Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i
els programes de ràdio “Jazz Porque Sí”
i “A todo Jazz”, són el seu llegat
que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els
diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per
online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda
imprescindible de Lluís Vela als
controls.
Aquest programa d’avui torna a ser-ne un de conceptual, o més aviat
temàtic on l’instrument protagonista principal serà la guitarra elèctrica tot i
que també ho serà el fender rhodes. Avui us presento un programa situat en el
Jazz-Rock progressiu amb artistes internacionals de la mà d’una magnífica
editorial americana, Moonjune Records,
dirigida per l’amic Leonardo Pavkovic.
Aquest home inquiet, sempre a munt a vall enregistrant i seguint els seus
artistes per tot el món, ja fa temps que em va enviant discos des de New York i
jo, en el seu moment, ja vaig decidir que els hi havia de posar. Crec que hem
fet un parell o tres de programes dedicats només a la seva editorial i avui en
serà un altre. Tot i això, no només escoltarem a Mark Wingfield, Tesla Manaf i SimakDialog sinó que també gaudirem
amb la música del magnífic guitarrista canari establert a casa nostra, en Sergio Cebrián, i el seu disc
autoeditat. Així doncs, a dormir les criatures, i si voleu escoltar quelcom de
diferent, el Jazz-Rock Progressiu que es va actualment, quedeu-vos fins el
final amb el Sergio, la música del
qual és també etèria i subtil, i encara més.
Comencem amb el projecte editat en un sol compacte de dos projectes
enregistrats en èpoques diferents i estem parlant de projectes del guitarrista Tesla Manaf i el seu.....
“TESLA MANAF”
Tesla Manaf
Produït per Tesla Manaf
Productor executiu, Riki
Ariwani
Producció internacional,
Leonardo Pavkovic
“A man’s relationship with his fragile area”
Enregistrat el gener de 2014
als Aru Studio
Mesclat i masteritzat el juny
de 2014 als Aru Studio
Tesla Manaf, guitarra
Rudy Zulkarnaen, contrabaix
Desal Sembada, bateria
Hulhul, clarinet, tarompet
pencak, flauta indonesia.
Totes les composicions són de Tesla
Manaf.
Música subtil la d’aquest compositor i guitarrista indonesi, un músic de
Jazz Progressiu on també ens situa en la
música càlida i d’avantguarda, la d’aquest jove geni. Una música on el concepte
de música concreta i contemporània se l’hi escau força bé...o sigui que
som-hi...amb els tres primers temes seguits..
1.- A man’s relationship with his fragile area (T.M.) 0m44s
2.- Microphilia (T.M.) 1m30s
3.- Counting miles and smiles (T.M.) 4m59s
Doncs ja vegeu quina entrada més subtil la d’aquest músic indonesi. Els
temes més delicats per començar el programa. Clarinet i flauta sudanesa li
donen un caliu apropiat i també contemporànies són les melodies.
El que escoltareu seran comentaris extrets de la web de Moonjune i
traduïts per qui us parla, amb la inestimable ajuda del google. Fora conyes,
que aquest fot unes traduccions que no les entén ni 10, amb la è oberta.
MoonJune Records se sent orgullosa de donar, una vegada més,
l'oportunitat a un dels grans prodigis i joves guitarristes del món de presentar-lo
a l'escena mundial: la introducció del guitarrista de jazz progressiu, el fenomen d'Indonèsia, en Tesla Manaf.
Tesla és una veu única en el seu instrument amb un estil madur, amb
imaginació i entusiasme, i sense inhibicions per la tradició o les
predisposicions. Per a aquest àlbum, el seu debut internacional, ens presenta
una sèrie de cançons que mostren els talents únics de Tesla com a intèrpret i
compositor.
Escoltem el següent tema anomenat...
4.- Moving Side (T.
M.) 5m58s
Doncs ja vegeu quina modernitat es respira per Indonèsia. Sovint ens
mirem massa el melic, i no parlo pels d’aquí, també em refereixo al món
anglosaxó, el qual sembla que sempre és el capdavanter en totes les mogudes
musicals. Doncs ja podeu escoltar com s’ho amaneixen al sud-est asiàtic.
Contemporaneïtat sense complexos de cap tipus.
Els seus tons de guitarra càlids i exuberants són una reminiscència del
gran Pat Metheny (una de les primeres i més profundes influències de Tesla),
mentre que el seu estil desafia aquestes categoritzacions. La profunditat de la
gràcia i l’aplom, l'enginy, la dinàmica i sensibilitat harmònica desmenteixen
veritablement la seva curta edat; ell és massa jove per fer música tant
innovadora i brillant!
Aquest debut homònim, títol de disc i nom de músic, marca l'alba d'una
vital i nova força musical del jazz
progressiu i la música dels nous
horitzons del món. Si us plau, uneix-t'hi al grup que li dóna la càlida benvinguda a Tesla Manaf Effendi al
MoonJuniverse! Ens diuen els de Moonjune
Records.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Per acabar amb aquest projecte d’aquest músic, ara podreu escoltar un
dels temes del seu altre disc, l’enregistrat el 2011 i de nom...
“It’s all yours”
Enregistrat el maig de 2011 als
Aru Studio
Mesclat i masteritzat l’agost
de 2011 als Aru Studio.
Tesla Manaf, guitarra
Gega Nesywara, baix acústic
Yo Nafis, teclats i
sintetitzador
Dani Irjayana, bateria
Mumu, saxo soprano i flauta
Zaky, veu i una
colla més de músics acompanyant-los amb diversos instruments autòctons.
Escoltem doncs el tema....
1.- Part 4 (T.
M.) 5m46s
Doncs aquí si que respirava a McLauglin per l’estil i velocitat. Una
gran precisió a la guitarra a la vegada que també hem pogut escoltar el
concepte contemporani amb aquests acords entretallats mentre les percussions
autòctones anaven desgranant melodies. A banda d’aquest darrer tema més, us
haig de dir que els que falten per escoltar, que en són uns quants, tenen tots
una mena d’àuria similar als que hem escoltat avui. Un disc, que com tots els
que escoltareu aquí, podreu descarregar per un mòdic preu des de la web de http://www.moonjune.com
Deixem doncs aquesta música tant subtil i variada i anem amb el proper
projecte d’aquesta magnífica editorial
que ha apostat, i fort, per la música més progressiva i d’avantguarda majorment
en l’estil del Jazz-Rock-Progressiu, i ara seguirem amb el guitarrista anglès Mark Wingfield i el seu disc...
“PROOF OF LIGHT”
Mark Wingfield
Editat per Moonjune Records MJR071
Enregistrat per Ru Cook en Lost
Boys Estudi, Cranfield, Anglaterra, el 20 i 21 de maig de 2014.
Mesclat i masteritzat per Mark
Wingfield a Heron Island Estudi, Cambridgeshire, Anglaterra.
Produït per Mark Wingfield.
Producció Executiva: Leonardo
Pavkovic
Mark Wingfield: guitarra
Yaron Stavi: contrabaix
Asaf Sirkis: bateria
Totes les composicions són de Mark
Wingfield.
Comencem amb el tercer tall del disc el qual ja ens situarà en la
particular atmosfera de Mark Wingfield,
anomenat...
3.- The way to Etretat (M. W.) 7m55s
Doncs ja vegeu que aquest són els sons d’aquest magnífic compositor i
guitarrista. Un programa diferent, com diferents seran les músiques i que de
tant en tant ja toca. La música, quasi celestial, ens embolcalla totalment i
sobretot el so d’aquesta guitarra que sembla que plori, i no és d’estranyar
considerant la situació d’aquesta Terra massacrada per la mà no gaire humana.
Uns sons inquietants que esdevenen més profunds amb el solo del contrabaix.
Després més llanguides melodies i expressió sòlida del bateria en la mateixa
línia, de per mi, queixa col·lectiva, així em sonen aquestes músiques.
No és freqüent que es realitzi un àlbum alliberat i tan audaç en el seu
plantejament i revolucionari en la seva presentació que realment canvia la
perspectiva d'un, de com la música pot expressar-se i amplia la visió pròpia
d'un determinat gènere. És un gran privilegi i honor per MoonJune Records presentar un àlbum d'aquest tipus, amb el
debut a MJR dels estils de tocar la guitarra com si d'un altre món fossin, els
del guitarrista anglès aclamat per la crítica, Mark Wingfield, en el seu nou
àlbum transcendent, “Proof of Light”.
Escoltem ara el primer tall del disc, el tema anomenat...
1.- Mars Saffron (M.W.) 6m10s
Tema marcat pel ritme trencat i marcat amb un contrabaix profund al
darrera. Un se sorprèn del fet de trobar un contrabaix amb un projecte com
aquest on sembla que el més adequat seria el baix elèctric, doncs no. Yaron Stavi al contrabaix li dóna el
plus amb el seu so més ampli i profund ideal contrapunt al so de la guitarra.
S’ha de dir que l’Asaf Sirkis
controla el ritme a la perfecció permetent enlairar-se al líder amb
desimboltura i sempre sorprenent-nos amb les seves elucubracions melòdiques
sovint, vaja, la majoria de les vegades amb notes llargues i evolvents, com en
el moment del solo del bateria, que sembla que hi hagi algun teclat al darrera
omplint-ho tot.
Des dels primers acords de l'àlbum, immediatament és evident que es
tracta d'una excursió molt especial. Aquest trio, amb l'incomparable Yaron
Stavi (Robert Wyatt, Phil Manzanera, David Gilmour, Richard Galliano), i el seu
contrapunt agut i intuïtiu, el baterista
i mestre experimentat, Assaf Sirkis (John Abercrombie, Larry Coryell, Gilad
Atzmon, Tim Garland; Jeff Berlin, Nicolas Meier), posseeixen una química de la
varietat més perspicaç i sense cap tipus de pretensions. La música és atractiva
i etèria, amb Wingfield i el seu vocabulari articulat i la visió única del seu
instrument clarament posada en evidència, cantant per sobre de les
intervencions dels companys, Stavi i Sirkis. Aquest és un suprem i melòdic
" avant jazz ", on totes les línies que separen la música i l'art
s'esvaeixen, com si tres oracles extraordinaris despullessin les seves ànimes,
seguissin els seus instints i espremessin fins l'última gota de l'emoció i la
grandesa dels nou brillants temes de l'àlbum.
Escoltem ara el tema més potent del disc, al menys així ho trobareu
d’entrada en el tema...
6.- Voltaic (M.
W.) 8m37s
Una entrada potent que ha deixat pas a una atmosfera increïble barreja
de crida de socors i de cants de guerra. Allò de...dempeus nois que això ho hem
d’aturar. Segons el mateix Mark,
quan composa i escriu els temes se li dibuixen imatges al cervell. Pot ser una
persona força empàtica, diu ell, fins i tot amb persones que no coneix massa.
Quan arriba a una ciutat mira a la gent i intenta imaginar què els hi pot
passar a les seves vides emocionalment parlant. I parlant d’aquest tema,
coincidireu en què és força impactant i canviant.
Al llarg de “Proof of the Light” l'oient està embolicat i es transporta,
volant juntament amb la música, com qui busca noves destinacions sòniques,
prèviament inexplorades. Marc Wingfield ha elaborat una exquisida obra mestra:
majestuosa, i en molts aspectes que recorden els anys daurats d'ECM! És un
àlbum on s’excedeix la facultat i la força rau en l'enfocament audaç, pioner
dels seus participants i la seva confiança indestructible en la seva pròpia
persona i en les intuïcions corporatives. Aquest és un treball gloriosament
sensible, amb un nivell d'excel·lència de la comunicació musical que ratlla en
la telepàtica.
Escoltem ara el darrer tema del disc, el que dóna nom a l’àlbum, el
magnífic..
