Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i
els programes de ràdio “Jazz Porque Sí”
i “A todo Jazz”, són el seu llegat
que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els
diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per
online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda
imprescindible de Lluís Vela als
controls i edicions.
Doncs avui hi tornem de nou amb un programa conceptual, que segur
agradarà a força aficionats del Jazz que també ho deuen ser dels ritmes càlids
del carib i del sud d’aquesta Espanya castigada pels qui la governen. Nosaltres
ho estem més de castigats i per això fem
el que fem, entre d’altres coses, fer programes de ràdio per gaudir amb la
música. Avui el programa tindrà aquest contingut per diversos motius essent el
detonant el fet que diumenge anés al Jamboree
a veure a Marc Miralta Flamenco Reunion
i el Marc em donés el disc en el ben entès que el
posaria al Jazz Club de Nit. Va ser
després de gaudir amb el projecte dels dos passes, en un Jamboree ple com feia temps que no s’hi veia i amb el disc a la mà,
quan vaig parir el programa d’avui. Eladio
Reinón m’havia dut el seu Misceladio
aquest juliol passat en el marc de Can
Comamala on ell, el Jordi Gaspar,
Jordi Guitierrez i els nois de
l’Escola El Musical vinguessin a
tocar pel 6è Festival de Jam Sessions. Un altre disc i projecte implicat és el Tumbando a Monk de músics gaditans i
granadins. Un magnífic projecte amb música de Monk i amb aires i ritmes càlids de la música del sud dels més
suds, Cadis. Un projecte que vam
veure al Jamboree en els dos passes
i que vam repetir al Festival Jazz &
Beer de Cornellà ara ja uns dies.
Així doncs que aquesta és la proposta que espero que us agradi tant com
a mi, com a nosaltres, els que vam tenir la ocasió de gaudir-ne en els
diferents directes presencials.
Comencem per ordre cronològic d’adquisició dels discos, que també em
sembla el més correcte, musicalment parlant.
“MISCELADIO”
Eladio Reinón
Editat per A Sense Of Music SL JazzTones JT003
Enregistrat i mesclat per Sixto
Cámara als estudis Rosazul el 29 de novembre de 2014 i el 9 i 10 de gener de
2015, a Barcelona.
Masteritzat per Ferran
Conangla.
Eladio Reinón, saxo tenor
Matthew L. Simon, trompeta
Jaume Llombart, guitarra
elèctrica
Jordi Gaspar, contrabaix
David Xirgu, bateria
Edu Tancredi, piano elèctric
Pep Pérez Cucurella, baix
elèctric.
Luís Alfonso Guerra, Andi
Rodríguez, Yoan Sánchez, Dani Forcada, Pablo Gómez Molina i Jorge Mesa
"Pirata", percussions diverses, palmes i jaleos.
Totes les composicions són de l’Eladio
Reinón excepte el “Countdown" que és de John Coltrane. De fet, dels temes del disc, escolareu els que tenen
aquest component calent en el seu ritme i no els estrictament jazzísitics com el
tema de Coltrane...avui toca Hot
Jazz...i ai carall, no podrem escoltar al Matthew...Sheet.
Abans que el mateix Eladio
ens expliqui el seu projecte, anem ja a escoltar el primer tema que serà...
3.- Soleá (E.
Reinón) 4m43s
Doncs ja veieu quina soleá més dolça i agradable, amb les palmes
suaument a la vegada que una melodia preciosa, un tant melancòlica, però. Un
punt de partida ideal per començar amb el projecte de l’Eladio on hem pogut escoltar el magnífic solo al baix elèctric del Pep Pérez Cucurella, al qual vam tenir
amb nosaltres ja fa uns mesos en un Concert-Jam magnífic.
I l’Eladio ens diu...
Misceladio és un joc de paraules entre miscel·lani i Eladio. Segons el diccionari,
miscel·lani significa: mixt, variat, compost de coses diferents o de gèneres
diferents. En aquest CD trobareu jazz, música llatina, flamenc i referències a
la música clàssica del segle XX. Són aquestes tradicions musicals les que he
fet una mica meves a través de la seva escolta, estudi i interpretació, i de
les quals segueixo gaudint i enriquint-me cada dia. També trobareu formacions
musicals diferents en grandària i en instrumentació.
Seguim amb el següent tema anomenat...
6.- Carranc (E.
Reinón) 4m01s
Un magnífic tema a ritme de Seguiriya
a base de Shaker, udu, cajón i palmes i jaleos...iniciat pel cajón i el saxo
tenor del líder i després amb la col·laboració dels altres elements de
percussió, un tema farcit de calidesa i ritmes càlids i acabat amb el jaleo del
Pirata. I l’Eladio ens diu....
