Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics i editorials.
Doncs abans de començar a parlar de les músiques d’aquest
programa, deixeu-me que us digui que el 19 d’octubre tindrem el que espero
sigui el darrer concert organitzat pel Jazz
Club La Vicentina al Molí dels
Frares. I dic espero perquè les obres de la Sala Xica es deuen estar acabant i el més segur és que pel concert
de novembre ja serem a la Xica. Però
pel 19 d’octubre estarem al Molí dels
Frares amb un extraordinari concert liderat pel saxofonista argentí amb
avis catalans, Federico Carreras amb
el seu Quartet, presentant-nos el “Cannonball Adderley Project” amb els
mestres Albert Bover, piano; Jim
Monneau, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un concert imperdible, per
descomptat.
I aquesta setmana tornem a fer un programa temàtic i
estarà dedicat al Jazz-Rock-Progressiu
de l’editorial americana Moonjune
Records dirigida per l’amic Leonardo
Pavkovic. Podrem escoltar dos projectes, primer el del guitarrista anglès Mark Wingfield i el seu “Tales from the dreaming city” per
després escoltar el del pianista indonesi Dwiki
Dharmawan i el seu “Rumah Batu”
amb col·laboració de Carles Benavent.
Escoltarem també a la Teresa Tuset
amb el seu sempre molt personal micro conte.
I com no podria ser d’una altra manera...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs comencem amb les músiques i que seran les d’aquest
guitarrista anglès, Mark Wingfield i
el seu projecte anomenat.....
“TALES FROM
THE DREAMING CITY”
Mark Wingfield
Editat per
Moonjune Records MJR091
Enregistrat per
Jesús Rovira als Estudis La Casa Murada, Banyeres del Penedès, Catalunya.
Mesclat i
masteritzat per Mark Wingfield al Heron Island Studio.
Produït per Mark
Wingfield i Leonardo Pavkovic
Mark Wingfield,
guitarra, passatges sonors
Yaron Stavi,
baix elèctric sense trastes
Asaf Sirkis,
bateria
Amb la col·laboració de
Dominique
Vantomme, sintetitzador
en els temes 3,5,9 i 10.
I aquí teniu la pàgina web del disc de Mark Wingfield:
https://markwingfield-moonjune.bandcamp.com/album/tales-from-the-dreaming-city-hd
I aquí teniu la pàgina web del disc de Mark Wingfield:
https://markwingfield-moonjune.bandcamp.com/album/tales-from-the-dreaming-city-hd
D’aquest guitarrista anglès ja li hem posat algun dels
seus treballs, i crec que devia ser la temporada passada. Vell conegut nostre i
del seu bon fer en les composicions alhora que com a guitarrista, mestre ell
també amb el domini dels diversos efectes electrònics que sempre incorpora.
Escoltem ja el primer tema de la nit, d’una nit que serà força especial, com
sempre que posem els discos de Moonjune
Records. El tema es diu...
9.- Ten Mile Bank (M. Wingfield) 5m36s
Doncs ja heu pogut escoltar quina sonoritat més
enigmàtica i un tan melancòlica que té aquest projecte, amb el suport als
sintetitzadors de Vantomme, el qual
també va sonar en aquest programa ja fa uns mesos. I és que el mateix Wingfield ens ho explica:
"Cada tema d'aquest àlbum explica una història
emocional diferent, potser sobre una època o esdeveniment en la vida d'algú, o
moments compartits per un grup de persones, que uneixen els estats d'ànim i les
atmosferes podent connectar-se a les experiències de moltes persones, tant
reals com imaginàries. De vegades visito atmosferes de misteri i màgia subtil
en els carrers dels edificis del segle XIX i pobles antics amagats al camp.
Vàries vides i experiències de persones diferents han omplert aquests antics
llocs, passats i presents. Volia capturar-ho en la textura de la música ".
- MARK WINGFIELD.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu
entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Doncs la veritat és que la melodia, o melodies d’aquest
tema són magnífiques amb uns sons obtinguts de la seva guitarra, i acompanyat
per la resta de companys, amb sintetitzador, baix elèctric i bateria, tots
quatre súper potents dintre de la delicadesa rítmica. El baixista ha reeixit
amb un solo força melòdic seguint fil per randa l’estructura harmònica. El
líder s’ha embrancat en un magistral solo farcit d’efectes però amb molt bon
gust, o sigui sense passar-se. La seva creativitat ha estat al servei del grup,
deixant pas als sons del sintetitzador, per tornar a la melodia principal i
així acabar el tema. Preciós per començar. I és que el tarannà d’aquest
projecte és més o menys aquest, i així és que ho podreu comprovar en el tema
següent anomenat...
6.- The place up against the sky (M. Wingfierld) 6m05
Doncs tot i haver escoltat sons similars, en aquest tema
hem comprovat de quina manera tracta el compositor els breaks rítmics, amb unes
aturades que ens deixen amb l’ai al cor, a la vegada que plens de misteri. Les
històries, els contes que ens explica, els d’una ciutat adormida, són
misteriosos alhora que impregnats d’una gran bellesa. I és que el baterista ha
pogut mostrar-nos la seva particular visió del conte explicat per Mark fent un magnífic solo. I és que
després d’ell, el líder ens ha ofert de nou la melodia del tema, però el que no
sabíem és que ens tornaríem a trobar amb una aturada, que si no ha estat
cardíaca és perquè sempre anem preparats. I ja veieu com han acabat el tema,
amb els sons d’una nit de boires fosques i tenebres.
I escolteu què ens diu el mateix Leonardo Pavkovic.
"Des del descobriment dels genials guitarristes, Jimi Hendrix, Terje Rypdal i Allan
Holdsworth, fa unes dècades, cap altre guitarrista, vell o jove, conegut o
desconegut, va sacsejar els meus sentits més que Mark Wingfield. El seu treball a la guitarra, aventurer i pioner,
transporta els oïdors a destinacions on abans no s’hi podia anar. Ell es troba
entremig dels practicants de l'instrument més radicalment poc convencionals i
els seus arquitectes de reflexió més avantguardistes. Un innovador guitarrista
impressionista que porta una expansió sense precedents de la paleta sonora de
sons i expressions de la guitarra elèctrica a altres dimensions mai exposades
". - Leonardo Pavkovic, MoonJune
Records
Seguim encara amb un altre tema que segueix la marca
rítmica iniciada abans, amb el tema anomenat...
8.- A wind blows down turnpike lane (M. Wingfield) 4m27s
Però ja veieu de quina manera l’han acabat, amb tot un
espectre sonor estratosfèric, deixant-nos amb quasi tres minuts amb sons del
més enllà de les galàxies. Crits en plena foscor....deu n’hi do del cangueli.
Una guitarra que s’enlaira cada vegada més vers els sons més i més aguts, com
si de crits es tractés. La feina remarcable de baix i batarista li donen el
suport necessari i adequat, i és que aquests dos són uns mestres en això fer de
base rítmica. Una altra composició amb l’empremta del guitarrista, per melodies
i harmonies, alhora que pels canvis rítmics i breaks com el que ens han tornat a
realitzar. Espais però, que ells omplen a base d’imaginació i creativitat amb
els estris electrònics adients.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabarem aquest projecte del Mark Wingfield amb el darrer track del
disc, l’anomenat....
10.- The Green-Faced Timkeepers (M. Wingfield) 7m52s
Doncs en aquest tema hi ha hagut alguns canvis respecte
els temes anteriors. Estareu d’acord que acabem amb un tema on la melancolia i
enigmes deixen pas a un tarannà més vital i positiu. El ritme suau i persistent
d’en Asaf Sirkis així ens ho fa
veure. Estem al final del camí i potser sigui això, que hem de poder veure la
llum al final del túnel, sinó, estem fotuts. La seva guitarra ens mostra ara
una paleta de colors brillants, exaltants, i les seves melodies són més vitals.
És clar que el persistent i delicat ritme hi tenen molt a veure, tant és així,
que el mateix baixista ens ha volgut mostrar el seu vital solo. De la mateixa
manera ho ha fet Dominique Vantomme
amb el seu solo sintetitzat, ple de brillantor i esperança. Acaben amb la
melodia tots plegats i amb el ritme imparable, cosa gens normal en aquest
projecte. Amb uns curtets redobles i diverses veus enigmàtiques, l’han acabat de
cop.
Doncs deixem aquest projecte de Mark Wingfield i posem-nos a escoltar el micro conte de Teresa Tuset que ens explicarà una
història de somnis i de balls...
....................................
Gràcies Teresa,
ja sabem que no sempre els somnis poden fer-se realitat.
Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta
nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabarem el programa d’avui amb l’altre
projecte de Moonjune Records
l’anomenat....
“RUMAH BATU”
Dwiki Dharmawan
Editat per
Moonjune Records MJR092
Enregistrat per
Jesús Rovira el 15, 16 i 17 de maig de 2017 a l’Estudi La Casa Murada, Banyeres
del Penedès, Catalunya.
Altres
instruments i músics van enregistrar a Indonèsia.
Mesclat i
masteritzat per Mark Wingfield, al Heron Island Studio, Cambridgshire,
Inglaterra.
Produït per
Dwiki Dharmawan i Leonardo Pavkovic
DWIKI DHARMAWAN,
piano acústic
NGUYÊN LÊ,
guitarra elèctrica, passatges sonors
CARLES BENAVENT,
baix elèctric
YARON STAVI
contrabaix
ASAF SIRKIS, bateria
amb convidats
especials:
SA'AT SYAH
suling flauta, vocals (1, 2, 3, 4, 7, 8)
ADE RUDIANA
percussió kendang (1, 2, 3, 4, 7, 8)
DEWI GITA vocal
principal (3)
TEUKU HARIANSYA
i INDRA MAULANA KEUBITBIT Percussions Rapa'I Acehnese (1)
NYOMAN WINDHA
GAMELAN JASS JEGOG Gamelan i percussions balineses (4)
SMIT vocals i
LaLove flauta tradicional de Sulawesi (6)
Totes les composicions són de Dwiki Dharmawan.
I aquí teniu l'enllaç a la pàgina web del disc de Dwiki Dharmawan:
https://dwikidharmawan-moonjune.bandcamp.com/album/rumah-batu-hd
I aquí teniu l'enllaç a la pàgina web del disc de Dwiki Dharmawan:
https://dwikidharmawan-moonjune.bandcamp.com/album/rumah-batu-hd
Aquest és un projecte ampli, enregistrat a quintet en
directe a l’estudi La Casa Murada,
espai darrerament utilitzat per fer els enregistraments de Moonjune Records.
Pocs segells discogràfics, de fet, més enllà de la molt
gran ECM, han aconseguit reunir
tants músics diversos d'antecedents i cultures aparentment dispars per fer música
tan gloriosa i tan màgica i tan innovadora. Això, donat que admet la música com
un llenguatge universal que uneix les persones, arriba en un moment en què hi
ha massa factors que conspiren a sembrar la divisió.
Doncs comencem amb les seves músiques, i ho farem amb el
tema més curt, de 6 minuts considerant que la resta van dels quasi 8 als quasi
13 minuts. S’anomena...
4.- Janger (D. Dharmawan) 6m02sS
Doncs quina delícia de cançó amb una intro a base de
percussions que posteriorment esdevé delicada amb piano, efectes diversos, els
dos baixos alhora, o al menys m’ho sembla, o un baixista i un teclat
sintetitzat, i que a mica a mica va agafant la seva força. El ritme ha començat
amb la flauta, la guitarra del vietnamita,
Nguyen Le, els dos baixistes i amb
el baterista Asaf Sirkis agafant el
protagonisme. Ben aviat hem pogut escoltar el baixista Carles Benavent fent un solo magistral, per després escoltar el
magnífic solo del guitarrista vietnamita, curtet, que són uns quants, i després
el del baixista Yaron Stavi. Acabar
amb sons de flauta, guitarra i piano i Asaf
Sirkis a tot drap i de cop. Magistral tema per començar el projecte. Una
petita meravella on hi caben les melodies indonèsies del compositor, però també
la força del Jazz-Rock i les improvisacions de tots els músics en aquesta clau.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Dharmawan va enregistrar la música de “Rumah
Batu” en directe a l’estudi de La Casa
Murada amb aquest quintet bàsic, i no trigaria a que les espurnes
comencessin a volar a l'obertura "Rintak Rebana", primer tema del
disc, on la flauta de Sa'at Syah que
més tard es va doblar en un estudi de Jakarta,
fa que les tendències transversals de Dharmawan
siguin clares en la introducció del rubato de la cançó. Però tan bon punt la
combinació de la bateria convencional de Sirkis,
el cajón i la percussió manual varen crear un canvi d'ànim vibrant en el tema
central de la composició, va quedar clar que hi ha moltes altres pedres tàctils
en joc, sobretot la de Chick Corea, del
qual Dharmawan n’està influenciat i
en té un enfocament percussiu. El quadre de músics que han enregistrat a La Casa Murada, l'estudi ubicat a Catalunya, va creixent i recordem que el
nom d'un dels primers llançaments del segell MoonJune Records registrats a l'estudi, “The Stone House” (2017), va
ser un excel·lent i incomparable inici amb el guitarrista Mark Wingfield, tocant amb el també guitarrista Markus Reuter, el baixista Yaron
Stavi i el baterista Asaf Sirkis,
que han fet aparicions cada vegada més habituals a MoonJune i com hem vist, també en aquest estudi.
Seguim ara amb un altre tema i que serà el primer tall
del disc, anomenat...
1.- Rintak Rebana (D. Dharmawan) 10m41s
Doncs què poder dir-vos d’un tema tan llarg. Acabat
d’escoltar i un es queda bocabadat pels recursos rítmics, melòdics i harmònics
emprats, i no tan per la quantitat i sí per la qualitat. Un tema que ha acabat
de cop, després d’haver crescut rítmicament partint d’una preciosa introducció
a la qual ja ens hem acostumat, a base de flauta, piano, i resta d’instruments.
Els colors que han obtingut en aquesta intro són dels més macos, però poc ha
durat i ben aviat el ritme i la melodia interpretada per tots alhora, ens ha
sobtat per la força però també per la dolçor melòdica. La bateria i percussions
han donat pas al sensible solo del guitarrista vietnamita, molt ben recolzat
per la base rítmica. Un tros de solo on Nguyen
Le ens ha mostrat tots els seus recursos, i recordant-nos als seus estimats
i referents John MacLauglin, Larry
Coryel etc. Després ha estat Carles
Benavent qui ens ha acaronat amb la suavitat del seu solo, farcit de
recursos tècnics, acompanyat de bateria i altre baixista. Magistral Carles Benavent. El líder l’ha seguit
al piano, percussiu a l’estil Corea
ja ho hem dit, i per sota, tota una secció rítmica omplint l’espai sonor i
enriquint el solo del líder. I de quina manera tot va agafant un cos, una
potència in crescendo, cada vegada més i més. Un es queda atrapat dins
d’aquesta amalgama de sons. Al final, les frases melòdiques del tema i final
sobtat, marc de la casa.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Stavi i Sirkis, que s'han convertit en una
de les seccions de ritme de la seva elecció per la seva gran capacitat de
treballar en qualsevol context musical, apareixen en aquest més ampli i
ambiciós “Rumah Batu” de Dwiki Dharmawan,
tal com van fer a l'extraordinari “Pasar Klewar” del pianista indonesi (MoonJune,
2016). El segon llançament amb MoonJune, el segon en el mercat indonesi,
després del seu debut en el segell emblemàtic el 2015, So Far, So Close, editorial on ha editat per exemple Eliane Elias, va ser en gran part un
assumpte a trio, encara que amb molts convidats, a més de diversos músics
indonesis, músics habituals a MoonJune
com la vocalista Boris Savoldelli i
els guitarristes Wingfield i Nicolas Meier.
Nosaltres seguim, perquè avui el programa durarà una mica
més motivat per la llargària dels temes, i perquè em sembla honest que en
gaudim tots d’aquesta magnífica música, i ho farem amb l’increïble i el més
llarg tema, “Primera part de la Suite
Rumh Batu”.
5.- Rumah Batu Suite Part 1 (D. Dharmawan) 12m41s
I quina altra magnífica demostració d’encontres
culturals, els de les veus, els crits de la selva i els instruments
occidentals, bateria, baixos elèctrics, guitarra, i demés. De quina manera
aconsegueixen fer créixer el nivell emocional fins arribar a cotes altíssimes
properes al clímax. La persistència rítmica, imparable, donant suport a les
veus, però després també al piano del líder ja quasi al final de la demostració
rítmica. No final de tema, car, ens han sorprès de nou amb la manera tan
delicada com l’han acabat, amb un piano solo de Dharmawan preciós, alhora que també amb estris i instruments
diversos, autòctons a més de la bateria de Asaf
Sirkis. Però és que els inicis han estat ja d’entrada potents per les veus,
i no pel ritme, encara inexistent si parlem del beat posterior. Una Suite iniciada
d’aquesta manera només podia tenir el recorregut que ha tingut i que ja he
comentat. Un es queda bocabadat, tot i escoltant-los perquè no sap quan i com
tot això canviarà, i s’espera sí, embadalit. I com hem caigut enganxats pel
ritme posterior.
Els últims anys hem trobat a Pavkovic cada vegada més entusiasmat amb els molts projectes als
quals dóna suport. “Rumah Batu”,
d'altra banda, se centra al voltant d'un quintet bàsic configurat
excepcionalment que inclou, a més de Dharmawan,
Stavi i Sirkis, (músics que també hem escoltat abans) dos músics que fan
les seves primeres aparicions en aquest segell, Nguyen Le i Carles
Benavent. Tenim el guitarrista vietnamita Nguyen Le, establert a París,
amb discografia pròpia incloent “Walking On the Tiger's Tail” i “The Fragile
Beauty” de 2008, per al segell Act Music
de Munich, demostra una mentalitat
pan-cultural similar; i el baixista elèctric català Carles Benavent, potser millor conegut per les seves
col·laboracions periòdiques al llarg de les dècades amb el gran Paco de Lucia i amb el no menys gran Chick Corea, amb discos com “Rhumba
Flamenco” (Chick Corea Productions, 2005) i “The Ultimate Adventure” (Stretch,
2006). Amb aquest quintet es va enregistrar aquest disc en directe a La Casa Murada. Increïble! Així tenim
els temes 5 i 6, part 1 i part 2 de la “Suite Rumah Batu” enllaçats amb un
total de 26 minuts.
Dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabarem el projecte i programa d’avui amb el
tema anomenat.....
7.- Samarkand (D. Dharmawan) 7m43s
Doncs amb aquest magnífic tema hem acabat aquest
projecte. El tempo no s’ha aturat en cap moment, s’ha mantingut i sí que ha
crescut el nivell emocional a mida que l’hem anat escoltant. Tot i el break
sonor que ben aviat hem pogut escoltar, el tempo s’ha mantingut deixant el pas
als solos dels baixistes, primer Yaron
al contrabaix, fent un duet posterior amb el del nostre estimat i gran baixista
Carles Benavent, un remarcable tete
a tete dels dos baixistes, amb un Groove impactant, abassegador, i mica a mica,
tot plegat va creixent i així és que el líder apareix amb el piano per fer
també el seu duet amb el guitarrista vietnamita, en aquest fent uns “vuits” en
aquest ritme ternari complex. I tot, tot, va agafant un caliu potent que se’ns
endu més enllà de manera irremissible. Al final, la melodia principal amb
flauta i guitarra, retorn als inicis i final del tema. Magnífica demostració
d’integració de cultures.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui, diferent com
sempre del de la setmana passada, avui hi ha hagut l’estil de música anomenat
per alguns Jazz-Rock-Progressiu i
que en Leonardo Pavkovic n’és el
principal artífex des de Nova York,
on te la seva seu central, tot i tenir-ne també una a Europa. Dos projectes de la seva editorial, primer amb l’enigmàtic
projecte del guitarrista anglès Mark
Wingfield, i també heu escoltat que ha estat ell qui ha mesclat i
masteritzat els dos discos, deu n’hi do, quin crac. I hem acabat amb el
magnífic projecte del pianista indonesi Dwiki
Dharmawan acompanyat entre molts altres del nostre estimat Carles Benavent.
Doncs abans d’acomiadar-me, deixeu-me que us recordi que
el 19 d’octubre tindrem el que espero sigui el darrer concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina al Molí dels Frares. I dic espero perquè
les obres de la Sala Xica es deuen
estar acabant i el més segur és que pel concert de novembre ja serem a la Xica. Però pel 19 d’octubre estarem al Molí dels Frares amb un extraordinari
concert liderat pel saxofonista argentí amb avis catalans, Federico Carreras amb el seu Quartet,
presentant-nos el “Cannonball Adderley
Project” amb els mestres Albert
Bover, piano; Jim Monneau, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un concert
imperdible, per descomptat.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