9.- Proof of Light (M.W.) 7m05s
Doncs espero que encara estigueu aquí, escoltant aquest programa fins
ara dedicat a Moonjune Records i els
seus projectes de Jazz-Rock-Progressiu. Crec sincerament que aquest és un
treball fet amb tot el cor. Aquesta és una música càlida, emocional i visual
que ens porta per camins diversos a cadascun de nosaltres. Una música feta amb
tota la sinceritat del creador i interpretada amb tot el cor. I quin final més
bestial.
Deixem aquest magnífic músic i guitarrista anglès per endinsar-nos en el
disc
d’un magnífic guitarrista de la
saga Canaria, un dels molts músics canaris amb els quals podem gaudir a casa
nostra, estem parlant del guitarrista i compositor, assidu a les WTF del Jamboree de cada dilluns, en Sergio Cebrián i el seu projecte
anomenat...
“NEWS FROM GEMINI”
Sergio Cebrián
Autoeditat
Enregistrat per José Cattaneo
el 27 de febrer de 2015 a Aclam Records, Barcelona.
Produït per Bernat Hernández i
Sergio Cebrián.
Masteritzat per Garcy Noise
Sergio Cebrián, guitarra
Bernat Hernández, baix elèctric
Jeffe Otto, bateria
Totes les composicions són de Sergio
Cebrián.
Aquest és un projecte que vaig poder veure en una WTF al Jamboree el 10
d’agost d’enguany i del qual en vaig fer una petita crònica que encara deu
estar penjada al blog del Jazz Club La
Vicentina.
Escoltem doncs el primer tall del disc anomenat....
1.- Atlas of Gemini (S.
C.) 6m54s
I quin guitarrista més fi, amb un so relativament distorsionat i sense
arribar al so sintetitzat, tot i que a vegades sí. Sergio sempre ha estat impactant en les seves aparicions a la WTF amb el seu estil tant particular.
El so moltes de les vegades és net i pulcre i la digitació precisa. Més encara
un flipa amb aquestes composicions, de moment amb aquesta, i ja veureu com
seran les altres també de potents.
News from Gemini és un power trio (guitarra, baix i bateria) de Música
Creativa instrumental feta a Barcelona i inspirada en la constel·lació de
Gemini i en la seva mitologia. Liderada pel guitarrista canari Sergio Cebrián.
Amb el baixista català Bernat Hernández i el bateria brasiler establert a
Barcelona Jeffe Otto. Textures atmosfèriques, grooves contundents, melodies
radiants, improvi-sacions brillants i riquesa harmònica omplen els vuit
sorprenents temes del primer àlbum d'aquest ambiciós projecte. News from
Gemini, va més enllà del jazz, més enllà del funk, més enllà de les estrelles.
Seguim amb el segon tema del disc anomenat
2.- Castor (S.
C.) 6m11s
Amb els inicis del tema poc ens podíem imaginar de la manera que hem
acabat oi? Ràpidament el so contundent de la formació amb un Bernat Hernández potent acompanyat d’un
dels bateries amb més control de les polirítmies a la vegada que gran cantant i
que aquí no escoltareu i si notareu el seu domini de totes les percussions, i
parlem de Jeffe Otto. Bernat fa un perfecte solo en el break
rítmic per després fer-ho també el compositor i líder del projecte, en Sergio Cebrián. I què bons són tots
aquests músics canaris que tenim entre nosaltres.
Aquest treball d'exploració i recerca de noves fronteres realitzat pel
guitarrista Sergio Cebrián al·ludeix a l'honestedat d'un enregistrament en viu
on sense gat amagat s'exposen les composicions que conformen un disc homogeni i
sofisticat. On es barregen el funk, jazz-rock, els sons atmosfèrics amb contundents
improvisacions. Un so fresc i unes cançons que no deixen de sorprendre. Molt
ben acompanyat d'una base rítmica no només solvent sinó a més molt creativa. I
parlem d'homogeneïtat en referir-nos a que tot el projecte tingués un mateix
fil conductor era una premissa indispensable. Que tot tingui un mateix sentit.
Seguim amb aquesta magnífica música i temes dedicats a la constel·lació
de Geminis...amb el tema..
4.- Nevulus (S.
C.) 6m19s
Un tema força elaborat rítmicament parlant amb diversos canvis i també
per descomptat harmònicament com hem pogut escoltar en el solo del gran
baixista i magnífica persona, en Bernat
Hernández. Que els temes tinguin breaks on sembla que el temps s’aturi,
sembla que són ideals per encabir-hi els corresponents solos de cadascun dels
components de la formació. Un break que serveix a més a més per iniciar
crescendos que ens situen sovint en el clímax del tema i a vegades també en el
seu final. Un punt i apart delicat ja cap el final ens situa de nou a la coda
amb la persistència del riff marcat per baix i guitarra a la vegada que marcat
pel bateria.
Tots els temes fan referència a la constel·lació de Gemini o la seva
mitologia. Per aquest motiu els títols són els noms de les estrelles més
brillants d'aquesta constel·lació: Castor i Pollux (els bessons). I que
l'estètica musical de cada un dels vuit temes de l’àlbum s'inspirin en moments
i personatges concrets de la mitologia. Sota una perspectiva d’un so més enllà
del jazz.
Acabem aquest projecte amb el tema anomenat...
7.- The 3rd Element (S.
C.) 5m36s
I quina manera d’acabar aquest magnífic projecte del Sergio que amb aquest tercer element.
Una guitarra amb un polit i quasi cristal·lí ens ha acompanyat una bona estona,
tot i haver deixat de posar alguns dels temes més delicats. Avui es tractava
d’això, de remoure la terra sota els nostres peus. El primer projecte d’un
músic amb dos amics acompanyants que potser es van trobar compartint escenari a
les WTF del Jamboree amb tota probabilitat i van decidir muntar aquesta
història.
Sergio Cebrián i News From Gemini està vinculat al col·lectiu de músics
"Barcelona Underground Scene" (BUS) al que també pertanyen músics de
la reputació de Bernat Hernández (baixista, productor i mescles del projecte)
els guitarristes Dusan Jevtovic (Moonjune-records) o Joel Moreno.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound..
Acabem el programa d’avui amb la música de SimakDialog i el seu projecte....
“LIVE AT ORION”
Simak Dialog
Editat per Moonjune Records MJR068
Enregistrat en viu per Mike
Potter el 7 de setembre de 2013, a The Orion, Baltimore, MD.
Produït per Leonardo Pavkovic
per MoonJune Records, i Riza Arshad per Ragadi Music.
Productor Executiu: Leonardo
Pavkovic per a Moonjune Records
Riza Arshad: Fender Rhodes
piano elèctric
Tohpati: Guitarra
Rudy Zulkarnaen: guitarra baixa
Endang Ramdan: kendang Sudanès
percussió
Erlan Suwardana: kendang
Sudanès percussió
Cucu Kurnia: percussió
metàl·lica assortits
Amb Beledo, guitarra en el tema 5,6
Totes les composicions són de Riza
Arshad.
Comencem doncs amb aquest doble CD enregistrat en viu a Baltimore i
fem-ho amb el segon tema del primer compacte, l’anomenat...
1.- Stepping In (R.
Arshad.) 12m40s
Doncs sembla que anem canviant de manera progressiva on les músiques
segueixen però l’hàlit de les percussions del sud-est asiàtic i on la guitarra
és més agressiva a la vegada que el Fender Rhodes li dóna el toc més jazzero.
Aquí,el guitarrista és el conegut nostre Tohpati,
un altre músic de l’ona Moonjune.
Músic aquest amb una llarga trajectòria a les seves contrades el qual ens ha
mostrat també el seu saber. Comentar-vos que Mr. John McLauglin va sovint per aquells espais asiàtics a tocar amb
els músics d’allà o amb les seves
formacions, d’aquí que els guitarristes d’aquell país hagin mantingut aquest
esperit en la manera de tocar la guitarra, i no només per la presència del
nostre estimat màster. Magnífic tema del Jazz-Rock-Progressiu més actual, el que
es fa a Indonèsia, amb gira inclosa pels EEUU i posterior enregistrament.
Aquest Live at Orion és el setè disc de Simak Dialog i el quart amb
Moonjune Records i es va enregistrar durant la gira que va fer aquesta banda
d’indonèsia pels estats units l’any 2013, culminant-la amb una actuació als
Orion Studios de Baltimore. En aquests dos discos els Simak Dialog ens
ofereixen la seva inspirada, espiritual i íntegra música la qual es pot
escoltar a la vegada que ens parla.
Riza Arshad, compositor i erudit (Fender) Rodes, posseeix un domini
tècnic total a les mans del seu magnífic Fender Rhodes. La seva manipulació
d'aquest teclat clàssic, la càlida i lleugerament veu metàl·lica arrodonida ha
ajudat a definir el jazz modern, traient el millor que té per oferir-nos gràficament
nous territoris de so. Composicions meravellosament sofisticades de Arshad
formen l'armadura perfecta per als músics per donar cos al so d'una manera molt
orgànica que profundament obliga l'oient assimilar-ho tot.
Escoltem el darrer tema del segon CD, aquell en el qual hi participa un
altre guitarrista de l’ona Moonjune,
l’anomenat Beledo en el tema
anomenat....
4.- 5,6 (R.
Arshad) 11m30s
Doncs aquí sí que estem de ple dret en el Jazz-Rock-Progressiu de la mà
d’aquests dos magnífics guitarristes a la vegada que amb el compositor i líder
de la banda, en Riza Arshad. Un tema
que en directe devia ser acollonant, considerant el fet de ser el darrer i
d’haver convidat a aquest altre gran guitar-man. Una bona secció rítmica
suportant tot el pes del tema, a la vegada que la secció de percussions
asiàtiques, les quals ens situen ben bé en l’entorn geogràfic, la qual cosa
seria difícil de saber sense elles.
El treball de Tohpati a la guitarra és la parella de ball perfecta pel
teclat de Arshad, el qual alternadament condueix o segueix en funció de les
necessitats de cada composició. Els seus subtils sons atmosfèrics porten a la
ment David Torn, Terje Rypdal i Nels Cline, mentre que el seu treball en els
solos pot posseir tant la fluïdesa de Holdsworth com l'agressivitat de Jeff
Beck. Tot i no haver-hi massa acrobàcies a "Live at Orion", el joc
democràtic de Tohpati amb el preciós Rodes de Riza és la veritable estrella
aquí, creant-se una poderosa sinergia que dóna veu a la totalitat de la música
a través de les seves parts.
La secció rítmica de Endang Ramdan i Erlan Suwardana, cadascun a la
percussió Sudanesa kendang, juntament amb Cucu Kurnia a la percussió de metall
variada i sòbria i el convincent funk groove del baixista Rudy Zulkarnaen com
en el "Bitches Brew" de Miles,
crea una base formidable d'un dels més originals, innovadors i progressistes artistes de jazz del
baix elèctric d'avui.
En el darrer tema ("5,6"),, Beledo, artista també de MoonJune,
es va unir a la banda, i ell i Tohpati van fer pujar la música a noves altures arribant
a l’impacte del clímax final.
Aquest és un àlbum magníficament gravat i produït, documentant una actuació
monumental que cap dels presents oblidarà mai!
Doncs això és tot amigues i amics, ja hem acabat el programa, amb el
desig i l’esperança que us hagi agradat aquesta proposta tant i tant diferent
de la de la setmana passada. La música és força àmplia i en aquest programa
donem la mà a totes les propostes de qualitat que ens ofereixen músics i
editorials, i com és el cas d’avui, amb la música que m’envia l’amic Leonardo Pavkovic des de Nova York i també la que em va donar
l’amic Sergio Cebrián un d’aquells
dilluns que ens vam trobar a la WTF,
on ara mateix ja fa massa dies que no hi vaig per motius diversos. Bé, doncs, recordar-vos que aquest programa
tornarà a sonar a Ràdio Sant Vicenç 90.2 el diumenge a la mateixa hora i que
ben aviat el podreu trobar al blog del programa Jazz Club de Nit. Una abraçada a tothom, gràcies per escoltar-nos,
bona nit i bon jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
