Programa 224: Jordi Berni, "Sushi Time": Van Asselt Vistel Project, "Tierra a la Visat" i Josep Tutusaus 'Tutu' Quartet, "Missing Links", 11 de novembre de 2015
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i
els programes de ràdio “Jazz Porque Sí”
i “A todo Jazz”, són el seu llegat
que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els
diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per
online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda
imprescindible de Lluís Vela als
controls i edicions.
Doncs avui hi tornem amb un programa temàtic on el Jazz més actual hi
tindrà cabuda. Temàtic ho serà per l’estil del Jazz que hi trobareu i que em
sona bastant, bastant Neo Post Hard Bop per dir-li d’alguna manera, amb
espurnes inicials de Smouth Jazz.
El Programa 224 comptarà amb la presència de tota aquesta colla de
músics i editorials...Jordi Berni, Santi
de la Rubia, Paco Weht, Carlos Falanga, Jorge Vistel, Edgar van Asselt, Reinier
Elzalde, Michael Olivera, amb Maikel
Vistel, Josep Tutusaus, Roger Mas, Dee Jay Foster, Ramon Prats amb Santi de la Rubia...yeah...i les
editorials de casa nostra "La Bacanal", "Fresh Sound New
Talent" i "Temps Record"...Ole.
I això és així perquè el disc primer que escoltarem és el del Jordi Berni, “Sushi Time”. Per després
fer-ho amb el de Van Asselt Vistel
Project, “Tierra a la vista, i finalment amb el de Josep Tutusaus ‘Tutu’ Quartet feat. Santi de la Rubia, “Missing Links”.
Doncs som-hi amb el projecte...
Jordi Berni Quartet
Editat per La Bacanal LBC-003
Enregistrat per Òscar
Machancoses i Joan Solé l’agost de 2014
Produït per Òscar Machancoses i
Jordi Berni
Mesclat i masteritzat per
Ernesto Maestro.
Jordi Berni, piano
Santi de la Rubia, saxo tenor
Paco Weth, contrabaix
Carlos Falanga, bateria.
Doncs comencem amb el tema més lent del projecte, i és la magnífica
balada anomenada...
5.- At Home (J.
Berni) 8m07s
Una meravella per començar que no m’he pogut estar de posar-vos. Balada
llarga encetada per la magnífica veu del tenor seguida pels acords de piano,
les notes llargues del contrabaix i les escombretes de la bateria. Una
preciositat de composició que el so del Santi
ha fet enaltir encara més. La nitidesa de la pulsació ferma i clara del
pianista en el seu solo, ens ha deixat bocabadats i com sempre dic, clavats a
la cadira. Un músic ple de recursos estilístics, on la sensibilitat l’acompanya
en la creativitat. Una clara identificació de l’estructura ens ha permès
seguir-la de manera definitiva. Santi
ha brillat i així serà en la resta de temes que escoltareu, amb aquest so tant
mel·liflu i càlid, de la Rubia ens
ha encantat, d’encanteri, és clar. Paco,
gran amic del JCLV amb
participacions a les Jams que fèiem amb Geni
Barry Sextet, magnetitza amb les seves notes farcides de melodia i intenció
per deixar pas de nou a la melodia cantada pel saxo tenor i acabar-nos
hipnotitzant fins el final.
Veiem el què ens diu el mateix Jordi
del seu projecte...
“Sushi Time és el treball més personal que he realitzat fins el
moment. Les composicions són reflexions personals sobre llocs, moments, estats
d’ànim, etc..Alguns temes són fotografies d’experiències viscudes en diferents
viatges, com “Memories of Rio” o “New York Dreams”..
Seguim ara amb el primer tema del disc i primer tall, tema dedicat al
seu pare i amb un títol idèntic que el tema de l’Horace Silver...
1.- Song for my father (J. Berni) 4m55s
Doncs aquesta és la carta de presentació d’aquest gran pianista i
compositor, home bregat ja amb una llarga trajectòria. Un tema dedicat al pare,
tal i com va fer Horace Silver i el
que no sabia és que es podia posar un títol igual a un tema diferent. Pot ser
que els drets hagin claudicat o quelcom de similar? Amb aquest primer tema a
mig tempo i melodia força delicada Berni
presenta el seu treball força ben recolzat per una secció rítmica sòlida i amb
un solista de prestigi, en Santi de la
Rubia. Saxofonista que avui tindrà un altre protagonisme en el darrer
projecte d’en Tutu.
I seguim amb el mateix Jordi
tot i explicant-nos el projecte...
D’altres recorden locals que
han representat moments destacables per al desenvolupament del projecte, com
són “Planeta15”, o “Ramona’s Groove”. “At home” i ”Just
a Dream” són composicions més introspectives que suggereixen la
tranquil·litat de la llar i el record fugaç d’un somni. “Song for my father”
és el meu petit homenatge a la figura del meu pare. Y “Sushi Time” és el
tema que dóna títol al disc fent referència a les meves petites incursions en
la cuina japonesa
De Jordi Berni hem de dir que
vam posar un disc seu amb el seu amic Ramon
Quadrada ja fa uns mesos en un anterior Programa de Jazz Club de Nit. Però hem trobat això extret de la web de Jazz Terrassa tot i parlant de les
dades de l’artista.....
Comença a interessar-se per la
música a l’edat de dotze anys, apuntant-se a classes de piano, solfeig i
harmonia,. A banda dels seus estudis de música clàssica, Jordi Berni es
matricula al Taller de Músics per aprofundir en el seu llenguatge jazzístic, i
rep classes de Martí Ventura i Joan Monné. Posteriorment, és acceptat a
l’Escola Superior de Música de Catalunya on és alumne de Lluís Vidal i Albert
Bover. Viatga a Nova York en dues ocasions gràcies a una beca de la Generalitat
de Catalunya, i allà estudia amb Bruce Barth, Fred Hersch i George Colligan.
Seguim ara amb un parell de temes que ens situaran en un món una mica
més bopper i groovy i ho fem primer amb el tema dedicat al local Ramona, espai emblemàtic actiu gràcies
a l’empenta d’en Pau Domènech....
4.- Ramona’s Groove (J.
Berni) 5m06s
Doncs quin tema amb més marxa. Una composició força reeixida amb una
melodia principal a càrrec del saxo tenor d’en Santi tot i acompanyat a la perfecció per una secció rítmica
imponent. Un tema llarg de melodia, complex de concepció melòdica i ben trenat
amb un pont que quasi no es nota, i sí que hi és, sí. Després del motiu
principal ben marcat, ha estat Jordi
qui ha encetat la seva magnífica improvisació amb un swing increïble marcat pel
Ride del gran bateria Carlos Falanga
i amb un walking magnífic de Paco Weht
al contrabaix. Berni, ha desfermat
tota la seva creativitat en un tema dedicat a un espai emblemàtic que només ha
canviat d’ubicació, amb tota una palestra de acords descendents i no només.
L’hem sentit cavalcar a dreta i esquerra del seu piano a tot galop, amb
destresa de mestre i sensibilitat d’artista. Santi ha fet la seva magnífica aportació amb un so que em recorda a
Joe Henderson per citar-ne només un.
Després d’uns curtets “vuits”, m’han semblat pel tempo viu, hi tornen amb la
melodia i així finalitzen el tema. I seguim coneixent al líder de la mà de Jazz Terrassa.....
Guanyador de diversos premis
tals com concurs INJUVE 2003 (que li dóna l’oportunitat de tocar als festivals
d’Ibiza, Guetxo i Madrid), “Pianista revelació Tete Montoliu” 2003, Primer
concurs de grups Sala Montjuïc (que li permet gravar el seu primer disc:
“Afinke”) o el premi al millor grup jove donat pel Festival de Jazz de Granada.
A part de liderar els seu quartet, Jordi Berni ha realitzat diverses actuacions
com a músic acompanyant al costat de músics tals com Grant Stewart, Kirk
McDonald, Kike Pedromo, Raynald Colom, Martí Serra, Toni Solà, Eduardo Blanco o
Eladio Reinón, entre molts d’altres.
Acabem aquest projecte amb el segon dels dos temes promesos, tema aquest
viu quasi com l’anterior i on el tempo no ens farà perdre de vista la gran
categoria tècnica dels músics...en el tema anomenat...
2.- Memories of Rio (J.
Berni) 4m23s
Un altre tema viu, recordant Rio
i doncs quina marxa hi devia haver, carall. Una melodia interpretada per piano
i saxo tenor inicialment, tema força complex d’estructura on se m’ha fet
difícil identificar allò que diem A, B i C. On el pont sembla estar tocat pel
saxo tenor i l’inici i cloenda per tots dos. Santi és qui enceta les improvisacions amb una de força ben elaborada, no endebades és un gran mestre de
les canyes diverses. Ha fet una demostració d’enteresa estilística i domini dolç
del seu so tot i el tempo viu, una impro farcida de motius on la base dels
acords es veu desenvolupada de manera ascendent i descendent donant pas a
l’actuació del líder, a estones marcant amb les dues mans i les més, dominant
la pulsió amb la mà dreta. I mira que n’és de difícil aquest tema, més encara
comentar-lo, ejem. Què podríem dir de la secció rítmica oi? Doncs que estant
immensos tots dos, tots tres...i amb el “pitu”, tots quatre.
Deu ni do quin bon bagatge. Dir-vos que aquest projecte el vam veure
aquest setembre passat al 25è Festival
l’Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu a la plaça de la Vila de Gràcia, festival organitzat per
l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna. Un projecte que ens va agradar d’allò més, amb un directe sobri i
compenetració total entre tots els companys.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound..
Escoltem ara el projecte del pianista Van Asselt amb el trompetista Jorge
Vistel anomenat...
“TIERRA A LA VISTA”
Van Asselt Vistel Project
Editat el 2014 per Fresh Sound
New Talent FSNT 457
Enregistrat per Pablo Baselga
als Estdios Infinity el 12 de desembre de 2013 a Madrid.
Producció de Edgar Van Asselt i
Jorge Vistel
Productor executiu Jordi Pujol
Jorge Vistel, trompeta
Edgar Van Asselt, piano
Reinier Elizalde, contrabaix
Michael Olivera, bateria
Convidat especial, Maikel
Vistel en tres temes
Escoltem ja el segon tema, una magnífica balada per començar, un tema
del pianista holandès Edgar Van Asselt
dedicat a Elis...Regina?
2.- Para Elis (Van
Asselt) 6m25s
Quina meravella de tema i què be l’ha entès el trompetista Jorge Vistel. Melodia dolça amb un
metall temperat i delicat, interpretant els desitjos de l’autor amb un so melós
tant en la melodia com en el seu extraordinari solo. Una melodia que al final
recorda els ritmes propers a Elis Regina,
tot i que abans, ens hem pogut emocionar amb la interpretació del trompeta i
del compositor, aquest, un declarat melodista com més endavant ens diran i prou
que ho hem escoltat. Escoltem de nou una digitació clara i nítida, amb riffs
d’arpegis descendents, i d’altres meravelles. Si en el primer projecte teníem
amb Jordi Berni un gran pianista,
aquí amb l’Edgar Van Asselt en tenim
un altre també de molt bo. Jorge hi
torna amb la magnífica i delicada melodia i així acabar aquest tema, el primer
d’alguns més que igualment gaudirem.
"Aquesta sessió va sorgir
de trobades transfrontereres entre els seus dos co-líders. El pianista holandès
Van Asselt va convidar el trompetista cubà Jorge Vistel per tocar junts a
Holanda, i Vistel va correspondre organitzant una reunió a Madrid.
Jorge Vistel el coneixem prou bé i ja de fa uns anys quan
a partir de posar-li el seu disc co-liderat amb el seu germà Maikel al saxo tenor, els Vistel Brothers, els hi vaig trobar un
parell de bolos a Catalunya, un
organitzat pels amics de Club de Jazz
Sant Cugat i l’altra a la Nova Jazz
Cava, en un cap de setmana que van venir a casa nostra. Són cubans, i em
deia que allà a Cuba, van estudiar
els instruments de manera clàssica, i que el Jazz l’aprenien al carrer o tocant
en Jams improvisades.
Escoltem el següent tema també del pianista holandès....
3.- Blues para Monk (Van
Asselt) 6m08s
Una melodia interpretada per la trompeta amb aires Monkians per la seva singularitat melòdica a voltes dissonant, i
amb un ritme ternari amb breaks diversos tot indicant-nos que, nois, això no us
serà gens fàcil. I eps, de quina manera ha entrat Jorge a fer el seu solo, tot i amb un magnífic swing de ride i
walking de contrabaix a la vegada que els acords de piano per situar-nos en el
tema harmònicament. Jorge ha
desenvolupat tota la seva mestria en el registre mig, que sembla és on s’hi
troba més a gust. L’holandès introdueix el seu toc més personal i el swing del
trio sembla que sigui total, tal és la potència de piano-contrabaix-bateria. El Negrón alias de Reinier Elizalde ens mostra el seu poder melòdic i rítmic, amb les
escombretes de Michael. El
contrabaixista és un dels més reconeguts a Madrid
on el recolza un gran reconeixement i així ens ho mostra en aquest magnífic
solo. Jorge i la resta hi tornen amb
la melodia per acabar el tema fent un curtet turnaround i liquidar-lo de cop.
Van Asselt, melodista confés, es
dóna als estats d'ànim pensatius, que contrasten amb l'afany de Vistel per
mantenir-se en el camí. Aquesta diferència és explotada pel pianista en la seva
composició inicial. El cubà es remet al fet que preval la sensibilitat del
pianista, a Para Elis, tot i que el vocabulari d’aquest s'hagi ampliat perquè
coincideixi amb gràcia amb el de la trompeta. Pel quart tema de la banda, es van reunir amb el germà
saxofonista de Vistel, Maikel, que també compta amb dos temes més.
Seguim amb un altre tema impactant de concepció interpretació, ara amb
l’afegitó del gran saxo tenor Maikel
Vistel en el tema de Jorge
anomenat..
8.- Portrait (J.Vistel) 9m56s
Un motiu principal endegat pel piano a mode d’intro, dóna peu a una
melodia força elaborada del compositor i germà. Deu ni do quina sofisticació de
tema. Un break ben aviat li dóna una altra visió, però ha estat curta, ja que
ben aviat el desenvolupament del solista a base de notes de curta durada sembla
que hagi incitat la resta a seguir-lo, sí en la complexitat i no tant en el
ritme. Maikel segueix l’estela del
seu germà, mentre Michael s’esplaia
en un imbricat solo, o quasi, amb acords solts al piano del líder. Aquest
inicia el seu magnífic solo per també incitar a la resta a seguir-lo en les
seves elucubracions melòdiques. Aquest és un tema que m’ha semblat bastant,
bastant difícil i elaborat. I els músics en els seus solos, com també El Negrón ha demostrat en el seu. Al
final tornen a la elaborada melodia per acabar-lo després d’un magnífic i
col·lectiu turnaround.
En tot moment, el pianista és
una presència formidable fent el comping però durant els seus solos, tot i que
de bon gust i considerats, no és tan aventurer com el dels vents, els dos
germans, i torna a una zona més còmoda una vegada que el saxofonista ha
finalitzat el seu.
-Nigel Jarrett (Jazz Diari,
març de 2015)
Acabem aquest projecte amb un altre tema de Jorge Vistel on hi col·labora també el seu germà Mikel, anomenat....
4.- Spiral (M.
Vistel) 7m48s
Un altre tema on el piano inicia el tema a base d’un riff repetitiu, on
per sobre, els dos vents interpreten la melodia més que doblant el tempo de la
base rítmica. Una altra melodia també elaborada, marca de la casa Vistel, on el saxo tenor de Mikel, i de manera reposada, inicia la seva particular
intervenció, força moderna, en un tema, una sèrie de temes diria jo, força
contundents d’estil neo post bopper, no endebades aquests dos germans són un
dels referents al Madrid actual. Bé,
deixem-ho estar: hem de dir que ens ha agradat molt aquest projecte co-liderat
pel pianista holandès Van Asselt i
el trompetista cubà establert a Madrid,
Jorge Vistel, on la resta de músics
han estat igualment brillants.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I ara per acabar, ho farem amb el magnífic projecte d’un dels millors
trombonistes del país, Josep Tutusaus,
‘Tutu’ pels amics....he...
“MISSING LINK”
Josep Tutsaus ‘Tutu’ Quartet
Editat per Temps Recors TR1467-GE14
Enregistrat per Quim Puigtió,
Kato, el juny de 2014 a l’Escola Municipal M. Dolors Calvet de Vilafranca del
Penedès
Mesclat i masteritzat per Kato
el setembre de 2014
Productor executiu, Josep
Tutusaus
Josep Tutusaus, trombó
Roger Mas, piano
DeeJay Foster, contrabaix
Ramon Prats, bateria
Amb Santi de la Rubia, saxo
tenor.
Escoltem primer la magnífica balada d’aquest disc atribuïda a J.V. Heusen & J. Burke,
anomenada...
3.- Polka dots and Moonbeams (J.V. Heusen & J. Burke) 8m12s
Després de les delicades notes del piano d’en Roger, Tutu inicia la
melodia amb el seu magnífic trombó. Aquesta és una de les grans balades del
cançoner Americà i amb el trombó aconsegueix una increïble sonoritat que li
dóna una altra i millor perspectiva sonora, tant en la melodia com en el seu
gran solo. No oblidem que aquest trombonista és un dels més sòlids a l’hora
d’improvisar, tant, tant com el seu amic ara a Centre Amèrica, l’estimat Víctor Correa. Un llarg i impressionant
solo d’aquest preciós tema dóna pas al del seu amic Roger Mas, precís i delicat, swingat per la delicadesa de les
escombretes del Ramon i les notes
soltes del contrabaixista Dee Jay Foster.
Veiem què ens diuen des de Temps
Record...
Josep Tutusaus presenta el seu 3r treball discogràfic
"Missing Link" (Temps Record 2014) on combina composicions originals
amb estàndards i diversos clàssics del repertori jazzístic. Per a la
realització d´aquest disc amb estètica hard-bop compta amb una base rítimica de
gran solidesa. Roger Mas, Ramon Prats i
Deejay Foster tots ells músics destacats de l´escena
"Barcelonina" on amb en Santi
de la Rubia, que fa una col·laboració amb el saxo tenor, conformen l´equip
d´aquest treball discogràfic.
Seguim doncs amb un tema un pèl més viu, per veure si tornem a la ona
Hard Bopper, o Neo Bopper, que ens està acompanyant en tot el projecte....fem-ho
doncs amb el blues de Mac
Coy Tiner anomenat..
6.- Blues on the Corner (M. Tyner) 6m48s
Ja ens feia falta respirar un blues, i vet aquí que aquest impressionant
blues ens ha deixat bocabadats, tal és la interpretació del líder al trombó, a
més a més la del saxofonista que havíem escoltat en el primer projecte i que
ara tornem a recuperar, en Santi de la
Rubia. Quin tros de solo que ens ha deixat en Santi. I quin mestre que és, i sí que ho és en diverses escoles
entre les quals El Musical de Bellaterra, on amb el gran Eladio imparteixen cursos i màster
classes. Roger Mas deixa la seva
empremta de qualitat i delicadesa, per tornar-hi a la coda amb la melodia
inicial d’aquest blues de Tyner. I
els de Temps Record ens continuen
dient.....
Josep Tutusaus és un dels trombonistes més destacats de
l´escena jazzística de Barcelona. Com a músic eclèctic que és, ha enregistrat diversos projectes com
a líder: Tutusaus Septet “El Pulpo”,
Bender vs. Flexo “Botox Party”, Josep Tutusaus Champagne Sparkle “introducing”.
Ha col·laborat amb bandes com Barcelona Jazz Orquestra, Perico Sambeat
Flamenco Big Band, Andrea Motis & Joan Chamorro Big Band, Miguel
Poveda, La Porteña Jazz Band, Marc
Parrot, Els Amics de les Arts i Ramon Mirabet entre d´altres... i ha compartit
escenari amb moltíssims músics de
l´escena jazzística estatal.
Escoltem ara el primer tall del disc que dóna títol al disc, tema del
líder....
1.- Missing Link (J.
Tutusaus) 7m25s
Seguint la idea d’aquest treball, el líder enceta la melodia i el sots
següent solo, embrancant-se en una interpretació magistral. Un dels trombons
més ben afinats que es poden escoltar, a banda de més creatius a l’hora
d’improvisar i sense cap repetició. Un músic autèntic que composa amb el cor i
el seu bategar. Un solo del pianista dóna peu al d’un altre dels grans
baixistes de l’escena catalana, el malagueny i americà, i també català, Dee Jay Foster, després del qual, el
líder torna a recuperar la melodia inicial, la seva melodia, la que defineix
aquest projecte.
I encara ens queden dos temes, magnífics com el que ara vindrà, el
preciós tema de Antonio Carlos Jobim
anomenat...
7.- Chega di Saudade (A.
C. Jobim) 8m25s
Amb la intro característica Tutu
inicia la A i la B, entrant al pont en un magnífic canvi tonal que l’identifica
com en el seu Wave. Després torna als inicis per acabar els compassos
del tema i iniciar els solos, ara amb les mans del gran pianista Roger Mas. Aquest interpreta les
diferents parts del tema amb la seva característica solvència i mestria. En Tutu inicia la seva perfecta
intervenció en aquest solo, on la modulació del pont l’enriqueix com no passa
amb d’altres on la manca d’aquesta fa que el tema sigui més pla, si se’m permet
dir-ho. Dee Jay fa la seva aportació
pe després fer-ho en Ramon i tornar
el líder a la coda amb la melodia i pont. Carall i com m’agrada aquesta música,
aquest compositor.
Acabem el projecte i programa amb el tema més bopper dels que fins ara
hem escoltat d’en Tutu el conegut
tema de Sonny Rollins dedicat a Nigèria....
4.- Airegin (S.
Rollins) 5m53s
I ja amb molt de temps emprat en el programa, deixem els comentaris
d’aquest tema sense exposar, en el ben entès que amb la música n’haurem tingut
prou i que l’hem gaudit en tota la seva magnitud en aquest gran tema de l’encara
viu mestre de tots els vents, Mr. Sonny
Rollins, i que per molts anys. Acomiadem aquest programa amb aquest el
projecte d’un gran músic, embolicat en diversos projectes, i que tornarem a
escoltar en aquest programa en alguns d’aquests projectes, més endavant, però.
Espero que hàgiu gaudit d’allò més amb aquest programa temàtic on
l’estil imperant ha estat el Hard-Bop amb els seus neologismes diversos, tot i
escoltar un Jazz més calmat en alguns dels temes del pianista Jordi Berni. Després ens hem endinsat
en el món dels co-liders del projecte Van
Asselt-Vistel, per acabar de la millor manera possible amb aquest, el
projecte de Josep Tutusaus, Tutu
pels amics.
Deixem-ho doncs, gràcies per ser-hi i ja sabeu que aquest programa el
podeu tornar a escoltar el diumenge a la mateixa hora. Gràcies per ser-hi, bona
nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
