Programa 350: FSNT - Johannes Wallmann i Round Trip Trio + Jason Palmer, dimecres 16 de gener de 2019
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
El concert que havíem de fer amb Marina Tuset Trio i convidats, el farem el dissabte 26 a la mateixa hora i espai, o sigui doncs que us esperem a la Sala Xica a partir de les 19h. Esdeveniment patrocinat per l'ajuntament i per tant amb l'entrada gratuïta.
El programa d’avui tornarà a estar dedicat a la música de l’editorial Fresh Sound New Talent i serà la d’un parell de projectes diversos entre ells per la proposta i no per la modernitat com són el “Love Wins” de Johannes Wallmann i el més bopper del Round Trip Trio + Jason Palmer, Traveling High”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
El programa d’avui tornarà a estar dedicat a la música de l’editorial Fresh Sound New Talent i serà la d’un parell de projectes diversos entre ells per la proposta i no per la modernitat com són el “Love Wins” de Johannes Wallmann i el més bopper del Round Trip Trio + Jason Palmer, Traveling High”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
I avui més que mai, deixeu-me que us digui que podeu
entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg
d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Doncs ja sense més dilació, comencem amb la música i ho
faré amb la del pianista i compositor Wallmann
i el seu...
“LOVE WINS”
Johannes Wallmann
Editat per Fresh
Sound New Talent FSNT 538
Enregistrat per
Buzz Kemper els dies 18, 19 i 20 d'agost de 2015 a Audio for the Arts Madison,
WI.
Edició, mescla i
masterització addicionals: Mark Whitcomb, DNA Studios, Madison, WI
Produït per
Johannes Wallmann
Productor
executiu: Jordi Pujol
Johannes
Wallmann, piano
Rob DZ, speaker
Russ Johnson,
trompeta
Dennis
Mitcheltree, saxo tenor
Dayna Stephens,
saxo baríton, EWI
Kenny Reichert,
guitarra
John
Christensen, contrabaix
Devin Drobka,
bateria
Sharon Clark,
Jan Wheaton, Keith Borden, veus
Totes les composicions són de Johannes Wallmann
I com sempre, al blog us penjaré la pàgina web del
disc....
Johannes Wallmann és pianista i compositor, artista Fresh
Sound New Talent i de Shifting Paradigm Records i director d'Estudis de Jazz a
la Universitat de Wisconsin-Madison. Nascut el 1974 a Alemanya, Johannes
Wallmann va ser criat a l'illa de Vancouver a Canadà. Va estudiar piano i
composició de jazz al Berklee College of Music de Boston (B.Mus., 1995) i a la
Universitat de Nova York (MA, 1997; Ph.D., 2010), mentre, guanyà nombrosos
concursos i beques nacionals així com dues ajudes a l'artista pel Consell de
Canadà. Després de traslladar-se a la ciutat de Nova York el 1995, ràpidament
es va establir com un sideman versàtil i sota demanda en un ampli ventall
d'estils musicals.
I després d’aquesta petita introducció al músic, comencem
amb la música, la qual és força sorprenent, sobretot per la incursió d’un
speaker, de veus, i per descomptat per les valentes composicions d’aquest músic
alemanyo-canadenc.
Escoltem doncs el tema anomenat....
9.- We (will) Love (J. Wallmann) 5m54s
Doncs ja veieu quin canvi més substancial vers el
programa de la setmana passada, i és que ja ho sabeu, que cada setmana la
música a Jazz Club de Nit és
diferent, i sempre carregada de qualitat. Amb aquest preciós tema així ho hem
pogut constatar i és que l’amor fa que tot rutlli, i ell ben bé que ho sap,
igual que també nosaltres. Una preciosa melodia, una delicada trompeta, una
delicada veu, parlant, i una dolça veu cantant una melodia que ens omple,
sobretot amb aquesta magnífica veu en el més pur estil gospel. Preciós tema per
començar el programa, crec jo.
Entre els educadors de jazz més experimentats de la seva
generació, Wallmann va ensenyar a la Universitat de Nova York (1996-2007) i a
la New School (2003-2007) abans de traslladar-se a Oakland per dirigir el
programa d'estudis de jazz a la Universitat Estatal de Califòrnia East Bay. El
2012, es va traslladar a la Universitat de Wisconsin-Madison per convertir-se
en Director d'Estudis de Jazz i el titular, inaugurant la Càtedra John and
Carolyn Peterson en Estudis de Jazz a la aclamada Mead Witter School of Music.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb el mateix tarannà amb el tema que dóna títol
a l’àlbum..
3.- Love Wins (J. Wallmann) 7m47s
Love Wins, l’amor guanya, diu ell, i ja ho sabem. Després
d’un llarg comentari a càrrec de l’speaker Rob
DJ, a tot HIP HOP, hem pogut escoltar la banda acompanyant a una de les
veus del projecte, que per veu ben bé podria ser la mateixa cantant que hem
escoltat. El pont, l’ha executat tota la secció de vents deixant pas a la curta
improvisació del guitarrista i seguir amb l’exposició oral de Rob. Una vegada passat dues vegades tot
i explicant-nos les meravelles de l’amor, ell parlant i ella cantant els chorus
que ja reconeixem, ha començat els solos el saxo tenor Mitcheltree i l’ha desenvolupat a tot tren, amb una sonoritat magnífica.
Després, de nou, tots els vents presentant de nou el tema per tornar de nou amb
la veu que ens diu “Love Wins”. Al final tots plegats han arribat al final, en
un tema on s’intueix llarg en un directe.
Wallmann ha gravat vuit CD aclamats per la crítica com a
líder: The Johannes Wallmann Quartet (1997), Alphabeticity (2003), Minor
Prophets (2007), The Coasts (2010), The Town Musicians (2015), Always Something
(2015), Love Wins (2018) i Day and night (2018). L'àlbum a quintet de Wallmann,
The Town Musicians (Fresh Sound New Talent FSNT-469), va ser anomenat Pick by DownBeat
Magazine, que parlava de Wallmann com "un notable pianista i compositor
... les seves composicions evocadores estan repletes de coherència melòdica i
rítmica que et fa trempar, comentant que és un impressionant collage d'estils i
gèneres de jazz "i" un àlbum harmoniós de diversos sons i
experiències". Midwest Record va dir de The Town Musicians" que és
una desinhibida sessió de jazz i música" que trobes a la cantonada, complexa
i alhora accessible", i el Jazz Journal del Regne Unit va escriure:"
Si fos responsable d'un àlbum tan bo com aquest, estaria cridant-ho a tot vent".
I seguim ara amb un tema carregat de Funk anomenat....
8.- Go On (J. Wallmann) 6m26s
I de quina manera més desenfadada han començat aquest
tema, a tot funk, tot i recordant-me alguns temes de l’amic Juan de Diego i el seu Trakas, o algun dels De Diego Brothers. Una magnífica
introducció al tema a càrrec dels vents, metalls, per deixar pas de nou al HIP
HOP de Rob, sempre amb el suport de
la base rítmica. Una xerrada curteta que ha deixat pas al magnífic solo del
saxo tenor Mitcheltree, magnífic
saxo tenor. El trompetista Russ Johnson
ha seguit en l’ona catxonda del tema amb un so d’un metall amb sordina. I així
mateix ha seguit el pianista i líder del projecte, Johannes Walmann, magnífic i minimalista, quasi, i no per això
menys bo. El tema acaba de nou amb el Hip Hopper Rob DJ i un chor del mateix a càrrec dels vents i tota la colla,
acabant-lo de cop.
L'àlbum de 2018 de Wallmann, Love Wins (Fresh Sound New
Talent FSNT-538), el que estem escoltant, el pianista, el va compondre amb el
guitarrista i hip hopper Rob Dz, celebra els judicis d'igualtat de matrimoni a
Wisconsin i les idees d'amor, anhel, l'acceptació i la justícia social. Love
Wins va ser nomenat en "Els nostres primers millors àlbums de 2018"
per alguna cosa més! El Jazz Journal del Regne Unit va escriure: "Wallmann
fa que un septet soni com una cosa molt més gran, tan gran com el seu subjecte,
potser. Love Wins és tan musicalment desafiant com socialment, i mereix ser
escoltat en ambdós aspectes". I el Wisconsin Gazette parlà de Love Wins,
"Un dels àlbums de jazz més interessants i reeixits en els últims anys.
Love Wins ha agafat la forma d'art únicament nord-americana i l’ha portat a fer
el proper pas pel seu viatge creatiu".
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Acabarem el projecte amb el tema anomenat....
7.- Stonewall was a Riot (J. Wallmann) 5m48s
Doncs tot i el tarannà sonor amb alguna similitud del que
hem escoltat, aquest darrer tema, farcit de swing, ens ha sorprès per la
proposta agosarada de les improvisacions col·lectives, o més aviat del
trompetista i saxo tenor. Gran tema on l’autor ha deixat anar totalment la seva
vena free, i que els dos músics tan bé han sabut desenvolupar. Una llarga impro
a dos que ha deixat pas a un altre diàleg de dos, ara el contrabaixista i
baterista. Ells dos han desenvolupat també un magnífic duet d’improvisadors a
tot tren, i és que el swing no ha parat en tot el tema, on per cert, no hem
escoltat ni una de les veus anteriors.
Wallmann ha fet gires per tota Amèrica del Nord, Europa i
Àsia, incloent diverses gires nacionals amb el Quartet Dennis Mitcheltree i
actuacions a Massey Hall (Toronto), Carnegie (Weill Recital) Hall, Merkin Hall,
Brooklyn Academy of Music, Brooklyn Conservatori, Renee Weiler Hall, Steinway
Hall (Nova York), Hong Kong Coliseum (HK), Pacific Coliseum (Vancouver),
SkyReach Center (Edmonton), Taj Mahal (Atlantic City) i en els principals clubs
de jazz d'Amèrica del Nord i Alemanya (Birdland, The Blue Note, el 55 Bar,
Yoshis, The Rex, el Jazz Bar & Grill d'Alts, The Green Mill, el Baker's
Keyboard Lounge, The Jazz Estate, The Jazz Gallery, Café Coda i molts més).
Wallmann ha gravat o tocat amb trompetistes com Ingrid Jensen, Brian Lynch,
Ralph Alessi i Russ Johnson; els saxofonistes Gary Bartz, Seamus Blake, Phil
Dwyer, Dayna Stephens, Pete Yellin, Dennis Mitcheltree i Russ Nolan; els tubistes
Howard Johnson i Marcus Rojas; el guitarrista Gilad Hekselman; vibrafonista
Christian Tamburr; els baixistes Jeff Andrews, Matt Penman, Sean Conly i Martin
Wind; els bateristas Danny Gottlieb, Tim Horner, Jeff Hirshfield, Terry Clark i
Donald Bailey; els cantants de jazz Kevin Mahogany i Jackie Allen; el tenor
operístic Dr. Francois Clemmons i el Harlem Spiritual Ensemble; Faye Wong.
I nosaltres deixem aquest magnífic projecte i ara sembla
bon moment per escoltar el micro conte de Teresa
Tuset
......................................................
Gràcies Teresa
per la teva sempre personal exposició de tot plegat i per les històries que ens
expliques...
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Doncs seguim el programa i l’acabarem amb el segon
projecte FSNT l’anomenat....
“TRAVELING HIGH”
Round Trip Trio
+ Jason Palmer
Editat per Fresh
Sound New Talent FSNT 537
Enregistrat per
Max Jésion l'abril de 2016 a Bopcity, París, França, febrer de 2016
Mesclat i
masteritzat per Yvan Bing a Kitchen
Studio
Produït per
Round Trip Trio
Productor
executiu, Jordi Pujol
Bruno Angelini,
piano
Mauro Gargano,
contrabaix
Julien Augier,
bateria
I com convidat:
Jason Palmer, trompeta.
Doncs aquest és un projecte amb 8 magnífics temes, 6 dels
quals compostos pels membres del quartet, mentre que dos dels quals són de Duke Ellington i Osvaldo Farrés.
D’aquest darrer hi ha la “balada” del disc, de fet, el “bolero” del disc, tema
preciós anomenat “Tres Palabras”, mentre que de Duke tenim el magnífic “Come Sunday”, una súper slow balada. I
seguint l’ordre de tempos ens trobem el “Otranto” de Mauro Gargano. Del pianista Bruno
Angelini tenim un tema que amb el títol només, ja hi estem d’acord i que
és, “L’indispensable Liberté”. El baterista Julien Augier també ha fet el seu tema anomenat, “JTrio” i el
trompetista Jason Palmer hi
col·labora amb tres temes i que són, “Third Shift”, “In a Certain Way” i el
primer track i més potent tema anomenat “Falling In”. Un projecte on el tempo
mig impera, a banda de les balades i on els tres del trompetista són els més
vitals. Ja veurem quin haurà de deixar de sonar per imperatiu temporal que diem
nosaltres.
I com sempre dir-vos que la blog us posaré l’enllaç a la
pàgina web del disc:
Doncs us proposo escoltar el tema de Mauro Gargano anomenat....
3.- Otranto (Mauro Gargano) 7m44s
Doncs quina preciosa composició del contrabaixista del
grup, Gargano, i com ha començat,
delicadament amb la dolça melodia de la trompeta i evolucionat a mida que
anaven desenvolupant el tema. Si la melodia del trompetista ens deia una cosa,
la improvisació agosarada del pianista Angelini
ens en deia una altra. El mateix trompetista, en el seu solo, ha reeixit
melòdicament alhora que el tema ha crescut en potència, gràcies també a la
sorprenent base rítmica de baterista i també el contrabaixista. La melodia hi
ha tornat quasi al final però per deixar pas de nou a una altra reeixida
improvisació, ara a càrrec del baterista, acompanyat d’acords puntuals del
pianista. Tema aquest que ha acabat d’aquesta impressionant manera, allunyada
de les típiques on els temes acaben com han començat.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I ens diuen des de culturejazz.fr....
Els de Round Trip Trio
ha forjat una identitat molt particular, la de col·laborar amb músics americans
en tornar el baterista Julien Augier
dels Estats Units, on va passar
dotze anys. Projecte imaginat amb el pianista Bruno Angelini i el baixista Mauro
Gargano, el trompetista Jason Palmer
és el primer que va acceptar el repte, el joc on valgué la pena l'esforç per a
realitzar aquest àlbum presentat el 9 d'octubre per Fresh Sound New Talent.
Escoltem ara el tema compost pel pianista Angelini, anomenat...
5.- L’indispensable Liberté (B. Angelini) 5m14s
Tema aquest iniciat pel compositor i pianista i ben aviat
per la melodia a duet d’ell mateix i el jove Palmer. Un tempo mig alt embolcalla una sonoritat dolça, la de la
pròpia melodia però també la del jove trompetista, on el solo magistral
d’aquest ens ha tornat a meravellar. Un so modern, el d’aquest trompetista
alhora que càlid, tot i el seu registre agut, tampoc massa estrident. Però es
que el pianista no l’ha deixat pas sol en la seva interpretació acompanyant-lo
amb acords i demés filigranes. Tema aquest que sí retorna als inicis per
arribar al final, inacabat, amb una secció rítmica impressionant que ha sigut
el coixí rítmic sobre el qual han brillat els dos solistes en un tema anomenat
“Lindispensable Llibertat” que necessitem i volem tots nosaltres. I he dit
final inacabat perquè aquest és un tema que en un directe s’allargassaria sense
remissió amb improvisacions de tots ells.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
La idea no és nova, però sempre és interessant si tenim
en compte que l'element estranger sempre aportarà sang nova i sacsejarà les
regles establertes. Jason Palmer sap
fer-ho a la perfecció en aquesta àrea per la seva joventut (car és el menor dels
quatre músics) i el seu "pedigrí" molt impressionant. Al costat d'ell,
tres músics també amb llargues històries a la mà que es creuen (Bruno Angelini va formar part del jurat
d’un concurs de París, on Mauro Gargano va obtenir el primer
premi). Julien Augier va néixer a Marsella, i ha estat escollit per la
seva banda per integrar el Berklee
College of Music a Boston i tornar a França
després de passar un temps per Nova York.
I seguim amb un altre tema d’aquest increïble quartet i
ara serà del jove trompetista Jason
Palmer, anomenat.....
7.- Third Shift (Jason Palmer) 5m31s
I quina meravella ha compost aquest gran trompetista.
Tema iniciat amb una intro a contrabaix i que ben aviat l’ha acompanyat el
pianista per tots plegats, i amb el trompetista fer aquest la melodia del tema,
i ésser ja el pianista qui ha començat amb el seu solo. Tema a ritme ternari, o
això m’ha semblat a mi sobretot ja amb el solo del magnífic pianista, on si la
mà dreta ha brillat, l’esquerra no ha estat menys eficient, i ambdues a la
perfecció de manera conjuntades. El solo del trompetista, altre cop amb el seu
fraseig lleuger i notes lligades formant un tot d’una melodia exquisida, ens ha
enlluernat de nou, ara una mica més amunt de registre, tot i així sense arribar
mai als súper aguts a l’estil de Gillespie
o Sandoval. Un magnífic solo que ha
donat pas de nou a la melodia principal sense quasi solució de continuïtat.
Vuit composicions interpretades per tots ells amb dos
temes de reconegut prestigi, on el que hi ha és una clau de l’èxit i què és
l'elegància en una línia marc recolzada pel fraseig lligat de la trompeta
nítida i clara on Palmer anuncia
aquest color en el seu “Falling In”. Per tant, la sinergia s'instal·la en un
joc de quatre on ningú roba el protagonisme. En el tema “In a Certain Way”,
aquests són de fet el baterista i contrabaixista
que posen la seva catifa sota els peus del trompetista amb la mirada benèvola i
discreta del pianista moments més tard. Es podria suposar que el tema “Otranto”,
brillant i relaxat va néixer sota els dits del Gargano italià? La meva admiració puja una altra osca en la
composició brillant de Duke Ellington
“Come Sunday”, on el duo de piano-trompeta és plen de malenconia. A
continuació, “L’indispensable Liberté” perfectament equilibrada en el seu cant
molt melòdic on els quatre músics estan totalment d'acord. Aquest també és el
cas de “Jtrio” escrit pel bateristaa. “Third Shift”, escrita pel trompetista
accentua el grau de la seva trajectòria impecable. Finalment, la recuperació
del bolero del cubà Osvaldo Farrés, “Tres Palabras” conclou molt bé en tres
paraules, gairebé massa curta aquesta meravellosa iniciativa per desgràcia
fugaç". I això ens ha dit....
Florenc Ducommun
(4 de desembre de 2017) a culturejazz.fr
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu
entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Us recordo a totes i a tots que podeu entrar a la pàgina
web d’aquests dos projectes i adquirir-los per així tirar endavant el jazz i
ajudar a músics i editorials, que el nostre públic, malauradament és
miboritari...
I ara ja, i per acabar projecte i programa, us proposo
escoltar el primer track del disc, tema també de Jason Palmer, anomenat....
1.- Falling In (Jason Palmer) 7m44s
Gran tema aquest “Falling In”, de quasi 8 minuts i d’una
intensitat fora d’orgues. Palmer ha
brillat de manera quasi ininterrompuda des de l’inici del tema amb la melodia i
després amb la seva grandíssima improvisació. Una demostració de tècnica i
musicalitat a l’abast de no gaires i que aquest jove trompetista ha “quadrat”
de manera brillant. I així mateix ha brillat Bruno Angelini en el seu magnífic i percussiu solo. Nitidesa i
pulcritud de digitació alhora que modernitat en l’exposició i creativitat a
dojo, alhora que bon gust interpretatiu, qualitats aquestes que podríem aplicar
a tots quatre, tot i ser els altres dos una mica més discrets. Tot i aquesta
discreció, hem pogut escoltar al final del tema el molt bon solo del
contrabaixista, farcit de melodia, també. El tema apareix de nou al final amb
les dues As, el pont i finalment amb el retorn a la A primigènia, acabant-lo
delicadament el mateix compositor i tots plegats.
I abans de plegar, m’agradaria dir-vos quelcom de Jason Palmer....
Trompetista / compositor / educador Jason Palmer s'està
convertint en un dels músics més demandats de la seva generació. Ha actuat amb
Roy Haynes, Herbie Hancock, Jimmy Smith (organista), Wynton Marsalis i Lincoln
Center Jazz Orchestra, Kurt Rosenwinkel (primer trompetista contractat per
aquest reconegut guitarrista), Ravi Coltrane, Mark Turner, Jeff Ballard , Lee
Konitz, Phil Woods, Common, Roy Hargrove, Lewis Nash, etc. Jason va ser un
destinatari de la beca francesa Jazz Fellowship Exchange 2014 de França i va
ser nomenat membre del Fòrum de Composició Musical del Massachusetts Council of
Culture de Massachusetts. Jason va obtenir la 1a posició del Concurs
Internacional de Trompetes Jove de Carmine Caruso i el número de juny de 2007.
Downbeat Magazine va citar a Jason com un dels "Top 25 trompetors del
futur". A més de realitzar més de quaranta discos com a sideman, Jason ha
gravat vuit àlbums sota el seu propi nom i actualment és un artista de gravació
Steeplechase Records (tres de les seves gravacions reben 4 estrelles o millors
en Downbeat Magazine). Jason ha recorregut més de 30 països amb els
saxofonistes Greg Osby, Grace Kelly, Matana Roberts, a més d'artistes convidats
destacats en múltiples projectes.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui, dedicat a FSNT amb dos projectes diversos,
magnífics i sorprenents, primer amb el del pianista Johannes Wallmann amb uns temes increïbles i unes veus en hip hop i
cantant, magnífiques. Havent acabat amb aquest també gran treball dels Round Trip Trio + Jason Palmer. Espero
de tot cor que us hagi agradat la música del
programa alhora que també el micro conte de Teresa Tuset.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
