecte. Sóc un gran fanàtic de la melodia i Ennio Morricone va ser un rei de la melodia! The Man With the Harmonica és una de les seves melodies més famoses i crec que hem aconseguit mantenir-nos fidels a ella, sense canviar massa l'essència mateixa, i al mateix temps convertir-la en una cosa gairebé irreconeixible. L'ambient ja no és el del duel entre Charles Bronson i Henry Fonda a "Onze Upon a Time in the West", sinó que tendeix cap a una idea més pacífica, cap a una suavitat mediterrània. 

I sí, ha estat així, la dolçor mediterrània ens l’han ofert primer amb la melodia a càrrec de la trompeta del grec Andreas Polyzogopoulos després de la “intro” que ens ha fet ell mateix a l’inici, i després el gran solo de la guitarra de Federico Casagrande. I amb aquest tema tan maco hem encetat les seves músiques, les d’aquest quartet, en aquest tema sense la flauta de Magic Malik. Casagrande ha brillat per com ha executat la seva tasca solista, en una vena melòdica molt adequada al tema i context. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I seguim amb els projectes delicats, i tot i haver músiques més avantguardistes n’hi ha també de delicades les que fan Florian Arbenz & Greg Osby, i el seu disc anomenat “Reflections of the Eternal Line” realitzat el setembre de 2020. Aquest és un projecte produït de manera executiva per Florian Arbenz per a Hammer Recordings and Inner Circle. Hannes Kumke, ho va enregistrar l’1 de desembre de 2019, i després, mesclar i masteritzar. I aquí hi tenim a Florian Arbenz, bateria, percussions, efectes diversos i Greg Osby, saxo alto i soprano. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bandcamp:

https://florianarbenz.bandcamp.com/album/reflections-of-the-eternal-line 

Doncs proposo que els escoltem amb la delícia anomenada... 

3.6.- The Passage of Light (Florian & Greg) 6m43s 

I aquest duet de percussions diverses i saxo, del primer suís i segon, americà, ens ha acaronat també amb les seves músiques. Primer amb Florian a la marimba i diverses càlides percusions, i després amb el també delicat saxo soprano de Greg Osby, aquest amb uns aires quasi clàssics, a moments, en aquest, el passatge de la llum. Quina dolçor musical ens han regalat aquests dos amics i grans músics. La seva mestria ha estat palesa en cada nota del saxofonista, en cada pulsació rítmica del percussionista amb la marimba. Què bonic tot plegat. 

I ens diuen que...continuant amb una relació professional que ha durat 22 anys, el baterista i percussionista suís Florian Arbenz i el llegendari saxofonista nord-americà Greg Osby uneixen forces per presentar el seu àlbum debut en duo, Reflections of the Eternal Line. El projecte es va inspirar en una sèrie de pintures del reconegut artista Stephan Spicher, i el seu taller va ser el lloc de les sessions d'enregistrament. A primera vista, un duo de saxo i bateria pot semblar escàs. Però els dos músics aporten una àmplia gamma d'idees i tècniques d'improvisació, sense esmentar una experiència combinada de més de 60 anys, per crear una àmplia i variada paleta de sons. 

Seguim però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I considerant les músiques de l’altre projecte de Florian / Mehari / Veras, recuperaré el disc de l’amic Claes, delicat sí, però també amb una determinada pulsió rítmica i Groove contingut. Proposo que escoltem doncs el tema.. 

4.5.- Vals de mitjanit (Claes Magnet) 4m26s 

Doncs Claes ens ha tornat a acaronar amb la seva composició melangiosa, trista, sempre amb el record del pare al cap, al cor. Amb aquest vals de mitjanit, primer delicat i després, encarant el final, amb un crescendo imponent que ens hi ha portat. La melodia és molt bonica, la cadència harmònica també, aquells acords que van pujant de mica en mica, per després tornar-lo a escoltar fent-la. La mà esquerra, sempre amb els acords del vals, i la dreta cercant melodies durant la seva improvisació, cercant-les i trobant-les, precioses totes elles. 

I em va acabar escrivint això....Vaig començar escrivint "Dol" (que és la última peça del disc), i després vaig escriure dues peces més. Al principi no tenia intenció de convertir-ho en un disc, però passat uns mesos vaig veure que tenia força material i molt de temps per davant (mentre estiguéssim confinats). Cap a la tardor, amb bastants peces acabades vaig començar a pensar en el disseny gràfic del disc, i finalment ha sortit a la llum fa uns mesos. Serà sempre un disc per no oblidar un any especialment trist per mi, i per molta altra gent. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I després d’una delicadesa, una altra, i aquesta és la del Blazin’ Quartet & Magic Malik anomenat “Sleeping Beauty”. I aquí hi tenim a Srdjan Ivanovic, bateria, teclat i composicions; Andreas Polyzogopoulos, trompeta; Federico Casagrande, guitarra; Mihail Ivanov, contrabaix i Magic Malik, flauta. Escoltem-los en el tema també de Morricone, anomenat.... 

5.8.- A l’aube de cinquieme jour (Ennio Morricone) 4m38s 

I ves per on que això sembla també una mena de vals. I Morricone va fer la banda sonora de la pel·lícula italo-iugoslava anomenada “Dio è con noi”, del 1969, un pamflet antimilitarista amb Franco Nero i Richard Johnson basat en una història real. I ja ens ha dit abans Ivanovic, que la idea ha estat seguir la melodia original de Morricone, però afegint-li les seves sonoritats, amb la trompeta, guitarra, bateria i contrabaix, cosa que aconsegueixen abastament. I després de la melodia amb la trompeta, de nou hem tornat a gaudir amb la càlida sonoritat de la guitarra de Casagrande, el qual ens ha fet una intervenció solista remarcable i preciosa. Contrabaix i bateria l’han recolzat rítmicament i amb les notes guia dels més baixos. Andreas ha recuperat la melodia en lo que seria el pont del tema, allò que en diem la B, ja ho recordeu, car de tant en tant incideixo en aquests conceptes que ens fan entendre millor els temes, de jazz o no, com aquest, que no ho és. 

I el líder i baterista ens diu que: Blazin' Quartet, que vaig crear fa més d'una dècada, també s'ha transformat amb el temps i els àlbums són de diverses maneres i estils. Després de mudar-me a París, volia re-inventar el grup, trobar músics que aportessin alguna cosa nova sense deixar de ser fidel a l'esperit innovador i aventurer de la música que havíem creat abans. Els músics van ser elegits per encaixar amb aquesta música i les idees que tenia, però la música també es va compondre per encaixar amb aquests grans músics. Volia ressaltar aquestes belles personalitats, aquests mestres dels seus instruments, com a part de la meva pròpia visió musical. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I recuperant de nou el projecte de Florian & Osby, ““Reflections of the Eternal Line” recordem que ells són i toquen, Florian Arbenz, bateria, percussions, efectes diversos i Greg Osby, saxo alto i soprano. I els escoltarem amb el tema 

6.4.- Homenaje (Florian & Osby) 5m02s 

I de nou hi hem tornat amb aquest duet de mestres, percussions i saxos, Arbenz i Osby, ara amb el saxo alto. I ja fa una estoneta que estem escoltant diversitat musical, allunyada de la música del programa de la setmana passada, aquell a tot Hard Bop i West Coast Jazz. I sempre ho dic, que aquest és el tarannà d’aquest programa, alhora que deixar la porta oberta pels nous projectes encara que les seves músiques no tinguin el Swing habitual del Hard Bop. El Jazz, les improvisacions, la creativitat al més alt nivell l’estem escoltant avui amb els projectes que us presento, i encara en falta un. I de quina manera han quallat aquest altre tema aquests dos cracs, tema pràcticament improvisat, com ho són tots, i recordeu que partint de l’obra gràfica del pintor Stephan Spicher. I tot i ser-ne només dos, déu n’hi do de la trempera del tema, amb el Florian tocant la seva bateria de manera delicada, quasi que només amb les mans. 

