Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit programa de ràdio aquí a Ràdio Molins 91.2 Ràdio Sant
Vicenç 90.2 Ràdio Abrera 107.9 amb
un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre
amic Cifu. A ell li dediquem el
nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”.
Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us
parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels
nostres músics i editorials.
Si la setmana passada vàrem incidir en el Blues amb aires Jazzístics en
el primer programa de Jazz Club de Nit
d’aquesta temporada, en el segon que ara mateix
estem fent, ho farem amb els ritmes càlids i melodies de dos projectes
que tenen aquesta similitud que no procedència. Us proposo que escoltem el
primer disc del guitarrista canari Octavio
Hernández, projecte editat per Kike
Perdomo per 96K Music, Tenerife,
i el també primer disc del percussionista català Fran Palomo, disc editat per Temps
Record amb aires plens de la càlida Cuba.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
El projecte de l’amic Octavio
es diu...
“TUNE HAPPINESS”
Octavio Hernández
Editat per Kike Perdomo per 96K
Music, Tenerife
Enregistrat als Estudis Casa
Murada, Tarragona
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla als estudis FCM, Barcelona
Produït per Octavio Hernández
Kike Perdomo, saxo tenor,
soprano i Rhodes (EPTBH)
Audun Waage, trompeta
Octavio D. Hernández, guitarra,
Rhodes (EPTBH) e iqrskahen (Grisgris)
Giampaolo Laurentacci,
contrabaix
Juan Luís Castaño, bateria
I col·laboracions de
Mel Semé, veu (Ponta de Areia)
i (EPTBH)
Babacar Gayé (EPTBH)
Tots els temes estan compostos per l’Octavio excepte “Ponta de Areia”, què és de Milton Nascimento.
L’Octavio fa tota una sèrie
d’agraïments, entre els quals destacarem a dos dels seus professors de
guitarra, Vicenç Solsona i Dani Pérez.
Octavio Hernández (Las Palmas de Gran Canària, 1977)
La seva relació amb la música comença des de primerenca edat
principalment des de dos vies d'influència ben diferents: d'una banda el
folklore canari i per un altre el jazz, blues i rock. El 2001 es trasllada a
Barcelona sent la seva formació fins arribar a aquesta ciutat totalment
autodidacta. Ja establert a Barcelona pren classes d'instrument de músics tan
rellevants en l'escena musical catalana i espanyola com Jordi Bonell, Viçens Solsona o
Dani Pérez i comença els seus estudis al Taller de Músics on completa els cursos d'harmonia amb Vicens Martín, combos amb Joan Monné i Viçens Solsona, llenguatge
musical amb Martí Ventura i Cristina
Canet i arranjaments amb Publio
Delgado.
Escoltem ja el primer tema del programa d’avui que porta per títol el
suggerent de..
7.- Koito en Kyoto (O.
Hernández) 7m42s
Doncs ja veieu que hem començat amb bon peu, i és que aquest projecte de
8 temes, tots bastant llargs dels quals dues diguem-ne baladetes, una força
espectacular amb la veu de Mel Semé
en una cançó preciosa amb aires folklòrics brasilers, que per això és de Milton Nascimento anomenada “Ponta de
Areia” amb una intervenció magnífica de Kike
Perdomo al saxo soprano. L’altre tema delicat anomenat “Nu” és d’autoria
pròpia de l’autor on sembla que amb només, les escombretes i el saxo tenor de kike Perdomo n’hi ha prou per transportar-te
a un espai de pau total. Però si ens situem en el tema que heu escoltat
coincidireu amb mi que la melodia principal senzilla i curta és força enganxosa
i dons perquè està molt ben trobada així com també el ritme, una mica beat. La
secció rítmica precisa de Laurentacci i
Castaño se’ns endu sense remissió darrera de l’espectacular, per delicat
també, solo del líder a la guitarra. Magnífic solo de l’Octavio per velocitat, llenguatge jazzístic i so. Kike Perdomo del qual li hem posat
projectes en programes anteriors, és un dels millors i reconeguts saxofonistes
peninsulars i per descomptat el que més llueix les canyes a les illes Canàries,
d’on són ell i el líder. Magnífic tema per començar el programa d’avui, el qual
acaben igualment amb el motiu principal, abans però escoltant una mica la
trompeta del Audun Waage.
Paral·lelament als seus estudis al Taller
de Músics participa en seminaris i classes magistrals amb Chris Higgins, Seamus Blake, Kurt
Rosenwinkel, David Friesen i participa en el seminari de Zarautz 2001 amb Perico Sambeat, Javier Colina, Iñaki
Salvador entre d'altres. El 2005 es trasllada a Nova York ciutat on pren classes de Johnathan Kreisberg un dels guitarristes més importants en el
panorama jazzístic actual. El 2012 acaba els seus estudis complementaris de
música a l'Escola Superior de Música de
Catalunya, ESMUC rebent classes de músics de la talla de Dani Pérez, Joan Monné, Agustí Fernández,
Eladio Reinón, Pep O'Callaghan, Francesc Capella, Joan Díaz, etc. .
Seguim amb més música d’aquest guitarrista canari anomenat Octavio Hernández ara amb un tema
anomenat..
5.- Stuck in the Groove (O. Hernández) 5m23s
Ritmes trencats i igualment la melodia principal se’ns presenta gens
melosa ni fàcil, i aquesta és la proposta de Hernández. Els dos vents, trompeta i saxo tenor, s’embranquen ja en
la melodia completa, tot just abans de sorgir delicadament el so delicat de la
guitarra del líder en el seu solo. Una base rítmica potent i calibrada li
permeten desentendre-se’n i desenvolupar la seva creativitat, que ja veieu,
sembla serinacabable. Hem tingut el plaer d’escoltar a aquest trompetista
nòrdic establert a les illes, el magnífic Audeun
Waage a qui per cert havíem vist força a les ara desaparegudes WTF del
Jamboree. I d’això ja fa alguns anys, tampoc us penseu que masses.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
El tercer i penúltim tema que escoltarem d’aquesta formació segueix una
mica les estructures “trencades”, entre cometes del tema anterior, tot i ser-ne
evidentment un altre, l’anomenat...
3.- Next Stop (O.
Hernández) 6m13s
Contrabaix i guitarra, amb una bateria / percussió al darrera, obren
aquest tema on, ben aviat, els dos vents interpreten la melodia a mitges,
podríem dir i sí, com hem dit abans així com “trencada”. Melodia de la qual
n’identifiquem l’autoria, tot i recordant el tema anterior. Kike Perdomo ens torna a demostrar el
perquè és qui és, un tros de saxofonista amb un so situat a l’ona Joe Henderson i amb un clar llenguatge
personal. Els dos vents, de nou, omplen de sons l’espai tot just abans d’un
“break” impressionant. I ja hi tornen a ser, tots dos, per deixar pas al líder
amb la seva aportació solista. I ja heu escoltat com el contrabaixista Laurentacci va per un cantó amb un lick
repetitiu mentre el baterista no para de crear sons, car els ritmes ja hi són.
Al final, els dos vents acaben aquest també magnífic tema.
En l'àmbit professional ha participat en nombrosos projectes des del seu
propi quartet, Now Quartet, amb el
qual ha compartit escenari amb músics com Santi
de la Rubia, Mariano Steimberg, Tom Warburton, Joan Terol, César Joaniquet i
Miguel Serna o el Kike Perdomo
Quartet amb Abe Rábade i Juan Luis
Castaño passant pel hiphop amb IFS-Crew, funk i música cubana amb Mel Semé, mestissatge amb Radio Malanga o afrobeat amb Alma Afrobeat Ensemble entre d'altres. Ha
tingut oportunitat de compartir escenari al Festival
de Jazz de Canàries amb el Charlie
Moreno Group, al Canàries Jazz
Showroom amb Aldo Caviglia i Paco
Perera. També en el Canàries Jazz
Showroom de 2013 i presentant el seu treball a guitarra només sobre la
figura de Thelonious Monk amb una
estupenda acollida i el 2014 amb Eight
Songs For Nine Years de Takeo
Takahashi i Cavendish. Actualment lidera el seu propi quartet, OH4t, amb Miguel "Pintxo" Villar al saxo, Giampaolo Laurentaci al
contrabaix i Carlos Falanga a la bateria i el seu trio Haziram Trio amb Aldo
Caviglia i Giampaolo Laurentaci. Com a sideman participa activament en el
quartet de Kike Perdomo, el Takeo Takahashi Group amb Miguel "Pintxo" Villar i Juan
Pablo Balcázar i en Cavendish, formació de acidjazz i soul de Canàries.
I acabem aquest projecte amb un altre tema, on la melodia principal ens
recorda qui n’és l’autor. El tema en qüestió es diu...
2.- Snaj! (O.
Hernández) 5m58s
Amb el motiu principal del tema, el base i també el del contrabaixista,
comença el lider aquest tema. Ben aviat els dos vents ens en fan la melodia amb
la versió ampliada. El pont, on haureu comprovat que hi ha hagut un canvi
harmònic, és també força reeixit. Us recordaré que la majoria de temes
d’estructura de 32 compassos, tenen bàsicament dues parts, una A que es pot
repetir dues vegades, o sigui que es fa durant 16 compassos, i una B, o el
pont, on hi ha sol haver un canvi harmònic evident, que sol ser de 8 compassos.
Després el tema pot tornar a la A inicial o pot acabar amb una variació
d’aquesta A que llavors anomenen C. Espero no haver-vos embolicat més del
compta amb aquesta explicació teòrica, però crec que és prou adequat que
coneixeu aquests conceptes. Seguint amb el tema dir-vos que ens tornem a trobar
amb una composició d’una certa complexitat harmònica sobretot en el pont, on
haureu pogut copsar de quina manera evident canvia el tema. Després, solo del líder,
també magnífic i pulcre per seguir-lo amb el saxo tenor el gran Kike Perdomo en un altre solo
espaterrant de concepció moderna. Les notes bàsiques ens permeten escoltar al Juan Luís Castaño en un curt però
reeixit solo, baterista que havia coordinat les Jam Sessions de Jazz del JazzSí Taller de Músics durant força
temps. Al final, de nou els dos vents hi tornen amb la melodia per acabar el
tema el líder d’una revolada arpègica.
Deixem aquest projecte ja.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
El projecte que tanca aquest segon programa de la temporada 2017-18 és
d’un percussionista català enamorat dels ritmes de l’illa de Cuba havent-se envoltat de músics
d’allà per a desenvolupar-lo i s’anomena...
“BLACK WAY”
Fran Palomo
Editat per Temps Record
Enregistrat per Roberto
Hernández Sardui el juliol de 2015 a Egrem Studios, La Habana, Cuba
Mesclat i masteritzat per Alex
Gomez als Störung Studios
Productor executiu Fran Palomo
Fran Palomo, congues i
percussions menors
Michel Herrera, saxos alto,
tenor i soprano
Alejandro Meroño, piano
Rafael Aidamo, baix elèctric
Alain Ladron de Guevara,
bateria
Eduardo Bringues, trompeta
Javier Pino, veu #4
Reinaldo Elosegui “El Yako”,
veu #9
Delvis Ponce, saxo alto #7
Carlos Enrique Veitia fiscorn
#1
Totes les composicions són de Fran
Palomo
Un projecte de 10 temes, tots magnífics i marcats pels ritmes més càlids
de la illa caribenya, on se’m torna a complicar la selecció dels que sonaran i
dels que no, tal és la qualitat de tots ells. De fet, us recomano que entreu a
tempsrecord.cat el busqueu i l’adquiriu, car no us en penedireu, i d’això me
n’encarregaré jo amb la selecció que faré. Un tema que no us posaré és
l’anomenat “La maldad” car és un tema on Fran
ens fa un solo de percussió de tres minuts i mig, un magnífic solo però.
Comencem doncs amb les músiques d’aquest projecte i ho farem amb el tema
on comptarem amb la veu de Javier Pino
en el tema més “tranquil” del projecte, al menys en els inicis, amb l’anomenat..
4.- El camino de Chango (F. Palomo) 6m47s
Doncs aquetes són les músiques i ritmes d’aquest compositor i
percussionista català, privilegiat ell que ho ha pogut enregistrar a Cuba. I quin tema i veu del Pino i amb quina llengua africana ens
ha cantat, cosa autèntica abans de la colonització i hispanització de l’illa.
Els ritmes marcats pels cops a les congues s’acompanyen de les notes d’aquest
altre gran saxofonista anomenat Michel
Herrera, brutal. El líder, a les percussions hi és, hi serà sempre, de
manera permanent en els temes que escoltareu, alhora que el baterista anomenat,
no us ho perdeu Ladron de Guevara,
aix, que no s’ho prengui malament el noi. Al final hem tornat a escoltar les
prèdiques de Pino i no oblideu que
el “Vudú” hi tenia molta tirada en aquesta meravellosa illa. Doncs ja veieu com
les gasta l’amic Fran Palomo.
Fran Palomo, percussionista i compositor Català, presenta el seu últim
disc “Black way” (Temps Record 2017), gravat en els famosos estudis Egrem de
l’Havana, Cuba. El seu talent innat per tocar barregen el virtuosisme amb la
manera melòdica d’acompanyar i improvisa amb un gust i una dinàmica molt
personal. Un fabulós àlbum on es barreja el jazz contemporani d’influències
americanes amb la música afrocubana, aportant a aquest gènere una mica fresc i
diferent. Per a aquest disc va comptar amb la presència del talentós
saxofonista Cubà Michel Herrera, un dels músics mes famosos a l’avantguarda de
l’escena jazzística de l’illa, com també de talentosos músics que han estat
premiats en la seva terra en innombrables ocasions. Després del seu primer
àlbum “Alma y Clave”, gravat amb el grup Reparto Caribe, que va ser la seva
primera formació com a director, llança el seu segon disc “Black Way”
convertint-se així en el primer percussionista espanyol a gravar un disc de
latin jazz a la illa de Cuba. A més presenta el seu vídeo promocional Fran palomo-
Black Way, a través del canal del segell discogràfic Temps record per YouTube,
on barreja imatges del procés de gravació amb imatges de l’Havana al ritme de
la seva música. Per a tots aquells amants del latin jazz, un àlbum que a ningú
deixarà indiferent.
Seguim amb les músiques i ritmes d’aquest percussionista català que ha
tastat les mels de Cuba, i ho farem
amb un magnífic tema anomenat...
7.- Resolviendo (F.
Palomo) 6m58s
I de quina manera han començat el tema. Un motiu principal marcat per baix
i percussió i aquesta vegada amb el saxo alto de Delvis Ponce després seguint la melodia d’un tema certament força
evolucionat. La base rítmica evidentment hi és per l’autoria del projecte tot i
els breaks existents, o sigui canvis i aturades rítmiques. La presència de l’Alejandro Meroño al piano ara la notem
força més, i ells dos, pianista i saxo alto comparteixen uns “vuits”, o sigui,
improvisacions de cadascú que els duren 8 compassos i que comparteixen els dos
magnífics músics. Després, tema principal mentre el líder i compositor es
desferma en un magnífic solo a les congues i potser percussions menors. Ponce al saxo alto hi torna i ja amb el
pianista i resta de músics tornen als inicis per anar-lo acabant, la qual cosa
fan delicadament.
Francisco José Colomo Dueñas. Nascut a Barcelona el 19 de Gener de 1977.
Va començar amb la música a molt primerenca edat a casa on sempre va tenir
l'oportunitat d'interactuar amb diferents instruments. La seva atracció pel
llatí jazz, va venir a través d'un antic programa de ràdio cridat a tot jazz,
emès per la cadena ràdio nacional d'Espanya i presentat pel famós director de
cinema Fernando Trueva. El disc que va marcar la seva vida en aquest gènere va
ser el de tito ponts anomenat "Golden llatí jazz" gravat al village
garden de Nova York, on per primera vegada escolto el so del fantàstic i
inigualable Giovanni Hidalgo ia partir d'aquí es va enamorar del so de les
tumbadoras. Músic empíric de formació autodidacta, on va cursar els seus
estudis de tot just un any a l'escola "taller de musics" de Barcelona
en l'àrea de percussió afrocubana de la mà del mestre Alberto Cabello. Va
començar a tocar molt d'hora com a professional en la que va ser primera
orquestra de salsa anomenada la guayabera. Toco en diverses bandes locals com
Baia salsera, Manchas de salsa, Cubaneo i col·laboracions amb algunes mes.
Seguim encara que no acabem i ho farem amb el magnífic tema anomenat...
6.- Hotel la Soberbia (F.
Palomo) 5m57s
Doncs un altre tema força interessant per concepció rítmico-melòdica. En
Michel Herrera està immens per
sonoritat i ritme, el qual comença per les mans del líder i compositor. Herrera desenvolupa un magnífic solo
trenat de dificultat tècnica alhora que gust melòdic, i és que coneixem a molts
saxofonistes cubans i tots són increïbles. Quina majestuositat interpretativa
farcida de ritme la del Michel Herrera.
Un tema viscut pràcticament per ell sol, sense oblidar la resta de músics que
l’han acompanyat, que evidentment també hi ha estat, però és que la seva sonoritat
ha brillat abastament durant tot el tema.
El 2007 segueix els seus estudis al CNSEA, escola adherida al programa
d'estudis de l'institut superior d'art de l'Havana (Cuba), on va cursar dos
anys a l'àrea de percussió folklòrica cubana amb el mestre Alejandro Carbajal.
Però realment on va aprendre va ser en els barris rumberos com el d'Atarés on
va conèixer al difunt "macho" el qual el va introduir en el veritable
art del tambor, aprenent el seu sentit i el seu significat religiós. En aquesta
estada de gairebé dos anys va tenir la sort de ajuntar-se amb grans mestres i
aprendre de la seva extensa experiència musical, com ara: Roberto Concepció,
Jose Luis Quintana, Yaroldy, Adel González, Pepe Espinosa, Eliel Lazo, Roicel
Riberon, Keiser, Dreiser , Maximino, Macho, Cusito, Taberas, etc. A l'illa va
tenir l'oportunitat de participar al 24a festival "Jazz plaça" amb la
formació del pianista Argentí Tito Oliva.
I ja acabem projecte i programa d’aquest magnífic percussionista però
també gran compositor en Fran Palomo.
Hem escollit el tema magnífic anomenat “La Llegada” per acabar el programa a
tot ritme..som-hi dons.
3.- La Llegada (F.
Palomo) 6m13s
I de quina manera el piano ens situa en aqueta preciosa melodia, estareu
d’acord amb mi, que sí què és una preciosa melodia. La entrada del saxo tenor
curteta, ens la ofereix amb tota la seva extensió percussiva. Després Michel Herrera ens introdueix en un
riff ràpid i deu ni do de lo complex. La permanent percussió, ben marcada també
per baix elèctric, piano i bateria, serveixen de gran coixí on deixar-se caure
el Michel Herrera i desenvolupar el
seu magnífic solo. Trempera brutal en aquest darrer tema del projecte i també
del programa d’avui. La delicadesa del piano ens ha tornat a situar en la
melodia d’aquest tema que per acabar trobo que ha estat magnífic.
En el seu retorn a Barcelona l'any 2009 forma juntament amb el seu amic
i pianista argentí Cristian Torres la banda de llatí jazz anomenada Reparto
Caribe, amb la qual van gravar el seu primer disc "Alma y Clave".
Alguns dels temes es van extreure del directe realitzat en el primer festival
de salsa i latin jazz de Barcelona. Paral·lelament va formar part com a
conguero del grup Adjazzentes, dirigit pel pianista i compositor colombià Teo
Grajales fins a l'any 2012 i del sextet de latin jazz dirigit pel pianista
uruguaià Eduardo Tancredi. Al 2015 torna a l'illa de Cuba per gravar el seu
primer disc en solitari i hi roman durant gairebé un any per a la seva
elaboració. Al 2017 surt el seu primer disc anomenat Black Way a través del
segell Temps Record. Temes compostos pel músic català i arranjats
majoritàriament pel saxofonista cubà Michel Herrera el qual també col·laborà en
la gravació del disc. El seu talent innat per tocar barregen el virtuosisme amb
la manera melòdica d'acompanyar i improvisa amb un gust i una dinàmica molt
personal.
Bé doncs, ja hem acabat el segon programa d’aquesta temporada esperant
igualment que us hagi agradat i espero doncs que ens tornem a escoltar de nou
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i jo, Miquel Tuset i Mallol qui us ha presentat, realitzat i escollit les
músiques d’aquest programa que per cert, primer han estat les del guitarrista
canari Octavio Hernández i acabant
amb el projecte del percussionista català enregistrat a Cuba amb força gent d’allà, en Fran
Palomo. Doncs rés més, gràcies per ser-hi, molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
