Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Abans de començar, un record des de aquí per a McCoy Tyner el qual ens va deixar aquest passat dissabte a l’edat de 81 anys. Pianista insigne que va acompanyar John Coltrane en les seves diverses aventures i un dels membres del seu quartet com varen ser Jimmy Garrison i Elvin Jones. Un dels grans màsters del Jazz ens ha deixat. Que descansi en pau, ell, tot i que sempre el tindrem entre nosaltres tot i escoltant-lo en tantes i tantes intervencions i projectes.

Avui us proposo un programa divers, per músiques, les dels projectes i músics líders tots ben coneguts de totes i tots nosaltres. Escoltarem el disc enregistrat al Jamboree amb Ignasi Terraza Trio & Pureum Jin anomenat “The Real Blue Live in Jamboree”, editat per Switt Records. També el darrer on hi participa Jordi Rossy i aquesta vegada no pas liderant i sí formant-ne part i aquest és el “Introducing” dels Rebop Quintet, editat per Unit Records. Seguirem amb dos projectes de l’editorial FSNT i aquests seran els del Miguel Villar 4tet anomenat “Apátrida” i ens queda el de Juanma Barroso 4tet, “NAS”. I aquesta setmana escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.

I abans de començar, recordar-vos el concert d’aquest mes a La Sala Xica  i que serà el divendres 20 de març a les 22h, on tindrem el combo que obre les Jam Sessions al Big Bang  del carrer de Botella, al barri del Raval de Barcelona. Una formació que ens oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al voltant del Jazz Clàssic liderada per Samuel Marthe, trombó i Tom savage, guitarra i veu amb Xavi Mèrida, piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

I ja sense més dilació ens concentrarem amb la música d’avui, o sigui que començarem amb el projecte...

“APÁTRIDA”
Miguel Villar 4tet

Editat per FSNT 589
Enregistrat per Sergi Felipe els dies 30 de maig i 1 de juny de 2018
a UnderPool Studio, Barcelona
Mesclat per Jordi matas
Masteritzat per Harris Newman a Gray Market
Produït per Miguel Villar
Productor executiu: Jordi Pujol
Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.

Miguel Villar, saxo tenor i soprano, vocal
Toni Saigi, piano, teclats
Marc Cuevas, contrabaix
Oriol Roca, bateria
Carme Canela, vocal al # 9.

Tots els temes són d’en Miguel "Pintxo" Villar, excepte el 9è, tema de Guinga i lletra de Zé Miguel.

Estem davant d’un projecte barreja d’estils i tempos, i jo diria que també amb dedicatòries incloses, això darrer en referència al darrer tema de Guinga, “Cançao Necessaria”, on ell mateix canta, i també ho fa Carme Canela. El concepte general d’aquest projecte de 9 temes i més de 50 minuts de música, és el del tempo slow, car 6 dels 9 temes són prou delicats, alguns fins i tot súper slows. La resta es mantenen en un tempo mig i algun fins i tot  en un mig alto, però cap d’ells és allò que en diem súper fast. Així doncs, el tema més curtet “Conversations with T.S.” i 6è track, és el més slow i interpretat a piano i saxo tenor. Segueix en aquesta línia el 1er track, tota una declaració d’intencions,”Antenas”, ja a quartet, amb una preciosa melodia a càrrec del líder també amb el tenor. I del primer al darrer,el 9è “Cançao Necessaria”, cantada molt bé pel mateix Villar i acompanyat per la magnífica Carme Canela, en una cançó d’un dramatisme impactant. I amb el soprano comença la preciosa “Pophorn”, també força delicada de tempo i melodia que t’acarona. I  el tema 7è,”11de julio (para Asier Nieto Villar)” el fa Miguel amb el tenor, i es diferencia pel Groove marcat per contrabaix i bateria ja des dels inicis, aquest però slow-medium on el tenor del líder l’inicia amb melodia i així seguirà tot i enllaçant-la amb el seu solo. A partir d’aquí els temes que queden tenen diversitat estilística, i així és que el 3er “Ara te joes, Kantus”, a tempo mig, l’inicien saxo tenor, piano i contrabaix fent la part A del tema, on a moments es respira un punt de “funk” tot i que força delicat. I la diversitat a la qual feia referència la notarem en el 2n track “Joe and Monk”, on s’hi barreja el concepte més Free amb la música de Monk, a un tempo també mig slow. I el  tema “Ruman Rock Mystery”, iniciat pels teclats del Toni amb aires força esotèrics, per no dir estratosfèrics i misteriosos, més endavant evolucionarà a formes contemporànies i moments d’improvisació col·lectiva i crescendo emotiu. I el darrer i 5è track a comentar “Miau”, l’inicien ja amb un ritme constant i tempo mig alt amb un ritme marcat per la base rítmica, amb el piano fent acords puntuals, on el líder desenvolupa el tema, la melodia del qual segueix un flux un tant trencat.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

També us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder Miguel Villar on hi trobareu aquest, i tots els projectes de l’amic Villar:

Doncs us convido a escoltar la meravella de composició de Guinga cantada per Villar i Canela, amb lletra de Zé Miguel....

9.- Cançao Necessaria      (Guinga & Zé Miguel)        6m22s

Doncs ja heu vist de quina manera més càlida hem començat, amb sorpresa inclosa, car, no sabia pas que en Miguel “Pintxo” Villar cantés tan bé. Una cançó de Guinga i lletra de Zé Miguel, que tots dos canten en diferents projectes, i que és una delícia de composició i sembla que també per la lletra. Miguel i Carme han fet la seva primera exposició cantada, amb una “intro” prèvia a càrrec del piano del Toni. La posterior interpretació del líder al saxo tenor, amb la profunditat necessària i adequada a la cançó ens ha posat la “Pell de Gallina”, car en Miguel és un dels saxofonistes més creatius i amb vessants i estils diversos, cosa que anirem escoltant en els següents temes. Carme ha continuat amb la lletra, el poema quasi diria jo, per acabar d’arrodonir el tema amb una gran interpretació la seva, càlida veu i perfecte entonació en una cançó tota sentiment i aparent melancolia. Toni i Oriol, l’han acompanyada delicadament donant-li tot el suport adequat. Al final, els dos cantants, ella i ell, ens han acabat d’acaronar amb la seva veu i amb un final....”chora coraçao”, plora cor meu...una meravella per començar el programa d’avui i projecte de Miguel Villar, el qual tindrem a la Sala Xica un dissabte de juny amb el Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim encara amb més  música de Villar i ho farem ara amb el tema...

