Molt bona nit a tothom i bon any 2019, ens retrobem de
nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó ben gran Cifu”.
Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us
parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels
nostres músics.
El programa d’avui el dedicaré a projectes que he tingut
la sort de veure en directe on he acabat adquirint el disc que presentaven els
músics o me’ls han cedit els mateixos músics. Així és que podreu escoltar un
parell de projectes vistos al Jamboree
i un al Nota 79. A la nostra
estimada cova-cava hi vam poder veure el projecte d’un jove i gran
contrabaixista danès anomenat Kenneth
Dahl Knudsen anomenat “Téte”,
disc en formació a quintet. També al Jamboree
vaig poder veure el darrer de l’amic Rai
Castells anomenat “Welcome” amb
la mateixa formació, l’habitual, del seu primer i reeixit disc que també vaig
posar en aquest programa. I el darrer projecte el vaig veure al Nota 79 i va ser la segona vegada que
venia aquest magnífic saxo alto belga anomenat Julien Hucq. Haig de dir que en tots els casos Joan Recolons em va acompanyar i que en aquest darrer concert,
entre tots dos vam adquirir un parell dels seus discos, o sigui que ja veurem
si hi caben tots dos o no.
Abans de començar dir-vos que el primer concert de l’any,
concert també de la Festa Major d’Hivern
el farà Marina Tuset en formació de trio, amb ella mateixa veu i en
algun tema al piano, Jurandir Santana,
guitarres i Juan Pastor, contrabaix. Hi tindrem un parell de convidats i
que seran Valentí Tuset, guitarra
espanyola i Víctor Mirallas, saxo soprano. Això serà el dissabte 12 de
gener a la Sala Xica a partir de les
19h, amb l’entrada gratuïta, car està patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat pel Jazz Club La Vicentina.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Doncs ara sí que ja podem començar amb les músiques del
programa d’avui, així doncs que us presento el projecte anomenat....
“TÉTÉ”
Kenneth Dahl
Knudsen
Editat per
Gateway Records
Enregistrat al
Village Studios, Vanlose, Dinamarca
Mesclat per
Martin Krarup
Masteritzat per
Kasper Westeraa
Aquest disc te
el suport de DJBFA i de DMF,
un parell d’institucions públiques daneses, crec jo que va explicar ell mateix
al Jamboree.
Uri Gurvich,
saxo alto
Brian Massaka,
guitarra
Gauthier Toux,
piano
Rodolfo Zuniga,
bateria
Kenneth Dahl
Knudsen, contrabaix
Totes les composicions són d’aquest gran contrabaixista,
gran en tots els aspectes.
Aquest és un disc amb quasi una hora de molt bona i
personal música, amb un tarannà força delicat amb una majoria de temes a tempo
mig amb variacions diverses, un parell de balades força lentes i un tema, el
primer track del disc força vital. Composicions molt maques i molt ben
interpretades que ja em van agradar força el primer dia que les vaig escoltar
al Jamboree, dia tal com el 27 de
novembre del 2018. Una formació atípica i no amb tots els membres que han
enregistrat el disc però sí amb alguns i que va ser:
Kenneth Dahl
Knudsen baix, David Pastor trompeta, Brian Massaka guitarra, Jean Lou Trebox
vibrafon, Daniel Sommer bateria.
I des de la pàgina web de masimas/concerts, ens deien
això:
Gràcies al seu virtuosisme, combinat amb bon gust i
intuïció, el contrabaixista i compositor danès Kenneth Dahl és un dels músics
més sol·licitats de l'escena europea, fins al punt d'haver treballat al servei
de John Scofield i Aaron Parks. Guardonat diverses vegades, en solitari ha
comptat amb la col·laboració de Gilad Hekselman, Johathan Blake i Jaleel Shaw,
un luxe, com també ho és la presentació al Jamboree del seu quart treball.
Titulat “Tété”, representa un encontre amb músics de tot el món —entre d'altres,
el valencià David Pastor—, arran d'un viatge que Dahl va realitzar per 33
països de tot el planeta. Música universal, amb picades d'ullet a diferents
tradicions, que evidencia el tarannà inquiet i generós d'aquest músic genial.
Doncs som-hi amb la delicada i súper slow balada
anomenada...
