Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs ja hi tornem amb un programa magnífic per la seva diversitat musical, encabida en el Jazz però també en el primer projecte “I sempre demà” de Mar Serra Grup, en la música contemporània. Més músiques de casa nostra són les del projecte de Marina Vallet, “Cíclic” i ja situant-nos al País Gallec escoltarem el “Monday Mood” de l’Alfonso Calvo Septet, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I recordar-vos que el proper concert al Jazz Club La Vicentina, serà el del 21 de febrer, divendres  a les 22h, on tindrem el projecte de Gabriel Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

I ja directament podem anar a escoltar les primeres músiques i que seran les més contemporànies però també delicades, les del projecte..



“I SEMPRE DEMÀ”
Mar Serra Grup

Editat per Columna Música      
Enregistrat per Jaume Figueras als Estudis Ground de Cornellà de Terri, Girona.
Mesclat i masteritzat per Dènys Sanz
Produït per Mar Serra.

Mar Serra, piano i composicions
Lluna Aragón, violí
Martí Serra, saxos soprano, tenor i clarinet
Jaime Basulto, guitarra
Franco Molinari, contrabaix
Joan Vidal, bateria

Aquest és un projecte sorprenent per músiques i composicions, encabides majorment en la música contemporània amb el Jazz donant-li la mà. Totes les composicions són de la líder i pianista Mar Serra, tot i que algunes cançons diu ella que tenen algunes notes d’altres autors que ja comentaré. 9 cançons i més de 40 minuts de música, molts dels moments relaxada tot i que no exempta de ritmes i tempos. El projecte comença amb “Mar enllà. Cançó”, tema preciós i delicat a piano i saxo soprano. El 4rt track “Si mires lluny”, és una meravellosa balada iniciada amb intro de piano i contrabaix per després escoltar la melodia amb clarinet i violí fent un duet preciós. Ja canviant l’estil podrem escoltar el 6è track “L’enyor, encara”, amb notes de Manuel Blancafort, iniciat dolçament per pizzicato de violí i guitarra, tot i que després hi haurà la dolça melodia amb aires de l’est i després vindrà un canvi rítmic substancial. El 3er track “Des del no res”, amb notes de Robert Gerhard en un tema iniciat rítmicament ja de ple en el món contemporani, tot i haver breaks rítmics entremig del tema, i aquí amb saxo tenor i guitarra, el tempo però creixerà després. El 7è track “Perduts potser”, amb notes de Xavier Montsalvatge, segueix el tarannà del tema anterior per músics i canvis rítmics, amb la diversitat musical per notes diferents les de Montsalvatge i pròpies de l’autora. El 8è trak “Esclat de veritat”, amb notes de M. del Mar Bonet per a l’estimat Jordi Cuixart ens situa en un tempo i ritmes relativament vius, i fent-lo a quartet de piano, violí, contrabaix i bateria. El2n track “Mar enllà. Dansa”, amb notes de Frederic Mompou, té també una bona vitalitat i melodies a duet de violí i soprano, havent-hi uns magnífics marcatges rítmics en el solo del soprano. Més viu és el 5è track “Llum d’un caminar”, iniciat amb una curta melodia a càrrec de violí i saxo tenor, desenvolupant aquest un gran solo i la resta donant-li tot el seu suport. I ja per acabar, el 9è track que titula el disc “I sempre demà” és rítmicament també vital tot amb una melodia que se’ns enganxa ben aviat per la seva bellesa. Els ritmes són a vegades propers als del Calipso o similars, essent doncs un tema ple de joia i esperances diverses, per això diu ella, “I sempre demà”.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

Doncs crec que per començar ho podem fer amb el delicat tema a duet de piano i saxo soprano, anomenat

1.- Mar enllà. Cançó         (Mar Serra)            2m32s

I de quina delicada i un mica trista manera hem començat el programa. Amb una melodia un tant melancòlica però d’una gran bellesa interpretada primer per la líder, compositora i pianista Mar Serra per després afegir-s’hi en Martí Serra al soprano. “Mar enllà” es titula, i és així com ens fan entendre i imaginar les vicissituds que ens poden passar, o que els hi poden passar, als que s’aventuren a anar mar enllà. I aquí ens venen molts pensaments al cap, i doloroses imatges de refugiats buscant una millor vida i moltes vegades trobant la pitjor de les morts. És clar que aquesta és una apreciació meva. I sobre les sonoritats, profunds i brillants els acords de suport i delicades les seves notes, i què càlida pot arribar a ser la sonoritat del saxo soprano, alhora que potent i cridanera a voluntat de l’executant en segons quins moments musicals, els més “free” possibles.

