Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs avui farem un programa diferent i temàtic amb tres
discos que em va enviar l’amic Lluís
Gomez, magnífic intèrpret de banjo, del qual ja li havia posat un parell
d’anteriors treballs. La veritat és que aquests tres discos els tenia ben
guardats des de la temporada passada, i crec, que ja toca que els traguem a la
llum. Són projectes, dos encabits en el BlueGrass
mentre que l’altre és una barreja d’aquestes músiques folks amb el manouche,
amb el swing, i com que aquests dies s’ha celebrat el Django Festival l’H 2018 doncs m’ha semblat que també m’hi aniria
bé. Els discos són “Set List” amb
els Barcelona Bluegrass Band; els Grazztrio i el seu “three sheets to the wind” i finalment els Swing 42 i el seu “Déboucher”.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem el programa especial d’avui dedicat a les
músiques on hi participa el Lluís Gómez
amb Maribel Rivero i Oriol González,
anomenat...
“THREE SHEETS
OF THE WIND”
GrazzTrio
Enregistrat per
Jordi “Kako” Vericat l’11 de desembre de 2013 als Joan Albert & Kako Music,
Barcelona
Mesclat per
l’Oriol González
Meclat per
“Kako”
Lluís Gómez,
banjo de 5 cordes
Oriol González,
mandolina
Maribel Rivero,
contrabaix
Totes les composicions originals són dels membres de la
banda.
La conjunció de les paraules grass, com a diminutiu de
‘bluegrass’, i jazz dóna lloc a la proposta d’aquesta formació, que utilitza
els instruments característics del primer i la llibertat de creació i
interpretació del segon. Des de ja fa uns quants anys, alguns estils
classificats com a ‘tradicionals’ han seguit aquesta línia d’evolució en què
s’incorporen nous recursos tècnics a la sonoritat acústica original. A
principis de la dècada de 1970, músics nordamericans com Bela Fleck, David Grisman,
Mike Marshall o Tony Rice amplien els límits del seu paper d’intèrpret
tradicional amb l’ús de composicions pròpies i improvisacions amb harmonies més
complexes, sota el nom de ‘new acoustic music’. L’any 2013 es crea a Barcelona
el grazz trio, partint de l’herència de la ‘new acoustic music’, amb la trobada
de tres músics amb llarga trajectòria en diferents estils de música tradicional
i acústica com el ‘bluegrass’, ‘folk’, ‘irish’, ‘manouche’, ‘música classica’ o
el ‘jazz’. Lluís Gómez, Oriol Gonzàlez i
Maribel Rivero conformen un trio d’instrumentació poc usual, amb banjo de 5
cordes, mandolina i contrabaix, que es proposa un repertori basat en
composicions pròpies, que els permeti explorar el so dels seus instruments, i
on el resultat en un concert en directe, sigui quelcom de càlid, interessant i
sorprenent.
He escollit una sèrie de temes no massa ràpids, tot i que
en aquest projecte els temes són així com molt delicats. O sigui que us proposo
començar amb el més tranquilet de tots compost per l’Oriol González anomenat....
10.- Last Call to Barcelona (O. González) 4m50s
Doncs amb aquest tema tan relaxat hem començat un
programa que, tot i l’estil, no arribarà a assolir els ritmes trepidants típics
d’aquest estil de música. Ja he dit que aquest disc no ho és de trepidant, i jo
he escollit a més a més els temes més tranquils, com aquest preciós tema de l’Oriol. Una molt maca melodia
acompanyada pel ritme del contrabaix de Maribel,
i amb dos solistes amb mandolina i banjo, i per tant amb una sonoritat nítida i
pulcre. El “punteig” dels solistes, amb un so clarament diferenciat, dóna el
contrapunt al so més greu del contrabaix, aconseguint una sonoritat
especialment delicada.
I recordeu que cada dia teniu una bona programació, ara
més variada, en el Jamboree Jazz Club,
i per això us poso la seva pàgina web, la dels concerts i concretament la de
demà dijous amb el magnífic concert de l’Albert
Sanz Trio & Perico Sambeat, amb Dee
Jay Foster i Stephen Keogh.
L’1 i 2 de desembre, al Jamboree, podreu veure a Txell Sust & August Tharrats Trio,
projecte magnífic amb Nono Fernández i
Xavi Hinojosa.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Seguim ara amb un tema de Lluís Gómez anomenat....
5.- Funky Thumb (Ll. Gómez) 5m36s
Si l’anterior era delicat, doncs aquest ho ha estat
igualment. Dues composicions que segueixen un fil conductor, invisible,
anomenat qualitat i sensibilitat. Un tema que han començat tots tres alhora i
també fent-ne la melodia, preciosa, on també hem pogut constatar la presència
del pont. La mandolina sola, ha donat pas al solo de Maribel al contrabaix, profund i greu. Els sons del banjo s’han
barrejat amb els de la mandolina aconseguint una sonoritat fresca contraposada
a la del contrabaix. Els “quatres” dels dos solistes ens han recordat als que
es fan en els temes de Jazz, i és que aquí també es respira Jazz, passat pel
sedàs del Bluegrass, però. Després d’aquest duet solista, hi han tornat amb el
tema del Lluís Gómez, tema que han
acabat de cop.
Seguint parlant del Jamboree,
per dir-vos que de cara la setmana vinent, ja al desembre, el dilluns hi haurà
la Jam, la de cada dilluns, però aquesta vegada amb el gran saxo tenor canari Kike Perdomo i amics. El dimarts
tindrem la presentació del nou projecte del guitarrista Rai Castells i dimecres la Giulia
Valle Ensemble, ella per tercera vegada.
Seguim ara amb una mica més de ritme, amb el primer track
del disc, tema que dóna el títol al projecte, també del Lluís Gómez....
1.- Three Sheets to the Wind (Ll. Gómez) 5m33s
Tres fulles al vent, tres instruments al vent, tres
persones al vent, tres ànimes al vent, tres músics al vent. Un altre tema
delicat del Lluís amb improvisacions
magnífiques i sonoritats que no estem habituats a escoltar, però que ens
agraden, al menys ami, i que també espero us agradin a vosaltres. I quina altra
delícia de músiques, de tres sonoritats, de tres fulles al vent. La composició
té també un pont harmònicament molt ben aconseguit, i molt maco. Després
d’exposar-nos el tema sencer, l’Oriol
s’hi ha posat amb el seu nítid solo a mandolina, mentre el Lluís i Maribel
l’acompanyaven. Ella mateixa ha fet el seu, mentre els dos companys
l’acaronaven amb els seus sons. I què bonic és el pont, per harmonies i
melodies. Lluís ha deixat anar la
seva imaginació en el seu reeixit solo fent també un sol “chorus” del tema, com
els seus companys. L melodia del tema ha tornat per així acabar-lo suaument amb
un curtet turn-around. Preciós aquest “Three Sheets to the Wind”.
Agafem una mica més de ritme tot i que no massa, amb el
següent tema de l’Oriol González
anomenat....
8.- Undergrass, pour Michel (O. González) 2m42s
Tema curtet amb canvis rítmics i breaks on la composició
de l’Oriol ens situa en un motiu
principal a base de rascats de cordes per deixar-ho després quasi en el silenci
absolut. El so del banjo inicia els solos, mentre mandolina i contrabaix
segueixen l’estructura rítmica essent també els que han protagonitzat el break
rítmic. Tema d’una aparent senzillesa però que inclou tot un reguitzell de
modificacions en la seva estructura, melòdiques i rítmiques, que diuen molt del
compositor. Tema curtet però que és d’aquells que en un directe es podrien
allargassar amb el rascat de cordes i improvisacions. Bravo pel compositor i
pels seus amics. Això mateix podria dir en la resta de temes escoltats i els
que encara escoltareu. Només m’agradaria que ja haguéssiu captat l’essència
d’aquesta música i que us hagués capturat com a mi, perquè les músiques que
falten encara en aquest programa variaran una mica però no massa. Seguiu amb
mi, que no us penedireu.
Acabarem aquest projecte amb el tema més viu i vital
compost pels dos solistes Gómez i
González, tema anomenat....
6.- Mosquito (Ll. Gómez & O. González) 3m35s
Doncs per tal com ha rutllat el contrabaix, a tot
“walking” el swing també ha aparegut. El duet brillant dels dos solistes ha
estat abassegador tot iniciant el tema, melodia del tema. Amb el swing de la
mandolina i “caminar” del contrabaix, el solo del Lluís ha anat molt ben rodat amb el rascat de mandolina inclòs. El
mateix ha fet l’Oriol en el seu solo
amb el “caminar” de Maribel i notes
puntuals al banjo. Ella ha seguit amb el seu “caminar” fent una roda sencera i
només amb ajuda puntual dels dos solistes. I quina precisió rítmica que té Maribel Rivero, la qual cosa permet als
músics desenvolupar amb tranquil·litat les seves improvisacions. I és que en
l’anterior programa dedicat a les músiques de Lluís Gómez ja vaig posar-vos un resum històric del BlueGras i així doncs us remeto a
aquest programa, per la qual cosa només heu de mirar el blog del programa, Jazz Club de Nit.
Doncs deixem aquest projecte i ara serà el bon moment per
escoltar el micro conte de Teresa Tuset....
............................................
Molt bé Teresa,
gràcies per com ens ho dius i pel què ens expliques...
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que
podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg
d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb més música i ara ho farem amb la Barcelona Bluegrass Band i el seu
projecte anomenat....
“SET LIST”
Barcelona
Bluegrass Band
Editat per Red
Pig
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Jordi “Kako” Vericat el 9 de setembre i el 23 de
desembre de 2017.
Produït per
Lluís Gómez i Joan Pau Cumellas.
Lluís Gómez,
banjo de 5 cordes, mandolina
Joan Pau
Cumellas, harmònica diatònica
Miquel Talavera,
guitarra acústica i veu
Maribel Rivero,
contrabaix i veu
Tots els arranjaments són de Lluís Gómez excepte “Reuben” que és de Joan Pau Cumellas.
Ells dos ens diuen en què aquest és un CD diferent dels
dos anteriors editats fets amb temes originals. Sembla que molts fans els hi
van dir què perquè no feien un disc amb els temes que solen tocar en els
concerts, la majoria dels quals són “covers” i música tradicional. Així és que
aquest el CD sense cap tema original i llavors es tractava de fer-lo amb els
molts amics que tenim, o sigui que vàrem convidar a alguns d’ells sense que cap
d’ells fos un convidat “especial”. Aquest doncs és un disc enregistrat a la
primera, com si d’un concert en directe es tractés, sense “overdubbings” ni
pistes separades, només música en viu. “BBB Set List” va ésser enregistrat en
tres dies, i de cada tema se’n van fer un màxim de tres “takes”, preses. Es
tractava de capturar l’energia dels nostres concerts en directe, o sigui que
aquí ho teniu. Esperem que ho gaudiu força! Us haig de dir que he procurat
posar-vos els temes més “jazzy” – “bluessy” i no tant els més evidents del
“folk” i “Bluegrass”. Així és que no seran els temes més ràpids, típics
d’aquests estils, coincidint doncs amb els més delicats. Mirarem d’acabar, això
sí, amb el més viu.
Som-hi doncs amb el primer d’aquest projecte, anomenat
5.- Evening Prayer Blues (DeFord Baley) 4m41s
Sembla que Deford
Baley va enregistrar aquest blues encabit en el BlueGrass amb la seva
harmònica allà pel 1927. Aquest és un tema interpretat per molts músics del
Bluegrass podríem dir que sobretot amb mandolina essent-ne un dels impulsors el
conegut Bill Monroe. Deford era negre en un món musical de
blancs, i tot i que el Country Music
Hall of Fame es va inaugurar el 1961, no va ser fins el 2005 que van
considerar d’admetre’l, 23 anys després de la seva mort. De les versions
escoltades d’aquest emblemàtic tema, us haig de dir que la que ens n’han fet
els nostres amics és una de les més maques i més aconseguides. El ritme suau
ajuda molt, i tan ben marcat per Maribel
Rivero al contrabaix. Aquí tenim una
guitarra acústica, el banjo, l’harmònica i el contrabaix, o sigui que sí estem
immersos en el BlueGrass. L’inicien cadascun dels solistes tot just abans de
començar amb el tema i ritmes. A la melodia inicial amb el Lluís al banjo li ha seguit el Joan
Pau amb l’harmònica, per després fer-la tots plegats i acabar el tema am
una suspensió que ha deixat pas al magnífic solo d’aquest gran harmonicista Cumellas. El Miquel Talavera també s’hi ha afegit amb un solo curtet alhora que
na Maribel i posteriorment en Lluís amb un solo una mica més llarg.
El tema ha aparegut de nou amb l’harmònica i el banjo per acabar-lo suaument.
I com que tenim al Miquel
també tindrem, per descomptat al seu i nostre estimat Mark Knofler en un tema encabit en aquest estil....anomenat....
2.- Marbletown (M. Knofler) 4m30s
De tots és sabut que Miquel
Talavera té un projecte dedicat a la música de Dire Streets i a les composicions de Knofler, o sigui que no m’ha estranyat gens trobar-me amb un tema
del músic anglès, tema encabit en el seu projecte anomenat The Ragpicker’s Dream tercer disc enregistrat a solo guitar-man i
singer i fet el 30 de setembre de 2002. Miquel
fa de Knofler fins i tot amb
l’entonació i veu lleugerament greu. Ell mateix l’ha iniciat amb la guitarra
acústica donant peu a la resta de companys ja amb aquest ritme força
persistent, tot i no ser-ho massa, i és que la sonoritat i l’enregistrament són
remarcables. El quartet fa una magnífica revisió d’aquest tema de Knofler i després de fer el tema,
cantat pel Miquel, el banjista Lluís ha fet una petita incursió en els
solos. El tema cantat ha aparegut de nou per deixar pas al gran harmonicista Cumellas i al mateix Miquel posteriorment a la guitarra
acústica. El tema cantat, de nou, ens ha situat al final d’una manera
espectacular.
I tot i no tenir res a veure.....Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb aquest projecte, ara amb la veu de Maribel Rivero amb el tema de Claude Ely anomenat....
9.- Ain’t no Grave (C. Ely) 3m52s
Un tema del qual, el gran Johnny Cash en fa una versió carregada de profunditat, considerant
la lletra, i és que diu que “No hi ha tomba que em pugui tenir dintre”, més o
menys. O sigui “ain’t no grave can hold my body down”, i també “gonna hold my
body down”. Una “terrorífica versió”, potser la més reeixida i coneguda
d’aquest gran tema. Recomano que l’escolteu. Claude Ely la va compondre el 1934 a l’edat de 12 anys després
d’haver contret la tuberculosi. La seva família començà a resar per la seva
salut i recuperació´, i ell de manera espontània la va interpretar,
improvisadament. La veu de Maribel i
l’arc fregant el seu contrabaix, donen peu al tema, ja amb el banjo fregant les
cordes, l’harmònica, per després cantar-la i tocar-la tots plegats. El ritme
imprès l’allunya de la catastròfica versió de Cash i té un esperit vital, apropant-se a la curació, a la salut.
Després de passejar-se un parell de vegades pel tema amb fregada de contrabaix
amb l’arc inclos, els solos han aparegut quasi al final del tema de la mà del Miquel i Joan Pau, tornant al final al
tema de nou. Una molt bona composició i millor interpretació d’aquest magnífic
quartet en un tema que podria haver estat més mortal que vital, però no, ha
estat vital.
I acabem aquest projecte amb un tema conegut per tots els
“rockers” i que Eric Clapton i tants
altres varen fer, i ja m’imagino que intuïu que es tracta de....
8.- Crossroads/Squirrel Hunters (Robert Johnson) 5m39s
"Cross Road Blues" és un tema de l’influent
cantant de blues, Robert Johnson.
Tema editat el 1936 per Vocalion Records i que va influir no només al Blues
sinó també a la música en general. Sorprenentment, la versió original va quedar
fora d'impressió el 1990, però des de llavors ha estat redescoberta per
diverses generacions de fans de Robert Johnson. Per la seva importància, "Cross Road Blues", va ser inclosa
al Grammy Hall of Fame el 1998. Nosaltres la vàrem escoltar redescoberta per Eric Clapton, essent aquest tema un
dels més carismàtics del Rock-Blues. Els nostres herois l’han feta a un tempo
lleugerament més viu del de Clapton,
del d’una de les seves versions, i molt més viu que l’original de Johnson. La pulsió de Maribel al contrabaix fa que tot
“ruttli” de manera adequada, però també la guitarra i banjo, quan aquests no
fan tasques solistes, com la que ha fet el Joan
Pau amb la seva harmònica. Tema cantat pel Miquel i també solejat pel Lluís
amb el banjo. Tema cantat de nou, i final de Crossroads i projecte, però
tot just abans d’acabar, han afegit un altre tema anomenat o dedicat als
“Squirrel Hunters”, gent del poble de la zona de Ohio que es van armar per a defensar-se en la guerra civil
americana. Així doncs que si busqueu aquest tema “Crossroads/Squirrel Hunters,
només el trobareu pels Barcelona Blue
Grass Band.
Doncs deixem aquest projecte però abans...
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu
entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres acabarem el programa d’avui i ho farem amb el
projecte anomenat....
“DÉBOUCHER”
Swing 42
Enregistrat en
directe per Xavi Ollé entre març i abril de 2012 als estudis Red Pig Recording,
Vildadecans, Barcelona, Catalunya
Mesclat per
Oriol González
Masteritzat per
Jordi “Kako” Vericat als Joan Albert & Kako Music
Produït per
Swing 42
Lluís Gómez,
banjo de 5 cordes
Valentí Moya,
guitarra manouche
Oriol González,
mandolina
Maribel Rivero,
contrabaix
Tots els arranjaments són de Swing 42
I Jean Marie
Rendon ens diu què.....
Alguns tenen, o tenim, la tendència de classificar les
músiques i ficar-les en petites caixes. Però les músiques no coneixen de
fronteres, ans al contrari, la música és un passaport que permet viatjar i fer
troballes amb gent diversa. El Bluegrass i el Jazz Manouche són dues músiques,
que pels no iniciats, podrien semblar perifèriques, allunyades. Ho són potser
en alguns aspectes, i és un desafiament voler-les acostar. És per això què hem
fet aquest àlbum i per poder-ho aconseguir, feia falta el “encontre” de músics
amb talent que sabessin trobar i crear la fusió dels dos estils i les seves
tècniques. Aquest àlbum no és ni de Bluegrass ni de Jazz Manouche, és d’una
nova música feta amb tota la passió i que per tant cal trobar-li un nom, cosa
que jo no faré de cap manera, perquè jo no sóc aquell que classifica les
músiques i les posa en caixes petitetes, seleccionades.
I tot i ser el darrer track i on ells mateixos ens diuen
adéu siau, hem volgut començar amb aquest preciós i delicat tema. El tema és de
l’Oriol González i es diu...
11.- Acero inolvidable (O. González) 6m53s
I ja heu pogut escoltar com l’han acabat, tot i celebrant
la feina feta. Però l’inici ha estat suau i delicat amb el so de la mandolina
de l’Oriol per després fent uns
arpegis, el banjo del Lluís. Maribel ha encabit els seus sons
profunds del contrabaix ben aviat, omplint-se l’espai de totes les sonoritats.
La melodia ha aparegut amb el banjo, mentre que les improvisacions les ha
iniciat el mateix compositor amb la mandolina, ben recolzat per la base rítmica
de la resta de companys. El so manouche ha aparegut de la mà del Valentí Moya, tot i escoltant banjo,
mandolina i contrabaix. Sons individuals que donen el “contrapunt” adequat a la
interpretació del guitarrista manouche. La melodia a càrrec de l’Oriol ha aparegut de nou,
tocant després tots tres en moments separats dels compassos, donant-li el coixí
a la contrabaixista Maribel amb tota
aquesta amalgama preciosa de sons, arribant delicadament al final del darrer
tema, que nosaltres hem volgut posat el primer, per preciós i delicat. I
després de brindar, nosaltres seguirem amb el següent.
Seguim però abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb un altre tema de l’Oriol González anomenat....
9.- It’s Possiblues (O. González) 5m04s
Doncs aquesta és una de les diverses facetes de l’Oriol González, la de compositor, però
ell és també un molt bon contrabaixista formant part del trio de Biel Ballester. Aquest magnífic músic
ens ha ofert un tema encabit en el Jazz Manouche, sense oblidar el que ens ha
dit Jean Marie Rendon, això de no
etiquetar-los. L’Oriol ha fet una
gran composició amb el swing adequat marcat per les rítmiques variables. Quan
és el Valentí qui fa el solo, és el Lluís qui fa la rítmica, i a l’inrevés.
El compositor ha iniciat la melodia primer ell sol i després amb el banjista, i
ha estat Maribel qui primer ha
iniciat els solos, amb una bona execució rítmica i melòdica al contrabaix. Valentí ha “volat” amb el seu solo,
fent referències a d’altres cançons en una frase, per després fer-ho el Lluís al banjo, mentre els altres tres
han mantingut el swing a tot ritme, el ritme a tot swing. El compositor González ha fet sonar la seva mandolina
en el seu solo, i així tornar tots plegats al tema per acabar-lo. Un preciós
tema per a començar aquest projecte.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
I el següent tema és un tema de Jazz clàssic compost per Leon, Paul i Elmer anomenat....
5.- Farewell Blues (L.Mares, P.Roppolo & E.Shoebel) 4m50s
Aquest és un tema encabit en els estàndards, els vells
estàndards de Jazz de la primera època, la del Jazz Clàssic. Django Reinhardt el va enregistrar amb Benny Carter i cadascun d’ells el va
enregistrar de manera individual . Tema enregistrat per primera vegada allà pel
1922 per la Friars Society Orquestra
però que també ho van fer Ted Lewis
& His Band, allà pel 1929, en plena Gran Depressió. Els inicis del tema
amb el contrabaix i el rascat de les cordes ha estat molt ben trobat, i com
mica a mica s’hi van posant, amb el so nítid de la mandolina de l’Oriol, per després el del banjo del Lluís. Seguidament, amb el Valentí fent melodia, en la A, i per
seguir en el pont, ja en ple solo. De fet, no s’acaba de discernir quan acaba
una cosa i comença l’altra. Lluís al
banjo l’ha seguit tot i recolzat per una base rítmica impressionant. Maribel ha fet també un gran solo al
contrabaix mentre els seus amics “feien de les seves” amb algunes intervencions
puntuals amb molt bon gust. El break intermedi, similar a la intro de l’inici,
ha donat pas de nou al tema, a la preciosa melodia i millor arranjament
d’aquest vell estàndard de jazz clàssic.
Seguim amb més música d’aquest projecte farcit de swing,
amb un tema del Valentí Moya anomenat...
4.- Max (V. Moya) 5m07s
Bé, aquest sí que és un tema encabit en el Jazz manouche
i s’ha de dir que és una molt bona composició del Valentí. La barreja dels altres instruments i sons fa que la
mixtura de tots plegast, amb estils i tècniques el faci molt més ple de música.
Bon swing, i bones interpretacions, amb una estructura un pèl diferent, tot i
haver-hi el pont, i crec que amb un ritme de 4x4 i amb quatre passades de 8
compassos per la A, i dues de 8 per la B, que al final sembla una C, per acabar
amb una sèrie de 8 de nou a la A. Després de la intro, el compositor ha fet la
melodia del tema, melodia enganxosa per bonica i repetitiva. Qui primer ha
començat els solos ha estat el Lluís
al banjo, mentre que una secció rítmica impactant i precisa l’ha acompanyat. Maribel és tota una assegurança de
precisió rítmica, que permet als solistes navegar sense perdre’s. El compositor
ha seguit els solos, i és que el Valentí
és un dels bons solistes que tenim, alhora de ser un xaval magnífic. Maribel igualment és una molt bona
solista i ells dos han fet una mena de téte a téte, acabant-lo i tornant al
tema a càrrec del compositor i guitarrista manouche, acabant-lo suaument amb
tres acords.
I acabarem aquest projecte amb un tema de Django Reinhardt d’on han tret el nom
del grup....
6.- Swing 42 (D. Reinhardt) 4m08s
Doncs aquest és un dels temes insígnia de Django Reinhardt, tot i fer-lo els
nostres herois a un tempo relativament més slow d’alguns enregistraments fets
pel genial guitarrista acompanyat del no menys genial violinista Stéphan Grappelli. Un tema en estructura
típica de 32 compassos de la forma AABA, típica dels estàndards de Jazz. Valentí l’ha començat amb uns acords a
mode d’intro per ben aviat ésser tots plegats els qui s’hi ha ficat, fent la
melodia els sons de mandolina i banjo mentre guitarra i contrabaix fan de
secció rítmica. El guitarrista manouche ha estat qui primer s’ha embrancat en
els solos, amb el suport perfecte del ritme de banjo, mandolina i la sempre
precisa Maribel al contrabaix. Els
solos s’han anat tornant, primer amb el Lluís
i després amb l’Oriol, ambdós, amb
dues magnífiques interpretacions solistes, i és que hem escoltat un quartet de
grans solistes, de grans músics, amb un projecte que conjumina els dos mons,
aconseguint quelcom d’alguna música diferent, per barreja de sonoritats, a la
qual no li posarem cap etiqueta.
Doncs espero que us hagi agradat la selecció musical
d’avui, tota sobre tres discos que em va fer arribar el Lluís Gómez a casa a finals de la temporada passada i que m’ha
semblat apropiat posar-vos ara, coincidint amb el Django Festival l’H 2018. Així doncs us recordo que hem escoltat
primer els GrazzTrio després als Barcelona BlueGrass Band per acabar amb
els Swing42, on crec jo que hem fet
una bona repassada a alguns dels seus millors temes, tot encabit en una mixtura
de BlueGrass, Blues i Jazz Manouche.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
