Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls i edicions. Aprofito per convidar-vos aquest divendres a la Sala Xica a veure la formació vinguda de Dinamarca, amb Mikkel Ploug, guitarra, Martin Andersen, bateria i el contrabaixista canari establert a casa nostra Martín Léiton, estic parlant de Mikkel Ploug Trio en Concert-Jam aquest divendres 27 de novembre a les 22h a la Sala Xica. Com sempre, una hora de concert i després Jam Session fins la 1h30m.

Avui hi tornem amb un programa temàtic per les formacions, on el protagonista principal és el piano, tot i haver-hi contrabaix, bateria i també un saxo tenor. Les músiques seran òbviament de diferents estils pel fet evident de la personalitat marcada dels líders. Tres projectes actuals amb músics de casa nostra a més a més del Sergio Gruz, músic argentí establert a París el qual ens va acompanyar en el concert d’octubre amb el Luca Tondena Quartet a la Sala Xica, on em va donar molt amablement el seu disc. El Sergio Gruz Quartet és la formació i “Hypnosis” el seu projecte. Els altres de casa són en Marco Mezquida & Manel Fortià i el seu “My Old Flame”, i també els Unexpected amb “Munchis” el seu projecte. Som-hi doncs amb el primer treball d’aquesta nit amb....


“MY OLD FLAME”
Marco Mezquida & Manel Fortià

Autoeditat el 2015
Enregistrat per Adrià Vidaña per el 13 i 14 de desembre de 2014 a la Casa de Cultura, Girona.
Mesclat i masteritzat per Adrià Vidaña,
Produït per Marco Mezquida i Manel Fortià.

Marco Mezquida, piano
Manel Fortià, contrabaix

“Abans de la música hi havia el silenci i el format de duet et permet construir la música des del silenci d’una manera especial”. – Charlie Haden.

Aquest disc està dedicat a la memòria de Charlie Haden.

Em sona que aquest disc va ser el Projecte de Final de Carrera del Manel Fortià a l’Esmuc, o sigui que és tot un plaer posar-lo en aquest programa de ràdio. Tot i que la vertadera realitat és que sí que va ser l’inici del seu Projecte, però en fer alguns bolos i enregistrar-lo, va esdevenir finalment una entitat pròpia. Dóna la casualitat que a aquests dos músics els conec de fa temps i per motius diversos, tot i que aquest temps vol dir només 6 anys. El Marco va venir formant part del combo de l’Esmuc en el Primer Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts. Recordo que a la jam, la Marina, va cantar amb la formació on hi havia el Marco. Amb el Manel ens vam conèixer en la presentació del restaurant Sagristà al Molí dels Frares, acompanyat del Toni González i el Josep Maria Masseguer. A tots dos no he parat de veure’ls en diversos espais dedicats a la música en directe, i espero continuar-ho fent.

Comencem amb el primer tema del Manel dedicat al gran Charlie Haden, anomenat....

1.- Hayden song (1) (M. Fortià)                 5m57s

Un tema dedicat a Hayden havia de començar amb un contrabaix, i quin millor que el del Manel. Marco és el pianista de referència ara per ara i per molts motius, entre els quals la seva camaleònica versatilitat. Amb aquest tema l’hem escoltat en el format més clàssic i delicat i així seguirà en la resta de temes. Un tema preciós que respira amor i admiració per aquell que va desenvolupar la part més lliure del jazz i que ens va deixar l’any passat, un preciós tema del Manel que segur formava part del seu projecte final a l’Esmuc.

Marco és també un assidu a les Free Sessions de 23 Robadors organitzades pel Ramon Prats, bateria i professor del Conservatori del Liceu, el qual, una vegada acabades les classes, i ara ja fa uns quants anys, va decidir muntar aquest esdeveniment comptant amb la voluntat dels seus amics músics. En acabar l’horeta justa de música gratuïta, passen una guardiola on els aficionats presents hi posem la voluntat. Un espai acollidor on ens hi podrem trobar els dijous a partir de les 19h45m i per on hi passen i hi ha passat músics com l’Iván González, Pol Prats, Marcel·lí Bayer, Tom Chant, Àlex Reviriego, Marco Mezquida, Vasco Trilla, Ivo Sans, etc, etc...