3.- Ara te joes. Kantua      (Miguel Villar)         5m43s

Doncs ves per on quina melodia més maca i estructura harmònica ha compost el nostre amic, líder i gran saxofonista. L’inici, que seria la part A del tema, així com marcat rítmicament per la pròpia melodia amb saxo, piano i contrabaix, ha deixat pas a la resta de la melodia, en el pont o la B ja amb una mena de relax rítmic, per després tornar al concepte inicial, melòdic i rítmic, però ara només amb el saxo fent-la. Crec que han fet dos “chorus” del tema, o així m’ho ha semblat a mi. Toni ha encetat els solos, amb contrabaix i bateria seguint amb el concepte rítmic del tema, marcat, per dir-ho d’alguna manera. El jove pianista ha desglossat la seva improvisació amb el seu característic toc al piano, percussiu, i llenguatge propi, amb una mà esquerra que li dóna el suport harmònic, sovint dissonant a voluntat, i una dreta, que segueix la pulsió rítmica de la melodia del tema, fent-t’ho amb una determinada frescor, la que també sembla tenir el tema. Miguel ha desenvolupat el seu tot i demostrant-nos el seu altíssim nivell com a improvisador seguint fil pe randa l’estructura del tema, podent-lo seguir amb una certa facilitat. El seu so un tant melós, ens captiva alhora que ho fan el seu llenguatge i dolça creativitat en un tema que et va entrant cada vegada més i més. El final, amb tots tres fent la melodia inicial, i recuperant el tema amb la A i el pont, la B, ens apropa al final, amb una cadència harmònica i rítmica que se’ns ha emportat des de l’inici.


I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

Seguirem ara amb un canvi radical perquè us proposo que escolteu el tema emmarcat en l’ona més Free i Avant-Garde del projecte, que per això en Miguel Villar va formar part de la David Mengual Free Spirit Big Band. El tema es diu..

2.- Joe and Monk    (Miguel Villar)         5m47s

I vaja quin canvi més radical ens han proposat. I és que en Miguel Villar havia format part de la David Mengual Spirits Big Band, conjuntament amb l’Oriol Roca i molts més. De fet, va ser un “Bri” de llibertat en tots els aspectes on el David dirigí a uns músics, la majoria de l’entorn del Conservatori del Liceu, on la “vena free” d’ell i també d’en Toni Vaquer, ambdós arranjant i component temes en l’ona més “Avant- Garde”, serví per a desenvolupar un projecte inèdit amb el qual van enregistrar diversos discos i que van sonar en aquest programa ara ja fa un cert temps. Miguel era un dels saxos solistes, i en aquest tema, tocant el soprano, ens recorda aquells moments. De fet el saxo soprano és força més adequat a l’estil més contemporani i Free, i per això us remeto a l’Steve Lacy per exemple, sense oblidar Coltrane i tants altres. Ens recorda també a com Ornette Coleman desenvolupà algunes de les seves creacions. El tema ha començat amb una “intro” arítmica amb melodia de saxo, piano i contrabaix, per després, ja amb un ritme un tant Swingat l’han desenvolupat fins arribar a les improvisacions, que en aquest cas són quasi col·lectives, on cadascun dels membres del quartet deixa anar la seva vena més free. Tot i així, hi ha moments estel·lars puntuals com quan el Miguel deixa per acabada la seva participació i entra amb més preponderància el Toni al piano. En aquest moment s’han quedat a duet ell i l’Oriol a la bateria. Ambdós ho “claven” i així veiem com el Toni marca amb acords dissonants mentre l’Oriol fa redobles i demés. La melodia contemporània torna al final per acabar el tema delicadament.

Miguel Villar ens presenta un quartet de luxe, format per Toni Saigi, jove i brillant pianista, Marc Cuevas, un dels contrabaixistes més sòlids i inquiets de l'escena i Oriol Roca, baterista imaginatiu i personal. El grup interpreta les composicions més fresques i profundes de Miguel Villar, que són un instrument conductor per deixar sorgir la creativitat i la connexió entre els seus membres. Les nombroses gravacions i actuacions fetes durant anys entre aquests músics amb diferents formacions, afirmen l'enorme afinitat musical entre ells. El resultat d'aquesta unió, és un directe carregat d'emotivitat, dinamisme i sorpresa, on cada músic expressa la seva visió musical sense complexos i amb llibertat. Aquest "Apàtrida", va sortir l’any 2019 amb el prestigiós segell Fresh Sound New Talent en el qual hi col·labora la gran cantant Carme Canela. Les seves actuacions per Catalunya i el País Basc han tingut molt d'èxit tant de públic com de crítica.

I acabarem el seu projecte amb el tema....

5.- Miau        (Miguel Villar)         3m40s

Doncs tot i el ritme persistent marcat per l’Oriol i el Marc, aquesta és també una melodia “atípica” i que evidentment la podríem emmarcar en el concepte i músiques que feu Ornette Coleman. De fet, la melodia inicial a càrrec del saxo tenor i líder del projecte, i també compositor, és força engrescadora, fins i tot “entremaliada” per fresca també. El Toni pentina el tema amb puntuals acords també dissonants, mentre el líder va desenvolupant el tema amb la seva improvisació amb alguna referència a Gershwin segurament entre d’altres. La base rítmica de contrabaix i bateria estan genials per com fan que el tema camini, mentre piano i saxo tenor fan de les seves. Genialitat, frescor i llibertat són algunes de les característiques dels temes d’aquest magnífic projecte del Miguel Villar Quartet. El títol “Apátrida” fa referència a un sentiment que no sé si és el que sent el líder, ell que és de Pamplona i s’està entre nosaltres des de fa força anys, i a qui podeu veure cada dimecres a 23 Robadors a les Jam Sessions que allà s’hi fan i de les quals en parlo més o menys sempre en el Jazz Club de Nit. El tema l’han anat desenvolupant fins arribar a retrobar la melodia principal a partir de la qual han encarat el final, acabant-lo de cop. Magnífics tots els temes d’aquest projecte, tot i no haver-los posat tots. O sigui que us recordo que entreu a la pàgina web del disc per així poder-lo adquirir i col·laborar en mantenir la flama del Jazz.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I seguirem amb un projecte també de FSNT i aquest serà el..