I parlant d’aquest projecte... Osby, als saxos soprano i alto, mostra el seu flux d’inspiració aparentment interminable mentre Florian amplia el clàssic kit de bateria de jazz amb un enorme gong balinès, algunes kalimbes afinades i altres instruments de percussió dissenyats a mida, que afegeixen una sensació de línies de baix i fins i tot d’harmonia. El simbolisme de les obres d’art de Spicher –una fascinació amb dues línies que es creuen de tant en tant– tampoc no passa desapercebut als músics. "Cerquem una comunicació i interacció de les nostres línies, deixant la llibertat mútua, però també inspirant-nos clarament". 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....gràcies Carme per sempre fer-ho amb la mateixa delicadesa i relacionat amb les músiques del programa. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I ara escoltarem un parell de temes a piano sol amb en Claes Magnet, i ja per acabar amb el seu projecte....els anomenats 

7.6.- Metamorfosis (Claes Magnet) 4m39s

8.1.- Escondrijos de un palacio (Claes Magnet) 1m48s 

I una metamorfosis hi deu haver dins d’un a partir d’una pèrdua tan immensa. Com també podríem pensar que Claes ha pensat en la metamorfosis del ser del pare, en quelcom més que tornarà a la terra. I quina pulsió rítmica ha tingut el tema a partir de la “intro” molt delicada. I després d’aquesta insistència percusiva, ha recuperat les notes greus de la mà esquerra, com han estat les de l’inici del moment rítmic. En aquests moments és quan es deu estar realitzant aquesta transformació. I què ben enllaçat ha quedat el següent tema, el dels amagatalls d’un palau. Rítmic i percussiu, molt adequat per acabar amb les seves músiques. Un tema ple de vitalitat, curtet, on potser ell recorda els llocs on s’amagava de petit, en el seu petit palau. Té també uns aires clàssics, i ens podria sonar a música encabida en una filmació gràfica, com si els personatges es belluguessin tot i saltant amb la seva gràcia, car sempre hem de mirar endavant. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i serà el 22 de maig, dissabte on comptarem amb el Toni Saigi TRONIK quartet liderat pel Toni Saigi, ell al piano i composicions; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Ens presentarà el seu segon disc editat per FSNT i anomenat “Plisisiplis”. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina que no, la Societat Cultural la Vicentina. 

I tornant-hi amb el Blazin’ Quartet & Magic Malik i projecte anomenat “Sleeping Beauty”. I recordem que hi tenim a Srdjan Ivanovic, bateria, teclat i composicions; Andreas Polyzogopoulos, trompeta; Federico Casagrande, guitarra; Mihail Ivanov, contrabaix i Magic Malik, flauta. Escoltem-los en el tema del baterista Ivanovic anomenat.... 

9.5.- Guchi (Srdjan Ivanovic) 6m46s 

I ell ens diu que.... El títol que va donar nom a l'àlbum, La bella dorment, “Sleeping Beauty”, va ser inspirat per la meva dona Catherine. No és una decisió típica començar un àlbum amb una balada i tenir una batalla de free jazz entre bateria i trompeta en lloc d'un solo, però crec que té sentit en aquest tema. Em vaig inspirar en la idea de la bella dorment, que només veu la ment desperta. Mai vaig entendre realment, per exemple, per què un diamant és molt més preciós que les belles pedres que es troben en qualsevol platja. La bellesa està a l'abast, allà on un estigui llest o decidit a veure-la, més enllà de qualsevol valor de mercat. 

I ara sí que hem escoltat la flauta dolça de Magic Malik, el qual ha començat el tema amb una “intro” llarga i delicada. I ben aviat hem notat l’aspecte rítmic, car Ivanovic ha aparegut dolçament amb la seva bateria. La trompeta del grec Andreas igualment ens ha acaronat, i més encara quan tots plegats han deixat la Introducció al tema i encetant la preciosa melodia que han fet a duet, trompeta i flauta, repetint-la algunes vegades fins després escoltar el pont i el seu canvi tonal. El guitarrista Casagrande s’ha esplaiat abastament, executant un magistral solo, que tot i curtet ha estat reeixit. Després s’hi ha afegit Malik a la flauta i Andreas a la trompeta, i tots tres compaginant uns magnífics moments, i sempre contrabaix i bateria donant-los tot el suport, ells dos, Ivanov i Ivanovic. Un preciós tema compost de nou pel líder del projecte el baterista Srdjan Ivanovic. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I de nou amb el duo de Arbenz & Osby i projecte “Reflections of the Eternal Line” amb Florian Arbenz, bateria, percussions, efectes diversos i Greg Osby, saxo alto i soprano. I els escoltarem en el tema.... 

10.1.- Wooden Lines (Florian & Greg) 7m43s 

I de quina manera més brutal han acabat el tema...i de nou ens hem trobat amb les músiques d’aquest duet atípic de saxo i bateria, Greg Osby i Florian Arbenz. Aquest darrer és qui ha iniciat aquest tema, amb tota una demostració de control rítmic sobre la seva bateria, per després i amb aires orientals ben clars, els que hem escoltat amb la melodia a càrrec del músic americà i saxo alto de nou. I ja heu notat que hem fet una passa endavant per dos aspectes, el melòdic i el rítmic. També en l’aspecte de creativitat solista, car ara les línies creades sonen més avantguardistes, més modernes. Osby a l’alto  ens ha tornat a impressionar per com ha gestionat el tempo, les qüestions rítmiques de la seva improvisació, a vegades amb repeticions volgudes de frases bàsicament rítmiques. I sempre, Arbenz a la bateria impressionant per com ha fet l’acompanyament, amb redobles permanents i un bon control sobre el pedal del bombo. Ell mateix ha desenvolupat un magistral solo ja ben al final del tema, per després aparèixer de nou Osby amb aquella melodia oriental. Gran tema de nou, d’aquests dos mestres. 

I per acabar amb el projecte “Sleeping Beauty” del quartet Blazin’ Quartet & Magic Malik i recordant que hi tenim a Srdjan Ivanovic, bateria, teclat i composicions; Andreas Polyzogopoulos, trompeta; Federico Casagrande, guitarra; Mihail Ivanov, contrabaix i Magic Malik, flauta, els escoltarem en el tema també del baterista Ivanovic anomenat.... 

11.6.- Rue de Balcans (Srdjan Ivanovic) 5m41s 

I sí, quin gust, tornar a escoltar la flauta de Magic Malik, i ja d’entrada que l’hem escoltat. I també la trompeta fent el motiu principal de manera repetitiva, com també ha fet el guitarrista Casagrande. Després, i amb la melodia creixent nota a nota amb la flauta i trompeta, per arribar al que podria ser el pont del tema, amb un canvi evident. Trompeta, flauta i guitarra han deixat pas al solo d’aquest darrer, l’Andreas, afegint-s’hi també Malik a la flauta i fent-ne un de magnífic, aquest darrer, que per això li diuen Magic Malik. Quina preciositat, i quina rítmica més impressionant, tot i que continguda. I la trompeta d’Andreas, també ha aportat la seva sonoritat. El líder i baterista ha estat però qui s’hi ha ficat amb un gran solo, de nou recolzat per la resta de companys, flauta, trompeta, contrabaix, arribant al final així com de manera molt delicada amb uns cants sibil·lins preciosos, i flauta final. Preciós. 

I segueix ell explicant-nos que.... Amb aquest nou àlbum, volia lliurar música que em semblés "correcta", sense cedir a idees preconcebudes sobre el que hauria de ser un àlbum de "jazz" i deixar que els músics brillin en el seu element. Em vaig alegrar molt que un solo de trompeta inesperat d'Andreas, que després es va convertir en un duo quan vaig agafar els teclats, va ser, a la fi, una peça que guardo per més endavant. O que un sol de guitarra imprevist de Federico acabés al disc. Les cançons amb Magic Malik, Rue des Balkans i Guchi, per descomptat, ens conviden a viatjar, amb un enfocament fotogràfic de la música enregistrada que captura el moment, l’instant. 