Mar Serra, pianista i compositora de Barcelona.
Especialitzada en música clàssica, contemporània, de noves tendències i experimental. Es formà entre Barcelona i Madrid amb músics com  Carmen Deleito, Josep Colom, Ramon Coll, Miquel Farré, Ferenc Rados, Andrej Jazinsky, Leonid Sintzev, Pierre Reach i Lluís Claret, obtenint el Títol  Superior l’any 2001 al Conservatori del Liceu. En el camp de la música de cambra obtingué el Primer Premi en el Xè Concurs de Música de Castellterçol juntament amb el violinista Albert Rodríguez l’any 2003, així com el premi al millor duo català en el 50è Concurs Internacional Maria Canals l’any 2004. Posteriorment formà duo amb la violoncel·lista Amaia Ruano, amb qui actua regularment en sales i teatres de Catalunya. Formà part del grup d’Etno-fusió “Mushka”, amb el qual varen estat seleccionats pel circuit estatal INJUVE 2005, guanyant el 1er premi en el Xè Concurs de Música Acústica Garcilaso 2005.

I seguirem amb més música d’aquesta magnífica pianista i compositora, ara però ja una mica més contemporanis i un tant rítmics i canvis diversos, amb el tema amb notes de Xavier Montsalvatge....

7.- Perduts potser   (Mar Serra)            6m47s

I doncs sí que ens sembla que a més a més de les seves notes, les de la Mar, hi sonen les del gran Xavier Montsalvatge. I és que aquest és un projecte barreja de música contemporània i espurnes improvisatòries, si em permeteu aquest terma, del Jazz més modern. El violí de Lluna sona així de contemporani i també els acords quasi dissonants de la líder al piano, alhora que les percussions i sons diversos de la bateria del Joan, ell mestre en això de dominar tots els ritmes possibles, i que ves per on tindrem el proper 21 de febrer al Jazz Club La Vicentina encabit en el projecte del Gabriel Amargant Quartet. L’han iniciat violí i percussions de la manera més contemporània possible, per després afegir-s’hi la líder al piano amb els esmentats acords. El ritme trepidant hi és des dels inicis, i així ha continuat fins el break on quasi tot s’ha aturat, quasi, perquè el so del piano de Mar, ara dolç, no ho ha fet, i tampoc el del violí de Lluna. Elles dues ens han acaronat amb la seva música, ara molt més relaxada i tranquil·la. Però ben aviat hi tornen amb el ritme i tempo, Lluna i Joan per després Mar en un tema que han fet a quartet, un quartet força especial i potent amb moments de delicadesa també, i és que el contrabaix d’en Franco sempre hi ha estat. Des d’aquí un record per en Xavier Montsalvatge.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.



Seguirem ara amb el trencador tema amb notes de Frederic Mompou anomenat...

2.- Mar enllà. Dansa         (Mar Serra)            5m26s

Doncs aquest “Mar enllà. Dansa”, vital i rítmic, amb tot el sextet ha estat farcit d’una sonoritat mediterrània també, i ara sí, no tant contemporània, amb canvis rítmics que també hi són. El tema ha començat amb la bateria tocada amb les mans com fa en d’altres temes el Joan, recolzat pels acords de piano, notes de contrabaix i potser guitarra, per després una melodia introductòria a càrrec de saxo soprano i violí. El tema potser hagi començat després amb piano i les melodies compartides de violí i soprano, i sempre per sota tota la màquina rítmica amb bateria, guitarra i contrabaix. El motiu principal rítmic amb el qual han començat ha servit també com a suport per la magnífica improvisació d’en Martí Serra al soprano en clau més que moderna i seguint el tarannà del tema, en clau mediterrània. El contrabaix d’en Franco ha aparegut una mica, barrejat amb el motiu principal melòdic fet per violí, piano i soprano. Lluna ens acaronat de nou amb la melodia d’aquesta dansa de mar enllà, i també el duet melòdic d’ella amb el Martí al soprano, recordant-nos la preciosa melodia d’aquesta dansa tot arribant al final, acabant-lo de cop.