“NAS”
Juanma Barroso 4tet

Editat per FSNT 585
Enregistrat per Paco Refojo el 29 de setembre i el 29 de novembre de 2018 a PKO Studios, Boadilla del Monte, Madrid,
Mesclat i masteritzat per Mintxo Alejos
Produït per Juan Manuel Barroso
Productor executiu: Jordi Pujol
Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.

Juanma Barroso, bateria
Maikel Vistel, saxo tenor
Virgilio da Silva, guitarra
Paco Charlín, contrabaix
Convidats especials:
Germán Kucich, Fender Rhodes a #1, 2 i 9
Toño Miguel, contrabaix a #2, 7 i 9

La majoria de temes són de Juanma Barroso excepte “I Have a Dream”, Herbie Hancock; “Dazed and Confused”, de Led Zepelin amb arranjaments de Héctor García Roel, “Hey it’s me talking you”, de Victor Lewis i “Very Early” de Bill Evans.

Aquest és un projecte amb 9 temes i prop dels 48 minuts d’una música molt personal, i no només per les composicions pròpies i sí per la manera com les passen totes pel seu sedàs. Els tempos també són diversos, amb balades i similars a tempo slow com per exemple el més esotèric i 8è track “Crazy World”, tema sense tempo predeterminat essent més aviat volàtil. El 3er track “The evolution is right there”, té també aires esotèrics, ara sí però amb un tempo que sembla anar flotant, per delicadeses diverses. El tema que titula el projecte “Nas” i 6è track, sí té una concepció més o menys estàndard, a tempo constant i delicat i precioses melodies, les del saxo tenor. El tema de Bill Evans “Very Early”, és una meravella de composició i interpretació del 4tet amb els sons delicats de la guitarra. De Herbie Hancock podrem escoltar el tema “I Have a Dream”, 2n track, delicat en els inicis també per sons cristal·lins de la guitarra, i que ben aviat la resta de companys el desenvolupen ara sí a un tempo mig i melodia a càrrec de saxo tenor. Un altre tema delicat és el 4rt track de Led Zeppelin, “Dazed and Confused”, al qual reconeixem ben aviat els qui l’havíem escoltat pel grup anglès. El 1er track “Those Things Happen” té un esperit diferent per la vitalitat rítmica inicial per motiu principal de contrabaixista, a tempo mig slow, i ben aviat ja per la melodia en clau súper moderna del saxo tenor, quasi com si d’una improvisació es tractés. El 5è track “Hey it’s me I’m talking to”, estàndard interpretat amb un arranjament adequat per a la formació i músics del 4tet, primer a ritme un tan trencat i després amb moments de swing en els solos posteriors. I el tema més viu de tempo és el darrer i 9è track “Uncle Oswald”, aquest amb un ritme gens convencional i més aviat ternari.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc..

I també us posaré la seva pàgina web:

Doncs comencem escoltant els temes més delicats, com és ara el tema de Bill Evans, amb en Toño Miguel al contrabaix......

7.- Very Early         (Bill Evans)             5m19s

Aquest és un tema en clau de vals que Bill Evans va enregistrar el 1962 i encabir en el seu àlbum “Moon Beams” amb en Chuck Israel’s, contrabaix i Paul Motian, bateria. El genial pianista el va fer però a un tempo més suau que el dels nostres herois, i aquí hi deu haver la visió personal del líder del projecte i baterista Juanma Barroso el qual li ha volgut donar més consistència rítmica.
Aquesta l’hem pogut notar ja des de l’inici, per escombretes del baterista i pulsió del contrabaixista, i amb la preciosa melodia a càrrec del guitarrista Da Silva el qual l’ha fet amb tot l’amor possible per calidesa implícita. En Toño Miguel és qui primer ha encetat els solos, fent-ne un de magistral per com l’ha fet amb una pulsió força lleugera, velocitat d’execució i constància sense deixar massa espais, els justos això sí. Ens ha demostrat la seva gran tècnica, creativitat i control de l’instrument, alhora que perfecta afinació. La quietud general en el seu solo, s’ha transformat en una delicada brillantor gràcies al “Ride” del líder i baterista Barroso en el solo del guitarrista Da Silva. Aquest ens ha acaronat amb la seva sonoritat i un petit efecte de reverberació que ha omplert una mica més de colors el seu so. La seva és un pulsió i digitació força nítida i clara, i la seva imaginació i creativitat està farcida de calidesa, l’adequada al tema d’Evans i que ells han fet  tan i tan bé. Ell mateix ha encarat el final tornant a la melodia d’aquest preciós tema de Bill Evans a tot vals i que ells han fet també a trio, substituint piano per guitarra.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim escoltant el primer track del disc, ara amb en German Kucich al piano elèctric Fender Rhodes, tema anomenat....

1.- Those Things Happen  (Juanma Barroso)   4m52s

Amb aquest tema hem encetat la producció pròpia d’aquest baterista madrileny del qual ja li vam posar anteriors treballs, un d’ells amb l’Albert Bover al piano, magnífics com aquest. Tema aquest molt interessant i un tan enigmàtic que l’ha començat el contrabaixista Charlín amb el motiu principal per després afegir-s’hi el baterista i ja i de quina manera, el gran saxo tenor cubà en Maikel Vistel, amb una increïble i llarga introducció al tema. Es podria parlar d’una improvisació ja d’entrada en una llarga exposició introductòria abans del pròpiament dit tema on també apareix el Fender Rhodes i per descomptat el líder, baterista i compositor. Amb el tema s’hi troben amb el guitarrista i així ja tots plegats segueixen la seva elaboració, tot i que aquesta no és gaire llarga, apareixent també el que en podríem dir el pont, també. Da Silva ha seguit amb la seva improvisació, delicada i nítida, i sempre per sota la base i acords puntuals de German al piano elèctric, el més emblemàtic de tots, el Fender Rhoes. Gran solo de Da Silva i magnífica gestió la feta per la base rítmica donant-li tot el suport adequat. El tema i motiu principal apareix de nou amb el tenor de Maikel ara però en una exposició curta, la justa del tema per acabar-lo delicadament.

Juanma Barroso, és un dels bateristes de jazz més creatius de tota Europa. Natural de Madrid (Espanya), estudià a Nova York amb grans bateristes de jazz com Al Foster o Ben Riley. Ha tocat en festivals de Jazz molt importants de tot el món amb músics de jazz realment gratificants com: Phil Woods, Eddy Henderson, Sonny Fortune, Larry Willis, Frank Lacy, Doug Raney, Rosario Giulianni, Marcus Strickland, Lage Lund, Orrin Evans, Gene Shimosato, Tony Lakatos, Logan Richardson, Ben Bessiakov, Uffe Markussen, Deborah Davis Francine Luce, Doris Cales, Jerry Gonzalez, Chano Dominguez, Jorge Pardo, Bobby Martinez, Pedro Iturralde, Wendy Pedersen, Albert Bover, Paco Charlín, Bobby Mc Ferry, Jean Francois Jenny Clark, Perico Sambeat, Roman Filiú..etc. Ja li vaig posar en aquest programa, un anterior i també magnífic treball seu anomenat “Pyro’s Mood”, que igualment us recomano cercar.



I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns, dimarts, dimecres i divendres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant concerts primer i després jam session.

I també és vital el cinquè track, de Victor Lewis anomenat...

5.- Hey It’s Me Talking To           (Victor Lewis)         5m50s

Doncs aquest és un tema de baterista a baterista, i així es que aquest és un tema de l'àlbum "Know It Today, Know It Tomorrow", de Victor Lewis Quintet, i tema anomenat "Hey, It's Me You're Talkin To", on teníem a Victor Lewis, bateria, Eddie Henderson, trompeta, Seamus Blake, saxo tenor, Eduardo Simon, piano i Christian McBride, contrabaix. Així és que els nostres herois n’han fet una interpretació diria que fil per randa de l’original, fins i tot al mateix tempo, i per descomptat amb la mateixa estructura i ritme. Així és que ja d’entrada la bateria de Juanma fa la “intro” de la mateixa manera que la de Victor Lewis en el tema original i potser diria que és una mica més llarga la que fan al guitarrista Da Silva. El tema pròpiament dit entra amb la coneguda melodia ja amb el saxo tenor de Maikel fent-ne la A i la B de l’estructura per després situar-se en un espai utilitzat de pont, amb el qual han fet la “intro”. Després torna a fer lo mateix, la A i la B i fer servir l’espai comentat per fer de pont i iniciar les improvisacions. Maikel mateix les ha començat i de quina magistral manera, i velocitat d’execució, no endebades és un dels saxos tenors més potents peninsulars i potser més enllà també. El seu llenguatge és modern i el fraseig energètic, robust, ràpid, i per això mateix farcit de tècnica i control. L’hem escoltat amb uns aires a lo Wayne Shorter a moments, i la seva escolta es agradable, tot i la seva velocitat d’execució, en fi, que m’estendria força parlant d’aquest “mostru” del saxo. Da Silva l’ha acompanyat a la guitarra així com Charlín i Barroso a la bateria. El guitarrista és qui ha seguit les impros, primer pausadament per després seguir el tarannà ràpid, i a tot swing per “walking” i “Ride-Xarles” de contrabaix i bateria. Gran solo de Da Silva també que ens ha situat amb el tema principal i així acabar-lo de cop.

I acabarem aquest projecte amb el darrer tema del disc...

9.- Uncle Oswald    (Juanma Barroso)   4m11s

I quin tros de tema per acabar el projecte del Juanma Barroso Quartet i convidats, i és que en aquest tema hi ha hagut els dos convidats, en Toño Miguel, contrabaix i German Kucich, Fender Rhodes. Tema vital a tempo fast, iniciat també amb una intro curteta de bateria, i posterior inserció de la base rítmica i començar la melodia amb saxo tenor, guitarra i piano elèctric. Melodia de notes llargues contraposades al tempo fast del tema que el fan més agradable d’escoltar i que el fan també sorprenent i més amb els acords finals del guitarrista en l’exposició del tema. German ha encetat els solos amb el seu al Fender Rhodes, brillant per recursos i ric amb matisos, també per la sonoritat tan personal d’aquest piano elèctric, emblemàtic i que en el programa anterior, el Especial 400, vareu escoltar amb Chick Corea, Herbie Hancock, Joe Zawinul i Larry Young. Da Silva ha iniciat el seu seguint al principi la concepció de notes llargues de la melodia del tema, tot i que després s’ha esplaiat abastament amb la velocitat i lleugeresa adequades, alhora que magnífica creativitat i la seva típica sonoritat moderna a l’estil Rossenwinkel. El tema i notes llargues apareixen de nou apropant-nos al final del tema, que rematen amb una mena de “Turn Around” que s’acaba en suspensió. Magnífic tema i projecte del Juanma Barroso i els seus amics.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I seguirem amb més música, i ara serà la del projecte...



“INTRODUCING ”
Rebop Quintet

Editat per UNIT Records
Enregistrat del 18 al 20 d’abril de 2018 a Begues, Catalunya.
Mesclat per Adrian Mateo
Masteritzat per David Casamitjana

Jordi Rossy, vibràfon i marimba
Linus Eppinger, guitarra
Sam Braysher, saxo alto
Tilman Oberbeck, contrabaix
Phelan Burgoyne, bateria

Tots els temes són dels membres del grup, excepte “Dreamland”, de Monk i “Radamés y Pelé” de Jobim.

Bé, ara amb aquest projecte sí que entrem de ple en el Swing. 10 temes i 51 minuts de música amb aquest caràcter rítmic. El tempo i ritmes són diversos, i així tenim doncs tres balades o similars com són el 3r track i tema de Monk “Dreamland”. També és força delicat el tema de Rossy i 8è track “Cold” d’una melodia un tant melancòlica a saxo alto. El tema del contrabaixista Oberbeck és una delicada cançó interpretada amb la marimba pel Jordi i pel saxo alto de Braysher i arpegis diversos del guitarrista. El delicat swing a tempo mig el tenim ja amb el 1er track “Chillin’”, també del Jordi, amb melodia a càrrec de saxo alto, guitarra i vibràfon a base de notes llargues en la A del tema. El mateix swing i tempo el tenim en el tema del guitarrista Eppinger, bàsicament un Blues i 5è track “Turn Up”. Quasi al mateix tempo però no de ritme, tenim el 9è track de Tom Jobim, “Radamés y Pelé” amb una bossa preciosa i intervenció del Jordi amb la marimba. El  tempo es vitalitza en el 10è track també del guitarrista Eppinger i anomenat “How About This” i el swing torna a revitalitzar-se en un tema típic de 32 compassos i forma AABA. El baterista Burgoyne col·labora també amb un tema dedicat al Jordi, 2n track “Jordi’s Jump” tema iniciat per ell mateix a escombretes acompanyat del contrabaix, per després escoltar la melodia a càrrec de guitarra i vibràfon en les A, per entrar el saxo alto a la B, seguint amb una estructura de temes estàndards. El 4rt track, força més vital “Fish Hat” és també del baterista i segueix la tònica de l’homenatge d’aquest projecte al Bop per improvisacions i al Swing i Groove per ritmes i tempos. I el més vital és el del saxo alto Braysher 6è track “BSP”, a tot tempo, magnífic tema per acabar de valorar rítmicament aquest projecte.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç de la pàgina web de l’editorial...

Escoltem ja algun d’aquests magnífics temes farcits de Swing, i ho farem amb el primer track i tema del Jordi...

1.- Chillin’     (Jordi Rossy)                    5m21s

I ves per on que hem entrat de ple en el “Swing” en el “Groove”, per no confondre el primer amb l’anomenada “Era del Swing”, que ja sé que totes i tots vosaltres ja ho sabeu. Un magnífic tema del Jordi a tot swing, i ves per on que amb una melodia de notes llargues i tranquil·les, amb un tempo mig magnífic i amb tot el “swing” del món gràcies a la base rítmica de contrabaix i bateria amb espurnes d’acords del guitarrista. La melodia l’han feta saxo alto i vibràfon en un tema d’estructura AABBA de 8 compassos cadascuna de les parts, o així m’ho ha semblat a mi, a partir de la qual ha estat el Jordi qui primer n’ha fet la improvisació. Amb el vibràfon, el nostre estimat amic i mestre poli instrumentista ens ha tornat a frapar per com de sòlida és sempre la seva exposició solista, marcada no per la profusió de notes, en aquest cas, i sí per la seva situació en el temps i harmonia. Haureu flipat també amb el solo del jove saxo alto anglès Sam Braysher, magnífic ell també, jove sí, però d’un nivell interpretatiu molt alt. I és que aquest és el nivell de l’escena del Jazz jove del Regne Unit, d’on veiem sovint alguns dels seus integrants tocar a casa nostra, concretament al Jamboree. Tot i això darrer, dir-vos que aquest quintet el vam veure a Sinestesia no fa pas gaire, on el jove saxo alto em va passar el seu disc a duet amb Mike Kanan. Fraseig i un tan fosca la seva sonoritat del seu alto en el registre mig baix i molt bon llenguatge i tècnica. Una altre de les sorpreses d’aquest projecte és la presència del guitarrista suïs, crec, en Linus Eppinger, el qual, ens situa en el so de la típica guitarra de Jazz, crua i dura, sense cap tipus d’efectes i només amb el so propi per com la seva construcció, i que era una Gibson de caixa ampla, la millor guitarra de Jazz. El llenguatge és magnífic i ens recorda a “mostrus” com Kenny Burrell i potser amb un so més clar el de Linus i més fosc el de Kenny. Després d’ell han recuperat el tema amb notes llargues i el sempitern “Swing” i ja per arribar al final d’aquest magnífic tema.
                                       
Seguim de la mateixa manera a tot Swing ara amb el darrer tema del disc, compost pel guitarrista Linus Eppinger i anomenat...

10.- How About This         (Linus Eppinger)     4m10s

Aquest sí és un tema d’estructura típica de 32 compassos i forma AABA, la de la majoria dels estàndards de Jazz. I és que per poder gaudir interpretant música en les improvisacions tan se val com sigui el tema. És clar que com més ric sigui i més farcit estigui d’acords en cada compàs, més en gaudiran els mestres que ho acabaran tocant. En quest cas, l’estructura és relativament senzilla i simple i no per això menys valuosa que les més complexes. La melodia és força enganxosa i ben aviat ens la fem nostra. El saxo alto l’ha fet en les As mentre que en Jordi l’ha feta a la B. Després de l’exposició global del tema ha estat el guitarrista Linus qui primer ha desenvolupat el seu solo, fent-ho de manera excelsa per fraseig i recursos tècnics alhora que llenguatge jazzístic magnífic i bon gust interpretatiu i delicada sonoritat. El contrabaixista Tilman Oberbeck és qui l’ha seguit tot i demostrant-nos la seva gran vàlua, també, per magnífica afinació i pulsió rítmica, alhora que bon recorregut per l’estructura, podent-lo seguir fil per  randa en la seva exposició. Posteriorment, el baterista Burgoyne ens ha fet un parell de “quatres” per després fer una curta exposició de la A final i acabar-lo amb dos compassos pujant de to.



I ens diuen que.....El baterista Jordi Rossy s'uneix a la jove banda internacional liderada pel bateriste britànic Phelan Burgoyne per fer un programa de bebop de cap de setmana. Extret això i les dues curtes biografies, del web del “EFG London Jazz Festival”, on ens diuen que: REBOP és un retrobament de quatre joves beboppers: Sam Braysher, Linus Eppinger, Tilman Oberbeck i Phelan Burgoyne que es van unir amb el veterà Jordi Rossy per explorar un quintet d’estètica i repertori post bop, afegint-hi també composicions eclèctiques pròpies. Prepareu-vos per a un recorregut musical ple de sorpreses.

I ara seguirem encara amb un tema del baterista Phelan Burgoyne, dedicat al Jordi....

2.- Jordi’s Jump      (Phelan Burgoyne)            5m49s

I amb un punt més de tempo hem escoltat aquest tema del baterista Burgoyne, d’estructura i formes no tan habituals, havent-hi dues As de 14 compassos, una B de 8 i acabar amb la meitat de la darrera A. De fet, contrabaix i bateria a escombretes han fet 8 compassos inicials mantenint un motiu que podria ser el principal per després escoltar el tema i melodia a càrrec de la guitarra de Linus i vibràfon del Jordi, mentre que la B l’ha fet el saxo alto Braysher. Oberbeck, al contrabaix ha estat qui primer ha desenvolupat els solos, tornant-nos a acaronar amb la seva manera d’executar-lo, de manera melòdica i amb la pulsió rítmica adequada. Bon fraseig i llenguatge i sempre per sota i delicadament la bateria de l’anglès Burgoyne. El també anglès i saxo alto Braysher ho ha tornat a brodar per melòdica interpretació, allunyada de malabarismes i arpegis, car no és com va aquest projecte, i considerant també que ell és un seguidor de la West Coast Jazz i gent com Lee Konitz i Art Pepper. Jordi al vibràfon ha fet el seu, magnífic també, amb profusió d’escales disminuïdes, algunes, i creativitat a dojo, la d’aquest el nostre més internacional dels músics actuals. Linus a la guitarra l’ha seguit de la mateixa excelsa manera, car aquesta formació de quatre joves més un que no ho és tan, són tots plegats uns músics impressionants. El solo darrer del baterista ens ha situat ja al final que han acabat de cop.

Jordi Rossy és reconegut internacionalment com un dels bateristes més influents de la seva generació. La seva obra com a sideman inclou més de 80 enregistraments amb reconeguts músics de jazz com són Brad Mehldau, Ethan Iverson, Kevin Hays, Albert Sanz, Mark Turner, Chris Cheek, Seamus Blake, Joshua Redman, Kurt Rosenwinkel i Steve Swallow, entre molts altres. Jorge també ha fet gires amb icones del Jazz com Charlie Haden, Wayne Shorter, Lee Konitz, Carla Bley i Joe Lovano.

I acabarem el projecte d’aquest magnífic quintet, amb el tema també del baterista, anomenat...

4.- Fish Hat  (Phelan Burgoyne)            4m22s

I si la majoria de temes d’aquest projecte tenen una sonoritat més o menys similar, amb melodies relativament senzilles i/o simples a més a més d’estructures properes als estàndards de Jazz, en aquest tema del baterista, ens han mostrat la vena més moderna per tot plegat, melodies i estructura. Magnífic tema del baterista anglès per melodies i harmonies, encabides en el Jazz més actual i sempre Post-Bop o Neo-Bop o com vulgueu definir-lo. L’ha iniciat ell amb una curta “intro” que sembla formar part del tema, per com l’hem escoltat després. I remarcable és que la melodia hagi sorgit d’un baterista, però ja sabem que els joves músics acaben els seus estudis amb un segon instrument, que podria ser en aquest cas el piano, el més adequat per composar, més o menys com la guitarra. En fi que ja m’he esplaiat prou parlant dels temes i com que aquest és el darrer, ho deixo aquí, repetint que sí, que és un magnífic i sorprenent tema que s’aparta de la resta, encabits en estructures més convencionals. Magnífic tema per acabar el projecte dels Rebop Quintet.

Phelan Burgoyne (1994) és un baterista i compositor britànic que viu actualment i treballa entre Basilea, Suïssa i Londres, Regne Unit. Ha estudiat a la Royal Academy of Music, Londres amb Jeff Williams i Martin France i al Campus de Jazz, Basilea amb Jordi Rossy, Jeff Ballard, Larry Grenadier i Guillermo Klein. Phelan ha actuat en molts dels llocs més destacats del Regne Unit, com ara el Ronnie Scott's Jazz Club, el Vòrtex i el Barbican Center amb Kenny Wheeler i Dave Holland. També ha tocat a Alemanya, França, Suïssa i Espanya amb Jordi Rossy i Bill McHenry. Els seus projectes actuals inclouen un trio amb dos músics londinencs consolidats; el saxofonista Martin Speake i el guitarrista Rob Luft. El trio va gravar un nou CD de composicions originals titulat "Unquiet Quiet" que va sortir a la tardor del 2016.

I després d’aquest magnífic projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.....
.................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en les músiques del programa i fer-ho amb la teva personal dolçor.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars i dir-vos que aquesta setmana s'havia d'inaugurar la 39ena edició del Festival de Jazz Terrassa cosa que no passarà per qüestions relacionades amb el "Coronavirus", posposant-se per més endavant. De fet, el projecte de l'Ignasi Terraza Trio & Pureum Jin havien d'inaugurar aquest dijous 12 de març el Festival de Jazz de Terrassa. I també en dijous, però el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.

I acabarem el programa amb el projecte anomenat.....



“THE REAL BLUE LIVE IN JAMBOREE”
Ignasi Terraza Trio & Pureum Jin

Editat per Swit Records 2019 Swit29
Enregistrat en directe a Jamboree (Barcelona) el 29 de juliol de 2018 per David Casamitjana.
Mesclat i masteritzat a l’Espai Sonor Montoliu de David Casamitjana.

Ignasi Terraza, piano
Pureum Jin, saxo alto
Horacio Fumero, contrabaix
Esteve Pi, bateria

Aquest és un magnífic projecte barreja de temes propis de l’Ignasi i de Pureum amb estàndards de Jazz, tot encabit en el més vital dels swings.

El projecte es va enregistrar en directe al Jamboree així és que la pròpia dinàmica del concert va modificar el que hauria estat un enregistrament a l’estudi. Tenim doncs quasi una hora de música, temps típic dels passes a la nostra estimada cova-cava, i 9 magnífics temes. Els tempos i ritmes són també diversos, havent-hi però un parell de precioses balades com la del 4rt track “When Blue Gets Blue”, de Pureum interpretada amb la màxima dolçor per ella mateixa. També ho és la del 7è track, el conegut estàndard “These Foolish Things” de Strachey-Link-Marvell, iniciat delicadament per l’Ignasi amb una magnífica “intro”. El delicat swing comença ja amb el 2n track “You’re My Everything” de Warren-Young-Dixon amb les primeres notes del saxo alto de Pureum. Un mica més viu de tempo és el 8è track “Soul Eyes” de Mal Waldron, iniciat també per la saxo alto coreana, ja a tot swing. I un altre dels temes de la saxofonista Jin és el primer track del disc, “Remembering Mr. Woods”, una mica més viu de tempo però igualment a tot Swing. I el 3er track, tema de l’Ignasi “Grooving for Jaume” ha començat a ritme trencat i així exposen el tema fins arribar a les improvisacions, on el Swing viurà fins el moment final de retrobar el tema. I el darrer que van fer, també de l’Ignasi i 9é track “Jocs De Mans”, és una mena d’homenatge a Herbie Hancock i a aquells temes com “Cantaloupe” i d’altres en aquesta ona un tan funky. I més viu de tempo és el tema de Pureum Jin i 6è track “Into The Clouds”, el qual té un inici força funky també, cosa que només durarà l’estona de la seva “intro”, car, després, la dolça melodia a tempo de balada ens acaronarà fins arribar a les improvisacions, on el “funk” tornarà a aparèixer i també a un bon tempo, també recordant ara a l’Horace Silver. I el tema més viu de tempo és el 5è track de l’Ignasi amb una “intro” també entretallada, per després abocar-se de ple al Swing i tempo viu, amb les bones intervencions de tots plegats.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc i editorial: www.switrecords.com des d’on podreu veure el seu catàleg i cercar aquest magnífic disc.

Escoltem doncs el magnífic estàndard de Warren-Young-Dixon anomenat...

2.- You’re My Everything   (Warren-Young-Dixon)      6m04s

I "You're My Everything" és una cançó de 1931 amb música de Harry Warren i lletra de Mort Dixon i Joe Young. La cançó va ser escrita per a la revista The Laugh Parade amb Ed Wynn de protagonista que es va inaugurar a la ciutat de Nova York el 2 de novembre de 1931, i la van cantar Jeanne Aubert i Lawrence Gray. Més interpretacions varen ser a càrrec de Billy Eckstine i la seva orquestra, Connie Francis, Miles Davis Quintet, Jerry Carretta, i un llarg etc. És també un estàndard típic interpretat a les Jam Sessions, o sigui que s’ha mantingut en plena vigència de la mateixa manera que els hi passa a la resta d’estàndards de Jazz, la majoria escrits en aquesta època i posteriors fins els 60s.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Per recordar la versió de Miles Davis Quintet a tot tempo súper slow, tema encabit en el seu “Relaxin’ With MDQ”, i que els nostres herois han  fet a un tempo més viu i vital, comparat amb el de Miles, l’adequat a la seva concepció i també pel fet del directe. Pureum n’ha fet la seva primera exposició melòdica del tema amb el saxo alto i un so un tan brillant. Qui primer ha fet la seva improvisació ha estat el mestre i amic Horacio Fumero, el qual ens ha mostrat de quina manera sòlida i melòdica l’ha fet, passejant-se amb solvència per l’estructura típica també de 32 compassos i forma en aquest cas AB de 16 cadascuna de les parts. L’Ignasi l’ha seguit quan encara aquest no havia acabat, entrant doncs en el darrer compàs de l’exposició completa que ha fet Fumero del tema sencer. L’insigne pianista n’ha fet una exposició sencera també, dels 32 compassos, i l’hem pogut escoltar de quina manera l’ha interpretat, magistralment, per melodies, pulsió rítmica i digitació prístina i nítida alhora que invenció i lligada la seva improvisació a l’estructura harmònica. Els recursos emprats han estat diversos i sí que entenem que la mà dreta ha anat lleugera i segura vers les tecles seguint les ordres del seu cervell, alhora que l’esquerra ha sabut estar-se allà, tot i recolzant amb els acords adequats la mà solista. I per acabar el magnífic solo de la saxo alto sud coreana Pureum Jin a la qual i en aquest indret i amb aquest projecte vam poder veure, jo diria que ara deu fer un any i escatx. I ella ha fet primer un “chorus” sencer per després fer la primera A del segon i tornar a la melodia a la B d’aquest darrer “chorus”, acabant el tema amb una Turn Around preciós. I si aquesta ha estat la descripció del què ha fet, parlem-ne una mica de com ho ha fet. I sí, té un so brillant aquesta saxofonista alto, i llenguatge Parkerià amb algunes frases que li hem pogut escoltar, però no només, car per so és més propera a Jackie McLean per parlar només del primer que m’ha vingut al cap. Pureum és una destacada solista del saxo alto, i en aquest tema ens ho ha demostrat per la bellesa de la seva exposició i també calidesa alhora que creativitat i tècniques a dojo. Magnífic tema per començar el projecte de l’Ignasi, Jureum, Horacio i Esteve, al Jamboree.

I ara és el moment d’escoltar el tema que tan ens recorda el “Cantaloupe”, homenatge de ben segur a l’estimat Hancock, tema de l’Ignasi  anomenat...

9.- Jocs De Mans   (Ignasi Terraza)      6m10s

I sí que aquest tema ens recorda en la seva exposició inicial al de Hancock i per descomptat per la seva estructura, tot i les divergències, que hi són, perquè no és el mateix tema. Sembla evident que és un homenatge al “Cantaloupe” i a Herbie Hancock per descomptat. El que sí és que va ser el darrer tema del concert al Jamboree la qual cosa també es nota pels més llargs aplaudiments i potser devia ser-ne el bis, magnífic tema per acabar el concert a tot Funk per ritmes i demés meravelles. Els acords del piano de l’Ignasi i la resta de la base rítmica, li posen en safata a la saxofonista l’estructura i ritme del tema per així ella poder-lo desenvolupar, primer amb la melodia i després amb l’esclatant solo. El fraseig lligat i nítid ens la mostra com la magnífica improvisadora que és Pureum amb un magnífic so del seu alto. Llenguatge, domini de l’instrument i més virtuts que té aquesta magnífica intèrpret de residència neoyorkina i d’ascendència coreana del sud. L’Ignasi l’ha seguit a tot funk on ell afegeix Hancock i Horace Silver en la seva interpretació, tot i fer-ho de la seva particular manera i també amb un reeixit i percussiu solo. La recuperació del tema per part de la saxofonista ens l’apropa al final del tema i del magnífic concert que van fer al Jamboree.

