Programa 325: Rossy & Kanan 4tet, Gonzalo del Val featu. Dave Liebman i Unexpected, dimecres 23 de maig de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics i editorials.
Avui farem un programa especial dedicat a tres projectes de músics de
casa nostra, amics nostres, i amb tres editorials també de casa nostra. Podreu
escoltar un dels darrers treballs de Jordi
Rossy Trio amb Michael Kanan i
la música de Bud Powell editat per Swit Records, després el darrer del
baterista i compositor Gonzalo del Val anomenat
“Standards in Dublin” en format trio
amb el grandíssim saxofonista Dave
Liebman, editat per Quadrant
Produccions, i finalment al trio Unexpected
amb Sergi Sirvent al capdavant de composicions amb el seu “ODISSEO”, editat per Fresh Sound New Talent. I també, com cada
setmana, un micro conte aquesta vegada a càrrec de Carme de la Fuente
que el dedicarà a les músiques que ens va oferir Néstor Giménez Quintet aquest passat divendres al Molí dels Frares.
Dir vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem ja amb les músiques i projectes i ho farem amb el de...
“BUD”
Rossy & Kanan Quartet
featuring Smith & Wormworth
Editat per Swit Records SWIT 27
Enregistrat per Adrian Mateo el 25 i 26 de juliol de 2017 al “Bon Repòs”, Begues, Barcelona.
Produït per Jordi Rossy i
Michael Kanan
Jordi Rossy, vibràfon i marimba
Michael Kanan, piano
Putter Smith, contrabaix
Jimmy Wormworth, bateria
Aquest és un disc amb 12 temes dels quals un parell són balades, “I’ll
keep loving you” i “Dust in Sandi”. Com que el “grosso” del disc està imbuït de
swing, serà a això al que ens dedicarem, i així és que començarem amb el primer
tall del disc anomenat...
1.- Blue Pearl (B.
Powell) 5m26s
Aquest magnífic tema el va fer Bud
Powell amb el seu trio on hi havia Paul
Chambres i Art Taylor i el va
enregistrat el tres d’agost de1957. Disc editat per Blue Note i enregistrat pel mític Rudy Van Gelder a Hackensack,
New Jersey. Recordeu que Monk va
dedicar el tema Hackensack al gran Rudy Van Gelder. Parlar de Bud Powell és parlar dels inicis del
Jazz Modern i la seva nova concepció d’utilitzar el piano en les
improvisacions. Va estudiar piano clàssic, on va adquirir la seva gran tècnica,
però va ser al Minton’s on es va
deixa imbuir per tot el que allà passava, el naixement del bop, amb gent com, ja ho sabeu, Parker, Gillespie, Monk etc. Del 1944 fins el 1947 va tocar amb Cootie Williams, Dexter Gordon, un
altre gran bopper, i finalment amb Parker
qui el va acabar d’alliçonar sobre improvisar en el nou llenguatge, el Be bop. Els
nostres herois ens han mostrat de quina manera fidel s’han mantingut a aquest
nou concepte de la música sorgida aleshores, tot i ser aquest tema ja situat en
el post bop i més proper al hard bop posterior. El swing relaxat que ens han
ofert està a l’abast de poques formacions, i és que perquè això passi hi ha una
base rítmica sòlida amb dos membres que ho van viure en viva pell, en Putter Smith i Jimmy Wormworth. La feina de Kanan
i Rossy esdevé així molt més fàcil,
i és que les improvisacions que hem escoltat i la melodia del tema ens els han
mostrat així d’excel·lents.
Seguim escoltant temes farcits de swing i ara ho farem amb el magnífic
tema..
4.- Tempus Fugit (B.
Powell) 5m22s
Aquest és un tema que Jordi
ha volgut interpretar amb el so més càlid de la marimba, on el so de la fusta
endolceix la sonoritat global del tema, i ja heu vist com també ho ha fet el
contrabaix de Smith en el seu solo,
ben aviat després de la melodia principal i només acompanyat pel swing de les
escombretes de Wormworth. Aquesta és
una altra de les composicions recomanades de Bud Powell, tema que va enregistrar el 1949 amb Max Roach i Ray Brown editat per Verve.
