Programa 238: Bernat Font Trio; Albert Bello & Oriol Saña 2.0 i Rafa Madagascar Ancestral Project, 2 de març de 2016
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Abans de començar recordar-vos el magnífic concert d’aquest divendres 4
de març amb el darrer projecte del Gonzalo
del Val Trio anomenat “KAINÓS”. Un trio que compta amb grandíssims músics
com el mateix Gonzalo, bateria; Marco
Mezquida, piano i David Mengual,
contrabaix. Un trio de mestres que ens oferirà un altre gran concert aquest
divendres a la Sala Xica a partir de les 22h.
Avui fem un programa amb algunes sintonies com ben aviat escoltareu. Els
dos primers projectes tenen alguna sintonia mentre el darrer és una clara
evolució rítmica dels altres dos. Començarem amb el darrer disc del Bernat Font Trio, enregistrat a la Sala
Tete Montoliu de l’Auditori anomenat “The Sand – Live”. Després ens endinsarem
amb la música més gipsy del duo Saña
& Bello i seu “Boston Bridges”, per acabar amb el darrer disc del
pianista colombià Rafa Madagascar anomenat
“Illumination”. Som-hi doncs amb el disc del pianista Bernat Font anomenat.....
“THE SAND - LIVE”
Bernat Font Trio
Editat per Swit Records SWT 19
Enregistrat per David
Casamitjana el 20 de maig de 2013 a la SalaTete Montoliu i
mesclat i masteritzat pel David
a l’Espai Sonor Tete Montoliu, ambdós de l’Auditori de Barcelona.
Produït per Bernat Font
Productor executiu Miriam
Guardiola
Bernat Font, piano
Ivan Kovacevic, contrabaix
Martí Elias, bateria
Totes les composicions són de Bernat
Font...en un disc iniciativa del grup Nexe
en memòria de Jordi Raventós.
Aquest és un disc amb molta personalitat, la d’un gran artista i
pianista alhora que gran comunicador i empàtica persona. Senzillesa i bon gust
van de la mà en un projecte on tots els temes són propis i tenen un segell ben
marcat i definit, el d’aquest gran pianista i els seus inseparables companys Elías i Kovacevic. Un treball on se’ns
mostra de manera fefaent tota la musicalitat d’aquest músic complet, ben
arrelat a la tradició del Jazz i de la música clàssica però amb el “punt” de
contemporaneïtat que el situa ben bé entre nosaltres. Un disc amb 12 temes del
qual també se’m fa difícil decidir-me per quin tema deixar de posar...i això ho
sabreu quan el tingueu a les vostres mans...
Segons el Bernat la imatge de
la creació, d’una idea, una melodia, una pintura o una vida és....
“El nen, a la platja, s’ajup
davant la sorra mal·leable i agafa un pal. De sobte, tota la resta desapareix
del mapa. Una línia cap amunt, una espiral en un racó, va traçant tot allò que
la imaginació i els estris li permeten en aquell moment, únic¨ de tant en tant
hi ha pedres que bloquegen el camí de les pinzellades, de vegades l’aigua ho
desdibuixa tot; però un paisatge nou és una nova tela on esbossar idees, que en
un punt o altre del temps el vent difuminarà.”
“....els impulsos semblen
vinguts de fora, les intencions escapen a la raó, la inspiració és
enigmàticament anònima; i la feina d’aquell a qui li arriba és la de fer de
nexe entre un estímul abstracte, vivificador i personal, i una obra definida,
alliberadora i col·lectiva, intentant allotjar aquesta cosa vinguda de qui sap
on a l’atapeït mapa de carrers i significats del món horitzontal i meticulós.”
Comencem doncs amb el primer tema de la nit, tema a piano solo que ens
recorda a Scott Joplin anomenat...
7.- Crawling Rag (B.
Font) 5m08s
Doncs amb aquet primer tema de la nit ens hem situat en l’ona Joplin-Font a piano solo per així
gaudir amb amplitud de mires, i escoltant de quina manera Bernat domina aquest estil interpretatiu en un dels temes nous
d’aquest CD. Bon gust i delicadesa són la clau de volta d’aquest músic.
Un disc enregistrat en directe és segurament la millor manera de tastar
la música del Bernat Font i més si
has tingut la ocasió de poder-lo, de poder-los veure en un directe. És llavors
quan ho entens tot molt més, entre d’altres coses perquè quan l’estàs escoltant
també els estàs veient, la qual cosa ens dóna un plus d’informació, un plus
d’emotivitat.
Veiem qui és en Bernat Font..(Barcelona,
1989)
Bernat Font és un jove pianista de l’escena musical catalana. Iniciat en
la música clàssica als 7 anys, la seva inclinació natural cap a la improvisació
i la composició el condueix poc a poc al jazz i el blues. Perseguint el seu
interès en aquests estils, coneix l’eminent pianista de boogie woogie Lluís
Coloma, de qui es converteix en deixeble i, el 2008, la revista JAÇ es refereix
a ell com la “jove promesa del blues a Catalunya.” més tard amplia els seus
horitzons cap al jazz clàssic i el swing, rep classes d’Ignasi Terraza i aprèn
de forma autodidacta l’estil de l’stride piano.
Seguim ara amb un dels temes editats en anteriors treballs, concretament
aquest el va enregistrar el 2012 en el disc Out of the Blue també editat per Swit Records.
9.- Himalayan Sun (B.
Font) 5m37s
I de quina manera tant delicada hem començat...un tema ja a trio on es
veu la mestria dels altres dos. Kovacevic i Elías, contrabaix i
bateria, seguint a la perfecció el líder el qual, sense escarafalls complicats
ens ha delectat amb la seva proposta.
Enamorat i estudiós del so del “piano antic,” va voler absorbir la
música d’arrels afroamericanes i fer-la seva: des del blues, el boogie i el
ragtime més primitius fins al swing més delicat de mitjan segle XX. Malgrat
seguir evolucionant i ampliant les seves influències, no vol perdre mai de
vista la tradició i l’origen i és un dels pocs pianistes de casa nostra que
toca ragtime i stride piano, pares del swing i, per tant, de tot el jazz
posterior. El 2009 va formar el seu trio amb Ivan Kovacevic i Martí Elias,
projecte amb el qual ha visitat diverses localitats de la península ibèrica, ha
realitzat tres gires per Sèrbia i ha editat dos discs, el primer dels quals
(The Shout, Swit Records) fou galardonat com a millor nova proposta als Premis
Jaç-Enderrock 2012. El tema “Big 3”, del mateix treball discogràfic, fou inclòs
a la banda sonora de la pel·lícula de producció anglesa “Song for Marion /
Unfinished song”. Al trio destaquen les composicions originals, que mantenen
els fonaments al swing i el blues però busquen una forma personal i genuïna
d’expressar-se, sense les limitacions d’etiquetes estilístiques. Forma o ha
format part d’Ivanow Jazz Group, Barcelona Big Blues Band, Companyia Artística
Divinas, Barcelona Swing Trio, Ivan Kovacevic 5 Spots. Ha acompanyat als
cantants americans Mark Tortorici i Eric Shoutin’ Sheridan i ha compartit
escenari amb músics com Philippe LeJeune, Al Copley, Big Mama Montse, Joan Pau
Cumellas, Dani Nel·lo, La Locomotora Negra o Shakin’ All. Amb diferents
formacions, ha actuat a Colòmbia, Marroc, França, Sèrbia i Corea del sud.
I ja més forts, al menys d’entrada, seguim gaudint de la música delicada
d’aquest mestre amb un tema del seu disc del 2011 anomenat The Shout amb el tema...
4.- Ulls ametlla (B.
Font) 4m25s
Una petita meravella des del principi fins el final, on la delicada
pulsió es veu relegada a cops de piano, en comptades ocasions, i sobretot en
els inicis. Després però la delicadesa hi és de manera permanent tot i els
ensurts que de tant en tant ens sacsegen. Unes composicions del Bernat que sembla no s’hagin d’aturar,
si considerem la mestria en imaginar i crear que te aquest músic. I com i de
quina manera aparentment senzilla va desenvolupant els temes. Un mestre, sense
cap dubte.
A banda de la seva feina a l’escenari, ha escrit música per a curts i
documentals i va ser professor de l’Escola de Blues de Barcelona durant 5 anys.
I algunes paraules del Pere Pons
també incloses en el llibret interior...
“Un nou disc de Bernat Font convida a la celebració
absoluta. I més si es tracta d’un directe, que és on aquest músic aboca tota la
passió que li bull per dins, que no és poca. Blues, swing, jazz, boogie,
stride...tots els estils es fonen en els dits d’aquest prodigi d eles tecles d’on
surt un foc que encén l’ànim del primer que pari l’orella..”
I segueix, però val més que ho llegiu directament del llibret després
d’haver-vos fet amb el disc..
Escoltem doncs el darrer tema d’aquest projecte, i que serà el primer
tall del disc anomenat...
1.- Opening (B.
Font) 4m38s
Doncs amb aquest tema iniciat amb dolçor pel pianista acabem el seu
projecte. Després de la intro amb aires clàssics minimalistes el tema ha anat
adquirint presència rítmica a base d’un solo amb aires swingats d’aquells que
ens farien situar-nos en una època anterior i on ara mateix podríem estar
veient com les parelles ballen el “Lindy-Hop” per situar-nos també en un
present. En Martí Elias i l’Ivan Kovacevic han estat immensos en
tot el disc, en tot el directe que van fer a la Sala Tete Montoliu essent una
base rítmica imprescindible per aquest líder i gran pianista, tot i dir-vos que
en l’actuació al Molino vam poder
gaudir amb el Joan Motera al
contrabaix, segurament realitzant una suplència, magnífica, i com si del contrabaixista
oficial es tractés, que potser així hagi estat finalment.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...
Seguim ara amb una altra delícia carregada també de swing, tot i ser el
swing gipsy, swing manouche de la mà de dos grans amics i músics...l’Oriol Saña i l’Albert Bello i ho fem
amb el seu projecte...
“BOSTON BRIDGES”
Oriol Saña & Albert Bello
Experiment 2.0
Autoeditat
Enregistrat per Dan Cardial al
Dimension Sounds Studio de Boston.
Plaça Eivissa, gravat al
Bucbonera Records de Caldes de Montbui per Tomàs Robisco.
Mesclat i masteritzat per Jordi
'Kako' Vericat en l'JK Music Barcelona.
La portada de l'àlbum per Sergi
Mesa.
A Boston Bridges col·laboren prestigiosos artistes nord-americans,
professors del Berklee College of Music com són...
Darol Anger, Casey Driessen,
violí (nominats als Grammy)
Jason Anick, violí (del grup més important de jazz manouche als
Estats Units, Rhythm Futur Quartet)
Mike Block, violoncel (col·laborador amb Yo-Yo Maentre)
L'àlbum també compta amb joves intèrprets com
Marta Roma, violoncel (Graduada a l'ESMUC i a Berklee)
Quinn Bachand, guitarra manouche
(un dels joves
multi-instrumentistes més coneguts de Canadà)
Max O'Rourke, guitarra
Mairi Chaimbeul, arpa
Kaeli Earle, Greg Toro i Nate
Sabat, contrabaix
'Boston Bridges', format per 6 composicions d'Albert Bello i 3 temes
clàssics del gènere manouche -sempre sota l'ombra de Django Reinhardt-, és un
experiment de mestissatge que fa dialogar el jazz europeu de principis de segle
XX amb instruments com l'arpa o la guitarra elèctrica. Enregistrat en un dels
millors estudis de Massachusetts, reuneix professors del Berklee College of
Music i artistes de la comunitat musical de Boston.
Comencem doncs amb el primer tema que us proposo....anomenat...
4.- Neandhertal’s Blues (A. Bello) 8m34s
Doncs ja vegeu que d’alguna manera no ens hem apartat massa del projecte
anterior. Els sons gipsys sí ens delaten i ens situen fora però no en canvi el
swing que hi és de manera permanent. I amb quina delicada cançó ens hem ficat a
la pell d’aquests dos grans músics, en un projecte realitzat a partir d’una
visita al Berklee College of Music.
Dos grans intèrprets i mestres en els seus instruments, l’Albert i l’Oriol es
mostren segurs i ferms en aquestes composicions de l’Albert Bello, ben acompanyats dels músics americans i d’aquí,
alumnes i professors, els que primer hem comentat.
'Boston Bridges' és un àlbum enèrgic i fresc nascut de la improvisació
dels músics que pretén crear un pont entre la tradició jazzística de les dues
ribes de l'Atlàntic. Un àlbum que es va presentar el 27 de febrer a la Sala Clamores de Madrid i ahir mateix, l'1 de març a El Molino de Barcelona,
un espai que els dimarts s’ha convertit en un club de Jazz on la programació la
fa en Ricard Gili, president de l’Associació de Jazz Clàssic de Catalunya.
A més a més, també presentaran el disc a Andorra
la Vella (10 de març) i al taller barceloní dels luthiers Solé (març 18).
El desembre de 2014, Bello i Saña van ser professors convidats al Berklee College of Music -primer centre
als Estats Units per l'ensenyament de la música moderna i el jazz- a impartir
unes classes magistrals en el Departament de corda. Durant una setmana van
conviure amb altres músics de Boston i professors de la universitat. Les jam
sessions entre els artistes van donar lloc a l'àlbum, gravat en un dels millors
estudis de Massachusetts, el Dimension Sounds Studio.
Seguim amb un altre tema, ara amb una mica més de swing en el primer
tall del disc, tema anomenat...
1.- Boston Blues (A.
Bello) 4m08s
Doncs amb un ritme més viu, tot i que no massa, ens hem situat en un
Blues, el de Boston, que per això s’hi van estar compartint i ensenyant com hem
dit. Tot un honor per aquests músics de casa nostra que hagin pogut anar a una
de les institucions de música moderna més importants del món. Fer una master
class al Berklee College of music no
està a l’abast de massa músics. Un tema aquest on hem pogut escoltar de quina
manera més “natural” estem escoltant la guitarra manouche primer per després
escoltar l’elèctrica sense cap tipus de problema. Un walking del contrabaix curtet
ens situa en el tema i ja per acabar-lo.
Boston Bridges té una part basada en l'experimentació incloent
instruments mai usats en el jazz manouche com l'arpa, la guitarra elèctrica o
el violoncel -d'aquí la segona part del títol de l'àlbum, Experiment 2.0-.
Barcelona, capital del jazz
Boston Bridges busca recuperar el jazz de la Barcelona de principis del
segle XX. En els anys 20, Barcelona es va obrir a nous estils musicals, com el
xarleston i el jazz. L'any 29, i amb motiu de l'Exposició Universal, la ciutat
va acollir actuacions de jazz manouche d'artistes procedents de França.
Posteriorment, i gràcies a aquest intercanvi artístic, la ciutat va esdevenir
la capital del swing, amb artistes com els violinistes José Portes i Bernard
Hilda, músics com Luís Duc o José Ribalta, i més endavant amb Tete Montoliu.
Les nits barcelonines de principi de segle eren una festa on cada nit es podia
ballar i escoltar jazz.
Seguim amb el mateix tempo i delicadesa amb un altre tema d’ells dos
anomenat...
2.- Plaça Eivissa (A.
Bello) 5m13s
Doncs ens hem tornat a situar en un altre tema ja amb clares
connotacions gipsys pel ritme i el fregat dels acords de la guitarra, i amb
solos del violoncel primer per després el de la guitarra manouche, intèrpret
del qual no en podem dir massa, podent ser tant l’Albert com algun dels nois com ara el Quinn Bachand. Una preciositat de tema amb una gran participació de
músics del Berklee. Un disc on tots
els instruments són de corda fregada, i no trobem a faltar cap des altres
instruments, habituals en les formacions de jazz....però és clar, no els notem
a faltar pel motiu evident que estem escoltant gipsy jazz, la música de Django Reinhardt, la del Quintette
du Hot Club de France amb
només instruments de corda fregada....eps, tot i que hi van haver d’altres
instruments com després us explicaré.
El jazz manouche és un gènere genuïnament europeu que va revolucionar el
jazz americà a la primera meitat del segle XX. Va néixer en els campaments
gitanos dels afores de Paris i el guitarrista Django Reinhardt va ser el pare i
un dels màxims exponents. El Quintette du Hot Club de France, del qual
Reinhardt era el guitarrista i Stéphane Grappelli el violinista, va ser un dels
grups més representatius del gènere.
Albert Bello i Oriol Saña són actualment dos dels músics referents del
jazz manouche a tot l'Estat. Professors de l'àrea de jazz manouche de l'EMCA
-una de les poques escoles del món dedicades a aquest gènere-, han realitzat
concerts i classes magistrals arreu del món i han compartit escenari amb moltes
de les grans figures internacionals del jazz manouche i el bluegrass. A més,
Bello és el director del Festival Django de L'Hospitalet, l'únic festival de
jazz manouche de tot l'Estat, i Saña és el director del Barcelona Fiddle
Congress i professor de violí jazz de l'Escola Superior de Música de Catalunya
(ESMUC) i del Conservatori Superior de Música del Liceu.
Acabem aquest projecte amb un dels temes de Django Reinhardt d’aquest disc, el conegut i potent..
8.- Swing 48 (J.
Reinhardt) 7m21s
Doncs aquest és un dels temes més carismàtics del gran Django Reinhardt, disc que va
enregistrar el 6 de juliol del 1947 a París,
dos anys després de finalitzada la 2n guerra mundial. En aquesta ocasió ho va
fer amb d’altres instruments com el clarinet, piano, bateria i guitarra
rítmica. En un posterior enregistrament de dos temes, el 10 de desembre, s’hi
van afegir saxo alto i trompeta. Als nostres herois no sembla que els calguin
d’altres instruments, mantenint l’essència del Quintet del Hot Club de France. Pels qui no coneixeu aquest parell
de músics us hauré de recordar que vam posar el seu primer treball Experiment 1.0 en un programa de la
temporada passada. Oriol Saña és un
dels violinistes moderns més potents de casa nostra, professor de l’Esmuc i
Conservatori del Liceu i de d’altres institucions com ara El Musical de Bellaterra,
on recordo que ens vam trobar en un cap de setmana, jo per aprendre una mica
més i ell, i d’altres com en Jordi
Gaspar, Eladio Reinón, Benet Palet, i d’altres, per ensenyar-nos algunes claus
per improvisar, algunes de les quals potser hauré aprés. Doncs ara sí,
deixem-los tot i recordant-vos que ja cal que mireu d’aconseguir aquest
magnífic disc en alguna de les botigues o potser entrant als seus webs.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
I seguim i acabem el programa 238, programa que fins ara ha anat de la
mà del swing, blues, manouche i demés i ho fem amb un projecte amb un contingut
més jazzístic i també amb connotacions latin, el d’un gran pianista i
compositor colombià establert entre nosaltres des de fa uns quants anys, i
aquest és en Rafa Madagascar i el
seu projecte....
“ILLUMINATION”
Rafa Madagascar presenta
“Ancestral Project”
Editat per Quadrant Produccions Q00065J
Enregistrat pel Juanjo Alba als
Medusa Estudios, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla
Produït per Rafa Madagascar
Productor executiu Salvador
Montés de Audio Sant Cugat S.L.
Rafa Madagascar, piano
Vicent Maciàn, saxos tenor i
soprano
Nico Sánchez, guitarra
Paco Weht, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria
Erik Ibars, perscussió
Totes les composicions són de Rafa
Madagascar.
Ens diuen des de Quadrant
Produccions..
“Illumination és el títol del
disc que el pianista Rafa Madagascar i la seva Ancestral Project acaben de
presentar, una proposta original en què el jazz actua com a denominador comú en
un repertori de vuit temes que recuperen, a través de la música, variades
formes de la espiritualitat dels nostres avantpassats. Madagascar, compositor
de la totalitat de la música inclosa en el disc, ha sabut donar forma a un
projecte sòlid i d’accentuada personalitat, envoltant-se d’un grup de magnífics
músics i posant-se també al capdavant de la producció artística d’aquest magnífic
àlbum.”
Doncs comencem amb el darrer tall del disc anomenat
8.- El reencuentro (R.
Madagascar) 6m53s
Doncs un preciós tema iniciat amb aires clàssics i ritmes de vals però
que posteriorment derivarà cap a estructures latin. Entremig un gran solo del Paco Weht que ens enlluerna i pacifica,
tot i preparant-nos per l’esclat d’energia dels temes posteriors. En aquest, en
Rafa se’ns descobreix com un
pianista pulcre amb una pulsió potent i rítmica càlida en un tema ideal que
començar-lo a conèixer, tot i acabant-lo amb el Gonzalo en solo i el líder amb un riff ben latin.
RAFA MADAGASCAR Pianista (Colòmbia)
Rafael Arciniegas, conegut com "Rafa Madagascar", compositor i
pianista llicenciat en Grau Superior amb especialització en jazz i música
moderna al Conservatori del Liceu de Barcelona, és un dels pianistes de salsa i
latin jazz més sol·licitats de l'escena actual a Barcelona. Va començar la seva
incursió en la música a l'edat de 6 anys de manera autodidacta sota la batuta
del seu pare. Anys més tard ingressà al conservatori de música de la seva
ciutat natal Bucaramanga, Colòmbia. Al seu torn va prendra classes particulars
d'harmonia i piano amb les professores Irina Sachli i Victòria Zivorova. Durant
la seva adolescència adquirí una forta experiència com a pianista i productor
tocant amb diversos grups de jazz, orquestres de salsa i latin jazz, així com
produint música per a spots publicitaris, ràdio i televisió. Anys més tard
ingressà al Conservatori de la Universitat de Bogotà. A més prengué classes particulars
de piano jazz amb el mestre colombià Joe Madrid i el cubà Rodolfo Argudín
Justiz.
Seguim doncs amb un altre magnífic tema d’en Rafa ja amb força ganes de bellugar-nos...anomenat...
4.- Aural Blue (R.
M.) 6m42s
Un motiu principal a piano ens situa amb un riff reconegut com a ona Keith Jarret, sense cap confusió, el
que fan el líder, Nico i el Vicent. La percussió i bateria
acompanyen el contrabaix del Paco
mentre el líder s’enlaira pels altiplans, amb gràcia i sabers diversos. El riff
de Mr, Jarret obra la porta a la
impro del gran saxo tenor valencià, un músic que com el Gonzalo i Paco ha vingut algunes vegades al JCLV. Un dels mestres actuals dels vents diversos en l’òrbita del Taller de Músics. Un tema en clar
homenatge al gran pianista americà.
L'any 2004 va establir la seva residència Barcelona on estudià a l'Aula
de Música Moderna i Jazz, i posteriorment ingressà al Conservatori del Liceu per
cursà el grau superior. Alguns dels seus professors de piano van resultar ser Jon Urrutia, Iñaki Sandoval, Stefan
Karlsson i Mariano Díaz. A més va participar en màsters class amb músics
internacionalment reconeguts com Michel
Camilo, Joan Albert Amargós, Gary Willis, Dave Frank, Stefan Karlsson, Llibert
Fortuny, Jon Robles, Gonzalo Rubalcaba i Chucho Valdez. El seu primer disc
el gravà el 2000 en solitari, sota el títol de "Piano para el espíritu"
de la seva pròpia autoria. El 2003 va fer un disc en quartet i en directe, Rafael Enrique Arziniegas Jazz Quartet,
“En Concierto”. El 2009 Rafa Madagascar trio, va ser seleccionat finalista del
concurs "Audiciones" organitzat per la fundació Canal Isabel II a
Madrid. Així mateix va ser seleccionat finalista en el Concurs de jazz de
Barcelona. El 2009 publicà un nou disc amb el seu trio titulat "Secret
Signals" (autoeditat).
Seguim amb la mateixa trempera amb el tema anomenat....
7.- Ancestral Collapse (R. Madagascar) 6m51s
Doncs tot i la intro així a mode de col·lapse evident...el motiu
principal del tema iniciat pel líder ens situa fora d’aquest col·lapse i ben
dintre de l’ànima càlida del líder. El ritme es veu interromput de manera suau
de tant en tant i als inicis, mentre les melodies de vent i guitarra a la
vegada ens introdueixen de nou el solo del Vicent
en una altra demostració de mestria i potència. Finalment també hem pogut
escoltar a un dels grans guitarristes de l’escena de casa nostra, el Nico Sánchez, ànima conjunta amb el Santi Colomer de les Jam Sessions dels
dijous al Soda Acustic. En Rafa ens torna a impressionar molt
gratament amb la seva aportació per després tornar-hi amb el motiu principal i
ritme interromput com en els inicis i així acabar-lo de cop.
Vinculat al món del Latin jazz, la salsa i la música llatina, ha
realitzat gires i concerts per Bèlgica,
Holanda, Tunísia, França, Eslovàquia, Hongria, Alemanya, Dinamarca, Polònia,
Itàlia, Suïssa, Turquia, Regne Unit, el Líban, Mèxic , Colòmbia, Veneçuela,
formant part de diversos projectes com La
Sonora Libre, Bloc 53, Tromboranga, Tamayo Salsa Orquestra, La Sucursal SA,
SACAI Trio, Fields Quartet, Oscar Feldman Quartet (USA), Juan Ull Quartet,
Sandra Ortega Duo, Leila Sound, Gonzalo del Val, Nico Sánchez, Oscar Neira
Latin Project, entre d'altres. A més ha treballat amb diversos artistes en
el món de la salsa com Tony Vega,
Paquito Guzmán, Maelo Ruiz, Frankie Vasquez, Osvaldo Román, Cano Estremera, Rei
Ruiz, entre d'altres. També ha treballat com a arranjador, pianista i
compositor per a La Sucursal S.A. el JD Latin Project, Tromboranga i La Sonora
Lliure entre d'altres.
I acabem projecte i programa amb un altre gran tema del Rafa anomenat...
5.- The Grasshopper (R.
Madagascar) 5m53s
Doncs ja vegeu amb quin tema acabem projecte i programa. Una vertadera
“canya” amb aires moderns amb melodia i harmonies ben actuals. El tempo
continuat contrasta amb les dues notes que fa el Paco al contrabaix però ens situa millor en l’àmbit latin. El
magnífic solo del tenor del Vicent
no massa llarg ens presenta el del líder, ampli i farcit de qualitat. Un
magnífic tema per acabar el projecte i programa.
Un dia, avui en el qual hem descobert tres projectes ben actuals,
acabats de sortir del forn i que han mantingut la qualitat de les nostres
propostes. Els ritmes han estat suaus en començar per després anar-se
espavilant, primer amb el Bernat Font
Trio, després amb l’Oriol Saña &
Albert Bello i tot just hem acabat amb quelcom més potent i latin de la mà
d’un altre gran descobriment, en Rafa
Madagascar...un programa que podreu escoltar el diumenge a la mateixa hora
i ben aviat al blog del programa Jazz Club de Nit.
Gràcies per ser-hi aquí o al blog, però abans voldria recordar-vos el
magnífic concert que tindrem aquest divendres a la Sala Xica amb el Gonzalo del
Val Trio amb en Marco Mezquida,
piano i David Mengual, contrabaix. Us hi esperem.
Ara sí, acomiadar-me de tots vosaltres desitjant-vos bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