Pureum Jin, saxofonista i compositora de jazz, va néixer a Corea del Sud, tot i que viu als EUA. Igualment activa en les escenes musicals asiàtiques i nord-americanes, l’artista va començar a estudiar música clàssica, però la seva vida va canviar en entrar en contacte amb la música del gran John Coltrane. Amb un peu a orient i un altre a occident, tant aviat se la pot sentir al Festival de Jazz i Blues d’Edimburg, com al Takatsuki Jazz Festival del Japó o al Festival de Jazz de Seül.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

I nosaltres seguim ara amb el primer track de l’àlbum, composició de Pureum Jin anomenada...

1.- Remembering Mr. Woods      (Pureum Jin)          6m30s

I del darrer tema del concert al primer amb el qual el varen començar, tema a tot Swing de la saxo alto sudcoreana. L’han iniciat amb un marcat accent i ritme trencat en la intro, per després encetar-ne la melodia del tema d’estructura de 32 compassos i forma ABAC, si no vaig errat. Ella mateixa ha seguit amb l’exposició solista en la seva reeixida improvisació farcida de motius i recursos tècnics alhora que, insisterixo, amb la calidesa d’aquest so un tan brillant. I quin plaer escoltar-la executant els seus solos, els quals, sense apartar-se massa dels acords ens deixa palplantats per com els desenvolupa i per com hi introdueix els diferents motius i frases encabides totes en el més obert Post Bop, o Neo Bop, com li vulgueu dir. Magnífica Pureum Jin també gràcies al suport de la base rítmica amb un magnífic “Walking” de l’Horacio i el “Ride” de l’Esteve Pi. Després d’ella, ens hem trobat am l’Ignasi Terraza Trio, màquina rítmica perfecte és el trio de Jazz de piano, contrabaix i bateria, i ells tres, que es compenetren tan i tan bé, doncs encara més. El solo de l’Ignasi ha estat també brutal, amb una mà dreta segura en la digitació i situació de les no masses notes al lloc adequat, mentre amb l’esquerra ha anat marcant l’harmonia de manera rítmica també. Ell és un dels més reconeguts solistes del piano Jazz amb un estil sobri i encabit més en el “Jazz Modern” sorgit després del Bop. I així doncs recordar el desaparegut McCoy Tyner del qual l’Ignasi n’ha estat de ben segur un gran seguidor. Després uns quatres amb l’Esteve Pi i ja encarar el final del tema recuperant la melodia i així acabar-lo fent un curtet “Turn Around”.

Ignasi Terraza és un dels pianistes de jazz més destacats amb una gran projecció internacional. A l'any 2009 va ser distingit amb el primer premi del Jacksonville International Jazz Piano Competition als Estats Units, amb una àmplia discografia que inclou més de 40 referències editades al nostre país, a França, a Suïssa i al Japó, de les quals 8 són amb el seu trio. Ha col·laborat amb figures de la talla de Frank Wess, Lou Donaldson, Benny Goldson, Jon Faddis, Jesse Davis...i en el seu trio ha comptat amb músics com Bobby Durham, Jeff Hamilton, Gregory Hutchinson, Victor Jones o Pierre Boussaguet. Actua habitualment en els circuits europeus i ha actuat a gires per Sud-Amèrica, Estats Units, Europa i Àsia. El seu estil desenvolupa una veu pròpia partint de la tradició del jazz, amb influències d’Oscar Peterson o Ahmad Jamal -entre d’altres- i el rerefons de la música clàssica europea; amb un so molt personal i ple de virtuosisme on destaquen la força rítmica del swing i la sensibilitat de la seva expressió.

I acabarem el projecte i programa d’avui amb un altre magnífic tema a tot swing, també de l’Ignasi, anomenat...

5.- Give Me Another         (Ignasi Terraza)      6m33s

I amb aquest magnífica composició de l’Ignasi hem acabat projecte i programa d’avui. L’ha iniciat l’Esteve amb les escombretes però ben aviat hem pogut comprovar de quina manera ha anat sorgint el tema, amb tots els canvis  i ritme trencat, amb l’Horacio fent un trosset curtet del tema també, i tot això abans del primer solo a càrrec de Pureum Jin la qual ens ha seguit acaronant per tot plegat, so, fraseig, i demés virtuts que ben bé li hem escoltat avui en aquest projecte i programa 401 a Ràdio Sant Vicenç, què és on va començar tot plegat el juny de 2009. Déu n’hi do. El compositor i pianista ha fet també una magnífica intervenció primer ell quasi sol per després fer-ho a tot swing amb els dos magnífics companys. Pulsió, nitidesa, ritme, llenguatge, solidesa interpretativa, seguretat, control sobre l’instrument i demés virtuts que també té l’amic Ignasi Terraza. També l’Horacio ha fet la seva part, i de la mateixa manera l’Esteve també, per recuperar el tema i acabar-lo de manera magistral, i nosaltres aquest programa, que espero hàgiu gaudit com jo en el moment de compilar-lo.

I per acabar-ho de polir.....
“The Real Blue live in Barcelona” és un projecte que neix amb vocació global, prova de què avui en dia el jazz no coneix fronteres tant dalt com a baix del escenaris. L'any 2015, durant una gira que feu per Corea el trio del pianista Ignasi Terraza va escoltar la jove saxofonista coreana en un club de la ciutat i va quedar impressionat pel seu talent. D'aquest recíproc respecte i admiració nasqué la seva voluntat de col·laborar junts en un pròxim projecte. L'any 2018 cristal·litzà la idea enregistrant el projecte pel segell Swit Records, i aquest estiu l’han presentat en una prèvia a la sala Rockwood de Nova York. La seva música inclou tan originals de la collita d'ambdós músics com alguns estàndards que comparteixen un llenguatge hard-bop engrescador i de gran força. La presentació oficial tindrà lloc el pròxim 12 de març en el concert d’obertura del 39 festival de jazz de Terrassa.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja aneu reservant la data del 20 de març, divendres  a les 22h, on tindrem el combo que obre les Jam Sessions al Big Bang  del carrer de Botella, al barri del Raval de Barcelona. Una formació que ens oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al voltant del Jazz Clàssic liderada per Samuel Marthe, trombó i Tom savage, guitarra i veu amb Xavi Mèrida, piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska,veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |