Programa 221: Roger Martínez - Valors Humans. Tete Montoliu - Music for Anna. Bob Gingery - Traveler...21 d'octubre de 2015
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i
els programes de ràdio “Jazz Porque Sí”
i “A todo Jazz”, són el seu llegat
que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges
en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda
imprescindible de Luis Vela als
controls i edicions.
Després de cinc programes dedicats a la música que han fet els nostres
músics en aquests darrers anys, tots encabits en els Jazz From Catalonia des del 2010 fins el 2014, avui encetarem
aquest programa 221 de la manera “normal”, i ho poso entre cometes d’oferir-vos
els millors temes, o als menys els que més m’agradin a mi, de tres projectes.
Dos d’aquests projectes són estricta novetat, mentre que el tercer és un disc
editat per Mas i Mas Records, disc
aquest, conjuntament amb d’altres que també podreu escoltar, que em van ser
donats en mà des de les entranyes més profundes i amicals del Jamboree Jazz Club.
Comencem el programa d’avui amb un projecte final de carrera d’un jove
músic anomenat Roger Martínez. Un
projecte editat en disc, el seu primer, i s’ha de dir perquè és veritat que és
d’una gran qualitat, no només interpretativa i compositiva, sinó també de
concepció. Un disc que te un subtítol de Compromís entre la música i el text,
vol dir molt a favor d’aquest jove creador. Un projecte que respira Taller de Músics per tot arreu: des
dels agraïments d’en Roger als qui
han estat els seus mestres entre els quals Gabriel
Amargant, Vicent Maciàn, David Pastor, Joan Díaz, etc, i que a més a més ha produït aquest treball,
en Xavi Maureta.
“VALORS HUMANS” (Compromís entre la música i el text)
Roger Martínez
Editat per Temps Record TR1504-GE15
Enregistrat a l’Escola de Música
Municipal Maria Dolors Calvet, Vilafranca del Penedés.
Roger Martínez, saxo alto i
soprano
Leo Tejedor, guitarra elèctrica
Toni Saigi, piano
Pau Sala, contrabaix
Teo Saivà, bateria
Laura Cruells, veu a 3, 6 i 7
Patxi Vazili, veu a 5
Aina Torres, veu a 6
Tots els temes han estat composats per Roger Martínez i inspirats en diferents textos i poemes d’autors
d’arreu dels Països Catalans excepte
els de E. Ievtuixenko.
Comencem aquest projecte d’en Roger
amb un delicada cançó cantada per l’Aina
Torres en un poema d’ella mateixa del llibre Dos hiverns i un incendi
de l’editorial Viena.
6.- Efímer (R.
Martínez & A. Torres) 5m44s
Doncs poques coses se m’acuden i les poques són totes força positives
per valorar l’esforç de concepció d’aquest jove músic i gran intèrpret i
compositor, ja, tan aviat. Roger
però s’ha fet amb projectes com la O.J.O
dirigida per David Pastor, entre
d’altres. Aquesta és una aposta per compartir els textos i la música. Una
preciosa veu de la Aina ens
embolcalla ja des de les primeres notes, a més a més de la preciosa lletra, per
eixamplar-ne les mires gràcies a la composició d’en Roger i les seves improvisacions.
Convé dir que na Laia Llobera i
Serra és autora dels textos del primer “tall” del disc anomenat Véns
del seu llibre Més enllà dels grills de l’editorial La Comarcal.
Seguim amb aquest projecte i ara ho farem amb un poema de Manuel Forcano del seu llibre Llei
d’estrangeria de Edicions Proa.
I com sempre amb la música del líder d’aquest projecte en el tema anomenat
3.- Contemplació (M.
Forcano & R. Martínez) 7m02s
Amb una lletra com la del Manuel
Forcano havia de ser la Laura
Cruells qui la cantés però també en Toni
Saigi qui toqués el piano i fes aquest magnífic solo que hem escoltat.
Quina progressió la d’aquest jove intèrpret més impressionant. Ja se sap,
mentre nosaltres estem enclavats els
joves creixen i creixen tot i evolucionant. Roger fa també un magnífic solo on ens mostra la seva paleta de
colors i el magnífic so del seu salto.
Dir-vos també que un altre autor és Enric
Casasses en el tema Declaració amb la seva poesia editada per Edicions Empuries del llibre No hi
érem.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Continuem amb aquest magnífic projecte que vaig poder veure en directe
en el dia de la seva presentació a La
Nau del Poble Nou. I ara ho fem
amb una cançó amb lletra de E.
Ievtuixenko del seu llibre Ievtuixenko.
Autobiografia precoç de l’editorial Edició
de material.
7.- Gent (Ievtuixenko
& R. Martínez) 8m44s
Un projecte on el text hi te una gran cabuda, com aquell del Joan Margarit amb el seu fill al saxo
tenor, disc de Quadrant que vam posar la temporada passada. En aquest
poema de Ievtuixenko que recita
ràpidament Laura Cruells queda
palesa la compenetració de text i música. Una música que sona com una
improvisació entre saxo alto de Roger Martínez
i guitarra de Leo Tejedor.
Veiem qui és aquest jove músic..
Roger Martínez, saxofonista vilafranquí, s’inicià al món
del saxo de ben petit a l’escola de música Balalaica
de Vilafranca del Penedès. Als 16 anys va començar els seus estudis de
música moderna i jazz al Taller de
Músics amb Alfons Carrascosa com
a professor de saxo, escola on també realitzaria els estudis superiors amb professors
com Vicent Macian, Gabriel Amargant,
Perico Sambeat, Joan Díaz o Vicenç
Solsona, entre d’altres.
Ha participat amb diferents projectes i ha tingut l’oportunitat de tocar
amb músics com Jorge Pardo, David
Murray, Mala Rodríguez, Perico Sambeat o Josemi Carmona.
1.- Véns (L.
Llobera & R. Martínez) 7m03s
Véns i vas. Vius i mors. Sols
som pura intermitència de records. Aquest és el curtet text de la Laia
diluït entre tota la música, magnífica i perfectament interpretada amb solos
del líder, del Leo a la guitarra i
del Pau Sala al contrabaix.
Fins ara ha gravat diversos CD’s com a sideman amb Achilifunk, Big Mama i
la Original Jazz Orquestra, Izah & Rca Flacos o amb Tak!, entre d’altres. També ha guanyat
premis en forma de gravacions o gires amb Tak!
i Achilifunk i durant els estudis
superiors va estar becat pel mateix centre d’estudis.
Actualment forma part de diversos projectes; el quartet de jazz
contemporani Tak!, és director de la
Sidral Brass Band, acompanya la
cantant de soul Izah amb el saxo i
el synth, és saxo lead de la OJO
(Original Jazz Orquestra, big band del
Taller de Músics) i forma part de Filibusters,
dins el món de la música tradicional.
Després de tot aquest recorregut, ha decidit llançar el seu primer CD,
que porta per nom Valors Humans (Temps Record-2015), aquesta petita
meravella que estem escoltant.
Doncs deixem un gran projecte, inicial i iniciàtic, per endinsar-nos en
un de maduresa, ja quasi al final del seu trajecte, malaurat càncer, del Tete Montoliu. Anys aquells on es
fumava a tot arreu i més dins els locals de Jazz. Allà el fum i les cigarretes
van fer destrosses en les vides de tants i tants músics i aficionats. Bé,
aquesta és una història passada i ara escoltarem la música que per sort no
desapareixerà mai.
“MUSIC FOR ANNA”
Tete Montoliu Trio
Editat per Mas i Mas Records 002
Enregistrat a La Boite el 6 i 7
d’octubre de 1992 per Juan Carlos i Emili Baleriola amb la unitat mòbil dels
Montseny Estudis.
Producció artística d’Emili
Baleriola.
Tete Montoliu, piano
Hein van der Vein, contrabaix
Idris Muhammad, bateria
Escriure la biografia d’en Tete
seria una tasca en la qual ens hi estaríem força hores o sigui que quasi millor
en faci un petit resum, començant a partir de la època, 1956, en què va ser
descobert per Lionel Hamptom el qual
posteriorment el va convidar a fer una gira per Europa. La dècada dels 60s va anar a New York formant un trio amb Elvin
Jones i Richard Davis. Els anys
següents van ser els de l’esclat d’en Tete
per Europa, especialment a Copenhagen i París, fent també algunes visites als EEUU. Dir-vos que va tocar amb els grans mestres del moment com Dexter Gordon, Johnny Griffin, Joe
Henderson, Dizzy Gillespie, Chick Corea, Hank Jones, Roy Hargrove, Jesse Davis,
etc. El 1996, poc abans de morir, se li va retre un homenatge tardà, tot
s’ha de dir.
En el petit llibret del disc hi ha un llarg comentari de l’Albert Mallofré tot i explicant-nos el
seu parer del què és aquest disc que podreu anar escoltant entre les peces que
he escollit. Abans però deixeu-me que us posi un poema dedicat a la figura del Tete, extret del web del musicòleg
mallorquí Francesc Vicens que sembla
va sortir a la revista cultural Lluc num
861 en motiu del Xé aniversari de la seva mort, i era el 2008.
Amb la serenor de l’ànima
i
mans de geni, has copsat
l’essència de l’harmonia
i la potència del jazz.
Amb l’amor fidel les tecles,
dolçament, has encisat,
florint el profund
missatge
de l’esperit musical.
Quan abraces el piano,
gojós,
temperamental,
el teu cor sent i batega
amb ritme oníric de jazz.
Miquel Bota Totxo. Pollença 1990.
He trobat tant interessant la pàgina web del musicòleg Francesc Vicens que aquí us en deixo
l’enllaç per si hi voleu fer un ull...
Som-hi doncs amb el primer tema, que com és habitual en aquest programa
serà el més càlid i dolç i que serà un tema de Fred Lacey anomenat...
5.- Theme for Ernie (F.
Lacey) 6m51s
Aquest és un dels temes que Coltrane
incloïa en el seu repertori i que va enregistrar el 1958 en el seu “Soultrane”.
Tete n’ha fet una magnífica
interpretació, mantenint la balada en tot moment com “flotant” en l’espai,
gràcies a la seva pulsió delicada i nítida com pocs ho han fet o ho fan. Poder
dir que aquest és un dels músics millors que ha donat el Jazz europeu i que és
de casa nostra és un honor, un luxe i quelcom que no hem d’oblidar mai. En
aquest tema ens mostra com domina el tempo lent, tan difícil o més que el
ràpid.
Resumint el que diu en Mallofré,
seria més o menys així....
En Tete Montoliu és el músic
que porta més discos editats a l’estat espanyol i la major part d’ells
enregistrats fora de la península. Ha mantingut el seu nivell jazzísitc i de
qualitat musical en tots els enregistraments. En aquest enregistrat en directe
a La Boite de Barcelona, ho ha fet pel segell Mas i Mas. Què te de particular
aquest disc a banda de ser el darrer? Doncs que ara es troba en el seu millor
moment de creativitat musical i de profunditat jazzísitca, i no és cap tòpic.
Seguim ara amb un tema propi també amb un precís swing a base del
“walking” del contrabaixista en un tema amb alguns breaks rítmics que el fan
especialment interessant. Som-hi dons amb el tema anomenat..
4.- Tete don’t remember (T. Montoliu) 7m06s
Començat també amb una intro de piano, aquesta vegada curteta i que ha
donat pas al tema pròpiament dit. El pont es força identificable en aquest tema
estàndard per després tornar a la A. Després de la melodia, ens hem trobat ja
amb el solo del contrabaixista, magnífic i delicadament recolzat per les
escombretes del bateria i pel mateix Tete
que sempre hi ha estat, encara què amb pocs acords, però suficients. I seguim
amb el Mallofré.
En el món del Jazz, Tete Montoliu ha estat sempre un llop solitari. No és un misantrop i molts menys un misogin, però en aquest món ha tingut des de sempre les batalletes organitzades pel seu compte, per guanyar una guerra que ell entén com a seva. De la seva participació amb músics de talla se n’han deduït uns resultats magnífics, tot i trobar-se realment a sí mateix quan es troba davant del piano, ell sol, o només amb el suport mínim de la secció rítmica com la que estem escoltant amb aquests dos grans mestres del jazz mundial.
Seguim doncs amb la resta de temes, tots ja carregats de swing, bop i
blues, elements bàsics del Hard Bop
que ell es va encarregar de mostrar-nos, i fem-ho en el tema dedicat a l’Anna en clau de blues...
1.- Blues for Anna (T.
Montoliu) 9m11s
Una intro a piano solo no massa llarga ens ha situat ja de ple dret dins
del tema amb un swing esclatant i clares harmonies del blues en el jazz,
aquelles que no es fan amb tres acords i sí més aviat amb tota la colla que hi
va afegir el geni de Bird. S’ha de
dir que els acompanyants són d’allò més impactants i força ho és el solo a
contrabaix del Hein van der Vein,
per poc després fer-ho també el mestre Idris
Muhammad , en Leo Morris abans
de canviar-se el nom i el qual ens va deixar l’any 2014, el 29 de juliol.
Seguim amb el què ens diu en Mallofré.
En els darrers temps, les
circumstàncies que han confluït al voltant de la figura de Montoliu li han
accentuat la seva individualitat. En aquestes condicions, el llop solitari que
ell ha estat sempre, s’ha vist més a soles amb la seva solitud i la riquesa
clar obscura del seu interior s’ha concentrat encara més en la punta dels seus
dits com a única sortida. Reflectint-se en el teclat un vertader univers de
sentiments continguts i d’emocions mai confessades. Ara, més que mai, darrera
de la música hi ha l’home. És per això que aquest disc és més Tete Montoliu que cap altre. Paraula de l’Albert Mallofré.
Acabem ara amb un dels temes que més ha influenciat tothom, i no tant
per la pròpia composició i sí per l’arranjament que en van fer Clifford Brown i Max
Roach en el disc at Basin Street del 1956, amb Sonny Rollins al tenor substituint Harold Land, del preciós de tema de Raye & de Paul anomenat...
3.- I’ll remember April (Raye & de Paul) 7m39s
Fins i tot la intro s’ha convertit en part essencial del tema,
identificant-lo a la primera, com passa amb molts altres temes com el ”Round
Midnitgh” que també en te una feta a mida, em sembla per Dizzi Gillespie. Quina gran
interpretació ens ha fet en Tete en
un tema impressionant i a un tempo força entremaliat, el tempo del quintet de Brown & Roach més o menys. Quatre
minuts a ple rendiment pel pianista moment en el qual ha donat pas als quarts amb
el bateria Idris Muhammad per
després fer aquest el seu magnífic solo. Un Tete que va veure de les fonts de Art Tatum en els seus orígens trobant però ben aviat el seu camí,
el seu llenguatge, el qual identifiquem en només escoltar algunes notes.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound...
Anem ha escoltar el primer projecte del contrabaxista de l’àrea de San Francisco i que va guanyar el premi
de la competició Thelonious Monk 2008.
Estem parlant de Bob Gingery en el
seu disc anomenat “Traveler”.
“TRAVELER”
Bob Gingery
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 456
Enregistrat el 28 de maig de
2013 per Aaron Nevezie al Bunker de Brooklyn, NY.
Produït per Bob Gingery
Productor executiu, Jordi
Pujol.
Bob Gingery, contrabaix
Jon Irabagon, saxo tenor
Mike Bagetta, guitarra
Mark Ferber, bateria
Totes les composicions són de Bob
Gingery.
Però qui és aquest músic americà que escoltarem ara mateix? Doncs
veiem-ho.
Des de la seva arribada a Nova York el 1999 Bob Gingery ha pogut tocar amb alguns dels millors músics de la
ciutat, com Eliot Zigmund, Joe Beck,
Buddy Williams, Alan Harris, Ron Afif, Brad Shepik i Lou Volpe. Ha tocat al Blue
Note, Birdland, el Festival
Internacional de Jazz de Hartford, Joe’s
Bar i el Knitting Factory.
Mantenint una atapeïda agenda tant com sideman i líder de la banda, ell es
troba a gust amb molts estils de música i ha tocat i gravat fen jazz, rock,
pop, R & B amb artistes llatins, fen musicals i tocant amb orquestres
simfòniques.
Bob és també actiu com a educador. Ell és membre docent
al Conservatori de Concòrdia a Bronxville, Nova York. Treballa amb
l'organització sense ànim de lucre Músic
Crossing Borders, que ensenya als estudiants sobre la música de les
cultures d'arreu del món. També col·labora fen Jazz Master Class al Westchester Community College des de
2001.
Originari de la zona de la badia de San
Francisco, va començar a tocar el saxo als 10 anys, però els sons de James Jamerson, Rocco Prestia, i Jaco Pastorius el van inspirar a aprendre
la guitarra baixa. Aviat va estar fent concerts amb bandes de rock locals i
tocant a la banda de jazz de la seva escola secundària. Als 18 anys va començar
a estudiar el contrabaix. Té títols de llicenciatura en música de Berklee College of Music i la Universitat Estatal de Califòrnia a Chico i un mestratge en música del City College de Nova York, on va estudiar amb Ron
Carter, John Patitucci, i Geri Allen.
Deu ni do. Escoltem doncs el primer tema d’aquest gran treball d’aquest
magnífic compositor i contrabaixista anomenat...
5.- Inland Empire (B.
Gingery) 6m56s
Tot el que escoltarem són les seves composicions i ja veieu que la seva
participació en solos no és la que faria un líder de formació, deixant aquesta
tasca al grandíssim saxo tenor Jon
Irabagon del qual li hem posat diversos discos en programes de temporades
anteriors. Aquest és un saxofonista que no hem vist mai pels nostres lars i que
sí ens agradaria poder-lo escoltar en directe. A veure si en alguna visita a
Europa tenim la sort de poder-lo veure per algun dels locals de Barcelona. Aquest tema però, l’ha
encetat l’altre figura de la formació, el guitarrista Mike Baggetta, també amic nostre i que ha sonat en anteriors
programes. No endebades tots aquests músics, a banda de compartir projectes
també comparteixen editorial, la del gran buscador de talents arreu Jordi Pujol Baulenas i la seva Fresh Sound New Talent.
Escoltem ara el següent tema del líder, que dóna títol a l’àlbum anomenat..
4.- Traveler (B.
Gingery) 6m40s
Un tema on tornem a trobar-nos el co-protagonisme de guitarra i saxo
tenor, igualment encetant el tema el Mike
Baggetta amb una introducció que dóna peu a la melodia principal a càrrec
del seu company Jon Irabagon.
Després ha estat el guitarrista qui ha iniciat el seu delicat i magnífic solo
acompanyat per la secció rítmica amb dos sòlids músics, l’un a més a més
compositor i magnífic contrabaixista,
mentre que en Mark Ferber se’ns
mostra imaginatiu no limitant-se a un simple acompanyament i més aviat
desenvolupant creativitat a dojo. Jon
segueix amb la seva participació memorable com en cadascuna de les seves
intervencions. Al final ens trobem amb una melodia un pèl melancòlica, tot i
havent viatjat per d’altres emocions més intenses.
La música en aquest enregistrament reconcilia la totalitat del què va
aprendre Gingery des que va començar
a tocar. Les composicions estan basades en el jazz, però també tenen elements de
rock, blues i folk, combinades amb més harmonies modernes. "Second
Nature" és un bon exemple d'aquesta barreja. També en la cançó "Wheeling",
que tracta de captar l'aura d'un dels seus compositors favorits, el difunt Kenny Wheeler. "Boot Hill"
, amb el seu gran ritme de fons, és un altre gest de complicitat de l'amor de
Gingery pel rock. La forma i l'acord amb nusos i canvis més llargs fan coses
interessants. El tema “Traveler” que dóna títol a l’àlbum, va començar
amb la idea d'utilitzar Picking Travis,
una tècnica de la guitarra en la música tradicional folk americà, a través d'un
tempo de 5/4 i harmonies modernes. Els “vamp” molt oberts a "Inland
Empire" , són el seu intent d'estimular als intèrprets a tocar fora
dels canvis, fora dels acords i harmonies. Gingery
va passar diversos anys ocant amb una banda de funk de Nova Orleans la influència de la qual surt en el Groove del "Three Dog Legged." "Past
Lives" compta amb alguns harmonies inspirades en Coltrane. El tema que clou el disc "Cadence" és una
altre composició amb Wheeler en
ment.
Acabem doncs el projecte i programa amb el tema comentat ple de Groove, el..
6.- Three Legged Dog (B.
Gingery) 6m37s
Un tema carregat de Groove on
després de la interpretació dels dos solistes principals fen la melodia,
finalment hem pogut escoltar la mestria del líder i compositor, Bob Gingery desenvolupant un magnífic
solo, ple de sentit musical i farcit de ritme explícit i carregat d’intencionalitat
creativa. Després d’ell en Mike Baggetta
segueix la tònica magnífica per seguidament fer-ho l’altre solista, el gran Jon Irabagon i finalment anar a la Coda
i acabar el tema, un tema totalment farcit de Groove.
I d’aquesta manera hem acabat el programa d’avui. Un programa divers amb
els projectes de dos músics d’ara, en Roger
Martínez i l’americà Bob Gingery,
posant-vos entremig, a mode d’homenatge a la seva figura el disc que em van
cedir des del Jamboree enregistrat a
La Boite del nostre gran músic, Tete Montoliu. Dir-vos que aquest
programa de ràdio es va inaugurar repassant la figura d’en Tete tot i fen diverses entrevistes als músics que havien de venir
al Jazz Club La vicentina com la Susana Sheiman, Ignasi Terraza i Manel
Álvarez.
Bé, doncs, espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, un programa
que torna als orígens amb projectes nous i amb màsters del Jazz. Recordar-vos
que aquest divendres tenim el segon concert de la 7ena temporada amb Luca Tondena Quartet, amb Luca Tondena, saxo tenor; Sergio Cruz,
piano; José López, contrabaix i Ramiro Rosa, bateria.
Gràcies per ser-hi, bon nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
