Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls i edicions. Aprofito per convidar-vos aquest divendres a la Sala Xica a veure el quartet amb seu a la Nova Jazz Cava de Terrassa tals són els orígens dels músics que vindran com l’Adrià Font, Joan Albert, Ramon Grimalt i Enric Carreras, els quals ens presentaran el seu darrer projecte Kailash, muntanya de l’Himàlaia i on ens mostren també la seva gran afició a escalar. Aquest divendres a les 22h a la Sala Xica.
Doncs el programa d’avui el dedicarem a tres saxofonistes, dos dels quals, americans i ja amb uns quants anys, mentre que l’altre és jove i eslovè. Les editorials són Fresh Sound New Talent, Quadrant Produccions i Flying Dolphin Records. Aquest és un programa “parit” després d’haver anat a Lleida el dissabte 14 de novembre en motiu del seu Festival de JazzTardor. Ja feia temps que hi volia anar i enguany m’ho vaig fer venir bé per poder-hi anar, gràcies a uns amics que ens van convidar a casa seva i així no haver de tornar a les 3h de la matinada. Un altre motiu va ser el fet que l’ànima que hi ha al darrera de tot el que respira Jazz a Lleida, en Josep Ramon Jové, ens convidés a l’esdeveniment on havíem d’escoltar a l’Ernie Watts Quartet i el projecte de Cece Giannotti, Aprés Minuit. Allà, Josep Ramon em va donar en mà el disc de la seva editorial, a banda d’una preciosa samarreta del JazzTardor i jo vaig adquirír el disc del virtuós del saxo tenor, Mr. Ernie Watts....els altres dos saxofonistes seran Jure Pukl i Charles McPherson.
En el programa d’avui hi podreu escoltar a tres saxofonistes però cadascun d’ells amb el seu particular estil ben diferenciat dels altres dos, de la mateixa manera que la seva música.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Fresh Sound..
Comencem doncs amb el projecte del jove eslovac Jure Pukl el qual compte amb convidats de luxe com la Melissa Aldana, saxo tenor i Sachal Vasandani a la veu. Un projecte on la concepció moderna de les composicions és ben clar, anomenat....
“THE LIFE SOUND PICTURES OF”
Jure Pukl
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 468
Enregistrat per David Stoller el 26 de setembre de 2014 als Samurai Hote Recording Studios a Astoria, NYC.
Produït per Jure Pukl
Productor executiu Jordi Pujol
Jure Pukl, saxo tenor i soprano
Sam Harris, piano
Adam Rogers, guitarra
Joe Sanders, contrabaix
Rudy Royston, bateria
Special Guest: Sachal Vasandani (veu en #7) i Melissa Aldana (saxo tenor en #3)
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte i ves per on que el vam escoltar no fa gaire pel Toni Solà i avui ho farem per aquest jove crac en el tema de Billy Strayhorn anomenat...
8.- Lush Life (B. Strayhorn) 3m53s
Una de les més precioses balades i no ho dic jo no, ho diu tothom...avui l’hem escoltat interpretada per aquest jove mestre i amb tot el seu “aire” ben particular. Expliquem ara qui és el Jure Pukl...
Aquest jove músic ha guanyat el més gran premi de les Arts a Eslovènia on és un dels més prolífics i creatius joves saxofonistes de l’escena del país. Pukl ha obtingut la educació universitària lluny del seu país començant però estudiat saxo clàssic al Viena Music Academy i saxo jazz també a la ciutat però al Conservatori de Música Haag. Llavors va obtenir una beca del prestigiós Berklee College of Music de Boston estudiant amb mestres com Joe Lovano i George Garzone. Va completar el màster a la Acadèmica de Música de Graz. Al llarg dels seus estudis va enregistrar i tocar amb projectes propis però també com a sideman acompanyant a músics com Maceo Parker, Branford Marsalis, Dave Liebman, Esperanza Spalding, Vijay Iyer, Jeff "Tain" Watts, Damion Reid, Rodney Green, Charles Altura, Joe Sanders, Aaron Goldberg, Marcus Gilmore, Jeremy Pelt, Jamire Williams, Howard Curtis, Johnatan Blake, Renato Chicco, Bosko Petrovic, Miles Griffith, Jason Palmer i orquestres com la Big Band RTV Slovenia, European Jazz Orchestra, European Movement Jazz Orchestra, Vienna Saxophone Quartet, Nouvele Cousine i moltes altres.
Seguim ara amb el tema propi anomenat...
2.- October (U. Pukl) 6m12s
Un tema que segueix l’esperit del músic i la seva música evolvent i força evolucionada. Una música que serà diferent en cadascun dels projectes que avui us presento. El Joe Sanders ha fet un solo al contrabaix totalment cantat, demostrant-nos el seu domini. Ara amb aquest músic eslovè alumne de Lovano i Garzone, i quins cracs de profes que tenen els alumnes...i quins cracs d’alumnes que tenen els profes. Seguim amb la vida i miracles del líder....
Ha fet moltes gires per Europa, Asia i USA tocant en clubs emblemàtics com el Blue Note, Smalls Jazz Club, The Jazz Gallery, Ronnie Scotts, The Vortex, Pizza Express, Porgy & Bess, Stadtgarten i Festivals com els de Moers Jazz Festival, Vienna Jazz Festival, Muenster Jazz Festival, Berlin Jazz Festival, Jazz a Vienne per parlar d’aquets pocs.
I continuem ara amb el tema on hi tenim a la Melissa Aldana de convidada...un tema també del líder anomenat...
3.- The journey to the one (J. Pukl) 10m23s
Una intro llarguíssima col·laborant-hi els dos saxos tenors, el del Jure i el de la Melissa, en una demostració de delicadesa, modernitat i compenetració. Després, un tema llarg i força elaborat melòdicament i harmònicament on ens tornem a trobar amb aquests grans músics desenvolupant-lo en els solos respectius.
La seva música ha guanyat molts premis; entre d'altres el primer premi 2005 del Jurat i Premi del Públic a la Millor Composició al Taller Jazzon Internacional de Música i el Festival a Novo Mesto, Eslovènia. En els seus projectes actuals hi ha el quintet de Virus (del qual ha rebut crítiques favorables, entre d'altres les del influent portal web Allaboutjazz) on Pukl es dedica a interpretar jazz modern. El que crea és un tipus únic de jazz modern, avantguardista, free jazz i música contemporània impressionista realitzada amb una gran quantitat de coneixement i d'amor, donant protagonisme a la interacció entre els membres de la banda. Ha publicat 7 CDs sota el seu propi nom. Els dos últims es van registrar a Nova York amb alguns dels millors músics i té molt bones crítiques a tot arreu, i també el podem trobar en més de 40 projectes de CD com a acompanyant o sideman.
Els treballs que ha enregistrat com a líder són:
Jure Pukl, The Life Sound Pictures of Jure Pukl, Fresh Sound New Talent 2014
Jure Pukl "abstract society". Jure Pukl "abstract society" feat.Vijay Iyer/Joe Sanders/Damion Reid. Storyville Records 2012
Jure Pukl. EARchitecture. SessionWorkRec, Vienna 2010
Jure Pukl. "The Long Run" - Live takes. ORF Vienna, 2008
I ara acabarem aquest projecte amb la primera part del tema Flying Into The Horizon, tema dividit en tres parts i del qual ara n’escolareu l’anomenat...
4.- Part I – Fly (U. Pukl) 2m41s
Un tema una mica més viu que els anteriors però tampoc no massa. Aquest és el tarannà d’aquest músic i la seva música, on el Groove i Swing i demés hi són desapareguts, tot i que en alguna part d’algun tema potser els hi sabreu trobar. La improvisació campa lliure sense haver-se de sotmetre a cap rigidesa rítmica tot i dient que aquí qui mana és el compositor i la decisió de sí o no la d’afegir-hi el determinat ritme.
I ara m’agradaria informar-vos dels èxits dels nostres joves músics i concretament els del LMJ Trio, els quals i el mateix dissabte 14 de novembre van guanyar el segon premi al "Grupa Azoty Jazz Contest" un concurs internacional de jazz d'alt nivell a Polònia. Es van presentar a la categoria oberta (a partir de 21 anys i sense límit d'edat) i a la individual (també sense límit d'edat), on en Miquel Álvarez (contrabaixista) i el Josep Cordobés (bateria) dos dels components del trio van guanyar la menció honorífica del jurat i al jove saxofonista Lucas Martínez li van donar el primer premi a millor músic solista. A més a més, la mateixa banda, el LMC Trio, va estar seleccionada per representar els músics emergents al festival "Young Lions from Europe" al Sienna Jazz Campus on casualment van coincidir amb els representants d'holanda (Lluc Casares, Xavi Torres, Joan Terol i Vic Moliner) i representants d'alemanya. També han tingut la sort d'estar seleccionats a la Música als Parcs, al certàmens de joves musics dels països catalans i el V certamen de Talavera de la Reina, on malauradament no hi van poder assistir.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Quadrant....
I ara ens endinsarem en la música del gran saxo alto Charles McPherson, un bopper actual i total que va enregistrar aquest disc de Quadrant dies abans del concert al Jamboree el 2 de maig d’enguany.
“LOVE WALKED IN”
Charles McPherson Quartet
Editat per Quadrant Produccions Q00064J
Enregistrat per Jordi Vidal als Laietana Estudi el 27 d’abril de 2015.
Produït per Josep Ramon Jové i Stephen Keogh
Charles McPherson, saxo alto
Bruce Barth, piano
Jeremy Brown, contrabaix
Stephen Keogh, bateria
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte on el saxofonista va flipar amb la música de Charlie Parker i així va voler sonar..i ara l’escoltarem amb un dels temes que Bird va interpretar i popularitzar en el seu estil...el preciós tema dels germans Gershwin....
7.- Embraceable You (Gershwin Bros) 7m32s
I quina magnífica balada que ens ha regalat aquest gran saxo post parkerià amb un so força propi. Després de la melodia ens hem trobat amb el trio de Bruce Barth amb solos de pianista i contrabaixista mentre les escombretes suavitzen encara més les seves intervencions. El líder acaba el tema de la mateixa manera que l’ha començat, amb una barreja de melodia i solo. Bon principi, no trobeu?
Doncs ara sabrem qui és aquest magnífic saxo alto....tot i que si no us ho acabo d’explicar ho podreu llegir al blog del programa.
Durant més de 50 anys, el saxofonista Charles McPherson ha estat una de les veus més expressives i de gran prestigi en el jazz. El seu ric estil musical, arrelat en el blues i el bebop, ha influït i inspirat generacions de músics i oients.
McPherson va néixer a Joplin, MO, el 24 de juliol de 1939, i es va traslladar a Detroit el 1948 als 9 anys En aquell moment, Detroit era la llar d'una de les comunitats de jazz més vibrants del país.
"El carrer on jo vivia era ben a prop d’on vivia Barry Harris. També hi vivia un trompetista anomenat Lonnie Hillyer, que va treballar amb Mingus durant molt de temps. I hi havia un club de jazz no gaire llunt del meu carrer anomenat Bluebird, que era, en aquell moment, probablement el club de jazz més modern de Detroit. Així que va ser interessant que, de tots els llocs, tan gran com Detroit era, vaig acabar al mateix carrer on jo vivia esdevenint aquest carrer com un gran club de jazz local. La banda de la casa en aquell moment era Barry Harris al piano, Pepper Adams amb el saxofon baríton, Paul Chambers o Beans Richardson al contrabaix i Elvin Jones va ser el bateria de la casa".
Seguim encara delicadament amb el magnífic tema de Eden Abhez anomenat..
4.- Nature Boy (E. Abhez) 5m24s
Una altra preciositat amb la intro del tema a càrrec del líder i després el magnífic trio amb solo del pianista. McPherson s’hi aboca després amb el seu típic fraseig i so en l’ona també de Jacky McLean, tot i que aquest era un pèl més estripat. Solo de contrabaixista magnífic per encarar el final. I seguim amb la vida i miracles del líder....
"Un dia estava en una petita botiga de dolços, i hi havia una màquina de discos i vaig veure Charlie Parker. I jo estava com 'Oh! Bocabadat. Permetin-me posar els meus diners i escoltar aquest tipus! "I quan vaig haver escoltat, "Tico-Tico "de Charlie Parker South of the Border, jo em vaig enfonsar completament tal va ser el shock. Jo tenia 13 o 14 anys, i a partir d'aquell moment va ser com dir, “bé, això és tot”. I jo no sabia res sobre els canvis o acords, i només era un nen. Vaig saber immediatament que aquest era el camí que se suposava que havia de fer i que havia de tocar com ell".
I veiem què ens va dir en Pere Pons tot i presentant-lo pel concert del 2 de maig al Jamboree...
A punt de complir 76 anys i amb 50 anys de trajectòria professional, Charles McPherson és una de les llegendes vives del jazz que segueixen passejant la màgia d’aquesta música pels escenaris de mig món. La vida li va canviar quan va descobrir Charlie Parker i el seu nom va guanyar tots els reconeixements al costat de Charles Mingus des de 1960 fins a 1972. Altres músics com Art Farmer, Pepper Adams o Ron Carter han estat companys seus de viatge i ell també ha procurat envoltar-se de músics d’altres generacions més joves. En aquesta ocasió visita el Jamboree ni més ni menys que amb el trio del pianista Bruce Barth, un dels referents imprescindibles del jazz d’aquests darrers vint anys. Un concert que promet anar fins el moll de l’os del bebop i més enllà.
Continuem ara ja amb una mica més de trempera amb el tema del mateix líder que dóna nom a l’àlbum...
1.- Love Walked In (C. McPherson) 5m43s
Doncs aquest és un molt bon tema de Charles McPherson amb una melodia inicial curta per ràpida i on l’inici dels solos és quasi imperceptible tal és la manera tant suau d’interpretar la d’aquest mestre. Una manera de tocar lligant les notes i sense picar-les massa. Tot un fraseig continu que ens mostra la seva gran tècnica. Després el mestre Bruce i el seu trio, amb solos de piano i contrabaix, com és habitual per després tornar als orígens i acabar el tema. Oh yeah! I seguim amb la bio del mestre..
A mitjans de la dècada de 1960, McPherson va començar a gravar amb més freqüència amb altres músics, incloent Harris i el trompetista Art Farmer. El primer enregistrament de McPherson com a líder, Bebop Revisited, es va fer el 1964 i va comptar amb Carmell Jones a la trompeta, Barry Harris al piano, Nelson Boyd en el baix, i Albert "Tootie" Heath a la bateria. Més tard, en la mateixa dècada, McPherson va començar a treballar més amb els seus propis grups, on també hi va incloure Harris, així com el saxofonista tenor George Coleman, que havia acabat recentment el seu curt recorregut com a membre de la banda de Miles Davis.
El 1972, McPherson va deixar de tocar amb Mingus i va continuar de gira i va gravar com a líder i com a acompanyant. Es va traslladar a San Diego el 1978, i des de llavors ha mantingut una activa carrera com a intèrpret i educador en tots els Estats Units i a l'estranger. El 1988, McPherson va tocar a la banda sonora de la pel·lícula de Clint Eastwood, Bird, i va ser la veu de saxo alto de Charlie Parker en diverses escenes. Ha actuat en més de 70 enregistraments fins a la data, tant com a líder i com a acompanyant. El seu enregistrament més recent, sense incloure aquest d’última hora, ha estat El viatge, amb Keith Oxman al saxo tenor, Cheap Stephens al piano, Ken Walker en el contrabaix, i Todd Reid a la bateria, i va ser editat el gener de 2015.
Seguim doncs amb un altre estàndard interpretats amb aquest magnífic gust i sensibilitat ara amb el tema del gran duet Jerome Kern & Oscar Hammerstein anomenat...
2.- The song is you (Kern & Hammerstein) 5m00s
Un tema que agafa el tempo definitiu després d’una gran introducció del líder i on ell mateix enceta tema i improvisació, de la mateixa manera que ens ha anat fent en els temes anteriors..i el que segueix ja sabeu què és...i com l’acaba, així de cop...
McPherson ha fet gires per tot el món i ha tocat i enregistrat amb tots els grans músics incloent Pepper Adams, Nat Adderley, Toshiko Akiyoshi, Randy Brecker, Jaki Byard, the Carnegie Hall Jazz Band, Ron Carter, Paul Chambers, Alan Dawson, Kenny Dorham, Kenny Drew, Billy Eckstine, Tommy Flanagan, Lionel Hampton, Tom Harrell, Billy Higgins, Sam Jones, Clifford Jordan, Duke Jordan, Brian Lynch, Wynton Marsalis i the Lincoln Center Jazz Orchestra, Pat Martino, Cecil McBee, Jay McShann, Mulgrew Miller, James Moody, Dannie Richmond, Red Rodney, Cedar Walton, Phil Woods, Snooky Young.
També és un actiu compositor i a la vegada és un gran educador. El 2014, McPherson va ser un “guest coach” a la Juilliard Jazz Artist Diploma Ensemble.
Ha fet màster classes, el que en diem “Clinics” en nombroses escoles secundàries i universitats als Estats Units i a tot el món, incloent el Conservatori d'Amsterdam, la Universitat Estatal de Califòrnia a Bakersfield, la Universitat Estatal de Califòrnia a Northridge, Califòrnia State University a San Marcos, Nova Jersey Universitat de l'Estat, la New School, Universitat del Nord d'Illinois, la Royal Academy of Music (Londres), la Universitat Estatal de San Diego, la Universitat de Stanford, SUNY Purchase, l'Institut Monk Thelonious a UCLA, la Universitat de Califòrnia a San Diego, la Universitat del Nord colorit, i al Conservatori de Música de Wisconsin. Al maig de 2015, McPherson va ser guardonat i honorat com a Doctor en Belles Arts de la Universitat Estatal de Califòrnia a San Marcos per "els seus èxits professionals i creacions excepcionals i el seu paper influent en la tutoria de futures generacions d'artistes musicals."
I ara ja acabem el projecte d’aquest mestre del saxo alto amb el tema d’una altra gran parella de compositors, de música i lletra com són Richard Rodgers & Lorenz Hart..anomenat...
8.- Lover (Rodgers & Hart) 5m34s
I de quina manera ens interpreta aquest mestre del saxo alto, el qual em recorda a un dels seus mestres també, en Sonny Stitt. Després de tema i impro del líder ha estat el trio de Bruce Barth ara sí amb una gran solo del bateria Stephen Keogh, per acabar-lo finalment amb intervenció del líder i fer-ho suaument...
McPherson actualment viu a San Diego amb la seva dona, Lynn, i manté una agenda activa que li permet realitzar, gravar, compondre, i ensenyar. Segueix sent una força poderosa i respectada en el jazz, i segueix sentint-se "molt enamorat del saxofon i de la música."
-Donnie Norton
I acabem el programa amb el projecte del gran saxo tenor Ernie Watts i la seva formació, la qual i amb l’excepció del bateria, va ser la que va passejar-se pel Jamboree el divendres passat i el dissabte al Cafè de l’Escorxador al JazzTardor de Lleida, esdeveniment on hi vam anar convidats pel Josep Ramon Jove, des d’aquí una abraçada. Som-hi doncs amb la música de Mr. Watts considerablement més moderna estilísticament que la del seu compatriota McPherson.
“A SIMPLE TRUTH”
Ernie Watts Quartet
Editat per Flying Dolphin Records FD1009
Enregistrat per Reinhard Kobialka el 25 i 26 de novembre de 2013 als Topaz Studios, Alemanya.
Produït per Ernie Watts
Ernie Watts, saxo tenor
Christof Saenger, piano
Rudi Engel, contrabaix
Heinrich Koebberling, bateria
En els seus agraïments n’hi ha un d’excepcional i és el que li dedica a la figura de Charlie Haden, aleshores encara entre nosaltres i que ens va deixar l’11 de juliol de 2014. O sigui que com que ja sabeu qui va ser aquest gran músic i quina era la seva predilecció musical, (recordeu que va ser el contrabaixista del primer Ornette Coleman), doncs us podeu imaginar el canvi d’estil que ara mateix comença amb un tema de Keith Jarrett anomenat...
2.- No Lonely Nights (K. Jarrett) 8m06s
Doncs ja veieu que els canvis hi són i la melodia clarament identificada a Jarrett. Aquest gran mestre del tenor, un virtuós, amb un domini absolut de l’instrument, abastant tot el seu registre, des de la nota més greu fins els súper aguts, aquells que hi són però que els has de saber trobar i tocar, i fer-ho de la manera tant nítida com ho fa ell. Què dir-vos de l’altre virtuós de la formació, el pianista Christoff Saengers el qual ens va impressionar en directe tal i com ara ho fa en aquest tema.
En Pere Pons ens va dir en la seva presentació per l’actuació del Jamboree...
Ernie Watts (Virginia, 1945) és un dels músics més reconeguts i transversals que ha generat el planeta jazz. Apadrinat pel llegendari baterista Buddy Rich com a primer saxofonista de la seva orquestra, Watts ha construït una carrera tan farcida de fidelitats com de voluntat de viure noves experiències. La fidelitat màxima la va mantenir com a integrant del Quartet West de Charlie Haden amb el que va estar més de dues dècades. I així com en el terreny del jazz els seus serveis han estat sol·licitats per autèntiques llegendes com Thelonious Monk, Dizzy Gillespie, Milt Jackson o Quincy Jones, el seu prestigi va transcendir a d’altres parcel·les com ho demostren les seves col·laboracions amb Marvin Gaye, John Mayall, Frank Zappa, Pat Metheny i The Rolling Stones. Al Jamboree es presenta amb el seu quartet, amb el qual ha enregistrat més d’una vintena de discos i on exposa el seu gust pel jazz tocat pel groove, el soul i el blues.
Una formació la del Jamboree amb el bateria Tobias Schrimer.
I amb la mateixa ona ens embranquem a escoltar el tema de Koebberling anomenat...
3.- The Road We’re On (H. Koebberling) 7m28s
Magnífic tema, encara amb tempo pausat farcit però de canvis rítmics i on el Swing, àlies actual, Groove, hi és present. I com que l’heu gaudit com jo, no us entabanaré amb els meus comentaris i seguirem amb la bio d’aquest mestre.
Va ser guanyador dues vegades del premi Grammy. Ernie Watts és un dels saxofonistes més versàtils i prolífics de la música. Han passat més de cinquanta-cinc anys des que ell va prendre per primera vegada un saxo, i des dels setze anys en què ha estat tocant professionalment, al principi, mentre que encara anava a l'escola. Watts ha aparegut en més de 500 enregistraments d'artistes que van des Cannonball Adderley a Frank Zappa, sempre exhibint el seu so, marca inoblidable. Al març de 2014, Watts va rebre el prestigiós Premi de Música de Frankfurt a la Musikmesse de Frankfurt. Fundat el 1980, el Premi de Música de Frankfurt es presenta anualment. Els beneficiaris inclouen músics clàssics i no clàssics. Dels 32 guanyadors actuals, només 6 han estat músics de jazz. Per la Fundació Premi de Música de Frankfurt, Watts va ser "seleccionat pel seu estil de tocar el saxo de manera sorprenentment melòdica i el seu llenguatge i to original, amb el qual ja s'han enriquit diverses generacions de músics." Homenatjats anteriors inclouen jazz Chick Corea, Paquito D'Rivera, i John McLaughlin.
Després de 15 discos com a líder, per a una varietat de segells grans i petites, Watts va endegar la Flying Dolphin Records el 2004 en col·laboració amb la seva esposa Patricia. Flying Dolphin (distribuït per City Hall Records als EUA i Laika Records a Alemanya) és un nou capítol per a l'expressió creativa de l'artista.
"A través dels meus anys de treball d'estudi, gires, i gravació", diu, "He tocat en tot tipus d'ambient musical. He arribat a un moment de la meva vida on he de fer la música que vulgui, la meva música. A partir de tenir el meu propi segell que vaig viure un nou sentit de la llibertat ".
La forma més recent d'aquesta llibertat s'expressa a través del més recent llançament del Flying Dolphin, A simple truth (2014). Aquest àlbum que estem escoltant, és conceptual, alegre, estimulant, i ple d'energia i vida. Comença amb "The Sound: Morning” i acaba en "The Sound: Evening", peces orquestrals exuberants amb saxo que sustenten l'enregistrament. Destaquen els exquisits "No Lonely Nights" de Keith Jarrett, el "Bebop" tema de més alta energia de Dizzy Gillespie i la càlida balada com si cantada per aquest gran mestre i virtuós Ernie Watts "A Simple Truth".
Seguim ara amb un altre gran tema ara però del líder, un tema de més de 10 minuts on podrem gaudir d’allò més amb les interpretacions d’aquests mestres en el tema anomenat...
4.- Acceptance (E. Watts) 10m33s
I quin domini del registre agut, i so metàl·lic del seu tenor, so força personal. Un tema llarg on s’han esplaiat en les improvisacions, tal és el marge que dóna aquesta composició del líder, on el trio ha gaudit d’allò més, un trio que és una entitat pròpia amb el pianista al capdavant, en Christof Saengers, amb un altre mestre al contrabaix, en Rudi Engel, i el Heinrich a la bateria. El solo del mestre, carregat de potència amb un so brillant i clar, i farcit de demostració estilística i tècnica a un nivell estratosfèric ens deixen literalment bocabadats. Al final, solo de contrabaix i bateria, per tornar a la coda i acabar el tema, gran tema, amb records Coltranians...
Watts va començar a tocar el saxo als 13 anys a Wilmington, Delaware. Se'n va anar amb un amic al departament de música juvenil de l'escola secundària, i es va trobar portant a casa un instrument. "Jo era una persona emprenedora, ningú va haver de dir-me res per a practicar", recorda Watts. La seva disciplina combinada amb el talent natural va començar a donar forma a la seva vida. Va guanyar una beca per a l'Escola de Música de Wilmington, on va estudiar música clàssica i tècnica, i va ser solista amb la Simfònica de Delaware als 16 anys. Aleshores el seu veí va sentir-lo practicar, i va començar a deixar-li discos de jazz. Com Ernie va dir de la seva mare "Com què ella va veure que jo no deixaria de fumar, per Nadal em va donar el seu propi tocadiscos més una acreditació de membre del club de discos. Aquest primer disc de jazz va resultar ser el nou àlbum de Miles Davis Kind of Blue. "Quan vaig escoltar per primera vegada tocar John Coltrane, va ser com si algú em posés la mà en un endoll de la llum", diu Watts. Va començar a aprendre el jazz d'oïda, sovint per agafar el son a la nit escoltant una pila de discos de Coltrane. Encara que es va matricular breument a la Universitat de West Chester en educació musical, aviat es va guanyar una beca Downbeat a la Berklee College of Music a Boston, famosa pel jazz.
Acabem aquest projecte i programa amb el súper bopper tema de Gillespie, el conegut...
5.- Bebop (D. Gillespie) 6m30s
Doncs d’aquesta mateixa manera el van tocar al Cafè de l’escorxador de Lleida en el concert que van fer dins el Festival JazzTardor organitzat per Quadrant Produccions/ Josep Ramon Jové. En Josep ens hi va convidar i ens vam trobar com a casa. Gràcies Josep Ramon. Te’n dec més d’una. Un tema aquest senyera del Bebop dels 40s del segle passat, el qual encara ara, com quasi tots els estàndards gaudim en escoltar-los una i mil vegades. Aquesta és la nostra música clàssica del segle XX a més a més de la contemporània, la que es fa ara, la del XXI. Frapats amb la tècnica d’aquest monstre actual del saxo tenor i del jazz, tot i les seves participacions en d’altres mogudes estilístiques, mostra de la seva llibertat de mires.
Durant els anys 1970 i 1980, Watts es va submergir en l'escena de la producció de Los Angeles. El seu so característic va ser escoltat en innombrables programes de televisió i desenes de pel·lícules, gairebé totes les primeres sessions de la West Coast Motown, i amb estrelles del pop com Marvin Gaye, Earth Wind and Fire, Steely Dan, i Aretha Franklin. També va ser membre de la orquestra del Tonight Show amb Johnny Carson durant 20 anys, fins que aquest es va retirar el 1991. Tot i que el gènere de la música pop el va col·locar en límits estrets, les sessions van permetre Watts perfeccionar i afinar el seu to constantment. Això va ser observat el 1987 pel Dr. L. Subramaniam, violinista indi i reconegut compositor per cinema. Aleshores Watts va tocar a la banda sonora de Subramaniam per a la pel·lícula innovadora Salaam Bombay, a Los Angeles. Ells encara toquen junts, interpretant música clàssica de l'Índia de Subramaniam amb altres instruments i tradicions, una fusió global que ara ja s'ha escoltat a tot el món. Però després d'anys en els estudis, la passió de Watts pel jazz acústic mai el va abandonar. Al final d'un llarg dia de sessions, sovint se’l sentia tocar jazz en els clubs nocturns del voltant de Los Angeles.
El 1983, el compositor de cinema Michel Colombier va escriure una peça orquestral titulada " Nightbird" expressament per a Watts. En funció inaugural de l'obra en el Dorothy Chandler Pavilion a Los Angeles, l’icònic baixista de jazz Charlie Haden va anar darrere de l'escenari per presentar-se. La reunió va donar lloc a què Watts acabés tocant amb la Liberation Music Orquestra de Haden i fes gires amb el Quartet Especial de Pat Metheny, que incloïa Haden.
Les gires de Watts amb el grup de Metheny a finals de 1980 va ser un punt d'inflexió per a ell. "L'energia seriosa d’aquella música em va inspirar per decidir fer el treball a aquell nivell de rendiment", recorda Watts. El Quartet West de Haden aclamat per la crítica es va formar poc després, i Watts va ser un membre de ple dret amb gires i gravacions durant vint anys fins la mort de Haden el 2014. El treball de Watts per al segell japonès JVC Music i, més tard, el del creixement del catàleg de música original per Flying Dolphin segueixen expressant la seva alegria pel poder del jazz.
Un any típic se’l pot trobar de gira per Europa amb el seu Ernie Watts Quartet Europeu a la primavera i tardor, i actuant en festivals d'estiu a tota Amèrica del Nord i Europa. Un dels seus últims projectes del 2015 és amb el Sligo Jazz Project & Festival a Irlanda, un taller d'una setmana amb els estudiants de jazz i amb dos concerts en el festival. També va ser convidat d'honor al Telluride Jazz Festival de 2015 a Colorado, tocant amb el seu nord-americà Ernie Watts Quartet.
Ell torna a la música mitjançant la realització de clínics i classes magistrals, tant pels estudiants com a nivell professional, i aviat llançarà el seu primer vídeo educatiu, amb un enfocament melòdic a la improvisació. Watts també ha compilat una col·lecció d'arranjaments orquestrals per a solista convidat amb simfonies, l'última amb la Simfònica Nacional de Costa Rica.
Resumint-ho tot, Watts descriu el seu viatge com: "Jo veig la música com el vincle comú que té el potencial per portar a tota la gent la pau i l'harmonia. Crec que la música és Déu cantant a través de nosaltres, una energia que s'ha d’utilitzar per fer el bé”.
Doncs això ha estat tot, espero que us hagi agradat el programa d’avui amb els tres projectes ben diferenciats però d’altíssima qualitat tots tres....abans us vull recordar el concert que fem al Jazz Club La Vicentina...amb l’Adrià Font, Joan Albert, Ramon Grimalt i Enric Carreras, els quals ens presentaran el seu darrer projecte Kailash per aquest divendres a les 22h a la Sala Xica.
Gràcies per escoltar-nos i per ser-hi. Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