Quan em vaig plantejar aquest
treball vaig tenir clar que volia utilitzar les possibilitats i contextos que
com a compositor i intèrpret m’ofereixen aquestes tradicions i les diferents
formacions. Per posar un exemple senzill, els estímuls que reps d’un bateria
són diferents als d’una secció de percussió llatina o flamenca. Fan tocar d’una
altra manera, amb un altre accent.
I continuem ara amb una Buleria que dóna títol a l’àlbum...
1.- Misceladio (E.
Reinón) 2m46s
Un tema que ha començat de manera similar a l’anterior però que s’ha
desenvolupat segons les miscel·lànies i l’Eladio,
amb el cajón del Pablo Gómez Molina
i les palmes del “Pirata” i el Batà
del Dani Forcada. I l’Eladio ens acaba dient..
És aquest doncs un treball
heterogeni, però sentit i pensat com un tot harmònic, com una unitat, com una
mateixa narració que transcorre en diferents escenaris. Una unitat que es
fonamenta en el nexe comú que totes les composicions (exceptuant Countdown)
són meves i en què estic present en aquests enregistraments com a líder i un
dels solistes principals. Espero sincerament que us agradi. Eladio Reinón.
I ja amb una mica més de ritme i situat al Carib, escoltarem el tema
anomenat...
4.- Maria la valiente (E.
Reinón) 4m14s
Després del tenor del líder i amb el fons de la percussió ha estat Jaume Llombart amb la seva guitarra,
després l’Edu Tancredi al piano i de
nou en Pep Pérez Cucurella al baix
elèctric els qui han fet la seva individual aportació, que col·lectiva la fan
sempre.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I amb el mateix esperit rítmic escoltarem el següent tema anomenat..
7.- Caissa (E.
Reinón) 5m00s
Tema salsero de ple dret amb aportació estel·lar del so d’un dels
màsters del saxo tenor, el senyor Eladio
Reinón. Ha passat tant de temps des dels seus inicis al Taller de Músics i el seu primer
treball A Free K, projecte que vaig
veure a Sant Sebastian tot i
participant en el seu Festival i en un concurs, actuació que vaig tenir la
fortuna de veure. En aquells anys, un, o sigui jo, agafava el tren i me n’anava
de Festivals de Jazz a Vitoria primer i després a Sant Sebastian¸que aleshores encara no
li deien Donosti.
Acabem, com no podria ser d’una altra manera, i ho fem amb una Rumba
anomenada...
9.- La Rumba del Milflores (E. Reinón) 2m16s
Un tema força viu amb la formació ad-hoc per ritmes calents a base dels
estris de percussió, palmes i el so únic del seu tenor...
Els temes que podreu escoltar si mireu d’aconseguir aquest magnífic disc
són “Cabut”, “J. W.”, “Countdown”
i “Bienmesabe”, els més
jazzísitics de ritmes i melodies.
Seguim ara amb el projecte dels amics gaditans i granadins....Des de la
seva pàgina web ens diuen...
Benvingut i gràcies per visitar
la nostra pàgina web. Esperem que trobis tota la informació sobre nosaltres. Tumbando a MONK és un sextet de
latin-jazz format a Cadis que mostra
gratitud, respecte i admiració cap a un dels personatges més influents i
estrambòtics de la història del jazz: Thelonious
Monk.
“LEVANTANDO EL THELONIOUS”
Tumbando a Monk
Reeditat per Rizoma Records el setembre de 2015.
Enregistrat i mesclat per Curro Ureba en un calorós
24 de juny de 2011 als Trafalgar Studios del Puerto de Santa Maria, Cadis.
Julián Sánchez: Trompeta,
fiscorn i percussions menors.
Pedro Cortejosa: Saxo tenor i
percussions menors.
Javier Galiana: Piano.
Javier Bermúdez: Baix elèctric.
Juan Sainz: Bateria.
Malick Mbengue: Congues i cajón.
I ens continuen
parlant del seu projecte...
Per a això aquest sextet se
serveix de temes originals i d'algunes de les composicions de Monk per transmetre l'esperit d'aquest
insigne pianista, i creiem que calia aquest peculiar sentit rítmic en les
melodies i aquestes harmonitzacions dissonants i sofisticades tan
característiques que impregnen tots els seus temes.
Doncs escoltem ja el primer dels seus temes de Monk, el magnífic..
7.- Think of one (T.
