Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
D’entrada dir-vos que l’amic i gran percussionista Roger Blàvia ens va deixar aquest passat divendres. La comunitat a
l’entorn del Jazz i músiques diverses estem molt tristos i és així que li
dedico aquest programa. Per a tu Roger,
descansa en pau, segur que serà així, car vas ser una magnífica i positiva
persona alhora que un gran músic.
Doncs després de la setmana passada, on ens vam passejar pel Jazz-Rock-Progressiu de la mà de la
música de l’editorial Moonjune Records,
en aquesta hi tornem amb un altre programa dedicat a l’editorial Fresh Sound Records i com ja us havia
dit, primer amb un projecte actual que serà el del trompetista Pol Omedes i el seu primer disc
anomenat Mallorca on hi col·laboren
algunes cordes fregades, i per tant Pol
Omedes with Strings, i acabarem el programa amb un d’aquells vinils de 180
grams que digitalitzo en primera escolta, els de la col·lecció Jazz Workshop amb el també magnífic
trompetista Carmell Jones el qual
presenta, o featuring el no menys gran Harold
Land.
Molt trist i emprenyat per com van les coses darrerament, amb els dos Jordis, Sánchez i Cuixart empresonats de
fa força dies, com també i de manera inexplicable saltant-se o aplicant les
lleis a la seva bola per part de la mal anomenada justícia espanyola amb mig
Govern de la Generalitat també a la presó sense pal·liatius ni fiança de cap
tipus. Des d’aquí un record molt gran per a tots ells i de manera particular al
meu veí i que va ser alcalde de Sant
Vicenç dels Horts, i ara vicepresident l’Oriol Junqueras.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs comencem amb el projecte de l’amic Pol Omedes anomenat...
“MALLORCA”
Pol Omedes with Strings
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 511
Enregistrat per Jaume Figueres
als Estudis Ground, Girona, i per Sixto Cámara als Estudis Rosazul, Barcelona.
So editat per Albert Fariñas
Fotografia: Francesc Marty, A.
Sambeat
Produït per Pol Omedes
Productor executiu Jordi Pujol
Pol Omedes, trompeta
Lluc Casares, saxo tenor
Mátyás Gayer, piano
Mátyás Hofecker, contrabaix
Joan Terol, bateria
Kristina Trezune, veu
Jan Omedes i Pablo Kirschner,
violins
Laura Bosch, viola
Guillem Vellvé, violoncel
Cosmos Quartet (# 6 i 10) amb:
Bernat Prat (violí, violoncel), Helena Satué (violí), Alejandro Garrido
(viola).
Totes les composicions són de Pol
Omedes, excepte dos temes del Lluc
Casares, un de Harry Warren, i
un altre de Thelonious Monk. Tots
els arranjaments són de Pol Omedes,
excepte el del tema #7 què és del Lluc.
I qui és en Pol Omedes?...Fem
una mica de repàs de la meva història compartida amb ell. Doncs ja fa alguns
anys, quan jo era un assidu setmanal a les WTF
del Jamboree, ja el veia aparèixer
participant-hi, conjuntament amb els seus amics i companys d’estudis a l’Esmuc com els germans Casares, en Lluc i en Joan, també
amb l’Oriol Vallès i molts d’altres.
Estava estudiant però ja com li fotia. Quan el vaig tenir però de més a prop va
ser quan va venir amb un magnífic combo de l’Esmuc en el Tercer Festival
de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts. Un combo amb un frontline de
vents amb el Lluc Casares, Albert Cosat
i ell mateix, i una secció rítmica impressionant amb Xavi Torres, Pau Lligades i Joan Casares. Un sextet impressionant
que va compartir escenari amb el combo del Taller
de Músics amb gent com el Nil Mujal
i Toni Saigi entre d’altres. Tingueu en compte que ara mateix, tots aquests
xavals ja són músics professionals havent fet tots ells màsters post grau
superior de les seves respectives escoles. Pol
va marxar a Gratz, Àustria, a fer el
seu i va tornar farcit d’experiències i amb una sòlida proposta què és aquesta
de la qual n’escoltareu un pessic. Pol
també és un assidu a les Jams del país, sempre que pot i hi ha alguns dels
seus, molts, amics, com és el cas de la Jam
de la Nova Jazz Cava on me’l vaig trobar compartint escenari amb l’Oriol Vallès, Irene Reig, Joan Casares,
Xavi Castillo, etc. Forma part de molts projectes entre els quals el molt
anomenat Gramophone All Stars, una
magnífica Big Band amb la Judith
Nederman al capdavant de les veus i amb tota una colla de magnífics músics
i amics, alguns dels quals ja he mencionat. Doncs res més, tot i que n’hi ha
més, però que us situï aquesta breu ressenya amb qui és el nostre heroi d’ara
mateix, en Pol Omedes, trompetista i
compositor
Doncs comencem ja amb la música d’aquest magnífic projecte i que primer
serà el tema o millor dit la preciosa balada de Monk anomenada...
10.- Monk’s Mood (T.
Monk) 2m50s
Thelonious Himself és un àlbum d'estudi de Thelonious Monk publicat el 1957 a través de Riverside Records, el seu quart amb aquest segell. L'àlbum és
notable per la participació de Monk
a piano sol gairebé exclusivament. L'únic tema que va fer acompanyat va ser
aquest, "Monk's Mood", que inclou John Coltrane al saxo tenor i
Wilbur Ware al contrabaix. (Monk
havia gravat prèviament un àlbum de piano sol a París el juny de 1954). Pol
ens sorprèn amb l’arranjament per a cordes fregades amb una preciosa intro que
ens situa en aquest tema tan ben reconsiderat, amb tendresa i delicadesa,
alhora que dolça sonoritat la de la seva trompeta, únic instrument del combo de
Jazz. Ell amb el Cosmos Quartet ens
han fet una preciosa adaptació d’aquest clàssic de Monk, trobo que ideal per a començar el programa.
I veiem què ens en diu el mateix Pol
Omedes del seu treball...
Mallorca pot ser la paraula més adequada per
descriure aquest àlbum. A part de la bellesa natural que té aquesta illa plena
de llocs màgics, també és el lloc on es va unir espiritualment el projecte Pol Omedes with Strings. També
representa el viatge que vaig fer amb la meva parella l'agost de 2015; hi ha un
abans i un després, per a mi personalment, i per això també per a la meva
música. Va ser un viatge inspirador que em va ajudar a recuperar la meva força
i caminar endavant ple d'esperança renovada. Mallorca és el resultat honest d'aquests últims anys de la meva
vida. És un reflex de qui sóc ara, però sobretot, és un àlbum fet amb amor, i
espero que el gaudiu tant com ho tenim.
Seguim amb un altre gran tema d’aquest disc, i ara serà en clau de Blues
amb el dedicat al seu pare, i per tant...
11.- Papa (P.
Omedes) 5m24s
Doncs aquest Blues ha estat ideal per seguir amb les músiques suaus i
delicades post balada de Monk. Tema
fet exclusivament pel quintet de Jazz, sense cordes fregades, amb una primera
introducció del tema a càrrec pel líder i primer i magnífic solo a càrrec del
gran Lluc Casares ara estudiant a la
prestigiosa Juilliard School de New York, la mateixa on va estudiar Miles Davis. L’ha seguit el líder amb
un altre magnífic solo, i voldria recordar que a aquests nois els vam tenir al
3er Festival de Jam Sessions, o sigui ja fa 5 anys, i com passa el temps per a
ells, aprenent i creixent. Els noms no gaire fàcils de pronunciar del
contrabaixista i pianista, amics del Pol
en la seva estada a Gratz, Àustria
on va passar una estada ampliant els seus estudis, fent amics i omplint-se
d’experiències vitals. Doncs això que el Mátyás
Hofecker, contrabaix, ha fet un molt bon solo quasi a soles, i
posteriorment amb uns “riffs” marcats pels dos vents en un arranjament força
ben aconseguit. El tema ha tornat tot i dialogant Pol i Lluc acabant-lo de cop. Magnífic el blues dedicat al seu
pare, segur que n’estarà molt content.
Seguim amb aquest magnífic projecte ara tornant-hi amb la col·laboració
de les cordes fregades i també amb la veu de Kristina Trezune en el primer tema del disc anomenat...
1.- Fancy Living (P.
Omedes) 5m28s
Doncs i quina veu més maca que te aquesta noia, la Kristina la qual l’ha encetat dolçament. Després però, canvi rítmic
molt ben aconseguit amb un Riff repetitiu de contrabaix i piano amb un gran Joan Terol als “Drums”. I més canvis
que han aparegut amb el solo del Pol
a tot swing, ben marcat per la secció rítmica. I com ha evolucionat aquest jove
trompetista, per descomptat que obté ara un magnífic so a la trompeta i un gran
llenguatge jazzístic i molt personal. Entremig apareixen també les cordes
fregades tot i recordant-nos que hi són i fins i tot també ho faran en el molt
bon solo del pianista Mátyás Gayer,
mostrant-nos una pulsió força rítmica alhora que creativitat. Després d’ell, hi
ha tornat amb el tema principal a ritme més o menys funky i finalment amb la
delicadesa de la veu i acabant amb les cordes fregades i trompeta. Gran tema
també.
Seguim però....Abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs ara ja acabarem el projecte del Pol Omedes amb el tema més farcit de swing i vital anomenat...
2.- Could Be (P.
Omedes) 4m19s
Doncs ja heu vist de quina manera més brava l’han començat, pràcticament
un tema que només te un parell de frases i ja ràpidament el líder i compositor
ha encetat el seu solo a tot drap i amb molt bon registre i sonoritat alhora
que imaginació i creativitat. El seu amic Lluc
l’ha seguit en un altre espaterrant solo al seu estil, o sigui, sense parar de
buscar en els recons més inhòspits de l’harmonia per encabir-hi allà on no és
lo habitual, les seves ràpides i precises notes. Al mateix tempo imparable l’ha
segui el pianista Mátyás Gayer també
immens, com s’han mostrat tots ells. Uns grans mestres aquests nois com també
el contrabaixista Mátyás Hofecker,
on ves per on, després d’ell, hi han tornat amb les dues curtes frases i així
acabar el tema i nosaltres el projecte. Felicitats Pol, el teu primer projecte és un gran projecte. Endavant noi. I
també ens hem deixat de posar altres magnífics temes com el que dóna nom al
disc, "Mallorca", i la resta
"Omedisme il·lustrat", "El toro", "Mama",
"I Wish I Knew" "Mt's Atmosphere" i "Reina
Sofía". En fi, ja sabeu el que us dic sempre, que mireu d’aconseguir els
discos per ajudar als músics i a la música en general.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I com ja us havia comentat, ara ens posarem amb un altre disc de la
mateixa editorial, essent aquest un dels vinils de 180 grams que us recomano
adquirir els qui tingueu u bon tocadiscos a casa.
Seguim amb el magnífic treball de Carmel
Jones enregistrat el 1961 i anomenat...
“The Remarkable CARMELL
JONES featuring HAROLD LAND”
Camell Jones
Editat en primera edició per
Pacific Jazz
Enregistrat a Los Angeles el
1961
Produït per Richard Brock
Re editat per Jazz Workshop JW-033
Produït per Jordi Pujol
Carmell Jones, trompeta
Harold Land, saxo tenor
Frank Strazzeri, piano
Gary Peacock, contrabaix
Leon Pettis, bateria
Comencem ja amb aquesta música, que ves per on no s’allunyarà massa de
la que hem escoltat amb el Pol, així
és que tot i els molts anys entre un projecte i l’altre el swing evident del Hard Bop de la música que ara mateix
escoltareu no està tan lluny del swing del nostre trompetista. Som-hi doncs amb
el primer tema d’aquest gran disc emmarcat en el Jazz West Coast i ho farem amb el primer tall, ara sí, de la cara
B, tema a ritme de marxa del líder de la formació, i ves per on què és una
marxa trista, com tristos estem tots nosaltres pels nostres empresonats.
Escoltem doncs el...
B1.- Sad March (Carmell
Jones) 5m39s
Doncs ja he vist quin tros de tema per començar el projecte d’aquest
trompetista no massa conegut, com tampoc massa ho va ser el gran saxofonista Harold Land el qual va acompanyar a Clifford Brown formant part del seu
quintet amb el Max Roach i demés
companys, o sigui que molt dolent no devia ser, oi? Doncs no se’l va reconèixer
massa en aquells anys amb els tenors d’envergadura de Coltrane, Rollins i demés. El líder ens ha enlluernat d’allò més
amb un solo magistral, com seran tots els que vindran, i tot amb un swing-march
increïble, amb el walking del gran Gary
Peacock, no oblideu que va acompanyar a Keith Jarret una bona temporada conjuntament amb Jacj deJohnnette. I quin tros de solo
que fa el gran Harold Land, i és que
a mi ja m’agradava força quan acompanyà al millor de tots els metalls, en Clifford Brown. En Frank Strazzeri se’ns ha descobert també magnífic al piano i
després han vingut els “quarts” amb els dos vents per acabar ja amb el tema,
magnífic tema per començar el projecte.
Veiem què ens deia d’aquest projecte l’Scott Yanow des de All
Music:
"Dels pocs discos que el trompetista Carmell Jones va fer al llarg de la seva carrera professional, la
seva primera cita va ser, amb diferència, la seva més coneguda i, en general,
la més satisfactòria. Va treballar a Los Angeles amb el saxo tenor Harold Land, el pianista Frank Strazzeri, el baixista Gary Peacock i el baterista Leon Pettis. Jones es caracteritza per la música que és essencialment un
cool-toned hard-bop. A més d'un parell d'originals de Jones, hi ha un tema
relativament fosc del baixista Jimmy
Bond i tres melodies, incloent una investigació de 11 minuts de Duke Ellington que serà el tema que ara escoltareu. L'estil
que va influenciar a Jones és ja ho
escolteu el del meu estimat Clifford
Brown el qual es combina bé amb Land,
el qual el va acompanyar durant alguns anys, i així és que la música te un
magnífic swing que escoltem durant tot el projecte".
Seguim com hem dit amb el llarg tema, investigació del gran Duke Ellington anomenat...
A1.- I’m gonna go fishing (D. Ellington) 11m02s
Podríem dir tantes coses amb un tema tan llarg que no acabaríem mai,
però l’assumpte és que només us puc dir què és un magnífic tema de Duke en estructura de Blues a tempo
complex de 6x8 jo diria. Una primera exposició del tema amb les As i el pont la
B i de nou la A, de manera convencional com ja hem explicat altres vegades. Ara
però, la clau la tenim en aquest ritme de vals doblat que permet desenvolupar
els solos als solistes mentre la secció rítmica manté una pulsió increïble amb
el walking del contrabaix. El solo del líder, primer, ens el mostra en tota la
seva mestria i com hem dit seguint l’ona estilística del gran Brownie. El seu company de batalletes,
el gran Harold Land es mostra
increïblement magistral. I que poc reconegut va estar en vida, tot i que una
mica més en projectes com aquest, desconeguts pel gran públic en el moment de
la seva edició. Els solos es van succeint amb el pianista Strazzeri primer per després ésser el gran Gary Peacock aleshores molt jove, com tots ells. Al final hi tornen
els vents amb uns quarts i així anar acabant el tema, un llarg i gran tema de Duke interpretat magistralment per
aquest gran quintet liderat per Carmell
Jones.
Quan Carmell Jones, de 26
anys, va abandonar el seu Kansas
natal per anar a Califòrnia l'agost
de 1960, va tenir un impacte immediat i d'alt calibre en l'escena jazzística de
la Costa Oest. Va estar contractat
en exclusiva per Pacific Jazz amb
qui va gravar el seu primer àlbum com a líder, aquest que esteu escoltant, el The
Remarkable Carmell Jones, el proper mes de juny.
I nosaltres ja haurem d’acabar el projecte i programa el d’aquest
magnífic mestre de la trompeta amb un magnífic arranjament d’un tema compost
per Kaye-Rachmanninoff-Mossman en el tema anomenat...
B3.- Full Moon and Empty Arms (K. R i M) 6m33s
Doncs amb una entrada força entremaliada, ben aviat hem reconegut la
melodia que la podríem situar en un altre context musical amb el ritme adequat.
El solo de Land ha sorgit amb presència
i personalitat, considerant les referències que tenia en aquells moments, ell
mantingué una sonoritat força personal alhora que mostrà gran mestria en els
seus solos, repeteixo no gaire valorats en el seu moment pel gran públic. El
líder l’ha seguit també de manera impressionant, i quina llàstima que
desaparegués tan aviat i tan jove en Carmell
Jones. Els sempre benvinguts “quarts” tornen a aparèixer no sigui que ens
oblidem que això és una de les particularitats del Jazz. El tema principal
torna a sorgir amb els dos vents alhora acabant-lo així de manera delicada. I
doncs, quina gran música fotien aquests paios el 1961, pebrots.
Utilitzant la mateixa línia estilística que el famós quintet del Harold
Land-Red Mitchell, per al jove trompetista, va ser una manera estel·lar
d’entrar en el circuit de la West Coast,
on el to clàssic, les idees i l'estil dominant recordaven a Clifford Brown. Land va ser una altra inspiració i van fer un maridatge formidable,
però Brownie va ser la referència
principal de Jones, àmpliament
demostrada al llarg del seu debut capdavanter, sobretot en la seva presentació,
en la balada “Come Rain or Come Shine” que no hem posat, i també amb aquest
tema que acabem d’ecoltar, el “Full Moon and Empty Arms”. Ha estat bop amb un
accent alegre, West Coast, basat en
la garantia lírica de Jones, la
maduresa i les virtuts sòlides del pianista Frank Strazzeri, el baixista Gary
Peacock i el baterista Leon Petties.
Doncs ara sí que hem acabat el programa i avui sí, hem tornat al swing
en els dos temes, ves per on. Amb el primer acabat de sortir del forn, el del
jover Pol Omedes and Strings ben
acompanyat ell pel Lluc Casares i la
resta de formació rítmica, la veu i les cordes fregades. Finalment hem acabat
amb el projecte del Carmell Jones
tan ben acompanyat de Harold Land i
evidentment la resta de cracs Strazzery,
Peacock i Pettis.
Doncs res, tornar-vos a recordar que tenim a mig Govern a la presó i que
evidentment no ens agrada, o sigui que anirem sortint al carrer per demostrar
el nostre desacord. Llibertat presos polítics.
Ara sí que ho deixem aquí, jo Miquel
Tuset i Mallol qui ha realitzat i seleccionat les músiques d’aquest
programa dedicat a Fresh Sound Records,
gràcies de nou Jordi Pujol, us
desitjo molt bon Jazz Club de Nit en
el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
