Programa 236: Vicenç Solsona & Jordi Farrés. Yagull, Dwiki Dharmawan i Slivovitz. Dimecres 17 de febrer de 2016
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Abans de començar, recordar-vos que aquest dissabte a les 19h tenim un
magnífic concert al Teatre de La
Vicentina amb la Big Band del Liceu
dirigida per l’amic Sergi Vergés.....
Avui, en el Programa 236 us tornaré a presentar novetats, com sempre que
puc, en un programa que tindrà dues parts ben diferenciades. Una primera on la
música i el tempo seran força tranquils, amb una estona de Jazz d’altíssim
nivell de la mà de la mà de dos grans guitarristes de casa nostra tot i
presentant-nos el seu primer projecte a duet anomenat “Guitarreando”, un disc
de Temps Record i ells són el Vicenç Solsona i Jordi Farrés. Després
d’ells, i mantenint la pulsió rítmica sua continuarem i ja fins el final del
programa amb tres discos de l’editorial de New
York anomenada Moonjune Records de la qual ja us n’he fet anteriors programes.
Aquesta és una editorial dirigida en cos i ànima pel Leonardo Pavkovic el qual tindrem aquests propers dies a casa
nostra. En Leonardo m’ha fet arribar
uns quants discos des dels EEUU i
per això i amb un clar agraïment li he dedicat programes i aquest n’és un
d’ells. El primer projecte serà suau, com us deia i formant part de la primera
part amb el grup, que és un duet amb col·laboracions anomenat Yagull i el seu projecte “Kaí”.
Després, i ja en franca moguda Jazz-Rock acabarem gaudint també amb el Dwiki Dharmawan i el “So Far So Near” i
acabarem amb els Slivovitz i el “All
You Can Eat”.
Comencem doncs amb el disc dels amics Solsona – Farrés anomenat...
“GUITARREANDO”
Vicenç Solsona – Jordi Farrés
Editat per Temps Record TR1551-GE15
Enregistrat per Carles Cases i
Jordi Farrés el 25 i 26 d’agost de 2015 als Estudis Roma, St. Esteve de Comià,
Borredà.
Mesclat per Jordi Farrés i
masteritzat per Aniol Bestit.
Només comentar que els agraïments van dirigits a Núria Piferrer amb la qual el Vicenç
va fer un disc que vam posar. A la Nuria
Gonzalez Cols amb la qual el Jordi
va fer un disc de boleros que també vam posar en un anterior programa de ràdio,
a banda d’agrair a Carles Cases, Albert
Farrés i Montse Sunyer la seva participació, ajuda i suport.
Un disc on podreu escoltar el Vicenç
pel canal esquerra i el Jordi
pel canal dret.
Escoltem ja el primer tema d’aquest disc....un tema del Jordi Farrés anomenat...
8.- Slow Fall (J.
Farrés) 6m37s
Doncs hem començat el programa amb una delicada balada dibuixada pel Jordi i a quatre mans, amb dues al
canal esquerra i les altres dues al dret, en una confabulació amazònica de
delicadesa i bon gust, tan en la composició del Jordi com en les interpretacions de tots dos. Una delícia per
començar el programa, ja ho veieu.
Jordi Farrés cursa els seus estudis musicals al Taller de Músics de Barcelona finalitzant-los al 1998. Ha assistit a Master-Classes i
Seminaris amb mestres com Pat Martino,
Peter Bernstein, Pat Metheny, Michael Brecker, David Liebman, Kurt Rosenwinkel,
Bill Dobbins, Bruce Barth, etc. Ha acompanyat a músics com Jim Snidero, Peter Zak, Walter Smith III,
Tony Reedus, Will Vinson, Perico Sambeat, Scott Whitfield, Marc Miralta, Jordi
Bonell, etc. Ha tocat amb Raul Reverter Quartet, Raynald Colom Trio, Quartet i
“Piazzolla Monk Crossings”, Llibert Fortuny Duet, Joan Monné Duet,
“Guitarreando” amb Vicenç Solsona, el disc que estem escoltant, la BigBand JazzTerrassa, etc. Al 2011
estrena a Espanya l’obra “Interference Logic” per a quartet de guitarres de
Tristan Perich. En el camp de la música popular ha acompanyat artistes com Lluis Llach, Maria del Mar Bonet, Nena
Venetsanou, Mercedes Peon, David Alegret, Cris Juanico, Miquel Gil, Alessio
Lega o Gorka Knorr.
Seguim amb una altra balada, així comencem avui de tendres i delicats
ara amb un preciós estàndard anomenat...
9.- Someday my prince will come (F. Churchill) 6m15s
Un dels molts magnífics temes de la factoria Disney i aquesta cançó la vam poder escoltar, no sé si amb la
suficient atenció tot i veient Blancaneus i els sets nans. Un tema
magnífic el qual no para de sonar a les Jams. Un tema amb un clar ritme de
vals, originalment, i que aquí quasi l’ha perdut tot i ser-hi d’una manera
velada. Un primer solo del Jordi ens
ha transportat a un món oníric per després fer-ho el Vicenç també amb persistència i clara i prístina pulsació. Sons
diferents de les guitarres dels amics que es complementen a la perfecció,
cadascun amb el seu particular llenguatge jazzístic.
En Jordi ha enregistrat els
Cd’s “Sofas, telèfons i dibuixants de còmics” i “Trop’s in Jazz” amb Raul Reverter Quartet, “Entre amigos”
amb Raynald Colom Quartet, “Lord Jim
Suite” amb Publio Delgado Jazz Ensemble
, “The George Van Eps Transcriptions” a guitarra sola, “Carles Cases diu
Llach”, “Nocturns” 1 i 2 i “Araguaia” amb el compositor Carles Cases, del que a més n’ha estat productor musical.
Actualment és professor de guitarra jazz, improvisació i conjunt instrumental a
l’Escola Superior d’Estudis Musicals –
Taller de Músics a Barcelona i en d’altres institucions docents.
I continuem ara amb el magnífic
tema de l’Irving Berlin anomenat...
3.- How deep
is the ocean (I. Berlin) 4m18s
Amb una intro magnífica de tots
dos a la vegada compaginant-se en les seves intervencions, han encetat el
conegut tema de Berlin amb en Jordi fen la melodia i primer solo,
mentre que el Vicenç ha fet les
tasques d’acompanyant rítmic i harmònic. Ben aviat s’intercanviaran la feina, i
així és com aquest tema i disc brilla en cadascun dels temes. Després del Vicenç tornem a l’inici amb la feina
ben repartida i que ells dos executen amb total camaraderia.
De Vicenç Solsona podem dir tantes coses i totes bones que ens
estaríem una llarga estona parlant d’ell. Us recomano una entrevista feta des
de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna feta entre el març i l’abril
de 2008, ja fa temps, però que ens dóna la clau del seu camí fins ara mateix.
Comença la entrevista amb: Qu-ca-ca, Qu-ca-ca, Com-chiqui-com-chiqui-com....Vicenç
Solsona canta el ritme amb la veu i amb el cos. Diu que si la música camina,
aquesta funciona. Però com s’aconsegueix, aquest caminar? Estudiant,
investigant, escoltant, aprofundint, coneixent...
I anem agafant cada vegada més una mica més de tempo ara amb el tema del
Vicenç Solsona anomenat...
1.- For Bruce (V.
Solsona) 3m21s
Amb aquest tema, presumiblement dedicat a Jack Bruce, aquesta parella de mestres i amics ens han tornat a
demostrar la seva capacitat de compenetració alhora que la seva tècnica i
sensibilitat amb les versions, magnífiques totes elles, i les seves grans
composicions. El compositor del tema és qui primer dona la cara, per l’esquerra
vostra. I sembla que el seu company no hi sigui però sí què hi és. Arpegis del
primer a la vegada que melodia per després improvisar amb gran destresa. No
endebades aquests dos amics són uns dels millors guitarristes de l’escena de
casa nostra i fora de les nostres contrades. Després de la mestria del Jordi improvisant ens trobem de nou en
el tema i final.
Vicenç ha
actuat en festivals nacionals i internacionals acompanyant artistes com Bebo Valdés, Paquito D’Rivera o la
cantant cubana Lucrecia, amb la qual
ha col·laborat com a arranjador, productor i director musical. Habitualment
treballa amb diverses formacions de Jazz i música llatina arreu de l’estat
espanyol i ha col·laborat amb artistes com Nina,
Rocio Jurado, Marina Rossell, Delmar Brown, Manolo García o Maria del Mar Bonet.
Ha gravat discos amb Eladio Reinón &
Bebo Valdés, Joan Monné Trio, Bernardo Sassetti, Lucrcia, Ai Ai Ai, La Big
Latin Band, Rai Ferrer Trio i un llarg etcètera.
Acabem aquest projecte amb un tema de Ben, Bronislaw Kaper anomenat...
7.- Invitation (B.
Kaper) 4m01s
Un mestre aquest Kaper que
també va composar el magnífic On Green Dolphin Street. Ambdós temes
corresponents a les bandes sonores de les pel·lícules homònimes Green Dolphin Street i Invitation,
pelis de la MGM del 1947 i 1952
respectivament. Amb quin ritme han iniciat aquest tema...Jordi fen la melodia i Vicenç
a base d’arpegis i ritme. El solo del primer és totalment astorador i mentre
l’amic recolza i dóna la base i suport rítmic. El so més agut i brillant del Vicenç ens situa en el bell mig del
tema, també amb una gran tècnica i sensibilitat. Em recorden els The Great Jazz Guitar Trio amb Herb Ellis, Barney Kesell i Charlie Byrd....
només els hi falta un d’aquests per ser-ho.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Situem-nos ara en una altra ona, si més no com ja he dit, el tempo serà
més o menys com l’anterior de suau....endinsant-nos de ple en els sons diversos
de l’editorial Moojune Records, la
de l’amic Leonardo Pavkovic. Som-hi
doncs amb el primer projecte de la formació Yagull,
“KAÍ”
Yagull
Editat per Moonjune Records MJR067
Enregistrat i mesclat per Sasha
Markovic als Z Studios, Brooklyn, NY & Hug Música, Forest Hills, Nova York,
i al The Studio, Nova York durant 2014; excepte els temes 7 i 11 fets pel Sasha
Markovic i Beledo l'agost de 2014.
Masteritzat per Allen Hudson
Produït per Sasha Markovic.
Productor Executiu Leonardo
Pavkovic
Sasha Markovic: guitarra, baix,
percussió
Kana Kamitsubo: piano
amb convidats especials:
Marko Djordjevic: bateria,
percussió (8, 9, 11)
Beledo: guitarra clàssica (11),
llaüt (7), guitarres elèctriques, baixos (11)
Dewa Budjana: guitarres (4)
Wen Chang: violí (2, 6, 11)
Gabriel Nat: clarinet, xiulet
(7)
Yoshiki Yamada: contrabaix (2,
4, 8)
Lori Reddy: flauta (9, 11)
Anthony Mullin: guitarra (6 -
l'últim en solitari)
Jackson Kincheloe: harmònica
(8)
Escoltem el primer tema d’aquesta formació bàsica a duo amb el Sasha i la Kana...en un tema composat per tots dos a més a més del
guitarrista Beledo anomenat...
11.- Omniprism (K.
M. & Beledo) 5m33s
Doncs amb aquesta profunda sonoritat hem abandonat el Jazz i ens hem
introduït de ple en la música d’aquesta parella de músics, la pianista Kana Kamitsubo i el guitarrista Sasha Markovic..amb la col·laboració a
la guitarra clàssica d’en Beledo en
una magnífica cançó que ens situa en aquesta sonoritat.
Aquest és un duet acústic establert a Nova York del guitarrista, compositor i productor Sasha Markovic i la pianista Kana Kamitsubo. Realitzen una música
popular original, d'avantguarda i progressiva, així com també fan noves
versions d'alguns covers de rock de temes clàssics i selectes. La música sovint
navega a través d'estructures atmosfèriques i temàtiques, i amb freqüència es
veu reforçada per les col·laboracions creatives a partir d'una varietat de
consumats artistes convidats.
Seguim amb més música d’ells dos, amb el mateix concepte de
transcendència i minimalisme amb ells dos solets en un altre tema composat pels
dos
5.- Mio (K.
