Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels músics de
casa, d’arreu de la pell de brau i exteriors i amb totes les editorials que ens donen suport.
Doncs ja hi tornem amb un programa de novetats, dues i de
dues de les editorials que ens donen suport. Aquesta setmana farem difusió de
projectes de les editorials Errabal Jazz
i Youkali Music. De la primera ja en
vam posar un disc fa quatre dies en un programa que vaig dedicar a dos
projectes amb Big Bands de gent més o menys jove i doncs amb la Reunion Big Band, i avui podreu
escoltar el darrer disc del pianista Jon
Urrutia en format trio anomenat “Paname Papers”. L’altre treball ve de
l’editorial madrilenya dirigida pel Thomas
Shindowsky, i podreu escoltar el darrer treball del gran saxo alto Gustavo Díaz Quintet anomenat “Incipit
Vita Nova”. I aquesta setmana amb el micro conte de Carme de la Fuente.
I ja us vaig dir la setmana passada que el 16 de novembre
re inaugurem la Sala Xica amb un
magnífic concert de Jazz amb el gran Guillermo
Calliero Quartet, amb Guillermo
Calliero, trompeta; Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Xavi
Hinojosa, bateria. Concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada
gratuïta. Us hi esperem, car farem una tornada sonada amb música i sorpreses.
I com no podia ser de cap altra manera.... Tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web..............
I així és que començarem el programa amb el projecte
d’aquesta editorial on podrem escoltar el darrer projecte d’aquest magnífic
pianista basco francès...
“PANAME
PAPERS”
Jon Urrutia Trio
Editat per
Errabal Jazz ER099
Enregistrat per
Clément Garel el 22 i 23 de novembre de 2017 a l’estudi De Meudon.
Editat i mesclat
per Julien Bassères i Jon Urrutia el 24 i 25 de novembre de 2017 a De Meudon i
masteritzat per Julien Bassères.
Produït per Jon
Urrutia i Errabal Jazz
Damien
Varaillon, contrabaix
Stephane Adsuar,
bateria
Jon Urrutia,
Fazzioli F270 concert grand piano
Totes les composicions són de Jon Urrutia Monnot.
I com sempre, us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest
disc de Errabal Jazz al blog del
programa:
Doncs aquest darrer treball de Jon Urrutia revela un nou i sorprenent univers sonor, però sobretot
proposa un viatge poc previsible si és que coneixeu el treball d’aquest gran
pianista i compositor basc establert a França.
Un treball realitzat sota els paràmetres estilístics del Jazz i amb la innegable
vocació viatgera esperada d’un dels músics de Jazz europeus més destacats i
versàtils d’aquests darrers anys, això ens comencen dient els d’Errabal Jazz d’aquest treball que esteu
a punt d’escoltar, amb 9 temes i més de 50
minuts de molt bona música.
I començarem amb el preciós tema anomenat....
7.- Pasos Enanos (J. Urrutia) 6m16s
Segons ell mateix ens diu, “vaig prendre la idea de tocar
la progressió harmònica de “Giant Steps” en escala menor del tema “Minor Steps”
del saxofonista nord-americà Patrick
Cornelius. Posteriorment he afegit dues seccions seguint el principal
principi harmònic del famós tema de Coltrane”.
Doncs deu n’hi do del treball i magnífica idea, per tal i com hem pogut
escoltar-ne el resultat. Un tema que va de menys a més, pel que fa a l’aspecte emotiu i rítmic. Una molt maca
melodia i interpretada amb la màxima sensibilitat, la d’aquest magnífic
pianista. Però és que el suport que li donen els companys de la secció rítmica
és imprescindible alhora que magnífic el profund solo posterior del
contrabaixista Varaillon. La tècnica
és abassegadora i igualment la seva creativitat i bon gust en la interpretació.
El líder l’ha seguit amb igual delicadesa i serenitat. Unes frases relacionades
amb els arpegis del “Giant Steps” han deixat pas a un substancial canvi rítmic.
De cop i volta, tot s’ha desfermat i la vitalitat del pianista s’ha vist
recolzada pel contrabaixista i també pel baterista Adsuar. De nou aquells acords que ens recorden el tema de Coltrane han aparegut per finalment retrobar-se
amb l’inici, delicadament, i acabar el preciós i sorprenent tema.
Pianista, compositor i pedagog, aquest
pianista nascut a Bilbao compte en el seu haver amb un extensíssim bagatge des
dels seus inicis del 1996 que l'ha portat a recórrer tot el món amb la seva
música a més de col·laborar amb infinitat d'artistes en diferents circuits
d'Europa i Amèrica. Cosmopolita i eclèctic, per a l'ocasió s'ha fet acompanyar de dos
extraordinaris músics amb els quals ha treballat dins de l'escena parisenca al
llarg de l'últim any. Damien Varaillon al contrabaix i Stephane Adsuar a la
bateria ambdós amb destacables carreres dins el panorama Jazz internacional.
I seguim amb un altre tema d’aquest pianista eclèctic i
que avui ens regala amb tot aquest farcell de música amb un clara invitació a
la vida, car així de vital és aquest projecte, i ho farem amb el tema
anomenat...
2.- Vals pour Nono (J. Urrutia) 8m03s
Doncs segons ens diu, “Valse pour Nono està dedicat al
meu oncle Jean-Claude Monnot, germà de la meva mare. El tema és tonal i amb una
melodia simple i cantabile, quasi
pop. La última cadència abans dels solos, per 3eres majors, suggereix el
desconegut i el misteri”. Doncs amb una persistent mà esquerra i els arpegis
conseqüents a mode de motiu principal ha començat aquest tema ja amb un altre
recurrent motiu per donar pas a la melodia del tema. I és que aquesta
reiteració musical ens el fa reconèixer més i millor. Ell parla de cadències i
ho fa de les que hem escoltat per intervals de 3ers majors tot just abans del
seu solo. Un solo recolzat per contrabaix i bateria, fent aquest una
demostració de recursos percussius a base de copets a la caixa i demés
suavitats rítmiques, alhora que les notes guia del contrabaixista segueixen fil
per randa l’harmonia. Un altre tema que va agafant cos, presència, a mida que
ens hi anem endinsant, i és que la vitalitat del projecte així ho demana. Un
pianista un tan percusiu en la seva manera de tocar, la seva manera de prémer
les tecles d’aquest súper gran piano. Un estil el d’aquest pianista que recorda
també a Keith Jarret i potser no
tant a Mehldau precisament per
aquesta concepció rítmica interpretativa, essent la de Brad un tan més contemplativa.
"The Paname papers" està basat
tant en la capacitat interpretativa dels músics participants i el seu poder
d'improvisació, com en les composicions del pianista basc sota els paràmetres
de la improvisació i on es combinen en una mena d'obra cinematogràfica una
extensa successió de fotogrames i seqüències musicológicas amb un guió basat en
múltiples influències i recursos al llarg de tot el treball. "Dóna
Kubik" a mig camí de la rearmonització d'Indiana / Donna-Lee i
"Phantom of the Bopera" de Fred Hersch, "Valse pour Nono"
un tema tonal gairebé pop i melodia simple contrasta amb "Entartetes
'" un Blues de 8 compassos i "Fantasie Onirique" un viatge al
món dels somnis a partir d'una premeditada composició naïf i minimalista, això
ens segueixen dient els amics d’Errabal
Jazz, tot i fent una mirada general dels temes d’aquest projecte.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I continuem amb més música d’aquest gran compositor i
pianista, Jon Urrutia amb el tema
amb estructura de Blues anomenat...
3.- Entartetes Blues (J. Urrutia) 4m49s
I seguint amb els comentaris que fa el mateix Urrutia dels seus temes, dir-vos que
ens diu d’aquest tema que “és una peça de caràcter Bluesy en estil “shuffle”
amb una estructura de 8 compassos enlloc dels 12 típics del Blues. El títol
evoca la propaganda posada en marxa pel 3er Reich en contra de la difusió de la
“Entartete Kunst” o l’art degeneratiu” on els nazis encabiren tot l’art modern,
i per descomptat el Jazz, més o menys com va passar aquí després de perdre
nosaltres la guerra, la més incivil de totes. I sense adorna-nos-en, ens hem
trobar immiscits en el més profund swing tot i sorgint d’un blues modificat en
la seva estructura amb un final abassegador del magnífic baterista. Però és que
els inicis els han marcat pianista i contrabaixista fent una introducció el
tema ells dos a duet. El líder Urrutia
ha desenvolupat la melodia del tema tot just abans de trobar-nos amb el seu
solo i swing, ben marcat pel “walking” del contrabaixista i “ride” i “xarles”
del baterista. Una secció rítmica de dos, increïble, recolzant constantment al
líder en tot moment. Aquest ens ha mostrat la seva cara més “hot”, amb més
referències a èpoques llunyanes on el swing, el blues, el bop, dominaven
l’espectre sonor. La seva particularitat la heu pogut constatar amb els darrers
acords a dues mans que ha fet tot just abans del darrer solo del baterista Adsuar, tot just abans d’acabar aquest
magnífic tema.
"Entropical Cha" parteix
del ritme tropical per evolucionar des de la improvisació jazz. "Fourth
Element" d'inspiració dodecafònica amb un títol que té el seu origen en la
utilització de l'escala pitagòrica. "Pasos Enanos" parteix de la
conversió en escala menor del "Giant Steps" de Coltrane per acabar
amb "The Paname Papers" peça que dóna títol al disc i "La
Caravana amarilla" que combina la clau de bulería flamenca amb melodies i
harmonies frígias. "The Paname Papers" de Jon Urrutia trio revela el
talent i la creativitat que fàcilment es poden reconèixer. Música del món en
clau de Jazz, música sense més etiquetes que les estrictament necessàries. Un
treball que no deixarà indiferent a l'aficionat i seguidor d'una de les figures
més importants del Jazz internacional d’avui dia.
I seguim ara fent una passa endavant
relacionada amb la concepció contemporània del tema que ara us proposo
escoltar, l’anomenat...
6.- Fourth Element (J. Urrutia) 6m46s
I ell ens parla de com ha estat concebut
aquest tema dient-nos què “aquesta és una peça de concepció dodecafònica amb un
títol que té l’origen en el cicle de quartes, el cicle dels intervals de
quartes justes o escala pitagòrica
tan per l’acompanyament de la introducció, de caràcter tribal, com en la
melodia de la B, del pont”. I és que el final ha estat de nou una demostració
d’energia, la del magnífic baterista i el seu solo, però també demostrada per
la persistent acció del pianista, tot i recordant-nos l’inici del tema. I és
que la progressió per quartes hi és ja des dels inicis i l’esperit de l’escala
dodecafònica també. Després de la “presentació” del magnífic i elaborat tema,
el groove ha aparegut ja en els inicis del solo de Jon Urrutia. Ens ha semblat reconèixer alguna referència a algun
tema en una curta frase, cosa que suposo també us ha passat a vosaltres. I és
que els músics solen fer això d’encabir-hi frases d’altres temes amb una
estructura harmònica similar. El solo ha estat brillant, per la digitació
percudida i per situar-lo en la part mig alta del teclat, sense arribar als
aguts de dalt de tot. La mà esquerra col·labora puntualment recolzant la dreta,
solista, en una altra demostració de bon gust i molt bona tècnica
interpretativa, i és que Urrutia és
tot un màster, desconegut per alguns de nosaltres, però en definitiva, un
màster, com esteu comprovant. Al final, una llarga demostració de les
habilitats del baterista Adsuar alhora
que el duet magnífic de contrabaixista i pianista donant-li tot el suport. Gran
tema, sí senyores i senyors.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta
nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabarem aquest magnífic projecte amb el tema
més viu del disc i primer track amb l’anomenat.....
1.- Dona Kubik (J. Urrutia) 5m32s
I ell ens diu d’aquest tema del qual segur n’haureu
identificat les referències què “és un tema del tipus contrafacto que es basa en una reharmonització de “Indiana” /
“Donna Lee”. S’inspira també en part, en el tema de Fred Hersch anomenat “Phantom of the Bopera”. Per cert, això del contrafacto ja ho havia comentat en
aquest programa no fa gaire, I com que aquest és un trio i tots han de tenir
vida pròpia, heu pogut tornar a constatar la preeminència donada pel líder als
seus dos companys, així és que de nou el baterista ha acabat aquest tema amb la
seva habitual energia. Els inicis han estat també esclatants, i és que la nova
melodia resultant dels vells acords del tema de Jazz Clàssic “Back Home Again
in Indiana” o “Indiana” per resumir-ho, és magnífica. Va resultar que “Donna
Lee”, interpretat a 300 de negra, crec, el van parir, encara no se sap qui, si Parker o Davis, a partir dels acords de “Indiana”. I ja ho heu escoltat, a
partir d’aquí se n’han fet infinitat de versions. Jon Urrutia n’ha fet la seva, per cert, força reeixida en un format
reduït, el del trio, assumint les tasques solistes i d’acompanyament entre tots
tres. El “walking” i “swing” de Varaillon
i Adsuar han constatat la compenetració d’aquest magnífic trio, mentre el
líder s’esplaia amb el seu solo. I nosaltres que ho hem gaudit tota l’estona. O
sigui que us recordo que mireu d’aconseguir aquest gran disc entrant a la web
de Errabal Jazz.
I nosaltres deixem aquest projecte, però abans felicitar
al Jon Urrutia i companys per
aquesta magnífica feina, i ara sí, ens endinsarem en el següent, però abans
escoltarem a Carme de la Fuente i el
seu micro conte.....
..................................
Gràcies Carme
per la teva especial visió de tot plegat i per com ens ho dius, fins d’aquí
dues setmanes.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui
que agrair-li al Thomas la seva
col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
I nosaltres acabarem el programa amb el projecte de Gustavo Díaz, del qual ja n’hi vam
posar un projecte anterior la temporada passada. Aquest darrer es diu...
“INCIPIT VITA
NOVA”
Gustavo Díaz
Quintet
Editat per
Youkali Music Youkali 158
Enregistrat el
17 i 18 de juliol als Estudis PKO, Boadilla del Monte, Madrid.
Mesclat i masteritzat
per Shayan Fathi, a Shadho Studio, Madrid
Produït per
Gustavo Díaz
Gustavo díaz,
saxo alto i piano en #1 i #8
Mario Quiñones,
guitarra
Jorge Castañeda,
piano
Ander García,
contrabaix
Shayan Fathi,
bateria
Tots els temes són composicions de Gustavo Díaz.
Veiem què ens en diuen els de Youkali Music:
Després de llançar Cromatonal
"(Youkali Music, 2016), disc que vam posar la temporada passada, i que va
ser un debut ple d'audàcia i originalitat, marcat per l'experimentació i la
recerca de sonoritats innovadores, el jove saxofonista, pianista i compositor
toledà GUSTAVO DÍAZ, presenta, també en format de quintet, "Incipit Vita
Nova", el seu segon disc com a líder, per al qual ha tornat a envoltar-se
d'un selectíssim grup de músics d'allò més excel·lent de l'escena jazzística
actual, integrat per Mario Quiñones a la guitarra, Jorge Castañeda al piano,
Ander García al contrabaix i Shayan Fathi a la bateria.
I deixem que aquesta presentació, més o
menys recurrent deixi pas a la seva música, i així és que aquest és un projecte
farcit de delicadesa i fins i tot un punt de melancolia. I és que el títol en
llatí potser ens remet al món clàssic i la seva música, el romanticisme, però
evidentment passat tot pel sedàs del Jazz i la visió actual de tot plegat. Un
projecte amb 45 minuts d’una excel·lent música amb tres precioses balades, crec
que les podem tractar així i que són “Beatriz”, “Incipit Vita Nova” i “Heart of
the Clown”. Però és que els temes a tempo mig alt també hi són, essent-ne
quatre del total, “Anábasis”, “La ciudad de la luz”, “Tico’s Tune” i “Hiatos”,
i un de més viu què és el primer track del disc anomenat “Dédalo”. O sigui que
la melancolia hi és però no tant.
O sigui que comencem per una de les tres
balades, i difícil se’m fa escollir la que sonarà i no posar les altres, o
sigui que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc perquè el podeu
aconseguir.
Escoltem doncs la preciosa composició que
dóna títol al projecte....
5.- Inicipit Vita Nova (Gustavo Díaz) 5m47s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera
més profunda hem començat. Una molt maca melodia que ens remet a temps passats,
per la melancolia i per les harmonies. Gustavo
ha viatjat vers el passat per demostrar-nos que no està tan lluny, fent-li
també el seu particular homenatge. El guitarrista Mario ha iniciat amb uns arpegis i màxima delicadesa aquesta cançó
que ben aviat ens ha situat en un context d’una certa melancolia i d’una gran
bellesa. Posterior a la melodia, el pianista Castañeda broda amb pulcritud de digitació la seva versió
d’aquestes harmonies delicades en l’àmbit del romanticisme. La veu pròpia del
saxo alto i guitarra han tornat a presentar-nos la melodia d’aquesta “Incipit
Vita Nova” i encarar-nos el final. Un preciós tema per començar el nostre
programa d’avui.
I tot i no tenir-ne res a veure, us recordo
que si us agrada
la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Nosaltres seguim amb un tema també força
delicat, una mica més viu de tempo anomenat...
4.- Anábasis (Gustavo Díaz) 5m23s
Una altra delícia la que ens ha ofert el Gustavo i amics. Quina melodia més ben
aconseguida, alhora que el ritme inclòs i canvis en el pont, o la B. Les As,
respiren una continguda alegria, la qual es manté en el reeixit solo del líder
al saxo alto. Una sonoritat càlida la que obté Díaz amb el seu saxo alto. El fraseig lligat ens transporta a la
més estricta modernitat, i és que els sons d’aquest mestre dels vents són
moderns, actuals, tot i formar part d’un projecte amb aires del món clàssic. El
ritme, lleugerament trencat li dóna un tarannà especial, de tal manera que
podries estar escoltant un 4x4 o un ternari, depenent de la teva orella, de la
teva oïda, vaja. El guitarrista Mario
Quiñones l’ha seguit d’igual manera , delicada i amb una puntuació precisa
i clara. El so pelat, sense afegitons electrònics massa evidents, ens el fa
escoltar amb total concentració, gaudint-ne de la seva improvisació. Al final,
ells dos s’han retrobat en un duet espectacular tot just abans de fer el tema
de nou i acabar-lo de cop.
I si la investigació i l'exploració de noves vies en els camps de la composició i de la improvisació van ser el motor i l'element principal en l'aventura sonora de "Cromatonal", aquest nou "Incipit Vita Nova" mostra en canvi, com a imprescindible fil conductor, la decidida persecució de la melodia a través d'envoltants i coloristes paisatges sonors. Paisatges sobre els quals GUSTAVO DÍAZ i els seus sempre eficients i inspiradíssims acompanyants delimiten un territori sonor propi i genuí, imaginant laberints rítmics, fonent el clàssic i el contemporani, el llatí amb el cool, o mirant al Blues des d'òptiques inèdites, essent aquests els estàndards per al futur.
Seguim ara amb un altre magnífic tema, amb
un canvi substancial d’estil i missatge musical i emocional, amb l’anomenat....
6.- Hiato (Gustavo Díaz) 4m57s
I ves per on que ens hem situat en un context força funky
amb aquest magnífic tema, paradoxalment d’una relativa senzillesa però d’una
força inqüestionable. Uns inicis marcats pel baix i bateria han deixat pas al
duet amb saxo alto i piano i després amb saxo alto i guitarra a la B, per
retornar plegats a la A. Una melodia a cops de ritme, amb un ritme ternari
complex, perquè de senzill no en té res. El contrabaix, de manera permanent i
amb una quasi permanent nota, però amb el ritme adequat, recolzat pel baterista
Fathi sembla ser el motor principal,
però no, escolteu la melodia del tema, totalment rítmica i convindreu amb mi
que aquestes són les coses del compositor. Un salt qualitatiu i emocional
respecte els altres temes del disc. Ell mateix, el líder, s’ha embrancat en el
seu gran solo, farcit de gust, tècnica i creativitat, on el ritme prima quasi
més que la melodia, i dic quasi. Seguint amb el suport de contrabaix i
baterista, a tot funk, Mario Quiñones
a la guitarra ens ha tornat a enlluernar per la seva puntuació lleugera, ara
sí, amb més sons electronificats però amb tot el gust del món. Al final, i
donant espai al baterista, saxo alto, contrabaix, piano i guitarra s’han posat
d’acord per tocar tots el mateix, tornant després als duets inicials i
acabar-lo de cop. Però quin tros de tema, Gustavo
Díaz.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I encara seguirem amb un altre impressionant tema
anomenat...
2.- Tico’s Tune (Gustavo Díaz) 4m42s
Doncs tot i ser la intensitat rítmica menys emocional, el
tempo és relativament més viu, i ja sabeu que aquest és el paradigma d’aquest
programa, anar augmentant el tempo per així mantenir-vos desperts a aquestes
hores de la nit. En aquest tema, el tempo segueix essent ternari gens senzill,
amb uns canvis entremig força increïbles. Els tres de la secció rítmica han
obert el pas situant-nos en el context global i deixant pas a la melodia
interpretada a duet per saxo alto i guitarra durant la A, mentre que en el
pont, és el líder i crec que el piano qui la fa, si ho he escoltat bé. Gustavo ha encetat els solos després de
la completa exposició del tema, amb els canvis inclosos. Melòdic, càlid, i amb
un missatge expressiu, el saxofonista toledà ens ha acaronat amb la seva
sonoritat, per després deixar pas al solo del pianista Castañeda. Aquest s’ha quedat sol només amb contrabaix i bateria,
encara però quasi en segon terme. El context del solo va agafant una força
relativa gràcies a la profusió dels dos de la base rítmica. La melodia
principal torna a aparèixer a duet amb guitarrista primer i després amb pianista,
acabant-la delicadament amb una mena de suspens...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabarem el projecte de Gustavo Díaz amb el primer track del disc, el magníficament
potent....
1.- Dédalo (Gustavo Díaz) 5m33s
I quina entrada de tema més bèstia, a tota hòstia, la
d’aquest “Dédalo”, sense avisar, carall nois que això no es fa. La melodia a
duet amb el guitarrista a un tempo de negra d’aquells de Parker a 300 o similars. I és que no en sé tant, ja m’agradaria,
ja. En fi, un tema exorbitant que ens ha semblat magnífic per melodia i tempo,
i que una vegada acabada la primera exposició, ha servit per deixar pas a
l’expressivitat del guitarrista Quiñones
i la seva excepcional interpretació solista, nua de sons electronificats
estranys i pura la seva puntuació en el registre més agut. Els ànims semblen
haver-se calmat per així posar en safata l’espai sonor al líder per omplir-lo
amb la sonoritat del seu saxo alto. Tècnica a cabassos la d’aquest saxofonista,
la qual li permet endinsar-se en camins força complicats, i és així com han
canviat de ritme, fent-lo trencat i seguint amb el duet amb el guitarrista, han
tornat a les arrels primeres del tema per tornar a volar a tot tren i acabar-lo
suaument. I quina altra meravella Gustavo,
felicitats.
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa d’avui esperant
que l’hàgiu gaudit com jo mateix sí que he fet, i recordeu que primer hem
escoltat el magnífic projecte de Jon Urrutia
Trio anomenat “Paname Papers”, i que hem acabat amb el del gran saxo alto,
i també pianista Gustavo Díaz
anomenat “Incipit Vita Nova”, i que el primer era de Errabal Jazz i aquest darrer de Youkali Music. Gràcies amics pel vostre suport.
I ja us vaig dir la setmana passada que el 16 de novembre
re inaugurem la Sala Xica amb un
magnífic concert de Jazz amb el gran Guillermo
Calliero Quartet, amb Guillermo
Calliero, trompeta; Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Xavi
Hinojosa, bateria. Concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada
gratuïta. Us hi esperem, car farem una tornada sonada amb música i sorpreses.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