Monk) 6m07s
Quina meravella d’arranjament del Javier
Galiana a ritmes càlids d’un dels molts temes emblemàtics d’aquest Màster
entre els màsters del Jazz de tots els temps. Ves per on que aquest divendres
en vam parlar d’ell i va ser el gran pianista Sergio Gruz, integrant dels Pomodoro
Hunters, projecte del Luca Tondena
que vam poder gaudir una bona colla al Jazz
Club La Vicentina. El Sergio ens
parlava de la gran contemporaneïtat d’aquest Gran entre els grans, la qual cosa
no dubte ningú.
Seguim ara amb un dels temes potser no tant trillats però sí conegut,
amb el magnífic arranjament del Julian
Sánchez en el...
9.- 52nd Street
Theme (T. Monk) 4m25s
Iniciat pel conegut riff de piano (després d’una intro de percussió) per
després encetar la melodia característica de Monk per la seva “raresa musical” i gens trillada. Allò de ...quina
cançó més estranya, oi?...cosa típica del màster. Un solo del Javier Galiana amb els tocs de
dissonància típics del geni, i mentre una percussió que ens situa rítmicament
en un altre lloc..però no..estem amb Monk
i els solos dels vents ens ho mostren tot i elucubrant per sobre d’una
persistent base rítmica i melòdica del piano per després tornar als inicis i
així finalitzar. I ens segueixen dient...
Aquest homenatge, no pot ser
d'altra manera que, gràcies a la fantasia multicolor que la badia de Cadis
evoca, acabi unint els ritmes llatins i el jazz i quedant patent una vegada
més, que aquest binomi batega encara amb força en una ciutat que ha vist
arribar tants vaixells carregats de ritmes caribenys i fins i tot dels primers
discos de jazz que van entrar a la península.
I seguim amb els
projectes d’aquests mestres i el seu homenatge a un dels més grans amb el seu
magnífic...
2.- Bemsha Swing (T. Monk) 6m54s
Un tema encetat a la manera salsera amb la coneguda melodia i que ja
ràpidament ha donat pas al magnífic solo del saxo tenor Pedro Cortejosa. Interessant aquest treball que ens situa en un
altre espai físic i ens permet conèixer com s’ho fan els músics d’altres llars
i llocs. Javier Galiana és més
conegut pel seu treball a l’Esmuc i
també pel seu Trio Tomate y Cebolla
dedicat a Bola de Nieve. Un altre
que coneixem la mar de bé és el gran trompetista Julián Sánchez, músic versàtil com els que més col·laborant en
projectes diversos com l’UNO de l’Ernesto Aurignac, Memoria Uno de l’Iván González i membre des dels inicis
dels Free Art Ensemble.
En Pere Pons deia això per la
seva presentació al Jamboree en un
altre dia que també va ser genial i que vaig poder gaudir amb tots els
presents.
Aquest és un providencial
sextet de latin jazz tocat per la gràcia del Carib gadità i creat en honor d'un
dels astres més originals i estrambòtics que ha donat el planeta jazz: Thelonious Monk. La proposta combina
peces originals i composicions del propi autor tocades del peculiar sentit
rítmic en les melodies i les harmonitzacions dissonants i sofisticades que eren
part del seu segell personal i intransferible. Estils tan diversos com el moçambic,
merengue, guagancó, songo, bolero, danzón o reggae convergeixen en aquest
desvergonyit tribut -però alhora summament respectuós- gràcies a un sextet
realment extraordinari i a la fantasia multicolor que evoca la badia de Cadis, una ciutat que ha vist arribar
tants vaixells carregats de ritmes caribenys i, fins i tot, als primers discos
de jazz que van entrar a la península.
I continuem ara amb el primer tall del disc, el conegut
1.- I mean You (T.
Monk) 4m12s
Una melodia que reconeixem tot i els arranjaments rítmics en clau del Carib de Cadis per després gaudir amb
la improvisació del Julián. Quin
tros de trompetista que és...capaç de circular per les autopistes més diverses
del Jazz, de la música. En Pedro al
tenor desenvolupa el seu solo havent trobat un riff a mode d’acord ascendent
força reeixit. Javier els segueix
amb la seva particular sonoritat plena i
consolidada. Un espai per a la percussió recolzat per un riff dels vents
i ja hi tornem a ser als inicis per arribar als finals...
Ens endinsarem ara en una composició pròpia amb tots els aires per
formar part d’aquest homenatge...ben bé podríem dir...aquest és un tema de Monk
que no havíem escoltat mai tal és el...
4.- Shabem shabem (T.
a Monk) 5m05s
Una melodia curteta i quatre apunts rítmics són els suficients per parir
un tema amb tota la gràcia de Monk i
on la percussió segueix els ritmes amb els quals hem començat...ara, mica a
mica més vius, marca de la casa. Un magnífic solo del Pedro al saxo tenor ens ha situat sobre la sordina del Julián en un solo a voltes repetitiu de
riffs i sempre creatiu, el d’aquest mestre de Granada. Un tema on la percussió de Malick ha brillat de forma extraordinària en una llarga demostració
de poder rítmic.
I acabem ja aquest projecte amb el sisè tema del disc amb el més viu i
magnífic
10.- In Walked Bud (T.
Monk) 5m06s
Amb aquesta coneguda melodia i amb aquest ritme acabem el projecte
d’aquests mestres del sud tot i donant pas a una altra formació amb aires
similars un tant més aflamencats, tot i recordant aquest mateix tema
interpretat en el seu concert al Jamboree
pels Marc Miralts Flamenco Reunion...abans
però...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada.
I aquesta és la descripció de Pere
Pons tot i presentant-los per l’actuació del Jamboree....
Després de quinze anys, Marc Miralta ha tornat a reunir els
seus amics a l’entorn d’una proposta que uneix el llenguatge del jazz a les
coordenades del flamenc fins a establir un idioma propi amb una sonoritat única
i original. Als seus inseparables Perico
Sambeat i Javier Colina ha
incorporat per a l’ocasió el piano de Marco
Mezquida, la percussió de David
Domínguez i el cante de Blas Córdoba
‘El Kejío’. Un quintet que fa sonar a compàs, clàssics de Monk, Parker i tampoc s’oblida d’incorporar peces d’autoria pròpia.
Tot i els artistes que ens van meravellar al Jamboree la realitat pura i dura és la del compacte on hi ha un
altre pianista, magnífic en Baptiste
Trotignon...en el projecte...
“MARC MIRALTA FLAMENCO
REUNION”
Editat per Nuba Records /
Produccions Contrabaix KAR 7842
Enregistrat als estudis 44.1 de
Aiguaviva el 18 i 19 de desembre de 2012 per Ferran Conangla i Toni París.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla als FCM de Barcelona.
Producció artística, Marc
Miralta
Producció executiva Fernando
Rosado i Ferran López
Marc Miralta, bateria,
arranjaments i palmes
Javier Colina, contrabaix
Baptiste Trotignon, piano
Perico Sambeat, saxo alto,
soprano i flauta
David Domínguez, percussió i
palmes
Blas Córdoba “El Kejío”, cante
José Córdoba, palmes
Doncs som-hi ja amb el darrer projecte de la nit amb el preciós tema Tom Jobim i Chico Buarque anomenat...
6.- Retrato em Branco e Preto (T. J. & Ch. B.) 5m30s
Després d’aquesta preciosa peça on en Perico i en el Jamboree
ens va fer un llarg i indescriptible solo a la flauta que no oblidarem mai. Ja
se sap, els directes tenen això, cap restricció de temps en els solos i on la
creativitat es veu incrementada pel fet d’oferir el treball a tota la gent que
escolta bocabadada. Parlant del tema del disc, doncs res a dir, o sí, què és
una delícia on la veu de Blas s’hi
escau a la perfecció en un context i el solo d’en Perico brilla delicadament.
El tema que ara us proposo és de factura pròpia del líder amb aires
flamencs com no podia ser de cap altra manera...
3.- 25 Jaleos (M.
Miralta) 5m57s
Una intro de tema a base de saxo alto i moments d’exaltació amb la veu
de Blas. Aquí Perico ens torna a mostrar la seva mestria en un solo i tema
carregat de Groove, així com també el
gran pianista francés Baptiste Trotignan.
Els 25 Jaleos d’en Marc són
magnífics, adequats per mostrar-nos de quina manera camina aquesta
màquina..imagineu doncs el directe...espectacular..
I què ens diuen d’aquest projecte?...doncs això....
Marc Miralta és, per la seva trajectòria, un dels músics
de jazz nacionals amb més reconeixement internacional. És així per haver estat
pioner en les músiques de fusió i molt actiu en projectes internacionals,
inclosa la seva fructífera estada a Nova
York, de la qual han sortit projectes com l'OAM Trio (Omer Avital, Aaron Goldberg i Marc Miralta) o el primer
enregistrament que motiva aquesta nova reunió, el New York Flamenco Reunion (2000), considerat de capçalera entre els
aficionats al jazz-flamenc nacional. Un disc que va ser tot un èxit en la seva
sortida al mercat fa uns anys i que torna amb més força que mai per oferir-nos
la segona part que tots els aficionats estaven esperant.
I continuem amb una altra delicadesa del líder amb un títol tant
evocador com aquest....
7.- Junto a las estrellas (M. Miralta) 5m30s
Aquí la veu de Blas amb les
seves palmes embolcalla ja d’entrada per deixar el camí cap a les estrelles ben
lliure i farcit de la magnífica sonoritat del soprano de Perico. Quin gran mestre i quin luxe poder-lo escoltar en directe
sí, però també ara mateix en aquest magnífic projecte. Baptiste desenvolupa la seva imaginació amb el suport
imprescindible d’una potentíssima secció rítmica què més compenetrada no pot
estar. Tants són els anys d’aquet C M S
Trio des de la primera vegada que els vaig veure a l’Ateneu de Sant Feliu en un concert de Contrabaix. El final és un Turnaround magnífic que acaba de cop.
I seguim amb la presentació del projecte...
La fusió del jazz i del flamenc
és, des de fa anys, la plataforma més internacional de projecció dels músics
del nostre país, com és el cas del bateria Marc
Miralta o del saxofonista Perico
Sambeat. Tots dos són elements bàsics de la nova Flamenco Reunion, al costat del prestigiós contrabaixista Javier Colina i del gran pianista
francès Baptiste Trotignon.
I ara sí, un tema de Monk el
magnífic...
9.- Hornin’ in (T.
Monk) 5m30s
Una melodia típica de les de Monk
d’aquelles que encara que no la coneguis, i si coneixes a l’artista diràs..això
és un Monk. Després d’executar-la Perico amb el soprano, ens trobem en un
ambient tant exuberant de Groove amb la secció rítmica a ple
rendiment...i com es noten els copets al cajón...ja veus, cosa tant simple i la
canya que aconsegueix. Marc porta la
batuta d’aquesta secció amb la mestria que li coneixem i li veiem cada vegada
que fa un directe. El solo d’en Perico
és senzillament brutal. Després és el mateix líder qui s’esplaia a dojo
oferint-nos el seu ventall de sons i ritmes. La melodia ens situa de nou a la
Coda...o a l’inrevés...per anar acabant un tros de tema.
I seguim veient què ens diuen d’aquest projecte...
També comptem amb el
percussionista David Domínguez, un
dels més lloats intèrprets del calaix flamenc, i de Blas Córdoba "Kejío" al cant, un dels més prestigiosos
cantaores nacionals com demostren les seves col·laboracions habituals amb el
pianista Chano Domínguez. Marc Miralta ens ofereix un nou
repertori de flamenc-jazz, peces escrites expressament i també adaptacions, tot
per connectar les sinergies i oferir un projecte altament creatiu i de gran
connexió amb el públic.
I acabem ja aquest llarguíssim programa, que ben bé l’hem gaudit amb
tota la seva extensió, i ho fem amb un tema de Charlie Parker, el primer tall del disc anomenat...
1.- Chi chi (C.
Parker) 4m40s
Un magnífic tema per acabar aquest programa 222 dedicat al Hot Jazz per
dir-ho d’alguna manera, que n’hi hauria moltes més. Aquest és un tema de Parker potser no dels més trillats, tot
i que de Bird tothom ho hem escoltat
tot i més. Tema aquest amb la mateixa empenta rítmica...allò que diuen els
músics..i mira com camina....doncs sí, a banda dels magnífics solos de tots els
grans músics d’aquesta banda podríem resumir-ho així...i com camina això...i
com caminen..
Al final a més a més, entre les palmes, magnífic solo de bateria i
cajón, Marc i David, genials.
Doncs després de 1hora i quasi 25 minuts de música, a banda de la meva
xerrameca, sempre animada per la música i la intenció d’explicar-vos la meva
impressió i la dels altres, a vegades els mateixos músics que presenten els
seus projectes des del seu web, i avui amb dos textos del Pere Pons motivat pel fet d’haver vist amb no gaire diferència de
temps els dos darrers projectes que us he presentat al Jamboree, ho deixarem estar però abans us recordaré que aquest
programa tornarà a sonar el diumenge a la mateixa hora i que pel divendres
tenim un magnífic Concert-Jam a la Sala Xica amb el projecte de l’Ariel Vigo Trio, VIGOROUS, amb el Matías míguez, baix elèctric i Salvador
Toscano, bateria. Recordeu, carrer Rafael
Casanova 45, Sant Vicenç dels Horts, a partir de les 22h..1 hora de concert
i després jam session fins la 1h30m del disssabte....
Gràcies per escoltar-nos.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en
el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
