Programa 348: Albert Sanz & Javier Colina ij Javier López Jaso & Marcelo Escrich Quartet, dimecres 19_12_18
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Dir-vos que he tornat a agafar un bon grip, amb una veu
que s’ha esfumat, i que per tant, és possible que els comentaris que sempre
faig els pengi al blog del programa, i per tant, us proposi haver d’escoltar
alguns temes seguits, sense la meva veu, la qual cosa a més d’una o d’un l’hi
encantarà, ha.
Doncs sembla que aquest serà el darrer programa d’aquest
any 2018, un any convuls, injust en molts aspectes. Però és clar que no en té
cap culpa, pobre 2018. Els qui tenen la culpa de totes les nostres desgràcies,
o quasi totes, s’estan a 635Km de distància. Des d’allà maneguen i han manegat
tota la vida i des de fa més de 300 anys, 304 concretament. A partir
d’aleshores van iniciar la campanya dedicada al nostre anorreament econòmic car
mai aconseguiran el moral. Un any que ha vist com la injustícia espanyola
mostrava la seva pitjor cara empresonant innocents i obligant-ne d’altres a
l’exili. Ara mateix, alguns d’aquests valents empresonats estan en vaga de fam
de fa massa dies i espero que al final passi alguna cosa que els faci desdir-se,
l’acabin i es recuperin del tot, física i anímica. I és que tot i parlant que
aquest és el darrer programa del 2018, doncs això, que no tot és Jazz.
I ara sí parlant de la música del programa dir-vos que el
farem dedicat a dues de les editorials que ens donen suport, Errabal Jazz i Youkali Music. Ambdues en van fer arribar projectes alguns dels
quals ja he posat, però em faltaven aquests dos magnífics projectes i que seran
el d’un duet extraordinari format per Albert
Sanz & Javier Colina disc aquest
de Youkali, i anomenat “Sampa”, mentre que el segon és el de Javier López Jaso & Marcelo Escrich
Quartet anomenat “Aporía”, d’Errabal Jazz. I aquesta vegada sense el
micro conte de Carme de la Fuente
que ja s’ha agafat vacances.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Doncs comencem amb les músiques i ho farem amb el
projecte anomenat....
“SAMPA”
Javier Colina
& Albert Sanz
Editat per
Youkali Music Youkali
154
Enregistrat per
Javier Trebla el 5 i 6 de setembre de 2017 al Estudis Oldale València.
Mesclat i
masteritzat per Gonzalo Lasheras el 22 d’abril de 2018 als estudis Grove,
Galapagar, Madrid.
Direcció
musical, arranjaments i producció d’Albert Sanz i Javier Colina
Javier Colina,
contrabaix de Carlos Sousa
Albert Sanz,
piano
I la
col·laboració de Sílvia Pérez Cruz en #2
Quan dos músics de la sapiència, l'estil i el mestratge
del contrabaixista JAVIER COLINA - pedra fonamental del so Jazz Flamenc del
Segle XXI - i l'eclecticisme, la inventiva i l'elegància del pianista ALBERT
SANZ, uneixen les seves forces per enfrontar junts els seus estàndards brasilers
favorits, el natural és esperar un plaer musical diferent als altres, a tots
els altres ...I naturalment, "Sampa", és el fruit d'aquesta joiosa
trobada. Aquest és un treball forjat a foc lent en proves de so, esbossant
melodies d'amagat, descobrint l'amor de tots dos per la música brasilera, entre
l'alegria i la sorpresa de compartir artistes i cançons, i que acaba acomplint
les millors expectatives. Un exquisit treball d'orfebreria i precisió d’un duet
de Contrabaix i Piano – a més a més de la màgica aparició de Sílvia Pérez Cruz
recreant amb cura i esquinçament "Sampa" (composició de Caetano Veloso
que dóna títol al disc) i l’efervescent acordió del propi JAVIER COLINA a
"No Assento Do ônibus" (d'Alessandro Penezzi) - tan sorprenent com
emocionant. Piano i Contrabaix policromàtics i multifuncionals, generant un so
personalíssim, capaç d'harmonitzar miraculosament nuesa i exuberància,
ascetisme i filigrana, saudade i carnaval, essència i fantasia. El millor del Brasil en
la visió captivadora, aventurera i genial de dos grans sacerdots del ritme i la
melodia. Música gran. Paraules grans.
I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la
pàgina web d’aquest magnífic disc de Youkali
Music:
Escoltem per començar el programa amb la preciosa balada
amb la veu de Sílvia Pérez Cruz, en
el tema de Caetano Veloso
anomenat...
2.- Sampa (Caetano Veloso) 3m54s
“Alguna cosa acontece en el meu coraçao.....”, comença la
cançó, i crec que hem sí, hem començat de la millor manera possible amb aquesta
cançó amb la veu de Sílvia Pérez Cruz,
ella que tot just fa pocs dies que ha cantat al Palau de la Música amb el nostre estimat Marco Mezquida. La seva veu i presència enalteix qualsevol
projecte, o sigui que al Marco el
catapultarà a l’exterior, per descomptat, perquè aquí ja sabem qui és i el què
és capaç de fer. Aquesta preciosa cançó de Veloso
també es veu enaltida per la veu de Sílvia.
Cançó que han iniciat tots tres, veu, piano i contrabaix, l’una tan dolça,
l’altre tan brillant i el darrer tan profund i greu, tota una amalgama de
sonoritats. Colina ha fet un duet
amb la veu de Sílvia, preciós, en
una mena d’improvisació d’ambdós músics tot i seguint la melodia. Sense cap
interrupció hi han tornat amb aquesta preciosa melodia tots tres, la vellutada
veu de Sílvia amb els dos líders del
projecte. I un es preguntarà el perquè la presència d’aquesta magnífica veu
alhora que persona, Sílvia Pérez Cruz,
i us diré doncs perquè la relació amb Javier
Colina ve de lluny, amb magnífics discos fets per tots dos, acompanyats d’altres
músics, discos que també han sonat a Jazz
Club de Nit. Aquesta cançó de Caetano
Veloso és tot un himne, allà al Brasil,
cantant ell davant de milers de persones i totes elles cantant aquesta seva
cançó i segurament totes les seves altres. No oblidem no la versió que en va
fer de “Paloma Blanca”, no.
Segueixo doncs amb més música d’aquest preciós projecte,
ara però ja sense la Sílvia però amb
dos masters com són el Javier Colina i
Albert Sanz, potser més conegut per a tots vosaltres el primer que el segon,
aquest, un dels millors pianistes del país, conjuntament amb Albert Bover, Ignasi Terraza i alguns
més. I el tema que us proposo escoltar és el primer track del disc, i és de Chico Buarque i s’anomena..
1.- O velho Francisco (Ch. Buarque) 6m46s
Aquesta preciosa cançó apareix en el disc “Francisco” de Buarque, enregistrat el 1987, un altre gran “monstre” de la música
popular del Brasil, música però
d’una gran qualitat farcida moltes vegades de lletres crítiques amb tot el que
allà passà. Aquesta és una cançó vital, de tres minuts i una mica més en
l’original, però que nosaltres hem gaudit de més de sis minuts de preciosa
música, arranjaments i improvisacions. La melodia principal ha anat a càrrec de
l’instrument solista en aquest duet, el piano de l’Albert. Ben aviat l’hem pogut escoltar en un gran solo farcit de
llenguatge jazzístic alhora que amb un magnífic ritme, gràcies a la pulsió del
mestre Colina. Aquest mateix ha
desenvolupat un altre gran solo, farcit de tècnica alhora que melòdic, cantat
pel ell mateix, mentrestant el soci al piano el recolza amb arpegis, notes, i
l’harmonia del tema. Després, Sanz /
Colina han tornat amb la melodia vital d’aquest tema, també himne allà al
seu Brasil i cada vegada menys
nostre, si considerem les desgràcies socials i ecològiques que hi passen, i més
que hi passaran amb els qui han assolit el govern del país més gran de
l’Amèrica del Sud.
Recordeu però que si us agrada la lliure improvisació
podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I segueixo amb aquesta meravella de projecte amb tot de
músiques del Brasil ara amb el tema
de Nelson Cavaquinho i Amancio Cardoso
anomenat...
7.- Luz Negra (N. Cavaquinho & A. Cardoso) 4m28s
Una lletra poètica on ens mostra tota la tristor i
soledat d’una ànima solitària. Una cançó que canta un tal Cazuza en una versió increïble tot i acompanyant-se de guitarra i
d’un saxo soprano. Els nostres dos herois l’han feta però a un tempo més viu de
l’original, i de les versions que es poden escoltar, totes elles encabides en
el punt tràgic de la lletra, on al final diu que “estoy llegando al fin”.
L’homenatge que Sanz
& Colina fan a tots aquests compositors brasilers és magnífic pel fet
de no encabir-hi temes molt coneguts, que sí, que n’hi ha que els coneixem,
però que no són aquells tan trillats, i el motiu crec jo que rau en el fet que
no són aquelles súper conegudes bossanoves i sí en canvi precioses cançons
encabides en el món popular. Una cançó que sí denota un punt de tragèdia en tal
i com va seguint la seva harmonia, tot i haver-hi un canvi harmònic a la B que
sembla reeixir, el retorn al tema és un pèl tràgic. El solo de Javier Colina és potent, amb l’ànim de
poder superar la frustració de la soledat, és rítmic, i com abans cantat i
entonat, cosa que no gaires contrabaixistes fan. Albert Sanz creix a cada nota que toca, i desenvolupa un solo
farcit d’emoció, com tot el tema és, i sobretot en el pont. Avui heu conegut un
increïble pianista valencià Albert Sanz
si és que no el coneixíeu d’abans.
I segueixo oferint-vos més música, la que aquests dos
mestres ens estan oferint, magnífica, ara amb una composició de l’Alesandro Penezzi i amb el Javier Colina a l’acordió, tot i situant-nos en les músiques
que ben aviat escoltareu, amb el tema anomenat....
5.- No assento do onibus (A. Penezzi) 3m03s
Un tema curtet, de poc més de tres minuts, vital i no
massa conegut. I és que hi ha un tal Guilherme
Patussi que en fa una versió cantada, acompanyant-se de guitarra i una bona
banda, que és preciós, en aquesta immersió a la música del Brasil que ens han proposat aquests dos mestres. El tempo dels
nostres herois és una mica més viu, resultant doncs un tema també vital i ple
d’energia i positivitat. L’acordió de Colina
que ves per on jo no sabia pas que el toqués, és força brillant i encoratjador.
I ja veieu de quina manera l’ha tocat, com si fos el seu primer instrument, que
potser sí ho havia estat, de jovenet, ves a saber. L’Albert l’ha començat amb una intro súper curta, i ja per deixar pas
a la melodia a càrrec del contrabaixista, ara acordionista Javier Colina. Després de l’exposició sencera del tema, l’Albert ha fet la seva versió melòdica
del tema en la A, mentre que Colina
ha seguit desenvolupant el tema fins
arribar al final, acabant-lo de cop. I quina varietat i riquesa de proposta que
ens han ofert aquests dos grans mestres, amb aquest, el seu homenatge a una
part de la música de Brasil.
Acabo ja aquest projecte amb el tema més viu de tempo,
compost per Edu Lobo i Chico Buarque,
anomenat....
3.- Na carreira (E. Lobo & Ch. Buarque) 5m43s
Aquest és un tema amb música de Edu Lobo i lletra de Chico
Buarque, tema que van encabir en el disc del 1983 anomenat “O Grande Circo Místico”. Hi ha un
vídeo d’ells dos primer explicant Lobo
què és “Na carreira” tot i preguntat per Buarque,
però és que després són ells dos els qui es posen a cantar, acompanyats d’un
bon pianista. Els nostres dos herois l’han fet al tempo original, viu, i amb
quina sonoritat, la del profund i greu contrabaix i la més brillant del piano,
aconseguint una riquesa cromàtica inversemblant. I és que Javier Colina ja sabeu que és un dels grans contrabaixistes del
país, i ara us recordo el gran projecte que comparteix amb Perico Sambeat i Marc Miralta, anomenat C_M_S. Una melodia molt maca i encoratjadora, vital, a tota
carrera, que comenta el compositor. Una vegada han presentat el tema sencer,
aquest mestre del contrabaix és qui s’encara amb els solos, fent-ne un “marca
de la casa”, magnífic, melòdic i amb una pulsió rítmica impressionant, després,
ell acompanyant el solo de l’Albert,
solo magnífic d’una pulcritud i brillantor excel·lents. Després del solo, tema
de nou per encarar el final, acabat amb tota dolçor.
I ara sí deixem aquest preciós projecte de Colina & Sanz. I després d’escoltar
aquestes precioses músiques, ara seria el moment pel micro conte de Carme de la Fuente però ja serà l’any
vinent.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I ara segueixo i ja per acabar el programa amb el
projecte anomenat.....
“APORÍA”
Javier López
Jaso & Marcelo Escrich Quartet
Editat per
Errabal Jazz ER101
Enregistrat per
Mikel Eceiza el 26 i 27 de gener de 2018 als Mecca Recording Studios, Oliarzoa.
Mesclat i
masteritzat per Mikel Eceiza el febrer de 2018
Javier López
Jaso, acordió
Marcelo Escrich,
contrabaix
Luís Giménez,
guitarra
Daniel
Lizárraga, bateria
I la
col·laboració de:
Alberto Arteta,
saxo tenor #3 i #9
Gerardo
Fitanovich, rapsoda
Un projecte de 9 temes amb composicions compartides dels
dos líders del projecte que ja us comentaré en el seu moment.
"Aporía" és música viatgera i improvisació
jazzística. Una mena d'equació del sentiment. Laberint de sensacions i amalgama
de ritmes i influències a priori incompatibles però que conflueixen i s'uneixen
en un tot per acabar, després de la seva escolta, aclarint la paradoxa
plantejada pels propis autors. Ja en el seu primer disc junts
"Pagoda" van demostrar l'originalitat de la proposta i l'inusual
d'aquesta combinació instrumental obsequiant l'oient amb una més que destacable
col·lecció de cançons. L'acordionista navarrès Javier López Jaso i el
contrabaixista argentí Marcelo Escrich, a més de la col·laboració d'Alberto
Arteta al saxo tenor, també estan acompanyats per Luis Giménez a la guitarra i
Daniel Lizárraga a la bateria conformant així el projecte un cop més com a
quartet.
I també us posaré l’enllç a la pàgina web d’aquest disc
d’Errabal Jazz conjuntament amb les
dels sues dos líders:
Comencem doncs amb la música i ho farem amb un dels temes
dolços que hi ha, i que ai las, no és la balada “Hugo vuelve a casa” i sí que
serà el tema on també hi participa el saxo tenor Alberto Arteta, tema compost per Marcelo Escrich, tercer track del disc anomenat..
3.- La Banda y El Conjuro (M. Escrich) 5m16s
I és que ells també ens diuen que “Aporía”, es fruit de la combinació i procedència dels seus autors.
Un treball ple d’harmonies i silencis, ple de vivències i amb tota seguretat,
resultat de probabilitats impossibles i del domini de la improvisació. Un
treball fet des de l’honestedat i la maduresa musical que soluciona la paradoxa
plantejada pels seus autors en el títol del projecte. I és que el terme aporia,
de vegades escrit com aporima, fa referència als raonaments en els quals
sorgeixen contradiccions o paradoxes irresolubles; en aquests casos les apories
es presenten com dificultats lògiques gairebé sempre d'índole especulativa,
dificultats que ells han sabut solucionar.
I aquest tema ben bé ens ho han mostrat en aquest tema a
ritme ternari complex de 6x8, em sembla, i carregat d’emotivitat gràcies a les
harmonies i al so de l’acordió del Javier.
El so del saxo tenor d’Arteta ha
ajudat també a la melangiosa sonoritat d’un tema iniciat pel contrabaix del
compositor Escrich. La melodia ha
aparegut amb les veus d’acordió, saxo tenor i guitarra. No és ben bé tristesa
però sí enyorança de llunyania, possiblement. El solo d’Arteta al tenor ens ha recordat que això és jazz, encabit però en
una preciosa melodia. De la mateixa manera Javier
ens ha mostrat la melangia del seu solo a acordió, farcit de Jazz, d’aquell que
es va treure de la màniga Astor Piazzola.
Un mestre el Javier en això de tocar
l’acordió tan ple de tecles i botons, i difícil de tocar. Després d’ell, hi ha
retornat amb el tema tal i com l’han començat, amb el contrabaix iniciant-lo i
afegint-s’hi la resta de companys després, fent un final la mar de dolç. Un
tema aquest que ha transitat des de clares reminiscències de música popular
argentina, a partir de la melodia del contrabaix i que ha evolucionat fins les
veus de l’acordió, guitarra i saxo tenor d’Arteta.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I segueixo amb un altre tema d’aquesta formació un tant
eclèctica, a ritme viu de vals i compost pel Javier López Jaso, anomenat...
4.- Cantus (J.L. Jaso) 5m33s
Doncs aquest tema sembla haver-nos omplert de bon rollo,
de bones vibracions, d’optimisme. Iniciat per la guitarra de Giménez a mode d’intro delicada
recolzat per sons diversos de plats picats amb dolces masses, la melodia
principal ha aparegut ben aviat mitjançant el mateix compositor i acordionista,
després però de diverses notes soltes de guitarrista i acordionista. Les mateixes
notes prèvies han aparegut de nou abans del solo del guitarrista Giménez. Un magnífic solo d’aquest molt
bon guitarrista, sobri, elegant, pulcre i amb un bon llenguatge jazzístic,
seguint fil per randa la melodia principal. De nou les notes soltes han deixat
pas al solo del compositor i acordionista. No n’hi ha gaires de músics que
dominin l’acordió i n’hi facin músiques encabides en el Jazz, i aquest n’és un d’ells. Un llarg currículum,
l’enllaç al qual us penjaré al blog. L’altre líder i també compositor, el
contrabaixista Marcelo Escrich ha
fet també la seva aportació solista al tema i després d’ell hi han tornat amb
la preciosa, vital i optimista melodia del co-líder Javier López Jaso. Tema aquest de clar ascendent folklòric d’Euskal Herria, i que ha passat també
per la música francesa.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Ara us proposo escoltar els temes més vitals rítmicament
parlant, i és que en aquest projecte d’aquests n’hi ha així com cinc dels nou
del total. La balada comentada i tres temes més a mig tempo, i el darrer un pèl
viu que acabem d’escoltar. Ara doncs podreu escoltar el tema compost també pel Javier López anomenat...
6.- Nene (J. L. Jaso) 6m12s
Aquest és un tema que Jaso li ha dedicat al seu fill, o que està inspirat en ell, amb una
melodia propera a la d’una “nana” però que tempera l’energia rítmica de la
cançó per deixar pas als solos. L’ha iniciat el compositor amb el seu acordió on
ja hi hem pogut constatar la pulsió rítmica. Aquesta s’ha vist confirmada amb
l’afegitó del baterista Lizarraga
però també amb les notes del guitarrista Giménez.
La “nana” ha aparegut amb la melodia un tant rítmica del compositor en la A, acompanyat
de la resta de companys, mentre que en el pont, o la B, la dolçor ha aparegut
dolçament amb el so de l’acordió. El retorn a la A ens l’han mostrat tots
plegats. Hem tingut temps d’escoltar un curtet solo del baterista, i també del
colíder al contrabaix, Marcelo Escrich.
Sembla però que ha estat un diàleg entre el contrabaixista i l’acordionista Jaso i que han fet plegats una bona
estona. Giménez a la guitarra ha
desgranat pulcritud, bon gust i sonoritat oberta, clara i nítida com la
vitalitat del nou vingut, “Nene”. Rl retorn a la melodia l’hem tornat a tenir
amb l’acordió i resta de companys, acabant un tema la mar de preciós.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que
podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg
d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat a mb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Doncs encara escoltarem més música, la d’aquesta parella
de bons músics i compositors, ells anomenats Javier López Jaso i Marcelo Escrich, i serà de nou un tema del Javier López Jaso anomenat....
8.- Donostia-Pamplona, Iruñea-San
Sebastián (J. L. Jaso) 5m47s
Aquest és un tema inspirat en els viatges entre ambdues
ciutats i on podem constatar la vitalitat del missatge, del viatge. Tot i
copsar-lo després, els inicis han estat més relaxats, amb una mena d’intro amb
notes bàsiques de contrabaix i guitarra i llargues de l’acordionista. El motiu
principal, i crec que de la A del tema, ha aparegut ben marcat per
l’acordionista amb una mena d’arpegis a tot tren. La B o el pont ha estat molt
més relaxat i melòdic, i hi ha tornat a tot tren amb l’acordió primer i després
afegint-s’hi el guitarrista. El break rítmic ha aparegut amb el melòdic solo
del contrabaixista i co-líder Marcelo
Escrich, preciós solo, aixoplugat per acords subtils del guitarrista. El
compositor ha extret lo millor de sí mateix en aquest preciós solo, i sempre
amb el suport quasi soterrat del baterista i per descomptat del contrabaixista.
José López els ha seguit amb el seu
reeixit solo a l’acordió, acabant-lo amb una sèrie d’arpegis, tot just abans de
tornar-hi amb la melodia principal i així acabar el tema.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs amb aquest darrer tema i track del disc, acabem
projecte i programa, tema del contrabaixista argentí Escrich anomenat...
9.- Diálogos y secuelas (M. Escrich) 4m49s
I de quina manera hem acabat projecte i programa, d’una
magnífica manera, a tot ritme a moments, mentre que també amb moments per la
calma. El so del saxo tenor ens ha omplert de joia, tal és la seva sonoritat.
Bateria i guitarra l’han començat amb un punt de força, fins i tot us diria,
d’agressivitat, deixant pas però als suaus arpegis d’aquest músic. L’acordió ha
començat els solos amb la seva sonoritat un pèl melancòlica, però missatge
vital per rítmiques. Ja sabem que el seu so el relacionem en un entorn de mode
menor, tals són les seves vibracions. Amb un solo magnífic, López Jaso ha deixat pas al preciós i
melòdic solo del guitarrista amb una sonoritat força aconseguida,
electronificada sí, però no massa. Uns sons estratosfèrics han deixat pas al
solo del saxo tenor Arteta, magnífic
i amb un punt de tendresa alhora que melancolia. El tema l’acaben però de cop,
i sense avisar.
Doncs ja he acabat aquest darrer programa del 2018, i ho
he fet amb dos magnífics projectes, primer amb el de Youkali Music, anomenat “Sampa”
de l’Albert Sanz i Javier Colina
havent escoltat la preciosa veu de Sílvia
Pérez Cruz, i acabar com ho hem fet, amb el d’Errabal Jazz anomenat “Aporía”
amb Javier López Jaso & Marcelo
Escrich Quartet, i avui amb el micro conte de Carme de la Fuente.
Us desitjo a totes i a tots que passeu un molt bon Nadal
i que el 2019 sigui l’any de la llibertat, de la justícia i de la dignitat per
a tots nosaltres. Com que encara no ha passat, crido “Llibertat Presos
Polítics”, “Retorn a casa dels exiliats” i sobretot que aquestes vagues de fam
s’acabin el més aviat possible, i que els valents que les han començat, es
recuperin el més aviat possible. Ens retrobem després de Reis.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