Jordi ens ha acaronat amb el so de
la marimba, càlid alhora que amb una certa profunditat que casa la mar de bé
amb aquest gran tema de Powell.
I Mike Kanan ens diu això en
el llibret interior....
Totes les composicions són de Bud
Powell, i és que aquest és el tercer treball dedicat a l’obra d’un sol
compositor. Els altres dos varen estar dedicats a George Gershwin i Harold
Arlen, tots tres discs editats per Swit
Records. Bud Powell està
plenament reconegut com un dels grans pianistes de la història del Jazz.
Composava – i tocava – de manera innovadora amb complexitat, lirisme i grans
dosis de swing. Interpretar les obres d’un compositor de jazz presenta un repte
encara major que fer-ho amb les de compositors del repertori clàssic de cançons
americanes com Gershwin o Arlen. De les obres d’aquests se’n
poden fer versions amb formes molt diverses, mentre que les composicions de
jazz inclouen de manera natural el llenguatge de la improvisació del
compositor. El repte rau a ser fidel a aquest llenguatge i tanmateix deixar
clara l’empremta personal. Les aportacions de Jimmy Wormworth i Putter
Smith van fer possible tot això. Tots dos pertanyen a la generació on el
swing ve naturalment donat i tenir una
veu pròpia és de rigor. Jordi i jo
mateix només vam haver de sentir el seu batec i tocar amb honestedat.
Recordeu però que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al
web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim ara amb una mica més de tempo, i ho farem amb el tema...
2.- Monopoly (B.
Powell) 4m26s
Doncs ja heu pogut escoltar quina altra magnífica composició de Powell i grans intervencions dels
músics del quartet que ara mateix ens ocupa. Jordi ha tocat amb el vibràfon, més brillant que la marimba i
lleugerament més percudiu, cosa implícita a l’instrument, més ric en harmònics i
amb sustain. El solo d’aquest mestre ha estat esclatant deixant ben aviat el
pas al solo de Putter, un dels grans
“capos” d’aquest projecte, conjuntament amb l’altre, Wormworth el qual no ha parat de marcar-nos el pas del swing. Kanan ha fet també un curtet i reeixit
solo, per deixar després pas als “quatres” del gran baterista. Aquest és un
tema editat per Blue Note de l'álbum
"The Amazing Bud Powell - Time
Waits (Vol.4)", enregistrat per Rudy
Van Gelder el 24 de Maig 1958 a Hackensack,
New Jersey i amb Bud Powell, piano;
Sam Jones, contrabaix i Philly Joe Jones, bateria.
I parlant de Powell dir-vos
que durant els darrers 40s i primers 50s del segle XX, i alhora que creixia amb
el seu llenguatge i aportacions a la història de la música, vivia també immers
en un calvari personal amb problemes psíquics que el porten a diversos centres
psiquiàtrics on se li apliquen les més bèsties tècniques de xoc de l’època com
eren els “electroshocks”. Si li afegim que el 1945 el van detenir per anar ben
trompa i que el van colpejar fortament al cap havent-lo d’internar a un
hospital. Després hi van haver més ingressos a hospitals agravant-se els seus
problemes psíquics, període paradoxal, si considerem que va ser el més
fructífer pel que fa a les seves composicions i enregistraments. Un dels seus
solos més reconeguts fet aleshores és el que va fer sobre el tema “Dance of the infidels” i “52nd Street Theme”, ambdós del 1949 per Blue Note i amb Sonny Rollins i Fats Navarro,
entre d’altres.
I acabarem el projecte d’aquets magnífics músics dedicat a la música de Bud Powell amb el seu reconegut tema un
tan latin, el magnífic....
11.- Un poco loco (B.
