Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
De nou ens tornem a trobar amb un programa dedicat a l’editorial de casa
nostra, Fresh Sound New Talent amb
tres projectes diversos que tenen el denominador comú de la qualitat i
creativitat amb tot de temes propis on podrem copsar una altra vegada la música
que es cou ara mateix en el planeta Contemporani Jazz. Escoltareu el projecte
“Cantabile” del gran Marco Mezquida amb
el seu trio + Bill McHenry, també el
darrer projecte dels amics de Five in
Orbit, i el seu “Tribulus Terrestris” i el “Brinks” de Daniel Fortin en
formació de quartet.
Abans de començar deixeu-me que us recordi el Concert-Jam que tenim
aquest proper divendres 18 de març on comptarem amb un magnífic quartet amb el
projecte de l’Enrique Heredia en quartet, el qual ens interpretarà els temes
del seu darrer disc dedicat a l’obra de Bob
Zieffs. Un quartet amb na Michele
Faber, piano; Fredrick Carlquist, saxo tenor; Curro Gálvez, contrabaix i
Enrique Heredia, bateria. Aquest divendres a la Sala Xica a partir de les
22h. Esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts. Us hi esperem....Primer una hora de concert i
després Jam Session amb els músics que hagin vingut.
Comencem doncs amb les músiques més pausades del projecte....
“BRINKS”
Daniel Fortin
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 473
Enregistrat i mesclat per Sam
Ibbett als The Canterbury Music Company.
Masteritzat per Peter J. Moore
als The E Room, Toronto, Canadà.
Produït per Daniel Fortin
Productor executiu Jordi Pujol
David French, saxo tenor
Michael Davidson, vibràfon
Daniel Fortin, contrabaix
Fabio Ragnelli, bateria
Totes les composicions són de Daniel
Fortin.
Escoltem el primer tema d’aquest disc on els sons seran nebulosos i
moderns a la vegada que delicats en unes composicions força interessants...
3.- I don’t know (D.
Fortin) 5m36s
Doncs ja estem imbuïts, momentàniament, d’aquesta atmosfera personal
gràcies a la sonoritat un tant mel·líflua del saxo tenor i la delicadesa del
vibràfon en aquest el primer tema del contrabaixista canadenc.
Daniel Fortin, Peterborough,
d’on es nadiu, és un de ls més importants contrabaixistes dels Canadà i un dels
més sol·licitats. Els seus gustos eclèctics i flexibilitat estilística l’han
portat a treballar amb una àmplia varietat d'artistes en els mons del jazz,
rock i pop, entre ells ho ha fet amb Serena
Ryder, David Occhipinti, Florian Hofner, July Talk, Devon Sproule & Mike
O’Neill, Matt Wilson, Alex Goodman, Dave Restivo, Harley Card, i molts
altres.
Seguim amb un altre tema d’aquest reputat contrabaixista en un altre
tema de caire minimalista anomenat....
5.- So as to (D.
Fortin) 4m26s
En aquest tema marcat pel motiu principal de les dues notes del
contrabaixista i les notes llargues i lànguides del saxo tenor en clar contrast
rítmic i com després canvia amb la nota persistent del saxo tenor a la vegada
que les del contrabaix. El bateria sembla l’únic en poder anar a la seva bola
fent-li companyia el jove vibrafonista i sempre un persistent saxo tenor. Ja
quasi al final el tema fa un canvi melòdic que ens sorprèn a la vegada que ens
captiva.
Dan és colíder del trio MYRIAD3 nominat als Juno, juntament amb
el pianista Chris Donnelly i el baterista Ernesto Cervini. Junts han editats
dos àlbums a Alma Records - -
Tell (2012) i The Where (2014) - i han
dut a terme diverses gires per Canadà, Estats Units i Europa. Actualment estan
treballant en el seu tercer treball, previst per al 2016.
El 2015, Dan va relaitzar
BRINKS, el seu àlbum debut com a líder a Fresh Sound New Talent. El disc compta
amb els seus col·laboradors habituals, en David
French, Michael Davidson, i Fabio Ragnelli, i inclou 10 de les seves cançons.
Daniel és també membre Bernice, Engine, the Harley Card trio, the
Matt Newton trio, i The Queer Songbook Orchestra
Continuem ara amb un tema un pèl més viu anomenat....
6.- Smithereen (D.
Fortin) 4m52s
El tenor del David French
sembla volar delicadament per sobre de les estructures harmòniques ben
suportades per una bona base rítmica i on la brillantor del preciós so del
vibràfon contrasta amb la del tenor. Aquí l’hem pogut escoltar en un magnífic
solo, mentre el tema està ple de “groove”, caminant sense parar tot i
l’absència de “swing”. Un so, el del tenor, un mica estovat però que s’hi escau
la mar de bé en aquest projecte un tant mel·liflu.
"El baixista Daniel Fortin
fa el seu debut com a líder en el treball anomenat Brinks (FSNT 473). Mentre
que les seves habilitats de composició han figurat a la banda Myriad3, aquí
tenen un paper més destacat on la definició d'un estil personal és ben forta.
Els temes de Fortin consisteixen simplement en algunes notes, una frase o dues
concentrades i contrastades. Ell crea estructures profundes de tensió que tenen
alguna cosa del caràcter de les obres de Thelonious Monk i sense cap semblança
en particular. Aquesta és una música que requereix molta disciplina per part de
la banda amb enfocaments d'improvisació minimalistes que són fidels a l'esperit
de les obres, però això és només el que el saxofonista David French, el vibrafonista
Michael Davidson i el bateria Fabio Ragnelli han fet. Ser fidels a l’esperit
dels temes de Fortin.
Operant dins d'un conjunt de timbres
que podrien suggerir confortables balades, el grup s’aboca llavors a una música
que resulta complexa plena de juxtaposicions interessants i patrons frescos.
Fortin mateix toca el contrabaix amb un agut sentit de l'estructura melòdica i
un enfocament especial ".
Stuart Broomer (novembre de
2015)
I un darrer tema d’aquesta formació, el més viu del disc i que ens
servirà per acomiadar-los...anomenat....
10.- But still and yet (D. Fortin) 5m00s
Doncs en aquest tema ens mostra de quina manera l’ha concebut, iniciat
pel bateria Fabio Ragnelli i
espurnes preciosistes del vibrafonista Michael
Davidson, ja per entrar el líder amb notes puntuals on sembla que el ritme
col·lectiu sigui inexistent i més encara amb la inclusió del saxo tenor David French, aquest de nou amb notes
llargues i lànguides. La gràcia però rau en el fons, en el substrat rítmic
increïble i variat més que en la presència no gens brillant del so del tenor. El
vibràfon però, es va convertint en la veu principal tot i acabant el tema.
Un projecte sorprenent i modern de concepció, amb temes no gens trillats
i arranjaments complexos així com les harmonies i potser més encara els ritmes
de cadascun dels instruments, si exceptuem els del saxo tenor.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...
Seguim ara amb el projecte del nostre estimat Marco Mezquida anomenat...
“CANTABILE”
Marco Mezquida Trio + Bill
McHenry
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 490
Enregistrat per Carles Xirgo el
14 d’abril de 2015 als 44.1 Studios, Girona, Catalunya.
Mesclat per Jordi Matas i
masteritzat per Pieter De Wagter
Produït per Marco Mezquida
Productor executiu Jordi Pujol
Bill McHenry, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Totes les composicions són de Marco
Mezquida excepte “Joni Style” de Bill
McHenry.
Escoltem ja el primer tema que dóna títol al disc i que és una preciosa
balada a ritme de vals si és que no canvia a meitat de camí...
9.- Cantabile (M.
Mezquida) 5m11s
Doncs ja ens situat en la música, en el món oníric d’aquest jove i gran
mestre. Les seves composicions tenen ja un identificable sonor de l’autor, un
músic que l’altre dia va fer 29 anys, celebrant-ho amb ell a l’Artte del carrer Muntaner tot i
presentant el seu projecte a duo amb el Manel
Fortià i que ja va sonar en aquest programa. La seva música no només és
personal sinó que sembla haver trobat el seu propi camí i llenguatge sonor, la
qual cosa no vol dir que no es modifiqui, que segur que sí, i només faltaria
amb els anys que li queden per crear i innovar. De moment, l’identifiquem de
manera immediata després de les primeres notes o canvis d’acords. Aquesta
magnífica balada ben bé que ens ho ha mostrat. Delicadesa i elegància van de la
mà, i més encara en aquest projecte on el so del saxo tenor del gran Bill McHenry s’escau a la perfecció.
Parlar de Marco Mezquida és
quelcom com el mateix que fer-ho d’un dels més reputats músics del moment a
casa nostra i en l’àmbit peninsular. Músic estimat per tots els seus companys
com a persona i com a company. Embolicat en mil i un projectes d’altres, en
prou feines pot fer gires amb els seus propis. No fa gaire que en vàrem parlar
després de gaudir amb la seva actuació al JCLV tot i encabit en el projecte del
Gonzalo del Val, anomenat “Koiné” que ben aviat també escoltareu en aquest
programa i ves per on, també de Fresh
Sound. Jo li comentava que potser hauria de “muntar” una gira amb el seu
trio amb el Bill si és que pogués i
tot i reconèixer que sí, que ho hauria de fer, a la vegada comentava la feinada
immensa, que te amb d’altres líders i els projectes on ell hi participa.
Seguim amb el següent tema del disc i que serà un Blues amb més o menys
ortodòxia anomenat.....
6.- 1866 (M.
Mezquida) 8m00s
Doncs quasi que totalment ortodox, aquest blues ens ha enlluernat
sobretot per la llarga introducció d’en Bill
MCHenry i el seu magnífic saxo tenor, tot just després d’haver iniciat el
tema el líder del projecte i sense oblidar la base rítmica immensa del Marko Lohikari i Carlos Falanga, un suport magnífic dels dos amics, incidint en el
solo del Marko tot just haver-hi
intervingut l’altre Marco, al piano.
Hi ha consens entre la premsa, programadors, públic i els seus propis
col·legues a assenyalar Marco Mezquida com una de les aparicions més brillants
i prometedores en l'escena musical de la península en dècades, i un artista
destinat a conquerir qualsevol escenari imaginable al món. Als 28 anys, ha
estat escollit per l'Associació de Músics de Jazz i Músiques Modernes de
Catalunya com Músic de l'Any, no una, sinó quatre vegades; ha presentat el seu
concert de piano solo al mateix Palau de la Música, un privilegi reservat a
pianistes de molt recorregut, i ha estat convocat per una interminable llista
d'artistes. Brillant com a compositor, pianista, improvisador i bandleader,
eclèctic, Jarrett, Schubert, Evans,
Rakhmàninov o Bley, per nomenar
uns pocs, es fonen exquisidament en l'ADN musical de Marco.
Seguim amb un altre tema d’aquest jove mestre i la seva magnífica
formació....anomenat...
3.- Armando Rampas (M.
Mezquida) 5m02s
Un tema aquest de ritme entretallat que sembla sigui la clau de volta i
motiu principal. La mateixa melodia segueix aquest ritme, o és el ritme que
segueix la melodia ella també entretallada. Un tema voluntàriament concebut per
desballestar-nos la inicial tranquil·litat a base de modernitat melòdica i
rítmica. Concepció diferent dels anteriors i mostra de l’eclecticisme d’aquest
jove mestre.
"Un autèntic fora de sèrie", La Vanguardia.
"El pianista menorquí és un dels músics d'aquí que millor ha calat
en els últims temps. Especialment en directe, el que captiva de Mezquida és
l'energia, la tècnica prodigiosa i la seva capacitat per fer música d'ampli
espectre que va de l'envestida 'free' a la delicadesa de la cançó de bressol
", El Periódico.
MARCO MEZQUIDA neix a Menorca
el 1987, comença els estudis musicals a Maó als 7 anys i fins a 2005 es forma a
l'illa en piano clàssic amb Isabel Fèlix,
piano modern amb Suso González i
òrgan amb Tomé Olives. Va entrar en
jazz i clàssic a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i va obtenir
la llicenciatura de piano jazz a 2009 on va estudiar jazz, improvisació, música
clàssica i contemporània amb mestres com, Lluís
Vidal, Agustí Fernández, Albert Bover, Ramon Coll , Juan de la Rubia i Luca
Chiantore. Als seus 28 anys Mezquida s'ha convertit en un dels músics més
valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i les músiques improvisades a
Espanya com demostra la seva intensa i versàtil activitat concertística i
creativa al costat de molts dels millors músics del país. Elogiat per la seva
versatilitat i una potent i magnètica personalitat musical, és un dels artistes
més complets i expressius de la seva generació.
Seguim encara amb un magnífic tema farcit de “swing”, tot i escoltant tema
darrera tema la seva gran versatilitat i així ho copsarem de nou amb el tema
anomenat...
8.- Managerini (M.
Mezquida) 7m48s
Amb aquest tema hem acceptat bellugar-nos i animar-nos si estàvem
tristos i apagats, que no. Un tema, el motiu principal del qual l’inicia en Bill amb el trio de supporter’s al darrera i on ens trobem el “swing”
del ride del Carlos i el “walking”
del Marko al contrabaix en el primer
solo del saxo tenor. Després un altre “chorus” sense el swing que tornarà amb
el gran solo del líder. Un tema magnífic, intens i viu que mostra la quantitat
d’”asos” amagats a la màniga del líder. Després, el sòlid solo de l’americà en
un parell de chorus intensos també. I de quina manera i ja cap el final fan una
modulació per després encarar un final insòlit.
Ha gravat més de 40 discos molts d'ells per reputades discogràfiques com
Fresh Sound New Talent: 10 discos
com a líder o colíder dels seus grups (2 quartets, dos trios, quatre duets i
dos discos de piano sol) i uns 31 cds més com a sideman sent membre d'alguns
dels grups més actius i influents de l'escena del jazz nacional amb els quals
ha actuat en nombrosos Festivals Internacionals de jazz en més de 25 països en
4 continents (Vitòria, Marciac, Vienne,
Vilnius, Madrid, Londres, Cannes, Barcelona) i ha actuat en alguns dels
clubs de jazz més emblemàtics del món com són el Blue Note de Nova York, el SF jazz de Sant Francesc, l'a Trane de
Berlín, Sunside de París, Unterfarht de Munic, el Bimhuis de Amsterdam, Porgy
and Bess de Viena, BMC de Budapest, Jazz Station de Brussel·les, JKF de Sant
Petersburg, el Blue Train d'Osaka i és un habitual del Jamboree de Barcelona, on ha realitzat ja més de 100 concerts
dobles.
Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements, entre
els quals destaquen el Premi Altaveu
2015, el reconeixement a Músic de l'Any 2011, 2012, 2013 i 2015 per
l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya i el Premi
Enderrock 2013 a millor disc de jazz per My Friend Marko. Marco Mezquida ha
estat pianista solista en projectes de música clàssica, jazz i lliure
improvisació, i també ha fet música per a teatre i televisió. A més, combina
els seus projectes amb la docència al Taller de Músics Escola Superior
d'Estudis Musicals i el Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
I acabem el projecte de Marco
Mezquida Trio + BillMcHenry amb el tema més marxós del disc anomenat...
1.- Gira (M.
Mezquida) 3m13s
Doncs amb aquest tema hem pogut respirar el “classicisme” tan ben après
per aquest gran músic i on ens reafirmem en el comentari anterior relacionat
amb el seu eclecticisme, la seva modernitat i el respecte per les tradicions,
siguin clàssiques o del Jazz.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
I acabem el Programa 240 amb el darrer projecte de Fresh Sound New Talent, l’anomenat....
“TRIBULUS TERRESTRIS”
Five in Orbit
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 495
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per David Casamitjana el setembre-novembre de 2015 a l’Espai Sonor
Montoliu, a Montoliu de Segarra, Catalunya.
Edició gràfica de Marcel·lí
Antúnez Roca
Produït per Five in Orbit
Productor executiu Jordi Pujol
Ramon Fossati, trombó i cargols
de mar
Olivier Brandily, saxo alto,
flauta i cargols de mar
Laurent Bronner, piano
Nicolas Rageau, contrabaix
Luc Issenman, bateria
Doncs sembla que soc una mica “part implicada” en aquest projecte si
considerem què els amics de Five in
Orbit van voler venir a presentar el seu projecte al JCLV el setembre de 2015 tot just pocs dies abans d’enregistrar-lo
a la Segarra. Era la segona vegada
que venien havent-ho el 16 de març de 2012 i ja en aquella ocasió vam tenir un
magnífic “feeling” que crec ha continuat fins ara. La presentació “oficial”
d’aquest disc es va fer fa quatre dies dins l’encara vigent 35è Festival de Jazz de Terrassa en una
Nova Jazz Cava plena de goma a gom on vam poder gaudir d’un doble
concert, primer amb Jorge Pardo i
amics i posteriorment amb el “Tribulus Terrestris” que ara mateix escoltareu.
Som-hi doncs amb el primer tema d’aquest magnífic quintet que te
l’al·licient d’incorporar els sons de grans cargols de mar, cadascun i segons
el seu volum sintonitzat a un determinat to, amb el tema anomenat....
6.- La fi del Nus (R.
Fossati) 7m22s
Un primer tema on en Ramon ja
ens ha captivat amb el so dels cargols de mar i petxines gegants, tot i iniciant-lo
com si dins d’una cova marina estant, sorgís la música. Tema delicat
inicialment però que ben al mig agafa una mica d’embranzida tot i reconeixent
el motiu principal del tema a base del so dels vents, metall i canya. El
delicat solo de l’amic Olivier al
saxo alto s’enlaira i vola per sobre la fragància de les ones....amb temps
també per escoltar els dos sòlids elements de la secció rítmica Nicolas Rageu/Luc Isenmann i després a
aquest darrer en un magnífic solo i acabar el tema amb el motiu principal.
Five in Orbit reuneix les
personalitats musicals de Ramon Fossati, Laurent Bronner i Olivier Brandily en
un projecte col·lectiu que abraça tots els llenguatges del jazz. Juntament amb
Nicolas Rageau i Luc Isenmann, ens proposen una música única, lluminosa i
comunicativa. Els Five in Orbit beuen de les fonts del jazz, respirent
vitalitat, energia i tenen una predisposició ben autèntica de disfrutar amb la
música.
Les seves composicions revelen
una especial cura en l’escriptura, les textures sonores i els arranjaments, tot
en un “caos” ben organitzat. Sempre a la recerca de nous timbres per enriquir
les seves composicions, els Five in Orbit no dubten a utilitzar tant els
cargols de mar, el piano semi-preparat com les flautes tradicionals, els gongs
i… els reclams d’ocells!
Seguim amb el següent tema d’aquest magnífic projecte també del Ramon anomenat....
3.- Miel de Jacaranda (R.
Fossasti) 6m54s
I hi hem tornat amb un altre tema delicat, amb la introducció a càrrec
del piano d’en Laurent per després
seguir amb el motiu principal pels dos vents amics en una cançó on la melodia
és certament preciosa i molt ben imaginades les harmonies. Entremig el pianista
fa la mateixa aportació inicial mentre l’Olivier
fa un curtet i aparent esbojarrat solo, per després seguir-lo en Ramon a la vegada que el tema ha
adquirit un punt rítmic que no semblava tenir en els inicis, quasi a ritme de
tango. Un potent solo del metall ens situa en la delicada pulsió d’aquest gran
pianista francès Bronner en un solo
on el bon gust hi és de manera preponderant....etc...
Després de la sortida del seu
primer àlbum Five in Orbit (Quadrant Records, 2006), el prestigiós segell Fresh
Sound New Talent produeix el 2010 el seu segon disc, Freaks. Seduïda per la
seva originalitat, la gran directora de cinema Isabel Coixet decideix incloure
la seva música al seu documental Aral, el mar perdut, amb la veu de Ben
Kingsley.
Cinc en òrbita o l'addició de 3
+ 2 = 6 ... Un combo francès-català que gravita al voltant d'una certa idea de
la música; la qual es revela orgànica, inventiva, lluminosa, visual, alegre i
universal.
I seguim amb aquests temes tant i tant peculiars on les atmosferes
creades són de lo més inverosímil i ara ho fem amb el tema d’en Laurent Bronner anomenat...
7.- Tricks (L.
Bronner) 9m23s
Un altre tema farcit de canvis rítmics, iniciat però amb un llarga i
delicada introducció a base del so dels vents, havent-hi però una incipient
modificació estilística i rítmica amb la intervenció del compositor al piano i
una secció rítmica quasi desbocada ben marcada pel bateria i contrabaix. Un
gran solo del pianista per si no ens n’havíem adonat ens situa de nou en un
canvi rítmic, aturant la màquina per gaudir del magnífic so dolç del saxo alto
de l’Olivier, en un tema llarg on
podem copsar de nou les atmosferes creades per aquests músics amb les seves
melodies i suaus ritmes. Ja arribant al final una gran dosi d’emoció sobretot
ocasionada pel so del trombó...
Els tres líders:
Laurent Bronner (piano), ulls i
oïdes oberts a totes les riqueses musicals des del rock a l'electro clàssica,
sempre a la recerca d'originalitat, sense descans atret per melodies lliures i
impacient que el seu companys adornin les seves obertures d'harmònics.
Olivier Brandily (saxofon alto,
flauta i clarinet baix), curiós, boig pel bebop, Roland Kirk o Thelonious Monk,
aquarel·lista, dibuixant, expert culinari i del patrimoni, escriptor ...
Olivier pensar la música com un calidoscopi de totes les seves emocions multidisciplinàries.
Ramón Fossati (trombó i cargols
de mar), un peu endavant cap el demà, l'altra ancorat en el passat i en relació
amb els pilars del jazz; és el meticulós dels arranjaments, les curioses textures
i encapritxat de l'escriptura.
I per magnificar aquest trio i
per sota el sòlid i precís contrabaix d’en Nicolas Rageau i la bateria
impertorbable i capritxosa de Luc Isenmann.
I continuem amb un altre tema d’aquest magnífic quintet, ara en una
composició de l’Olivier Brandily
anomenada....
9.- Roulotte Rousse (O.
Brandily) 5m18s
De nou ens han sorprès amb la proposta de modificació rítmica en aquesta
cançó on el tema i motiu principal te
uns aires gitanos ben marcats pels dos vents. Després d’ells el vals s’imposa
amb el solo d’en Laurent per després
la profunda sonoritat d’aquest saxofonista alto, l’Olivier Brandily, el qual n’obté un so més aviat ple i profund
sobretot en l’octava de baix, més del normal dels altos escoltats...i acaben
aquest magnífic tema.
Llavors, per 3 + 2 = 6? Això és
així pel fet de comptar amb Catalunya, la seva rica cultura i l'expressió
famosa "entre el seny i la rauxa". Una aliança de les dues cares
d'una sola persona, aquest és el caràcter català. Una terra on Five In Orbit ha
ancorat la seva inspiració, la seva marca i hàbits, ha gaudit de la seva
cultura, la seva fragància i el seu tempo. Així doncs què el gran artista
català Marcel·lí Antúnez Roca, reconegut a nivell mundial, gran actor i
proveïdor d'art electrònic i de l'experimentació escènica, il·lustra i
acompanya els espectacles de Five in Orbit amb les seves obres híbrides i
inclassificables.
I tot això a més dóna,
aconsegueix un món més atractiu que mai, on el somni de la plenitud lluita per
trobar el seu lloc en un caos que ens pressiona (Tribulus Terrestris); on
l'ànima humana es dissecciona en totes les seves contradiccions (The Night of
Dead Cats i la seva resposta, el ball dels Gossos) ... La música és clara,
desperta la curiositat, la sorpresa i l'humor mai està lluny. Cap demostració
individuals entre els protagonistes, sinó una determinació de la llibertat i el
diàleg mutu per inundar d'emocions les atmosferes i mons individuals en un caos
organitzat. Després de la darrera nota encara li queda aquesta sensació a
l'oient, el qual ha estat capturat o simplement s’ha deixat portar en aquest
viatge. La música, com un holograma brillant de mil llums, un emocionant viatge
entre la bogeria i la saviesa.
France Musique.
Acabem doncs el projecte i programa amb el tema del qual en fan
“bandera” i és el composat pel Ramon
Fossati on també escoltarem els canvis rítmics, la qual cosa sembla ser la
clau de volta d’aquest projecte, on no hi ha cap tema que mantingui una pulsió
rítmica des de l’inici fins el final...som hi doncs amb el...
Tribulus terrestris és una
herba utilitzada en les pràctiques de l’Ayurveda que es recomana sobretot per a
la salut masculina incloent la virilitat i la vitalitat, i, específicament, més
atesa a la salut cardiovascular i urogenital. És un suplement comú per millorar
les propietats de la libido i impulsar les propietats de la testosterona.
Som-hi doncs i a veure si els efectes es produeixen també escoltant el
tema...
1.- Tribulus Terrestris (R. Fossati) 7m14s
Doncs aquest és el leit motiv d’aquest quintet, els canvis rítmics i
magnífiques melodies i millors intervencions solistes en una formació que és
una col·lectivitat més que un conjunt d’individualitats. Un tema enigmàtic com
els altres, on la potència sonora i rítmica dels vents i tots plegats en el
motiu principal ens situa en un món afrodisíac, per això “tribulus terrestris” és
una planta, una herbota més aviat de la qual se’n fan tisanes que són
afrodisíaques. Així, aquests canvis
rítmics i el del solo de l’Olivier a
la flauta ens podria situar en aquest món, també el del solo del baterista Luc Isenmann....i bé, un tros de tema
per acabar el projecte dels Five in
Orbit i el programa...
Espero doncs que hàgiu gaudit del programa d’avui, també com sempre
farcit de novetats i dedicat a la música i músics d’una de les editorials de
casa nostra, Fresh sound New Talent.
Avui hem escoltat el projecte del contrabaixista canadenc Daniel Fortin anomenat “Brinks”. Després hem gaudit amb el del gran
pianista menorquí Marco Mezquida i
el seu trio amb el Bill McHenry, el
“Cantabile”, i hem acabat amb aquest projecte tant eloqüent i oníric, el del
quintet franco-català Five in Orbit
i el seu “Tribulus Terrestris”. Us recordo que aquest programa tornarà a sonar
el diumenge a la mateixa hora i que ben aviat el podreu veure i escoltar des
del blog del programa a jazzclubdenit.blogspost.com.es.
Abans d’acomiadar-me de tots vosaltres, deixeu-me que us recordi el
Concert-Jam que tenim aquest proper divendres 18 de març on comptarem amb un
magnífic quartet amb el projecte de l’Enrique
Heredia en quartet, el qual ens
interpretarà els temes del seu darrer disc dedicat a l’obra de Bob Zieffs. Un quartet amb na Michele Faber, piano; Fredrick Carlquist,
saxo tenor; Curro Gálvez, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. Aquest
divendres a la Sala Xica a partir de les 22h. Esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Us hi esperem....Primer una hora de concert i després Jam Session amb els
músics que hagin vingut.
Ara sí, bona nit i bon Jazz Club
de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
1 Comment:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
oh and I also made an article about the whole note, hope you can tell me what you think:)
https://musicadvisor.com/what-to-know-about-the-whole-note/