Seguim amb una altra meravella d’aquests dos grans músics, i ho farem amb la preciosa balada de Arthur Johnson que dóna títol a l’àlbum....

2.- My Old Flame (5)            (A. Johnson)              10m25s

Quina delicadesa més sublim la dels dos músics. Marco fa un treball extraordinari de clara i nítida pulsió acompanyada de la corresponent exquisida musicalitat a la vegada que en Manel acaba d’omplir l’espai sonor amb la seva profunditat. Una gran balada que segueix la tendència tranquil·la de tots els temes d’aquest àlbum, treball aquest per escoltar-lo amb la màxima relaxació i deixant-vos portar per la suavitat de les ones sonores que us arribaran al v
vostre cervell.


Manel Fortià, Sebastian Domínguez i Dani Álvarez, van ser les ànimes que van endegar unes Jam Sessions que es feien els dijous al restaurant Carmelitas al Carrer del Carme. Un espai que va esdevenir referència i punt de trobada de molts dels estudiants de Grau Superior de les diferents escoles de la ciutat. Allà hi havíem anat a veure com s’ho feien els nois, entre els quals joves que ja han acabat el grau superior i ara estan fent màster per Holanda i demés espais com la Irene Reig, Joan Casares i d’altres més.

Doncs acabarem aquest projecte amb un altre tema llarg, no tant com l’anterior però suficient per comptabilitzar després de posar-lo més de 24 minuts de magnífica música. Escoltem doncs el tema de l’Arthur Altman, amb una increïble introducció a piano del Marco en el tema...

3.- All Or Nothing At All (2)  (A. Altman)                8m22s

I quina magnífica interpretació d’aquests dos mestres en especial la modernitat del pianista, en un tema que si no vaig errat forma part del seu repertori a piano solo i potser amb el seu trio. Jo diria que el dia que Marco va tocar al Palau a piano solo, li vam escoltar aquesta magnífica interpretació d’aquest estàndard que sovint es pot escoltar en les Jam Sessions d’arreu. El que està clar és que d’aquesta manera no ho escoltareu a cap Jam. Un pianista que creix sense parar i que sembla evident que requereix un reconeixement a nivell internacional i que espero i desitjo que li arribi ben aviat. Manel Fortià segueix el seu camí de creixement força sòlid amb projectes diversos i també participacions en Jams. Sense anar gaire lluny, el vam tenir en el tercer dia del 6è Festival de Jam Sessions formant part del combo del Jazz Club La Vicentina amb el Geni Barry al capdavant en un divendres de Festa Major, malauradament passat per aigua.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...

Escoltem ara el projecte del pianista Sergio Gruz, sí, aquell que vam tenir el plaer de veure i escoltar el passat 20 d’octubre a la Sala Xica.


 “HYPNOSIS”
Sergio Gruz Quartet

Editat el 2015 per Bop City                     BOPY 10005
Enregistrat per Max Jesion a Bopcity.
Mesclat per Phillippe Tessier du Cros i masteritzat per Raphael Jonin.
Produït per Absilone, Socadisc i Bopcity

Sergio Gruz, piano
Ricardo Izquierdo, saxo tenor
Matias Szandai
Antoine Banville, bateria

Escoltem doncs ja el primer tema del disc i que serà el més delicat anomenat Otoño i del qual ens ha fet la següent ressenya.

Estic caient com la caiguda de les fulles
admirat de la saviesa dels arbres
que ho han vist tot i saben que
l’hivern es converteix en primavera.
M’agradaria poder tenir aquest tipus de confiança.

Birgitte Lyregaard

4.- Otoño (3)  (S.Gruz)         6m18s

Doncs ja vegeu quina meravella de composició i quin so més melós el del saxo tenor nascut a Matanzas, Cuba, el 1978. Un altre músic establert al país veí on te també el seu quartet i col·labora en la vida musical parissina. El líder ens deixa en la mateixa posició de relax de la qual venim del duet Mequida-Fortià i deu ni do amb els que vindran dels Unexpected. I no ens en volem desfer no, al menys fins ara. Un descobriment de la música que es fa a França de la mà de gent de l’altre cantó de la bassa. Gent càlida en un país fred i aquesta és la seva música.