3.- Shinjuku Silence (Kenneth Dahl) 3m27s
Uns pocs minuts ens han calgut per adonar-nos-en de la
qualitat de la seva música, en una cançó on ell mateix ens explicarà com va
sorgir. I és que aquest disc, ja ho heu escoltat abans, és un recull de les
músiques pels indrets on ell ha viatjat. És una delicada i preciosa composició
que per començar l’any trobo força adequada, per la calma, per la introspecció
que ens proposa. Ell mateix ha fet una curta aparició a contrabaix solo, però
la bellesa del tema rau en la melodia a duet de piano i guitarra. Una delícia
per començar.
I ara escoltem-lo a ell...
Jo m’estava al Japó. Anant a un concert amb el meu
contrabaix. Era, amb diferència, la persona més alta, envoltada per milers de
persones a l'estació de tren més transitada del món. L'estació de Shinjuku a Tòquio. Teníem persones que ens empènyien al vagó, i allà ens
trobàvem cara a cara. Va ser claustrofòbic i calent, però també tranquil i
segur. La gent no va interactuar en absolut. Només estaven utilitzant els seus
telèfons, i totes aquestes persones amuntegades al mateix lloc no
intercanviaren una sola paraula. Hi havia un còdex social que mai he viscut a
la meva vida. En un moment determinat, algú va utilitzar el fre d'emergència i
la meitat del vagó va caure a terra ... No obstant això, ningú va dir una
paraula ... em vaig desconcertar ... com podem ser tan diferents? A Dinamarca la gent hauria plorat, o
rigut i haurien començat a conversar ... Però al Japó ... res. De sobte vaig sentir aquesta melodia al cap, que es
movia i sortia de tonalitats, i es va unir en aquest sentiment de grandesa. De
sobte vaig sentir quants som i quina poca interacció i interferències tenim.
Seguim i abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I segueixo amb la música d’aquest contrabaixista i ara
podreu escoltar el quintet al complet en el darrer track del disc anomenat....
8.- Lunar View (Kenneth Dahl) 7m11s
Doncs amb aquest tema ens hem tornat a trobar amb la
bellesa. També una característica del projecte i composicions, la qual te
relació amb els canvis rítmics, alhora que les delicades improvisacions del
líder a contrabaix solo. Tema començat amb el punteig del guitarrista Massaka, present al Jamboree, i que tant ens va agradar.
Allà no hi vam veure al saxo alto Uri
Gurvich i sí a l’amic nostre i grandíssim trompetista David Pastor. I és que Uri
Gurvich és un tros de músic que s’està a cavall de Nova York i alguna ciutat de la pell de brau, havent fet alguns
bolos per aquí i que tinc d’amic virtual al Facebook. En aquest tema hi ha el motiu recurrent que apareix
després de les improvisacions, i que primer ha marcat el guitarrista a l’inici.
La melodia principal és però més amplia i variada de canvis rítmics també, i
embolcallada de bellesa. El líder ha fet el seu solo, iniciat amb aturada
rítmica per fer més evident la profunditat del seu missatge. Tot i així, a mida
que el va desenvolupant, s’hi van afegint saxo alto i guitarra, i tot va
creixent, també amb energia i volum, acabant amb el motiu comentat. Massaka és qui segueix els solos
fent-ho amb un so d’una pulcritud abassegadora i netedat de pulsió alhora que
amb llenguatge jazzístic magnífic. De nou el motiu, de nou el punteig del
guitarrista per trobar-nos acabant el tema a duet de saxo alto i guitarra, i
així arribar al final amb màxima energia.
I ens explica ell....Vaig llegir un article escrit per un
dels astronautes de l'Apollo 8. Estaven circulant per la lluna. Va dir alguna
cosa que em va tocar ... "Des d'aquí, no veiem cap frontera, cap color de
la gent ni religió. Només hi ha una bonica bombeta que anomenem planeta terra
". Això va ressonar en mi. Això és el que vull que tractem mútuament. Com
si fóssim un. L'harmonia i el respecte són aspectes tan importants i quelcom
tan important que hem de valorar i nodrir.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que
podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg
d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb un altre tema, també variat de ritmes i amb
el tarannà ja reconegut de la música d’aquest gran contrabaixista i compositor,
Kenneth Dahl, amb el sisè track del
disc anomenat...
6.- Thousand Days (Kenneth Dahl) 7m34s
I segueix ell explicant-nos els temes i viatge... El meu
homenatge a Berlín ... Vaig viure
allà durant 1000 dies. Quina ciutat! Vaig conèixer a les persones més
sorprenents i he viscut en tants llocs diferents. Va ser un moment estressant,
meravellós i bonic. La ciutat està plena de pobresa, riquesa, creativitat i
vida en tots els aspectes.
I sí que el va
impressionar perquè va fer un tema impactant, amb una primera “revolada”
rítmica impressionant, que es repeteix, com també la bonica melodia que hem
escoltat a duet de saxo alto i guitarra. Després, el baterista Zuniga fa una magnífica demostració de
destresa i tècnica, recolzat pels permanents acords del pianista Toux. El mestre Uri Gurvich desenvolupà un magnífic solo encabit en la més estricta
modernitat i amb l’harmonia com a guia segura. Solen fer el que hem escoltat
després dels solos, i que és tornar a repassar la melodia principal per fer com
un repòs, i després tornar-hi amb d’altres solos, com hem escoltat. Així és que
el magnífic guitarrista Massaka ens
ha mostrat la seva genial aportació solista, amb el seu so nítid i clar com una
patena, i així acabar el tema tot i recuperant els moments principals, amb un
final de cop.
De vegades cal submergir-se en el desconegut per tornar a
un mateix. Ningú sap més sobre aquesta senzilla veritat que el contrabaixista i
compositor Kenneth Dahl Knudsen.
Abans que el dolor per la mort de la seva mare li tragués tota l'alegria de viure,
el premiat músic de jazz, va embrancar-se en un viatge que el va portar a 33
països, acompanyat del seu instrument, la seva gran creença en les forces
unides de la música i la visió de l'esperança per recuperar una mica de la
lleugeresa que tenia en la seva joventut.
I acabarem aquest projecte amb el tema més viu del
projecte, primer track del disc, anomenat....
1.- Stars (Kenneth Dahl) 5m42s
I ens diu ell.... Volia posar el cel nocturn a la música.
No puc deixar-me de preguntar què hi ha allà dalt. És tan increïblement
interessant que estem aquí, flamejant a través de l'univers en una bola
flotant. Les estrelles que veiem ja no existeixen, i és realment difícil no
deixar embolicar el meu cap al voltant de tot això. Vaig crear aquesta melodia
amb el centelleig d'un milió d'estrelles en la meva ment.
I ja veieu que els tempos d’aquestes músiques tampoc són
extremadament vius, i en canvi, segueixen un tarannà que fa estona ens és
familiar. Tema que han acabat amb el típic punteix del guitarrista, altres
vegades escoltat. I és que aquest és el motiu principal d’aquest tema
d’estrelles i galàxies i així mateix l’han començat també. Com ja sabem,
després de la presentació del tema, han començat els solos, i així és que ha
estat el gran Uri Gurvich qui els ha
començat, en un de magnífic. Haureu potser escoltat alguna referència melòdica
a algun tema conegut, alguna frase reconeguda, tot i curteta. Toux al piano ha desenvolupat la seva
visió solista de les estrelles, amb el gran suport de contrabaixista, el mateix
líder i compositor Kenneth Dahl i
baterista Zuniga. Després del
pianista, retorn al motiu principal, “pizzicato” del guitarrista i final, de
tema i de projecte.
I ens diuen....A poc a poc, les trobades i tocar amb
músics locals de diverses cultures musicals des de Japó, Estats Units, el Marroc, el Líban, Israel, Tailàndia i Alemanya van
ajudar a Kenneth Dahl Knudsen a
obtenir una varietat de noves impressions musicals, així com a trobar una nova
alegria en la vida: una experiència que comparteix amb el món, amb tots
nosaltres avui en el seu quart àlbum "Tété". El títol fa referència
al nom que solia donar-se a si mateix com un nen abans de poder parlar
correctament i es mostra com un símbol per la seva nova alegria. Des d'un punt
de vista musical, el títol també reflecteix perfectament la curiositat infantil
i autènticament oberta que Knudsen
apunta amb el seu nou àlbum. Com a líde de banda, aconsegueix unir totes les
experiències que va fer en el seu viatge i les vincula a una obra completa i
impressionant. Recolzat per la interacció cegament intuïtiva del seu quintet, Knudsen combina harmonies de la
tradició musical europea amb els ritmes lúdics d'Àfrica i Amèrica Llatina, així com l'expressivitat de les cançons
populars jueves com si li pertanyessin de forma natural, sonant a ell més que a
una altra persona. Sembla que Kenneth
Dahl Knudsen lidera la comprensió intercultural que és la idea fonamental
del jazz en l'era de la globalització, i acull amb satisfacció a tothom que
s'uneixi amb ell en el seu apassionant viatge.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
I després d’aquest magnífic projecte d’aquest gran
contrabaixista i compositor danès, Kenneth
Dahl, segueixo amb més música adquirida en concerts on presentaven els
projectes, i ara us presentaré un dels dos discos que vam adquirir al Nota 79 en la presentació del projecte
del Julien Hucq, saxo alto belga que
ja hem vist dues vegades al mateix indret però amb formacions diferents. El
disc que us proposo escoltar d’aquest músic es diu
“REUNION”
Julien Hucq
Quartet
Disc autoeditat
Enregistrat per
Emmanuel Payet el 10 de gener de 2015 a
l’Estudi Acusti, Paris.
Produït per
Julien Hucq
Julien Hucq,
saxo alto
Maxime Hoarau,
vibràfon
Jean-Louis
Rassinfosse, contrabaix
Arnaud Biscay,
bateria
Totes les composicions són del mateix Juien Hucq.
Originar de Bèlgica,
Julien Hucq és un membre creatiu de la jove escena jazzística de Nova York on hi viu des de 2012 on hi
treballa com a saxofonista, compositor, arranjador i professor i hi multiplica
col·laboracions i aliances. Julien ha tocat amb el grup Calvin Hill, el quintet
Claudio Roditi, Steve Nelson, John Betsch, Michael Cochrane, Gene Perla, George
Schuller, Jeb Patton, Corcoran Holt, George Robert i en importants clubs de
jazz i festivals internacionals com Minton's, Flushing Ajuntament, Zinc Bar, Sons,
Sunset, Varsòvia Jazz Days, Gaume Jazz Festival, Montreux Jazz Festival i
Kinshasa Jazz Kif. El 2014, Julien va tocar amb el seu quartet al programa de
televisió American Music Series del Brooklyn College, organitzat per Randall
Keith Horton i transmès per CUNY TV i KRCB (una filial de PBS). Julien ha
gravat cinc àlbums com a líder: «Julien Hucq Quartet» (2013), «Ilium.Id.Inlet»
(2014), «Reunion» (2015), «Magma» (2016) i «Z» (novembre de 2017). El darrer
que ha editat és «Woods» (2018), projecte amb canyes i metalls del món clàssic
com són l’oboè, la flauta, el clarinet, el corn francès i el Bassoon.
Sobre aquest àlbum «Reunion», ens en dieun :«Un àlbum
senzill i dinàmic, ancorat en les arrels bop, on es mostra un enfocament
contemporani. Una barreja subtil i agradable. » i això deien els de Le Soir,
Bèlgica.
Projecte amb sis temes entre els quals un parell de
precioses balades, un parell de temes a mig tempo i un parell més a tempo més
viu. Us proposo escoltar el segon track del disc anomenat...
2.- Dezkantxuan (Julien Hucq) 7m05s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera ha anat
evolucionant aquest tema. Ha moments delicat i vital de tempo en d’altres com
per exemple en el solo del contrabaixista Rassinfosse,
gran solo, per cert. I tot i que la melodia interpretada pel Julien és així de delicada, el tempo és
relativament viu. El tema però comença delicadament, dolçament amb una intro a
contrabaix, i espurnes de vibràfon. En els primers moments és com una balada,
amb el so dolç del saxo alto del líder. Una preciosa melodia de Julien, a la A, i amb un canvi
ostensible a la B, o el pont. Ell mateix ha encetat els solos, sense entreveure
el pas del tema a les improvisacions. Un preciós solo d’aquest mestre belga que
hem tingut la sort de veure dues vegades, ambdues al Nota 79 i que esperem veure al Jamboree,
ens agradaria veure’l al Jamboree.
Tornen a la melodia principal després del solo del contrabaixista i així
l’acaben dolçament. Preciós tema per a començar el seu projecte.
Julien Hucq va estudiar música i
composició de jazz a Brussel·les, París,
Lausana i es va graduar el 2013 al Programa
de Màster en el Queens College de Nova York. Julien és un professor de música
creativa amb múltiples i riques experiències docents. Instrumentalista múltiple
(saxòfon, flauta, clarinet, piano, guitarra i instruments de percussió),
utilitza una forma eficient, dinàmica i accessible d'ensenyar música, que
ofereix als joves músics l'oportunitat de construir una base sòlida en la
música. El seu mètode fa als estudiants feliços i els permet desenvolupar la
seva curiositat i la seva set per aprendre més. Experimentat en conjunts i
instruments d'instrumentació de fusta, Julien
actualment està ensenyant a l'Escola
Francòfona de Nova York (Larchmont, NY) i a l'Acadèmia Catòlica Blessed Sacrament (Brooklyn, NY). A més, acull
tallers de música i clínics a escoles de música pública i privada com ara
l'escola secundària Townsend Harris
(Flushing, NY) o l'Associació
Musique-en-Bièvre (Cachan, París).
Segueixo amb més música d’aquest magnífic saxo alto i
compositor, ara amb el primer track del disc, anomenat...
1.- Bois du Cazier (Julien Hucq) 5m43s
I quin final més delicat el d’aquest tema, amb un
vibràfon i bateria acaronant-nos dolçament. Però és que els inicis han estat
també dolços, melòdicament parlant, i sustentats sobre una base rítmica
magnífica que ens ha mantingut a tots en estat d’alerta. La melodia és
certament preciosa i el ritme persistent, quasi beat, com podeu escoltar en el
“xarles”, sembla no ser el mateix si escoltem els redobles del baterista i la
pulsió del contrabaixista. Tema molt ben construït, que aviat dóna pas al
primer solo del líder. El seu so característic, ja reconegut per calidesa i
llenguatge, ens acarona dolçament, com ho fan les seves composicions. El molt
bon vibrafonista Maxime Hoarau ha
fet una molt bona improvisació, mostrant-nos una bona tècnica i llenguatge, i
després d’ell hi ha tornat amb la melodia principal tot i encarant el final
d’aquest preciós tema, acabat com hem dit al principi del comentari.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Segueixo amb més música d’aquest gran saxo alto i
compositor, ara amb el tercer track del disc, tema anomenat...
3.- Dante Brogno (Julien Hucq) 3m46s
Tema vital per excel·lència, a un tempo viu i ritme
imparable on hem pogut gaudir amb una llarga improvisació del vibrafonista Hoarau, i iniciat a tres fent la curta
melodia per deixar pas ben aviat als solos, el primer, el del líder. Gran solo
d’aquest mestre de les dolces canyes i vents, les del seu saxo alto. Llenguatge
neo-bopper i tècnica depurada la d’aquest saxo alto belga establert a Nova York. Hoarau ens ho ha mostrat també en el seu solo, però és que el walking
del contrabaixista ha estat igualment increïble recolzat també pel baterista Arnaud Biscay, el qual no ha parat en
tot el tema, tot i no haver-lo escoltat en cap solo.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs acabo el projecte de Julien Hucq Quartet amb un altre tema força viu, el cinquè track
del disc, anomenat.....
5.- Mukungu (Julien Hucq) 7m03s
Doncs si encara no havíem escoltat cap solo del
baterista, vet aquí que ell ha iniciat aquest tema amb un solo a mode de intro,
d’un tema bàsicament africà, i per això ell i els seus timbals. Un tema que Julien va composar en un viatge llunyà
a un país d’aquest continent, segons ens va explicar ell mateix en el concert
del Nota 79. Un tema que podeu veure
en vídeo si entreu al meu canal del Youtube,
el del Jazz Club La Vicentina. Al
blog us en posaré l’enllaç.
I quin tros de tema més potent, magnífic per acabar el
projecte del Julien Hucq Quartet,
tema bopper per descomptat amb una trempera increïble. I és que una intro de
bateria de 2 minuts és quelcom que no s’escolta cada dia i que predisposa
l’oient a la rítmica que vindrà. La melodia, com passa sovint en el món del
jazz és curta i es prima més el concepte de les improvisacions posteriors. Julien ha fet la melodia, en la A,
mentre que el pont ha tornat a tenir predominança el baterista Biscay alhora que contrabaixista i
vibrafonista. El walking del primer ha acompanyat el solo del segon, amb el
suport per descomptat del swing del xarles del baterista. Magnífica i vital
improvisació la d’aquest gran vibrafonista, que ha deixat pas a la del líder,
igualment reeixida. Tros de tema per acabar aquest gran projecte del qual en
vam poder veure alguns temes en directe al Nota
79 aquest novembre passat.
I després d’aquesta delicada música de Julien Hucq sembla un bon moment per
escoltar el micro conte de Carme de la Fuente..
...............................................
Gràcies Carme,
per donar-li la benvinguda al Rai
Castells i benvinguda tu de nou al programa. Que tinguis un bon any, ple de
contes, de música i de totes les coses que ens fan viure.
Bé, doncs encaro la fase final del programa amb el darrer
projecte que vam veure al Jamboree,
com el del Kenneth Dahl i que és el
del guitarrista i compositor Rai
Castells anomenat...
“WELCOME”
Rai Castells
Editat per
Another Planet Records APR001
Enregistrat el
23 i 24 de maig de 2017 als Estudis Ground
Mesclat i
masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Rai
Castells
Rai Castells,
guitarra
Miguel “Pintxo”
Villar, saxo tenor
Max
Villavecchia, piano
Jordi Gaspar,
contrabaix
Jordi Gardeñas,
bateria
Totes les composicions són de Rai Castells.
Aquest és un projecte d’envergadura per diversos
aspectes, entre els quals la qualitat de les composicions però també pel fet de
presentar-nos nou temes amb diversitat rítmica i per descomptat melòdica i amb quasi
una i quart de música. Tota una demostració de generositat per part de Rai Castells i companys. Hi podreu
trobar una preciosa i un tant melancòlica súper balada anomenada “Missing”. Amb
una mica més de vitalitat tenim el segon track del disc anomenat “Looped Suite”
i seguint una mica més viu, el darrer track anomenat “Everything Is Possible”.
Totes tres, precioses composicions i és que Rai és un “tros” de compositor, alhora que magnífic guitarrista amb
un gust musical ple de bellesa. A partir d’aquí ja ens trobem la resta de temes
amb una potència rítmica in crescendo amb tres temes més o menys similars en
tempo que no en ritmes, que són diversos i així tenim “Tetric”, “Varanasi” i
“Around The Planet”, mentre que els dos més vitals són “Cinc” i més encara
“Into Something”. Després de veure’ls al Jamboree,
on ja vam flipar pel directe i la gran compenetració de la banda i gaudir
d’allò més amb les músiques que ens van oferir, us haig de dir que aquest gaudi
ha anat in crescendo, a mida que he anat escoltant el disc a cas i al cotxe, la
qual cosa em fa difícil la selecció de músiques a deixar de posar, car cadascun
dels temes t’enganxa sí, però de manera diferent per la diferent melodia, ritme
i sempre per les magnífiques improvisacions.
Tot i els temes delicats i com a final de programa, us
proposo escoltar els temes encabits en tempos una mica més vius, i també com és
usual en aquest programa, partint del més delicat, o sigui que escoltareu ara
mateix el primer tema d’aquest magnífic projecte, tema anomenat....
