Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem
amb un programa magnífic per la seva diversitat musical, encabida en el Jazz
però també en el primer projecte “I
sempre demà” de Mar Serra Grup,
en la música contemporània. Més músiques de casa nostra són les del projecte de
Marina Vallet, “Cíclic” i ja
situant-nos al País Gallec
escoltarem el “Monday Mood” de l’Alfonso Calvo Septet, i aquesta setmana
amb un micro conte de Teresa Tuset.
I recordar-vos que el
proper concert al Jazz Club La Vicentina,
serà el del 21 de febrer, divendres a
les 22h, on tindrem el projecte de Gabriel
Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger
Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
I ja directament
podem anar a escoltar les primeres músiques i que seran les més contemporànies
però també delicades, les del projecte..
“I
SEMPRE DEMÀ”
Mar
Serra Grup
Editat
per Columna Música
Enregistrat
per Jaume Figueras als Estudis Ground de Cornellà de Terri, Girona.
Mesclat
i masteritzat per Dènys Sanz
Produït
per Mar Serra.
Mar
Serra, piano i composicions
Lluna
Aragón, violí
Martí
Serra, saxos soprano, tenor i clarinet
Jaime
Basulto, guitarra
Franco
Molinari, contrabaix
Joan
Vidal, bateria
Aquest és un projecte
sorprenent per músiques i composicions, encabides majorment en la música
contemporània amb el Jazz donant-li la mà. Totes les composicions són de la
líder i pianista Mar Serra, tot i
que algunes cançons diu ella que tenen algunes notes d’altres autors que ja
comentaré. 9 cançons i més de 40 minuts de música, molts dels moments relaxada
tot i que no exempta de ritmes i tempos. El projecte comença amb “Mar enllà.
Cançó”, tema preciós i delicat a piano i saxo soprano. El 4rt track “Si mires
lluny”, és una meravellosa balada iniciada amb intro de piano i contrabaix per
després escoltar la melodia amb clarinet i violí fent un duet preciós. Ja
canviant l’estil podrem escoltar el 6è track “L’enyor, encara”, amb notes de Manuel Blancafort, iniciat dolçament
per pizzicato de violí i guitarra, tot i que després hi haurà la dolça melodia
amb aires de l’est i després vindrà un canvi rítmic substancial. El 3er track
“Des del no res”, amb notes de Robert
Gerhard en un tema iniciat rítmicament ja de ple en el món contemporani,
tot i haver breaks rítmics entremig del tema, i aquí amb saxo tenor i guitarra,
el tempo però creixerà després. El 7è track “Perduts potser”, amb notes de Xavier Montsalvatge, segueix el tarannà
del tema anterior per músics i canvis rítmics, amb la diversitat musical per
notes diferents les de Montsalvatge
i pròpies de l’autora. El 8è trak “Esclat de veritat”, amb notes de M. del Mar Bonet per a l’estimat Jordi Cuixart ens situa en un tempo i
ritmes relativament vius, i fent-lo a quartet de piano, violí, contrabaix i
bateria. El2n track “Mar enllà. Dansa”, amb notes de Frederic Mompou, té també una bona vitalitat i melodies a duet de
violí i soprano, havent-hi uns magnífics marcatges rítmics en el solo del
soprano. Més viu és el 5è track “Llum d’un caminar”, iniciat amb una curta
melodia a càrrec de violí i saxo tenor, desenvolupant aquest un gran solo i la
resta donant-li tot el seu suport. I ja per acabar, el 9è track que titula el
disc “I sempre demà” és rítmicament també vital tot amb una melodia que se’ns
enganxa ben aviat per la seva bellesa. Els ritmes són a vegades propers als del
Calipso o similars, essent doncs un tema ple de joia i esperances diverses, per
això diu ella, “I sempre demà”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:
Doncs crec que per
començar ho podem fer amb el delicat tema a duet de piano i saxo soprano, anomenat
1.- Mar enllà. Cançó (Mar Serra) 2m32s
I de quina delicada i
un mica trista manera hem començat el programa. Amb una melodia un tant
melancòlica però d’una gran bellesa interpretada primer per la líder,
compositora i pianista Mar Serra per
després afegir-s’hi en Martí Serra
al soprano. “Mar enllà” es titula, i és així com ens fan entendre i imaginar
les vicissituds que ens poden passar, o que els hi poden passar, als que
s’aventuren a anar mar enllà. I aquí ens venen molts pensaments al cap, i doloroses
imatges de refugiats buscant una millor vida i moltes vegades trobant la pitjor
de les morts. És clar que aquesta és una apreciació meva. I sobre les
sonoritats, profunds i brillants els acords de suport i delicades les seves
notes, i què càlida pot arribar a ser la sonoritat del saxo soprano, alhora que
potent i cridanera a voluntat de l’executant en segons quins moments musicals,
els més “free” possibles.
Mar
Serra,
pianista i compositora de Barcelona.
Especialitzada en
música clàssica, contemporània, de noves tendències i experimental. Es formà
entre Barcelona i Madrid amb músics
com Carmen
Deleito, Josep Colom, Ramon Coll, Miquel Farré, Ferenc Rados, Andrej Jazinsky,
Leonid Sintzev, Pierre Reach i Lluís Claret, obtenint el Títol Superior
l’any 2001 al Conservatori del Liceu.
En el camp de la música de cambra obtingué el Primer Premi en el Xè Concurs de Música de Castellterçol
juntament amb el violinista Albert
Rodríguez l’any 2003, així com el premi al millor duo català en el 50è Concurs Internacional Maria Canals
l’any 2004. Posteriorment formà duo amb la violoncel·lista Amaia Ruano, amb qui actua regularment en sales i teatres de Catalunya. Formà part del grup
d’Etno-fusió “Mushka”, amb el qual varen
estat seleccionats pel circuit estatal INJUVE
2005, guanyant el 1er premi en el Xè
Concurs de Música Acústica Garcilaso 2005.
I seguirem amb més
música d’aquesta magnífica pianista i compositora, ara però ja una mica més
contemporanis i un tant rítmics i canvis diversos, amb el tema amb notes de Xavier Montsalvatge....
7.- Perduts potser (Mar Serra) 6m47s
I doncs sí que ens
sembla que a més a més de les seves notes, les de la Mar, hi sonen les del gran Xavier
Montsalvatge. I és que aquest és un projecte barreja de música
contemporània i espurnes improvisatòries, si em permeteu aquest terma, del Jazz
més modern. El violí de Lluna sona
així de contemporani i també els acords quasi dissonants de la líder al piano,
alhora que les percussions i sons diversos de la bateria del Joan, ell mestre en això de dominar
tots els ritmes possibles, i que ves per on tindrem el proper 21 de febrer al Jazz Club La Vicentina encabit en el
projecte del Gabriel Amargant Quartet.
L’han iniciat violí i percussions de la manera més contemporània possible, per
després afegir-s’hi la líder al piano amb els esmentats acords. El ritme
trepidant hi és des dels inicis, i així ha continuat fins el break on quasi tot
s’ha aturat, quasi, perquè el so del piano de Mar, ara dolç, no ho ha fet, i tampoc el del violí de Lluna. Elles dues ens han acaronat amb
la seva música, ara molt més relaxada i tranquil·la. Però ben aviat hi tornen
amb el ritme i tempo, Lluna i Joan per després Mar en un tema que han fet a quartet, un quartet força especial i
potent amb moments de delicadesa també, i és que el contrabaix d’en Franco sempre hi ha estat. Des d’aquí
un record per en Xavier Montsalvatge.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Seguirem ara amb el
trencador tema amb notes de Frederic
Mompou anomenat...
2.- Mar enllà. Dansa (Mar Serra) 5m26s
Doncs aquest “Mar
enllà. Dansa”, vital i rítmic, amb tot el sextet ha estat farcit d’una sonoritat
mediterrània també, i ara sí, no tant contemporània, amb canvis rítmics que
també hi són. El tema ha començat amb la bateria tocada amb les mans com fa en
d’altres temes el Joan, recolzat
pels acords de piano, notes de contrabaix i potser guitarra, per després una
melodia introductòria a càrrec de saxo soprano i violí. El tema potser hagi
començat després amb piano i les melodies compartides de violí i soprano, i
sempre per sota tota la màquina rítmica amb bateria, guitarra i contrabaix. El
motiu principal rítmic amb el qual han començat ha servit també com a suport
per la magnífica improvisació d’en Martí
Serra al soprano en clau més que moderna i seguint el tarannà del tema, en clau
mediterrània. El contrabaix d’en Franco
ha aparegut una mica, barrejat amb el motiu principal melòdic fet per violí,
piano i soprano. Lluna ens acaronat
de nou amb la melodia d’aquesta dansa de mar enllà, i també el duet melòdic
d’ella amb el Martí al soprano,
recordant-nos la preciosa melodia d’aquesta dansa tot arribant al final,
acabant-lo de cop.
Actuà com a solista
en la versió per a piano i cor de l’òpera La
vida breve de Falla l’any 2003
al Teatre de l’Aliança de Poble Nou,
i en l’espectacle “Somiant el Carnaval
dels Animals” al Teatro de la Villa
de Madrid (desembre del 2006) i també en l’espectacle “La Encina” estrenat en el Festival
de Música y Danza de Granada (juny del 2008). L’ any 2011 edita el seu
primer disc Opus I amb Mar Serra Grup, amb el qual grava el
programa de TV3 “Fusió i swing a
l’estudi”. El 2017 grava el disc “Cançons
mecanoscrites” amb Martí Serra i els
pintors d’ànimes. El 2019 edita el segon disc, aquest que esteu escoltant “I sempre demà” amb Mar Serra Grup, presentat a l’Auditori de Barcelona. Forma part de
la banda de Guillem Soler. L’any
2019 obté la Beca Anna Riera de
composició de jazz . Finalment, treballa en el camp de la docència en diferents
escoles de Madrid i Barcelona.
Actualment imparteix classes a l’Escola Municipal
de Música i Dansa Miquel Pongiluppi d’El Papiol, centre del qual va ser
Directora de l’any 2012 al 2016.
I acabarem aquest
projecte amb el tema que titula el disc..
9.- I sempre demà (Mar Serra) 5m02
Doncs amb quin altre
tema més potent ens han sorprès, la líder i els seus acompanyants. Un tema
diàfan, amb esperança, vital i positiu, que ja ens en fan falta, ja. El tema
que titula el disc podria ser el resum del missatge que ens vol fer arribar Mar Serra, sense oblidar els aspectes
més contemporanis de la seva obra. I no és que no n’hi hagi en aquest tema
perquè també n’hi ha. I quina trempera que té aquest tema. I ves per on que hi
ha músiques diverses encabides i melodies, les quals conformen una amalgama de
colors exquisida, com és la melodia inicial a càrrec de violí de Lluna i saxo tenor ara, del Martí. Després d’ells, el solo de Franco al contrabaix ens l’ha permès
escoltar ara sí abastament. La melodia de nou amb en Martí per deixar pas a un moviment harmònic en crescendo amb piano
i saxo tenor. Canvi rítmic, break, violí greu, contrabaix, suma de tots, piano,
i ara sí la bateria amb xarles, guitarra, etc. Solo de Lluna al violí, curtet. Break de nou amb notes a dues mans de la
líder al piano, motiu principal a tot ritme de tots plegats, que se’ns emporta
sens parar. La bateria al complet del Joan
amb els ritmes més càlids, aquells similars al Calipso, per acostar-nos al
final i acabar el tema de cop. Magnífic tema per acabar aquest increïble
projecte de Mar Serra Grup.
I després d’aquest
magnífic i contemporani projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro
conte de Teresa Tuset, “Nina”.
.........................
Gràcies Teresa per sempre explicar-nos-ho amb
aquesta vitalitat i frescor.
I nosaltres seguim
amb un altre projecte del nord-est peninsular, anomenat...
“CÍCLIC”
Marina
Vallet Quartet
Editat
per PSdie
Enregistrat
i mesclat per Sergi Felipe als Underpool Estudis, Esplugues de Llobregat.
Masteritzat
per Joan Hernández
Produït
per Marina Vallet
Marina
Vallet, saxos tenor i soprano
Bart
Barenghi, guitarra elèctrica i clàssica
Paco
Weht, baix elèctric i contrabaix
Oriol
Cors, bateria
Totes les
composicions són de Marina Vallet
Estem davant d’un
projecte modern sí, que no contemporani com el que hem escoltat abans, amb més
tres quarts d’hora de música i set temes. Això ens diu que n’hi ha algun de
llarg, de fet dos depassen els vuit minuts. Els tempos també són variats
havent-hi un parell de precioses balades, tot i que potser en sigui només una,
el 2n track “Mimosa”, amb la líder amb el soprano i el seu magnífic so, tema
iniciat per la líder i la guitarra d’en Bart.
També té un tempo delicat tot i que potser sigui un pèl més viu el darrer tema
i 7è track “Mambo”, iniciat també dolçament pel mateix i delicat so del soprano
tot i esdevenir quelcom més en les improvisacions posteriors. El 1er track que
titula el projecte “Cíclic” l’inicia el guitarrista delicadament en la seva
intro, tot i notar també modificacions posteriors diverses, en un tema que
segueix una mica les directrius rítmiques de l’anterior. I en aquest projecte
hi ha també un magnífic Blues, 5è track, a un tempo mig, així com “arrastradet”
anomenat “Moniato’s Blues”, amb la líder al saxo tenor. Hi ha posteriors
moments on el jazz contemporani i un tant Avant-Garde ens sorprèn, tot i
reconduir-se posteriorment vers el swing inicial. I un altre tema a tempo mig
és el 3er track “Ti-pa”, també amb la líder al saxo tenor i sempre amb el
recolzament de la base rítmica Weht /
Cors i les diverses guitarres del Bart.
El 6è track “Notus” iniciat pel baix elèctric del Paco ens situa en un altre tema a saxo tenor de líder i guitarres
elèctriques amb sons diversos, amb un tempo relativament més viu on el baixista
en farà el primer i reeixit solo. I el 4rt track “Termites” és el més viu, i
també el so del saxo tenor ens acompanyarà tota l’estona. El tema comença amb
vitalitat, tot i haver posteriors moments més relaxants, tot i que no masses.
La líder n’iniciarà els solos amb el seu magnífic so del seu tenor.
I de moment no sembla
que hi hagi el disc a la web d’aquesta PSIde
o sigui us poso el mail de Marina Vallet
per si li voleu demanar a ella mateixa:
Doncs per començar us
proposo escoltar la preciosa balada...
2.- Mimosa (M. Vallet) 5m29s
Doncs seguim amb la
càlida sonoritat del soprano, i ara és el de la Marina Vallet, ella que ara mateix comparteix escola de música, la
de Badalona amb en Martí Serra si no vaig errat, ells dos
impartint el seu saber musical als joves estudiants, noies i nois i segurament
també amb alguns aficionats ja més granadets. Una preciosa melodia de Vallet acompanyada ella per Bart Barenghi, Paco Weht i Oriol Cors.
Un tema iniciat per melodia a càrrec del soprano i els acords a la guitarra
clàssica d’en Bart. Després
d’aquesta primera presa de contacte amb el tema, han aparegut contrabaix i
bateria, i la improvisació magnífica de la líder i saxofonista. El Groove
delicat per notes soltes i rítmiques del contrabaix d’en Paco i la delicadesa de la bateria han acompanyat la líder i també
a guitarrista Barenghi en el seu
preciós solo. Bart ha desgranat una
improvisació farcida de melodia seguint el tarannà del tema i improvisació de
la líder, per entrar ella de nou amb melodia i apropar-nos al final d’aquesta
preciosa balada, i acabar-la delicadament.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I si hi ha un Blues,
un Blues que posem o sigui que escoltem el..
5.- Moniato’s Blues (M. Vallet) 4m06s
I ves per on quin
Blues més contemporani, tot i seguint el projecte de Mar Serra. I si el tema, el Blues és estàndard en els inicis, no ho
és entremig, on desenvolupen tot un reguitzell de sonoritats més que modernes, dissonants
fins i tot i també amb el tarannà contemporani. El swing inicial ens l’ha
marcat el saxo tenor, ara, de Marina
Vallet, i així ha seguit en la seva improvisació, car ja sabem que els
temes, les melodies pròpiament dites dels Blues són curtetes. La improvisació
de Vallet ha estat genial, amb l’Oriol fent de les seves. I vet aquí que
hem arribat al bell mig del tema, on ha canviat tot plegat i ha aparegut la
part més “Free” de tots ells, amb una improvisació col·lectiva de tots quatre
magnífica, amb sons estratosfèrics de la guitarra de Bart, els més trencadors de la líder i els de la resta
d’acompanyants, acabant-lo d’aquesta manera, ja delicadament, en plena eufòria
creativa, i tornant al swing inicial, com d’altra banda és lo més habitual.