Powell) 4m57s
Aquest és un tema que els nostres herois han fet a un tempo lleugerament
inferior al de l’original, i és que tampoc fa falta anar a tot drap. El swing
de contrabaix i mà esquerra de piano ha estat increïble, mentre mà dreta i
vibràfon feien les poques notes de la melodia. Després ells dos s’han embrancat
en una mena de tète a tète mentre Kanan
ha desenvolupat el seu solo. El gran Wormworth
ha fet el mateix, en una magnífica demostració de domini i tècnica de la
bateria. El tema ha aparegut de nou al final, acabant-lo amb el motiu principal
de la mateixa manera que l’han començat. "Un Poco Loco", on la
traducció a l'anglès seria "A Little Crazy", és una composició del
pianista i compositor nord-americà Bud
Powell. El tema va ser enregistrat per primera vegada durant una sessió de Blue Note l'1 de maig de 1951, en
l'àlbum The Amazing Bud Powell, Volume
One, amb Powell al piano, Curly Russell al contrabaix i Max Roach a la bateria. El crític
literari Harold Bloom va incloure
aquesta interpretació en la seva llista breu de les obres més grans de l'art
nord-americà del segle XX. De fet,
es va editar el 1952 en un 10” editant-se de nou el 1956 en un LP de 12”.
Tot i que la cançó "Un Poco Loco" ha estat destacada musicalment,
també s'ha parlat com a significativa culturalment. Segons Race Music: Black Cultures des del Bebop al Hip-Hop, i tot i que el
jazz afro-cubà havia estat introduït en la dècada dels quaranta per artistes
com Dizzy Gillespie i Machito,
"Un Poco Loco" és un marcador important en l'establiment d'aquest
gènere musical, ja que va revelar que "el gir afro-cubà es va establir en
l'acceptable camp de les convencions retòriques de Bebop". Més que
afro-cubà, els autors d'aquest llibre detecten el que descriuen com una
influència musical "panafricana" en la repetició, l'harmonia i el so
cíclic de la composició que, tot i que no és tan evidentment afro-internacional
com el “Night in Tunísia" de Gillespie, "segurament assenyalava una negritud
que esdevingué part del llenguatge de les expressions posteriors del jazz
modern". El llibre Jazz 101
indica que les interpretacions de Powell
d'aquest material el 1951 era "encara més sorprenent" en el seu
"nivell de la creativitat i fins i tot l'autenticitat ", ja que poc
es coneixia a l'època de la música africana o com la música llatina (a part de
la influència cubana) es podia aplicar al jazz.. Segons Scott Yanow, en el Afro-Cuban
Jazz: The Essential Listening Companion, aquesta composició va ser l'única
participació de Powell en el jazz
afro-cubà.
Doncs ja hem acabat el treball de Rossy,
Kanan, Putter i Wormworth sobre la música de Powell i sí que us recomano que mireu d’aconseguir aquet disc
entrant al web de switrecords.com i sinó el trobeu, car és molt recent, mireu
d’aconseguir-lo d’alguna altra manera, que també hi ha botigues de Jazz. També
us recomano que mireu d’aconseguir llibres de la història del Jazz i/o guies
com la Guia Universal del Jazz Moderno, de Giner, Sardà i Vázquez o la magnífica
“biblia”, jo la tinc en francès, Le
dictionnaire du Jazz de Carles,
Clregeat i Comolli, on podreu saber més de la història de Powell i de tots els altres cracs i
músics de la història del Jazz.
Deixem aquest projecte i nosaltres seguim però abans....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I nosaltres seguirem i ho farem amb el treball...
“STANDARDS IN DUBLIN”
Gonzalo del Val with Dave
Liebman & Ronan Guilfoyle
Editat per Quadrant Produccions Q00081J
Enregistrat per Michael Buckley
el 30 de setembre de 2017 al Buckley’s House of Horns Studio, Dublin.
Mesclat i masteritzat per
Michael Buckley
Produït per Gonzalo del Val
Productor executiu, Josep Ramon
Jové.
Dave Liebman, saxos tenor i
soprano
Ronan Guilfoyle, baix elèctric
Gonzalo del Val, bateria
Aquest disc està dedicat a la memòria d’Alfredo del Val, el meu pare, ens diu el Gonzalo.
Tot té una història i la d’aquest disc i el fet d’haver-lo enregistrat a
Dublín també, i és la d’haver volgut
acompanyar a la seva parella i la nova feina que va trobar en aquesta ciutat. Gonzalo no va dubtar en acompanyar-la
en aquesta nova experiència vital i laboral que de moment és per a tots dos
súper positiva, i així és que tot i la distància, tampoc ho és tant en temps,
car amb l’avió un s’hi planta en poc temps i no massa calers. Gonzalo continua, crec, en les seves
classes al Conservatori del Liceu a Grau Superior i també en dóna a Dublín on fa bolos i ja veieu,
enregistraments amb el grandíssim saxofonista Dave Liebman, màster que havia acompanyat a Miles Davis entre d’altres i enregistrat treballs personals per ECM, entre moltes altres editorials.
Aquest és un disc amb dotze temes entre els quals tres temes propis del Gonzalo que ves per on són tres solos
de bateria. Voldrà dir això que hauria omès la seva participació amb solos en
els altres temes i fer-los tots en aquests tres temes? Doncs això ho començarem
a esbrinar ben aviat.
Comencem doncs amb el magnífic tema de Monk anomenat...
10.- Pannonica (T.
Monk) 6m27s
I quina preciosa cançó va fer Monk
dedicada a qui va ser la musa del Jazz, la baronesa Pannonica de Koenigswarter, la qual va cuidar de Monk fins la seva mort. També Parker va morir quasi als seus braços,
en un apartament que ella tenia a New
York després que Bird arribés
allà fet pols i li agafés un atac de riure veient una sèrie per la tele, un
atac de riure que va certificar de quina manera més tràgica va viure. El Nica`s Dream de l’Horace Silver és un altre tema homenatge a aquesta deessa del Jazz,
ànima culta i sensible que va saber veure el valor de tot allò que estaven
parint aquells genis. Monk va
enregistrat aquest tema el 1956 encabit en el disc “Brilliant Cornres” editat per Riverside
amb músics com Ernie Henry, saxo alto;
Sonny Rollins, saxo tenor, Oscar Pettiford, contrabaix i Max Roach, bateria.
La versió que n’han fet els nostres herois ha començat amb una introducció i
magnífic solo al saxo tenor del grandíssim Dave
Liebman. El tempo és lleugerament superior al de l’original, i trobo que
està molt ben aconseguit, car el swing d’escombretes i lleuger walking del
contrabaixista són exquisits, alhora que la gran interpretació de Liebman. El solo del baixista Ronan ha estat preciós, melòdic, i amb
un molt bon gust musical, demostrant el perquè forma part d’un projecte
d’aquest nivell. I què voleu que us digui després del gran solo de Liebmann al saxo tenor, ell que
darrerament sempre l’hem vist amb el soprano. Què haurà fet Gonzalo per convèncer-lo a tocar amb el
tenor?
I ara és el moment d’escoltar el micro conte de Carme de la Fuente ,
dedicat a les músiques i projecte que ens va oferir Néstor Giménez amb un quintet extraordinari amb ell al piano i
composicions, Gabriel Amargant, saxo
tenor; Pablo Selnik, flauta; Vic Moliner, contrabaix i Joan Terol, bateria.
Som-hi Carme.......
....................................
Gràcies Carme. Realment ho
has explicat la mar de bé. Fins d’aquí quinze dies.
Escoltarem per seguir amb el tarannà magnífic d’aquest projecte amb el
tema de Dewey Redman anomenat....
5.- Mushi Mushi (D.
Redman) 5m51s
Doncs un altre tema on qui comença fa una intro a solo, en aquest cas a
càrrec del baixista Ronan Guilfoyle,
magnífic, ja ho heu pogut escoltar. Un tema modern de concepció i també
d’interpretació, car Dewey Redman va
ésser també un dels propulsors de l’”Avantgarde” dels anys 60s. Recordeu que va
col·laborar amb Ornette Coleman
entre d’altres monstres del Free Jazz, i el solo terrorífic de Liebman ens l’ha recordat. Parlàvem
dels solos del líder i baterista Del Val
i va heu pogut escoltar-ne quin un de més ben quadrat. El baixista i l’intrèpid
saxofonista ens han despertat si és que dormíem, que no ho crec pas i així ens
han portat al final del tema de Redman.
De Gonzalo del Val recordar-vos
que li vam posar els seus dos discs de Quadrant
Produccions en anteriors programes, l’un dedicat a la música de Steve Swallow i el primer “Three Generations” amb David Mengual i Marco Mezquida, i la
col·laboració de Celeste Alías magnífics
treballs tots dos, i ara també podem dir tots tres.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres seguirem amb més música i ara serà el tema compost per Warren & Dubin i amb Lebman al soprano.....tema anomenat...
9.- Summer Night (H.
Warren & A. Dubin) 5m02s
Doncs i quin tros de tema a ritme ternari complex on la simbiosi de
baixista i baterista fan una feina increïble tot i donant-li el merescut suport
al gran màster dels saxos Dave Liebman.
Resulta que Harry Warren nascut com
a Salvatore Antonio Guaragna, va
resultar ser un dels millors compositors nascut el 24 de desembre de 1893 i
finit el 22 de setembre de 1981, va ser un compositor i lletrista nord-americà.
Warren va ser el primer gran
compositor nord-americà que va escriure principalment pel cinema. Va ser
nominat al Academy Award for Best Song o
sigui al Premi de l'Acadèmia a la Millor Cançó onze vegades i va guanyar tres
premis Oscar per compondre "Lullaby of Broadway", "Never Will
Know" i "On the Atchison, Topeka i Santa Fe". Va escriure la
música del primer gran èxit de pel·lícules musicals, 42nd Street, coreografiat
per Busby Berkeley, amb el qual col·laboraria en moltes pel·lícules musicals,
en fi, un tros de crac de les composicions que després esdevindrien estàndards
de Jazz. La versió que ens n’han fet el nostre trio i sobretot la modernitat
del so del soprano estan però a anys llum de les músiques originals de Warren això per descomptat. Un tema que
han fet a un tempo força viu, tot relacionant-lo amb els sons del soprano,
aguts i rítmicament vius. Un tema on quasi l’únic protagonista ha estat el gran
Liebman bàsicament perquè ha esta
ell qui l’ha tocat en quasi la seva totalitat. Magnífic Liebman primer amb la melodia i després amb el tros de solo que ha
fet. Al final Gonzalo ha aparegut,
eps, que sempre hi ha estat, i deia jo, ha aparegut en un preciós i delicat
solo i ja acabar el tema.
I nosaltres acabem el projecte del Gonzalo
amb el primer tall del disc, tema de Jimmy
Heath anomenat....
1.- Gingerbread Boy (J.
Heath) 4m36s
Doncs aquest és un altre tros de tema i sí, de Jimmy Heath, saxo tenor i compositor germà de Percy Heath, contrabaix i de l’Albert
“Tootie” Heath, baterista que hem vist algunes vegades al Begues Camp que organitza el Jordi Rossy ben acompanyat del Roger
Mas, Dee Jay Foster i una llarga colla de col·laboradors voluntaris,
esdeveniment que es fa al mes d’agost a Begues.
Doncs i parlant del tema, dir-vos que l’original és lleugerament més viu i que
el va enregistrar en quintet amb màsters com Kenny Burrell, Wynton Kelly, Paul Chambers i el seu germà “Tootie” a la bateria. Magnífic tema
que van fer a tot swing i que els nostres herois, amb Liebman al capdavant han desenvolupat primer delicadament i que
després “la cosa” s’ha anat encabritant com cal, per així acabar el projecte de
la millor manera possible. Un tema iniciat pel Gonzalo a mode de curta impro i que ben aviat saxo tenor i baix han
fet a duet una part de la melodia, curta però molt ben reeixida. El solo del
tenor ha estat increïble amb tot un reguitzell de licks i aplicació genial de
recursos tècnics, amb un llenguatge espaterrant el qual portem escoltant des
del primer tema. Els darrers moments han estat impactants amb els “vuits” del
bateria amb el saxo tenor per després tornar al tema i acabar-lo de cop.
Magnífic tema i projecte Gonzalo,
gràcies per fer-me’l arribar, ha estat un plaer escoltar-lo i sobretot
compartir-lo en aquest programa.
Abans de seguir deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabarem el programa amb el projecte i increïble treball....
“ODISSEO”
Unexpected
Editat per Fresh Sound New
Talent el 2016 FSNT 517
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Jordi Vidal el 22, 23 i 24 de juliol de 2013 a l’Estudi
Laietana.
Produït per Unexpected
Productor executiu Jordi Pujol
Sergi Sirvent, piano
Esteban “Tempe” Hernández,
contrabaix
Dani Domínguez, bateria
Totes les composicions són de Sergi
Sirvent excepte “Odisseo” i “Twice” que són de Dani Domínguez.
Aquest és un projecte sorprenent i diferent dels habituals que fa en Sergi i les seves troupes on la majoria
de temes són força potents, rítmicament parlant, amb una clara i estranya
excepció, que per això aquesta formació es fan dir Unexpected o sigui, quelcom que no t’esperes. De fet el darrer
tema, “Se me va la voz” és això, quelcom que no t’esperes si has escoltat
primer tots els temes anteriors. Una cançó cantada pel Sergi en castellà a tempo molt slow, molt slow, que no posarem
perquè tingueu les ganes d’adquirir el disc tot i entrant a l’enllaç que us
posaré al blog del programa.
Comencem amb una altra de les balades del disc, tema de Sirvent anomenat..
3.- Coso (S.
Sirvent) 5m06s
Doncs em sembla que amb aquesta íntima composició hem començat la mar de
bé el projecte d’aquet trio. Una molta bona part del tema, íntima, amb un
delicat Sirvent al piano i iguals delicats acompanyants tot i presentant-ne
la melodia principal, un tant melancòlica, però amb un crescendo encarant el
final en plena improvisació del pianista i compositor. Tema que ens situa en
l’òrbita musical d’aquest trio que ja porten una bona colla d’anys junts, tot i
trobant-se de tan en tan per fer nous projectes com és ara aquest, que tot i
haver-se enregistrat el 2013 FSNT el
va editar el 2016. Disc que vaig anar a buscar al magatzem de l’editorial just
abans de l’inici d’aquesta 9ena temporada del Jazz Club de Nit.
Unexpected, és un grup que interpreta d'una forma molt
especial la música de Sergi Sirvent,
tot i que fan alguna composició del contrabaixista Tempe Hernández o del baterista Dani Domínguez, així com també toquen versions i estàndards de jazz
de tota mena. El seu intens treball com a grup a principis del 2000 els va
portar a trobar un so molt propi i molt singular, en el qual van poder
expressar-se a través de moltes textures i viatjar per les fronteres
estilístiques que tenen el jazz, el blues, el rock, la música contemporània, el
free jazz o les músiques d'avantguarda, sense oblidar músiques més ètniques i
regionals. Van ser un grup sense por a trencar amb els dogmes i barrejar
diferents estètiques des de l'òptica compositiva de Sirvent.
Seguim amb una mica més de complexitat melòdica i rítmica, ara amb un
dels temes del gran baterista Dani
Domínguez, que dóna nom al projecte....
4.- Odisseo (D.
Domínguez) 4m05s
I quina meravella de composició i arranjaments, recordeu, un tema del
batreista Domínguez, músic malagueny
ara a la seva terra, però el qual ha viscut entre nosaltres força temps i
format part de multitud de projectes com aquest però també amb al Llibert Fortuny Electric Trio i molts
d’altres. El final delicat i també íntim poc ha tingut a veure amb com l’han
començat, a tot tren de ritme i amb una quasi improvisació del pianista, car,
no m’ha semblat escoltar per enlloc quelcom similar a una melodia o motiu
principal, com si ja vinguessin d’un anterior viatge musical. De fet aquest
motiu principal ha aparegut posteriorment i amb pocs acords, en un magnífic
break rítmic. Un tema que sembla s’hagi anat desenvolupant apareguent-ne
d’altres, temes, i on només es manté perdurable la persistència del baterista i
compositor. En Tempe al contrabaix
fa una magnífica tasca de suport rítmic al baterista, i melòdic, al pianista Sirvent.
Com trio han publicat quatre àlbums amb el prestigiós segell Fresh Sound New Talent, Unexpected-FSNT157,
Unexpected plays the Blues in Need-FSNT231, Munchi-FSNT 460 i aquest Odisseo).
El primer disc Unexpected va ser
seleccionat com a millor disc de l'any per l'Associació
de Jazz de Catalunya. Van fer també un àlbum fent improvisacions i algun
tema d'Ornette Coleman, on van
convidar al baterista Joe Smith a
unir-se al trio formant un quartet amb dos bateristes (Sergi Sirvent Free Quartet-FSNT 208) i com a trio va tenir un paper
fonamental la seva secció rítmica, on se sustentava la música d'una àlbum doble
de Sergi Sirvent (9 Muses-FSNT193);
un grup, el d’aquest disc, de gran
format amb una orquestració molt més treballada.
Acabarem el projecte d’aquest increïble trio i programa d’avui amb un
altre impactant tema, el més llarg del disc, de més de 10 minuts, anomenat...
6.- Crazy Latin Dance For Cooking (S. Sirvent) 10m24s
Doncs amb quina “obra” hem acabat, també més inversemblant. Els inicis,
de ritme i acords, m’han recordat algunes de les músiques de Piazzola i el seu Jazz-Tango. El
concepte Latin del títol del tema l’he vist en aquestes primeres passes i el
persistent i remarcat motiu principal, sempre amb la mà esquerra del pianista,
és el que ha donat significat a aquesta boja dansa ideal per a cuinar.
Baterista i contrabaixista fan una tasca increïble en tot moment, considerant
els diversos moments rítmics que hi hem pogut escoltar. Al bell mig d’aquest
llarg tema, Sirvent ha desenvolupat
la seva creativitat amb la mà dreta, car l’esquerra, ha seguit impertorbable
amb el persistent motiu principal en una canya de tema per acabar aquest
projecte d’aquest trio de mestres. Però és que el final també ha estat espaterrant,
i ves per on, ha estat lo més clàssic que hem pogut escoltar d’aquest projecte.
Entren a l'estudi al juliol de 2013 per gravar més música, després d'una
gira de retrobament, i després que Esteve
Tempe Hernández marxés a Buenos
Aires el 2004 per dedicar-se més a les arts plàstiques. D'aquesta sessió
surt el tercer àlbum del grup sota el títol de "Munchi", publicat el
2014 per Fresh Sound New Talent. Havent-se
editat el quart disc del grup ¨Odisseo¨, aquest que heu escoltat i
presentant-se a l'octubre i novembre del 2016.
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa i dir-vos que ho hem fet
primer amb el treball de Jordi Rossy
& Mike Kanan Quartet dedicat a la magnífica música de Bud Powell, per seguir amb el darrer
projecte de Gonzalo del Val dedicat
als estàndards i fet a Dublin per
acabar amb la sempre sorprenent música de Sergi
Sirvent encabida en el trio Unexpected
i projecte Odisseo.
Doncs res més, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja
sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat i seleccionat les seves
músiques us espero la setmana vinent si voleu, podeu i en teniu ganes, i us
desitjo molt bona nit i molt bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