Actuà com a solista en la versió per a piano i cor de l’òpera La vida breve de Falla l’any 2003 al Teatre de l’Aliança de Poble Nou, i en l’espectacle “Somiant el Carnaval dels Animals” al Teatro de la Villa de Madrid (desembre del 2006) i també en l’espectacle “La Encina” estrenat en el Festival de Música y Danza de Granada (juny del 2008). L’ any 2011 edita el seu primer disc Opus I amb Mar Serra Grup, amb el qual grava el programa de TV3 “Fusió i swing a l’estudi”. El 2017 grava el disc “Cançons mecanoscrites” amb Martí Serra i els pintors d’ànimes. El 2019 edita el segon disc, aquest que esteu escoltant “I sempre demà” amb Mar Serra Grup, presentat a l’Auditori de Barcelona. Forma part de la banda de Guillem Soler. L’any 2019 obté la Beca Anna Riera de composició de jazz . Finalment, treballa en el camp de la docència en diferents escoles de Madrid i Barcelona. Actualment imparteix classes a l’Escola Municipal de Música i Dansa Miquel Pongiluppi d’El Papiol, centre del qual va ser Directora de l’any 2012 al 2016.

I acabarem aquest projecte amb el tema que titula el disc..

9.- I sempre demà            (Mar Serra)            5m02

Doncs amb quin altre tema més potent ens han sorprès, la líder i els seus acompanyants. Un tema diàfan, amb esperança, vital i positiu, que ja ens en fan falta, ja. El tema que titula el disc podria ser el resum del missatge que ens vol fer arribar Mar Serra, sense oblidar els aspectes més contemporanis de la seva obra. I no és que no n’hi hagi en aquest tema perquè també n’hi ha. I quina trempera que té aquest tema. I ves per on que hi ha músiques diverses encabides i melodies, les quals conformen una amalgama de colors exquisida, com és la melodia inicial a càrrec de violí de Lluna i saxo tenor ara, del Martí. Després d’ells, el solo de Franco al contrabaix ens l’ha permès escoltar ara sí abastament. La melodia de nou amb en Martí per deixar pas a un moviment harmònic en crescendo amb piano i saxo tenor. Canvi rítmic, break, violí greu, contrabaix, suma de tots, piano, i ara sí la bateria amb xarles, guitarra, etc. Solo de Lluna al violí, curtet. Break de nou amb notes a dues mans de la líder al piano, motiu principal a tot ritme de tots plegats, que se’ns emporta sens parar. La bateria al complet del Joan amb els ritmes més càlids, aquells similars al Calipso, per acostar-nos al final i acabar el tema de cop. Magnífic tema per acabar aquest increïble projecte de Mar Serra Grup. 

I després d’aquest magnífic i contemporani projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset, “Nina”.
.........................
Gràcies Teresa per sempre explicar-nos-ho amb aquesta vitalitat i frescor.

I nosaltres seguim amb un altre projecte del nord-est peninsular, anomenat...



“CÍCLIC”
Marina Vallet Quartet

Editat per PSdie
Enregistrat i mesclat per Sergi Felipe als Underpool Estudis, Esplugues de Llobregat.
Masteritzat per Joan Hernández
Produït per Marina Vallet

Marina Vallet, saxos tenor i soprano
Bart Barenghi, guitarra elèctrica i clàssica
Paco Weht, baix elèctric i contrabaix
Oriol Cors, bateria

Totes les composicions són de Marina Vallet

Estem davant d’un projecte modern sí, que no contemporani com el que hem escoltat abans, amb més tres quarts d’hora de música i set temes. Això ens diu que n’hi ha algun de llarg, de fet dos depassen els vuit minuts. Els tempos també són variats havent-hi un parell de precioses balades, tot i que potser en sigui només una, el 2n track “Mimosa”, amb la líder amb el soprano i el seu magnífic so, tema iniciat per la líder i la guitarra d’en Bart. També té un tempo delicat tot i que potser sigui un pèl més viu el darrer tema i 7è track “Mambo”, iniciat també dolçament pel mateix i delicat so del soprano tot i esdevenir quelcom més en les improvisacions posteriors. El 1er track que titula el projecte “Cíclic” l’inicia el guitarrista delicadament en la seva intro, tot i notar també modificacions posteriors diverses, en un tema que segueix una mica les directrius rítmiques de l’anterior. I en aquest projecte hi ha també un magnífic Blues, 5è track, a un tempo mig, així com “arrastradet” anomenat “Moniato’s Blues”, amb la líder al saxo tenor. Hi ha posteriors moments on el jazz contemporani i un tant Avant-Garde ens sorprèn, tot i reconduir-se posteriorment vers el swing inicial. I un altre tema a tempo mig és el 3er track “Ti-pa”, també amb la líder al saxo tenor i sempre amb el recolzament de la base rítmica Weht / Cors i les diverses guitarres del Bart. El 6è track “Notus” iniciat pel baix elèctric del Paco ens situa en un altre tema a saxo tenor de líder i guitarres elèctriques amb sons diversos, amb un tempo relativament més viu on el baixista en farà el primer i reeixit solo. I el 4rt track “Termites” és el més viu, i també el so del saxo tenor ens acompanyarà tota l’estona. El tema comença amb vitalitat, tot i haver posteriors moments més relaxants, tot i que no masses. La líder n’iniciarà els solos amb el seu magnífic so del seu tenor.

I de moment no sembla que hi hagi el disc a la web d’aquesta PSIde o sigui us poso el mail de Marina Vallet per si li voleu demanar a ella mateixa:

Doncs per començar us proposo escoltar la preciosa balada...

2.- Mimosa   (M. Vallet)    5m29s

Doncs seguim amb la càlida sonoritat del soprano, i ara és el de la Marina Vallet, ella que ara mateix comparteix escola de música, la de Badalona amb en Martí Serra si no vaig errat, ells dos impartint el seu saber musical als joves estudiants, noies i nois i segurament també amb alguns aficionats ja més granadets. Una preciosa melodia de Vallet acompanyada ella per Bart Barenghi, Paco Weht i Oriol Cors. Un tema iniciat per melodia a càrrec del soprano i els acords a la guitarra clàssica d’en Bart. Després d’aquesta primera presa de contacte amb el tema, han aparegut contrabaix i bateria, i la improvisació magnífica de la líder i saxofonista. El Groove delicat per notes soltes i rítmiques del contrabaix d’en Paco i la delicadesa de la bateria han acompanyat la líder i també a guitarrista Barenghi en el seu preciós solo. Bart ha desgranat una improvisació farcida de melodia seguint el tarannà del tema i improvisació de la líder, per entrar ella de nou amb melodia i apropar-nos al final d’aquesta preciosa balada, i acabar-la delicadament.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I si hi ha un Blues, un Blues que posem o sigui que escoltem el..

5.- Moniato’s Blues (M. Vallet)    4m06s

I ves per on quin Blues més contemporani, tot i seguint el projecte de Mar Serra. I si el tema, el Blues és estàndard en els inicis, no ho és entremig, on desenvolupen tot un reguitzell de sonoritats més que modernes, dissonants fins i tot i també amb el tarannà contemporani. El swing inicial ens l’ha marcat el saxo tenor, ara, de Marina Vallet, i així ha seguit en la seva improvisació, car ja sabem que els temes, les melodies pròpiament dites dels Blues són curtetes. La improvisació de Vallet ha estat genial, amb l’Oriol fent de les seves. I vet aquí que hem arribat al bell mig del tema, on ha canviat tot plegat i ha aparegut la part més “Free” de tots ells, amb una improvisació col·lectiva de tots quatre magnífica, amb sons estratosfèrics de la guitarra de Bart, els més trencadors de la líder i els de la resta d’acompanyants, acabant-lo d’aquesta manera, ja delicadament, en plena eufòria creativa, i tornant al swing inicial, com d’altra banda és lo més habitual. Allò que en diem tornar al tema. Increïble composició per com l’ha anat confegint la compositora, líder i saxofonista Marina Vallet.

Doncs aquest disc me l’ha deixat el col·lega i amic Joan Recolons que va ser qui va poder anar a la seva presentació el 25 de gener a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Allà, amb una sala amb bona entrada, els assistents van poder gaudir del seu directe i de les músiques d’aquest disc, però també van poder escoltar alguns temes del seu anterior treball discogràfic. Jo, malauradament no hi vaig poder anar, però d’aquesta manera, posant-lo avui ho compenso, crec jo. Gràcies Joan per l’amistat i pels moments magnífics que passem escoltant la música que més ens agrada.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


I seguirem ara amb el tema prou viu

6.- Notus      (M. Vallet)    8m05s

I amb aquest tema han incrementat l’aspecte de tempo i ritmes, quasi situant-lo en lo més Funk, i em sembla interpretar un ritme a 7x4, o similars complexitats. Magnífic i potent tema, també amb reeixides improvisacions de tots plegats fins i tot els darrers “quatres” del bateria Cors. Però és que el tema ha començat amb el motiu principal a càrrec del Paco Weht al baix elèctric, per ben aviat afegir-s’hi la líder al saxo tenor, i posteriorment guitarra, i tots ells fent la melodia principal del tema. El baixista ha estat qui primer ha iniciat les improvisacions, fent-ne una de magnífica, mostrant-nos el seu domini melòdic també i rítmic, per descomptat, amb tota una demostració de creativitat al més alt nivell, com per cert, fan també els seus companys. I és que en aquesta formació hi ha una mostra del millor nivell dels músics del país. El solo al tenor de la líder Vallet ha estat també remarcable, amb tota la potència necessària i adequada de la seva sonoritat, i sempre recolzats tots per l’imparable Cors a la bateria. El solo de Bart ha estat magistral per com l’ha desenvolupat però també per la sonoritat de la seva guitarra, en l’ona del Jazz-Rock-Progressiu més actual. El clímax ha arribat a cotes altíssimes tot just abans d’acabar-lo, i el tema ha aparegut de nou a càrrec de la líder i posterior suma del guitarrista, moment que ha intervingut l’Oriol amb els “quatres” i acabant-lo posteriorment.
Gran tema també de Marina i els seus.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.

I ja acabarem el projecte amb el tema més viu, anomenat...

4.- Termites  (M. Vallet)    5m05s

I quin tros de tema per acabar el projecte de Marina Vallet. Tema marcat per l’aspecte rítmic però també pel canvi melòdic entremig. Els ritmes aquí semblen també complexos, i amb aquesta vitalitat continuació de l’anterior tema, també el baix elèctric és el més adequat. La Fusió ens la tornem a trobar en tota la seva amplitud, i és de bon escoltar aquest jazz potent, rítmicament, barrejat amb d’altres estils, fent-nos gaudir d’allò més i fins i tot ballar, als més agosarats. I el tema acaba amb el motiu principal a càrrec de la líder, i és així com també l’han començat, al mateix tempo i ritmes trencats. Qui primer ha desenvolupat els solos ha estat la líder, i ens ha tornat a mostrar el seu saber i tècnica, i també molt bon gust melòdic, alhora que creativitat, investigant per sobre dels acords, allò de les súper-estructures. El solo del Paco ha seguit al nivell de la líder, fet aquest amb tota l’energia adequada i recordant-nos que aquests solos tan punyents els feia el mestre Jaco Pastorius, entre d’altres. Paco ha pujat amunt del mànec del seu baix fent sonar les notes més agudes del seu baix, i fent-ho amb mestria, velocitat i gust musical, el d’un mestre, com per altra part són tots quatre. Magnífic tema per acabar el seu projecte. Felicitats a tots quatre i més per la líder, compositora i saxofonista Marina Vallet.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I després d’aquest darrer i interessant treball de Marina Vallet us proposo situar-nos a l’extrem nord-occidental peninsular, a Galícia, des d’on ens vindran les músiques d’un septet força potent....el projecte es diu..



“MONDAY MOOD”
Alfonso Calvo Septet

Editat per Tiny Moon Records  TM005D
Enregistrat per Joao Bessa el 20 de gener de 2019 als Boom Studios, Vila Nova de Gaia, Portugal.
Editat, mesclat i masteritzat per Xabier Ferreriro.
Produït per Alfonso Calvo

Pablo Castanho, saxo alt i soprano
Diego Alonso, saxo tenor
Xabier "GdJazz" Pereiro, trompeta i fiscorn
Luis Miranda, trombó
Iago Mourinho, piano
Alfonso Calvo, contrabaix
Miguel Cabana, bateria
i compta també amb convidats com
Ton Risco, vibràfon i melòdica
Pablo Pascual, clarinet baix
Paola Kianda, pandeiro.

Totes les composicions són del líder i contrabaixista Alfonso Calvo excepte el “Infant Eyes” que és de Wayne Shorter tot i fer-ne ell també els arranjaments.

Estem davant de més quaranta minuts de molt bones composicions i arranjaments del líder, alhora que bones interpretacions de tots els membres d’aquesta formació que a moments variarà segons temes, la qual cosa ja comentaré. Els tempos també són diversos, essent no massa vius els que són vius. El tempo slow/medium el tenim en el 2n track “Dilemma’s Walk”, tema iniciat pel baterista Cabana i que després es desenvoluparà delicadament amb contrabaix i vents diversos. Un altre tema a tempo slow/medium és el que titula l’àlbum “Monday Mood”, 4rt track, iniciat melòdicament per la trompeta de Pereiro, i amb la resta donant-li suport, tot i que després notarem el Groove delicat del tema, senyal d’identitat del projecte. El tema de Wayne Shorter “Infant Eyes”, 6è track, quasi que costa de reconèixer-lo inicialment, i tot gràcies a l’arranjament del líder. La melodia quan apareix, sí, ja és nostra, també amb en Risco al vibràfon, tema a un 5x4 magnífic. I el 1er track “Again Never”, tot i estar iniciat per tots els vents delicadament a mode d’intro, esdevindrà quelcom més gràcies al ritme ternari encabit i per descomptat les improvisacions dels implicats. El 3e track “Mary-Go-Round” té uns inicis marcats pel ritme del pandeiro de la Paola, la qual determinarà el concepte rítmic. Tot i aquests inicis, l’arranjador se les empesca per incloure els seus motius a càrrec dels vents i intervenció de Risco al vibràfon de nou. El Swing apareixerà en el “Soli” dels saxos, tot i que poca estoneta. I finalment el 5è track “Bird Crossing” és el que ens situa més en l’ona de les formacions com aquesta d’allà els anys 50s 60s del segle passat, amb un Swing que no ens abandonarà des dels inicis i un tempo ben maco, amb uns solos magnífics com el primer del trompetista Pereiro i la resta de companys.

Doncs i com sempre dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del líder Alfonso Calvo: https://www.alfonsocalvo.com/ i també en aquest cas, la pàgina del facebook de la discogràfica: https://www.facebook.com/tinymoonrecords/

Us proposo doncs escoltar el tema que titula el projecte....

4.- Monday Mood   (Alfonso Calvo)       9m50s

I amb aquest tema hem fet una passa més en la diversitat musical del Jazz que esteu escoltant en aquest programa. I si hem començat molt contemporanis, ara ens hem situat en el context de les formacions encabides en el “Cool Jazz” per músiques i arranjaments, amb projectes com el Birth of the Cool amb Miles Davis i Gil Evans, i d’altres més de l’època com els de la tercera via, amb el Gunter Schuller. I tot i iniciar el tema delicadament amb la intro, quan el tema apareix melòdicament amb els vents i melodia de la “melòdica” de Risco, ens trobem ja plàcidament escarxofats al sofà de casa escoltant-ne les seves intervencions. Després vindran les improvisacions com la primera del saxo alto Castanho, magnífica i delicada, tot i ser més una part del tema, el fianl, que una improvisació, coses aquestes dels arranjaments amb formacions mitjanes com és aquesta. La del saxo tenor Alonso segueix en aquest ona, ell ben recolzat per tots els vents amics. I semblen haver fet una repassada del tema car, hem tornat a escoltar la melodia a càrrec de la melòdica de Risco. El solo del líder al contrabaix ens l’ha mostrat sòlid, precís i rítmic, amb una bona interpretació de l’harmonia del tema i gran tècnica, amb una molt bona afinació, coses aquestes dels contrabaixistes tan complexes. Llarg solo del líder que ha deixat pas al del pianista Mourinho, i sempre amb tots els demés fent-li un coixí harmònic i melòdic magnífic, per sobre del qual els improvisadors poden descansar còmodament. Un solo ple, per sonoritat, alhora que percussiu per digitació rítmica. La melodia apareix de nou amb el saxo alto de Castanho, arribant al final del tema amb el marcatge bàsic de contrabaix, clarinet baix i trombó, possiblement, i acabant-lo de cop. Un tema on hi ha intervingut també Pascual al clarinet baix.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al
web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.

I nosaltres seguirem amb un altre tema d’aquest magnífic contrabaixista, compositor i arranjador, ara amb el tema de Wayne Shorter...

6.- Infant Eyes        (W. Shorter & A. Calvo)    6m36s

I quina versió més maca han fet els nostres herois. El 5x4 sembla evident, i a banda del ritme, l’arranjament de tota la secció de vents i base rítmica és magnífic. I com deia abans comentant els temes, fins que no apareix la melodia que no reconeixem el tema. I ha estat el mateix Castanho ara al soprano qui al final hem pogut escoltar amb la melodia de Wayne Shorter. Aquest “Infant Eyes” el va incloure en el set list de temes en el seu “Speak no Evil” disc enregistrat el Nadal del 1964 i editat per Blue Note el 1966, amb gent com Freddie Hubbard, Herbie Hancock, Ron Carter i Elvin Jones. Han fet una mena de “Intro” amb tots els vents i l’alto al final amb la coneguda melodia, però mentrestant tota la secció de vents omplint l’espai amb les seves sonoritats. El vibràfon ara de Risco ens ha acaronat també amb la melodia d’aquest preciós “Infant Eyes” per seguir de nou Castanho. I això només ha estat l’aperitiu, car, els solos els ha iniciat aquest al saxo alto. El suport de la base rítmica de contrabaix i bateria ha estat subtil i imprescindible. El solo d’aquest ha estat delicat i fet amb tota la sobrietat i calidesa, tot i que a vegades alguna “estripada” sonora ha fet igualment com frases complexes i molt ben executades. Risco al vibràfon ha seguit el tarannà càlid d’aquest tema, amb una reeixida improvisació, percussiva també, però amb un bon llenguatge, proper al del Bopper en ocasions. El tema, la melodia apareix de nou amb soprano i vibràfon, l’un una part i l’altre, l’altra, i així, per anar-lo acabant i fent-ho delicadament.

I entrant a la seva web, ell mateix ens diu qui és......
Hola! Sóc Alfonso Calvo. Toco el contrabaix i visc a Santiago de Compostela. Vaig començar a tocar com a músic autodidacta quan tenia setze anys. Un temps després vaig estudiar amb Quique Alvarado @ Estudio-Escola de Música (membre de IASJ, Associació Internacional d’Escoles de Jazz). També vaig prendre classes particulars amb Mariano Martos, Kin García, Xacobe Martínez i Alfonso Morán. Vaig acabar la llicenciatura en Jazz Performance (contrabaix) al Conservatori de la Corunya, el meu MMus a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i la meva titulació de magisteri de primària de música a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Avui dia toco amb Alfonso Calvo Septet, Marcos Teira trio & quinteto, Aló Django, Valentín Caamaño Quartet, Marcel Pascual Quartet, Zumaque i Leira trio.



I encara amb una altra composició de Calvo anomenada...

