Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
El 27 d’octubre vam celebrar la declaració d’independència per esdevenir
República Catalana, pendents ara del
què ha de venir i preocupats per les conseqüències judicials i penals que els
puguin caure als nostres qualificats dirigents. Que persones tan vàlides i
honestes hagin de ser condemnades per fiscals al servei del gobierno més
corrupte de la història d’aquesta pell de brau, és quelcom que supera el
raciocini de la lògica.
Doncs aquest programa serà un especial de la discogràfica Moonjune Records. Resulta que aquesta
editorial amb seu a NY la dirigeix el Leonardo
Pavkovic, i aquest, ja des de fa alguns anys m’envia les seves novetats des
de la ciutat dels gratacels, novetats
encabides en el món del Jazz-Rock-Progressiu
per situar-vos en els estils. La revista DownBeat
en la 82ena enquesta anual dels seus lectors va publicar els resultats relacionats
amb les millors discogràfiques on es va poder constatar la valoració feta pels
lectors pel treball d’aquesta editorial car ha estat guardonada amb el quart
lloc essent primera Blue Note, segona ECM
i tercera Mack Avenue. Per aquest
motiu he decidit dedicar-li aquest programa especial, tot i recordar-vos que en
anteriors programes he fet d’altres programes especials dedicats a la seva
música. Aquest és un més, però amb el reconeixement internacional expressat
abans.
La proposta musical tindrà per una part el nom de Jimi Hendrix i el projecte de Machine
Mass que li ret homenatge i per l’altra, el nom del guitarrista serbi
establert a casa nostra Dusan Jevtovic
anomenat No Answer. Ambdós són dues
creacions del Leonardo Pavkovic i la
seva editorial Moonjune Records i
són també dos projectes enregistrats en directe als estudis de so
corresponents, per tant sense posteriors preses alternatives ni modificacions.
El so que es va enregistrar, serà el que escoltareu.
I posats a recordar una altra editorial, aquesta de casa nostra i que
treballa bàsicament en format digital...
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Som-hi doncs amb el primer projecte de la nit, tot i situant-vos en el
context musical que no serà res del que darrerament esteu escoltant, i per tant
avisar-vos que el que ara mateix escoltareu està encabit en el Jazz-Rock-Progressiu.
Escoltem doncs el primer projecte de la nit que serà el del gran
guitarrista Dusan Jevtociv
anomenat....
“NO ANSWER”
Dusan Jevtovic
Editat per Moonjune Records MJR085
Enregistrat en directe a
l'estudi de Jesús Rovira els dies 22 i 23 de febrer de 2016 a l'estudi La Casa
Murada, Banyeres del Penedès, Catalunya.
Mesclat i maasteritzat per Juan
Pablo Alcaro, Buenos Aires, Argentina.
Produït per Dusan Jevtovic.
Producció executiva de Leonardo
Pavkovic.
DUSAN JEVTOVIC - guitarra
VASIL HADZIMANOV - piano
acústic, Fender Rhodes, Mini Moog
ASAF SIRKIS – bateria
Totes les cançons compostes i arranjades per Dusan Jevtovic.
Escoltem doncs el primer tema d’aquesta nit temàtica dedicada a les
guitarres i a la editorial Moonjune
Records amb el tema anomenat...
2.- Frusci (D.
Jevtovic) 8m47s
Doncs ja vegeu com ha anat derivant aquest tema, iniciat delicadament
per la guitarra de l’amic Dusan.
Aviat ja ens hem situat en el context del tema amb la incorporació dels dos
companys de viatge, els magnífics Vasil
i Asaf. Un Groove impressionant ha anat apareguent el qual ha recolzat el
magnífic solo del líder. Jazz-Rock-Progressiu
és, per etiquetar-lo com se sol fer per identificar-ne l’estil, és la música
que esteu escoltant, i així és que ens hem situat en el gran solo del teclista
i gran pianista Hadzimanov ara en
clau sonora de l’orgue més progressiu alhora que ell mateix s’ha acompanyat amb
el baix fet pel Mini Moog. Al final d’aquest, motiu principal del tema amb el
canvi harmònic del pont inclòs i amb una potència sonora ben palesa per arribar
al final, delicadament com l’han començat. Magnífic tema per començar el programa
Moonjune Records.
La vinculació inspirada del guitarrista Dusan Jevtovic i el pianista Vasil
Hadzimanov, mobilitzada per la manera convincent d'Asaf Sirkis tocant el
kit de bateria, ha donat lloc a un so que pol·linitza els aspectes més avançats
del pensament de la música progressiva amb l'emoció del post-jazz. L'elecció de
treballar sense baix obre noves possibilitats dinàmiques i permet que la veu de
la guitarra i el teclat ballin en un ballet de textures sonores i rítmiques. El
bell piano arrugat de Vasil és un
contrapunt delicat per a la reproducció de textures crues de Dusan. Asaf alterna entre la delicadesa de Jon Christensen i el poder impulsor de la verema de Billy Cobham. El baix, fet amb el Mini
Moog aporta un potent final de fons per a l'acrobàcia ascendent de Jevtovic i reforça el Groove del
bateria Sirkis. Com passa amb la
millor música instrumental, hi ha molta acurada atenció, compacta i creativa, i
es construeix l'energia dels altres intèrprets, resultant una música que alhora
és confiada, inspirada i original. El segon llançament internacional de Dusan Jevtovic (el seu tercer) en el
segell jazzístic progressista de Nova
York, MoonJune, podria ser el seu treball més innovador i que intrigarà als
fans de guitarristes com John
Abercrombie, John Frusciante, Terje Rypdal, David Torn, Nels Cline i Jimi
Hendrix.
Seguim amb el següent tema del projecte de Dusan anomemat.....
8.- El Oro (D.
Jevtovic) 6m56s
Un altre tema on el baix fet amb el Mini Moog és cabdal, iniciat també
de manera suau amb la guitarra oriental del líder, en aquets inicis només
sonant guitarra, mini moog i bateria. El solo del líder, ara amb un so més
nítid i jazzístic tot i recordant-nos a John
Abercrombie, i també a molts altres. Magnífic solo i amb quina màquina
rítmica al darrera inclosos els breaks rítmics que són la gràcia de tot plegat.
Valid inicia ell al piano amb el
baterista el seu solo, primer delicadament alhora que amb sons del jazz més
contemporani. La potència sonora ha anat en crescendo i el break rítmic ha
donat pas al sol so del baix del mini moog i la intervenció del baterista Asaf Sirkis amb un solo controlat i
impressionant que a mica a mica s’ha anat desfermant, arribant al motiu
principal del tema amb aires orientals i així acabar-lo de cop.
Dusan Jevtovic és un guitarrista serbi amb seu a Barcelona, des del 2003 on ha publicat
dos àlbums en solitari: On The Edge
(2009, L'Indi, Espanya) i Am I Walking Wrong? (MoonJune, 2013), i ha gravat
i tocat amb una gran varietat d'artistes internacionals com Xavi Reija, Tony Levin, Gary Husband, Asaf
Sirkis, Vasil Hadzimanov, Marko Djordjevic, Xavi Reija, Bernat Hernández,
Markus Reuter, Rafa Pons, Rim Banna.
Seguim amb un altre tema canyero, car el programa d’avui te aquest
tarannà del Jazz-Rock-Progressiu, i
ho farem amb el tema, primer delicat anomenat...
1.- Al aire/Soko Bira (D.
Jevtovic) 5m04s
I de quina manera ha començat el tema ara amb el piano de cua que tenen
a La Casa Murada, amb el Vasil interpretant una melodia
recurrent que serà el motiu principal del tema. Mentrestant, Dusan s’hi ha anat ficant amb les
distorsions més impactants i també l’Asaf
a la bateria. I com ha aparegut de cop i volta la potència rítmica i sonora amb
tots tres a la vegada i amb els sons estratosfèrics del solista i líder a la
guitarra, i tots plegats a tot drap per tornar als inicis i acabar-lo de la
manera que l’han començat.
