Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Doncs avui hi tornem amb un programa dedicat a projectes diversos, els
dels nostres músics i que són els què ens envien per correu normal, o ens donen
en mà quan ens trobem als seus concerts. Avui doncs escoltareu quatre projectes
de músics de casa nostra amb estils i músiques diferents amb el denominador
comú de la creativitat allunyada d’estereotips i on el Jazz i serà també en les
improvisacions. Tots els temes són propis i anirem des del Jazz amb flabiol
fins el Jazz aflamencat passant pel jazz-rock. La formació Jazz Cat i el seu projecte “Sòl del flabiol”, Els Nara Trio i el seu “Zatara”, el Miguel Royo “Wally” i el seu
“Aflamencandome” i finalment el darrer projecte de Cece Giannotti – Après Minuit anomenat “Dèja Voodoo” serà tot el
que avui escoltareu. Una vegada més recolzant els projectes dels nostres
músics.
Bé doncs comencem amb el projecte dels JazzCat anomenat...
“SÒL DE FLABIOL”
JazzCat
Enregistrat per Josep Miró
Autoeditat
Xavi Torrent, flabiol i tabal
Jesús Torrent, guitarres
Manel Fortià, contrabaix
Andreu Vilar, bateria
I la col·laboració de Gabriel
Amargant, saxo tenor, #2.
Doncs sense dir-vos res més, de moment, us deixo amb el primer tema del
disc, anomenat...
1.- La Rumba de Cassà (Popular
& JazzCat) 4m58s
I diuen ells d’aquest tema...
A Cassà de la Selva hi tenim
una sardana curta ben alegre i que convida a ballar. I ja heu escoltat quina delícia de so el del
flabiol del Xavi Torrent. En aquest
tema a ritme suau de vals on la melodia vola com un ocell, lliure pel cel de la
música. Un mestre en això de tocar el flabiol com ja veurem més endavant. El Jesús, el seu germà, delicadament a la
guitarra a adornat amb gust per després tornar-hi tots a la melodia inicial,
una preciosa melodia, per cert.
Diuen ells al seu web:
JazzCat és un grup de Jazz a la
catalana. I com es fa això?
Doncs partim de melodies
populars catalanes i les arrangem en un context de Jazz. Pensant en el Jazz com
a marc de creació i improvisació musical. És a dir, el swing s’estira cap al
bolero, el tango, la rumba… el què sigui, en tant que ens sigui útil per a
l’objectiu: que les melodies sonin actuals.
I el nostre tret característic:
El Flabiol.
Doncs ja sabem què fan aquests els nostres músics, partir de les cançons
populars i modernitzar-les i quina millor manera sinó la de fer-ho amb
l’esperit del Jazz i les improvisacions? Doncs això...
Escoltem ara una trista història
digna de ser entangada, ens diuen ells, una versió entangada de la “Cançó
d’Amèlia”...
9.- Tango de n’Amèlia (Popular
& JazzCat) 5m11s
I quina gràcia i delicadesa que tenen aquests músics fent els
arranjaments de cançons populars nostres. Una formació sòlida rítmicament, amb
el Manel Fortià, contrabaix i Andreu
Vilar, bateria. Dir-vos que l’Andreu
és també un magnífic vibrafonista, i jo en vaig ser testimoni en un anterior Festival l’Hora del Jazz, Memorial Tete
Montoliu, escoltant el seu projecte a quartet, crec. En Jesús Torrent a la guitarra es mostra
força consistent melòdicament i en precís en el ritme demostrant una gran dosi
de creativitat en els solos. I no em digueu que el fablioliste no és
extraordinari, perquè sí que ho és.
Ara us en diré un trosset del que posaré al blog...
Xavi Torrent:
Un dels instruments més antics
i representatius de la música d’arrel catalana i que, si no gens, molt poc ha
sonat en el terreny del Jazz. Acompanyat d’una formació petita, guitarra,
contrabaix i bateria, hem volgut acostar-nos a l’essència de la música popular
i crear un pont cap a un context actual.
Obté el Títol Superior de
Flabiol i Tamborí al Conservatori Superior del Liceu. Estudis de Saxo i
harmonia moderna amb Gabriel Amargant, Guim Garcia-Balasch, Albert Comaleras,
Xavi Molina. Estudis de Clarinet amb Jordi Gallart i Elvira Querol.
1r premi d’instrumentistes de
cobla “Josep M. Bernat” de Bellpuig (Lleida) el 1996. I component de la Cobla
Sant Jordi-Ciutat de Barcelona des del 2001.
Seguim ara amb el cant popular...el cant dels ocells, anomenat per
ells...
4.- El vol dels ocells (Popular & Jazzcat) 4m29s
Diu la llegenda, que a Banyuls
hi havia uns contrabandistes a qui els entusiasmaven el cant dels ocells i
junts xiulaven aquesta tonada.... ens diuen.
I quin tema més ric en matisos...partir de la melodia del Cant del
Ocells a tempo ultralent per endegar la improvisació al flabiol del Xavi amb un swing brutal i un solo
totalment jazzístic, ha estat impressionant. La guitarra del seu germà segueix
després amb un solo molt ben aconseguit, seguint la melodia principal, per
després fer uns “quarts” ells dos, mentre les escombretes de l’Andreu freguen suaument i a ritme desfermat i el contrabaix del Manel marca les notes mare de la línia
a seguir. I seguim parlant del mestre del flabiol, i no és que no vulgui parlar
dels altres, és que no tinc temps i aquest projecte el trobo personal en la
figura del Xavi Torrent.
També ha treballat en altres
formacions com “Saltimfunkys”, quartet de clarinets “Stamitz”…
Ha realitzat concerts al
Festival Grec, Teatre del Liceu, l’Auditori de Barcelona, Palau de la Música
Catalana, festival de música de Peralada, Rialp, Festival de la Porta Ferrada
de St. Feliu de Guíxols, etc.
La seva discografia comprèn una
trentena de CD amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, col·laborant amb
grups de música tradicional com Kaulakau, ensemble de l’Esbart Català de
Dansaires, Pascal Comelade, etc. Ultimament ha realitzat la gravació del CD “live at Kursaal Theatre” amb Niño Josele i
la Cobla Sant Jordi (2013), fusió de cobla, jazz i flamenc.
Estrena de l’obra dedicada
“l’Ocell Captiu” de Xavier Pagès per a flabiol solista i cobla a l’Auditori de
Barcelona el 2009.
Col·laboracions amb directors
com Antoni Ros-Marbà, Salvador Mas, Salvador Brotons, Josep Pons, Albert
Argudo, etc. Amb compositors com J.A.Amargós (finalista “Premios de la Música”
2010 amb el CD “Amargós & Vidal”), Joan Guinjoan, Albert Guinovart, Manuel
Oltra, etc.
El 2013 obté 4 premis
Endrerrock amb el CD “Roger Mas i la Cobla Sant Jordi” enregistrat en directe
Acabem aquest magnífic projecte amb el tema on hi participa en Gabriel Amargant, al saxo tenor, en
el....
2.- Rhythm del pare (JazzCat) 4m38s
Doncs amb aquesta intervenció del Biel
al tenor, aquest projecte te un plus de valor afegit. En Gabriel Amargant, amb el seu tenor acaba d’arrodonir aquest
projecte tan nostre, en tots els sentits, cançó popular catalana i Jazz. Un
solo magnífic del Biel en un tema,
el ritme del qual ens situa molt enllà, a New
Orleans ben bé, tot i que el seu solo estigui més a prop. Ja vegeu quina
mostra de creativitat i valentia, la d’aquests nois, on a la pregunta...
Estem portant el flabiol i el
seu repertori a un terreny que poc o gens ha “trepitjat”, Què et sembla?
I ves que un dels qui contesta és en Joan Chamorro i diu ell..
Totes aquelles iniciatives
artístiques que sorgeixen del desig d’aconseguir expressar-se amb sinceritat,
amb honestedat, han de tenir un espai per poder desenvolupar-se. El jazz sempre
s’ha caracteritzat per ser una música oberta i en permanent simbiosi amb
l’entorn.....Benvingut sigui el so del flabiol què, com el cant matutí de
l’ocell que em desperta cada dia i em posa un somriure als llavis...etc....etc...precioses paraules del Joan que per acabar aquest projecte són ben bé la
cirereta.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Seguim ara amb un altra grup de casa anomenat Nara Trio, una formació que també s’ha produït el disc. Un trio de
piano, contrabaix i bateria amb temes propis la majoria composats pel
pianista....en el projecte
“ZATARA”
Nara Trio
Autoeditat
Enregistrat i mesclat per Toti
Arimany el febrer de 2015 als estudis Koryland
Materitzat per Yves Roussel als
seus estudis
Marc Mas, piano
Bernat Guàrdia, baix i
contrabaix
Pep Terricabres, bateria i
percussió.
Carles Belda - acordió a Maitia nun Zira
Comencem amb el primer tema, segon del disc, en una magnífica i delicada
balada una estoneta reconvertida rítmicament ja cap el final, anomenada...
2.- Gospel Song (M.
Mas) 4m32s
Doncs amb aquest magnífica balada ens hem situat en la sonoritat
d’aquest magnífic trio de joves músics i les seves creacions, tot i que la
majoria són del pianista Marc Mas,
n’hi ha una del Bernat Guàrdia que
mirarem de posar, si em decideixo pels temes. Torna a passar, i en el projecte
anterior també m’ha passat què el difícil és triar i decidir què sonarà i què
no. Aquest disc, com ja anireu comprovant és una delícia, amb unes precioses
composicions i molt bones interpretacions. El tempo és mig alt en quasi tots
els temes que sembla és on s’hi troben més a gust. En fi que és un treball
exquisit i ben construït.
El trio de piano, baix i
bateria Nara neix l’any 2014 sota un concepte que parteix del jazz i passa pel
folk, la música mediterrània i la clàssica. D’aquesta obertura de mires en
sorgeix un repertori molt variat que acaba donant llum al seu primer treball
discogràfic, Zatara.
Escoltem ara mateix la delícia on hi col·laboren
Yannis Papaioanou - ud
Lluna Aragó - violí
Maria Juan - viola
Marta Sedó - viola
Anna Costa - violoncel tots ells a Llançà
En el tema de Marc Mas
anomenat.....
3.- Llançà (M.
Mas) 5m36s
Aquest és un tema on la música clàssica s’hi veu d’entrada amb la secció
de cordes i que després anem escoltant com agafa una gran magnificència, quasi
transcendència, per després reconvertir-se al Jazz-rock si se’m permet. Aquest
és un tema força potent i complex de ritmes, a la manera com aquells grups dels
anys 70s feien els seus temes...a moments m’ha recordat quelcom de Yes, i
d’altres grups...amb les cordes però, acaben suaument.
Al disc hi ha col·laboracions
com la del músic grec establert a Barcelona Yannis Papaioannou, el percussionista
Francisco 'Rambo' Batista, el guitarrista de flamenc Ignasi Cama i el quartet
de corda format per Maria Juan, Lluna Aragón, Anna Costa i Marta Sedó. A més,
Carles Belda toca l’acordió diatònic a la versió de la cançó popular basca
"Maitia nun zira". Marc Mas, Bernat Guardia i Pep Terricabras han
acompanyat o segueixen acompanyant projectes com La Troba Kung-Fú, Gertrudis,
Sabor de Gràcia, Sol Picó, The Gospel Viu Choir, Xarim Aresté i Yacine and the
Oriental Groove, entre d’altres.
I ara seguim amb el tema on hi col·laboren..
Ignasi Cama, guitarra flamenca
i Francisco Batista, pailes i congues en el tema
anomenat...
7.- Canyes (M.
Mas) 5m56s
I de quina manera ens hem trobat ara entremig del concepte flamenc de la
música. Abans classicisme i fins i tot
rock-simfònic i ara el punt de flamenc de la composició que ens permet escoltar
a aquest bon guitarrista, l’Ignasi Cama,
a la vegada que notar les pailes i congues en el ritme, càlid però, d’aquest
tema que va agafant més vida a mida que passa el temps. Una altra magnífica
composició del Marc. Carall quina
més què agradable sorpresa. Avui anem de sorpresa en sorpresa, oi?
Acabem doncs aquest projecte amb el tema del Bernat Guàrdia anomenat...
5.- Hermes (B.
Guàrdia) 4m48s
Doncs quina meravella rítmica ens ha composat el Bernat. En un tema on després de la introducció inicial, ens hem
trobat imbuïts del ritme marcat pels cops al canto de la caixa. El mateix
compositor fa un magnífic solo a baix elèctric, mentre el Pep copeja incansable, per ja a la meitat del solo del baixista,
deixar el canto i fixar-se en el raid. Un break brutal i després ja ens
situarem ben bé al final del tema per acabar-lo de cop. Collons i com m’agraden
aquests els nostres músics. Abans d’una manera i ara d’aquesta.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound.. Escoltem el projecte també força íntim del contrabaixista Michael Oien anomenat...
I ara seguim amb un projecte fet per un músics establert a casa nostra,
ell però de Saragossa que ja fa
temps que s’està entre nosaltres, de fet viu a Sabadell, sembla. Un mestre de
les canyes diverses i la flauta travessera, tocant en un mateix tema ambdós
instruments, saxos i flauta. Aquest és el Miguel
Royo “Wally” pels amics, tot i
recordant a Cifu. El projecte que
ens presenta és...
“AFLAMENCANDOME”
Miguel Royo “Wally”
Editat per Temps Record TR1497-GE15
Enregistrat el 2 i 3 de juliol
per Jordi Vidal a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Miguel Royo, saxos i flauta
Gerardo López, trompeta
Jordi Rodríguez, guitarres
Jordi Franco i Jesús Martí,
baix elèctric
Joan Sámchez, cajón
Pablo Posa, bateria
Melodie Gimard, palmes
I Jordi Mesa “El Pirata”,
cante.
Un projecte on els agraïments són per a tots els companys a banda dels
mestres Camarón, Paco de Lucía, Vicente
Amigo, Jorge Pardo....
Escoltem el primer tema, un tema de Charlie
Parker amb un magnífic arranjament amb aires flamencs on el podem escoltar
amb la flauta travessera..
2.- Scrapple from the apple (C. Parker) 5m12s
I quin tema més sorprenent oi?. No oblideu que el Miguel ha fet un disc que es diu “Aflamencandome”...i per tant, els
ritmes de les buleries i alegries diverses hi seran, i també la veu del
cantaor, que es diu Jordi Mesa “El
Pirata”. I si tot ho barregem amb aires jazzístics, doncs això està molt
bé. Recordeu el primer projecte oi? Música popular catalana passada pel sedàs
del Jazz. Doncs aquest és el Flamenc el que escoltem passat pel sedàs del Jazz.
I tot i que aquest tema es diu com es diu, hi ha molts moments que no és ell
mateix oi? Aquesta és la gràcia d’aquest projecte, on el tempo serà més o menys
aquest mateix, un tempo mig, per anar fent.
Però qui és el Miguel Royo
“Wally”?
Té un primer acostament a la música amb la banda del seu poble. Comença
a estudiar al Conservatori de Saragossa on acaba els seus estudis superiors de
saxòfon l'any 2002. Després rep classes amb el saxofonista Bobby Martinez, fins
que a finals de 2004 es trasllada a Barcelona per estudiar a l'ESMUC, on rep
classes de Xavi Figuerola, Eladio Reinon i Gorka Benitez entre d'altres.
També ha assistit a masterclass o seminaris amb Joe Lovano, Jerry
Bergonzi, Paquito d'Rivera, Perico Sambeat, Dave Schinetter, Bob Sands, Bob
Reynolds, Joan Albert Amargós, Gary Willis, Lluís Vidal, etc...
És com vegeu un músic preparat i ben bé que ens ho està demostrant.
Escoltem el següent tema on hi participa de nou El Pirata al cante, tot i que només una mica, en el tema....
5.- Tracatacá (M. Royo) 4m13s
Doncs un altre tema molt maco amb la preciosa i càlida veu del Jordi Mesa en un tema on la seva veu
ens ha introduït el tema per després volar per les esferes de la improvisació
jazzística per aquest mestres dels vents, el líder del projecte, el qual es pot
dir que ha après el que calia de tots els mestres que ha tingut, i sinó
digueu-me d’on ha tret aquest magnífic so d’aquest soprano?
Del Miguel Royo en podeu
llegir una biografia més extensa que te penjada a la seva pàgina web, i ho
podeu fer en castellà i en català.
Seguim escoltant-lo, ara també en un tema força
espectacular...anomenat..
4.- Bulerias sopladas (M.
Royo) 6m05s
A la guitarra en Jordi Rodríguez
i ja hem vist què bé que ho pela, i no en parlem del líder a la flauta
travessera, que ja vegem què és impressionant. Com es noten les classes del
gran Gorka Benítez, mestre de flauta
travessera.
El líder, deixa la flauta i agafa el saxo tenor, amb total
tranquil·litat, en un altre tema on la melodia és igualment preciosa, a la
vegada que el seu solo, que la segueix amb total impunitat. I com controla el
llenguatge del flamenc i del jazz aquest gran músic. Un altre descobriment, per
descomptat. Els sons de la flauta ens han situat de cap al final del tema,
recuperant la melodia inicial.
En Miguel Royo ha tocat amb,
Ana Belen, Aragonian, Barcelona Jazz Orquesta, Big Banana Reunion, Café
Quijano, Chattanooga Big Band, Cotton Club Big Band, David Bisbal, Grease el
musical, Javier Gurruchaga, Orquesta Sinfónica del Vallés, etc....El 2012
publicà el seu primer disc como líder, a més a més, es dedica a la docència des
del 1999.
Acabem aquest tema amb el primer tall del disc, anomenat...
1.- Pan caliente (M.
Royo) 5m02s
I quin tema més impactant, ja d’entrada, amb el ritme i la melodia amb
els quals ens podríem situar en espais força càlids. Una rumbeta magnífica amb
una melodia inicial curta i que ens ha situat directament sobre la primera
improvisació al saxo tenor del líder. Després és el Jordi a la guitarra qui s’enlaira per després fer-ho algú al piano,
i dic algú perquè al disc no sé veure qui pugui ser. Una magnífica rumba per
acabar aquest projecte on el Jazz s’ha aflamencat o el flamenc s’ha enjazzat.
Ole Wally. I mirant el seu web doncs
acabo dient-vos que ha fet quatre discos, essent aquest que heu escoltat el
darrer projecte i els altres, el primer el 2012 “Mirar pa dentro” i els altres
dos amb Aragonian.
Bé, doncs fins aquí el Jazz....i seguim ara amb un canvi de rumb musical
endinsant-nos en l’univers oníric del compositor, guitarrista i cantant, en Cece Giannotti i el seu projecte amb la
formació Après Minuit anomenat....
“DEJÀ VOODOO”
Après Minuit
Editat per Saurí Records SRCD005
Enregistrat per Jordi Solé,
José Luís Moreno al Musiclan Studio, Girona.
Enregistraments extres a
l’Hotel Josephine Studio i a Nòmada 57
Producció executiva per Cece
Giannotti, Francesc Chaparro i Roser Pagès.
Cece Giannotti, veu i guitarres
Fernando Tejero, teclats
Raül del Moral, guitarra
elèctrica
Matías Míguez, baix elèctric
Francesc Chaparro, bateria i
percussions
Totes les composicions són de Cece
Giannotti....
Considerant aquesta la formació base, a cada tema hi ha col·laboracions
que ja us posaré. Dir-vos que del Cece
ja en vam parlar en un anterior programa de ràdio on vam posar un altre dels
seus discos, el magnífic “Escape”
inspirat en la vida de l’escapista Houdini.
De totes maneres recordarem una mica la seva figura com a músic. Aquest és un
projecte que s’allunya directament del Jazz passejant-se pel rock, folk i
d’altres estils afins. La música però te una qualitat fora de tota dubte i la
seva veu és tan personal com les seves composicions.
Comencem doncs amb un tema on hi col·laboren l’AupaQuartet, quartet de corda que compta amb el Martín Melendez, cello entre d’altres i Jordi Picazos, mandolina i Sandra Sangiao,
veu en el tema anomenat....
11.- Paper Wings (C.
G.) 4m04s
Doncs amb quin tema hem començat oi? Profund i magníficament
enregistrat, amb una gran i delicada presència de la secció de cordes d’aquest
gran quartet. Un riff repetitiu senzill ja vegeu de quina manera es pot
regenerar.
Cece Giannotti és guitarrista, productor, cantant i
compositor nascut a Montreal (Canadà), multinstrumentista i graduat a Berklee
College of Music. Establert a Barcelona des de 1992, Giannotti al llarg de la
seva carrera ha treballat amb artistes com Marc Ribot, John Cale, Iggy Pop,
Rhonda Smith, The London Session Orchestra, ha compartit escenari amb Tina
Turner, Kiko Veneno, Loquillo, Sisa, entre d’altres i ha participat com
productor i músic en més de 50 discos.
12.- Jelousy Boulevard (G. C.) 4m41s
I seguim, ja ho veieu amb un tema impressionant farcit de innumerables efectes
que enriqueixen l’entorn profund del tema. En un tema on ha col·laborat en Dani Nello a l’harmónica i saxos, i el
“rapper” Kumar Sublevao. Un blues,
si us ho fixeu, que en Cece ha sabut
transportar a d’altres latituds, molt més oníriques, gràcies també a l’orgue del
Fernando Tejero i la guitarra del Raül del Moral.
Ha liderat grups com Traditional Tourist o Sunstation i des de el 2010
els seus treballs “Pivot Point”, que va rebre el reconeixement com disc de
l’any 2010 de l’AMJM (Associació de Músics de Jazz i Música moderna de
Catalunya), el DVD (Agharta 2011) del concert dins el XXI festival de guitarra
i “Escape” (Saurí records 2012), porten el seu nom
Seguim ara amb un tema una mica més viu, el magnífic
4.- Devils Eyes (C.
G.) 3m54s
I quina trempera no us sembla? Un tema on hem pogut escoltar a Jorge Renenaque en un gran solo al Hammond B3 i tot just després a Dani Nel·lo en el solo al saxo tenor. A
més a més de la banda fixa hi ha col·laborat l’Anton Jarl, congues; Michelle, back vocals i a la
secció de “horns” a Gabriel Amargant,
saxo tenor; Dani Nel·lo, saxo baríton; Josep Tutusaus, trombó i Jaume Peña,
trompeta una magnífica secció de vents de Jazz.
Vegem l’inquiet nòmada:
Giannotti va néixer al Canadà, on va viure fins que va
complir els 18 anys. "Després vaig marxar als Estats Units i vaig estar un
temps establert en llocs com Nova York i Boston. No va ser fins al 92 que vaig
anar a viure a Barcelona", relata. El seu anterior compacte, 'Escape',
l'ha anat presentant en multitud de sales europees i americanes. "Vam
arribar a ser teloners de Tina Turner", recorda el vocalista. "Hem
tocat a tots els clubs de Barcelona. Sempre omplim. I tenim la sana ambició de
tocar en escenaris més grans i accedir a més gent", apunta Míguez.
Giannotti canta amb la seva expansiva veu idiomes diversos sense embuts.
"Barrejo amb naturalitat l'anglès, l'italià, el francès… Sóc un
multilingüista de cap a peus", riu. I amb aquesta mateixa naturalitat, la
música ha format part de la seva vida.
Acabem doncs el projecte i programa amb el magnífic tema....
6.- Old man trouble (C.
G.) 3m55s
Un tema on ens hem tornat a trobar amb l’AupaQuartet a més a més de l’Ivan
Kovacevic, contrabaix en un tema on el Cece
i Francesc fan quasi tota la feina,
sobretot aquest darrer anomenat en el disc, enigmàticasment, 6Q. Amb un tema de country en Cece també s’hi troba a gust i aconsegueix plasmar
un tema amb personalitat allunyat dels estereotips del mateix estil. La seva
veu personal així ho aconsegueix a banda dels magnífics arranjaments. Un tema
ideal per acabar el projecte i programa. Un disc del tot recomanable on hi ha
encara 8 temes més i que podeu trobar directament a les botigues o la web de
l’editorial sauri records.
Doncs això ha estat tot família. Avui hi hem tornat amb un programa amb
novetats i projectes personals dels músics de casa nostra o que viuen entre
nosaltres com és el cas de l’amic Cece
Giannotti. No oblideu que hem escoltat de quina manera sona el flabiol am
aires jazzístics de la mà del grup JazzCat
i el mestre Xavi Torrent. Després
hem pogut escoltar el trio Nara que
ens han presentat un magnífic projecte amb temes propis i grans interpretacions
també. Ens hem passejat pel món del flamenc enjazzsat de la mà del gran mestre
dels vents diversos, en Miguel Royo
“Wally” i hem acabat amb el mestre on la subtilesa és la clau de volta de
tots els seus projectes, en Cece
Giannotti amb els Après Minuit.
Doncs res, ja sabeu que aquest programa tornarà a sonar, això espero, el
proper diumenge a la mateixa hora i sinó el podreu escoltar al blog del
programa, a
I ara sí, tot i desitjant que l’hàgiu gaudit, us desitjo bona nit i bon
Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