& M.) 5m20s
Un tema que ens podria situar a l’Edat
Mitjana per la brillantor de les guitarres que serien llaüts. La senzillesa
i bellesa d’aquesta música és extraordinària. També la transcendència i albiro
que sense cap tipus de pretensions.
El debut oficial de Yagull per MoonJune Records, és aquest disc anomenat
Kai, on la banda es troba expandint el seu concepte de so post-rock de càmera
amb un gran efecte. [MJR distribueix el seu primer esforç amb Zoze Records,
pel·lícules atmosfèriques molt ben rebudes (ZM001), el 2012.]
Un altre dels magnífics temes d’aquest disc és aquest tema a duo
composat pels dos líders....anomenat...
4.- Blossom (K.
& M.) 5m06s
Un preciós tema on hem pogut escoltar també a Dewa Budjana, guitarra i Yoshiki Yamada, contrabaix. Melodia
senzilla sens cap tipus de pretensió i enriquida bellament per l’aportació
d’aquest guitarrista indonesi el qual ja ha sonat en l’anterior programa
dedicat íntegrament a Moonjune Records.
Delicadesa del tema tot just abans d’escoltar al Dewa i el seu delicat estil, improvisant mentre la persistència del
piano l’acompanyava per després situar-se en el pont i finalment de nou al tema
amb canvi tonal inclòs.
El resultat d’aquest disc és una sopa de peix sònica a foc lent,
àmpliament assortida amb ingredients selectes, que es fonen deliciosament en
difuminar les línies dibuixades per gèneres tradicionals, mentre apel·len a una
àmplia gamma d'aficionats a la música. El grup ens ofereix dotze cançons en
aquesta excursió feliç: vuit noves composicions, dues melodies de pel·lícules,
re elaborades; a més a més, ens ofereixen dues versions de rock clàssic fetes
amb molt bon gust. Aquests temes ens mostren la potent capacitat estilística de
Yagull en re inventar-se i oferir-nos aquest projecte càlid i modern.
Seguim amb un altre tema impressionant composat pels Deep Purple, Ritchie Blackmore, Jon Lord,
Ian Paice i David Coverdale.
7.- Burn (Deep
Purple) 5m06s
Un tema aquest que els Deep
Purple feien a un tempo endimoniat i que ves per on els nostres herois fan
d’aquesta manera tan delicada amb una intro a guitarra solo preciosa. Després,
el tema que tots coneixem, però d’aquesta delicada manera tan tranquil·la. És
com si fos un altre tema, però no, perquè el riff el reconeixem clarament a la
vegada que el pont. En el pont, fins i tot m’han recordat al meu Peter Hammill. La pianista segueix amb
la seva improvisació mentre la guitarra rítmica desgrana uns suaus acords.
Després tots plegats de cap el final, i
de cop.
Aquest nou esforç de Yagull a duo - amb Sasha Markovic essent acompanyat
per la pianista extraordinària, Kana Kamitsubo – és especialment accentuat per
una gran quantitat de col·laboradors convidats ocasionals, tots ells mestres
internacionals, alguns músics de Moonjune Records com Beledo (guitarra, llaüt),
Dewa Budjana (guitarra) i Marko Djordjevic (bateria), i molts altres grans
músics. Amb "Kai", Sasha i companyia han embarcat en un viatge
majestuós que serà d'interès per a una àmplia gamma d'oients ... i per
portar-los a un llarg passeig!
I acabem aquest
delicat projecte dels Yagull amb un
tema de Sasha Markovic, el més viu
de tempo del seu disc anomenat...
6.- Z-Parrow (S. Markovic) 4m39s
Aquest també és un tema amb una maca melodia inicial. Primer amb una
intro per després encetar-la mans a la guitarra. Un tema no gens ràpid de tempo
i que és el més ràpid del disc, tal és la delicada estructura temàtica i
rítmica d’aquest projecte dels Yagull.
Amb el pont ens trobem amb la magnificència de la composició, moment en el qual
Markovic inicia la seva aportació
per després fer-ho la pianista i el violí de Wen Chang, i així van fent les seves aportacions amb el darrer solo
a la guitarra de l’Anthony Mullin.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...
Seguim ara amb la segona part del programa amb molta més trempera, la
del Jazz-Rock dels dos projectes que us he comentat en fer la presentació del
programa. Som-hi doncs amb el disc de Dwiki
Dharmawan anomenat..
“SO FAR SO CLOSE”
Dwiki Dharmawan
Editat per Moonjune Records MJR075
Enregistrat per Jeff Lorber en
els JHL Sound, Pacific Palisades, Los Angeles, 14 i 15 de gener del 2015.
Enregistraments addicionals i
post-producció en el DSS Estudi i Musikita Studio, Jakarta, Indonèsia, per
Sulthon, el gener i febrer de 2015.
Mesclat i masteritzat per
Robert Feist als RavensWork Studio, Los Angeles, el febrer i juliol de 2015.
Produït per Dwiki Dharmawan.
Producció executiva de Bagus
Wijaya per Museum Gitarku, Bali, Indonèsia.
A tot el món la producció
executiva és de Leonardo Pavkovic, per MoonJune Records.
Dwiki Dharmawan: Fender Rhodes piano, Mini Moog,
òrgan Hammond, sintetitzador, piano acústic i veus
Jimmy Haslip: baix elèctric
Txad Wackerman: bateria
Dewa Budjana: guitarra (pistes 1, 2, 6, 7, 8)
Tohpati: guitarra (Pistes 3, 4, 5)
Jerry Goodman: violí (pista 1)
Totes les composicions són de Dwiki
Dharmawan.
Comencem amb el primer tema i balada d’aquesta formació, liderada per
aquest “monstre” indonesi dels teclats, anomenada la balada i no el monstre....
2.- Bromo (D.
D.) 5m29s
Reminiscències de Genesis al final del tema ens han vingut al cap, tot i
haver-ne d’altres des de l’inici del tema. La personalitat d’aquest mestre de
les tecles està del tot demostrada, però. Recursos tècnics sí, però molta
creativitat i imaginació harmònica fan d’aquesta una magnífica balada amb grans
interpretacions dels seus solistes, líder i guitarrista en aquest cas el gran Dewa Budjana del qual ja n’he posat
diversos treballs. Balada que s’enlaira cap amunt amb el so del mini moog del líder
per acabar-la amb una certa magnificència.
Dwiki Dharmawan és un dels músics més destacats del seu país
- una icona cultural a la seva terra natal. Dwiki és un consumat pianista,
teclista, compositor, arranjador, intèrpret, activista per la pau, i un
veritable ambaixador cultural del seu estimat país. S'ha forjat una carrera
molt reeixida (que ja s'estén a més de 30 anys), presentant-se en més de 60
països amb projectes tan en solitari com col·lectius. (La banda de Dwiki, Krakatoa,
segueix sent una de les bandes més famoses d'Indonèsia.) El talent de Dwiki és
immens, i moltes futures col·laboracions amb altres grans artistes de MoonJune
de tot el món ja són a les seves obres. Els que consideren que la fusió és el
"passat" es poden dur algunes sorpreses que espero els hi siguin molt
agradables.
Seguim doncs amb aquesta clara aposta vers el Jazz-Rock amb un altre magnífic
tema d’aquest mestre dels teclats, anomenat...
4.- Whale dance (D.
D.) 5m23s
Doncs aquesta ha estat la dansa de la balena, i ja vegeu de quina manera
ens l’ha presentat el líder i teclista. Un tema amb un tempo quasi similar a
l’anterior, una mica més viu, però, i el ball de la balena ben bé el podem
escoltar amb el so del seu sintetitzador. Un ball alegre si se’m permet dir, al
menys això em sembla a mi. Aquí hem pogut escoltar la guitarra d’un altre
indonesi il·lustre, en Tohpati per
després escoltar el solo al baix elèctric del Jimmy Haslip per després continuar el magnífic ball de la balena a
càrrec del líder. Un tema amb una cadència rítmica preciosa.
En el seu debut amb MoonJune
Records, el teclista icona d'Indonèsia,
compositor i productor, Dwiki Dharmawan,
presenta als oients una barreja musical exòtica del més alt nivell amb la fusió
i el rock progressiu i amb les
lluminàries musicals com són en Txad
Wackerman, Jimmy Haslip, i companys artistes MoonJune i gegants d'Indonèsia, Dewa Budjana i Tohpati, així
com el llegendari violinista Jerry
Goodman. "So far so close" és un projecte on les composicions,
arranjaments i actuacions tenen les característiques
d'una gran aventura.
Seguim amb una altra de les joies d’aquest disc anomenada...
8.- The return of Lamafa (D. D.) 5m36s
He reduït la intro parlada per agilitzar el tema, a la vegada que el
final igual i encara més llarg, ja em perdonareu. Ola Kay Kore Kay...etc..Una
altra magnífica cançó d’aquest mestre anomenat Dwiki Dharmawan en un tema que te clares connotacions clàssiques a
l’orgue, amb reminiscències de Johan
Sebastian Bach a l’inici del tema. La secció rítmica ens situa però en
l’esfera del Jazz-Rock tot i que encara força temperat. La guitarra de Dewa Budjana ens ha tornat a al·lucinar
a la vegada que la mestria del líder del projecte en un tema amb aires
clàssics, t’agradi o no.
Els aficionats de "l’època daurada" de la fusió, el Jazz-Rock de mitjans dels anys '70 i
fins els anys '80, trobaran una gran varietat musical la qual els mantindrà
captivats al llarg d'aquesta sessió candent amb Dwiki i companyia els quals no paren de donar gas en l'escalada a
gran altitud del terreny sònic i ho fan aparentment sense esforç . Gravat a Los Angeles per Jeff Lorber, mesclat i masteritzat pel reconegut productor, Robert Feist, Dharmawan ha cobert totes les expectatives i no ha escatimat
despeses en la producció d'aquesta "festa de presentació," de súper-classes.
I anirem acabant amb un altre magnífic tema en l’ona Jazz-Rock, el que
dóna títol al disc....
3.- So far so close (D.
D.) 4m27s
Un tema amb una intro llarga d’una magnífica percussió on sembla que el
tema no acabi d’entrar mai i sembla que sigui així pel fet de mantenir-se
tocant en un mateix acord. Els ritmes sembla que són lo més important, alhora
que els destalls musicals de tots els músics, ara amb la guitarra elèctrica de Thopati. Un tema curiós, sense melodia
amb només ritme ideal per un directe i per ampliar-lo amb tots els recursos
adequats.
Malgrat una llarga carrera musical que ha estat marcada per èxits a gran
escala i reconeixement de la crítica a tot el món, Dwiki roman constantment a la recerca de nous horitzons musicals.
El seu esforç inicial per MoonJune
reflecteix aquesta mentalitat, és bastant ambiciós i aconsegueix els seus objectius.
"So Far So Close" és un disc immediatament essencial de bon
acoblament i fusió progressiva.
I ara sí, acabarem aquest magnífic projecte amb el tema...
7.- NYC 2050 (D.
D.) 4m59s
Doncs aquest sí que te melodia i canvis harmònics i rítmics en una
demostració a vegades de Jazz-Rock Simfònic on la guitarra de Dewa Budjana torna a brillar per ell
mateix. Un tema aquest que s’ha d’escoltar un pèl alt de volum per gaudir del
tot del seu poder. El break del mig és francament potent i també em recorda un
lick d’algun grup dels 70s com ara King
Crimson.
Deixem aquest disc del Dwiki
Dharmawan i acabem el programa amb el darrer projecte també de Moonjune Records, el del grup italià
amb seu a Nàpols anomenat Slivovitz i el seu...
“ALL YOU CAN EAT”
Slivovitz
Editat per Moonjune Records MJR074
Gravat, mesclat i masteritzat
per Fabricio Piccolo, al Trail Estudio, Nàpols, Itàlia, el maig i juny de 2015.
Produït per Slivovitz i
Fabrizio Piccolo.
Productor Executiu: Leonardo
Pavkovic
Pietro Santangelo: saxo tenor i
alto
Marcello Gianinni: guitarra
elèctrica i acústica
Riccardo Villari: violí acústic
i elèctric
Ciro Riccardi: trompeta
Derek di Perri: harmònica
Vinzenzo LaMagna: baix elèctric
Salvatore Rainone: bateria
Totes els temes composats i arranjats per Slivovitz.
El Slivovitz o Slivovice és una beguda de fort
contingut alcohòlic, sovint incolora, destil·lada i fermentada del suc de
pruna; és similar a l'irlandès poteen...doncs això.
Comencem amb el primer tema d’aquesta magnífica banda italiana, en el
més pur estil jazz-rock, i això de pur ho deixo estar i dic impur....amb el
primer tall del disc, si fos vinil...anomenat....
1.- Persian Nights (Slivovitz) 7m25s
I quina entrada que hem tingut amb aquest tema tan impressionant i la
guitarra del Marcello Gianinni
mentre el baix toca un motiu inimaginable. El canvi en el pont amb el violí és
magnífic per tornar-hi ara amb la guitarra totalment distorsionada, carall quin
poder. Amb el lick del baix la única i clara veu de la trompeta de Ciro Riccardi dóna entrada de nou a la
distorsió i potència del motiu principal del tema...i encara fan un break
rítmic al mig, vull dir que aturen tota manifestació rítmica per deixar sol al
tenor del Pietro Santangelo amb un
so que em podria recordar al gran saxo argentí Gatto Barbieri. Més i més potència i distorsió fins arribar al
final...carall quin tema per començar...oi?
La banda Slivovitz va ser
fundada al setembre de 2001 i des de llavors no ha deixat de moure’s, creixent
en canvis de forma i direcció, però sempre seguint la música instrumental en relació al jazz rock
ètnic. Neuròtica, inquieta i, per descomptat, esforçant-se per mantenir-se
moguent durant els seus primers anys, a partir de Nàpols, Slivovitz ha
estat tocant per tot Itàlia i a
l'estranger actuant en concerts i festivals de tot Europa incloent Hongria (Budapest Sziget Festival,
Debrecen, Veszprem, OCS ); Espanya (Barcelona); Sèrbia (Festival de Jazz
Nisville, Belgrad); Croàcia (Zagreb), i Àustria (Mumyuha Festival
Hochneukirchen)].
Seguim amb aquesta “virgueria” amb un altre magnífic tema anomenat.....
6.- Hangover (Slivovitz) 5m28s
I ja vegeu quin principi de tema on hem vist clarament el motiu
principal d’aquest a base d’una balada a ritme complexa de vals. Una melodia
maca i que ràpidament identifiquem en un tema delicat amb solos del violinista Villari mentre sonen tres únics acords.
Tema també delicat on la magnificència del motiu principal és la clau de volta
el qual ens fa identificar-lo sense cap problema.
Amb la formació original, Domenico
Angarano, baix; Stefano Costanzo, bateria; Derek Di Perri, harmònica; Marcello
Giannini, guitarres; Pietro Santangelo, saxos i Riccardo Villari, violí,
Slivovitz va gravar el seu primer disc homònim entre 2004 i 2005, distribuït
per Ethnoworld Srl (Un segell discogràfic establert a Milà), amb una formació millorada per la veu de Ludovica Manzo. El segon àlbum d'estudi
va ser gravat durant el calent estiu napolità el 2007. En aquestes noves
cançons es destaca la utilització "instrumental" de la veu, així com
la barreja dels diversos instruments, on mai es va relegar cap membre de la
banda com mer acompanyant. La potència del directe causa un impacte el qual
assenyala un clar ascendent vers el Rock en la secció de ritme, mitigat per les
habilitats d'improvisació innates dels solistes; tot això es fon en estructures
complexes que es refereixen al més pur jazz-rock de principis dels setanta,
però amb sonoritats ètniques des la mediterrània fins els Balcans.
Seguim amb aquest programa tan i tan intens amb la música d’aquests
grans músics italians gràcies però a l’amic Leonardo Pavcovic que edita i realitza aquestes meravelles, ara amb
un altre tema impactant anomenat....
2.- Mani in Faccia (Slivovitz) 5m14s
Un canvi rítmic evident vers l’anterior i en aquest mateix amb bona
composició mètrica amb variants diverses, on sembla que el riff o motiu
principal es combina amb la suavitat del canvi melòdic. Una meravella de
concepció rítmica i melòdica on el violí del Riccardo Villari s’enlaire com si fos una au cap a les altituds de
la imaginació. I sempre, al darrera, una màquina rítmica amb canvis de tots
tipus. Solo de guitarra del Marcello
en un tema que ens mostra el nivell tècnic d’aquests músics italians de Nàpols. Un tema que acaba amb la
trempera mateixa que ens ha portat a ves a saber on.
El disc anomenat "Hubris", va ser realitzat el setembre de
2009 i distribuït a tot el món per MoonJune
Records. La formació actual de la banda compta amb un nou bateria, en Salvatore
Rainone, així com un trompetista de nom Ciro Riccardi. Slivovitz
va fer una gira per tot Itàlia, l'Europa
Central i de l'Est, una gira pels EUA
curta (amb parades també a Brasil i Argentina) la primavera del 2012. També
val la pena esmentar que el guitarrista, Marcello
Giannini, també havia tocat o encara hi toca amb la llegenda del jazz
europeu i artista ECM, el
trompetista Enrico Rava. El dia que vam
veure a l’Enrico Rava al Jamboree el vam veure amb un altre
monstre de la guitarra, també italià anomenat Francesco Diodatti.
I seguim, tot i sabent que el programa durarà dues hores llargues, amb
el tema anomenat.....
4.- Passannante (Slivovitz) 4m16s
Iniciat per la brillant guitarra del Marcello mentre els altres solistes ens marquen el motiu principal
del tema, motiu que continua desenvolupant-se amb força i potència a base de la
guitarra distorsionada. El solo de l’harmònica és antològic mentre els companys
li marquen el camí rítmic, per després fer-ho el guitarrista amb força
insistència melòdica. Acaben ficant-s’hi tots i acabant el tema quasi com
l’havien començat. Quin tros de tema per anar acabant el programa.
Doncs ara sí que anirem acabant el programa i ho farem amb el tema
d’aquesta magnífica formació italiana que a voltes ens podria recordar a la
magnífica Premiata Forneria Marconi
si se’m permet aquest record...doncs acabarem amb el tema anomenat...
7.- Curry Wurst (Slivovitz) 5m12s
Un altra tema on la trempera rítmica i entretallada és la clau de volta
del tema. El Salvatore Rainone i en Vincenzo Lamagna fan una feina colossal
en bateria i baix elèctric, on sembla que uns vagin per aquí i els altres per
allà, però no. I vegem de nou i de quina manera s’enlaira en Derek di Perri a l’harmònica, mentre la
Sex Machine continua impertorbable. Entremig
del tema una aturada tècnica per calmar-nos a base d’efectes i persistents
acords a la guitarra, i un crescendo brutal que ens tornarà a situar en la
grandiositat del tema i de la concepció musical d’aquesta gent, aquests nois
anomenats Slivovitz que a mi m’han
fet trempar del tot.
Doncs amb aquesta trempera tan meravellosa que ens ha situat a la música
que alguns atrevits feien als anys 70s, tot i que aquesta està molt elaborada
tècnicament parlant i també musicalment, acabem el programa tot i esperant que
hàgiu gaudit amb aquest programa que ha tingut un Jazz delicat i suau al
principi amb el magnífic projecte dels amics Vicenç Solsona & Jordi Farrés. Hem abandonat el Jazz per
endinsar-nos en tres projectes de l’amic
Leonardo Pavkovic primer amb el duet
Yagull i col·laboradors, encara amb
delicadesa i pulcritud per després entrar ja en el Jazz-Rock més potent amb els
projectes de Dwiki Dhramawan i
aquest darrer que ens ha deixat ben descol·locats, els Slivovitz. Un programa amb més de 1h 40 minuts de música i que
haurà durat dues hores llargues, ben llargues.
Doncs rés més, recordar-vos que aquest dissabte a les 19h tenim un
magnífic concert al Teatre de La Vicentina amb la Big Band del Liceu dirigida per l’amic Sergi Vergés. Així doncs que fins aquest dissabte i que tingueu
bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