I també per acabar amb el projecte Arbenz i Osby, “Reflections of the Eternal Line” amb Florian Arbenz, bateria, percussions, efectes diversos i Greg Osby, saxo alto i soprano, els escoltarem en el tema.... 

12.5.- Groove Conductor (Arbenz & Osby) 8m51s 

I quin altre magnífic tema d’aquests dos mestres, tema aquest amb gran preponderància del baterista, car l’ha iniciat amb un magnífic solo, per com ha gestionat els diferents elements percussius de la seva bateria. I al final, què bé que hi ha intervingut Greg Osby, i ja heu escoltat que amb un motiu principal repetitiu. I ell ha fet la feina melòdica, i li hem reconegut una frase, la primera d’un tema de Wayne Shorter amb la qual el comença. Segur que vosaltres també. La seva posterior improvisació ha reeixit fins a un nivell extraordinari, per tècnica i per modernitat, i de nou amb el saxo alto. I així han seguit ells dos, amb un ímpetu extraordinari, i més trempera, la del tema anomenat “Groove Conductor”. I al final, de nou el tema recurrent amb el saxo d’Osby i Arbenz a la bateria amb la mateixa potència rítmica, la que ha mantingut durant tot el tema. Magnífic tema per acabar el seu projecte a duet. I què dolç que l’han acabat. 

I ja hi tornem amb la programació de Jazz i horari adequat, a les 19h30m a 23 Robadors, o sigui que al blog us penjaré l’enllaç a la seva pàgina web:

https://23robadors.wordpress.com/programacio/ 

I ja acabant amb els projectes, escoltarem el que ens faltava, el darrer del Florian Arbenz anomenat “Conversation #1: Condensed”, acabat de sortir del forn car s’ha realitzat el 23 d’abril de 2021. Amb aquest projecte fem una passa endavant pel que fa a la concepció de les músiques, més agosarades i rítmiques. Tot i això també hi tenim baladetes o temes a tempo suau i lent.  I aquí hi tenim de nou al baterista suís, Florian Arbenz, ara amb el trompetista nord-americà Hermon Mehari i el guitarrista brasiler Nelson Veras. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bandcamp:

https://florianarbenz.bandcamp.com/album/conversation-1-condensed 

I els començarem escoltant amb el tema anomenat... 

13.2.- Let’s try this again (Florian Arbenz) 4m57s 

I sí, amb l’entrada tan delicada del guitarrista hem recuperat una mica la calma de l’inici del programa. Tot i això ja heu pogut constatar de quina manera ha evolucionat el tema, sempre però amb la delicadesa de la guitarra de Veras, però ja amb el color del metall més daurat, el de la trompeta de Mehari. I aquí hi tenim de nou a Florian Arbenz, qui em va enviar aquest i l’anterior projecte, i us recordo que ja l’hi havia posat el seu anterior “Convergence” en un anterior programa. Arbenz els ha acompanyat amb els plats a l’inici, però ben aviat s’hi ha ficat amb la resta dels elements de la bateria. I quina melodia més bonica ens ha regalat la trompeta de Mehari, senzilla però bonica. I quina trempera amb el baterista al final del tema. Bon tema també per escoltar ara a aquest trio. I amb quina trempera rítmica ha encetat aquestes primeres Conversacions, la primera de 12 que farà Florian amb d’altres músics amics. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que és qüestió de mirar-ne la seva programació entrant a: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming 

I ara ja seguirem amb ells pel que queda de programa, i serà amb el tema.. 

14.10.- Freedom Jazz Dance (Florian Arbenz) 5m27s 

I de quina manera ha començat aquest tema Mehari amb la trompeta ja d’entrada fent una melodia força entremaliada, i també amb la bateria de Florian donant-li tot el seu suport. El guitarrista brasiler Veras ens ha mostrat un altre tipus de sonoritat amb la seva guitarra, moderna sí però amb tots els aires dels guitarristes brasilers, per acords, per ser una guitarra acústica electrificada, sembla ser. Mehari ha desenvolupat un tros de solo, amb un Arbenz immens a la bateria, a moments ells dos sols, mentre Veras s’ho devia mirar complagut. Gran solo del trompetista americà Mehari, llarg i executat de manera magistral, amb sentit rítmic trencat, el que imposa el baterista Arbenz. I així han arribat al final, acabant-lo de cop. 

I el mateix Florian ens diu que ....”Conec i he tocat amb Nelson des de fa diversos anys i estic captivat no només per com toca d’original i virtuós, sinó també pel seu caràcter únic i el seu gran sentit de l’humor. És un intèrpret complet tant per l’aspecte rítmic com harmònic, de manera que semblava obvi incorporar-lo a aquesta sèrie de Conservations. Amb Hermon, en canvi i abans de la nostra sessió de gravació,  mai no ens havíem conegut. No obstant això, havia admirat el seu so càlid, la seva musicalitat de mentalitat oberta i les seves grans habilitats d’improvisació i estic molt content d’haver enregistrat finalment amb ell." 

I encara seguirem amb un altre tema d’aquest trio, anomenat... 

15.9.- Circle (Florian Arbenz) 4m05s 

I quina altra demostració de rítmica que ens han regalat aquest trio de mestres. La melodia l’hem escoltat, sí, per trompetista i guitarrista. Però quina melodia més marcada per l’aspecte rítmic, melodia entretallada feta per ells dos. I és que la feina rítmica de Florian Arbenz és descomunal. D’acord que només són tres i que per això tots tres han de sonar amb contundència, però és que la feina que ell fa en aquest projecte és inversemblant, és increïble. De fet les improvisacions dels altres dos no hi apareixen gaire, només al final i sempre amb aquestes notes entretallades. La qüestió rítmica és la més important, i així de cop l’han acabat. Sorprenent tema també. 

En aquesta formació una mica inusual de guitarra, trompeta i bateria, a primera vista es pot trobar a faltar un instrument que faci de baix. Però, malgrat els reptes, la creativitat dels músics involucrats, així com l’afegit d’instruments de percussió personalitzats per Florian, es cobreix aquesta gamma, i es converteix en una escolta fascinant que passa d’un solo a tot Swing a paisatges sonors de somni. I això ens han dit d’aquest magnífic projecte. 

I ara, i ja per acabar projecte i programa, els escoltarem amb un tema rítmic i potent també, i a veure de quina manera ens sorprenen amb el tema anomenat.... 

16.7.- Race Face (Florian Arbenz) 3m13s

I què bé, acabar el programa d’avui amb aquest tema tan potent rítmicament. I quina gran tasca ha fet el trompetista Hermon Mehari durant tot el tema. La bateria de Florian s’ha vist acompanyada per algunes notes, les més greus de la marimba, jo diria. I que macos els “vuits” que han fet trompetista i baterista en un tema a duet, car al guitarrista poc que l’hem escoltat, que l’hem sentit. Serà bo anar investigant més coses d’aquests músics que han aparegut acompanyant a Florian, el trompeista  americà Hermon Mehari i el guitarrista brasiler Nelson Veras. I aquestes són les primeres conversacions condensades, 1 de 12 que vol fer el bo de Florian amb diversos músics, o sigui que serà qüestió d’anar-lo seguint en el seu bandcamp que us posaré al blog del programa. Segur que quan tingui la segona conversació me la farà arribar. 

Bé, doncs ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat, divers, delicat en els inicis i que s’ha anat esvalotant cap al final, coses aquests que tant m’agraden a mi, i que espero que també a vosaltres. Així arribareu al final del programa amb l’atenció al cent per cent. I avui hem escoltat el projecte fet amb el cor d’en Claes Magnet, “Solitude”. Després hem escoltat el projecte “Sleeping Beauty” dels Blazin’ Quartet & Magic Malik, i dos projectes de Florian Arbenz, el primer amb Greg Osby, “Reflections of the Eternal Line” i el darrer “Conversations #1: Condensed” amb Hermon Mehari i Nelson Veras, i hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.