Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
Doncs ja hi tornem a ser amb un programa divers carregat de ritme essent
aquest també variat passejant-se pel swing del gipssy-jazz, el del
jazz-rock-progressiu i amb els de les marching bands. Els projectes d’avui
tenen a veure primer amb el fet d’haver anat a veure a un gran guitarrista
gitano holandès al Barcelona Pipa Club, en Paulus Schäfer acompanyat de gent de casa com l’Oriol Saña, Albert Bello, Queralt Camps i
Claudi Làzaro. Del Paulus vaig
adquirir 2 discos, alguns temes dels quals sonaran avui. Els d’Errabal Jazz em van enviar un disc
“tope marxós” dels Broken Brothers Brass
Band del qual també n’escoltarem alguns temes. I l’altre projecte que
sonarà serà el que em va donar el Leonardo
Pavkovic al Fizz el dia que els
amics comuns van fer una magnífica Jam i entre els quals hi va haver Bernat Hernández, Dusan Jevtovic i Xavi
Reija. El disc que em va donar en Leo
és el del Vasil Hadzimanov Band
enregistrat en directe al Festival de
Jazz de Belgrad. Doncs aquest serà el contingut del programa
d’avui...Som-hi doncs amb els projectes “Gipsy-Jazz” del gran Paulus Schäffer...i comencem amb el
“ROCKY”
Paulus Schäffer & Dominique
Paats
Editat per Sinti Music el 2014
Enregistrat mesclat i
masteritzat per Bryan Raets a Marlstone.
Produït per Bryan Raets
Productor executiu Henk van
Beurben
Paulus Schäfer, guitarra
solista
Dominique Paats, acordió
Romino Grünholz, guitarra
rítmica
Naoh Schäffer, contrabaix
I la col·laboració de
Roger Villevoye, veu #5 i #8
Bruce van Muller, percussió #12
Som-hi ja amb la música d’aquest mestre del gipsy-jazz, Paulus Schäffer tot i presentant-nos al
gran acordionista Dominique Paats amb
algunes mostres de la música inventada pel gran Django Reinhardt amb el primer tema de la nit, de Tony Muréna & Joseph Colombo
anomenat...
3.- Indifference (T.
M. & J. C.) 3m13s
Doncs amb aquesta música a ritme de vals comencem un programa que serà
molt i molt divers, i ric, molt ric en matisos musicals com és el tema que hem
escoltat liderat pels dos mestres a la guitarra i acordió, Paulus Schäffer & Dominque Paats. Aquest és un tema típic del
Jazz Manouche i interpretat per molts dels músics d’aquest estil. Els dos
mestres ens mostren el seu saber i nosaltres ja sabem el perquè són tan
reconeguts arreu menys a casa nostra, com sempre passa.
Paulus Schäfer (nascut el 1978)
és avui dia un dels més talentosos guitarristes de gipsy jazz dels Països
Baixos. Nascut en una comunitat holandesa Sinti (gitanos) va aprendre a tocar
la guitarra a una edat molt primerenca. A més d'escoltar al company de Sinti
que era Wasso Grünholz - una llegenda dins de la comunitat sinti - de qui va
aprendre-ho quasi tot, ho va fer també amb els discos de Django Reinhardt, ídol
del seu profe i amic. Després d'un curt període de temps, on en Paulus breument
va ser la guitarra solista dels Gipsy Kids substituint Jimmy Rosenberg, va
formar el seu Paulus Schäfer Trio. Paulus té un so particular, fàcilment reconegut,
i tot i que tots els seus àlbums són fidels a un so de jazz swing gitano,
manouche, distintiu, sempre està buscant un so nou i modern, no només per
ampliar els seus propis horitzons, sinó també per mirar de trobar un so de
gipsy jazz més representatiu del segle 21.
Seguim ara amb un altre tema, aquest és però un estàndard de Jazz
reconvertit al Jazz Manouche, i és el tema de Romberg & Hammerstein anomenat...
10.- Softly as in the morning sunrise (R. & H.) 4m02s
Un disc, aquest que esteu escoltant i el proper, adquirit com he dit
abans en la presentació, al Barcelona
Pipa Club aquest passat dissabte en un concert presentat per l’Albert Bello, amb l’Oriol Saña, Queralt Camps i Claudi Lázaro i amb la figura
estel·lar d’aquest monstre de la guitarra europea, en Paulus Schäfer . I recordar-vos que de l’Albert i l’Oriol ja us
n’he posat els seus dos projectes, com també dir-vos que ara ja fa temps, vaig
fer un monogràfic de Pere Soto,
aquest un dels nostres referents en això del Manouche com els amics mencionats
abans. Doncs ja vegeu de quina manera un tema estàndard l’han reconvertit
rítmicament que no melòdicament, i ho han fet aquests dos mestres solistes,
però magníficament acompanyats per contrabaix i guitarra rítmica.
I seguim ara, però també acabem aquest disc amb un tema conegudíssim per
tothom, una cançó mai situada en el context del jazz ni del manouche però que
ells l’han inclòs en aquest treball, tema de Barry Manilow, Bruce Sussman i J. Feldman, anomenat...
12.- Copacabana (B.
M. & B. S. I J. F.) 4m13s
Tot i ser la melodia un tant
“popular” per dir-ho suau, m’ha semblat que l’aspecte rítmic i sobretot les
intervencions en els solos dels dos líders són força reeixides sobrevolant la
pròpia sedosa melodia, un tant patxanguera....el volàtil i rapidíssim solo del
guitarrista holandès ha estat immens tal i com ho està fen des que l’escoltem.
L’acordionista també li va ben al costat i tot i salvant les distàncies, no
masses entre ells dos, també fa un magnífic solo. En definitiva, un tema menor
reconvertit i millorat sobretot en els solos.
Essent un músic de gran
demanda, Paulus sovint el trobem a l'escenari amb d’altres músics com The Rosenberg Trio, Biréli Lagrène,
Stochelo Rosenberg, Fapy Lafertin, Jimmy Rosenberg, Tim Kliphuis, Feigeli Prisor,
Andreas Öberg, Olli Soikkeli, Gonzalo Bergara, Jan Kuiper, etc., i se’l pot
trobar en molts àlbums.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Seguim amb el Paulus Schäffer
Trio amb el seu altre disc ara acompanyat al violí del gran Tim Kliphuis en el projecte
anomenat....
“TWELFTH YEAR”
Paulus Schäffer
Editat per Moncq Records MR1001
Enregistrat i mesclat al Moncq
Recording Studio, Berlicum, The Netherlands.
Enregistrat per Paul van Vaals,
mesclat i per Paul van Vaals i Tim Kliphuis.
Masteritzat per Paul Matthijs
Lombert a The Mastering Factory, Eindhoven, The Netherlands.
Produït per Tim Kliphuis.
Productor executiu Richard
Halmans
Paulus Schäffer, guitarra
solista
Tim Kliphuis, violí
Nous’che Rosenberg, guitarra
rítmica
Noah Schäffer, contrabaix
I la col·laboració de
Stochelo Rosenberg, guitarra
solista #5 i #13
Comencem ja amb la música d’aquest projecte, amb un tema composat pel
mateix Paulus anomenat....
4.- Niejala (P.
Schäffer) 4m02s
Doncs ja heu pogut escoltar quin tema més maco que ens ha presentat
aquest mestre de la guitarra i veiem també que molt bon compositor. Una melodia
preciosa amb una vitalitat esplèndida. Ara el convidat és el mestre del violí Tim Kliphuis, el qual ens ho ha ben bé
mostrat amb un so delicat i llenguatge jazzístic força reeixit. El nostre líder
l’ha seguit de la mateixa manera, i amb un solo on la mà dreta va a tot tren i
així el recordo en el directe, amb una velocitat física impressionant, doncs
imagineu-vos la velocitat mental, que forçosament va abans.
També va gravar tres discos amb
el seu propi trio, el seu àlbum de debut Into the Light el 2002, el 2006
Desert Fire i el Live at the NWE Vorst amb la The Tilburg Big Band.
Al març de 2012 va sortir el
que estem escoltant Twelfth Year, amb l'assistència de Tim Kliphuis, Nous'che i Stochelo Rosenberg.
Uns pocs mesos després Rock Django amb el violinista Tim Kliphuis. L'àlbum Kouvola
Junction ha estat publicat a Finlàndia
el mateix any, també l'inici d'una exitosa associació amb Olli Soikkeli i Arnoud van
den Berg en el grup del Hot Club
d'Europa. I al novembre de 2014, va sortir el disc que hem escoltat abans Rocky
amb l'acordionista Dominique Paats.
Dos nous CD s’estant planificant, tingueu-ho en compte aficionats al manouche.
Paulus també participa en projectes com Five
Great Guitars i Manouche Nouveau.
Seguim amb el conegut tema de Bobby
Hebb anomenat....
13.- Sunny (B.
Hebb) 3m43s
Doncs amb aquest tema popular, s’endinsen de nou en la conjunció de
temes coneguts però retocats a la seva manera, reconvertint-los en petites
meravelles. La melodia del sunny és magnífica i ens l’estimem tots en només
escoltar la primera frase, on ja sabem què és el que vindrà. Aquests dos
mestres la fan pujar una mica més a munt d’on era. Els seus solos compartits a
compasos aixó ho han fet, de la mateixa manera com en el final han brodat un
turnaoround per acabar d’arrodonir-la acabant-se tot i semblant poder
allargar-se en els directes.
Paulus Schäfer ha tocat o
participat en els festivals Sziget
Festival de Budapest (H), Khamoro Praga (CZ), IGGF Gossington (Regne Unit),
Django Reinhardt Festival Samois-sur-Seine (FR), Gipsy Festival Anger (FR),
Internacional Gipsyfestival (NL), Kaluga Festival (UK), Djangofollies (BE),
Djangoliberchies (BE), Djangofest (EUA), Festival de la Guitarra de Tampere
(FI), Transformar - Trondheim (NO), Amersfoort Jazz (NL), Haarlem Jazz (NL ),
Breda Jazz (NL) Jazz a Duketown (NL) per nomenar uns quants.
I continuem amb més d’aquesta música tan vital...amb la coneguda bossa
esdevinguda estàndard de jazz, tema de Djalma
Ferreira, anomenat, ja ho sabeu....
11.- Recado Bossa Nova (D. Ferreira) 3m49s
I com m’agrada aquesta bossa....sempre em ve al cap la versió de Hank Mobley & Lee Morgan amb uns
solos magistrals, de tots dos però el de Lee
considerat d’estudi, versió aquesta amb un ritme un pèl trencat, res a veure
amb aquesta versió més lligada i lírica. Molt delicada i preciosa, la melodia,
enriquida pel precís ritme de contrabaix i guitarra rítmica a la vegada que per
la versió en la A del guitarrista i en la B pel violinista. Ell mateix enceta
el solo també en la primera A, melòdic però quan s’hi posa a recórrer el mànec
de la guitarra a la velocitat de la llum, un, o sigui jo, tu, ell, al·lucinem.
El violinista fa un magnífic solo en un chorus sencer ficant-shi el del violí
en el pont. Brillantor i delicadesa van de la mà en aquest i en tots els temes
que estem escoltant. Acaben el tema tots dos fent-nos-lo estimar encara més.
I acabem el projecte i la música d’aquest mestre del Gipsy-Jazz, o
Jazz-Manouche amb el tema de Ninine
Garcia anomenat....
1.- Paquito (N.
Garcia) 3m09s
I amb aquest, el primer tall d’aquest disc acabem els projectes d’aquest
mestre del Jazz Manouche. Ho hem fet amb un tema què és també un estàndard
entre els de gipsy-jazz i on aquests dos cracs ens tornen a deixar bocabadats i
clavats a la cadira. Els ritmes dels temes escollits, ja ho veieu, tampoc són
aquells tan ràpids. Particularment a mi, m’agraden més els del tempo mig: em
sembla poder gaudir millor i més de les músiques i intervencions dels músics.
Bé, doncs, espero que us hagi agradat el programa fins ara, amb el manouche,
gipsy jazz, tot i presentant-vos a aquest mestre que va estar entre nosaltres
uns dies, fent màster classes fins i tot a l’escola que millor treballa aquest
estil a l’Hospitalet, amb l’Albert Bello
al capdavant i recolzat pel seu amic Oriol
Saña.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb un projecte força interessant i canvi estilístic editat
per l’amic Leonardo Pavkovic per Moojune Records amb el projecte...
“ALIVE”
Vasil Hadzimanov Band featuring
David Binney
Editat per Moonjune Records MJR076
Enregistrat pe Alen Hadzf
Stefanov l’octubre de 2014 en directe al
Festival de Jazz de Belgrad.
Masteritzat per Mark Wingfield.
Produït per Alen Hadzf Stefanov
Co-produït per Vasil Hadzimanov
Productor executiu Leonardo
Pavkovic per Moounjune Records
Vasil Hadzimanov, piano i
teclats
Branko Trijic, guitarra i
percussions
Miroslav Tovirac, baix elèctric
Peda Milutinovc, bateria
Bojan Ivkovic, percussió i veus
I presentant a David Binney,
saxo alto
El concepte d’en Vasil de barrejar ritmes populars
tradicionals dels Balcans i melodies amb estils musicals moderns (la majoria
provinents de l'oest, incloent el jazz, el funk, l’avantguarda, l’electrònica,
el rock, trance, i més) ha estat l'impuls per a la creació de la seva pròpia i
única "música híbrida", de trossos diversos. Aquest guisat sònic i
sofisticat és completament original, autèntic i abasta un enfocament nou i audaç
per a l'expressió musical en el context dels gèneres de fusió i jazz. Va ser
aquesta la visió que el va inspirar per formar El Vasil Hadzimanov Band, l'any
1995, quan van fer les seves primeres gravacions i van començar a actuar en
viu.
Doncs com què aquest disc està enregistrat en directe, us posaré dos
temes llargs d’aquesta gira Sèrbia del grup i començarem pel primer, composat
per tota la banda, anomenat...
8.- Otkrice Snova (V.
H. Band) 12m33s
Doncs ja heu pogut escoltar que el canvi estilístic és prou evident,
però considerant els balcans un espai geogràfic divers, lloc on hi havien
conviscut ètnies diverses i religions abans de la desgraciada guerra dels anys
90s, aquesta música te també aires d’aquestes ètnies. Una música una mica més
pausada amb alguns moments delicats però com el solo del líder al teclat, tot i
mantenint-se la pulsió rítmica amb bateria i percussions. La suavitat s’ha posicionat
al bell mig del tema amb el magnífic solo d’aquest increïble saxo alto. A mida
que han passat els minuts, el tema s’ha anat desenvolupant fins i tot amb un
magnífic solo del bateria...acabant-se poc després...
Un bon canvi però amb una molt bona música, també....
Aquest és el seu debut
discogràfic internacional amb MJR, però en realitat és el sisè àlbum de la banda.
Des del primer moment en formar-se fa més de 15 anys, la Vasil Hadzimanov Band
ha realitzat centenars de concerts i ha tingut una bona acollida en nombrosos
festivals de jazz que abasta Europa, Europa de l'Est i Japó. Les actuacions
fascinants capturades aquí - gravades per tot Europa, el 2014 - compten amb el
saxofonista nord-americà molt conegut, David Binney.
"Alive" ens serveix
d’avís i ens notifica d'un altre tresor musical de gran potència que en
MoonJune Leonardo Pavkovic ha descobert i s'enorgulleix en presentar, i
demostrar, una vegada més, que la música que és veritablement
"progressiva" no està obligada per cap convenció o tradició, però
finalment és l'art que cerca la seva pròpia forma i viatja per camins
inexplorats.
Doncs només posarem un altre tema llarg també enregistrat en directe en
aquesta gira Sèrbia i acabarem aquest projecte, un disc encara amb 6 magnífics
temes, amb el tema de també de tota la banda....
2.- Zulu (V.
H. Band) 10m25s
Doncs amb un lick repetitiu del saxo alto i teclat ens introdueixen en
el tema, mentre la percussió i bateria mantenen un frec a frec important. El
guitarrista desenvolupa la seva visió d’un tema que ben bé podria haver estat
una improvisació a partir d’un motiu senzill, l’inicial. Magnífic solo del
guitarrista que ens situa en el bell mig d’una intervenció vocal a mode
d’invocació als deus ancestrals o ves a saber a qui. A partir d’aquí és en David al saxo alto qui s’embranca en
una improvisació bestial, arribant a límits altíssims, moment en el qual el
líder i al teclat intervé aportant el seu tipus Rhodes, de piano elèctric, el
millor per aquest Jazz Progressiu, Jazz de fusió, Jazz-Rock, que fa aquesta
banda Sèrbia.
Des del 2001 que estan
enregistrant discos, i els cinc primers, i a Sèrbia, han estat declarats
oficialment com a “treballs artístics d’importància cultural”,
Fins a la data, la Vasil
Hadzimanov Band ha actuat en més de cinquanta festivals internacionals de
música en quinze països diferents. El grup ha tocat ja sigui donant suport o en
col·laboració amb nombrosos artistes al llarg de la seva llarga carrera.
I acabem el programa d’avui amb més gresca si és què això és possible, i
ja veure-ho que sí, amb el projecte força iconoclasta editat per Errabal Jazzn amb una Big Band només de
metalls, com aquelles que circulaven pels carrers de New Orleans. El projecte es diu
“ILDOA LANDUZ”
Broken Brothers Brass Band
Editat per Errabal Jazz ER083
Enregistrat el 21 i 22 del
juliol de 2015 als Sustraian Records, a Lanabe.
Produït per Sustraians &
BBBB.
Ion Celestino, Mario Díaz de
Rada, trompetes
Miguel Mosés, Adrián Martínez i
Eneko Urrestarazu, trombons
Alberto Arteta, saxo tenor
Iñaki Rodriguez, saxo baríton
Alfonso Areta i Juanpe Medrano,
Sousaphone
Dani “Monstruito” Lizarraga,
tambourine
Gorka Gaztanbide, snare drum
Jon Uribeetxeberria, bass drum
I amb les veus de
Oroel Otal, Luis Soldevila,
Adela R. de Cos, Xabi Maeztu, Nerea Erbiti, Josu Ihabar, Josu Martinez i Ana
Pola.
Aquesta és una proposta col·lectiva però també individual de la mà del
compositor de la majoria dels temes i ànima inquieta que d’alguna manera lidera
aquest projecte, en Ion Celestino,
una proposta musical que sorgeix a Pamplona
en castellà o Iruña / Iruñea en
basc.
Un-dos-llestos-toqueu!
Després de l’evolució
estilística i sonora que va ser In the
mud, la Broken Brothers Brass Band
treu un altre projecte trencador sense haver-nos deixat recuperar de
l’embranzida anterior. Cada vegada més enllà que aquí. Més a prop del golf de Mèxic que del de Bizkaia, la Broken se’ns
en va, i a la vegada, mira cara a cara als seus orígens.
Tradicionals en els mètodes
–amb una predilecció tan d’agrair pels directes- i sofisticats en les
composicions, que recorden al jazz que avui dia fan gent com Roy Hargrove o Robert Glasper, la Broken
continua l’apropament al rap que va començar en l’anterior treball In the Mud, el seu segon LP.
Ja seguirem parlant d’ells però ara comencem amb el seu primer
tema....prepareu-vos que això és molt bèstia, i és de Celestino, Cayado, Ihabar i
Berdonces, i es diu...en basc....
1.- Azken Kantua Balitz (C. C. I. B.) 4m27s
Doncs amb quina marxa acabarem el programa d’avui, oi? Una autèntica
marxing band d’aquelles de l’època de New
Orleans. De fet no tenen cap instrument que els impedeixi caminar com
bateria, piano o contrabaix, aquesta és doncs la proposta festiva d’aquesta gent tan trempada. Els solistes, ja
ho heu pogut escoltar, són força interessants, com els solo de trombó i del
saxo baríton. Les veus, alegres i cantant en basc, ens situen no tant lluny, de
fet den a prop, a la mateixa Iruñea.
El sentiment de creació
col·lectiva es reforça amb els cors, percussions i palmes, les quals van
arribar a la Brass Band des d’Iruña
per quedar-se. Així doncs, la Broken
toca la música tradicional però com ho fan avui les segones línies més punteres
del Big Easy. Hi afegeixen però
elements de modernitat i l’escena del moviment. En el cas que ens ocupa són
aquets els implicats: la gran vocalista Nerea
Erbiti, els MCs de Beat Salad Records (el senegalès Omzo MF i el duranguès Nko Eko), MoisésNoDuerme (rapers de Emaús,
Brindisi Nero), el gran Iñigo
Cabezafuego, el trombonista Juanga
Lakuntza, a més a més de l’homenatge a la Amama Luisa Brass Band (els seus fonaments), Katakrak, LaNabe, El Eusakl
Jai de Iruñea, DJ Saldibrown, Reimy,
Nakis, Sustraian Records, Iruñea Nola?....carall, quina gran activitat hi
ha a Iruñea.!
Continuem amb aquest projecte amb el tema de E. Harris anomenat...
3.- Freedom Jazz Dance (E. Harris) 3m01s
Un tema aquest del saxofonista Eddie
Harris el qual es va convertir en un estàndard de jazz gràcies al fet
d’haver-lo popularitzat Miles el seu
Miles Smiles. La versió que en fan
els nostres herois és força més trencadora tot i fer-la Miles el 1967 amb el seu segon quintet. El fet de la improvisació
col·lectiva, de nou recordant els primers inicis del Jazz, situen aquesta
versió no més endarrere que la de Davis
sinó més endavant, en el present més actual, ara amb tantes manifestacions de
lliure improvisació (que no és el cas) però sí en la de la col·lectivitat més
agosarada, més democràtica. El final és tal i com acabo de dir, magníficament
irreverent.
Barreja, mescla, condiment,
amanida, popurri (en el millor dels sentits) és el que ens sembla ens passa
quan hom escolta aquesta música, aquest nou Ildoa Landuz de la Broken.
De la “Freedom Jazz Dance” de Eddie
Harris -versionat exitosament pel segon quintet de Miles- a la omnipresent sonoritat de Mingus que recorda el primer LP de la banda “The Life we deserve”.
Amanit tot, sempre sense cap mesura, per les arrels afroamericanes. I les
basques, és clar.
Algun tema pot tenir molt oli,
molt de greix, un altre més vèrtexs avinagrats, i d’altres molts, la vocació
d’ajuntar-ho tot en un Gumbo de mil i un matisos.
La resta de la música l’hauràs
de descobrir. Potser no parlis ni euskera ni castellà, ni wolof ni tampoc
anglès. Potser, no t’estiguis llegint això ni escoltant el programa. Però
mentre estiguis bellugant el turmell, la cintura o el cos a l’uníson, la Broken haurà aconseguit el seu
objectiu: que el món no pari de ballar sota un mateix ritme: el de tots junts.
Gora Broken!
Això ens ha dit l’Alberto Anaut..
Anirem acabant el projecte i programa i ho farem amb un tema de l’Alberto Arteta anomenat...
4.- Cabefuego’s second line (A. Arteta) 7m20s
Amb la sousaphone tuba comencen el tema, marcant el ritme les palmes i
amb l’snare drum, per donar peu a la melodia liderada pels trompetistes i
seguida per la resta de vents, El xiulet també hi apareix amb el mateix ànim
festiu i desimbolt. La veu, aquesta vegada cantant en castellà, ens posiciona
vers un inconformisme desenfadat, on la trompeta lidera el tema a moments, per
fer-ho després el saxo tenor amb un magnífic solo, acompanyat per tots plegats.
Més xiulets, i més frescor per gaudir escoltant-los però també imaginant-los en
un carrer i tocant aquesta música tan divertida.
La música de la Broken Brothers
es basa en el so de les Brass Bands contemporànies de New Orleans. El Funk, el Gospel, i el Jazz modern inunden les seves
energètiques interpretacions, en les quals és molt important la improvisació
col·lectiva.
Han tocat en multitud
d'escenaris i carrers, en Festivals de Jazz com el Jazzaldia de Donostia-San
Sebastian, Getxo, Jazz al margen (Saragossa), Festival de bandes de carrer
Haizetara (Amorebieta), FEMUKA, però també en les festes de qualsevol poble.
Diuen, amb l'esperit de les brass bands a les quals en són deutors,
"toquem en tota classe d'esdeveniments". En altres moments són capaços
de, simplement muntar-se a la furgoneta i aparèixer en qualsevol lloc sense
avisar, per tocar als carrers de qualsevol ciutat.
Acabem aquest projecte tant vital i iconoclasta amb el tema del Ion Celestino anomenat...
5.- Danza Zure Botilarekin (I. Celestino) 5m25s
Les dues tubes sousapohnes inicien el tema, afegint-s’hi després la
resta de metalls i canyes en una melodia
doblada i repetida fins l’extenuació. Abans però,han decidit canviar i passar a
la B. Després la A de nou cantada i igualment acompanyada pel riff repetitiu a
mode motiu principal. Un gran solo de trompeta, brillant i ric en matisos dóna
pas al del saxo tenor, també potent i acompanyat per la resta de companys, tal
és el projecte d’aquests joves músics. Un projecte que m’ha agradat pel que dóna de si, frescor, desimboltura,
irreverència, col·lectivitat i ball, molt ball.
Doncs amb aquesta música tant marxosa i potent, alegre i desvergonyida
acabem el programa d’avui, i ja en portem 245. Un programa temàtic rítmicament
parlant, vital sobretot en els quatre projectes que us he posat i divers,
sobretot. L’hem començat amb dos discos del gran guitarrista holandès Paulus Schäffner, per després seguir
amb la Vasil Hadzimanov Band i el
seu directe a Belgrad, per acabar
amb aquesta proposta tan balladora i fresca, la dels nois de la Broken Brothers Brass Band i el seu
tercer treball discogràfic.
Espero que hàgiu gaudit amb la proposta, variada i diferent de la del
programa anterior. De fet, cada programa és força diferent de l’anterior tot i
que aquest se n’emportaria el primer premi a la diferència.
Bé, abans d’acomiadar-me voldria recordar-vos que aquest divendres tenim
concert-Jam, patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, amb un
magnífic quartet que ara mateix ja el tenim tocant per casa nostra, havent-ho
fet ahir al Jamboree, avui al JazzSi, demà al Mandacarú per arribar el divendres a casa nostra, tot això després
d’haver iniciat aquesta gira a la Comunitat Valenciana i haver tocat en un dels
clubs més amblemàtics d’allà, el Jimmy
Glass. Ens acompanyaran el Bernard
van Rossum Quartet, amb ell mateix al saxos
tenor i soprano; en Xavi Torres,
piano; Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria. Com sempre, primer
un concert d’1 hora i després Jam Session amb els músics que hagin vingut i
vulguin sortir a tocar.
Ara sí, bona nit, gràcies per ser-hi aquí, o al blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