Vasil Hadzimanov és un pianista/teclista serbi amb seu a Belgrad, fill de dos cantants pop
icònics dels anys 60 i 70, que encara estan actius: la llegenda macedonia Zafir Hadzimanov i Senka Velentalic.
Alumne del Berklee College of Music de
Boston, Vasil ha gravat i
interpretat amb Theodossi Spassov, Marko
Djordjevic, Dusan Jevtovic, Toni Kitanovski, David Binney, Antonio Sánchez,
Matt Garrison, Vlatko Stefanovski, Nigel Kennedy, Vlatko Stefanovski i David
Gilmore.
Doncs nosaltres acabem el projecte de l’amic Dusan amb el magnífic tema anomenat....
6.- Lifetime (D.
Jevtovic) 6m18s
I de quina manera més potent han començat aquest tema, perquè aquesta és
la idea, començar suau per anar incrementant ritmes i volums sobretot avui que el
programa ho reclama. Aquest tema n’és una clara mostra, i tot i haver entremig
espais per a la calma relativa com és el cas del magnífic solo del líder a la
guitarra, recolzat per un Groove potentíssim gràcies al baix, i baterista amb
el suport del teclista. Quasi que es podria parlar de Swing en aquest tema
perquè hi és de manera evident. Dusan
desenvolupa aquí un espatarrant solo amb la seva guitarra distorsionada després
del qual hi han tornat tots tres amb el motiu principal. Vasil també ha iniciat el seu solo a plena calma sonora que no
rítmica, aquesta impressionant però suau, per anar-lo desenvolupant amb un
crescendo sonor evident car el rítmic hi ha estat de manera sempiterna. Els
sons espacials del teclista ens han envoltat i sempre, sempre per sota un ritme
espaterrant, i ja, amb el motiu principal han tornat als orígens amb la melodia
del guitarrista, acabant-lo de cop.
Asaf Sirkis és un dels bateristes europeus més actius,
amb més de 200 espectacles a l'any. Amb seu a Londres, va néixer a Israel,
i ha enregistrat i tocat amb Tim
Garland, Jacob Collier, Larry Coryell, Gwilym Simcock, John Abercrombie, Jeff
Berlin, Kenny Wheeler, Gary Husband, Gilad Atzmon, Andy Sheppard, Bob Sheppard,
Mark Egan, John Etheridge, Mark Wingfield, Nicolas Meier, Dwiki Dharmawan, Dewa
Budjana, Kamal Musallam, David Binney, Billy Sherwood, Carles Benavent, Nguyên
Lê, Jimmy Haslip, Beledo, Mauro Pagani, Soft Machine Legacy i molts més.
I ara toca parlar de la propaganda d’aquesta editorial amb la falca
típica que solem posar i avui encara amb més motiu.....
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres acabarem el programa d’avui amb el projecte de Machine Mass dedicat a la música de Hendrix anomenat evidentment.....
“MACHINE MASS plays HENDRIX”
Editat per Moonjune
Records MJR084
Enregistrat en directe per
Maxime Wathieu sense edició ni overdubs a l’Studio5, Liège, Bégica el 18 de
març de 2016per Machine Mass
Produït per Machine Mass
Productor executiu, Leonardo
Pavkovic
MICHEL DELVILLE, guitarra,
Roland GR90, loops, stylophone, electrònica i samples
TONY BIANCO, bateries i percussions
ANTOINE GUENET, teclats,
sinthys i piano acústic
Tota la música d’aquest projecte és de Jimi Hendrix.
Els temes es poden escoltar seqüencialment en el disc de la mateixa
manera que es van enregistrar i nosaltres així ho farem excepte en un tema que
no posarem per fer-ho més d’acord al tempo persistent dels temes que us proposo
escoltar.
Començarem amb el primer tall del disc si fos un vinil amb el tema
anomenat...
1.- Third Stone From The Sun (J. Hendrix) 7m54s
Aquest és un tema del disc “Are you Experienced?” del trio liderat per Jimi Hendrix, The
Jimi Hendrix Experience. Un tema del 1967 que per la època va ser
al·lucinant en el camí de la psicodèlica que el portaria a experimentar
musicalment sota els efectes de LSD i que finalment acabaria amb la seva curta
vida, als 27 anys, com d’altres icones de la música com Janis Joplin, Jim Morrison i
alguns més. La versió que ens en fan els Machine
Mass segueix fil per randa la pulsió rítmica del baix, i potser amb més
precisió que a l’original. La permanent base rítmica del baix del teclat o
sinthy amb la bateria, més jazzística que rocker, i sí, amb la magnífica
guitarra homenatjant Hendrix, la
guitarra de Delville.
Aquest és un projecte on l'addició dels diversos talents del jove mestre
i teclista, Antoine Guenet (The Wrong
Object, Sh.TG.N; Univers Zero), enforteix als companys d’aventures sòniques
i fundadors de Machine Mass, el
guitarrista Michel Delville (The Wrong
Object; douBt Alex Maguire Sextet) i el baterista Anthony Bianco (Elton Dean, Dave Liebman). Tots tres combinen les
seves forces per fer un repàs refrescant d'alguns dels clàssics del rock
psicodèlic més influents dels anys 60 que van canviar la cara de la música. Tot
i que els marcs de referència de les cançons són coneguts per la majoria dels
aficionats al rock clàssic, les comparacions acaben aquí: el trio segueix plans
de vol que són únics, aconseguint moments increïblement frescos, instintius, profunds
i emocionants. La incorporació de piano i teclats a les pistes proporciona un
enfocament de benvinguda, implorant reconeixements, així com revisions
completes que molts hipsters, tant joves com antics, podran descobrir. En la
típica imatge de Machine Mass, la
música pren el nas a la convenció i es desinflama en el seu lliurament. El grup
empeny els límits a tots els fronts, produint un registre tan fascinant des
d'una perspectiva tonal / textual com en el "repensar harmònic" i la
massa de llibertats corporatives que es prenen dins de les estructures de la
cançó, respectivament. Machine Mass "Plays Hendrix" és un replantejament
brillantment concebut com a repesca d’alguns dels moments clàssics del rock més
aventurer; un àlbum per a fans del rock, psicodèlic i progressiu, per igual i
on algunes espurnes del Jazz-Rock-Progressiu
també hi podreu trovar.
Seguirem amb el conegut tema de Hendrix
anomenat...
2.- Purple Haze (J.
Hendrix) 3m47s
Aquest tema de Hendrix estava
dedicat a una varietat de marihuana, homònima, on ell mateix cantava coses com
aquesta:
Purple Haze, all in my brain
Lately things they don't seem the same
Actin' funny, but I don't know why
Excuse me while I kiss the sky…
Actin' funny, but I don't know why
Excuse me while I kiss the sky…
O sigui..
Purple Haze, tot al meu cap
Darrerament les coses no semblen les mateixes
Actuant content, però sense saber el perquè
Perdona’m mentre faig petons al cel....etc.
Un tema que Jimi Hendrix Experience va fer al Festival de Woodstock el 1969 i
que els nostres herois l’inicien als teclats de manera molt personal, però que
després amb la irrupció del ritme i guitarra, ben bé ens situa en aquella època,
amb una magnífica interpretació de Melville
a la guitarra recolzat pels seus dos magnífics companys.
Michel Delville és un músic, escriptor i professor nascut a Lieja, Bèlgica. Els seus últims projectes musicals, la
majoria signats amb el segell MoonJune
Records amb seu a Nova York,
inclouen The Wrong Object, Machine Mass
feat. Dave Liebman, DouBt, Comicoperando, The Gödel Codex, Ensemble Mosae,
Tranp Zappa Grappa a Varese i 48Cameras. Ha tocat i enregistratt amb Elton
Dean, Dave Liebman, Annie Whitehead, Harry Beckett, Chris Cutler, Tony Levin,
Robin Verheyen, Richard Sinclair, Ed Mann, Tony Bianco, Alex Maguire, Dagmar
Krause, Benoît Moerlen, Karen Mantler, Geoff Leigh , Robin Rimbaud, The
Philharmonic de Brussel·les, John Edwards, Stanley Zappa, Bobby Martin, Gilad
Atzmon i moltes lluminàries del jazz i del rock. Els molts enregistraments i
les gires que ha realitzat, l’han portat a molts països diferents, incloent Japó, Estats Units, Canadà, Anglaterra,
Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Gal·les, República Txeca, Suïssa,
Àustria, Luxemburg, Eslovàquia i Grècia. A Delville el podem trobar regularment a Downbeat, Guitar Player, Jazzwise, All About Jazz, Jazzitalia, Musica Jazz
i a altres revistes internacionals d'alt perfil. Va ser triat com un dels 10
millors guitarristes elèctrics de l'any 2010 per l'Enquesta Anual de Jazz Station d'Arnaldo DeSouteiro. Delville imparteix literatura i
literatura comparada a la Universitat de
Lieja. És l'autor o editor d'una vintena de llibres i més d'un centenar
d'articles relacionats amb poètica comparativa i estudis interdisciplinaris.
Els seus premis i distincions inclouen el “Premi SAMLA Book”, el “Premi a
l'Elecció del Llibre”, el “Premi Wernaers per a la promoció de la recerca i
difusió del coneixement científic” i el “Premi Alumni de la Fundació Educativa
d'Amèrica i Bégica”.
Seguim amb el tema anomenat...
4.- Spanish Castle Magic (J. Hendrix) 6m45s
Aquest és un tema escrit per Jimi
Hendrix el 1967 i el tercer tema del disc Axis: Bold as Love. La lletra parla sobre un dels primers clubs
proper a la ciutat de Seatle on Hendrix va tocar. Machine
Mass ja ens ha acostumat a presentar el tema a la seva manera per després
iniciar-lo amb el record ja més acurat i proper a la música d’aquest genial
guitarrista. Així és que també ens ho han fet, ara amb una guitarra encara més
psicodèlica i sempre amb els teclats, inclòs el baix, i una bateria que no és
tan contundent com la original.
Tony Bianco resideix a Londres, Anglaterra a partir dels anys 90, el qual va aconseguir
una formidable reputació dins del Jazz avant-gard . Va tocar amb el quartet del
trompetista Loz Speyer el 1998, va
recórrer el Regne Unit i va gravar Two
Kinds of Blue. Bianco també ha
tocat a duo amb el compositor i saxofonista Paul Dunmall.
Ell i Dunmall, juntament amb
el saxofonista Simon Picard, també
van formar el Trio Utoma. Bianco va treballar en un trio bastant
més ortodox però encara decididament contemporani amb el baixista Tony Marino i el multi instrumentista Dave Liebman. En el seu propi quartet
ha inclòs el saxofonista Carlos
López-Real, el pianista Zoe Rahman
i el baixista Oli Hayhurst. L'any
2001, Bianco realitzava Freebeat, un concepte original amb
patrons de baix pre-gravats contra els quals ell va tocar. Fent créixer el
segell, aquests “backgrounds” no són tant inflexibles com els fons rítmics pre-gravats de la música popular
contemporània, permetent per tant el desenvolupament d'improvisacions variades.
Abastant des del Hard-bop, post-bop i el Free Jazz, Bianco escriu
gran part de la seva pròpia música, en alguns casos declaracions generals que
deixen un marge ampli per a les improvisacions dels seus col·laboradors. Aquest
és un músic fluid, de gran reflexió amb gran talent i autoritat, i així és que Bianco es va establir a principis del 2000,
com a membre líder del jazz contemporani i de la lliure improvisació a Londres.
A acabarem el projecte i programa amb una altra joia de Hendrix anomenada..
5.- Fire (J.
Hendrix) 6m20s
Doncs hem acabat amb un tema que els nostres herois ens l’han ofert amb
més punch que l’original, amb una secció rítmica súper potent. De fet, el
mateix Hendrix en devia fer diverses
versions a tempos diferents, però aquesta la trobo magnífic pel punch resident
a la secció rítmica que ha estat incansable en tot el projecte permetent que el
solista s’esplaiés a les seves anches, la qual cosa ha fet. Bé, doncs espero
que hàgiu gaudit amb aquest record actual a la música de Hendrix i a l’editorial Moonjune
Records i al seu productor, persona incansable que potencia aquest tipus de
música on el Jazz i el Rock-Progressiu es donen la mà. I així
ha estat aquest programa, un programa amb Jazz-Rock
amb el Dusan Jevtovic i el Rock-Progressiu amb aquests magnífics i
canyeros Machine Mass.
Antoine Guenet, curiosament insaciable, insaciablement
curiós, és un músic cada vegada més versàtil. Al llarg de l'última dècada, ha
publicat un grapat d'àlbums i ha treballat en molts projectes, cadascun diferent de l'altre. Aquesta curiositat l'ha
convertit en un pianista / multi instrumentista i compositor únic amb un
vocabulari que s'estén a tot tipus de música.
Els projectes on hi participa són Univers
Zero, una banda formada el 1974 per Daniel
Dennis els quals i durant un temps varen formar part del moviment “Rock in
Opposition” amb influències de la música de Bartok i Stravinsky, però també tocant la música de compositors
menys coneguts com el belga Albert
Huybrechts. Els primer àlbums foren totalment acústics tot i que
posteriorment varen ser elèctrics. Un altre dels grups on Antoine en va formar part varen ser els The Wrong Object els
quals interpretarien músiques influenciades pel
Rock Progressiu Canterbury a
la Soft Machine, amb grups mítics
com Gong, la música de Bela Bartok, Aka Moon, Charles Mingus i
Frank Zappa. Tot i que el seu repertori era de temes propis, en els
concerts tocaven temes de Zappa si
els hi demanaven. Un grup que va col·laborar amb músics com Elton Dean, Harry Beckett, Ed Mann i
molts altres. Antoine Guenet, tot i
la seva joventut ha participat amb d’altres projectes com són, SH. TG. GN, AG8tet, i alguns altres
més.
I ens han quedat per escoltar “Little Wing”, “Voodoo Chile”, “Burning of
the midnight lamp”, “You got me floatin`” i “The Wind cries Mary”, i això ha
estat fet amb la sana intenció que, tan aquest disc com el primer, el del Dusan Jevtovic els mireu d’adquirir
entrant al web de moonjunerecords.com i els adquiriu per a mantenir viva la
flama de la música i ajudar als músics en els seus projectes.
Doncs res més, espero que us hagi agradat la proposta d’avui dedicada al
Jazz-Rock-Progressiu més Jazz-Rock amb el projecte de Dusan Jevtovic i més Rock-Progressiu en la dels Machine-Mass. L’assumpte però era
fer-vos conèixer la música de l’editorial Moonjune
Records cosa que potser farem en algun altre programa al llarg d’aquesta
temporada.
Finalment, recordar que encara hi ha en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó i que el 27 d’octubre es
va declarar la República Catalana i
que la fiscalia voldrà empresonar el nostre President i a tot el Govern així
com a tres dels membres de la mesa del Parlament. Trist que persones vàlides,
honrades i competents puguin perdre la llibertat mentre hi ha tants
incompetents, imputats per corrupció pertanyents al partit dels qui encausaran
als membres del Govern de la Generalitat.
Bé, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat
i seleccionat les músiques, diferents aquesta vegada, us espero la setmana
vinent amb un programa que serà totalment diferent del d’avui. Aquesta és una
de les gràcies de Jazz Club de Nit. Us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
