Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
I us torno a dir que estem a punt ja, i el 16 de novembre
re inaugurem la Sala Xica amb un
magnífic concert de Jazz amb el gran Guillermo
Calliero Quartet, amb Guillermo
Calliero, trompeta; Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Xavi
Hinojosa, bateria. Concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada
gratuïta. Us hi esperem, car farem una tornada sonada amb música i sorpreses.
El programa d’avui tornarà a estar dedicat a Fresh Sound New Talent i de manera
especial a la seva sèrie 1000, la dels nostres joves lleons. Avui podreu
escoltar a dos joves cracs del nostre jazz, als quals hem vist créixer, més o
menys, i que van participar encara com estudiants al Festival de Jam Sessions de SVdH i que també han vingut a tocar al Jazz Club La Vicentina. Aquests nois
són Òscar Latorre i Lucas Martinez.
Del primer escoltarem el seu primer treball discogràfic al seu nom anomenat “Textures” i del segon el seu segon
projecte editat, primer però amb FSNT anomenat “Lights
and Shadows”.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta
nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Comencem amb el projecte de l’Òscar
“TEXTURES”
Òscar Latorre
Quartet
Editat per FSNT
sèrie 1000 FSNT1012
Enregistrat per
Jaume Figueres els dies 24 i 25 de febrer de 2017 a Estudis Ground, Cornellà de
Terri, Girona.
Barrejat per
Roger Gutiérrez
Dominat per
Pieter De Wagter a Equus Studio, Bruxelles, Bèlgica
Produït per
Oscar Latorre
Productor
executiu: Jordi Pujol
Oscar Latorre,
trompeta
Toni Saigi,
piano
Pedro Campos,
contrabaix
Roger Gutiérrez,
bateria
Totes les composicions d'Òscar Latorre, excepte els # 5 i 9 de Pedro Campos
I com sempre us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest magnífic
disc de l’Òscar Latorre Quartet.
Aquest és un projecte que vam poder veure la temporada
passada en un concert extraordinari que vam fer al pati jardí de Can Comamala amb quasi els mateixos membres del
quartet si exceptuem a Pedro Campos que
no va poder venir i sí ho va fer el nostre amic Marc Cuevas a qui hem pogut veure unes quantes vegades en diferents
formacions. El que avui escoltarem està farcit de delicadesa alhora que
modernitat, i estic parlant dels temes més dolços i que en són més de la
meitat. Melodies belles a ritme de balada com la “Cançó d’anyorança”, però
també “Cetácea” i “Whale Sounds” dedicades al món dels cetacis, i per tant
clarament ecològiques. La primera s’embranca en conceptes interpretatius
contemporanis, mentre que la darrera és del contrabaixista Campos igualment que “Folk II”, ambdues encabides en la
investigació sonora i profunditat de missatge. El tema “Qureiem”, de Latorre investiga també en les
sonoritats càlides del seu metall, amb notes llargues i melodies d’una gran
bellesa. L’Òscar se’ns ha descobert
com un gran compositor melòdic d’igual manera que l’amic i també jove crac, Pedro Campos. O sigui que el projecte
anomenat “Textures” se l’hi escau la
mar de bé.
Comencem doncs amb la preciosa balada anomenada....
2.- Cançó d’anyorança (Òscar Latorre) 7m19s
Doncs ja heu pogut escoltar quina meravella de melodia ha
compost l’Òscar amb les dues As
precioses i càlid el canvi a la B. Un tema d’estructura AABA típica del qual
ens n’han fet un chorus sencer per després iniciar el líder el seu delicat
solo. Aquest és un dels trompetistes joves amb més projecció conjuntament amb
l’Oriol Vallès i Joan Mar Sauqué, sense desmerèixer els
altres companys, també magnífics, que hi ha en el panorama jazzístic actuale
casa nostra. Aquest jove crac d’Olesa de
Montserrat té un fraseig càlid en aquesta balada, alhora que destil·la
melodia pels colzes. Ens recorda a alguns dels seus mestres com són Freddy Hubbard sense oblidar Brown i Morgan, aquests darrers més
boppers que el primer. Després d’ell, un altre jove lleó ara del piano, i a qui
també vam veure diverses vegades pel Festival
de Jam Sessions, Toni Saigi. La seva manera de tocar el piano ens recorda a
Monk i només per què Saigi està ara per ara en aquesta ona,
i fins que ell decideixi retre homenatge a algun altre pianista, o fins que
trobi el seu llenguatge més personal. El contrabaix de Campos i el ritme de Bossa a mans del gran Roger Gutiérrez han acaronat rítmicament aquesta preciositat de
cançó de l’Òscar Latorre.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb les propostes més vitals, rítmicament
parlant, i ho farem amb el tema anomenat....
4.- Estimat solet (Òscar Latorre) 4m55s
I de quina manera ens ha tornat a sorprendre aquest jove
crac amb aquesta melodia tan ben trenada. El ritme beat marcat pel Roger només ha fet que donar-li ales al
líder per així poder desenvolupar el seu delicat solo. I és que segueix en els
espais melosos de Hubbard tot i el
ritme que podríem dir “trepidant” i ho poso entre cometes, marcat pel Roger. De fet, amb el solo del Toni sí que notem un canvi respecte al
del líder, essent el del pianista marcadament percussiu a l’estil del seu
mestre, Thelonious Monk. I és que el
músic d’Olesa ha seguit les diverses
esteles dels grans metalls de la història del Jazz, i sembla haver trobat un
càlid confort amb el so proper al Hubbard
d’una determinada època, no la darrera més “Soul Jazz” i demés. Toni ha arrelat fermament en Monk, i no només no se n’amaga, sinó
que ho propaga en totes direccions, i així és que ja ho vam poder escoltar en
un anterior programa on ens va presentar el seu TRONIX. Mentre Toni ha
repassat Monk, això sí, amb la seva
personal empremta, la resta de companys de la base rítmica l’han recolzat amb
tot el ritme possible i el més adequat també. Roger ens ha mostrat moments brillants del seu saber inquiet mentre
que Pedro ha omplert l’espai sonor
de les notes més greus. Un gran tema aquest “Estimat Solet” de l’Òscar Latorre.
I dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Encarem un altre tema amb el tempo i vitalitat adequades
amb l’anomenat....
6.- La guàrdia d’ares (Òscar Latorre) 5m59s
Un altre tema on la calidesa del metall contrasta amb la
força de la secció rítmica, i és que així és el Jazz, lliure en la seva màxima
expressió. Òscar ha desenvolupat la
melodia mentre Roger no ha parat
d’investigar sons i ritmes amb la seva bateria amb el suport de Pedro al contrabaix, i és que aquests
dos són una perfecte maquinària rítmica. I quina dolçor transmet Òscar a la trompeta, considerant que
aquest metall pot arribar a ser força punyent, sobretot en el registre més
agut. Un espai per on, de moment, Òscar
no hi transita massa, que ja vindrà, segurament. Ell mateix ha trenat un
magnífic solo amb un fraseig lligat perfectament aconseguit i farcit de
creativitat i bon gust. Toni, al
piano, s’ha convertit en líder del trio base, el concept trio, on cadascú dels
seus membres executa una permanent improvisació. Sovint dic que el trio de jazz
és una màquina perfecta, i també en aquest cas ho estem constatant, amb el jove
pianista, fill i germà de pianistes, del conegudíssim Xupi i d’en Kquimi,
també forjant-se un gran camí. Roger
Gutiérrez ens ha tornat a mostrar el per què és un dels grans bateristes a
considerar, que tothom considera, nascut ell de les fornades del Conservatori del Liceu, com el Pedro, i ves per on que del Taller de Músics va aparèixer Toni Saigi mentre que de l’Esmuc, l’Òscar Latorre, una mostra de la comunicació entre músics i les
seves respectives escoles, però també el fet que en aquest món, tots es
coneixen, tots ens coneixem, així és que estem molt contents de formar-ne part.
I sí, deia que Roger ha fet un
extraordinari solo, després del solo del Toni
i de la presentació de nou del tema per part del líder, acabant així aquest
reeixit tema del jove músic d’Olesa de
Montserrat.
I com deia no fa massa, en aquest disc de 9 temes i cinc
a tempo slow, hi ha també els que tenen un tempo una mica més viu com han estat
aquests dos darrers, “Estimat solet”, i “La guàrdia d’ares”, però també els que encara ens faran trempar
més com són “El Mag” i “Troni’s Blues”. Som-hi doncs amb el primer, també
primer track del disc anomenat....
1.- El Mag (Òscar Latorre) 4m34s
Bé, el swing ha aparegut ja a les primeres de canvi, amb
la melodia del líder, el “walking” del contrabaixista “Ride” d’en Roger, xarles i demés estris. Pedro Campos ha encetat la tanda de
solos fent-ne un de magnífic. I és que aquest jove crac està considerat un dels
joves exponents d’aquest instrument, bàsic en el món del Jazz. Tots els
instrumentes ho són d’importants, però tots els músics volen una base rítmica
potent i segura, de contrabaix i bateria, i el Pedro és un dels dos puntals. L’altre company li ha donat suport a
base d’escombretes, alhora que Toni
també ho ha fet amb acords puntuals. El swing a “Ride” i “walking” ha tornat a
aparèixer en el solo del líder, ara molt més bopper, tot i mantenir la
sonoritat càlida de la seva trompeta. Òscar
ha tornat a “volar” suaument per sobre el coixí dels núvols del trio base,
esplaiant-se i fent-nos gaudir a tots nosaltres amb la seva gran eloqüència. Toni l’ha seguit amb la seva visió
personal i de l’estil Monk a base
notes i d’acords sovint dissonants, empremta del genial músic afroamericà. Una
digitació percussiva allunyada de la velocitat i més centrada en la nota, en el
so de la nota, del acords i del ritme.
I nosaltres acabarem aquest magnífic projecte que podeu
aconseguir entrant al web de FSNT o
anant a Blue Moon al carrer Benet Mateu 26, Barcelona, i ho farem
amb el tema anomenat...
8.- Troni’s Blues (Òscar Latorre) 5m51s
I recordant a un dels impulsors del Jazz a casa nostra,
ànima de Jazz Terrassa, en Valentí Grau, el qual sempre, en els
bisos, fa tocar un blues als músics, siguin quins siguin. Coincidència o no,
aquest magnífic blues és també el més viu de tempo, i com que aquesta és la
meva manera d’acabar els projectes, doncs ves per on ho he fet amb un Blues,
aquest “Troni’s Blues”. Un tema on altre cop el mestre Roger Gutiérrez ha pogut mostrar tota la seva capacitat rítmica i
d’idees en la seva reeixida improvisació. Ha acaronat tots els estris de la
seva bateria, car aquest és un baterista que no “colpeja” massa fort ni la
caixa ni la resta dels elements. El tema ha començat amb la melodia a càrrec
del líder en un blues amb algun interruptus rítmic inicial i ja dintre del
mateix tema i estructura. Ben aviat el swing a tot tren ha aparegut i tot
gràcies als dos de la base rítmica, potent i precisa, contrabaixista i
baterista. El solo del líder ha sobrevolat el coixí dels núvols rítmics,
fent-lo precís i ple de swing, amb el fraseig súper ben lligat amb uns arpegis
descendents magnífics alhora que amb d’altres demostracions tècniques i de bon
gust. No oblideu aquest nom, el del líder, Òscar
Latorre. Ton Saigi, tampoc
l’oblideu, ha marcat el seu solo incidint de nou amb l’aspecte rítmic i
harmònic, i també dissonant en l’ona més Monkiana.
Pedro ha seguit com si res hagués
passat amb el “walking” que no ha deixat des de l’inici del tema, i Roger ens ha tornat a meravellar amb el
seu domini, gust i inventiva rítmica i de fraseig, que els bateristes també en
fan, de frases, per acabar el tema amb la melodia inicial a càrrec del líder,
acabant-lo de cop.
I nosaltres deixem aquest magnífic projecte però ara és
el millor moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
................................................
Gràcies Teresa
per la teva particular exposició de tot plegat, ens veiem aquest divendres a la
Sala Xica, un petonet cosineta.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
I nosaltres acabarem el programa d’avui amb un altre
magnífic disc, d’un altre magnífic jove lleó, aquest però saxofonista, projecte
anomenat....
“LIGTHS AND
SHADOWS”
Lucas Martínez
Project
Editat per FSNT
de la sèrie 1000 FSNT 1011
Enregistrat per
Lex Tanger el 23 de gener de 2017 al Conservatori Van Amsterdam Studio, Països
Baixos,
Masteristzat per
Pat Stewart a Koninklijk Conservatorium, Den Haag, Països Baixos
Produït per
Lucas Martínez
Productor
executiu: Jordi Pujol
Lucas Martínez,
saxo tenor
Xavi Torres,
piano
Jort Terwijn,
contrabaix
Joan Terol,
bateria.
Convidat
especial: Teis Semey (guitarra en #1).
Aquest és un projecte amb set temes magnífics, amb
variació de tempos i ritmes, on es repassen un parell d’estàndards, el preciós
i amb un magnífic arranjament “I’ll be seeing you” de Sammy Fain i el gran tema de Coltrane
“26 2”. Hi ha també una preciosa balada de Djavan
anomenada “Ladeirinha”, mentre que la resta de temes són d’autoria pròpia, tals
com el preciós vals “Song for Alba” però també el molt dolç i relaxat “Calm
Sea”. Mentre que els dos temes més vius de tempo són el titolat “Skyline”
segurament com a homenatge a Xavi Torres
el qual va fer un disc amb aquest nom. L’altre tema més viu de tempo és el
magnífic també “Namaste”. En definitiva un altre projecte “rodó”, com
l’anterior, on hi ha espai per a la calma però també per l’aspecte més rítmic
del Jazz.
Al blog del programa us posaré l’enllaç a la pàgina web
del disc del Lucas Martínez.
Comencem escoltant el preciós vals compost pel Lucas dedicat a Alba, així doncs....
4.- Song for Alba (Lucas Martínez) 4m35s
Doncs amb quina preciositat de tema hem començat el
projecte del Lucas, amb aquesta
preciosa cançó i melodia, tot i que ja heu vist que molt curteta. Ara hem
canviat de sons al piano i l’entramat dissonant de Saigi-Monk ha deixat pas al lirisme de Xavi Torres, aquest, gran músic de les contrades del nostre sud,
igualment que Joan Terol, l’un de Tarragona i el baterista de Reus. Una formació muntada ad hoc, i
pel fet que Lucas s’hi va estar
ampliant estudis, i estem parlant d’Amsterdam,
on viuen i treballen Torres, Terol i Terwijn.
La mestria del pianista tarragoní és de tots més que coneguda i és així que
en aquest programa li vam posar els dos treballs que porta realitzats al seu
nom. A qui no coneixíem era al contrabaxista Terwijn, i ves per on que ens ha sorprès gratament, acompanyant i
realitzant el seu solo. Us haureu fixat que en aquest vals el líder ha
interpretat la melodia en l’inici i al final, deixant els solos pel pianista i
baixista, tot un detall per cert.
Part d’aquest projecte, al menys en l’aspecte musical, el
vam poder gaudir a la Jam del Pipa Club,
en un divendres de la temporada passada. Un espai on s’hi fan actuacions
algunes de les quals en l’entorn del Jazz
Manouche i que els divendres s’hi feia un concert curtet i una posterior
Jam. Allà va ser on vam poder escoltar algunes d’aquestes composicions amb un front
line de saxos tenors amb ell i l’amic Pol
Padrós.
I nosaltres seguim ara amb un estàndard magnífic, del
qual Lucas n’ha fet un sorprenent
arranjament, i estem parlant del preciós....
3.- I’ll be seeing you (Sammy Fain) 4m53s
I'll Be Seeing You " és una cançó popular, amb
música de Sammy Fain i lletra d'Irving Kahal, publicada al 1938, que es
va inserir en el musical de Broadway “Right This Way”, que van haver de tancar
després de quinze actuacions. En el musical, la veu cantant va ser interpretada
per Tamara Drasin, que feia uns anys
havia introduït "Smoke Gets in Your Eyes". La cançó és un estàndard
de jazz i ha estat interpretada per molts músics i cantants com per exemple Billie Holiday. El tema musical té gran
poder emocional i va ser molt utilitzat durant la Segona Guerra Mundial, quan es va convertir en un himne per als que
lluitaven fora contra les forces del 3er Reich (tan soldats britànics com
americans). Holiday la va cantar a
un tempo súper slow i amb un gran sentiment, com feia ella amb tots els temes
de tarannà melòdic i tràgic. Ja heu vist, escoltat vaja, de quina manera n’han
fet l’arranjament, sobretot pel concepte rítmic així com trencat i complex, tot
això, evidentment s’ha mostrat molt evident en l’exposició del tema i posterior
solo del líder d’aquest projecte, el jove crac Lucas Martínez Membrilla i és que el seu pare és el César Martinez, baterista i mestre del Taller de Músics, i la seva mare Isabel Membrilla, pianista. El solo
d’aquest noi ha estat magnífic i és que no només domina l’instrument, sinó que
li sap donar l’emotivitat adequada. El fraseig lleuger denota tècnica i control
harmònic, alhora que sentit del ritme. Torres
ens ha tornat a “frapar” amb la seva pulcritud interpretativa i bon gust en
això de tocar les 88 tecles del piano.
El seu lirisme de nou ens enganxa, alhora que la seva particular concepció de
les harmonies, prova de tot plegat la seva mà esquerra, sense oblidar la dret,
que improvisa sobre el què li “diu” l’esquerra. El tema de nou amb el líder, i
final d’aquesta preciosa composició.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Pugem una mica de tempo i així és que podreu escoltar la
composició de Lucas Martínez anomenada....
5.- Namaste (Lucas Martínez) 3m56s
Doncs tot just hem acabat d’escoltar un tema força
complex, i parlo de la seva concepció, melòdica però sobretot rítmica.
Magnífica demostració de composició per melodia i ritme, aquest un ternari
complex, sembla ser. Exposició de tema per part de tots, melodia a càrrec del
líder i posteriors solos començant pel del pianista Torres per després fer-ho el líder del projecte. Tema amb una gran
vitalitat que se t’emporta seguint primer al pianista però sobretot al líder,
gràcies a la seva persistent insistència amb les corxeres. Tècnica a cabassos
la d’aquests mestres, els solistes però també amb els de la base rítmica, amb un Terol també enriquint els espais sonors a base d’aportacions
diverses. Ell, en Torres i en Terwijn, baterista, pianista i
contrabaixista estan genials en tot el projecte, i més que ho hem constatat en
aquest tema. El pianista tarragoní ha tornat a brillar de manera evident per la clara interpretació, i pulcritud
interpretativa alhora que evident modernitat i sobrada tècnica. El líder ha fet
la seva versió improvisada del seu tema, i tornant-hi amb un reguitzell de notes ben trenades i mostra de
tot el seu saber. Intentant identificar-ne un so proper, crec que el de Joe Henderson se l’hi escau força bé,
tot i tenir un so prou personal. Tema i final. Magnífic amics.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Us proposo escoltar ara el darrer track del disc, el tema
de Coltrane anomenat....
7.- 26 2 (John Coltrane) 4m52s
Aquest és un tema que Coltrane va incloure en el seu reeixit “Coltrane’s Sound”. La
versió que n’han fet els nostres herois s’allunya de la del geni de Filadelfia, aquesta interpretada de
manera “estàndard” a tot swing, mentre que l’arranjament del Lucas situa el tema en un context més
actual amb lleugers canvis rítmics que li donen la personalitat adequada al
líder i saxo tenor. Fins i tot després de l’exposició del tema, el ritme no ha
estat clarament swingat i el duet a saxo tenor i baterista ha estat magnífic.
La inclusió de la resta de companys ha enriquit l’espectre sonor amb piano i
contrabaix, mantenint l’esperit del ritme divers i ric en matisos, gràcies a la
base rítmica de contrabaix i bateria. Torres
ha seguit al líder amb el seu solo, magnífic, amb moments dues mans força interessants. La fluïdesa del
fraseig és de mestre, i així és que ens ho mostra a cada tema. Al final hi han
tornat amb la reeixida melodia d’un tema que Coltrane va elevar a la magnitud de “major”, esdevenint un
estàndard de Jazz no interpretat massa vegades en Jam sessions, motivat per la
més que evident dificultat melòdica i per què els músics no se’ls saben tots,
tot i saber-ne molts.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu
entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres acabarem projecte i programa amb el primer
track del disc, tema de Lucas Martínez
i ara amb la inclusió del guitarrista Teis
Semey.
1.- Skyline (Lucas Martínez) 4m53s
Un altre tema on la concepció està allunyada del
“trillat” 4x4 i on ens trobem amb un altre ritme ternari complex. I aquest tema
dedicat al projecte de Xavi Torres,
al menys això m’he aventurat a pensar, l’han iniciat a tot tren, i parlo per
saxofonista i guitarrista quan han fet el duet melòdic, però és que mentre ells
anaven a dos i a tot tren, la base rítmica seguia les indicacions del
compositor amb el ritme, de nou, un tan complex i trencat. Un break inicial amb
el líder i saxo tenor ha deixat el pas de nou al duet a tot tren. El ritme ha
seguit, i l’heu pogut escoltar amb les
notes del contrabaix i les incursions del baterista, mentre el compositor ha desenvolupat
un solo en l’ona més bopper pel frasseig i velocitat d’execució. Gran solo de Lucas que ens ha continuat mostrant les
seves moltes virtuts. De nou un altre break rítmic on la melodia del
guitarrista ha omplert l’espai sonor. Ben aviat ell també s’ha llançat a una
interpretació on la velocitat ha anat de la mà amb la tècnica i inventiva i
creativitat. Un cicle que s’ha repetit de nou amb els dos solistes, igualment
que han fet en els inicis del tema, per acabar aquest magnífic tema de cop.
Bé, i nosaltres hem acabat projecte i programa, tot i
esperant que us hagi agradat tant com a mi, i recordeu que primer hem escoltat
el primer treball editat a nom de l’Òscar
Latorre Quartet i que ens ha presentat el seu “Textures”. Hem acabat ara
mateix amb el Lucas Martínez Project
i aquest també magnífic “Lights and Shadows”, que tots les tenim.
I bé, us torno a dir que estem a punt ja per tornar a la Sala Xica, i així és què el 16 de
novembre la re inaugurem amb un magnífic concert de Jazz amb el gran Guillermo Calliero Quartet, amb Guillermo Calliero, trompeta; Federico
Mazzanti, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Xavi Hinojosa, bateria.
Concert organitzat pel Jazz Club La
Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem,
car farem una tornada sonada amb música i sorpreses.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies
per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