3.- Mary-Go-Round (A. Calvo)     7m11s

I amb aquest tema hem fet una passa endavant en l’aspecte rítmic i de tempo, tot i que no massa. Hem escoltat ja d’entrada a Paola amb el pandeiro marcant l’aspecte rítmic. I és que els temes d’aquest projecte no són súper fasts, coses del líder, amb el qual comparteixo aquet gust, la qual cosa no vol dir que no m’agradin els tempos molt vius. Hi ha d’haver de tot, però aquest és un projecte força tranquil, i sempre però amb un Groove persistent que ens porta pel bon camí tota l’estona. En aquest projecte i arranjaments, els canvis rítmics hi són a dojo, alhora que les frases permanents de suport per part de la secció de vents. Ha aparegut el swing un parell de vegades, però per ben aviat tornar al ritme ternari de nou, crec jo que és. I és que a vegades se’m fa difícil reconèixer els ritmes, sobretot en temes arranjats. La més llarga estona amb swing ha estat quasi al final amb el magnífic solo del saxo alto Castanho el qual ens ha tornat a meravellar per sonoritat. La més curteta i a tempo doblat, ha estat quan els vents han fet un “soli” a tot swing, tornant ben aviat al ritme bàsic. El vibràfon de Risco ha estat el primer en improvisar, una primera part només amb la base rítmica per posteriorment sentir-se recolzat per tots els vents, coses aquestes habituals en aquest projecte. Hi ha hagut uns moments, posteriors al solo del vibràfon, on els vents han tingut un protagonisme especial gràcies a les manetes del líder i compositor, també amb un increment vital de tempo, per després aparèixer el Swing, així amb majúscules amb el solo de Castanho, magnífic aquest com ja ens ha mostrat al llarg del projecte. Tros de solo, ple per sonoritat i amb bon gust musical. El motiu principal apareix de nou al final, i així van acabant el tema fent-ho de cop.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns, dimarts, dimecres i divndres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant concerts primer i després jam session.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I ja per acabar projecte i programa, escoltarem...

5.- Bird Crossing     (A. Calvo)     4m11s

I quin altre molt bon tema per acabar projecte i programa. Tema que ha seguit el tarannà dels altres, amb canvis rítmics a dojo, amb Swing però també amb els ritmes ternaris complexos o no. Els arranjaments fets pel líder són magnífics donant espai a la secció de vents per sempre donar suport a la resta de companys. Els “Solis” també en són un senyal d’identitat, i en aquest tema encara els escoltem més. Recordem que això dels “Solis” són seccions dins l’estructura del tema on els vents fan tot un seguit de frases de manera conjunta, essent a vegades fins i tot com una mena de solo col·lectiu, per això el “Soli”. En aquest tema es pot confondre però la melodia principal interpretada per tots els vents amb el “Soli”, o sigui que no ens equivoquem. Recordar-vos això dels “Solis” està però prou bé. I el primer swing ha aparegut en el solo magnífic del trompetista Pereiro, fet amb una molt bona sonoritat i bon fraseig. El ritme trencat apareixerà de nou en el solo del saxo tenor Alonso, moment en el qual la base rítmica desenvolupa les seves habilitats de manera individual, cadascun d’ells aportant el seu gra de personal so, i tot gràcies al compositor que ha volgut omplir aquests espais d’aquesta manera. Gran i llarg solo de l’Alonso el qual ha donat pas de nou al darrer “Soli” dels vents, tots plegats fent el que seria la melodia del tema. I és que sí, la melodia del tema la fan tots els vents, l’han feta a l’inici i també al final, acabant-lo a tot swing i bon tempo.

Gran tema per acabar projecte i programa d’avui que ja sabeu que l’hem dedicat primer a les músiques del nord-est peninsular, les de casa nostra, amb el projecte de Mar Serra Grup, “I sempre demà”, per seguir amb el “Cíclic” de Marina Vallet Quintet i acabar amb aquest septet i més, perquè hi ha hagut convidats, el de l’Alfonso Calvo Septet i el seu “Monday Mood” i aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el febrer, aneu reservant la data del 21 de febrer, divendres  a les 22h, on tindrem el projecte de Gabriel Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |