Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Doncs avui hi tornem com sempre amb les novetats dels nostres músics i
de les nostres editorials amb tres projectes dos dels quals van passar pel JCLV
el mes passat, Metrinova i Anunnakis. El primer va ser presentat en el
concert-jam del 26 de febrer pel seu creador i líder de la formació en quartet,
l’Ildefons Alonso, mentre que el
segon el va presentar l’Ernesto Aurignac
amb el seu quintet també al JCLV el 12 de febrer. He hagut d’esperar que l’Ernesto acabés la gira peninsular i que
tot m’anés bé per presentar també el de l’Ildu
com finalment avui farem. El tercer projecte, no en discòrdia, és el del trio Stream amb el Yago Vázquez i amics. Dos discos de Fresh Sound New Talent i un de Underpool.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Comencem ara mateix amb el primer projecte de la nit l’anomenat....
“STREAM”
Yago Vazquez, Scott Lee &
Jeff Hirshfield
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 472
Enregistrat per Max Ross al
Systems Two Studios, el 12 de setembre de 2014 a Brooklyn, N.Y.
Produït per Yago Vazquez, Scott
Lee & Jeff Hirshfield
Productor executiu Jordi Pujol
Yago Vazquez, piano
Scott Lee, contrabaix
Jeff Hirshfield, bateria
Hi ha composicions del Yago i
de l’Scott i un parell de
col·lectives.
Aquest és un projecte delicat ideal per començar el programa, amb tot un
seguit de temes que ben bé us acaronaran des del primer fins el darrer. Un
projecte col·lectiu on prima sobretot la comunió entre els tres membres i no
tant les seves individualitats tot i ser-hi en les improvisacions bastides
només per donar cos al projecte comú, difícil per qui us parla el decidir quins
temes no sonaran.
Comencem amb el primer de tema l’Scott
Lee anomenat....
5.- 456 (S.
Lee) 4m32s
Doncs un tema que ens ha situat en l’univers sonor d’aquest concept jazz
trio tot i que en els inicis la música i el lick del contrabaix com a motiu
principal ens situaven en un entorn així com una mica tenebrós, el tema s’ha
desenvolupat seguint una mena de profunditat i transcendència sonora a la
vegada que persistència rítmica, on hem escoltat moments intensos a base de
reiteracions per així arribar a punts de clímax. Relaxació però amb el solo del
compositor en Lee i posterior
embranzida per arribar al final.
Parlarem de qui en coneixem més coses tot i que no gaires en motiu de la
gira que va fer en Yago Vazquez,
músic de Vigo establert a Nova York, i on des del País Galícia
deien això..
Ser músic de jazz i viure a
Nova York és un luxe que no molts es poden permetre, però el pianista de Vigo
Yago Vázquez és un d'ells. Aquests dies ha tornat a Galícia per oferir una
sèrie de concerts com el que ahir el va portar al pub Contrabajo de Vigo i
dimarts que ve al cafè Latino de Ourense, dins el cicle de jazz 1906 que se
celebra durant aquests mesos en diverses sales de la comunitat autònoma.
Malgrat viure lluny, Vázquez
manté el contacte amb músics, com Xacobe Martínez i Max Gómez, amb els quals torna
a reunir-se una vegada cada any per tocar a la seva terra d'origen. A més, el
seu disc Chorale, que ara presenta en directe, ha estat editat per la
discogràfica gallega Free Code i produït per Paco Charlín.
Seguim amb la música i ara amb un altre tema de l’Scott Lee anomenat...
3.- F World (S.
Lee) 4m42s
Notes puntuals i soltes del piano inicien el tema que més aviat sembla
com si d’un quadre impressionista amb matisos diversos es tractés. I així
segueix de manera delicada el pianista gallec Yago Vazquez....mentre l’aixopluc dels dos companys és perenne, el
del baterista precís i el del contrabaixista inventiu, que li servirà per iniciar el seu solo al contrabaix. Ja cap
el final, amb un retorn als orígens.....i final.
"El millor de viure a Nova
York és que hi ha molts músics de jazz amb els quals pots tocar. Jo he tingut
l'oportunitat de tocar amb gent tan important com Reggie Workman, que va actuar
amb llegendes com John Coltrane o Wayne Shorter. El problema és que la
competència també és brutal perquè hi ha molts bons músics ", explica
Vázquez, que ja porta cinc anys vivint a Nova York i de moment seguirà
instal·lat a la ciutat nord-americana per "tocar amb tots els grans músics
que pugui ".
Sobre l'escena del jazz a
Galícia, Vázquez apunta que cada vegada hi ha més moviment i s'han obert les
portes per als músics de llocs com Porto i el País Basc, on hi ha conservatoris
on molts músics gallecs estan ampliant estudis, la qual cosa afavoreix els
intercanvis musicals amb aquests llocs.
A part dels concerts que està
oferint al capdavant del seu grup, Vázquez tocarà amb el grup de Fernando
Sánchez divendres que ve en el Clavicémbalo de Lugo i dissabte al pub
Xancarallás de Vigo. Les seves últimes actuacions abans de viatjar des de Nova
York a Galícia van ser en un teatre de Broadway, on van posar música a una obra
sobre García Lorca patrocinada per l'ambaixada espanyola.
Endinsem-nos ara amb la composició del pianista Viguès establert a Nova York en el tema que dóna nom al
disc i al trio....
1.- Stream (Y.
Vázquez) 3m20s
Doncs de les diverses accepcions d’aquesta paraula em quedo amb les de
“corrent, xorro” i similars...de fet hi ha moments d’un vertader xorro de
notes, però també hi noto un permanent corrent que fa que aquest tema no
sembli que s’hagi d’aturar en cap
moment. La urgència aparent ja cap el final del tema amb acords i les notes
principals al contrabaix es veuen acompanyades per la constància rítmica del
baterista amb els seus cops al plat i demés.
I per parlar-nos d’aquest projecte només cal escoltar i quedar-te
bocabadat per la exposició senzilla, aparent, però d’una gran volada dels temes
i la manera com els presenten...i deixem que ens ho expliquin des de “All About
Jazz”.
De tant en tant, en un estudi
de gravació es pot trobar l'esperit i la sensibilitat d'un concert en viu en un
club. Stream, disc homònim del trio format pel pianista Yago Vázquez, el
baixista Scott Lee, i el bateria Jeff Hirshfield, fa precisament això.
Realitzen el repertori com ho han fet en els innombrables clubs on han portat
la seva música. De producció pròpia, fan el que millor saben fer. Aquesta és
una exposició sonora de composicions originals posades en pràctica amb singular
eloqüència.
Començant amb el tema que dóna
nom al disc, amb el seu ritme de joc brusc, el trio estableix l'estat d'ànim i
la direcció de cada peça. Scott Lee, amb les seves línies de baix reflexius,
defineix les balades "On your own," i "Nocturno", on s'aventura
en els seus solos ben seguit pels seus associats. Ens mostra el domini de la
tècnica de l'arc en el blues barroc "Blue Country" i el sincopat
"Times Square", encara que amb diferents tempos, les cançons
t’atrapen amb facilitat, i ens mostren tota la seva la diversitat. Lee ha compost la meitat de les cançons
en el disc, i la seva cohesiva aportació musical és immensa.
Continuem amb més música d’aquest Jazz-Trio amb el tema de composició
col·lectiva anomenat...
10.- Times Square (Stream) 2m49s
Aquí és l’arc del contrabaixista el que domina la introducció d’un tema
també un tant crepuscular. Posteriorment es condensa en els sons i acords del
piano mentre l’arc va d’un cantó a l’altre i la frescor del so dels plats
contrasta amb la més greu i profunda del piano. Un tema curtet a mode
d’experiment sonor estrany a la música d’aquest treball. I per què no.
Yago Vázquez porta una història de fons interessant al
seu darrera per a aquesta formació. Provinent de Galícia, és de formació clàssica, i va arribar a la ciutat de Nova York per submergir-se en el jazz
actual i més modern. La seva obra per a piano en cançons com "Same but
Different," i "Brake Tune, indiquen immersions en el be-bop, mentre
que "Miniatura", es remunta a la seva herència espanyola romàntica, afectant
només les seves competències exclusives alhora que ens mostren un músic força
notable.
Amb la seva exuberant
interacció i tan talentós i versàtil com Lee
i Vázquez són, tenim a l’astut i
gran bateria en Jeff Hirshfield que
arrodoneix aquest magnífic trio. Un veterà sincer bregat en nombrosos
enregistraments de jazz i milers de concerts, amb un sentit innat i polit del
tempo digne dels millors mestres, músic que compleix amb el seu paper com a cronometrador,
sense necessitat de flashos personals o solos gratuïts, i aquest es el
bateriste rar que és més un membre integral del conjunt que ho fa tot en nom
del tema, en nom del grup.
I ja anem acabant tot i que no encara....i ara us proposo que escoltem
el tema també de l’Scott Lee ara ja
amb un tempo prou viu on ens mostren el seu magnífic swing, una cançó
anomenada....
12.- Brake Tune (S.
Lee) 2m48s
Una mica més de vida rítmica és la que hem tingut amb aquest tema també
curtet. En un tempo viu hi poden conviure diverses figures rítmiques així doncs
contrabaix i bateria comparteixen figura mentre que el pianista va ben bé amb
figures llargues i més pausat. El solo del contrabaix ben al mig no entorpeix
el procés que seguirà fins al final en un altre tema que més aviat sembla només
una mera introducció de quelcom més llarg, i que així deu ser en els directes.
Aquest es el trio de jazz
dominat per un pianista i que ha estat tradicionalment una de les formulacions
més populars en el gènere, amb els més alts estàndards establerts per figures
icòniques com Bill Evans i Oscar Peterson, per citar dos exemples
lluminosos. El que diferencia Stream dels esmentats i molts altres no esmentats
és l'equilibri i el respecte que hi ha entre els tres membres, ja que són tots
tres els líders, no hi ha un líder, perquè són una sola veu. Tot i ser aquesta
la seva primera producció, s'han establert en aquest segment petit però
exclusiu del jazz-trio amb autoritat i musicalitat exemplar.
Això ens ha dit en JAMES NADAL de "All about jazz".
Acabem ara sí aquest
projecte amb el tema també del contrabaixista Lee anomenat...
7.- Same but
Different (S. Lee) 4m02s
I ara de nou ens hem tornat a trobar amb el concepte del tema anterior
d’una secció rítmica de contrabaix i bateria anant doblats al menys i respecte
al pianista el qual no es despentina i no te cap pressa en anar al mateix tempo
viu. Acarona les tecles en tot moment mentre els altres dos se’ns emporten ben
lluny i més ràpid. Ja el títol ens ho diu, Igual però Diferent. I quins grans
músics que tenim, que ens envolten, que se’n van però que sovint tornen, en el
cas del Yago, a Galícia. Sembla que els qui arriben a port amb una bona preparació,
el desenvolupament posterior els impedeix tornar, i diríem que potser deuen dir
que “ni ganes”. En aquest tema hem pogut gaudir en un solo del bateria, rar per
únic, d’un baterista el més dedicat al grup i a la música que hem pogut
escoltar en molts dels programes de Jazz
Club de Nit.
Seguim ara amb el projecte editat per la editorial Underpool creada i dirigida pel Sergi Felipe, gran saxo tenor i compositor, instigador cultural
mitjançant aquesta editorial de la qual hem posat els projectes que han anat
fent en aquests darrers anys...i potser me’n falta algun, dels Underpool X...
Un projecte de l’amic Ildefons
Alonso i el seu quartet tot i presentant-nos “Metrinova” Vol. 1...projecte
que ens van presentar en el Concert-Jam de febrer al JCLV...
“METRINOVA VOL. 1”
Ildefons Alonso
Editat per Underpool UNDP-14
Enregistrat per Joan Pons el maig i juliol de 2015 a
Guissona al “Teatre de Ca l’Eril”.
Masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Underpool.
Ildefons Alonso, bateria
Dani Comas, guitarra
Lucas Martínez, saxo tenor
Marc Cuevas, contrabaix
Totes les
composicions són de l’ildefons Alonso
Valls.
I comencem ja amb un
primer tema d’aquests joves músics nostres, amics tots i que ens van acompanyar
en el concert-jam del 26 de febrer al JCLV en un tema on el mateix ildefons em va dir...
Pòtols Rítmics, en referència
als "Pòtols Místics" de Jack
Kerouak. Aquells paios que travessaven els EUA de punta a punta i de dalt a
baix... i predicaven el Budhisme i anaven de festa i pujaven muntanyes.
2.- Els pòtols
rítmics (The Groovy Bums) (I. Alonso) 5m37s
Doncs comencem també amb una certa relaxació no tan evident i el motiu
és la qüestió rítmica la qual és la mare dels ous d’aquest projecte. No oblidem
que són temes propis de l’Ildu i que
les melodies, la d’aquest tema, és força interessant...a notar el canvi de so
molt més agressiu del tenor en el que podria ser el pont i que dóna pas a la
intervenció de l’amic Dani Comas a
la guitarra, electrificada i quelcom més amb sons quasi esotèrics. Lucas hi ha tornat amb so estripat en
el pont per tornar al seu so més mel·liflu seguint la melodia del tema...
Ildefons Alonso Valls es llicencià en piano clàssic l'any 2007.
Tres anys més tard la seva passió per la bateria el porta una altra vegada a
l'Esmuc per estudiar en l’especialitat de Jazz. Aquest 2015 presenta el seu
projecte “Metrinova”, el quartet de jazz que lidera, on aboca, tan en
interpretació com en composició, tots els coneixements adquirits aquests anys
d'estudi i d’intèrpret. Mestres com Jo
Krause, David Xirgu, Joan Monné, Giulia Valle, Elisabeth Raspall, Ignasi
Terraza o Lluís Vidal li han
obert la porta al llenguatge del Jazz i a la possibilitat de tocar i gravar amb
músics de l'escena actual del jazz català com Dani Comas, Albert Cirera, Pol Padrós, Marc Cuevas… Ildefons Alonso
Valls enceta una nova etapa després d'haver assaborit l'èxit amb projectes
que s’emmarquen en altres estils de música més propers al folk i al pop.
Actualment toca amb El Petit de Cal Eril
amb qui ha gravat l’últim disc “La Figura del Buit” i participa en diversos
projectes de Jazz.
Seguim amb un tema que va de regal, ja que no hi surt en els títols..el
motiu? Doncs amb paraules del mateix Ildu
després de preguntar-li-ho, Jeje. El
últim és una versió de Footprints en la que toquem la clave d'en Guillermo
Klein. . . Com que és l'únic tema que no és original vam pensar que estava bé
posar-lo com a regalet en el cd.
8.- Footprints (Arrang sobre W. Shorter) 7m04s
Doncs quina magnífica versió fan del tema de Shorter amb la “clave” del Guillermo
Klein, gran amic del Jordi Rossy.
Una revisió d’un magnífic tema que l’Ildefons
aconsegueix remodelar i reconvertir quasi en un d’altre i no és la intenció. La
harmonia és tan clara i la progressió d’acords que tot i la modificació rítmica
s’ha de passar i es passa pels mateixos llocs harmònics i de quina magnífica
manera ho fan en Dani i Lucas, dos brillants solistes, l’un
amic i alumne allà per la Banyoles
de fa uns anys del pare de l’altre, o sigui el César Martínez.
Metrinova és el quartet de jazz liderat pel bateria Ildefons Alonso. Les seves composicions
pendolen entre la mirada a la tradició del jazz i la passió per investigar
formes rítmiques poc habituals. Al costat de Dani Comas, Lucas Martinez i Marc Cuevas, Ildefons Alonso presenta el
seu primer disc Metrinova Vol 1
editat pel segell Underpool. La
interpretació aferrissada d’aquests quatre músics dóna vida a unes peces de
caràcter excepcional, plenes de connotacions extra-musicals.
Seguim amb la mateixa i controlada energia amb el tema del qual ens en
diu...
És un tema en homenatge a la
cultura Afro Americana i a, per una banda, la influència que ha tingut en el
jazz, i per altra a la resiliència del poble afroamericà al llarg de totes les
putades que ha hagut de patir. No és estrictament un blues però si que hi ha
coses de blues, tant en la harmonia com en la estructura. I també en la
melodia...No té 12 compassos, vaja. Però tot lo altre si...
3.- Responsorial (I.
Alonso) 6m15s
I de quina manera ha començat aquest tema més impressionant. I com és de
magnífica la melodia a saxo tenor per després entrar ja en ple Blues amb la guitarra
del Dani. Un blues revisitat com tot
el que escoltem en aquest projecte. Ritmes modificats, mètrica nova de
Metrinova, i on el líder és el que gestiona més la “seva” mètrica a la vegada
que també els companys, primer amb el solo del guitarrista eteri com quasi tots
i per després el del tenor del jove crac de només 22 anyets, enguany acabant el
seu Grau Superior a l’Esmuc. Després del seu gran solo hi tornen tots amb el
“tema” per acabar-lo....un magnífic Blues en algunes coses...
A part de Metrinova, el seu
projecte de jazz, Ildefons Alonso
participa com a sideman en projectes d’altra gent. Recentment acaba de
finalitzar la gira de “La Figura del Buit” amb El Petit de Cal Eril. També ha participat tocant i composant per al
tercer volum dels “Underpool Sessions” de la discogràfica Underpool Records.
Des de l’any 2000 ha sigut bateria habitual de l’escena de folk i tradicional
tocant amb El Pont d’Arcalís, Marc del
Pino, La Font de la Carota i Les Violines. Membre dels guanyadors del Sona
9 2006, Xazzar, amb qui va enregistrar dos discs.
Seguim ara amb un parell de temes més vius i ja seran els darrers i
primer ho farem amb el primer tall del disc del qual ens en diu...
És el tema en forma de Rhythm
Changes que vol ser un homenatge al Bebop.
Anomenat doncs....
1.- Ten & Changes (I.
Alonso) 5m10s
I ja hi hem tornat amb un tema on la mètrica és força treballada i
diversa alhora que la melodia que també ho és, on després del primer chorus ens
hem trobat amb el sòlid so del magnífic
contrabaixista Marc Cuevas. Tema a
ritme que es podria situar en mars càlids pel clave latin existent i on en Dani i Lucas brillen abastament en les seves intervencions. El mateix
líder demostra la seva habilitat sonora obtenint música de la seva bateria,
quasi més que ritme en el seu solo i sí el ritme després en tornar-hi tots i
iniciar el chorus definitiu que ens porta al final.
Bateria també a Angelina i els
Moderns el grup de versions de ieié en català. En la vesant més rockera ha
estat diversos anys tocant i gravant amb Abono
pa la Tierra (funk-metal), Mínnim
(pop d’autor) i recentment amb Cataplàusia
(power-rock psicodèlic). També ha treballat al teatre amb Dagoll Dagom a “La Nit de Sant Joan” al costat de Xavi Lloses amb qui també ha
col·laborat amb l’Escolania de la
Quadratura del Cercle i en l’enregistrament en directe de “Espriu a Sinera”
el concert de commemoració del centenari del naixement de l’escriptor.
I acabem amb el darrer tema, viu i curtet, d’aquest magnífic projecte
anomenat...
6.- XpreSS (I.
Alonso) 2m40s
Doncs i com no podia ser d’una altra manera, aquest és el tema més viu
d’aquest projecte tema d’ona bopper amb una gran pulsió del Marc al contrabaix, seguit pel líder
amb bona empenta rítmica. El saxo tenor del Lucas s’esplaia i després ho fa el líder amb un precís solo per
tornar-hi amb el tema i acabar-lo....en un tema esclat d’energia i que no ens
farà oblidar els altres, menys ràpids però farcits de creativitat mètrica i
melòdica. Un gran projecte que vam poder gaudir el 26 de febrer en el nostre
Concert-Jam, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts. I ja per acabar vegem què ens diu l’Ildefons Alonso del seu projecte.....
Metrinova és el joc que ens hagués agradat tenir quan
érem petits. Aquell laboratori inofensiu on pots provar a veure què passa quan
barreges una mica del compàs de toTA la vida amb un pessic de QUELcom que no
saps ben bé què és...Després, Mica en mica, a cop de balança, càlcul
iimaginació, del fum que en surt i les taques que queden a la taula després de
jugar, t’inventes històries que s’han explicat mil vegades però que segurament
és el primer cop que s’expliquen així....
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...
I acabem el programa amb un altre projecte que vam poder el 12 del mes
passat al JCLV, el presentat pel gran saxo alto i compositor Ernesto Aurignac i el seu quintet,
treball enregistrat al Jamboree el
juny de 2015 i editat per Fresh Sound
New Talent i que s’anomena....
“ANUNNAKIS”
Ernesto Aurignac Quintet
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 487
Enregistrat per Luis Torres
Aguilera el 28 de juny de 2015 al Jamboree, Barcelona, excepte el darrer tema
enregistrat per Miquel Roger als Anacrusi Estudi.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla i Ernesto Aurignac als Estudis FCM.
Producció artística de Ernesto
Aurignac
Producció executiva de Jordi
Pujol
Ernesto Aurignac, saxo alto i
composicions
Jaume Llombart, guitarra
Roger Mas, piano i teclats
Dee Jay Foster, contrabaix
Joao Lopes, bateria
Escoltem ja el primer tema i que mirarem que sigui el més delicat i si
pot ser una balada doncs millor....en el tema anomenat...
4.- El giro del cíngulo (E. Aurignac) 7m23s
Doncs ja vegeu com hem començat, amb un tema preciós iniciat de manera
delicada. Una melodia curta interpretada pel saxo alto, líder i compositor i
que posteriorment ha desenvolupat el magistral Jaume Llombart en un solo on ja li hem pogut escoltar el so profund
de la seva magnífica guitarra i de quina manera ell l’ha anat creant, un músic
integral que també remena piano, contrabaix i bateria. Roger Mas al piano ha estat igualment genial amb un riff inicial
delicat. Ben recolzat per la seva secció rítmica a bossa-nova obra i gràcia del
Dee Jay i en Joao, mentre ell ha brillat suaument. El glissando inicial del
líder ens situa en el so d’aquest gran del saxo alto peninsular, el qual ens va
honorar amb la seva saviesa musical i humana en el concert de la Sala Xica.
Després del solo, la melodia conjunta i així acabar aquest el primer tema
d’aquesta magnífica formació.
Seguim amb un altre magnífic tema, que com tots els que estan
enregistrats al Jamboree tindrà
l’estructura d’un directe amb tot de solos de més o menys tots els companys i
així ho veurem en aquest magnífic i potent tema de l’Ernesto anomenat....
3.- La órbita de venus (E. Aurignac) 10m36s
La introducció és ben bé la d’un tema orbital, espacial, que ben aviat
el líder desenvolupa a base d’un solo recolzat per una harmonia amb acords
creixents inicialment, etc...i se’m fa quasi impossible comentar tot un tema
enregistrat en directe amb tot de solos i de més de 10 minuts....jo crec que amb
aquest projecte hauré d’abdicar alhora de comentar aquests temes llargs i tant
magnífics. Tot i dir sí, que resumint-lo, aquest s’ha desenvolupat partint
d’una cèl·lula melòdico-rítmica complexa que s’ha vist alleugerida en la
consecució dels solos posteriors, on els canvis harmònics han possibilitat
seguir-ne les evolucions tot i entenent els canvis amb una certa claredat. Un Roger Mas increïble amb una total
compenetració amb l’ànima del tema, si és que n’hi ha és la que ell mateix
canta mentre fa el solo. Una passada de tema i de interpretacions, per acabar.
Ernesto Aurignac és avui dia un dels saxofonistes i
compositors més destacats del panorama del jazz a Espanya.
Neix a Màlaga on es llicència en saxòfon clàssic en una molt primerenca
edat al Conservatori Superior de Màlaga.
A continuació s’instal·la a Barcelona
on estudia jazz, harmonia moderna i improvisació de forma autodidacta. Ha
actuat al llarg i ample de la geografia espanyola tot i recollint sempre èxits
de crítica i públic. També ha actuat a Nova
York, Finlàndia, Polònia, Equador, França, Xile, Austràlia, Rússia, Alemanya,
Portugal, Anglaterra, Canadà i Mèxic.
Imparteix classes a Seminaris
de Jazz Nacionals i Internacionals com a professor de saxòfon, iniciació al
jazz, combos i Harmonia Moderna. Ha compartit elenc de professors amb músics de
la talla de George Garzone, Seamus
Blake, Dave Kikoski, Peter Berstein, Bob Gullotti, John Lockwood o Steve
Grossman.
I acabem amb el projecte de l’Ernesto
amb el tema més curtet també al Jamboree
i seguint amb títols de temes relacionats amb el seu món oníric i interior en
l’anomenat....
5.- Bienvenidos al Inframundo (E. Aurignac) 4m51s
En un clar homenatge als més boppers, als més post boppers, als més
innovadors com l’Eric Dolphy per
parlar de només un. Una animalada de tema i de interpretacions a un tempo
endimoniat i on el líder es mostra immens, a la vegada que els companys i el so
del teclat de l’inframundo a les mans del nostre amic Roger Mas...
Ha treballat en multitud de
formacions amb músics de la talla de Chano
Domínguez, Perico Sambeat, Joachim Kühn, Daryl Hall, Gilad Hekselman, Eric
Alexander, Cedric Hanriot, Albert Bover, Javier Colina, Marc Miralta, Alain
Pérez, Albert Sanz, Anders Christensen , Alexi Tuomarila, Mike Mossman, Ramon López,
Massa Kamaguchi, Deejay Foster, Andre Sumelius, David Mengual, Ramon Prats, Bob
Sands, Bobby Martínez, Jesús Santandreu, Pablo Martín Caminero, entre
altres, i amb figures del flamenc com Gerardo
Núñez, Antonio Rei, el Rubio de Pruna, el Piraña, Jesús Méndez, Sandra
Carrasco, Raspall, La Tremendita, La Genara i Israel Fernández.
Actualment resideix a Màlaga,
forma part de l'elenc de músics de l'Espectacle "Flamenco Hoy" del
cineasta Carlos Saura sota la
direcció musical de Chano Domínguez.
L’Ernesto és fundador i vicepresident de l'Associació de Jazz de Màlaga i professor de saxòfon, harmonia I
combos del Centro de Artes y Música
Moderna ‘Maestro Puyana’ (CAMM).
Doncs després d’aquest magnífic tema i projecte hem acabat el programa
d’avui en un clar ascendent rítmic i que ens ha situat finalment sota l’òrbita
d’aquest genial músic. No ens oblidem però del projecte inicial, més pausat
però també molt modern del trio Stream amb el pianista gallec Yago Vazquez i amics, i del posterior
carregat d’estructures i mètriques noves amb temes interensantíssims de la mà
del jove amic Ildefons Alonso. Per
arribar a aquest apoteòsic final de la mà del més gran saxo alto del sud, del
nord, de l’est i l’oest, l’Ernesto Aurignac.
Bé, espero i desitjo que hàgiu gaudit d’aquest programa 239 de la
mateixa manera en què jo ho he fet i dir-vos que tornarà a sonar el diumenge a
les 22h i encara més aviat ja el podreu escoltar des del blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog i bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
