Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Dir-vos que he tornat a agafar un bon grip, amb una veu que s’ha esfumat, i que per tant, és possible que els comentaris que sempre faig els pengi al blog del programa, i per tant, us proposi haver d’escoltar alguns temes seguits, sense la meva veu, la qual cosa a més d’una o d’un l’hi encantarà, ha.

Doncs sembla que aquest serà el darrer programa d’aquest any 2018, un any convuls, injust en molts aspectes. Però és clar que no en té cap culpa, pobre 2018. Els qui tenen la culpa de totes les nostres desgràcies, o quasi totes, s’estan a 635Km de distància. Des d’allà maneguen i han manegat tota la vida i des de fa més de 300 anys, 304 concretament. A partir d’aleshores van iniciar la campanya dedicada al nostre anorreament econòmic car mai aconseguiran el moral. Un any que ha vist com la injustícia espanyola mostrava la seva pitjor cara empresonant innocents i obligant-ne d’altres a l’exili. Ara mateix, alguns d’aquests valents empresonats estan en vaga de fam de fa massa dies i espero que al final passi alguna cosa que els faci desdir-se, l’acabin i es recuperin del tot, física i anímica. I és que tot i parlant que aquest és el darrer programa del 2018, doncs això, que no tot és Jazz.

I ara sí parlant de la música del programa dir-vos que el farem dedicat a dues de les editorials que ens donen suport, Errabal Jazz i Youkali Music. Ambdues en van fer arribar projectes alguns dels quals ja he posat, però em faltaven aquests dos magnífics projectes i que seran el d’un duet extraordinari format per Albert Sanz & Javier Colina disc  aquest de Youkali, i anomenat “Sampa”, mentre que el segon és el de Javier López Jaso & Marcelo Escrich Quartet anomenat “Aporía”, d’Errabal Jazz. I aquesta vegada sense el micro conte de Carme de la Fuente que ja s’ha agafat vacances.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

Doncs comencem amb les músiques i ho farem amb el projecte anomenat....


“SAMPA”

Javier Colina & Albert Sanz

Editat per Youkali Music                     Youkali 154
Enregistrat per Javier Trebla el 5 i 6 de setembre de 2017 al Estudis Oldale València.
Mesclat i masteritzat per Gonzalo Lasheras el 22 d’abril de 2018 als estudis Grove, Galapagar, Madrid.
Direcció musical, arranjaments i producció d’Albert Sanz i Javier Colina

Javier Colina, contrabaix de Carlos Sousa
Albert Sanz, piano
I la col·laboració de Sílvia Pérez Cruz en #2

Quan dos músics de la sapiència, l'estil i el mestratge del contrabaixista JAVIER COLINA - pedra fonamental del so Jazz Flamenc del Segle XXI - i l'eclecticisme, la inventiva i l'elegància del pianista ALBERT SANZ, uneixen les seves forces per enfrontar junts els seus estàndards brasilers favorits, el natural és esperar un plaer musical diferent als altres, a tots els altres ...I naturalment, "Sampa", és el fruit d'aquesta joiosa trobada. Aquest és un treball forjat a foc lent en proves de so, esbossant melodies d'amagat, descobrint l'amor de tots dos per la música brasilera, entre l'alegria i la sorpresa de compartir artistes i cançons, i que acaba acomplint les millors expectatives. Un exquisit treball d'orfebreria i precisió d’un duet de Contrabaix i Piano – a més a més de la màgica aparició de Sílvia Pérez Cruz recreant amb cura i esquinçament "Sampa" (composició de Caetano Veloso que dóna títol al disc) i l’efervescent acordió del propi JAVIER COLINA a "No Assento Do ônibus" (d'Alessandro Penezzi) - tan sorprenent com emocionant. Piano i Contrabaix policromàtics i multifuncionals, generant un so personalíssim, capaç d'harmonitzar miraculosament nuesa i exuberància, ascetisme i filigrana, saudade i carnaval,  essència i fantasia. El millor del Brasil en la visió captivadora, aventurera i genial de dos grans sacerdots del ritme i la melodia. Música gran. Paraules grans.

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest magnífic disc de Youkali Music:


Escoltem per començar el programa amb la preciosa balada amb la veu de Sílvia Pérez Cruz, en el tema de Caetano Veloso anomenat...

2.- Sampa    (Caetano Veloso)              3m54s

“Alguna cosa acontece en el meu coraçao.....”, comença la cançó, i crec que hem sí, hem començat de la millor manera possible amb aquesta cançó amb la veu de Sílvia Pérez Cruz, ella que tot just fa pocs dies que ha cantat al Palau de la Música amb el nostre estimat Marco Mezquida. La seva veu i presència enalteix qualsevol projecte, o sigui que al Marco el catapultarà a l’exterior, per descomptat, perquè aquí ja sabem qui és i el què és capaç de fer. Aquesta preciosa cançó de Veloso també es veu enaltida per la veu de Sílvia. Cançó que han iniciat tots tres, veu, piano i contrabaix, l’una tan dolça, l’altre tan brillant i el darrer tan profund i greu, tota una amalgama de sonoritats. Colina ha fet un duet amb la veu de Sílvia, preciós, en una mena d’improvisació d’ambdós músics tot i seguint la melodia. Sense cap interrupció hi han tornat amb aquesta preciosa melodia tots tres, la vellutada veu de Sílvia amb els dos líders del projecte. I un es preguntarà el perquè la presència d’aquesta magnífica veu alhora que persona, Sílvia Pérez Cruz, i us diré doncs perquè la relació amb Javier Colina ve de lluny, amb magnífics discos fets per tots dos, acompanyats d’altres músics, discos que també han sonat a Jazz Club de Nit. Aquesta cançó de Caetano Veloso és tot un himne, allà al Brasil, cantant ell davant de milers de persones i totes elles cantant aquesta seva cançó i segurament totes les seves altres. No oblidem no la versió que en va fer de “Paloma Blanca”, no.

Segueixo doncs amb més música d’aquest preciós projecte, ara però ja sense la Sílvia però amb dos masters com són el Javier Colina i Albert Sanz, potser més conegut per a tots vosaltres el primer que el segon, aquest, un dels millors pianistes del país, conjuntament amb Albert Bover, Ignasi Terraza i alguns més. I el tema que us proposo escoltar és el primer track del disc, i és de Chico Buarque i s’anomena..

1.- O velho Francisco        (Ch. Buarque)         6m46s

Aquesta preciosa cançó apareix en el disc “Francisco” de Buarque, enregistrat el 1987, un altre gran “monstre” de la música popular del Brasil, música però d’una gran qualitat farcida moltes vegades de lletres crítiques amb tot el que allà passà. Aquesta és una cançó vital, de tres minuts i una mica més en l’original, però que nosaltres hem gaudit de més de sis minuts de preciosa música, arranjaments i improvisacions. La melodia principal ha anat a càrrec de l’instrument solista en aquest duet, el piano de l’Albert. Ben aviat l’hem pogut escoltar en un gran solo farcit de llenguatge jazzístic alhora que amb un magnífic ritme, gràcies a la pulsió del mestre Colina. Aquest mateix ha desenvolupat un altre gran solo, farcit de tècnica alhora que melòdic, cantat pel ell mateix, mentrestant el soci al piano el recolza amb arpegis, notes, i l’harmonia del tema. Després, Sanz / Colina han tornat amb la melodia vital d’aquest tema, també himne allà al seu Brasil i cada vegada menys nostre, si considerem les desgràcies socials i ecològiques que hi passen, i més que hi passaran amb els qui han assolit el govern del país més gran de l’Amèrica del Sud.

Recordeu però que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


I segueixo amb aquesta meravella de projecte amb tot de músiques del Brasil ara amb el tema de Nelson Cavaquinho i Amancio Cardoso anomenat...

7.- Luz Negra         (N. Cavaquinho & A. Cardoso)              4m28s

Una lletra poètica on ens mostra tota la tristor i soledat d’una ànima solitària. Una cançó que canta un tal Cazuza en una versió increïble tot i acompanyant-se de guitarra i d’un saxo soprano. Els nostres dos herois l’han feta però a un tempo més viu de l’original, i de les versions que es poden escoltar, totes elles encabides en el punt tràgic de la lletra, on al final diu que “estoy llegando al fin”.
L’homenatge que Sanz & Colina fan a tots aquests compositors brasilers és magnífic pel fet de no encabir-hi temes molt coneguts, que sí, que n’hi ha que els coneixem, però que no són aquells tan trillats, i el motiu crec jo que rau en el fet que no són aquelles súper conegudes bossanoves i sí en canvi precioses cançons encabides en el món popular. Una cançó que sí denota un punt de tragèdia en tal i com va seguint la seva harmonia, tot i haver-hi un canvi harmònic a la B que sembla reeixir, el retorn al tema és un pèl tràgic. El solo de Javier Colina és potent, amb l’ànim de poder superar la frustració de la soledat, és rítmic, i com abans cantat i entonat, cosa que no gaires contrabaixistes fan. Albert Sanz creix a cada nota que toca, i desenvolupa un solo farcit d’emoció, com tot el tema és, i sobretot en el pont. Avui heu conegut un increïble pianista valencià Albert Sanz si és que no el coneixíeu d’abans.

I segueixo oferint-vos més música, la que aquests dos mestres ens estan oferint, magnífica, ara amb una composició de l’Alesandro Penezzi i amb el Javier Colina a  l’acordió, tot i situant-nos en les músiques que ben aviat escoltareu, amb el tema anomenat....

5.- No assento do onibus  (A. Penezzi)           3m03s

Un tema curtet, de poc més de tres minuts, vital i no massa conegut. I és que hi ha un tal Guilherme Patussi que en fa una versió cantada, acompanyant-se de guitarra i una bona banda, que és preciós, en aquesta immersió a la música del Brasil que ens han proposat aquests dos mestres. El tempo dels nostres herois és una mica més viu, resultant doncs un tema també vital i ple d’energia i positivitat. L’acordió de Colina que ves per on jo no sabia pas que el toqués, és força brillant i encoratjador. I ja veieu de quina manera l’ha tocat, com si fos el seu primer instrument, que potser sí ho havia estat, de jovenet, ves a saber. L’Albert l’ha començat amb una intro súper curta, i ja per deixar pas a la melodia a càrrec del contrabaixista, ara acordionista Javier Colina. Després de l’exposició sencera del tema, l’Albert ha fet la seva versió melòdica del tema en la A, mentre que Colina ha seguit desenvolupant el  tema fins arribar al final, acabant-lo de cop. I quina varietat i riquesa de proposta que ens han ofert aquests dos grans mestres, amb aquest, el seu homenatge a una part de la música de Brasil.

Acabo ja aquest projecte amb el tema més viu de tempo, compost per Edu Lobo i Chico Buarque, anomenat....

3.- Na carreira        (E. Lobo & Ch. Buarque)             5m43s

Aquest és un tema amb música de Edu Lobo i lletra de Chico Buarque, tema que van encabir en el disc del 1983 anomenat “O Grande Circo Místico”. Hi ha un vídeo d’ells dos primer explicant Lobo què és “Na carreira” tot i preguntat per Buarque, però és que després són ells dos els qui es posen a cantar, acompanyats d’un bon pianista. Els nostres dos herois l’han fet al tempo original, viu, i amb quina sonoritat, la del profund i greu contrabaix i la més brillant del piano, aconseguint una riquesa cromàtica inversemblant. I és que Javier Colina ja sabeu que és un dels grans contrabaixistes del país, i ara us recordo el gran projecte que comparteix amb Perico Sambeat i Marc Miralta, anomenat C_M_S. Una melodia molt maca i encoratjadora, vital, a tota carrera, que comenta el compositor. Una vegada han presentat el tema sencer, aquest mestre del contrabaix és qui s’encara amb els solos, fent-ne un “marca de la casa”, magnífic, melòdic i amb una pulsió rítmica impressionant, després, ell acompanyant el solo de l’Albert, solo magnífic d’una pulcritud i brillantor excel·lents. Després del solo, tema de nou per encarar el final, acabat amb tota dolçor.

I ara sí deixem aquest preciós projecte de Colina & Sanz. I després d’escoltar aquestes precioses músiques, ara seria el moment pel micro conte de Carme de la Fuente però ja serà l’any vinent.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............

I ara segueixo i ja per acabar el programa amb el projecte anomenat.....


“APORÍA”
Javier López Jaso & Marcelo Escrich Quartet

Editat per Errabal Jazz              ER101
Enregistrat per Mikel Eceiza el 26 i 27 de gener de 2018 als Mecca Recording Studios, Oliarzoa.
Mesclat i masteritzat per Mikel Eceiza el febrer de 2018

Javier López Jaso, acordió
Marcelo Escrich, contrabaix
Luís Giménez, guitarra
Daniel Lizárraga, bateria
I la col·laboració de:
Alberto Arteta, saxo tenor #3 i #9
Gerardo Fitanovich, rapsoda

Un projecte de 9 temes amb composicions compartides dels dos líders del projecte que ja us comentaré en el seu moment.

"Aporía" és música viatgera i improvisació jazzística. Una mena d'equació del sentiment. Laberint de sensacions i amalgama de ritmes i influències a priori incompatibles però que conflueixen i s'uneixen en un tot per acabar, després de la seva escolta, aclarint la paradoxa plantejada pels propis autors. Ja en el seu primer disc junts "Pagoda" van demostrar l'originalitat de la proposta i l'inusual d'aquesta combinació instrumental obsequiant l'oient amb una més que destacable col·lecció de cançons. L'acordionista navarrès Javier López Jaso i el contrabaixista argentí Marcelo Escrich, a més de la col·laboració d'Alberto Arteta al saxo tenor, també estan acompanyats per Luis Giménez a la guitarra i Daniel Lizárraga a la bateria conformant així el projecte un cop més com a quartet.

I també us posaré l’enllç a la pàgina web d’aquest disc d’Errabal Jazz conjuntament amb les dels sues dos líders:


Comencem doncs amb la música i ho farem amb un dels temes dolços que hi ha, i que ai las, no és la balada “Hugo vuelve a casa” i sí que serà el tema on també hi participa el saxo tenor Alberto Arteta, tema compost per Marcelo Escrich, tercer track del disc anomenat..

3.- La Banda y El Conjuro           (M. Escrich)            5m16s

I és que ells també ens diuen que “Aporía”, es fruit de la combinació i procedència dels seus autors. Un treball ple d’harmonies i silencis, ple de vivències i amb tota seguretat, resultat de probabilitats impossibles i del domini de la improvisació. Un treball fet des de l’honestedat i la maduresa musical que soluciona la paradoxa plantejada pels seus autors en el títol del projecte. I és que el terme aporia, de vegades escrit com aporima, fa referència als raonaments en els quals sorgeixen contradiccions o paradoxes irresolubles; en aquests casos les apories es presenten com dificultats lògiques gairebé sempre d'índole especulativa, dificultats que ells han sabut solucionar.

I aquest tema ben bé ens ho han mostrat en aquest tema a ritme ternari complex de 6x8, em sembla, i carregat d’emotivitat gràcies a les harmonies i al so de l’acordió del Javier. El so del saxo tenor d’Arteta ha ajudat també a la melangiosa sonoritat d’un tema iniciat pel contrabaix del compositor Escrich. La melodia ha aparegut amb les veus d’acordió, saxo tenor i guitarra. No és ben bé tristesa però sí enyorança de llunyania, possiblement. El solo d’Arteta al tenor ens ha recordat que això és jazz, encabit però en una preciosa melodia. De la mateixa manera Javier ens ha mostrat la melangia del seu solo a acordió, farcit de Jazz, d’aquell que es va treure de la màniga Astor Piazzola. Un mestre el Javier en això de tocar l’acordió tan ple de tecles i botons, i difícil de tocar. Després d’ell, hi ha retornat amb el tema tal i com l’han començat, amb el contrabaix iniciant-lo i afegint-s’hi la resta de companys després, fent un final la mar de dolç. Un tema aquest que ha transitat des de clares reminiscències de música popular argentina, a partir de la melodia del contrabaix i que ha evolucionat fins les veus de l’acordió, guitarra i saxo tenor d’Arteta.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I segueixo amb un altre tema d’aquesta formació un tant eclèctica, a ritme viu de vals i compost pel Javier López Jaso, anomenat...

4.- Cantus              (J.L. Jaso)              5m33s

Doncs aquest tema sembla haver-nos omplert de bon rollo, de bones vibracions, d’optimisme. Iniciat per la guitarra de Giménez a mode d’intro delicada recolzat per sons diversos de plats picats amb dolces masses, la melodia principal ha aparegut ben aviat mitjançant el mateix compositor i acordionista, després però de diverses notes soltes de guitarrista i acordionista. Les mateixes notes prèvies han aparegut de nou abans del solo del guitarrista Giménez. Un magnífic solo d’aquest molt bon guitarrista, sobri, elegant, pulcre i amb un bon llenguatge jazzístic, seguint fil per randa la melodia principal. De nou les notes soltes han deixat pas al solo del compositor i acordionista. No n’hi ha gaires de músics que dominin l’acordió i n’hi facin músiques encabides en el Jazz, i  aquest n’és un d’ells. Un llarg currículum, l’enllaç al qual us penjaré al blog. L’altre líder i també compositor, el contrabaixista Marcelo Escrich ha fet també la seva aportació solista al tema i després d’ell hi han tornat amb la preciosa, vital i optimista melodia del co-líder Javier López Jaso. Tema aquest de clar ascendent folklòric d’Euskal Herria, i que ha passat també per la música francesa.

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.


Ara us proposo escoltar els temes més vitals rítmicament parlant, i és que en aquest projecte d’aquests n’hi ha així com cinc dels nou del total. La balada comentada i tres temes més a mig tempo, i el darrer un pèl viu que acabem d’escoltar. Ara doncs podreu escoltar el tema compost també pel Javier López anomenat...

6.- Nene       (J. L. Jaso)             6m12s

Aquest és un tema que Jaso li ha dedicat al seu fill, o que està inspirat en ell, amb una melodia propera a la d’una “nana” però que tempera l’energia rítmica de la cançó per deixar pas als solos. L’ha iniciat el compositor amb el seu acordió on ja hi hem pogut constatar la pulsió rítmica. Aquesta s’ha vist confirmada amb l’afegitó del baterista Lizarraga però també amb les notes del guitarrista Giménez. La “nana” ha aparegut amb la melodia un tant rítmica del compositor en la A, acompanyat de la resta de companys, mentre que en el pont, o la B, la dolçor ha aparegut dolçament amb el so de l’acordió. El retorn a la A ens l’han mostrat tots plegats. Hem tingut temps d’escoltar un curtet solo del baterista, i també del colíder al contrabaix, Marcelo Escrich. Sembla però que ha estat un diàleg entre el contrabaixista i l’acordionista Jaso i que han fet plegats una bona estona. Giménez a la guitarra ha desgranat pulcritud, bon gust i sonoritat oberta, clara i nítida com la vitalitat del nou vingut, “Nene”. Rl retorn a la melodia l’hem tornat a tenir amb l’acordió i resta de companys, acabant un tema la mar de preciós.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat a mb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs encara escoltarem més música, la d’aquesta parella de bons músics i compositors, ells anomenats Javier López Jaso i Marcelo Escrich, i serà de nou un tema del Javier López Jaso anomenat....

8.- Donostia-Pamplona, Iruñea-San Sebastián           (J. L. Jaso)   5m47s

Aquest és un tema inspirat en els viatges entre ambdues ciutats i on podem constatar la vitalitat del missatge, del viatge. Tot i copsar-lo després, els inicis han estat més relaxats, amb una mena d’intro amb notes bàsiques de contrabaix i guitarra i llargues de l’acordionista. El motiu principal, i crec que de la A del tema, ha aparegut ben marcat per l’acordionista amb una mena d’arpegis a tot tren. La B o el pont ha estat molt més relaxat i melòdic, i hi ha tornat a tot tren amb l’acordió primer i després afegint-s’hi el guitarrista. El break rítmic ha aparegut amb el melòdic solo del contrabaixista i co-líder Marcelo Escrich, preciós solo, aixoplugat per acords subtils del guitarrista. El compositor ha extret lo millor de sí mateix en aquest preciós solo, i sempre amb el suport quasi soterrat del baterista i per descomptat del contrabaixista. José López els ha seguit amb el seu reeixit solo a l’acordió, acabant-lo amb una sèrie d’arpegis, tot just abans de tornar-hi amb la melodia principal i així acabar el tema.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs amb aquest darrer tema i track del disc, acabem projecte i programa, tema del contrabaixista argentí Escrich anomenat...

9.- Diálogos y secuelas     (M. Escrich)            4m49s

I de quina manera hem acabat projecte i programa, d’una magnífica manera, a tot ritme a moments, mentre que també amb moments per la calma. El so del saxo tenor ens ha omplert de joia, tal és la seva sonoritat. Bateria i guitarra l’han començat amb un punt de força, fins i tot us diria, d’agressivitat, deixant pas però als suaus arpegis d’aquest músic. L’acordió ha començat els solos amb la seva sonoritat un pèl melancòlica, però missatge vital per rítmiques. Ja sabem que el seu so el relacionem en un entorn de mode menor, tals són les seves vibracions. Amb un solo magnífic, López Jaso ha deixat pas al preciós i melòdic solo del guitarrista amb una sonoritat força aconseguida, electronificada sí, però no massa. Uns sons estratosfèrics han deixat pas al solo del saxo tenor Arteta, magnífic i amb un punt de tendresa alhora que melancolia. El tema l’acaben però de cop, i sense avisar.

Doncs ja he acabat aquest darrer programa del 2018, i ho he fet amb dos magnífics projectes, primer amb el de Youkali Music, anomenat “Sampa” de l’Albert Sanz i Javier Colina havent escoltat la preciosa veu de Sílvia Pérez Cruz, i acabar com ho hem fet, amb el d’Errabal Jazz anomenat “Aporía” amb Javier López Jaso & Marcelo Escrich Quartet, i avui amb el micro conte de Carme de la Fuente.

Us desitjo a totes i a tots que passeu un molt bon Nadal i que el 2019 sigui l’any de la llibertat, de la justícia i de la dignitat per a tots nosaltres. Com que encara no ha passat, crido “Llibertat Presos Polítics”, “Retorn a casa dels exiliats” i sobretot que aquestes vagues de fam s’acabin el més aviat possible, i que els valents que les han començat, es recuperin el més aviat possible. Ens retrobem després de Reis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |