Programa 244: Joao Silva & Mariano Camarasa, Víctor de Diego Trio i Luis Verde Trio, 13 d'abril de 2016
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit. Al Lluís Vela des
d’aquí una abraçada
Encetem el Programa 244 farcit de tres novetats de músics de casa nostra
o que hi tenen una ben estreta relació, amb un projecte autoeditat, “Wise
Connections”, el segon de dos joves grans músics, en Joao Silva i Mariano Camarasa i el seu quartet amb diversos amics
més, el darrer disc del gran saxofonista basc establert entre nosaltres des de
fa uns anys, en Víctor de Diego i el
seu Trio, “Bittor”, un projecte de Quadrant
Produccions i acabarem amb un disc
de Fresh Sound New Talent, com
acostumem a fer cada programa posant-se un d’aquesta editorial de casa nostra i
ho farem amb el darrer projecte del saxofonista espanyol Luis Verde, “In Lak’ech hala K’in”..
Comencem el programa d’avui amb el sorprenent projecte d’aquests dos
amics de l’Esmuc, anomenat....
“WISE CONNECTIONS”
Joao Silva & Mariano
Camarasa Quartet
Autoeditat el gener del 2016
Enregistrat al Koryland Studio
el desembre de 2015.
Mesclat i masteritzat per Pau
Andreu a La Rulote Studio, tot a Barcelona.
Joao Silva, violí
Mariano Camarasa, piano
Manel Fortià, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
I amb la col·laboració de
Claudio Marrero, saxo tenor i Nicks Herrera, guitarra.
Aquest és un projecte fet totalment a mitges, i tan és així que dels 10
temes que hi ha, 5 els ha fet en Joao
i els altres 5 el Mariano. Ja ho
veieu, a més a més són 100% demòcrates. Una formació co-liderada pel Joao Silva, portuguès i Mariano Camarasa, argentí, com el
baterista Carlos Falanga, amb el
català Manel Fortià, i deixeu-me que
us recordi que el Manel i el Mariano repeteixen havent-los pogut
escoltar la setmana passada en el disc de la saxofonista, també argentina, Melisa Bertossi. Els col·laboradors Claudio Marrero, canari i Nicks Herrera, també argentí, completen
aquesta formació plurinacional establerta a casa nostra, a Barcelona.
Aniré parlant d’ells dos a mida que anem escoltant els temes, com sempre
faig, però abans voldria dir-vos que a tots dos els he anat coneixent des de fa
tres o quatre anys havent-los vist per primera vegada al Jamboree a les magnífiques WTF
que organitza el gran Aurelio Santos.
En aquest espai s’han format molts i diversos projectes, com aquest, a la
vegada que s’han quallat fermes amistats tot i tocant plegats a les Jam
Sessions. Tots els participants en aquest projecte s’han trobat algunes vegades
compartint escenari, refermant la seva amistat i coneixent-ne d’altres, i així
s’han anat desenvolupant molts i molts projectes alguns dels quals hem posat en
aquest mateix espai com el del Sergio
Cebrián. Una situació similar a la que ens ha passat al Jazz Club La Vicentina on, a partir de
les Jam Sessions, en Jordi Rabascall i
l’Albert Caire van començar els seus projectes que encara duren.
Comencem doncs ja amb la música i ho farem amb el primer tema de la nit,
una preciosa cançó del Mariano Camarasa anomenada...
7.- Piacere (M.
Camarasa) 9m34s
Podríem dir que aquesta és “la balada” del disc, el tema més càlid i
suau ideal per començar el programa. Una composició de l’iconoclasta pianista
el qual és també un molt bon violoncel·lista. I dic iconoclasta relacionant-lo
en la més diversa amalgama de músiques i sons que hom es pugui imaginar exceptuant-ne
la vessant més free, que també, però que jo encara no he pogut constatar. Un
tema preciós, llarg, idoni per desenvolupar-ne l’estructura. Tema construït en
dos trossos m’ha semblat. En el primer i després de la exposició del tema, ha
estat en Joao qui ha fet la seva
primera aportació solista, mentre que després, i seguint un riff que ens
l’identifica, ha estat el compositor Camarasa
qui ha fet la seva aportació solista al seu tema. Un tema que te un tarannà
majestuós i que acaba suaument. Una petita meravella que ens situa en la
sonoritat d’aquests dos joves mestres.
Aquest és ja el segon projecte d’aquests dos cracs, essent-ne el primer
a duo i realitzat el 2015 i anomenat Pasa
Tiempo. Un seu projecte inicial, del qual n’han extret cinc temes per incloure’ls
en aquest amb formació de quartet a mode potser de constatació i també perquè
els hi deuen agradar força.
Continuem amb un altre tema de Camarasa
on hi tenim la col·laboració del guitarrista Nicks Herrera, un tema, el darrer del disc anomenat...
10.- Abaco (M.
Camarasa) 5m50s
El piano inicial amb el posterior violí ens dóna les notes claus del
tema, on el ritme complex és també clau en la concepció del tema. Després del
primer chorus, on els hem pogut escoltar en el seu plantejament, en Nicks Herrera és l’encarregat d’encetar
els solos i ho ha fet amb un magnífic so, nítid i amb una gran tècnica i millor
llenguatge. Un estil que ens recorda també a l’Abercrombie i també a Dimeola.
Recordo grans moments a les WTF
escoltant-lo a un pam de nas, així com a tots ells, els quals hi han participat
i encara hi participen. Joao, ja ho
heu pogut escoltar, és un jove crac del violí alumne del gran Oriol Saña a l’Esmuc, on aquest ensenya violí jazz i que recentment ha muntat el Fiddle World Congress, congrés mundial
d’instruments de corda fregada celebrat a Barcelona
i on hi van participar ambdós i milers de joves músics d’aquests instruments. Mariano al piano és tot un pou de
creativitat i delicadesa i així ens ho ha mostrat en el seu curtet solo...i
acaben el tema tot i tornant a l’inici...
Del Joao n’hi sabem d’altres
projectes com ara aquest format el 2013 i on hi va participar amb el seu
quintet en el Cicle Noves Arrels, la qual cosa us explicaré després del
tema d’en Joao que ara escoltarem
anomenat...
6.- Baixa Chiado (J.
Silva) 5m12s
La pulsió de piano i contrabaix inicials ens situen ja dins del tema tot
i la posterior incursió del compositor al violí a mode de break rítmic....cosa
que no dura massa i sí ens situa en la composició. Els aires sonen un pèl
melancòlics, però potser només és el so del violí. Aquí el jove crac ens mostra
tot el seu saber al violí jazz, instrument no massa usat en aquest estil
musical havent-ho fet molt abans grans mestres com el francès Jean Luc Ponty en l’època de la fussió
i anteriors com el gran Stephan Grapelli
allà pels anys 50s del segle passat fen parella amb l’inimitable Django Reinhardt. Ray Nance és un dels altres ja en l’ona americana i per parlar d’alguns
dels actuals parlaríem de Mark Feldman
i el jove Scott Tixier.
João Silva Quintet Noves Arrels
(Diàlegs de proximitat)
João Silva Quintet és una
formació sorgida de l’Escola Superior de Música de Catalunya que ofereix un
treball de temes originals, explora nous colors i barreja diversos estils
musicals amb el Jazz. Des de la Samba, l’Afro, el Drum’n Bass o el Funk fins a
les influències de música clàssica més marcada per compositors impressionistes,
com Maurice Ravel i Claude Debussy.
Amb aquesta cruïlla i unió de
cultures musicals, João Silva Quintet presenta en primícia davant el públic
d’El Born Centre Cultural el seu darrer treball “Out of Mind”. João Silva
Quintet és un projecte que neix per l’iniciativa personal de João Silva (Violí)
en el que es fa acompanyar per Cristian Hernández Castellvi (Guitarra), Alejandro Tamayo (Contrabaix),
Josep Esquirol (Piano) y Andreu
Pitarch (Bateria).
Acabem aquest projecte amb el tema que obre el projecte on hi participa
el Claudio Marrero, un altre jove
estudiant de l’Esmuc que és un assidu a les WTF del Jamboree en el
tema de Joao anomenat...
1.- Kiev (J.
Silva) 5m38s
Tema de contrastos iniciat de manera viva amb els cops al canto de la
caixa mentre violí i saxo executen la preciosa melodia, fen un magnífic collage
sonor. El jove saxofonista canari és qui enceta el solos amb un so que ens
recorda a Henderson i on se li pot
reconèixer ja un so molt personal, pels qui l’hem escoltat algunes vegades. So
curtet però ben trenat que dóna pas al del compositor i gran intèrpret de corda
fregada, en Joao Silva. I de quina
manera ens mostra el domini que te del seu instrument primer i després com el
fa cantar en la sintonia del jazz. Un lick cap el final del tema permet a
l’amic Carlos Falanga fer la seva
gran aportació. Aquest és un dels mestres de la bateria i que forma part de
diverses formacions entre les quals Marco
Mezquida Trio, Juan Pablo Balcázar Trio, etc, alhora que lidera el seu
projecte, el qual ja vam posar fa algunes setmanes. Després d’ell, tema de nou
i final per així acabar nosaltres amb aquest magnífic projecte d’aquests dos
joves cracs, Joao Silva i Mariano
Camarasa.
De Mariano dir-vos que és el
líder d’un altre projecte anomenat PAST QUATRO Mariano Camarassa & PRIMORDIAL amb ell mateix, Mariano Camarasa / piano, rhodes; Paul
Evans / trompeta, flugel; Gabriel González / bateria; Vicente Juan / baix
elèctric; Olivier Jambois / guitarra i Melisa Bertossi / saxos, un rojecte
realitzat el 28 d’agost de 2015.
Doncs ja vegeu que hi trobem de nou amics nostres, músics que hem posat
el més recent la setmana passada amb el projecte de la Melisa però també en un anterior programa on vam posar el disc
d’aquest gran trompeta anglès Paul Evans.
i aquest disc el podeu adquirir des del bandcamp de la formació dels dos
nois pasatiempojoosilvamarianocamarasa
...
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada...
I parlant de Quadrant Produccions
doncs dir-vos que us presento el darrer projecte de l’amic Víctor de Diego Trio anomenat....
“BITTOR”
Víctor de Diego Trio
Editat per Quadrant Produccions Q00066J
Enregistrat per Mikel Eceiza en
dues tongades els dies 23 de maig i 3 d’octubre a Mecca Recording Studio, a
Oiartzun.
Mesclat per Jordi Gaspar.
Produït per Josep Ramon Jové
per Quadrant Produccions.
Víctor de Diego, saxo tenor i
soprano
Jordi Gaspar, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria
Doncs comencem ja sense més dilació amb una magnífica balada del mestre Antonio Carlos Jobim & Vinicius de
Moraes, aquest darrer autor de la lletra, en la delicada bossa
anomenada....
3.- Eu sei que vou te amar (A. C. Jobim) 6m13s
Doncs amb aquesta delicada bossa i amb el magnífic so del soprano del Víctor hem començat el seu projecte,
diferent de l’anterior i diferent del que vindrà, així és el programa d’avui. Un
disc on hi ha cabuda també per la diversitat i on el líder vol retre homenatge
a la música que te dins el seu cor, música per ella mateixa diversa i així ens
ho mostrarà ben aviat. Un tema aquest de Jobim
cantat per múltiples cantants com el mateix Caetano Veloso i del qual el Víctor
ens n’ha fet una magnífica revisió
com hem dit amb el seu soprano en un solo excels posterior a la melodia. Jordi Gaspar l’ha seguit amb el seu
magnífic so i millor desenvolupament melòdic del solo. Un mestre en això de les
cordes més gruixudes i gran amic que ens acompanya cada any en el Festival de Jam Sessions representant
tant al Taller de Músics ESEM, del
qual n’és el seu director pedagògic com
també del Musical de Bellaterra d’on
ve amb el seu amic i director Eladio
Reinón.
Seguim amb la diversitat comentada escoltant ara un dels dos temes amb
caires Free que hi ha en el disc, i
ho farem amb el més curtet per així tastar una mica l’esperit més avant garde
d’aquests els nostres estimats músics, recordant-vos que Gonzalo del Val també repeteix avui, havent-lo pogut escoltar també
la setmana passada amb el seu projecte KOINÉ....seguim
amb el tema de composició conjunta, com no podria ser d’una altra manera si és
així de Free....
1.- Wefree 3 (de
Diego, Gaspar, del Val) 1m56s
Tot iniciar-lo el Víctor de
manera melòdica i seguir-lo en Jordi
i Gonzalo, aquesta és una incursió a
la modernitat no la més agosarada que aquesta seria la de la lliure
improvisació, però sí que ens els mostra en aquest vessant eixamplant les mires
musicals i fent-ne d’aquest disc un conjunt divers.
Aquest és un trio de vells amics que porta ja una llarga trajectòria
conjunta havent passat pel Jazz Club La
Vicentina en diverses ocasions, i també en aquest programa havent sonat
presentant el seu darrer disc anomenat Tribute
dedicat als seus grans mestres.
Del Víctor ja us n’he parlat
diverses vegades o sigui que només per recordar-lo una mica dir-vos que va
venir fa una pila d’anys a Barcelona,
abans que el seu germà Juan, i que
va passar pel Taller de Músics on es
va formar com a músic de Jazz. D’allà li venen moltes de les amistats actuals
com amb el Jordi, i amb molts dels
músics amb els quals ell encara toca. Forma part de la Barcelona
Jazz Orquestra des quasi els inicis havent enregistrat discos i compartit
escenari amb els grans músics que hi ha col·laborat com en Nicholas Payton, el desaparegut Phil Woods amb el qual va compartir en un tema un magnífic solo,
ambdós amb el saxo alto. Amb Jesse
Davis, Jon Faddis i darrerament amb Harry
Allen.
Seguim amb la diversitat d’aquest projecte i ara ho farem amb un tema
del Víctor amb aires ben funkys, tot
i que força suaus en el tema anomenat...
8.- Zazpiko (V
de Diego) 4m16s
Un tema marcat pel ritme trencat de la bateria i melodia encetada
optimista pel líder amb un caire funky però molt personal....una intervenció
del Jordi en el primer solo permet
escoltar-lo amb el sol acompanyament del Gonzalo
i gaudir-lo amb plenitud. Ja ho diem, moltes vegades, aquest és un format sense
instrument harmònic que potencia el so dels tres instruments. Víctor ens enlaire mica a mica a cada
nota del seu esplendorós solo on el podem escoltar amb una línia molt Sonny Rollins...un solo que s’esgota
amb el tema i que en un directe serà allargat de manera convenientment.
A veure què ens diu en Josep
Ramon Jové des de Quadrant
Produccions d’aquest projecte...
Bittor és el nom de la segona
entrega discogràfica del saxofonista Víctor de Diego al capdavant d’un trio.
Una proposta que demostra com amb el pas del temps el grup ha consolidat el seu
so i predileccions estètiques. Temes originals i clàssics del gènere arranjats
per a l’ocasió es barregen en un repertori que té com a denominador comú el
millor jazz. De Diego, assumint amb valentia el repte de dirigir una formació
poc usual (un trio on saxo , baix i bateria s’uneixen sense la base harmònica
del piano), deixa clar que aquest Bittor és solament un graó més d’una cadena
que ens ofereix encara moltes més sorpreses.
I seguim ara amb un tema de Parker
i serà amb el no tant conegut tot i reconèixer algunes de les línies
melòdiques, característiques del seu llegat....
2.- Cheryl (C.
Parker) 4m08s
Un Blues estàndard de 12 compassos amb una melodia inicial, amb aquest
arranjament força personal del Víctor
on sí hem pogut escoltar el què dèiem, línies “made in Parker”. Després d’elles
el líder s’imposa en la improvisació amb detalls d’arpegis descendents i demés
demostracions tècniques alhora que de control total sobre el seu tenor. Un
fraseig que ara s’allunya de Rollins
i que és més bluesy, tal és el tema. Aquest, el va enregistrar Bird en una de les sessions de Dial i Savoy, concretament la 6ena
Sessió per Savoy enregistrada el 8
de maig de 1947....long time ago...Després del magnífic solo del líder l’enceta
el mag de les cordes més gruixudes, Jordi
Gaspar en un chorus magnífic el qual deixa pas al de l’altre amic i mestre,
en un solo súper fi i delicat a la bateria, del baterista Gonzalo del Val.
La discografia de Víctor de Diego
com a líder està formada per aquests treballs:
"Speak low" TM 005 CD (1993)
"Amaia" FSNT 012 CD (1996) premi al millor disc de l'any 1996
de l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya
"Iratxo" SJR (Satchmo Records, ara Quadrant) CD 00036J (2002)
premi al millor disc de l'any 2002 de l'Associació de Músics de Jazz de
Catalunya
"Oraindik Ametsetan" ER (Errabal) 006 (2005)
I la col·laboració amb Quadrant
va començar amb....
"Evolution" Q00011J (2009)
premi al millor disc de l'any dels Premis Enderrock 2010 i dels Premis
BBK Jazz 2010 amb quartet i que van presentar al Jazz Club La Vicentina en la
primera temporada...
"Tribute" Q00046J (2013) presentat també al JCLV fa un parell
d’anys i
"Bittor" Q00066J (2016) que segurament presentaran el gener de
2017 si estem vius i actius.
Acabem aquest projecte ja, tot i que amb dificultats per decidir amb
quin tema fer-ho (i considerant que ens n’hem deixat uns quants i tots
magnífics), i ho farem amb un altre dels estàndards que ha escollit el Víctor en aquest el seu darrer treball
i ho podríem fer amb “All or nothing at all” o el “I’ll remember april”, però
no, ho farem amb un de menys conegut, i serà el tema del gran Bud Powell, amb un arranjament rítmic
força alegre, vital i positiu...l’anomenat
10.- Celia (B.
Powell) 3m54s
Un tema amb aires calents, inicialment del sud peninsular per esdevenir
en el pont relacionats amb els conceptes més latins del jazz. Després, en els
solos, segueix aquestes insufles amb un esquellot ben marcat pel Gonzalo mentre el líder ens situa de
nou en l’esfera Sonny Rollins en el
seu magnífic solo. Finalment hem pogut gaudir amb una intervenció solista
d’aquest mestre de les baquetes. El tema l’encaren el baixista i tenor a mode
de duo melòdic acabant-lo tots tres de cop. Magnífic...com tot el disc..
Un disc recomanat, com l’anterior que hem escoltat. Aquest, podent-lo
adquirir directament des de la web de Quadrant...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Doncs acabem el programa amb un disc de Fresh Sound New Talent i serà el projecte a voltes íntim i a voltes
força potent, amb un altre canvi estilístic substancial per així poder gaudir
de la gran amalgama de sons i colors amb el treball d’aquest saxofonista
extremeny, Luis Verde, i projecte anomenat....
“IN LAK’ECH HALA K’IN”
Luis Verde Quintet
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 474
Enregistrat per Pablo Pulido,
Luis Criado i Omar Carrascosa el 22 i 23 de desembre de 2014 a ESTUDIO UNO,
Colmenar Viejo, Madrid.
Mesclat i masteritzat per Josué
Pascual
Produït per Luis Verde
Productor executiu Jordi Pujol
Luis Verde, saxo alto i soprano
Ariel Brínguez, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
Reines Elizarde “El Negrón”,
contrabaix
Michael Olivera, bateria i
percussions.
Amb les col·laboracions de:
Walter Beltrami, guitarra, #1
Roberto Lorenzo, trombó i Jorge
Vistel, trompeta, #8 i #11
Juan Luis Puelles, clarinet, #8
Totes les composicions són de Luis
Verde, excepte “Chava Chida” compartida amb Rebecca Jones.
Aquest és un projecte seriós amb una posta a punt impressionant i amb un
management al darrera que m’ha deixat bocabadat en llegir la informació,
completíssima del projecte, amb biografies de tots els membres i un ryder
instrumental i d’infraestructures senzillament “acollonant”.....
Projecte amb una doble proposta, íntima la primera i més viva la segona.
Considerant que és el darrer disc de la nit i l’hora què és, crec oportú
centrar-me en els temes més vius, tot i posant-vos el primer que no ho és tant
però que no us deixarà impassibles...som-hi doncs amb el tema composat pel
líder i per na Rebecca Jones en el
tema...
9.- Chava Chida (L.
Verde & R. Jones) 6m51s
Doncs aquesta és la sonoritat d’aquest projecte a dos saxos,
inicialment, amb un marcatge suau del baterista tot i canviant després de la
exposició del tema a la B d’aquest, si és que n’hi ha, tal és la complexitat.
El líder enceta el seu solo i l’escoltem per primera vegada i molt que ens
agrada el seu so i la seva composició, amb el Marco en background fen de les seves. Entremig, un break que han
aprofitat per situar-nos de nou al principi on hem pogut escoltar espurnes de
contrabaix i incursions suaus del piano. El saxo tenor de l’Ariel il·lumina el cel amb el seu so i
tots dos, tots tres, tots al final, l’acaben de cop. Un tema impressionant en
la seva concepció i desenvolupament.
El saxofonista Luis Verde es
troba en el primer pla de l'avantguarda del jazz a la ciutat de Madrid.
Desbordant energia, creativitat i amb una profunda sensibilitat, Luis explora
les fronteres musicals del jazz més contemporani, en el seu segon treball com a
líder; IN LAK'ECH – HALA KI'N.
Escoltant aquest disc, viatgem
des del latin jazz més actual (influenciat per figures com Miguel Zenon &
Guillermo Klein) al color del jazz més nord europeu. Des de les influències de
la música sefardita de la seva Extremadura natal, a la música clàssica, de la
música folklòrica llatinoamericana a la música contemporània.
Seguim amb un altre tema de gran factura d’aquest jove músic establert
al bell mig de l’univers...amb el tema...
7.- Leviatan (L.
Verde) 6m09s
Un altre tema marcat per la pulsió rítmica i d’estructura complexa com
l’anterior i amb uns arranjaments igual de gens senzills. Els membres de la
secció rítmica intervenen seguint-lo però també amb aires d’una gran llibertat
interpretativa, al menys aquesta és l’apariencia. Tema a dos veus inicials però
és la del tenor la que enceta el seu caminar en solitari. Aquest mestre cubà,
l’Ariel Bringuez, com el Rainier i Michael, és un altre gran
descobriment d’un altre músic establert a Madrid
i del qual no en sabíem massa. El líder s’hi posa després entremig d’un espai
sonor dulcificat i on el podem escoltar de quina manera toca i quin fraseig més
modern i ràpid. Em recorda a l’Ernesto
Aurignac pel so i l’estil en el disc on va col·laborar amb la pianista
catalana Eva Novoa. Després hi
tornen tots dos i ja enfilen el the end del tema.
De l'arrel a les branques.
La improvisació es mostra en
aquest treball com l’element d'unió. A través de música original, la forma i
orquestració són el camí per l'experimentació dins dels diferents espais sonors
del jazz i la música folklòrica. Aquest àlbum és el resultat de més d'un any
d'investigació, aprenent fen seves les seves experiències en la recerca de les
similituds entre el jazz, la música popular llatinoamericana i el folklore
espanyol. En aquest nou àlbum, Luis Verde es consolida com una de les veus més
personals i sensibles del jazz a Espanya, obrint una porta més dins d'un gènere
musical de per si ja innovador.
I anem quasi acabant, però encara no i ho farem amb un altre tema que us
deixarà bocabadats anomenat...
3.- Traslacion (L.
Verde) 6m29s
I mare meva quina manera de tocar que tenen aquests dos joves mestres
dels vents, a un tempo súper ràpid s’han passejat tots dos per deixar pas a la
delicadesa al piano del nostre estimat amic Marco Mezquida, en un espai per a ell sol, moment en el qual l’hem
reconegut. Tot i no durar gaire, l’hem gaudit molt. El moment posterior ha
esdevingut en un altre de meravella sonora del líder de la formació pel so,
velocitat i fraseig deixant pas aquest al del seu company al tenor, també de
gran factura i sonoritat. Carall com les gasten aquests joves
mestres...impressionants...un gran descobriment.
Natural de Càceres, va néixer
el 1983. Des de molt primerenca edat ha estat unit a la música, completant el
seu aprenentatge com a músic professional en l'especialitat de 'Saxo Clàssic' i
llicenciat en 2010 en l'especialitat de 'Saxo Jazz', al Conservatori Superior
de Música del País Basc, MUSIKENE. Guanyador del premi a millor solista en els
Premis Sonora de la música a Extremadura 2014, de l'III certamen internacional
de solistes de jazz ciutat d'Alcanyís 2009, del V concurs de jazz ciutat de
Barcelona 2009 i del primer premi en el circuit de música INJUVE 2008 , amb el
grup Citric Trio. Va emprendre la seva carrera en solitari amb la finalització
del seu primer disc com a líder, " WORLD OF DISTRACTIONS”, editat per
Youkali Muisc el 2012.
I ara sí que acabem el projecte i programa amb un altre tema de la
mateixa factura moderna obra del líder anomenat....
4.- El talón del Leviatán (L. Verde) 3m33s
Un tema iniciat pel Marco en
un quasi solo ja d’entrada i que si es diu com es diu ben bé podria ser un
afegitó del tema ja posat, “Leviatán”. Quina meravella per acabar el programa
amb una intervenció magistral del nostre músic. Els dos vents s’hi embranquen
alhora amb llenguatge, sonoritat i fraseig impecables alhora que imbuïts d’una
gran modernitat.
Al blog us acabaré de posar una mica més d’informació d’aquest músic i
també l’enllaç a la web de Fresh Sound
New Talent on trobareu la informació d’aquest disc, tot i recordant-vos que
el podeu trobar a la botiga Blue Sounds
del Carrer Benet Mateu 26.
http://www.freshsoundrecords.com/luis-verde/6277-in-lakech-hala-kin.html
http://www.freshsoundrecords.com/luis-verde/6277-in-lakech-hala-kin.html
Luis Verde es troba ara en el
primer pla de la nova i molt creativa generació del jazz a Espanya. Després de
gravar el seu segon treball discogràfic, aquest personal i innovador "In
Lak'ech - Apa k'in", s'ha consolidat com un referent dins de l'avantguarda
del jazz a Madrid, on participa en alguns dels projectes més actius i influents
de l'actualitat, entre els quals estan el seu Luis Verde Quintet, Agua Trio,
CMQ Big Band, Havana / Madrid Sax, Ander García Quintet, Jerry González &
Miguel Blanco Big Band, ... Havent fet gires per Europa i Llatinoamèrica, Luis
ha gravat i compartit escenari amb músics de la talla de: Alain Pérez, Javier
Colina, Marc Miralta, Henry Cole, Ariel Brínguez, Marco Mezquida, El Niño
Josele, Guillermo McGill, Michael Olivera, Rafael Àguila, Luis Guerra, Moisés
Sánchez, Toni Belenguer, Yuvisney Aguilar, Marco Collado, Jorge i Maikel
Vistel, Ander García, Toño Miguel, Kumar, Obanilu Ire, Jerry González, Pablo
Martín Caminero, Reinier Elizarde, Roberto Pacheco, Miguel Benito, Walter
Beltrami ...etc...
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui primer amb
el projecte de dos joves cracs, sota l’òrbita l’Esmuc, en Mariano Camarasa
& Joao Silva i el seu magnífic quartet i amics convidats. Després ens
hem situat en la sintonia del darrer projecte del gran mestre Víctor de Diego i el seu anomenat trio
i hem acabat tot i descobrint una altra fornada de grans músics establerts a Madrid amb el Luís Verde Quintet i el seu segon treball discogràfic.
Ara sí que ja marxem, la música i jo tot i agraint-vos la vostra
presència aquí o al blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es ....gràcies
per ser-hi, però abans, aneu-vos preparant pel proper 22 d’abril on hi tornem
amb els Concert-Jam i aquesta vegada ho farem amb un magnífic quartet arribat
des d’Amsterdam els quals faran una
gira per la península anant a llocs tan emblemàtics com el Jimmy Glass (València), Villavieja (Alicante), El Refugio (San Juan), Jamboree,
Mandacarú i JazzSí (Barcelona), Jazz Club La Vicentina (Sant Vicenç dels Horts)
i Jazzenviu (Sant Cugat).
Doncs ara sí, bona nit i bon jazz club de nit en el jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