8.- Tetric (Rai Castells) 5m11s
I quin tros de tema, mare de 10 sr, i quin magnífic,
melòdic i llarg solo del nostre amic Miguel
“Pintxo” Villar al saxo tenor. Aquest un músic català d’adopció que hem
vist créixer i desenvolupar-se a partir de projectes com la David Mengual Free Spirits Big Band. Un
músic al qual podeu veure cada dimecres a les Jam Sessions del 23 Robadors sempre amb la companyia de Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Tema aquest iniciat per les notes guies de piano i contrabaix de Max i Jordi on la melodia l’hem pogut escoltar a duet a càrrec de saxo
tenor i guitarra, amb en Pintxo i Rai, i sempre amb el magnífic i
especial suport de Gardeñas a la
bateria. Després de més de 2 minuts d’exposició de tema, el saxofonista
navarrès ha desenvolupat el seu increïble solo farcit de bon gust, recursos tècnics,
solo molt melòdic sempre al voltant de l’harmonia, sense allunyar-se’n massa. Preciós
el canvi tonal en el pont o la B i ja tornar al tema per així acabar-lo. Quin
tros de tema per començar el projecte de Rai
Castells.
Rai Castells es va graduar Summa Cum Laude en l'especialitat de Jazz Performance a la Universitat de
Berklee College of Music a Boston, Estats
Units. Allí va rebre diverses beques, així com el prestigiós premi Elvin Jones Award (premi atorgat pel Departament de Performance de Berklee
College of Music). Ha estudiat amb músics com George Garzone, Joe Lovano, Hal Crook, Mick Goodrick, Joanne Bracken, entre
d'altres. Ha tocat amb músics com Bill
McHenry, Jeff Galindo, Robert Kaufman, Benet Palet, Martí Serra, Jordi Gaspar,
Raynald Colom per només parlar dels músics habituals de l’escena del país. Ha
treballat en diversos projectes discogràfics com Rai Castells & Jordi Gardeñas, Henderson Project, Zoom Trio,
Aramateix, Big Band de Vic, Jordi Boixadós i altres enregistraments com
sideman.
Segueixo ara amb canvi rítmic i primer track del disc,
anomenat..
1.- Around The Planet (Rai Castells) 9m32s
I és que un parell d’aquests temes depassen els 9 minuts,
com ha estat el cas en aquest “Around The Planet”, i d’altres els 8. Allò que
sempre dic de la “generositat dels músics”. Hem pogut escoltar com ha
desenvolupat el seu solo el gran pianista Max
Villavecchia, músic de l’entorn del Taller
de Músics, com quasi tots els altres companys, i és que aquest projecte té
el color del Taller. Si tenim en
compte que en Jordi Gaspar és el
Director de l’ESEM de Can Fabra on
fan el Grau Superior, on Max s’hi va
llicenciar, que en Gardeñas hi dóna
classes i potser en Rai també, doncs
això, que aquest és un projecte que “respira Taller”. Tema que ha començat amb notes guia a càrrec de pianista i
guitarrista, notes que recolzen la melodia i harmonia, melodia interpretada a
duet per saxo tenor i guitarrista. Notes guia i melodia a duet amb les quals
han acabat l’exposició del tema tot just abans que Max iniciés el seu reeixit solo. Una exposició de tema llarga, de
més de tres minuts. La delicadesa inicial en format de trio s’ha anat
reconvertint a mida que Max
desenvolupa el solo, esdevenint quelcom més i més vital. I sempre dic que el format de piano, contrabaix
i bateria és una màquina rítmico-melòdica perfecte. Després del solo del
pianista han estat Rai i Pintxo els qui ens han regalat uns
“vuits” a tot swing i a ritme ternari, magnífics. La conjunció de la diversitat
de sons de guitarra i saxo tenor està perfectament trobada, més agut el del
guitarrista i nítid, i més fosc el del saxo tenor. Les notes guia que tots
plegats han anat creant ens han situat al final d’aquest magnífic tema anomenat
“Around The Palnet”, acabant-lo de cop.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu
entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Us proposo escoltar ara el tercer track del disc, i així
seguir amb vitalitat de tempo, amb diversitat de ritmes i melodies però amb una
sonoritat, de grup, ja característica, amb un tema a tot swing que es diu...
7.- “Lost” (Rai Castells) 8m02s
Doncs heu pogut constatar la diversitat rítmica després
d’escoltar aquest “Lost”, on el Swing quasi que no ens ha abandonat en cap
moment i sobretot en els magnífics solos, tot i això, en el pont o la B, el
ritme s’ha tornat així com trencat.