Nascut a Argentina, Sergio Gruz va estudiar piano jazz amb Santiago Giacobbe i Edgardo Beilin, i la música clàssica amb Suzana Bonora i Claudio Spector. El 1992, durant una gira per França amb el "Sexteto Sur" i Adriana Varela, se li va demanar si voldria tocar al famós "Trottoir de Buenos Aires". Un any més tard es trasllada a París i toca en molts clubs ("Le Petit Journal Montparnasse", "Sunset", "Terra del Sol", "Le Bilboquet", "7 lézards", "Le Chabada", "New Morning", "Les Trinitaires "," Le Baise Salé "...) i festivals de renom internacional (Festival de Jazz Belga a Bèlgica, el Festival de Jazz Leverkussen a Alemanya, el Festival de Jazz de Mont-real a Canadà, el Festival de Jazz de Santo Domingo en Rep. Dominicana, el Tanjazz festival al Marroc, el Festival de Jazz de Ethno de Chisinau, a Moldàvia ...). També és professor a l'escola de música "Salle Pleyel" i al "Musiques Tangentes". A més de ser solista i acompanyant amb (Ricardo Izquierdo, Sylvain del Camp, Damien Prud'homme ...), treballa per a dansa contemporània, teatre i cinema. Ell és l'autor de la música de la banda sonora de dues pel·lícules argentines "Terapias Alternativas" el 2007 i "SOS Ex" en 2008, i va compondre una peça musical per a un quartet d'orquestra i jazz que es va presentar el 2006 al Festival de Jazz de Nancy. Des de 2013, compon la música per a la publicitat del Museu del Quai Branly a París.

De cadascun dels temes, en Sergio Gruz, gran lector, persona informada i estudiosa, ens fa una ressenya d’algun autor literari. O sigui que us traduiré les que estiguin relacionades amb els temes que posaré, tot i posar-vos-les totes al blog.

Escoltem ara mateix el primer tall del disc del qual ens ha deixat escrit això...

Hi ha tres temps
El present del passat, que és la memòria.
El present del present, que és la intuïció.
I el present del futur que està a l’espera, l’atenció.

Agustí.

5.- Begin (1)  (S. Gruz)                    7m38s

I quina entrada més delicada amb una melodia preciosa que es va ficant mica a mica dins nostre, tal és la creació melòdica d’aquest mestre argentí i que vam tenir la sort d’escoltar al Jazz Club La Vicentina amb el Luca Tondena Quartet. Izquierdo desenvolupa el tema també de manera delicada amb la permanent presència del piano, tot i que dolçament. Un fraseig el del cubà extraordinari, i quina gran escola de músics de jazz que és la illa caribenya, on ningú estudia jazz i sí clàssica a les escoles. El líder, suau i pulcre, acompanyat suaument per contrabaix i escombretes, desenvolupa el seu preciós solo per després retrovar-se amb el saxo tenor i cantar junts la preciosa melodia i finalitzar el preciós tema.


 En Sergio va començar a enregistrant a la seva terra natal el 1991 amb el Bernardo Baraj Quinteto. El 1994 ho va fer per Tangram  amb Tierra del Fuego i el seu treball "Calcuttango". El 1997 i per Holy Records i amb la formació Misanthrope van fer el "Visionnaire". El 2003 va editar per UD amb Alejandro Herrera i el "Minority Report". El 2004 i editant per Hermiola i amb Damien Prud'homme Quartet, el projecte "Intuitions", el 2007 van fer amb la mateixa formació “Reflets” per Crytal Records. I el 2007 amb el saxo alto Sylvain del Campo van fer "Eclipsis" per Aphrodite Records.

Seguim doncs ara amb un tema força evolucionat que s’inicia amb una melodia que se’ns fica dins ben aviat. Després la creativitat es desferma en un tema del qual ens ha deixat escrit això..

¿Que es la vida? Una ilusión, una sombra una ficción, y el mayor bien es pequeño:
Que toda la vida es sueño y los sueños, sueños son.

Calderón de la Barca.

6.- Dormir (4)            (S. Gruz)        9m19s

Doncs ja heu escoltat de quina manera ha anat evolucionat aquest tema des d’uns inicis prou delicats fins un entremig realment potent melòdicament i rítmicament, amb el saxo Izquierdo per esdevenir delicadesa després amb el solo del líder en els inicis, creixent poc després en tots els sentis i tornar a la coda, preciosa, amb un final esclatant del bateria Antoine Banville. Tema i final.

Ja el 2014 i amb el Ricardo Izquierdo, Sergio Gruz va col·laborar en el seu projecte “Ida”, editat Plus Loin Music.

I si parlem ara de les produccions pròpies podríem començar amb el projecte del 1995 del Sergio Gruz Trio, "Laberinto" editat per Bopcity. I el 1999 i amb la mateixa editorial, Sergio Gruz Quintet i el seu "Point de Vue". El 2005 i amb Sergio Gruz Trio "Ensemble" i la editorial Mdr Records. I amb Sergio Gruz Trio "Carrousel" va editar al Japó amb Gats (Japan, 2008) i per  Aphrodite Records (France, 2009). I ja el 2015 amb la formació Free Tango,  "Free Tango", editat per Erma/CD Baby. I el darrer projecte també del 2015 és el que estem escoltant, aquest magnífic “Hypnosis”.

Doncs ja per acabar aquest magnífic projecte ens endinsarem en el tema sens dubte més potent d’aquest compositor i pianista, magnífic en les seves dues facetes, a banda de la de ser també una entranyable persona. Ho farem amb el tema del qual ens deixa escrita una cita de Adorno.

He who integrated is lost. El que s’integra està perdut. Theodor W. Adorno.

I amb les seves paraules... Reload es "recarga" en inglés, de un arma por ejemplo, en sentido figurado, todos estamos armados para luchar contra el sistema (o más bien a favor de un sistema mejor), en mi caso es a través de la música

7.- Reload (8)                       (S.Gruz)         6m01s

I quina entrada més potent d’aquest Reload, amb un ritme ternari força entretallat. I un persistent riff dels acords principals a mode de turnaround mentre el saxo Ricardo Izquierdo desenvolupa el seu gran solo. Després, un break sonor on sembla que la tempesta ja ha passat i ha arribat la calma, però no, durarà el temps d’un llampec, una mica més, per després seguir la tònica in creschendo fins arribar al clímax i després acabar el tema amb la melodia inicial i gran trempera i de cop. Gran tema per acabar d’aquest gran músic i la seva formació.


Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Fresh Sound..i parlant d’aquesta editorial, acabarem el programa i ho farem amb el projecte....


 “MUNCHIS”
Unexpected

Editat el 2015 per Fresh Sound New Talent  FSNT 460
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jordi Vidal el 22, 23 i 24 de juliol de 2013 a l’estudi Laietana, Barcelona.
Produït per Unexpected
Productor executiu Jordi Pujol

Sergi Sirvent, piano
Esteban “Tempe” Hernández, contrabaix
Dani Domínguez, bateria

Totes les composicions són de Sergi Sirvent excepte el tema “En un mercat Persa” que és de Albert William Ketelbey.

Unexpected volem donar les gràcies a Horacio Fumero pel contrabaix i a Núria Andorrà per la bateria.

Aquest àlbum està dedicat a la memòria de la mare de Tempe.

Escoltem doncs el primer tema d’aquest magnífic trio retrobat en el temps, anomenat... "Marta", una cançó dedicada a la germana de Sergi..

8.- Marta (4)  (S. Sirvent)                7m56s

Doncs avui ja vegeu que tenim la “vena” delicada, com no podia ser d’una altra manera  considerant els pianistes amb els quals ens hem trobat i trobarem. Un tema delicat dedicat a la Marta Sirvent on l’amor traspua en cadascuna de les notes del piano. Composició amb una intro molt i molt lenta que després canvia una mica el tempo i el ritme amb un preciós i curtet swing. Una delícia de tema on les variacions de tot tipus ens mostren el Sirvent divers i més canviant.

Ens diuen ells mateixos..

A la vida d’una banda no és usual estar-se 10 anys sense tocar cap nota junts i de cop i volta, un dia, tocar de nou. Això és el que ha passat exactament amb aquest grup, els UNEXPECTED. Però això no és cap sorpresa. Unexpected ha estat sempre un bon nom per un trio que toca i actua amb una música majorment composada pel Sergi Sirvent en una única i universal manera de fer, intentant expressar el so, fer visible la música i fer-la assequible per a totes les oïdes. Podem dir que és una bogeria i cosa increïble a considerar, com ens vam sentir pel fet de tocar junts després de 10 anys...res havia canviat excepte la major experiència de cadascun de nosaltres. Tot el treball que havíem fet en el passat, encara és aquí, en els nostres ossos. I això només és el principi....us desitgem felicitat per a tots, Unexpected.

La discografia d’aquesta formació va començar el 2002 amb “Unexpected”, enregistrant el 2004 el “Plays the Blues in Need” i fer-ho després de tots aquests anys amb aquest “Munchis”.

Escoltem ara el tema anomenat....

9.- Unchained Melody (1)    (S. Sirvent)                6m16s

Aquesta melodia desencadenada ens ha tornat a sorprendre per la diversitat estilística i rítmica, tal és l’essència d’aquest grup que es basa en lo inesperat, en tots els sentits, melòdics, harmònics i rítmics. Un altre magnífic tema on la mestria del compositor es veu enaltida per la interpretació dels intèrprets. 

Més comentaris sobre la música de Unexpected..

Aquest és un grup que interpreta música d'una manera molt singular, la majoria composada pel pianista i  líder, Sergi Sirvent. Són capaços d'expressar un munt de colors, emocions i textures, des de "camps" diferents: jazz, blues, soul, rock, música contemporània, pop o molts altres. Van gravar el juliol de 2013 aquest àlbum "Munchis" i un altre anomenat "Odisseo" que ben aviat editarà Fresh Sound Records. Interpreten en tipus diferents d’estètica però amb el seu propi so, UNEXPECTED. Es podria definir com un power-trio així com un trio de jazz amb una gran quantitat d'interacció. Són grans artistes però sobretot són artistes complets: la creativitat i habilitat d’en Sirvent, la saviesa sense esforç de Hernández  i l’energia inesgotable de Domínguez, tot barrejat amb plena empatia i misteri. La música és un viatge inesperat ... mai se sap què passarà i això és exactament el que volen descobrir els Unexpected cada vegada que toquen en viu a l'escenari.

Vegem qui és aquest gran músic, tot i dir-vos que en el primer concert-jam amb el qual vam inaugurar el Jazz Club La Vicentina hi va participar tocant el seu segon instrument, la trompeta.

SERGI            SIRVENT ESCUÉ   (02/03/1978)
Músic/pianista/compositor i improvisador polinstrumentista nascut a Barcelona. Als 6 anys comença els seusestudis musicals clàssics passant per diferents     conservatoris. Als 17 anys s´inicia en la música moderna i el jazz      a Barcelona (Música Activa, Centre d´Estudis Musicals Passatge, Taller de Músics de Barcelona).

l 2001 decideix completar la seva formació estudiant a la New School University de Nova York on posteriorment cursaria un altre semestre becat per la mateixa universitat i per la Generalitat de Catalunya. A la NSU va tenir la oportunitat          d'estudiar amb grans músics com Jane Ira Bloom, Reggie Workman, Dave Schnitter, Charles Tollivier, George Garzone, Mark Turner o Lean Ledgerwood. Ha assistit a classes magistrals de Paul Bley, Lee  Konitz, Mark Turner, Jimmy Cobb, Kurt Rosenwinkel, Kenny Barron, Chris Cheek, Kenny Werner, Benny Golson, Idris Muhamad, Sheila Jordan, Cameron Brown, Perico Sambeat,Tim Hagans, Javier Colina, Javier Pardo, Jeff Ballard.

I ara i ja quasi per acabar aquest projecte ens endinsarem en el magnífic tema anomenat...

10.- A 6 grados (5)              (S. Sirvent)                8m28s

I ja ens tenen acostumats a lo inesperat i en cada tema passa. Tot i estar-ne, la sorpresa sempre hi és i no saps quan et vindrà, tals són els canvis dintre de cada tema els quals et fan estar sempre amatent. Aquí poc t’esperes la sotragada al bell mig del tranquil solo del contrabaix, preciós solo, per cert. Dani Domínguez i en “Tempe”, es mostren amb una gran eficàcia i compenetració amb el líder.


El primer grup amb el qual entra deixant una emprenta a l'escena jazzística de Barcelona és UNEXPECTED, un trio amb el contrabaixista Esteban Hernández i el bateria Daniel Domínguez. Amb aquest trio treballen i actuen en diversos escenaris/festivals i locals nocturns, tant a nivell nacional com internacional. Posteriorment el 2004, al tornar de NY, forma el grup HAT amb Jordi Matas, Marc Cuevas i Òscar Domènech, un grup amb un so més elèctric, proper al rock psicodèlic. Ha treballat diferents registres a duo amb Xavi Maureta (piano i bateria) i també amb Santi Careta (piano i guitarra). Com a 'sideman' ha col·laborat amb Charles Davis, Esperanza Spalding, Giulia Valle, Martí Serra,Jordi Matas o Juan Pablo Balcázar entre d´altres. A més a més dels projectes estrictament musicals també ha treballat com a músic en l'àmbit de la Dansa Contemporània (amb el reconegut coreògraf i ballarí Damiàn Muñoz), en l'àmbit del Teatre (Montse Bonet, Xavier Martínez), Cinema (composició i performance en directe de bandes sonores per a pel·lícules mudes com ara: "Mother" de V.Pudovkin, "Nosferatu" de F. Murneau i "Modern Times" de C. Chaplin).

I ara sí, l’acabarem amb el magnífic tema....

11.- Lines over rhythm (3)               (S. Sirvent)                4m45s

Un magnífic tema per acabar aquest projecte dels Unexpected i programa amb una mena de desfermada i explosiva creativitat i interpretació amb un sense parar rítmic on tota la secció rítmica està immensa, a banda de la gran mestria del líder i solista. Un tema força potent amb un final suau, per què no sigui dit.

Ha interactuat amb el camp de la poesia (amb Andrés Izu, Mercedes Delclós, Xavi Morte) així com inclús alguna interacció entre música i gastronomia (projecte UNA IDEA basat sobre els 7 gustos bàsics i els 5 sentits). Des del 2008 està tocant en format de trio amb Horacio Fumero i David Xirgu (Sergi Sirvent trio) amb els quals ha enregistrat el seu primer disc en directe"Live at Jamboree". Des del 2010 està treballant i composant per a octet en un dels seus projectes més personals: Sergi Sirvent OCTOPUSSY CATS. Amb aquest octet, ha enregistrat un doble disc que porta per títol "Inferències", editat per la discogràfica Fresh Sound Records en el seu segell Fresh Sound New Talent. També ha treballat a duet amb el clarinetista baix Pau Doménech així com amb el saxofonista Martí Serra.

Doncs ja vegeu quina gran música hem escoltat durant prop de dues hores, primer amb el projecte de Marco Mezquida & Manel Fortià, “My Old Flame”, disc autoeditat. Després amb el del pianista argentí establert a París, Sergio Gruz en Quartet i el seu disc “Hypnosis” i el magnífic saxo tenor cubà Ricardo Izquierdo, Matías Szandai i Antoine Banville i ara mateix acabem d’escoltar el sorprenent treball dels Unexpected amb Sergi Sirvent, Esteban “Tempe” Hernández i Dani Domínguez.

I abans d’acomiadar-me us volia recordar que aquest divendres hi tornem amb el Jazz amb una formació vinguda de Dinamarca amb el Mikkel Ploug Trio amb Mikkel Ploug, guitarra; Martin Andersen, bateria, aquests, els danesos, mentre que hi haurà també el Martín Léiton, contrabaix, un gran músic canari establert entre nosaltres de fa uns anys i músic reconegut. Aquesta formació farà alguns bolos entre els quals a 23 Robadors, Barcelona; Jimmy Glass, València; El Refugio, Alacant; Sunset, Girona i Jazz Club La Vicentina, Sant Vicenç dels Horts, començant el seu periple per casa nostra.

Doncs ara sí, gràcies per escoltar-nos, per ser-hi i que tingueu molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |