Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs estem en una situació política complicada encara amb els dos Jordis a la presó i on la població que
vol viure en una República Catalana s’ha manifestat i es continuarà
manifestant. Pitjor estem que la setmana passada ara amb la intervenció
il·legal de l’estat aplicant el 155 al seu gust. No n’estem d’acord i
continuarem manifestant-nos
Avui hi tornem amb un programa temàtic on el piano, i per tant els
pianistes, tenen la veu principal. De fet, aprofitant que Fran Suárez Trio ens presentarà el seu nou projecte anomenat
“Cielos Americanos”, us proposaré escoltar-ne una mostra i així fer-vos venir
ganes de venir-los a veure al Molí dels
Frares el 27 d’octubre a partir de les 21h30m. L’acompanyarà un altre
projecte nou dels joves músics bascs Iñigo
Ruiz de Gordejuela i Adrián
Fernández on hi col·labora en un tema Marina
Tuset, ves per on, en el projecte anomenat “Urjauzia”.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem doncs amb el projecte de Fran
Suárez Trio Vol. 2
“CIELOS AMERICANOS”
Fran Suárez Trio Vol. 2
Projecte autoeditat
Enregistrat a l’Auditori Pau
Casals
Fran Suárez, piano
Jordi Mestres, contrabaix
Jordi Herreros, bateria
Tots els temes són de Fran Suárez
El pianista i compositor xilè Francisco Suárez, establert a Barcelona i
immers en una constant recerca creativa musical, presenta el seu nou treball a
trio al costat de Jordi Mestres al contrabaix i Jordi Herreros a la bateria.
Seguint l'estela del primer CD "Imaginario", editat per Quadrant
Records, el trio presenta aquest mateix any un segon treball titulat
"Cielos Americanos" (2017, autoedició) el qual inclou 11 composicions
originals de Fran Suárez. Els dos treballs proposen una mirada intensa i personal
a la clàssica formació de piano trio, demostrant que aquest format, malgrat la
seva llarga tradició i arrelament en el món del jazz, encara pot deparar
sorpreses i ser vehicle per al lliurament de noves músiques capaces de
parlar-li a les sensibilitats actuals.
Comencem doncs amb les músiques d’aquest nou projecte que recordeu
podrem veure en directe el proper divendres 27 d’octubre, i fem-ho amb el tema
anomenat...
2.- Vidas paralelas (F.
Suárez) 7m26s
Doncs ja heu escoltat quina delicada composició del Fran. No és aquesta una composició estàndard de 32 compassos que
hem comentat algunes vegades, més aviat un tema que es podria dividir en dues
parts i cadascuna d’elles amb el seu canvi harmònic en el pont, tal és la
complexitat d’aquesta magnífica cançó, i tot això abans d’iniciar ell mateix la
improvisació. Aquí ens mostra de quina manera domina els tempos i dinàmiques,
amb una tècnica més que sobrada i bon gust interpretatiu. Al darrera seu hi ha
una gran base rítmica amb dos músics compenetrats a la perfecció i donant el
suport adequat al líder. Mestres en
el seu solo iniciat amb les delicades escombretes, manté el record a la melodia
del tema i així ens situa a la perfecció en el tema. Gran solo melòdic d’aquest
contrabaixista, puntal com el seu amic a la bateria, d’aquest projecte del
pianista xilè establert a casa nostra. Després d’aquest, el líder ens torna a
situar en la melodia del tema, ara fent-ne una sola part i permetent que
l’altre Jordi ens faci gaudir amb
els retocs delicats de la seva bateria i així l’acabin.
Aquest nou projecte aprofundeix més en la investigació mètrica i
harmònica del nou jazz, incidint més en compassos d'amalgama, modalitats
exòtiques, rítmiques llatinoamericanes, i la contínua influència del rock i el
funk dins de l'espai primordialment jazzístic que desenvolupa el trio. Inclou
així mateix una investigació de tècniques de composició de diferents èpoques,
des del contrapunt modal fins la politonalitat d'acord amb les influències de
Bartók i Stravinsky, tenint com a objectiu ampliar l'espectre estètic i
emocional del tradicional trio de jazz. Moltes d'aquestes idees han estat
desenvolupades en la seva tasca docent en composició i harmonia tant en el Berklee
College of Music (campus València) com al Conservatori del Liceu (Barcelona), i
es van veient plasmades en aquest concepte nou en el jazz.
Fran Suárez (Santiago de Xile) posseeix una dilatada trajectòria com a
pianista, compositor, arranjador i organista. Graduat amb màxima distinció en
el prestigiós Berklee College of Music de Boston, va rebre classes de mestres
com Gary Burton, Herb Pomeroy, Jerry Bergonzi, Ray Santis, i Charlie Banacos.
Entre seus últims treballs del Fran Suárez Trio hi ha el CD
"Imaginario" i el CD "Cielos Americanos", la banda sonora
per a la pel·lícula "Asmita" (2010), els CDs "Ciudades
Lejanas" d'Ana Finger (2008), "Noir" amb Dani Nel·lo (2010), el
recent CD "Noctàmbulos" amb el trio d'òrgan Dr. GO (2012) i la
composició de la música per a l'espectacle "Cruïlles" (2011).
Paral·lelament desenvolupa una extensa tasca docent, i actualment és professor
a Berklee College of Music, campus València, i al Conservatori del Liceu,
Barcelona
Seguim ara amb el primer tall del disc si fos vinil anomenat...
1.- Crepuscular (F.
Suárez) 6m15s
Doncs ja vegeu de quina manera més magistral Fran combina el Jazz i la música clàssica en aquesta altra delícia.
Els canvis rítmics però ens han situat en un altre concepte, més potent, amb
espurnes relacionades amb la música més popular. El motiu principal, recurrent,
es va ficant dins nostra permetent-li un reconet en la nostra memòria. De
sobta, el líder desenvolupa un solo a tempo beat, i d’aquí les reminiscències i
relacions que comentàvem del seu projecte. Fins i tot, el tast de música
contemporània ha acabat d’omplir d’amalgames diverses aquest tema tant
interessant, tornant però al motiu principal, molt maco, i acabant-lo al tempo
i ritme viu de la seva segona part en una magnífica demostració de mestissatge
musical.
I la biografia resumida dels dos companys la penjaré al blog del
jazzclubdenit...molins
Jordi Mestres: (contrabaix). Comença els Seus estudis amb la guitarra
clàssica al Conservatori del Bruc, a Barcelona. Arrel de conèixer el
contrabaixista David Mengual decideix estudiar el contrabaix. Després de tenir
de professor a Horacio Fumero al Conservatori del Liceu de Barcelona, aconsegueix el títol de Grau superior i una
de les tres Nominacions al premi d'Honor de la seava promoció. Ha participat en
festivals de jazz I músiques del món Nacionals i internacionals com: Festival
de Jazz de Terrassa, Festival Vi Jazz de Vilafranca, Lugano Festival Jazz
(Suissa), Glastonbury Festival (Anglaterra), North Sea Jazz Festival (Holanda),
o l'històric Mont-real Jazz Festival (Canadà). Actualment col·labora amb la
cantant granadina Amparo Sánchez, així com amb els pianistes Fran Suárez, August
Tharrats, i Elisabet Raspall, i Àrid.
I nosaltres seguim però abans......deixeu-me que us digui que podeu
entrar al web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I acabem amb el tema que dóna nom al treball...
4.- Cielos Americanos (F.
Suárez) 9m06s
I amb quin gran tema hem acabat el projecte del Fran, en una obra encabida dins el món clàssic romàntic per la
melancòlica melodia principal. En la seva extensió, més rítmica, farcida de
groove, Fran ha iniciat el solo
quasi com una continuació del tema.
En aquesta mirada des dels “cels americans” ens hi hem quedat una bona
estona gaudint d’allò més de la seva mestria i la dels seus companys. El break
tot just a la meitat l’ha omplert amb la seva musicalitat a piano solo tot i
situant-nos melòdicament en el motiu principal, i així tornar a la “coda” o
punt de partida per encarar el final d’aquesta obra mestre força complexa de
concepció i tan agradable d’escoltar.
Una delicada composició on ens mostra la seva mirada des de dalt de tot,
la dels cels americans vistos en els molts viatges que fa des d’aquí a la seva
terra on hi va cada any pel Nadal. També és la mirada vista en els seus viatges
a Boston, on el record de la música primigènia, la clàssica, es barrejà ja
definitivament amb el Jazz que va acabar de “polir” al Berklee College of Music de Boston. Magnífic tema, magnífics temes
aquests poquets dels 11 que hi ha en aquest projecte i que podreu escoltar
sencers al Molí dels Frares aquest
divendres a partir de les 21h30m amb l’entrada gratuïta, esdeveniment
patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Jordi Herreros Sant Víctor, Bateria i efectes (Barcelona). Comença els
seus estudis a El Taller de Músics de Barcelona, i es gradua el 2011 pel Conservatori Superior del
Liceu en l'especialitat de Jazz. Ha format part de diverses formacions de Rock,
Funk, Música àrab i dansa del ventre. Va participar en gires per Europa amb les
bandes "Cheb Balowski" (2004-2006) i "Dúmbala Canalla"
(2007). Actualment combina la docència amb els escenaris en diverses formacions
com "Yacine & The oriental Groove", "Se atormenta una
vecina" i diversos grups de jazz (Pep Mendoza Trio, Els Freeskies, Free
Spirits Big Band dirigida per David Mengual) i la col·laboració permanent en
aquest projecte de Fran Suárez.
Doncs deixem el projecte del Fran
Suárez i magnífics companys i nosaltres seguirem, però....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I el projecte dels dos músics
bascs comentat a l’inici del programa s’anomena....
“URJAUZIA”
Iñigo Ruiz de Gordezuela –
Adrián Fernández
Editat per Sonora
Enregistrat per Martin Guridi del
22 al 24 demaig de 2107 a Sonora Estudios, Vitoria-Gasteiz.
Adrián Fernández, guitarra
Iñigo Ruiz de Gordejuela
James Heazlewood – Dale,
contrabaix
Noam Israeli, bateria
Amb la col·laboració de
Alberto Enguita, saxo alto (5,
8)
Marina Tuset, veu (5)
Aquest és un projecte amb 10 temes on l’autoria dels quals se l’han
repartit entre els dos co-líders, pianista i guitarrista. Deu magnífics temes
dels quals n’haurem de posar poquets, poquets, i difícil serà prendre la
decisió de quins sí i quins no. Treball on la barreja de músiques és la clau de
volta de tot plegat. Les músiques antigues ancestrals del seu país i la música
actual amb composicions pròpies es conjuminen formant un substrat per sobre del
qual les harmonies i les improvisacions en clau de Jazz troben la via lliure
per a desenvolupar-se. És curiós que els
10 temes del disc compostos pels dos co-líders, Iñigo i Adrián es puguin escoltar de manera seqüencial anant
canviant de compositor, després d’un l’altre. Més democràtica no pot ser la
proposta on els temes 1, 3, 5, 7 i 9 són del pianista mentre que els 2, 4, 6, 8
i 10 són del guitarrista.
Escoltarem ja el primer tema d’aquest projecte, un tema molt delicat del
guitarrista Adrián Fernández amb
l’anomenat ....
4.- Recuerdos (A.
Fernández) 6m20s
Doncs ja veieu quina delícia la d’aquest jove guitarrista i compositor
en aquest el primer tema d’aquesta formació a cavall del País Basc i Boston.
“Recuerdos” és el títol d’aquesta cançó i la veritat és que ens podrien venir
molts al cap, de records, amb aquesta preciosa música, i tots preciosos, els
millors dels nostres records. Bon guitarrista també, i ben bé que ens ho ha
demostrat en el magnífic solo que ha desenvolupat, amb un so lleugerament
apagat a lo Abercrombie i fins i tot
a algun Metheny per parlar només
d’ells dos, i sense oblidar el trist traspàs del primer fa quatre dies mal
comptats. Sort en tenim que en Ramon
Robusté és qui millor fa els homenatges als músics que ens van deixant com
ha fet amb els dos guitarristes Larry
Coryel i John Abercrombie. Gràcies Ramon.
Un tema aquest primer on la intervenció del pianista, ja a la meitat del tema,
incorpora un punt enèrgic en la seva interpretació, magnífica i pulcre
digitació. No oblidem pas que hi ha al darrera un gran contrabaixista i un
brutal baterista, el qual no para d’omplir l’espai amb les seves aportacions
sonores i rítmiques. Iñigo en el seu
solo està senzillament brutal, amb un llenguatge jazzístic impressionant, car
recordem què és encara molt jove, per
després d’ell tornar el compositor a la
subtil melodia i melancolia d’aquesta “Recuerdos”.
Aquest és el segon projecte nascut des de l’altra riba de l’Atlàntic, a Boston on l’Iñigo va aterrar-hi el 2012. Però veiem
qui és aquest gran pianista basc, molt jove encara. Iñigo Ruiz de Gordejuela, és un pianista nascut a Mendaro, Guipúscoa. Realitzà estudis de
Grau Professional de piano al conservatori Jesús Guridi de Vitòria-Gasteiz, compaginant els estudis clàssics amb el jazz i la
improvisació. El 2012 va ser admès al Berklee
College of Music de Boston, on va obtenir la seva llicenciatura en Piano Jazz Performance. Actualment
cursa estudis de màster al New England
Conservatory de Boston amb
professors com Ethan Iverson, Miguel
Zenon, Jason Moran, Alain Mallet i Jerry Bergonzi. Ha tocat amb artistes
com Donny McCaslin, Guilermo Klein, Ran
Blake.
Seguim nosaltres ara amb el tema compost per l’Iñigo on comptarem amb la col·laboració de Marina Tuset, veu i Alberto Enguita, saxo alto en el tema basat en
el folklore basc anomenat...
5.- O Peio Peio (I.
Ruiz) 8m42s
Tema de l’Iñigo iniciat per
piano i posterior melodia amb piano, guitarra i veu de Marina. I després què bé ha quedat la veu de Marina doblant la melodia amb els altres instruments, piano i
guitarra. Ben aviat, break rítmic amb el piano solo per afegir-s’hi també Marina a la veu. Canvi rítmic potent amb guitarra i
vent doblant-se per tot just després iniciar el jove pianista un magnífic solo
acompanyat de la secció rítmica, impressionats tots tres. Un tema on barregen
melodies ancestrals basques amb la modernitat rítmica del Jazz més actual i les
seves improvisacions, magnífiques, primer del pianista, tornant al tema amb la
veu de la nostra cantant tot just abans del preciós solo del saxofonista Enguita fent-lo d’entrada a tempo mig i
farcit de Groove, enlairant-se sonorament tots quatre. I per sota, una
magnífica secció rítmica acompanyant-lo tot just abans dels súper aguts
interpretats per Marina doblant-se
amb ells, i el potent solo del guitarrista, ara més distorsionat, encarant ja
amb el pianista el final d’aquest magnífic tema.
De l’Adrián Fernández en podem dir que és un guitarrista nascut a
Vitòria-Gasteiz, Àlaba el 1995. Cursà els seus estudis al conservatori superior
de Navarra. Ha assistit a nombroses masterclasses de la mà de Chris Cheek, Aaron Goldberg, Jeff Ballard,
Nitai herkovits i ha rebut classes dels guitarristes Peter Bernstein i Ben Monder. Forma part de la big band d'Iñaki Askunze coincidint-hi amb Kurt Weiss i Marshall Gilkes a més de
tocar amb artistes com Ron Van Stratum,
Jorge Pardo, Elisabetta ...tot un crac per la seva edat.
Seguim ara també amb un altre tema del pianista anomenat...
3.- M (I.
Ruiz) 6m11s
Un tema anomenat amb la sola inicial d’un nom, M, i que no m’ha explicat
l’Iñigo d’on ve tot plegat, la qual
cosa sí ha fet amb d’altres temes com ara veureu. Un tema potent, ja ho heu
pogut escoltar, però també amb aires clàssics evidents escoltant un motiu
melòdic important, i potent per la rítmica existent i per les improvisacions,
primer del guitarrista Fernández
sempre amb el potent suport de contrabaix i bateria, aquests dos una perfecte
màquina rítmica. Després, de quina manera més bèstia pianista i guitarrista
s’han doblat a tot drap i deixar pas al gran i extens solo del jove
guitarrista. Tècnica i velocitat barrejades amb gust i llenguatge jazzístic la
d’aquest músic basc, i així arribar a un relax delicat i merescut ja quasi al
final del tema, melòdicament majestuós, encarant el final, mica a mica i
delicadament.
L’Iñigo m’explicà què
"Vamos_a_contar_mentiras" és un versió de la cançó infantil tant i
tant coneguda, i que ara, dic jo, te plena vigència donada la situació política
que vivim a Catalunya. Que el tema
"Por_que_no_te_callas" està dedicat al rei, i a tots els que parlen
en els concerts en comptes d'escoltar, i afegeixo jo que es podria aplicar a
molts dels qui menteixen informant quan haurien de dir la veritat o si més no
haurien de callar. D’una cançó folklòrica basca anomenada “O peio peio”, en fan
una magnífica versió on van convidar a Marina
Tuset a col·laborar-hi amb la seva magnífica veu, ella, també amiga del
pianista allà per les Amèriques,
tema que ja hem escoltat. Que el tema que intitula el disc “Urjauzia”, vol dir
“Cascada", i que tot és transitori, passatger, com l'aigua...i que la
cançó “Olatz”, és un tema dedicat a la meva germana, diu l’Iñigo Ruiz.
Del jove baterista Noam Israeli sapiguem que ha nascut a Zichron Ya'aqov, Israel. Va ser
finalista del Thelonious Monk
Competitioen el 2013. Ha estudiat a la New
School (NY) i va obtenir el seu màster al Berklee College of Music. Resideix a Nova York i és un músic actiu a nivell internacional, havent tocat
amb artistes com Danilo Perez, Joe
Lovano, Miguel Zenon, Israel Big Band, Mark Turner, Gorge Garzone. I ves
per on quants i bons bateristes hi ha que són israelians, i ara recordo també
al jove Ofri Nehemya que va venir
amb tot de joves cracs liderats pel Fèlix
Rossy en un magnífic concert al JCLV.
I nosaltres ja acabem projecte i programa amb el tema del guitarrista on
tornem a tenir al saxo alto Enguita anomenat...
8.- El que la sigue la consigue (A. Fernández) 5m55s
Doncs deu ni do, ja ho heu escoltat de quina manera més subtil avui hem
acabat el programa. El swing delicat hi ha aparegut sí, però als inicis, amb un
sol contrabaix, una subtil bateria i la pulsió del pianista. La melodia ha
aparegut de la mà de saxo alto i guitarra per deixar pas al magnífic i delicat solo
del guitarrista, inicialment. Mica a mica,
poc a poc han anat augmentant la potència sonora mantenint la rítmica a
la perfecció. Entremig de nou la dolça melodia del tema amb guitarra i saxo alto
i posterior solo d’aquest a tope de swing de la secció rítmica de piano,
contrabaix i bateria, i acabant el programa de la manera que solem fer quan
podem, tot i fer-ho avui amb una subtil delicadesa i final sobtat. Un magnífic
tema per acabar el programa el del projecte d’aquests dos joves músics bascs
que el co lideren sense oblidar la participació dels altres dos del quartet i
dels convidats súper especials.
Del també jove, ha, aquí tots
són joves, contrabaixista James
Heazlewood–Dale, en direm que és nascut a Sydney. Va finalitzar els seus estudis de jazz al Sydney Conservatorium, desplaçant-se a
Boston posteriorment per estudiar al Berklee
College of Music amb una beca completa. Actualment estudia un màster a New England Conservatory. Ha tocat amb
nombrosos músics de l'àmbit internacional com Maria Schneider, Terece Blanchard, Donny McCaslin, Gorge Garzone, Dave
Douglas, Ernie Watts i Will Vincent.
I nosaltres ja hem acabat però abans recordar-vos que aquest divendres
27 d’octubre tenim un magnífic concert de Jazz amb en Fran Suárez Trio Vol. 2 el qual ens presentarà el projecte “Cielos Americanos”, del qual n’heu
escoltat un petit tast. Serà, ja ho sabeu al Molí dels Frares a partir de les 21h30m, entrada gratuïta en un
concert patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb la proposta musical del
programa d’avui amb el piano com a protagonista però on també la guitarra ha
tingut la seva preponderància, i només parlo dels instruments a les mans dels
quals els compositors han fet la seva magnífica feina, primer Fran Suárez amb Jordi Mestres i Jordi Herreros i després Iñigo Ruiz de Gordejuela i Adrián Fernández, James Heazlwood-Dale, Noam
Israeli, i la col·laboració de Marina
Tuset i Alberto Enguita. Recordem que encara tenim els dos Jordis
a la presó, als quals des d’aquí recolzem i en demanem la seva alliberació. Per
descomptat que rebutgem l’aplicació del 155 en qualsevol activitat i la
intervenció del gobierno del PP sobre qualsevol mitjà com també en els mitjans
àudio visuals de Catalunya. No volem
tornar al 1939.
Doncs res més, jo Miquel Tuset i
Mallol qui ha realitzat i seleccionat les músiques d’aquest programa us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