Un tema a tot Hard
Bop on la melodia principal i canvis harmònics són elaborats i “parits” amb
tot el gust musical possible on no se’m fa gens fàcil discernir les As i el
pont, tot i intentar-ho, pel fet precisament dels diversos i magnífics canvis
que hi ha. El pas de tema a improvisacions ha estat realitzat de manera
continua essent en Pintxo qui primer
l’ha fet i és que el seu dolç so del tenor i la seva mestria creativa és de
tots coneguda i així ens ho ha mostrat. El recolzament rítmic ha estat
imprescindible per reeixir la seva impro amb el “walking” i “swing” dels Jordis, Gaspar/Gardeñas. Ells mateixos
han recolzat el preciós solo del líder i compositor Rai Castells a més a més del seguiment harmònic fet pel pianista Villavecchia amb els seus acords. Ell
mateix ha seguit amb la seva improvisació i mateix “swing”. Delicat solo el del
Max i brillant exposició del tema
altre cop per així apropar-nos al final, amb els canvis rítmics comentats,
suposo els del pont i final preciós i delicat.
I com no podria ser de cap més manera, el darrer tema és
el més vital i rítmic també a tot Swing, i amb quina “marxa”, amb el...
4.- Into Something (Rai Castells) 6m32s
Doncs amb quin marxa hem acabat projecte i programa. I és
que aquest tema té una vitalitat melòdica i rítmica acollonant. La melodia
principal, de nou interpretada a duet de guitarra i saxo tenor, curta però amb
un pont magnífic. Pintxo ha estat
qui primer s’hi ha ficat a “tot tren” marcat per la base rítmica súper potent
dels Jordis i acords de Max. El saxofonista ha “volat”
literalment a base de creativitat i amb un fraseig lligat on ha pujat i baixat
pel seu instrument seguint les harmonies del tema en una demostració, una
vegada més, de tècnica, recursos i bon gust. Un so personal i llenguatge farcit
del de tots els seus mestres, Rollins,
Coltrane i demés “Màsters del Jazz”. Rai
ha fet el seu amb la mateixa nitidesa i pulcritud interpretativa que ens ha
mostrat en els altres temes, alhora que creativitat i demostració de tècnica,
que per això li van donar el Cum Laude
al prestigiós Berklee School of Music
de Boston. Max ha seguit amb la seva exposició, i sempre a tot “Swing” amb els
dos Jordis i ja després d’ell, hi ha
tornat amb el tema sencer, les dues As , el pont, la B, i la A final per així
acabar-lo delicadament. I quina meravella que ens han ofert aquest cinc
mestres, i quina meravella ens ha ofert el líder Rai Castells amb les seves composicions. Jo crec que aquest és un
dels discos de l’any, si considerem projectes parits aquí, i amb músics de casa
nostra.
Doncs res, que ja s’ha acabat el programa, crec jo que
magnífic pels tres projectes diversos presentats i amb la particularitat de ser
discos adquirits o cedits en tres concerts, dos d’ells al Jamboree i un al Nota 79.
Us recordo que primer hem escoltat el del Kenneth
Dahl anomenat Tété, vist i
gaudit al Jamboree. Que després heu
pogut escoltar el del magnífic saxo alto belga Julien Hucq vist i gaudit al Nota
79 i que hem acabat amb el del Rai
Castells vist i gaudit al Jamboree.
Doncs això us recomano, que aneu als concerts en directe i que adquiriu els
discos que allí presentin, a mode de record vostre i com a suport pels músics,
com a suport a la música, al Jazz, de manera particular. Espero sincerament que
aquest primer programa del 2019 us encoratgi a assistir als concerts i desitjo
de tot cor que us hagi agradat.
Abans d’acomiadar-me dir-vos que el primer concert de
l’any, concert també de la Festa Major
d’Hivern el farà Marina Tuset en formació de trio, amb ella mateixa veu i en
algun tema al piano, Jurandir Santana,
guitarres i Juan Pastor, contrabaix. Hi tindrem un parell de convidats i
que seran Valentí Tuset, guitarra
espanyola i Víctor Mirallas, saxo soprano. Això serà el dissabte 12 de
gener a la Sala Xica a partir de les
19h, amb l’entrada gratuïta, car està patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat pel Jazz Club La Vicentina.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