Allò que en diem tornar al tema. Increïble composició per com l’ha anat
confegint la compositora, líder i saxofonista Marina Vallet.
Doncs aquest disc me
l’ha deixat el col·lega i amic Joan
Recolons que va ser qui va poder anar a la seva presentació el 25 de gener
a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Allà, amb una sala amb bona
entrada, els assistents van poder gaudir del seu directe i de les músiques
d’aquest disc, però també van poder escoltar alguns temes del seu anterior
treball discogràfic. Jo, malauradament no hi vaig poder anar, però d’aquesta
manera, posant-lo avui ho compenso, crec jo. Gràcies Joan per l’amistat i pels moments magnífics que passem escoltant la
música que més ens agrada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I seguirem ara amb el
tema prou viu
6.- Notus (M. Vallet) 8m05s
I amb aquest tema han
incrementat l’aspecte de tempo i ritmes, quasi situant-lo en lo més Funk, i em
sembla interpretar un ritme a 7x4, o similars complexitats. Magnífic i potent
tema, també amb reeixides improvisacions de tots plegats fins i tot els darrers
“quatres” del bateria Cors. Però és
que el tema ha començat amb el motiu principal a càrrec del Paco Weht al baix elèctric, per ben
aviat afegir-s’hi la líder al saxo tenor, i posteriorment guitarra, i tots ells
fent la melodia principal del tema. El baixista ha estat qui primer ha iniciat
les improvisacions, fent-ne una de magnífica, mostrant-nos el seu domini
melòdic també i rítmic, per descomptat, amb tota una demostració de creativitat
al més alt nivell, com per cert, fan també els seus companys. I és que en
aquesta formació hi ha una mostra del millor nivell dels músics del país. El
solo al tenor de la líder Vallet ha
estat també remarcable, amb tota la potència necessària i adequada de la seva
sonoritat, i sempre recolzats tots per l’imparable Cors a la bateria. El solo de Bart
ha estat magistral per com l’ha desenvolupat però també per la sonoritat de la
seva guitarra, en l’ona del Jazz-Rock-Progressiu
més actual. El clímax ha arribat a cotes altíssimes tot just abans d’acabar-lo,
i el tema ha aparegut de nou a càrrec de la líder i posterior suma del
guitarrista, moment que ha intervingut l’Oriol
amb els “quatres” i acabant-lo posteriorment.
Gran tema també de Marina i els seus.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
I ja acabarem el
projecte amb el tema més viu, anomenat...
4.- Termites (M. Vallet) 5m05s
I quin tros de tema
per acabar el projecte de Marina Vallet.
Tema marcat per l’aspecte rítmic però també pel canvi melòdic entremig. Els
ritmes aquí semblen també complexos, i amb aquesta vitalitat continuació de
l’anterior tema, també el baix elèctric és el més adequat. La Fusió ens la
tornem a trobar en tota la seva amplitud, i és de bon escoltar aquest jazz
potent, rítmicament, barrejat amb d’altres estils, fent-nos gaudir d’allò més i
fins i tot ballar, als més agosarats. I el tema acaba amb el motiu principal a
càrrec de la líder, i és així com també l’han començat, al mateix tempo i
ritmes trencats. Qui primer ha desenvolupat els solos ha estat la líder, i ens
ha tornat a mostrar el seu saber i tècnica, i també molt bon gust melòdic,
alhora que creativitat, investigant per sobre dels acords, allò de les
súper-estructures. El solo del Paco
ha seguit al nivell de la líder, fet aquest amb tota l’energia adequada i
recordant-nos que aquests solos tan punyents els feia el mestre Jaco Pastorius, entre d’altres. Paco ha pujat amunt del mànec del seu
baix fent sonar les notes més agudes del seu baix, i fent-ho amb mestria,
velocitat i gust musical, el d’un mestre, com per altra part són tots quatre.
Magnífic tema per acabar el seu projecte. Felicitats a tots quatre i més per la
líder, compositora i saxofonista Marina
Vallet.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I després d’aquest
darrer i interessant treball de Marina
Vallet us proposo situar-nos a l’extrem nord-occidental peninsular, a Galícia, des d’on ens vindran les
músiques d’un septet força potent....el projecte es diu..
