Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz ideada per l’Àlex García Giménez, company que porta també el Jazztk digital ràdio. 

Doncs encara estem en situació de confinament perimetral, els caps de setmana, i també amb la Cultura tancada, bars i restaurants. Sembla però que la pandèmia està baixant mica a mica, aquí a casa nostra, o sigui que hem de seguir així per veure si aviat podem fer una vida cultural i de gaudis gastronòmics normals. Cuideu-vos molt. 

I ja hi tornem de nou amb un altre programa, i aquesta setmana el dedicarem a tres Big Bands, tot i haver-hi dos líders clars, Sara Zamora i Emilio Solla, car l'altre és un projecte col·lectiu i quasi amateur. Aquest darrer és el de la Big Band de Montbau, "The Best is Yet to Come" en un directe de l'abril de 2019. Sara ens presenta el seu "Do it" i l'Emilio el "Puertos: Music from International Waters", ells també amb dues magnífiques Big Bands al seu darrere, aprofitant que aquest 19 de novembre faran la cerimònia de lliurament dels Latin Grammys 2020 on l'Emilio està una altra vegada nominat. Molta sort, Emilio. Al final encara escoltarem el bonus track de sempre, avui del pianista Jack Wilson i entremig escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs començarem amb el projecte d’una Big Band més o menys amateur, la d’una colla d’amics nostres....

 

“THE BEST IS YET TO COME”

Big Band de Montbau 

Auto Editat amb suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Enregistrat per David Casamitjana i Marc Sangés el 5 d’abril de 2019 a la Sala Polivalent de Montbau, Barcelona.

Mesclat i masteritzat per David Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu.

Audiovisuals de Sarrià. 

Fernando Moyano, director

Clara Dini, veu

Jorge Sanjuás, Carles Castellanos, Fredi García, Guillem Rodri, trompetes

Xavi Miró, Lluís Vallès, Jordi Pallerols, Jordi Duran, Sergi Franch, saxos.

Roc Riu, Pep Figueras, Simó Aliana, John Williams, trombó.

Xavi Sobregués, piano

Pep Parellada, guitarra

Antonio Córdoba, contrabaix

Marc Pertiñez, percusions

Carles Guberna, bateria. 

Doncs aquest és un projecte de 10 temes i una mica més de mitja hora de temes estàndards molt ben interpretats per tots ells, i ella. Un concert en directe que de ben segur va durar més, i del qual en van extreure aquests 10 temes. L’estil és el que va definir bàsicament Count Basie, pel que fa a temes amb tot el Swing del món, cantada la melodia i amb algun solista, o segons el tema, els “solis” que feien les diferents seccions de vents, saxos, trompetes i trombons. Això feia que els temes no fossin gens llargs, i més aviat curtets, aleshores per encabir-los en els discos de vinil de l’època, i per tant amb uns arranjaments que ja et diuen el què has de tocar. Jo diria que aquest també deu ser el cas de la nostra Big Band. I resulta que aquests temes escollits, tots tenen un tempo prou viu i per tant tot el Swing del món. No hi ha doncs balades lentes, però sí que hi ha alguns temes més delicats que d’altres. Hi ha un tema que vàrem escoltar cantat per Shirley Bassey a  la pel·lícula Life and Death of Peter Sellers, el 2nt “Big Spencer” tema de Cy Coleman. Un altre tema d’aquest compositor és el que titula el projecte,1ert i 10èt en confinament, “The Best is yet to Come”, a tot delicat swing, i soli de vents. I el 3rt “Orange colored sky” té també un tempo mèdium amb una força melòdica reforçada per la secció dels vents. I el “Night and Day” de Cole Porter, el comencen amb una intro potent pels vents per després seguir amb la coneguda melodia, també a mèdium tempo i Swing a dojo. I ja a un tempo una mica més viu tenim el magnífic 8èt “How High The Moon”, amb un magnífic solo del lead trombonista, i posterior saxo tenor, i sempre amb la magnífica veu de Clara. També és viu el 6èt “Cute” de Neal Hefti, amb un arranjament força sorprenent també amb “solis” dels saxos. I el tema “Route 66” de Troup, tema a lo més rock&roll tot i que el tempo segueix essent no massa ràpid. Més viu és la preciosa bossa “Chega de Saudade” 9èt, del genial Jobim, a un tempo força maco, solis de canyes i metalls i algunes frases solistes. Finalment el tema més viu és el de Duke Ellington, el magnífic i encoratjador 5èt “It don’t mean a thing”, ideal per acabar la presentació rítmica del projecte, tema amb solos curtets de saxo alto i trombó, solis de vents i sempre amb una base rítmica magnífica que fa que tot camini la mar de bé. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web en aquest cas de la Big Band: https://montbaubigband.wordpress.com on podreu veure l’estat actual de la formació, car com en totes passa o pot passar, hi ha hagut canvis. 

