Programa 341: McHenry, Landolf, Oester & Rossy, i Rachel Therrien Quintet, dimecres 31 d'octubre de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs aquesta setmana podrem escoltar un parell de
projectes aconseguits anant als concerts de Jazz que es fan per casa nostra.
Així és que el Jordi Rossy em va
cedir el seu darrer projecte enregistrat al Jazzcampus de Basel, amb
dos saxos tenors, contrabaix i bateria, i vaig adquirir un disc de Rachel Therrien amb quintet, el dia que
la vam anar a veure a la Nova Jazz Cava,
dia que va estar acompanyada pel Néstor
Gimeénez, Mareike Wiening i Dario Guibert. I com sempre amb un micro conte,
aquesta setmana a càrrec de Teresa Tuset.
Recordar-vos que el proper concert de Jazz
organitzat pel Jazz Club La Vicentina
serà el 16 de novembre i ja per fi, a la Sala
Xica, entrada per on era la del Totem.
L’ajuntament l’ha deixat llesta i preparada pels nous temps on la seguretat és
primordial, i així és que farem com una mena d’inauguració amb un quartet
extraordinari amb el gran trompetista argentí que ja havíem tingut, Guillermo Calliero. L’acompanyaran Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero,
contrabaix i Xavi Hinojosa, bateria. Doncs això, el divendres 16 de
novembre ens veiem a la Sala Xica,
en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant gratuït.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Doncs començarem amb el projecte anomenat...
“OFF THE
CUFF”
Landolf,
McHenry, Oester, Rossy
Editat per OFTF OFTF/ 075
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Daniel Dettwiler & Beni Gut el 3 de maig de 2017
al Jazzcampus de Basel, Suïssa.
Produït per Tom
Gsteiger
Domenic Landolf,
saxo tenor
Bill McHenry,
saxo tenor
Bänz Oester,
contrabaix
Jordi Rossy,
bateria
Aquest quartet de mestres ens ofereixen en aquest
projecte la música d’estàndards, sí, però diguem-ne que “revisats” i amb la
sonoritat gens habitual de dos saxos tenors i d’una base rítmica de contrabaix
i bateria, i ja ho sabeu, sense instrument harmònic. En el llibret interior del
disc hi ha una molt bona i llarga ressenya de Ethan Iverson pianista i membre dels The Bad Plus, o sigui tota una autoritat. Diu ell que el productor Gsteiger va tenir la gran idea
d’ajuntar-los i deixar-los anar, decidir temes i demés. Diu que es va inspirar
en grans discos editats per Prestige
i el seu productor Bob Weinshock
entre d’altres. Seguirem amb els seus comentaris, ara però escoltarem el primer
tema de la nit, una magnífica i sentida balada de Sy Johnson a Harry Carney
i així mateix es diu...
2.- For Harry Carney (Sy Johnson) 5m28s
Una magnífica balada a tempo súper slow que han fet els
nostre herois, d’un tema que Charles
Mingus va incloure en el seu “Changes
Two” del 1975, ells a un tempo una mica més viu. George Duvivier, contrabaixista, fa una llarga introducció en
aquest tema, també interpretat un tant viu de tempo. Harry Carney va ser “el saxo baríton” de la Big Band de Duke Ellington, i Sy Jhonson li va dedicar aquest tema. La magnífica interpretació
que n’han fet els nostres herois té un punt de valor afegit i aquest és la
profunditat i sentiment aconseguit tocant-la així de lenta, quasi com una suau
marxa fúnebre. El contrabaix inicia el motiu o línia base per després escoltar
el saxo tenor de Bill McHenry,
profund i delicat, ell pel canal dret. Després Landolf s’hi ha afegit per l’esquerra amb un so més agut, o sigui
octavat. El solo de Bill fa que se’t
posi la pell de gallina, tal és el sentiment que ens fa sentir en escoltar-lo.
D’igual manera, i tot i la sensible diferent sonoritat dels dos saxos tenors, Landolf ha seguit en l’ona del seu
company, compartint espais amb en Bill,
i és aquest qui l’ha acabat amb la mateixa profunditat que l’han començat. Una
increïble i profunda composició de Sy
Johnson.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb un tema una mica més viu però no massa i sí
amb tot el swing, amb el conegut tema de Cole
Porter anomenat...
7.- All of You (Cole Porter) 7m37s
“All of You” va ser escrita pel gran
compositor Cole Porter el 1954. Va
ser presentada per primera vegada en el musical Silk Stockings a Broadway el 1955. Molts dels grans del
jazz la van enregistrar i interpretar, incloent Miles Davis, Fred Astaire, Ella Fitzgerald, Chet Baker i Bill Evans.
Aquesta melodia es toca freqüentment en Eb major, i parlem dels
instrumentistes. Una preciosa cançó, originalment a tempo de balada, però que
els nostres herois li han volgut donar un toc de suavitat a tot swing. Miles Davis en va fer una magnífica
versió a aquest tempo, més o menys, amb un solo que va passar a la història,
com molts dels que el Màster va fer. L’entrada, també a contrabaix i amb el seu
so tenebrós i amb dels dos saxos tenors, ens han situat en la melodia, fent la
primera A i B en Bill McHenry i així
és que el final del tema amb la A i C, la fa en Landholf i és ell mateix qui s’enganxa a desenvolupar el seu solo.
El contrabaix de Oester li dóna un
suport constant així com també i d’una manera delicada Jordi Rossy a la bateria. I jo diria que ara s’han canviat de
canal, essent Oester qui va pel
canal dret. Magnífic i delicat solo d’en Landolf
i delicat suport rítmic amb escombretes del Jordi i del contrabaixista. Bill
McHenry “on the left” s’hi afegeix i de quina manera més dolça. Jordi s’hi ha posat ara amb les
baquetes, ampliant l’espectre rítmic a tot swing amb el “walking” d’en Oester. Quina delícia d’interpretació
moderna, essent una revisió total de les harmonies d’un tema clàssic del segle
passat. Els “vuits” del Jordi ens han
acostat al final del tema, primer amb Landolf
i després amb en Bill. Una gran i
dolça meravella.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que
podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg
d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres canviem radicalment pel que fa al ritme, al
tempo, ara sensiblement més viu. De fet, aquest és un disc on el tractament
rítmic i dels tempos ha estat estudiat de manera evident, donant vida a dues
precioses balades, un parell de temes a mig tempo, dos temes a tot tren i un a
tempo mig alt, que serà el que us proposo escoltar, essent aquest el tema de Charli Parker, el no massa conegut pel
gran públic...
5.- Perhaps (Ch. Parker) 8m29s
Gravat el 24 de setembre de 1948, a Nova York per Savoy Records, els Charlie Parker All Stars, amb Charlie
Parker (saxo alt), Miles Davis (trompeta), John Lewis (piano), Curley Russell
(contrabaix) i Max Roach (bateria). En aquesta 13ena sessió, de les “Dial and Savoy sessions”, varen
incloure "Perhaps", "Marmaduke", "Steeplechase" i
"Merry-Go-Round". “Perhaps” no és un tema massa conegut i tampoc
massa tocat en concerts i jam sessions, i vet aquí que aquests quatre mestres
l’han volgut recuperar. Un magnífic tema i melodia interpretat tot a tot swing.
Charly Parker en la seva
interpretació tot just fa un chorus del tema i ja s’embrancà de cop als solos.
Aleshores els temes eren molt curts i s’havia d’aprofitar el temps en les
improvisacions. Els nostres herois, han
fet dos chorus de la melodia tots tres plegats, saxos tenors i contrabaix. El
swing ha aparegut de seguida amb el “walking” i “ride i charles” de Oester i Rossy. El primer solista pel canal dret ha estat Bill el qual té un so un pèl més
brillant que el de Landolf, mestre
suís que forma part habitualment del Marcus
Wyatt Quartet. Magnífica exposició solista d’aquest tema de Bird i llarg i gran solo del
saxofonista. Landolf l’ha seguit pel
canal esquerra amb una sonoritat un pèl més fosca però amb un fraseig una mica
més modern arribant a moments de Jazz contemporani. El contrabaixista “ha
reblat el clau” amb un magnífic solo només acompanyat pel suau “ride” del Jordi a més a més de les “virgueires”
que hi fa, el mestre de Begues. Ells
dos han fet un tète e tète tot just abans que tornessin a la melodia del tema
de Parker, McHenry, Landolf i Oester i Jordi
on drums.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Seguim encara amb dos dels temes més potents del disc amb
l’ànim que valoreu la possibilitat d’aconseguir-lo, car és tota una mostra del
què es cou actualment en el món del Jazz més actual.
Us proposo escoltar un gran tema de Monk anomenat...
1.- Bright Mississippi (T. Monk) 5m23s
Monk va incloure aquest tema en el
seu primer “Monk’s Dream” amb Columbia Records, per cert que a un
tempo lleugerament inferior del que han fet els nostres herois. Tot i aixó, Monk el va fer en d’altres concerts a
un tempo viu com el dels nostres herois. Aquest “Bright Mississippi” era la
primera vegada que l’enregistrava, no així els altres temes inclosos en el disc
que s’havien enregistrat i editat amb Prestige.
Un tema que Monk va fer sobre la
progressió d’acords del conegut “Sweet Georgia Brown”. L’inici amb el Jordi i Oester ja ens ha situat en el
tempo viu, i després amb les notes soltes de la melodia fetes pels saxos
tenors, i la seva particular connexió tocant ambdós a la vegada amb una mena
d’improvisació col·lectiva. Landolf
l’ha iniciada primer pel canal esquerra per després fer-ho Bill pel dret. I sempre el swing magnífic de la secció rítmica a
dos. Els saxos fan un tète a tète tocant cadascun d’ells el tema sencer en la
corresponent improvisació. Una demostració de tècnica, bon gust en la inventiva
i ple domini del tempo i harmonies, la que ens mostren aquests dos genials
músics, sense oblidar el magnífic suport que els donen Oester i Rossy aquest amb una demostració de com va això de les
polirítmies en la bateria desenvolupant un curtet però estratosfèric solo amb
el suport amb “walking” inclòs del contrabaixista, un “walking” que no ha parat
en tot el tema. Després, els dos vents tornen a les notes soltes de la graciosa
melodia de Monk acabant el tema tots
plegats, meravella de tema de Monk,
com tots els que va crear el genial compositor i menys reconegut en vida com a gran pianista.
I acabem aquest projecte amb el tema més viu del disc,
tema de Jule Styne anomenat...
3.- Just in Time (J. Styne) 6m06s
Resulta que Jule
Styne va néixer a Londres,
provinent la seva família d’origen jueu de la Rússia Zarista. Als vuit anys van anar cap a Chicago i el nen prodigi, abans
de tenir-ne 10, ja havia tocat amb les Orquestres Simfòniques de Chicago, St. Louis i Detroit. El 1947
va escriure el seu primer musical, i posteriors mostres del seu saber varen ser
el masclista “Gentlemen Prefer Blondes”, essent en el “Bells are Ringing” on va
incloure aquest magnífic “Just in Time”. Mai sabrà les tantes i diverses
versions que tots els músics li han fet del seu magnífic tema. I quina
meravella que ens han ofert aquests mestres a tota hòstia, si em permeteu ser
una mica groller. Resulta que Joshua
Redman va fer-ne una magnífica interpretació en un ja llunyà Festival de Newport l’agost de 1993,
fent l’arranjament que n’havia fet el grandíssim Sonny Rollins amb una gran interpretació de tot el quartet amb els
extraordinaris Joshua Redman i Brad Meldhau sense oblidar-ne la resta.
El tempo d’aquesta reeixida interpretació és similar al dels nostres herois per
no dir que és el mateix. Els dos vents l’han iniciat amb la curta melodia, i
ben aviat pel canal esquerra hem pogut escoltar el primer i grandíssim solo de Landolf. El swing és abassegador
gràcies al súper fast “walking” del contrabaixista i la mestria de Jordi Rossy amb tots els elements de la
seva bateria. Bill McHenry s’hi ha
afegit pel canal dret de la mateixa i magistral manera tot i notar-ne les
diferències de sonoritat amb el seu company. I és que encara que toquessin el
mateix instrument, aquest sonaria diferent, evidentment. Jordi s’hi ha afegit amb un altre magistral solo i els dos vents hi
ha tornat amb el tema, però és que el final ha estat magnífic, tocant tots dos
en un llarg “vamp”, ideal per acabar el tema i projecte d’aquest grandíssim
quartet.
I després d’haver fet un bon repàs a aquest projecte, ara
és l’hora d’escoltar el micro conte de Teresa
Tuset.
................................................
Gràcies Teresa
per la manera tan contundent de la teva expressió i per com inclous elJazz en
la teva vida, en els teus contes.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I nosaltres seguirem ara amb el projecte d’una gran
trompetista, descoberta a la Nova Jazz
Cava de Terrassa anomenada Rachel Therrien, i el seu projecte...
“WHY DON’T
YOU TRY”
Rachel Therrien
Quintet
Editat MCM,
Multiple Chord Music
Enregistrat per
Robert Langlois a Studio 270
Mesclat per
Olivier St. Pierre a Studio Tone Methot
Masteritzat per
François Chauvette.
Produït per
Rachel Therrien amb el suport del Govern de Canadà
Rachel Therrien,
trompeta
Benjamin
Deschamps, saxo alto i flauta
Charles Trudel,
piano
Simon Page, baix
Alain Bougeois,
bateria
Al blog us posaré la pàgina web d’aquesta artistassa
perquè pugueu veure qui és i què ha fet.
http://racheltherrien.com/
La majoria de composicions són de la líder, però també
n’hi ha dels seus companys. Aquest és un projecte ambiciós amb 11 temes i amb
quasi una hora d’una magnífica música. La música que escoltareu d’aquest
projecte, s’allunya una mica de la que hem escoltat de Rossy i amics, bàsicament pel fet que són temes propis i per tant
que no heu escoltat mai abans. Un disc de jazz contemporani, no ben bé per la
definició que se li dóna relacionada més amb el Jazz Avantgarde i sí pel fet de
ser un disc de Jazz súper actual amb composicions d’ara mateix. També per la
manera com l’han concebut i executat on no hi ha cap tipus de concessió a
ningú, i tan és així que no hi trobareu cap “balada” en el sentit més pur. La
combinació rítmica hi és, jugant primer amb els tempos lents per després passar
a la tremprera més autèntica. Així és que buscaré algun tema que em permeti
començar com sempre faig.
Fem-ho doncs amb el tema de la líder, anomenat..
6.- CRS (R. Therrien) 5m45s
Doncs aquest preciós tema no és ben bé una balada per
tempo, i quasi sí per melodies. Les notes allargassades de la líder ens la fan
entendre així, dolça, tot i el tempo viu que s’ha anat creant a mida que l’han
començat. L’inici, delicat amb la líder a la trompeta i el suport del baterista
Bourgeois i del baixista Page. Bonica la musicalitat de
trompetista i flautista, Deschamps,
i preciosa la seva improvisació, que quasi és tota una melodia. Els sons del
piano elèctric, quasi volàtils, ajuntant-se amb tota aquesta amalgama de sons i
el solo de la líder a la trompeta, no ens fan adonar que el baterista ha anat
agafant mica a mica una embranzida, doblant el tempo dels altres companys. Un
delicat tema per començar un projecte sorprenent, ja us ho ben aseguro, i que
han acabat de manera delicada, com tot ell ha estat.
Trompetista, compositora i director de
banda, Rachel Therrien ja compta amb
un CV envejable. Coneguda pel seu molt personal estil, ha desenvolupat una
reputació com a artista altament qualificata, versàtil i creativa. Guanyadora
del Premi TD del Gran Premi de Jazz de 2015 al Festival Internacional de Jazz
de Montreal i el Premi Stingray Jazz Rising Star de 2016, on va presentar el
seu segon àlbum Home Inspiration, "una improvisació plena de càrrega
emocional i una orquestració musical excepcional", deien els organitzadors.
Therrien ha editat també
"Pensamiento" el seu penúltim àlbum de jazz inspirat en la música
afro-colombiana enregistrat amb 12 músics a Bogotà, Colòmbia, i ha acabar la
producció del seu tercer àlbum amb el seu quintet de Montreal, que és aquest
disc que esteu escoltant.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb el tema que dóna títol al disc, composició de Rachel Therrien, amb l’anomenat....
2.- Why Don`t Yo Try (R. Therrien) 4m27s
I de nou un tema iniciat suaument i que mica a mica va
agafant cos melòdic i rítmic. Els dos vents l’han començat per després
afegir-s’hi el piano. La melodia interpretada a dos vents, trompeta i saxo
alto, s’ha enriquit amb el suport del baix elèctric, piano i bateria. El solo
de la líder ha aparegut després d’haver fet un parell de chors del tema, em
sembla. I quina sonoritat més neta que té aquesta trompetista amb arrels a Cuba on va estudiar trompeta clàssica,
segons em va dir, ella, nascuda quebequesa. El preciós so del saxo alto de Deschamps enlluerna també pel seu
fraseig, modern i amb una evident mostra de creativitat. Després d’ell, tots
dos vents hi tornen amb aquesta melodia que ben aviat reconeixem i ens enganxa
per la seva bellesa. Al final, un “vamp” amb el pianista acaronant-nos, ens
porta fins el final.
Nascuda a Rimouski (Quebec oriental,
Canadà), Rachel és considerada
una de les músiques de jazz més prometedores de l'escena musical quebequesa,
tocant en diversos estils musicals i enriquint el seu talent a través
d'experiències de moltes cultures diferents. Ha compartit escenaris en clubs i
concerts al voltant d'Amèrica del Nord i
del Sud, així com al Carib amb
músics de gran prestigi com Roberto Fonseca,
Tony Allen, DIVA Jazz Orchestra, Paquito D'Rivera, Bryan Lynch, Michel Legrand,
Carole Welsman, Alex Bellegarde entre molts altres. Amb grups musicals com Nomadic Massive, Mariachi Flor de Toloache,
Marco Calliari, Yves Lambert, Lynda Tali, Wesli Band, The Franklin Electric,
Skah Shah, Klimax, Orquestra Anacaona. També va treballar per al programa
canadenc de televisió "Belle et Bum" que la va portar a compartir
escenari amb grans artistes com Marie-Josée
Lord, Alex Nevsky, Mara Tremblay, Daniel Boucher, Stéphanie Bédard, Lisa
Leblanc, Joseph Edgar i amb el famós cantant folk Joseph Arthur establert a Nova
York.
Seguim amb una altra sorprenent composició un tant Funk,
amb canvis rítmics inclosos, els quals són el per què de tot plegat d’aquest
projecte amb el tema compost pel pianista Charles
Trudel, anomenat..
10.- Rocket Launch (Ch. Trudel) 5m37s
Doncs veient com l’han acabat, de cop, poc ens ho podíem
pensar que així aniria quan l’han començat, dolçament, amb tocs delicats al
piano elèctric Rhodes. Ara bé, ben aviat el ritme un tan funk ens ha sorprès i
agradat per com l’han utilitzat per així poder desenvolupar el tema. El baix
elèctric, bateria i piano elèctric han estat els protagonistes i suport
necessari i adequat pels dos vents, trompeta de la líder i saxo alto de Deschmaps. El solo de Rachel ha estat molt ben trenat anant
de menys a més, i no parlo de qualitat i sí d’intensitat emocional. Magnífica
solista i compositora de lo seu, perquè aquest tema és del pianista. Page al baix elèctric ha reeixit també
amb el seu solo, ben recolzat per baterista i pianista. El tema, la melodia
principal, ha tornat amb els dos vents, líder i saxo alto, arribant al final, i
de quina manera sobtada l’han acabat.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Therrien és llicenciada en interpretació de jazz per la Universitat de Montréal, llicenciada en gestió artística i amb un certificat d’estudis de l'Institut Supérior d'Art, a l'Havana-Cuba, on va estudiar trompeta clàssica, jazz llatí, percussió i història de la música cubana. També va ser seleccionada per participar el 2012, al taller de Banff Center Jazz i Creative Music, a càrrec de Dave Douglas i Vdjay Iyer. Ha treballat amb gran nombre de mentors i professors com Ron DiLauro, Elpidio Chappotin, Laurie Frink, John McNeil, Yasek Manzano, Jonathan Finlayson, Clarence Penn, Michael Rodrigues, Aeoife O'Donnovan, Dave Douglass, Ralph Alessi, Emilio del Monte, George Rubio, i molts més. Ja sabeu que tota aquesta informació us la comento per diverses raons. La primera és per donar fe del valor del músic però també pel vostre coneixement, que segurament algun dels noms de mestres i músics probablement conegueu, i si més no, podeu tenir la curiositat de cercar-los.
I nosaltres encara seguim i ho farem amb un altre
sorprenent tema que té tota la personalitat d’aquesta magnífica compositora i
trompetista, però que també té la personalitat de tot el quintet. Un tema del
saxofonista Deschamps, el tercer
track del disc anomenat...
3.- Demi-Nuit (R.
Therrien) 5m50s
I quin altre tros de tema, i de quina manera el baixista
i teclista han canviat el so dels seus instruments, per acabar a tota hòstia, havent
començat de nou delicadament. I és que aquest és el tarannà del projecte.
Deixar fluir el tema des de espais tranquils per anar-lo desenvolupant amb més
tempo i funk. Coses de la composició i de la compositora. I si, amb una intro
etèria l’han començat el baix i els dos vents i ben aviat el so únic del saxo
alto ha deixat pas al ritme trepidant i solo de la líder. Magnífics moments amb
el baix elèctric, bateria i piano elèctric donant suport al reeixit solo de la
líder en el registre mig. Afegint-s’hi el saxo alto per després fer un “break”
amb ells dos a duet, fent un tète a tète magnífic desenvolupant el que seria el
motiu principal del tema. Ritme trepidant amb tot ells i el solo de Trudel a piano elèctric Rhodes, que ben
bé podria ser un Fender Rhodes.
Magnífic solo, recolzat per la base rítmica imparable de baix i bateria,
increïbles tots tres. El motiu de la trompetista recolzat pel saxo alto, ha
deixat pas a la aparent bogeria de sons estratosfèrics de baix i teclat alhora
que els sons inquietants dels dos vents, per acabar tots de cop d’una manera
impactant. Tros de tema.
Com a líder de la banda, Rachel realitza diferents projectes
artístics. El 2010, Rachel va
començar el seu propi Quintet amb alguns dels millors músics de jazz de Montreal. (Simon Page al baix, Charles Trudel
al piano, Alain Bourgeois a la bateria i Benjamin Deschamps al saxo). El
seu àlbum de debut, "On Track", editat com a independent el 2011, va
obtenir excel·lents crítiques a la premsa de Quebec i es va situar com a número
1 a "Ràdio Canadà Espace Musique" durant més d'una setmana. També van
tenir l'oportunitat de tocar al Havana
Jazz-Plaza Festival. Des de la publicació del seu segon àlbum, "Home
Inspiration" (2014), en el nou segell discogràfic d'artista, Multiple Chord Music, ha fet una gira
com a líder de banda pel Mid-Ouest USA, Mid-Canada (Ontario) i Nova York,
passant per clubs i festivals que inclouen 55Bar (NYC), The Jazz Club d'Andy
(Chicago), The Rex (Toronto), The Jazz Room (Waterloo) i The Upstairs
(Montreal). Va tocar davant de multituds amb entrades esgotades i ha fet molts
nous amics i aficionats al llarg del camí. Viatjà als Estats Units, per presentar el seu penúltim àlbum de jazz inspirat
en els ritmes i músiques afro-colombianes, "Pensamiento", que es va enregistrar
a Bogotà, Colòmbia, el 2014. I gràcies
al TD Grand Prize Jazz Award, premi que li van concedir, va fer la producció
del seu tercer disc amb el seu Quintet de Montreal, disc que estem escoltant.
Bé, doncs podríem acabar projecte i
programa d’avui amb el primer tall del disc,
,terrorífic tema, curtet, de menys de 3 minuts anomenat “Spectrum” tema
de la líder d’una potència abassegadora, però ho farem amb un de dedicat a Ornette Coleman del baixsta Page anomenat....
7.- Omelette Coleman (S. Page) 3m34s
Doncs i quina declaració d’intencions més
explícita aquesta la de dedicar-li un tema a un dels que va crear el Free Jazz,
Ornette Coleman entre d’altres
atrevits implicats de finals dels anys 50s del segle passat. La permanent
presència del baixista, només s’ha interromput uns segons i ràpidament ha
seguit el procés del tempo imparable. Fa un “Walking” que més aviat és un
“Running” així de ràpid va. Però és que la composició i motiu melòdic, per dir
alguna cosa, són aquests cops d’instruments, amb trompeta, saxo i teclat. El baterista
Bourgois està també immens, amb un
“charles” i “ride “ que brillen per com els toca. La interrupció del tempo ha
durat el que dura una respiració i ben aviat el baix ha volat. Una mostra de la
diversitat interpretativa d’aquest quintet, de la diversitat i encreuament de
cultures, de la diversitat de gèneres dins del Jazz. Magnífic tema per acabar
el programa d’avui.
I recordeu que primer hem escoltat unes
músiques diferents i diferents maneres de tocar-les, amb el projecte del
quartet de Rossy, McHenry, Landolf i
Oester projecte anomenat “Off The
Cuff” havent escoltat també el darrer treball de la trompetista quebequesa Rachel Therrien amb el seu magnífic
quintet i el seu “Why Don`t You Try”.
Recordar-vos que el proper concert de Jazz
organitzat pel Jazz Club La Vicentina
serà el 16 de novembre i ja per fi, a la Sala
Xica, entrada per on era la del Totem.
L’ajuntament l’ha deixat llesta i preparada pels nous temps on la seguretat és
primordial, i així és que farem com una mena d’inauguració amb un quartet
extraordinari amb el gran trompetista argentí que ja havíem tingut, Guillermo Calliero. L’acompanyaran Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero,
contrabaix i Xavi Hinojosa, bateria. Doncs això, el divendres 16 de
novembre ens veiem a la Sala Xica,
en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant gratuït.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