“MONDAY
MOOD”
Alfonso
Calvo Septet
Editat
per Tiny Moon Records TM005D
Enregistrat
per Joao Bessa el 20 de gener de 2019 als Boom Studios, Vila Nova de Gaia,
Portugal.
Editat,
mesclat i masteritzat per Xabier Ferreriro.
Produït
per Alfonso Calvo
Pablo
Castanho, saxo alt i soprano
Diego
Alonso, saxo tenor
Xabier
"GdJazz" Pereiro, trompeta i fiscorn
Luis
Miranda, trombó
Iago
Mourinho, piano
Alfonso
Calvo, contrabaix
Miguel
Cabana, bateria
i
compta també amb convidats com
Ton
Risco, vibràfon i melòdica
Pablo
Pascual, clarinet baix
Paola
Kianda, pandeiro.
Totes les
composicions són del líder i contrabaixista Alfonso Calvo excepte el “Infant Eyes” que és de Wayne Shorter tot i fer-ne ell també
els arranjaments.
Estem davant de més
quaranta minuts de molt bones composicions i arranjaments del líder, alhora que
bones interpretacions de tots els membres d’aquesta formació que a moments
variarà segons temes, la qual cosa ja comentaré. Els tempos també són diversos,
essent no massa vius els que són vius. El tempo slow/medium el tenim en el 2n
track “Dilemma’s Walk”, tema iniciat pel baterista Cabana i que després es desenvoluparà delicadament amb contrabaix i
vents diversos. Un altre tema a tempo slow/medium és el que titula l’àlbum
“Monday Mood”, 4rt track, iniciat melòdicament per la trompeta de Pereiro, i amb la resta donant-li
suport, tot i que després notarem el Groove delicat del tema, senyal
d’identitat del projecte. El tema de Wayne
Shorter “Infant Eyes”, 6è track, quasi que costa de reconèixer-lo
inicialment, i tot gràcies a l’arranjament del líder. La melodia quan apareix,
sí, ja és nostra, també amb en Risco
al vibràfon, tema a un 5x4 magnífic. I el 1er track “Again Never”, tot i estar
iniciat per tots els vents delicadament a mode d’intro, esdevindrà quelcom més
gràcies al ritme ternari encabit i per descomptat les improvisacions dels
implicats. El 3e track “Mary-Go-Round” té uns inicis marcats pel ritme del
pandeiro de la Paola, la qual
determinarà el concepte rítmic. Tot i aquests inicis, l’arranjador se les
empesca per incloure els seus motius a càrrec dels vents i intervenció de Risco al vibràfon de nou. El Swing
apareixerà en el “Soli” dels saxos, tot i que poca estoneta. I finalment el 5è
track “Bird Crossing” és el que ens situa més en l’ona de les formacions com
aquesta d’allà els anys 50s 60s del segle passat, amb un Swing que no ens
abandonarà des dels inicis i un tempo ben maco, amb uns solos magnífics com el
primer del trompetista Pereiro i la
resta de companys.
Doncs i com sempre
dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del líder Alfonso Calvo: https://www.alfonsocalvo.com/ i també en
aquest cas, la pàgina del facebook de la discogràfica: https://www.facebook.com/tinymoonrecords/
Us proposo doncs
escoltar el tema que titula el projecte....
4.- Monday Mood (Alfonso Calvo) 9m50s
I amb aquest tema hem
fet una passa més en la diversitat musical del Jazz que esteu escoltant en
aquest programa. I si hem començat molt contemporanis, ara ens hem situat en el
context de les formacions encabides en el “Cool Jazz” per músiques i
arranjaments, amb projectes com el Birth
of the Cool amb Miles Davis i Gil Evans, i d’altres més de l’època
com els de la tercera via, amb el Gunter
Schuller. I tot i iniciar el tema delicadament amb la intro, quan el tema
apareix melòdicament amb els vents i melodia de la “melòdica” de Risco, ens trobem ja plàcidament
escarxofats al sofà de casa escoltant-ne les seves intervencions. Després
vindran les improvisacions com la primera del saxo alto Castanho, magnífica i delicada, tot i ser més una part del tema, el
fianl, que una improvisació, coses aquestes dels arranjaments amb formacions
mitjanes com és aquesta. La del saxo tenor Alonso
segueix en aquest ona, ell ben recolzat per tots els vents amics. I semblen
haver fet una repassada del tema car, hem tornat a escoltar la melodia a càrrec
de la melòdica de Risco. El solo del
líder al contrabaix ens l’ha mostrat sòlid, precís i rítmic, amb una bona
interpretació de l’harmonia del tema i gran tècnica, amb una molt bona
afinació, coses aquestes dels contrabaixistes tan complexes. Llarg solo del
líder que ha deixat pas al del pianista Mourinho,
i sempre amb tots els demés fent-li un coixí harmònic i melòdic magnífic, per
sobre del qual els improvisadors poden descansar còmodament. Un solo ple, per
sonoritat, alhora que percussiu per digitació rítmica. La melodia apareix de
nou amb el saxo alto de Castanho,
arribant al final del tema amb el marcatge bàsic de contrabaix, clarinet baix i
trombó, possiblement, i acabant-lo de cop. Un tema on hi ha intervingut també Pascual al clarinet baix.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al
web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada
Leonardo i gràcies pel teu suport.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
I nosaltres seguirem
amb un altre tema d’aquest magnífic contrabaixista, compositor i arranjador,
ara amb el tema de Wayne Shorter...
6.- Infant Eyes (W. Shorter & A. Calvo) 6m36s
I quina versió més
maca han fet els nostres herois. El 5x4 sembla evident, i a banda del ritme,
l’arranjament de tota la secció de vents i base rítmica és magnífic. I com deia
abans comentant els temes, fins que no apareix la melodia que no reconeixem el
tema. I ha estat el mateix Castanho
ara al soprano qui al final hem pogut escoltar amb la melodia de Wayne Shorter. Aquest “Infant Eyes” el
va incloure en el set list de temes en el seu “Speak no Evil” disc enregistrat el Nadal del 1964 i editat per Blue Note el 1966, amb gent com Freddie Hubbard, Herbie Hancock, Ron Carter
i Elvin Jones. Han fet una mena de “Intro” amb tots els vents i l’alto al
final amb la coneguda melodia, però mentrestant tota la secció de vents omplint
l’espai amb les seves sonoritats. El vibràfon ara de Risco ens ha acaronat també amb la melodia d’aquest preciós “Infant
Eyes” per seguir de nou Castanho. I
això només ha estat l’aperitiu, car, els solos els ha iniciat aquest al saxo
alto. El suport de la base rítmica de contrabaix i bateria ha estat subtil i
imprescindible. El solo d’aquest ha estat delicat i fet amb tota la sobrietat i
calidesa, tot i que a vegades alguna “estripada” sonora ha fet igualment com
frases complexes i molt ben executades. Risco
al vibràfon ha seguit el tarannà càlid d’aquest tema, amb una reeixida
improvisació, percussiva també, però amb un bon llenguatge, proper al del
Bopper en ocasions. El tema, la melodia apareix de nou amb soprano i vibràfon,
l’un una part i l’altre, l’altra, i així, per anar-lo acabant i fent-ho
delicadament.
I entrant a la seva
web, ell mateix ens diu qui és......
Hola! Sóc Alfonso Calvo. Toco el contrabaix i
visc a Santiago de Compostela. Vaig
començar a tocar com a músic autodidacta quan tenia setze anys. Un temps
després vaig estudiar amb Quique
Alvarado @ Estudio-Escola de Música
(membre de IASJ, Associació
Internacional d’Escoles de Jazz). També vaig prendre classes particulars
amb Mariano Martos, Kin García, Xacobe
Martínez i Alfonso Morán. Vaig acabar la llicenciatura en Jazz Performance (contrabaix) al Conservatori de la Corunya, el meu MMus a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i la meva
titulació de magisteri de primària de música a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Avui dia toco amb Alfonso Calvo Septet, Marcos Teira trio
& quinteto, Aló Django, Valentín Caamaño Quartet, Marcel Pascual Quartet,
Zumaque i Leira trio.
I encara amb una
altra composició de Calvo
anomenada...
3.- Mary-Go-Round (A. Calvo) 7m11s
I amb aquest tema hem
fet una passa endavant en l’aspecte rítmic i de tempo, tot i que no massa. Hem
escoltat ja d’entrada a Paola amb el
pandeiro marcant l’aspecte rítmic. I és que els temes d’aquest projecte no són
súper fasts, coses del líder, amb el qual comparteixo aquet gust, la qual cosa
no vol dir que no m’agradin els tempos molt vius. Hi ha d’haver de tot, però
aquest és un projecte força tranquil, i sempre però amb un Groove persistent
que ens porta pel bon camí tota l’estona. En aquest projecte i arranjaments,
els canvis rítmics hi són a dojo, alhora que les frases permanents de suport
per part de la secció de vents. Ha aparegut el swing un parell de vegades, però
per ben aviat tornar al ritme ternari de nou, crec jo que és. I és que a
vegades se’m fa difícil reconèixer els ritmes, sobretot en temes arranjats. La
més llarga estona amb swing ha estat quasi al final amb el magnífic solo del
saxo alto Castanho el qual ens ha
tornat a meravellar per sonoritat. La més curteta i a tempo doblat, ha estat
quan els vents han fet un “soli” a tot swing, tornant ben aviat al ritme bàsic.
El vibràfon de Risco ha estat el
primer en improvisar, una primera part només amb la base rítmica per
posteriorment sentir-se recolzat per tots els vents, coses aquestes habituals
en aquest projecte. Hi ha hagut uns moments, posteriors al solo del vibràfon,
on els vents han tingut un protagonisme especial gràcies a les manetes del
líder i compositor, també amb un increment vital de tempo, per després
aparèixer el Swing, així amb majúscules amb el solo de Castanho, magnífic aquest com ja ens ha mostrat al llarg del
projecte. Tros de solo, ple per sonoritat i amb bon gust musical. El motiu
principal apareix de nou al final, i així van acabant el tema fent-ho de cop.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns, dimarts,
dimecres i divndres podeu anar a Casa
Fígari a Gràcia on en aquests
dies s’hi fant concerts primer i després jam session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I ja per acabar
projecte i programa, escoltarem...
5.- Bird Crossing (A. Calvo) 4m11s
I quin altre molt bon
tema per acabar projecte i programa. Tema que ha seguit el tarannà dels altres,
amb canvis rítmics a dojo, amb Swing però també amb els ritmes ternaris
complexos o no. Els arranjaments fets pel líder són magnífics donant espai a la
secció de vents per sempre donar suport a la resta de companys. Els “Solis”
també en són un senyal d’identitat, i en aquest tema encara els escoltem més.
Recordem que això dels “Solis” són seccions dins l’estructura del tema on els
vents fan tot un seguit de frases de manera conjunta, essent a vegades fins i
tot com una mena de solo col·lectiu, per això el “Soli”. En aquest tema es pot
confondre però la melodia principal interpretada per tots els vents amb el
“Soli”, o sigui que no ens equivoquem. Recordar-vos això dels “Solis” està però
prou bé. I el primer swing ha aparegut en el solo magnífic del trompetista Pereiro, fet amb una molt bona
sonoritat i bon fraseig. El ritme trencat apareixerà de nou en el solo del saxo
tenor Alonso, moment en el qual la
base rítmica desenvolupa les seves habilitats de manera individual, cadascun
d’ells aportant el seu gra de personal so, i tot gràcies al compositor que ha
volgut omplir aquests espais d’aquesta manera. Gran i llarg solo de l’Alonso el qual ha donat pas de nou al
darrer “Soli” dels vents, tots plegats fent el que seria la melodia del tema. I
és que sí, la melodia del tema la fan tots els vents, l’han feta a l’inici i
també al final, acabant-lo a tot swing i bon tempo.
Gran tema per acabar
projecte i programa d’avui que ja sabeu que l’hem dedicat primer a les músiques
del nord-est peninsular, les de casa nostra, amb el projecte de Mar Serra Grup, “I sempre demà”, per
seguir amb el “Cíclic” de Marina Vallet Quintet i acabar amb
aquest septet i més, perquè hi ha hagut convidats, el de l’Alfonso Calvo Septet i el seu “Monday
Mood” i aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el febrer, aneu reservant la
data del 21 de febrer, divendres a les
22h, on tindrem el projecte de Gabriel
Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger
Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