Per començar us proposo escoltar el tema que titula el projecte..... 

1.- The Best is yet to Come        (Coleman & Leigh)            3m39s 

"The Best Is Yet to Come" és una cançó de 1959 composta per Cy Coleman amb lletra de Carolyn Leigh. S'associa amb Frank Sinatra, que la va enregistrar al seu disc de 1964 It Might as Well Be Swing acompanyat de Count Basie sota la direcció de Quincy Jones. Va ser l'última cançó que Sinatra va cantar en públic, el 25 de febrer de 1995, i les paraules "The Best is yet to come" estan gravades a la làpida de Sinatra. Tot i que Sinatra la va fer popular, la cançó va ser escrita per què la cantés Tony Bennett, de fet va ser qui primer la va enregistrar el 1962.  Per cert, hi ha un vídeo preciós amb el compositor tocant i cantant, acompanyat de quartet, en una trobada Playboy’s Penthouse. https://youtu.be/Mb3wHcQOl4M 

I amb els primers aplaudiments del públic ja hem constatat lo bé que va anar la vetllada. El tema l’han fet més o menys al mateix tempo de l’original, del que han utilitzat els que l’han cantat, més o menys. Clara a la veu ha fet una molt bona interpretació, amb el tarannà adequat pel tema, a tot swing, amb una veu càlida i perfecta entonació. S’ha de dir que els companys instrumentistes de la Big Band de Montbau han fet una magnífica tasca, i en aquest disc, dirigits per l’amic entranyable Fernando Moyano. Els “solis” dels saxos, la potència dels metalls, i el swing de la base rítmica els fa ser una molt bona Big Band. Després de la cantant encara han brillat més, fent frases pregunta-resposta amb ella, per després recuperar la melodia del tema de nou per acabar-lo a tot Swing i amb una magnífica trempera. Molt bé per tots ells i ella. 

Seguim a tot swing amb el magnífic tema de Cole Porter.. 

4.- Night and Day    (Cole Porter)          3m48s 

Magnífica interpretació del tema que Porter va composar el 1932 pel musical Gay Divorce. Segons sembla, la més gran aportació que va fer al The Great American Song Book, car és, possiblement, un dels seus temes que més s’han interpretat. Tema amb estructura típica de 32 compassos i  de la forma AABA, essent la B el que en diem el “pont”, on sempre hi sol haver un canvi tonal significatiu. Fred Astaire va ser qui primer la va cantar amb l’orquestra de Leo Reysman. Després d’ell, l’han tocat i cantat milers i milers de músics, com ara acabem d’escoltar als nostres herois. 

I amb quin bon arranjament han fet aquest gran tema de Porter. I el tema l’han començat els metalls amb força contundència per després els saxos. El so del baríton s’escolta amb total claredat, ell solet al canal dret. Clara l’ha començat a cantar delicadament, i amb convicció, cosa que es nota molt més en el pont, sobretot pel canvi tonal. Una vegada acabada la intervenció de la cantant, els seus companys han fet una magnífica tasca, primer amb els “Solis”, interpretant la primera part del tema, a mode de pregunta-resposta entre metalls i canyes, per després poder escoltar un magnífic solo al saxo tenor de qui em va cedir el disc, l’amic Jordi Pallerols  molt ben recolzat per la resta de companys. Clara ha recuperat el tema en el “pont”, per així anar-lo acabant amb tota la potència de la Big Band de Montbau i els aplaudiments del “respectable públic” que de ben segur va gaudir del tot. 

I seguim més vitals amb el tema... 

8.- How high the Moon      (Lewis & Hamilton)            2m55s 

I aquest tema també va esdevenir un estàndard de Jazz. Una cançó del 1940 de Morgan Lewis música i lletra de Nancy Hamilton que van encabir en el musical fet a Broadway, “Two for the Show”, revista seriosa, res a veure amb quasi totes les altres, que eren de tarannà humorístic. D’aquest tema també se n’han fet milers d’interpretacions, però també van sorgir temes a partir de la seva estructura i acords. Aquest tipus de temes se’ls hi diu “Contrafacts”, i Charlie Parker va fer el seu “Ornithology” a partir d’aquest tema, de tal manera que la nova melodia de Bird la introduïren en el “How High The Moon” gent com Ella Fitzgerald, Lionel Hampton i moltes més. I Lennie Tristano també va fer el seu “Lennie-bird” basat amb els acords del tema. 

I els nostres herois han fet una altra molt bona interpretació d’aquest tema, iniciat pels vents amb els darrers vuit compassos del tema, o sigui la part C del tema, també de 32 compassos i de la forma ABAC en aquest cas. La veu de Clara ha sobrevolat el Swing marcat pel “Walking” del contrabaixista Antonio Córdoba, i el xarles de la bateria de Carles Guberna. Els vents han recolzat la cantant amb els seus “espetecs” marcats pels metalls, i també les canyes. I tot això per deixar pas als solos i primer el del trombonista Roc Riu en els 16 primers compassos,  per després el del saxo tenor a qui he escoltat moltes vegades, Fernando Moyano, qui l’ha fet en la resta dels 16 compassos del tema. Després dels solos, la secció de vents ha fet un “Soli” de 8 compassos, per després afegir-s’hi la cantant fins acabar el tema, moment en el qual han fet un final magnífic i aplaudit pel públic present a la sala. 

I ara, i per acabar els temes d’aquest projecte, podem escoltar el magnífic tema de Jobim... 

9.- Chega de Saudade      (Jobim & De Moraes)        4m13s 

"Chega de Saudade", també conegut com "No More Blues", va esdevenir un estàndard de jazz a ritme de bossa nova. Sembla que va ser la primera cançó de bossa nova enregistrada. La va composar el genial Antonio Carlos Jobim i les lletres van ser escrites per Vinícius de Moraes, una de les millors parelles de compositors de Brasil. L’enregistrament de João Gilberto va ser un dels més famosos, dels molts que s’han fet i que se’n faran. Les composicions de Jobim no tenien l’estructura típica dels estàndards per compassos i sí per la forma, cosa típica en totes les cançons, i en aquesta la forma és una intro-A-B-C-D, o sigui, acords diferents en cadascuna de les parts. Es nota però el canvi tonal en el pont, en aquest cas la C del tema. 

I ja per acabar la presentació del seu projecte, crec que ha estat bé poder-los escoltar tocant un tema que no sigui de Swing i per això aquesta bossa, el magnífic i complicat tema “Chega de Saudade”. Un tema llarg i variat en la forma tocat a bon tempo i cantat molt bé per Clara, i sempre el suport dels  músics gràcies als arranjaments sobre el tema. Ella l’ha cantat sencer per després fer uns “vuits” amb “Soli” de vents, i saxo alto de l’amic Lluís Vallès, i això fins el pont, on Clara ha tornat a afegir-s’hi cantant la melodia, i ja per acabar-la i arribar al final amb una repetició dels darrers 4 compassos i acabar-lo de cop. Magnífica interpretació del tema tocat a un molt bon tempo, ideal per acabar el seu projecte. 

I deixem aquest projecte que em va cedir l’amic Jordi Pallerols, magnífic saxo tenor també, i ara seguirem amb el projecte de la cantant Sara Zamora....

 

“DO IT”

Sara Zamora 

Autoeditat

Enregistrat per Alberto Belando el juliol del 2019 als AMA Estudios, Múrcia.

Mesclat per Alberto Belando i Ángel Valdegrama

Masteritzat per Antonio Navarro a Eriatarka Mastering

Producció Musical - Àngel Valdegrama i Alberto Belando

Producció Executiva - Sara Zamora 

Sara Zamora, veu

Antonio López, Ángel Girón, Francisco Martínez, trompeta

José García, Jaime de la Cruz, trombó

Paco Torregrosa, Manu López, saxo alt

Pepe Pérez, Marcos José Atencia, saxo tenor

Francisco José González, saxo baríton

Juan Alarcón, guitarres

Ángel Valdegrama, piano

Juan Tae "El Niño de Mula", contrabaix / baix elèctric

José Alberto Marquina, bateria

I tota una secció de cordes fregades que ja us posaré al blog.....

Maria de la Mar Hernández, Vicente Cobacho Tornel, violí 1

Maria Beltrán Cerezo, Irene Cano, violí 2

Clara Pérez, Maria Robles, violí 3

Matías Mayordomo Marín, Pedro Zhylyk, viola

Cayetana del Moral Navarro, Antonio García Gonzálvez, violoncel 

Tots els temes són de Sara Zamora i Ángel Valdegrama amb arranjaments musicals de l’Ángel Valdegrama excepte "Do it", lletra i música de José Zamora. 

Doncs aquí Sara ens presenta un projecte molt personal, amb temes diversos encabits en diversos estils també, a mode d’homenatge a la música que més li agrada. Té el suport imprescindible del pianista, compositor i arranjador Ángel Valdegrama, amb el qual fan una perfecte parella professional. Els tempos i ritmes també són diversos havent-hi però més balades com per exemple el 5èt “All Her Tears”, iniciada amb les cordes fregades, la més dolça i lenta i també molt bona composició. També és així de dolç el 8èt “Ya te olvidé”, un bolero preciós. Els temes delicats dominen l’espectre sonor com ho és també el 7èt “Lonely”, amb una melodia preciosa com la seva càlida veu i molt bonic canvi tonal en el pont i un solo a piano de l’Ángel Valdegrama. I de nou un tema iniciat per les cordes fregades a mode d’intro és el 2nt “Crazy About Love”, una cançó encabida en el món romàntic i temes “pop” de l’estil de Barbara Streissand i d’altres. I l’iniciat amb “intro” de piano és el  “You’ve lied to me”, amb un estil similar a l’anterior, i és que Sara és una dona eminentment romàntica, en un tema preciós i pont amb canvi marcat pel baterista. I el tema iniciat delicadament per saxo alto de Paco Torregrosa i secció de cordes fregades és el “Do it”, compost per José Zamora, tema amb diversos canvis i breaks i també marcat per la màquina rítmica i posterior i magnífic “solis” dels vents a tot Groove, un dels més jazzeros per això mateix. I tot i començar molt dolçament a intro de piano, el 1ert “Shall we Dance”, amb la veu de la líder i els acords del guitarrista, ja ens situen en un ritme i tempo magníficament suau a tot Swing i amb records dels primers temes de Jazz, a moments, i més en el posterior canvi de tempo, a lo New Orleans. I ja d’entrada ens trobem a un tempo viu amb el 9èt “Everybody needs Somedady”, títol que m’ha recordat als Rolling Stones, res més lluny de la similitud. Un tema amb un canvi tonal al mig que li dóna un plus de riquesa, amb un ritme “beat” marcat pel baterista i demés de la base rítmica. Hi ha però canvis rítmics posteriors. També és així de viu el 6èt amb una “intro” magnífica de baix elèctric primer i posterior de tots els vents de la BB. Tema un tant “pop” mostrant-nos l’ampli espectre estilístic de la cantant i líder Sara Zamora. I ja finalment, i amb el tema més viu és el “Complicated Films”, iniciat també a lo més New Orleans, tema que tindrà posterior deriva estilística ja amb la veu de la cantant. Aquí el baterista fa una secció a lo “Sing Sing Sing” pel seu solo, alhora que notar ganes de situar-se en el Golf de Mèxic. Doncs aquest ha estat el resum rítmic-estilístic dels temes d’aquest bon projecte d’aquesta cantant Sara Zamora. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de la líder del projecte, cantant i compositora: http://www.sarazamorajazz.com/ 

Doncs comencem amb les seves músiques, i ho farem amb el preciós i romàntic tema... 

7.- Lonely     (Zamora & Valdegrama)    4m50s 

Doncs ja veieu que hem deixat el swing momentàniament per endinsar-nos en noves línies musicals, càlides i ben interpretades, per una secció de cordes fregades magnífica, el piano del compositor Ángel Valdegrama i la persistent base rítmica de contrabaix i bateria, aquest José Alberto Marquina a les escombretes i el primer, el contrabaixista Juan Tae  amb unes magnífiques i precises notes, rítmiques notes que són el “quid” de tot plegat. El tema té la presentació cantada per Sara, un posterior i preciós quasi “pick-up” de cordes fregades a mode d’introducció al solo de Valdegrama, melòdic, profund, i encabit en l’ànima del tema. La calidesa d’aquestes notes i la seva dolçor ens el fan veure com un pianista al servei de la música. La cantant ha entrat en lo que seria el pont, i després l’ha iniciat de nou per així apropar-nos al final d’aquest melòdic i preciós primer tema de Sara Zamora & Ángel Valdegrama. Voldria dir-vos que m’ha agradat molt com canta Sara, amb la tendresa que ho fa, i també amb l’afinació, que la trobo perfecte, alhora que el bon gust de modular les notes en el tempo. 

I ens diuen que... Sara Zamora, cantant i compositora establerta a Múrcia, és la nova promesa del jazz. Porta des de l'any 2009 cantant jazz, blues i soul, encara que procedeix també d'influències com el rock, el pop i el rythm and blues. La seva veu negra, sensual i plena de matisos clàssics li ve donada a causa del seu influx de les principals vocalistes tradicionals del jazz com Sarah Vaughan, Peggy Lee, Ella Fitzgerald o Julie London. L'experiència musical de la murciana abasta col·laboracions en diverses formacions com l'Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia i el guitarrista flamenc Carlos Piñana, la Big Band dirigida per Ginés Martínez Vera i amb el reconegut pianista i productor Àngel Valdegrama. Ha cantat en prestigiosos teatres, auditoris i festivals, entre els quals destaca el Cartagena Jazz Festival. 

I ara podreu escoltar un altre tema d’aquest projecte, el compost pel seu germà José Zamora, suposo jo...el que titula el disc... 

3.- Do it        (J. Zamora)  4m21s 

Doncs amb aquest altre tema ens han tornat a sorprendre, i a corprendre ella amb la seva veu. El tema ha acabat delicadament havent-lo començat però el saxo alto de Paco Torregrosa amb una intro preciosa amb cordes fregades incloses. La melodia principal ha anat a càrrec del “Soli” dels saxos, dels vents per ben aviat arribar a un break delicat pel piano, moment on Sara ha començat a cantar-lo, amb suport també de contrabaix fins arribar a un moment àlgid amb tota la BB. El canvi tonal següent ha estat magnífic, donant-li un punt més de valor al tema, amb un final potent també. El posterior “Soli” dels vents, o sigui un solo on tots els vents, o seccions, segueixen una línia melòdica solista a modo de solo, ha donat pas de nou a la melodia de la  cantant i ja després el solo final del saxo alto, en un altre tema preciós compost per Sara & Ángel. 

Projecte format per una Big Band, secció de cordes i un quartet base, l'àlbum - Do it - recorre els principals vessants del jazz, el swing, el blues, el soul i el pop. Deu temes propis, on els arranjaments han estat escrits pel pianista i compositor, Àngel Valdegrama. I diu ella...Gràcies a tots els músics i amics que van col·laborar en l'enregistrament d'aquest disc. Especialment a Tomás Amela de Iberpiano i a el Teatre Apolo de l'Algar. A la meva família amb la meva eterna gratitud. 

I seguim amb un altre tema força swingat.... 

1.- Shall we Dance  (Zamora & Valdegrama)    3m25s 

I per com l’han començat, poc ens podríem suposar que l’acabarien de la manera que ho han fet, quina canya. Els inicis amb veu de Sara acompanyada per la guitarra de Juan Alarcón i posterior intervenció de la base rítmica, i sempre escoltant les delicades cordes fregades per sota, han estat preciosos. La melodia té una bellesa que ben aviat l’hem copsat. El swing apareix amb el contrabaix i la bateria amb escombretes, i també el canvi en el pont és magnífic, acabant de quallar un tema molt ben construït, en la seva estructura i harmonies diverses. Ai las, les coses però s’han girat del tot canviant el ritme, el tempo i situant-nos en el bell mig de New Orleans, on tot i seguir ells amb la mateixa melodia i harmonies, ben bé sembla que hagin començat un altre tema. Una altra demostració de la versatilitat d’aquesta parella Sara & Ángel, Ángel & Sara, compenetrats ells dos com estan, i la prova són aquests temes tan ben trenats. 

I acabarem el projecte de Sara Zamora amb l’entretingut tema.... 

4.- Complicated Films       (Zamora & Valdegrama)    3m01s 

I no sembla que podíem acabar de cap més manera sinó que amb aquest tema, tot i fer-ne una presentació inicial tot i seguint a New Orleans. La melodia del tema cantat per Sara potser ens hi ha allunyat una mica, tot i això, la pulsió rítmica és prou interessant. La intervenció dels solistes de la BB segueixen el tarannà més New Orleans i comencen amb el baterista fent com en el tema “Sing Sing Sing” de Benny Goodman. Els vents de canyes han derivat melòdicament cap a la cantant, mentre que els metalls enriqueixen per una altre ona estilística. Ens hem vist situats al bell mig del Carib, pel Tequila que els hi hem pogut escoltar. Acabada la intervenció de tots ells en el pla solista, la veu de la cantant recupera la melodia arribant al final del tema el qual han acabat de cop. Magnífic i curtet tema per acabar la presentació d’aquest “Do it” de Sara Zamora. Molt bé noia, segur que els èxits t’acompanyaran, i molt bé a tots els músics que l’han acompanyat especial menció al seu company compositor i pianista, Ángel Valdegrama. 

I després d’aquest molt bon projecte de Sara Zamora, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente........

Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la teva delicadesa i encabits els teus micro contes en les històries musicals del programa. 

I ara seguirem amb el projecte nominat pels Latin Grammys 2020 de l’amic Emilio Solla....

 

“PUERTOS: MUSIC FROM INTERNATIONAL WATERS”

Emilio Solla & Tango Jazz Orquestra 

Autoeditat

Enregistrat per Roy Hendrickson els dies 19 i 20 de març de 2019 a Oktaven, New York.

Editat per Brian Montgomery a NY durant l’abril-juliol de 2019.

Mesclat per Oscar Autie a El Cerrito a California, del 5 al 9 d’agost de 2019.

Masteritzat per Mike Marciano a NY els dies 12 i 13 d’agost de 2019.

Asistent de producció de la TJO: Eduardo Palacios.

Segona Assistent: Jasmine Tseng.

Ingeniers assistents: Charles Mueller i Edwin Huet

Productors: Kabir Sehgal, Paul Avgerinos

Co-Productor: Darcy James Argue

Productors executius: Denny Abrams, Kabir Sehgal 

La Tango Jazz Orchestra són:

Alex Norris, Jim Seeley, Brad Mason, Jonathan Powell, trompeta, fiscorn.

Noah Bless, Mike Fahie, Eric Miller, trombó

James Rodgers, trombó baix

Alejandro Aviles, saxos soprano i alt, piccolo, flauta

Todd Bashore, saxo alto, flauta, clarinet

Tim Armacost, saxo tenor, flauta alta, clarinet

John Ellis, saxos tenor i soprano, clarinet, flauta

Terry Goss, saxo baríton, clarinet baix

Julien Labro, bandoneón, accordina

Emilio Solla, piano, director

Pablo Aslan, contrabaix

Ferenc Nemeth, bateria

Percussionistes convidats:

Samuel Torres, congues a track 1

Arturo Prendez, percussió a track 2

Franco Pinna, bombo legüero a track 6

Convidats especials:

Arturo O’Farrill, piano a track 2

Edmar Castañeda, arpa a track 6 

Tota la música composta i arranjada per Emilio Solla (SGAE/BMI) 

Estem davant d’un projecte amb 8 temes, ampli, amb quasi una hora i quart i per això amb temes llargs d’unes magnífiques músiques, on la comunió entre el Jazz i les músiques de la seva estimada Argentina, és total. Disc nominat als Latin Grammy 2020 que demà lliuraran a Miami, essent la tercera vegada que l’Emilio hagi estat nominat als diferents Grammy. Esperem que el guany, car aquest projecte ben bé s’ho mereix. Tot i ser quasi tots els temes amb diversitat de ritmes, n’hi ha algun que segueix el mateix tarannà des de l’inici fins el final i aquest és la preciosa balada i 4rt “La Novena” (dedicada a Buenos Aires). I tot i el canvi rítmic al final del tema, el 7èt “Andan Luces” (dedicat a Cádiz), té majorment un tarannà força delicat també. També comença molt suau el 5èt “Four for Miles” (dedicat a New York), tot i els canvis rítmics posteriors. I també ho és de càlid el ritme en el preciós i 6èt  “Allegrón” (dedicat a Cartagena) d’Índies suposo, amb unes magnífiques percussions de Franco Pinna i arpa a càrrec de Edmar Castañeda. I és molt bonica la melodia del 2nt, “Llegará, Llegará, Llegará” (dedicada a Montevideo), la qual recordem per estar encabida en el seu anterior projecte “Second Half”, tema amb la percussió de l’Arturo Prendez i piano de l’Arturo O’Farrill. També pertany al seu anterior disc el tema i 3rt  “Chacafrik” (dedicat a Benguela) encabits ambdós aquí pel fet de relacionar-los amb els diferents ports implicats en la creació del Jazz i músiques afins que més li agraden a l’Emilio. I el primer track “Sol La, al Sol” (dedicat a La Habana) comença marcat pel ritme entretallat de les notes de saxos i posteriors demés, algunes notes que són les del títol del tema. Tot i això, el tema tindrà diversitat de breaks com el del bandoneón de Labro però seguirà i sempre amb les congues de Samuel Torres. I finalment el 8èt “Buenos Aires Blues” (dedicat a New Orleans) fet en directe a l’estudi, sembla, comença amb una potència increïble amb motiu principal a càrrec dels vents però també marcat per piano i bateria, tot i els canvis posteriors i breaks ben aviat amb el solo del trombó de Noah Bless. Posteriors canvis ens impressionaran com és habitual en aquest projecte on no tot acaba com comença, passant per múltiples canvis entremig, marca de la casa, de la de l’Emilio Solla. Magnífic treball que ben bé es mereix el Latin Grammy 2020. Tot i la dificultat d’haver de competir amb Chick Corea que també està nominat, és tot un honor per a ell estar-ne nominat, i ja és la tercera vegada. Molta sort Emilio. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina, en aquest cas, del bandcamp del disc de l’Emilio Solla, on un dels productors, Kabir Sehgal, explica amb la màxima precisió i abastament aquest projecte i on el podreu descarregar també.

https://emiliosolla.bandcamp.com/album/puertos-music-from-international-waters

I comencem a escoltar aquest magnífic projecte de l’Emilio Solla...i ho farem amb el tema dedicat al port de New York.... 

5.- Four for Miles    (Emilio Solla)          10m50s 

Doncs aquest és un tema llarg que el podríem dividir en les seves (meves) diferents parts per així copsar-lo millor. De fet la primera part podria ser la introducció del tema amb contrabaix i piano i melodia a la trompeta, i posterior afegit dels vents i bandeoneón, alhora que la resta de músics. Seguiria una segona part amb els solos, primer el de Norris, trompeta (canal esquerra) i el de Powell, trompeta (canal dret), ells dos alternant-se fins l’entrada de més músics i incrementant-ne el clímax emocional. Magnífics tots dos en els seus solos, brillants i melòdics alhora. Al final els han acabat tots dos alhora. La tercera part del tema seria el moment del break amb un Riff rítmic i solo central de Mason, trompeta amb sordina, on mica a mica la resta de músics van incrementant de nou les emocions i clímax. Una quarta part del tema, després d’aquest solo és la d’un altre break, ara a trompeta i delicat solo de nou pel canal esquerra de Norris. La cinquena part seria la part del piano sol per després trompeta i bandoneó, sembla, l’un amb notes soltes i els altres amb més elaboració musical. La sisena seria el desenvolupament d’aquesta secció de nou amb un solo de trompeta, central jo diria, i per tant de Mason. El ritme i cadència harmònica és impressionant, no per tempo i sí per persistència. El final del tema seria la continuació d’aquesta intervenció per quasi tota la Big Band, acabant-lo de cop. Magnífic tema, de prop d’11 minuts, i com el va anar desenvolupant l’Emilio en el moment de la composició i creació. 

I encara escoltarem un altre tema, tot i ser llargs....i que serà el dedicat al port de Cartagena de Indias.... 

6.- Allegron   (Emilio Solla)          9m06s 

Doncs amb temes complexos i llargs sembla una bona idea seccionar-los. Així doncs aquest “Allegron” l’han acabat de la manera que sempre dic, que en un directe s’allargaria segons públic i músics. I el tema ha començat, la seva primera part, la meva primera part, amb l’arpa i percussions diverses fent el motiu principal, per després anar-s’hi afegint alguns dels companys, o sigui Castañeda, arpa i Aviles, saxo soprano acabant-se aquesta primera part i començant la segona amb el solo de Castañeda a l’arpa, magnífica intervenció que conjuntament amb les percussions ens remet a l’inici del tema. Un solo a l’arpa com aquest em sembla no haver-lo escoltat mai. El tema es va desenvolupant seguint des del principi però l’aspecte del ritme podria ser el d’un “candombe”. La tercera part del tema seria el moment de l’impressionant “soli” dels vents, a partir del qual, el solo de Aviles al saxo soprano ens situa en la quarta part del tema; magnífic i llarg solo, per sonoritat, per fraseig i llenguatge jazzístic. La cinquena part torna a tenir els “solis” dels vents donant pas al solo del baterista Ferenc Nemeth. El final del tema el retrobem amb l’arpa, el soprano, ambdós canal esquerra, mentre que a la dreta hi notem la resta de la BB, percussions, etc...acabant-lo com he comentat abans.    

I ja acabarem amb les músiques dels tres projectes d’avui, que no amb les músiques del programa, i ho farem amb el tema dedicat al port de New Orleans... 

8.- Buenos Aires     (Emilio Solla)          10m41s 

I de quina manera més bèstia l’han acabat, carall. De fet l’han començat així, després dels primers moments d’afinació i de la introducció 1, 2, 3 de l’Emilio. La primera part seria aquesta, la presentació potent del tema per tots els vents, per tota la secció rítmica. Amb el primer break començaria la segona part, amb els solos, i el primer el de Bless al trombó, magnífic solo tot i recolzat per la base rítmica amb l’Emilio al piano. El solo de Norris, trompeta al canal esquerra, ha estat també genial. Segur que reconeixeu que això té una estructura de Blues i no només perquè ho digui el títol, i sí, per com evolucionen els solistes seguint-ne la seva estructura. Mica a mica va creixent-ne la intensitat emocional amb la resta de companys. El “Soli” dels vents, canyes, seria la tercera part del tema ara a tot tango, rítmicament parlant. El solo de  Goss, saxo bariton, inicia la quarta part amb una nova tanda de solos començada per ell. Magnífica improvisació al baríton en el canal esquerra, i sempre el recolzament de la base de tres. El solo de Labro, amb l’accordina, que deu ser una mena d’acordió més petit i per tant amb sons més aguts, és també remarcable, magnífic diria jo. I el final del tema seria l’iniciat pel curtet solo del baterista i el retrobament amb la melodia principal, acabant-lo d’una manera increïblement potent, ideal per acabar el projecte de l’Emilio Solla. 

I per si us pot interessar, al blog us posaré l’enllaç a l’anterior projecte de l’Emilio Solla, https://emiliosolla.bandcamp.com/album/second-half 

I després d’haver escoltat aquest magnífic tema del projecte “Puertos: Music from International Waters” de l’Emilio Solla, nominat enguany de nou als Latin Grammy 2020 ara és el moment per escoltar el tema a tot Hard Bop encara del doble CD de Lliuret el del Blue Note Explosion, i avui escoltareu un tema del pianista Jack Wilson del seu disc “Easterly Winds” amb gent com Lee Morgan, Garnett Brown, Jackie McLean, Bob Cranshaw i Billy Higgins, en el tema homònim que no comentaré pas....

 

CD2 3.- Easterly winds      (Jack Wilson)          5m49s 

Doncs ara sí que hem acabat les músiques del programa d’avui,i recordeu que primer hem escoltat als nostres amics de la Big Band de Montbau, i el seu “The Best is yet to Come”, (esperem que sigui veritat). Hem seguit amb el “Do it” de Sara Zamora per acabar amb el “Puertos: Music from international waters” de l’estimat Emilio Solla, havent acabat com acabem de fer, a tot Hard Bop amb el tema de Jack Wilson, i entremig, hem escoltat el micro conte de Carme de la Fuente. 

Espero que us hagi agradat el programa d’avui, dedicat a tres projectes diferents amb el denominador comú de la Big Band, però també el de l’ànim que aquest programa té, el de recolzar projectes de músics no massa coneguts, els dos primers, alhora que apostar per projectes reconeguts com és el cas de Puertos, i més encara sabent que demà l’Emilio Solla i la seva dona Paz Sintes estaran joiosos a Miami envoltats de tants i tants bons músics gaudint de la festa de la música, els Grammy 2020. 

I nosaltres encara sense concerts, com tothom, sabent que la Cultura és Segura i potser no ho sigui tant la “mobilitat”, que per això sembla estar “xapat” tot. En fi, que a veure quan podrem tornar-hi. Ja us en faré 5 cèntims quan això passi.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.